Title:

Infants hiperregalats, sidra d’Alpeba i sopars d’empresa

## Panorama general de l’episodi Aquest episodi d’**Aquí, a l’Oest** combina **reflexió educativa**, **història d’emprenedoria local** i **humor pràctic** sobre la vida laboral. La segona hora del magazín es divideix en tres grans blocs: • Una secció de psicologia sobre el *síndrome de l’infant hiperregalat* i el consumisme nadalenc. • L’entrevista d’*emprenedoria* a l’empresa **Alpeba**, planta de sidra d’Alpicat amb 50 anys d’història. • Un *fallo tècnic* dedicat a consells (mig seriosos, mig humorístics) sobre **com comportar-se als sopars d’empresa**. Entre blocs, també s’inclou una peça curiosa sobre el fenomen natural del **“riu que bull”** al Perú. --- ## 1. Psicologia i educació: el síndrome de l’infant hiperregalat ### 1.1. Context nadalenc i canvi de tradicions La psicòloga, treballadora social i mestra **Marta Aroles** parla amb la conductora sobre els **regals de Nadal** i l’excés de consum en la infància. • Recorden com, *abans*, el **tió** o els Reis portaven **pocs detalls senzills** (torró, petites coses), en un o dos moments concrets de les festes. • Ara s’hi han sumat **moltes “tradicions” noves**: tió, Pare Noel, Reis, *elfos* que porten regals, amic invisible, detalls per Cap d’Any, etc. • Totes aquestes rutines tenen en comú l’**acció de rebre regals** i alimenten un **consumisme continuat**. > “La societat ens hi empeny, però no és una excusa: cal pensar què fem i què incorporem.” Marta Aroles defensa que **no cal afegir més figures** ni rituals només per sumar regals; es pot **viure la festa igualment** amb menys estímuls materials. ### 1.2. Què és el *síndrome de l’infant hiperregalat*? • Es refereix als infants que **reben molts més regals** dels que necessiten, dels que demanen i **dels que poden atendre**. • L’excés comporta que l’infant **no tingui capacitat d’atenció** per explorar tots els regals amb profunditat. • Rebre **15 regals** implica *anar saltant* de joguina en joguina sense descobrir-ne les possibilitats; en canvi, amb **3 regals** es pot **profunditzar i imaginar més**. També es remarca el paper de les famílies: • Molts adults **saben** que hi ha excés, però mantenen la dinàmica. • Sovint senten que **no poden controlar** l’allau de regals de padrins, tiets i altra família. • L’arrel també és emocional: pares o avis que pensen *“jo no ho vaig tenir, que no li falti res”*, i **omplen mancances afectives amb objectes**. ### 1.3. Conseqüències negatives de l’excés de regals Marta Aroles enumera diversos efectes sobre el desenvolupament infantil quan hi ha massa regals: **1. Dificultat per tolerar la frustració** • Si sempre s’obté allò que es vol, **no es practica el “no”**. • El dia que apareix una negativa, **l’infant no té eines** per gestionar la frustració. **2. Manca de valoració del que es rep** • Canvi constant de joguina: **no es valora** ni s’explora el primer regal abans de passar al següent. • El regal es converteix en un **impacte breu**, sense lligam afectiu ni record. **3. Més capricis i insatisfacció crònica** • *“Com més tinc, més vull”*: es generen **dinàmiques de desig infinit**. • L’infant **perd la capacitat d’il·lusionar-se** per nous regals, perquè rebre’n molts esdevé la norma. **4. Possessivitat i individualisme** • Més tendència al *“això és meu”*, cost de **compartir** i de jugar en equip. • Fins i tot en jocs pensats per ser compartits (jocs de taula, col·laboratius), el nen hiperregalat tendeix a la **possessió individual**. **5. Reducció de la imaginació i creativitat** • *Com més joguines “prefabricades”*, menys necessitat de **fer volar la imaginació**. • Una **caixa de cartró** pot ser casa, animal, capgròs, etc. Quan hi ha massa joguines, l’infant no necessita transformar objectes senzills. **6. Desordre i menys estabilitat mental** • Moltes joguines = **més desordre** a la llar. • L’ordre afavoreix l’**estabilitat mental**; el caos de joguines redueix **concentració** i **qualitat de joc**. **7. Frustració també per a l’adult** • Adults que veuen com, **malgrat regalar molt**, els infants continuen **insatisfets**. • Això genera **desànim i incomprensió**: l’esforç material no es tradueix en benestar. ### 1.4. Alternatives: experiències i esperar el moment La psicòloga proposa **altres maneres de regalar**: • **Regalar experiències**: entrades a espectacles, activitats en família, tallers… encara que siguin per a **més endavant** (març, primavera, etc.). • A curt termini poden semblar menys “emocionants” que una joguina. • A llarg termini, però, són **allò que realment es recorda** i que crea **vincle afectiu**. • **Treballar l’espera**: • En lloc de comprar immediatament tot el que falta, **guardar algunes necessitats per Reis**. • Ajudar els infants a **aprendre a esperar**, lluny de la immediatesa consumista. > “L’experiència genera connexió i record; la joguina, al cap d’uns anys, ni sabem on és.” ### 1.5. Com planificar millor els regals Marta avança que en futurs capítols parlaran de **quants regals són recomanables**, però ja deixa algunes pautes: • **Planificació prèvia entre adults**: asseure’s, parlar i consensuar **què necessita** i **què vol** realment l’infant. • Fer una **carta als Reis realista**, no una llista infinita de catàlegs i anuncis. • Distingir entre: • Allò que l’infant diu que vol perquè ho ha vist a la tele. • Allò que els pares veuen que **li convé** (per joc, aprenentatge, creixement). La idea central és que **“més quantitat” no és “millor Nadal”**, sinó sovint **menys qualitat de joc, menys il·lusió i més frustració**. --- ## 2. Emprenedoria: 50 anys de sidra amb Alpeba (Alpicat) ### 2.1. Origen familiar i arrelament al territori A la secció *Emprenta*, l’entrevistadora conversa amb **Joseba Sorozua** (Joseba), responsable de l’empresa **Alpeba**, planta de sidra situada a **Alpicat**, proveïdora del grup **Envasados Eva (EVA)**. **Història i fundació** • El pare de Joseba, originari del **País Basc** i del món de la sidra, veu cap al **1970** que a la zona de Lleida hi ha **molta poma que no s’aprofita**. • Decideix muntar una primera planta a **Palau d’Anglesola** per aprofitar aquestes pomes. • Cap al **1975** agafen l’actual planta d’**Alpicat**. • Joseba hi està vinculat **des dels 12-13 anys**, ajudant a les basses i la bàscula; **als 18 anys** ja n’agafa el timó. • Avui té prop de **60 anys**, i acumula **més de 40 anys de trajectòria** dins l’empresa. Per a ell, **Alpicat és com una segona casa**: hi ha anat dècades, sovint **40 setmanes l’any**, combinant la feina a Navarra (Lecumberri) amb la planta catalana. ### 2.2. Evolució de la planta i canvi en el camp **Canvis tècnics i de volum** • El **1991** fan un **gran canvi de maquinària i instal·lació**, tot i que conserven les màquines perquè és un procés lent i es deterioren poc. • Fa anys (1992) arribaven a produir **6 milions de litres** de sidra l’any; avui estan entre **1 i 1,5 milions**. • La **sidra no és un mercat en creixement**, sinó més aviat estancat o a la baixa, amb **preus molt ajustats**. **Canvi en el perfil de productors** • Abans hi havia **molts petits pagesos**, fins i tot alguns que venien amb **gos o burro i un carretó** amb 4 o 5 caixes. • Ara la majoria de fruita entra via **cooperatives i camions grans**; la relació és menys directa. • Amb alguns pagesos hi ha amistat de fa dècades, però el model ha canviat profundament. ### 2.3. El procés de la sidra: de la poma a l’ampolla Alpeba és, sobretot, una **planta de transformació de poma en sidra i vinagre**, proveïdora de sidra en granel per al grup EVA. **Procés productiu bàsic** 1. **Recepció de la poma** • Les pomes arriben al **moll de descàrrega**. • Amb **aigua** (la poma flota) circulen per canals fins a la planta. 2. **Triturat i maceració** • Les pomes passen per un **triturador**, que en fa una polpa. • La polpa es **macera 2-3 hores** per afavorir la sortida del suc. 3. **Premsat i separació** • Es premsa la polpa i se separa la **part sòlida** de la **part líquida**. • La part sòlida esdevé **polpa seca per a alimentació animal** (sobretot vaques). 4. **Decantació del suc** • El suc va a **dipòsits de decantació** on es separa la fracció més **neta** de la més **tèrbola**. • La part **neta** s’envia a fermentar per fer **sidra**. • La part **tèrbola** es destina a **vinagre de poma**. 5. **Fermentació natural** • La fermentació és **natural**, gràcies a les **llevats presents a la pell de la poma**. • Els sucres es transformen en **alcohol**, generant la sidra. 6. **Enviament a envasat** • A Alpicat s’obté la **sidra en granel, filtrada i emmagatzemada**. • Quan cal, es carreguen **cisternes** cap a la planta d’envasat d’**Envasados Eva** a Lecumberri (Navarra), on es fa l’**embotellament final**. ### 2.4. Crisi, riscos i aprenentatges empresarials Durant 50 anys, l’empresa ha superat diversos moments complicats: **Problemes d’aigua i tècnics** • A l’inici, el principal repte eren els **subministraments d’aigua**. • El procés de sidra gasta **uns 2 litres d’aigua per quilo de poma**, i la manca d’aigua feia les campanyes molt difícils. **Pressió econòmica i davallada de producció** • Mercat de la sidra a la baixa, **marges reduïts**. • Reducció dràstica de la producció (de 6 milions a 1-1,5 milions de litres) per adaptar-se a la demanda. **El projecte fallit de la finca pròpia** • El 2012 decideixen fer-se també **agricultors**: adquireixen una gran **finca a Malpartit** amb unes **20 varietats de poma**. • L’objectiu: controlar **tot el procés**, des de la matèria primera fins a la sidra final i exportar-la als **Estats Units** amb un soci americà. • El client nord-americà es perd i la finca resulta **econòmicament insostenible**: rendiments insuficients i costos massa elevats. • Acaben **venent la finca**, fet que Joseba descriu com **dur i dolorós** a nivell emocional. > “Els negocis són els negocis i els sentiments s’han de deixar a part.” Aquesta experiència mostra el **risc d’inversions grans** lligades a un sol client i la necessitat de **desprendre’s de projectes estimats** quan no són viables. ### 2.5. Identitat, equip i relleu generacional **Aspectes humans del negoci** • El que més valora Joseba és la **gent coneguda pel camí**: amistats, equips, pagesos. • També diu que, amb els anys, t’acabes **enamorant de la terra**: el camp, la fermentació, el contacte amb el producte. • No és una feina monòtona: **toca molts “pals” diferents** i això la fa interessant. **Equip actual i dimensió** • A **Alpeba** hi treballen **4 persones**. • El **grup EVA**, incloent Lecumberri i altres activitats, suma unes **80 persones**. • Joseba destaca que actualment té a Alpicat **un bon equip en qui confia** i que li permet viatjar-hi menys sovint (unes 20 setmanes a l’any). **Relleu generacional** • Al començament era una **empresa totalment familiar**; amb els anys, la presència de família s’ha anat reduint. • El seu **germà** és el CEO i és el seu principal suport. • Els **fills de Joseba** tenen altres camins: • La gran és **mestra** i estudia **psicomotricitat**. • El petit ha estudiat **empresarials i màrqueting**; podria arribar a l’empresa, però Joseba prefereix que **es formin i demostrin el seu valor fora** abans. • En el cas d’Alpeba, **no hi ha relleu generacional clar** ni a la planta d’Alpicat ni a la d’envasat de Lecumberri. Aquest plantejament s’alinea amb altres empresaris entrevistats al programa: **no pressionar els fills** a continuar el negoci, sinó deixar-los **triar la seva vocació**. ### 2.6. Què fa diferent la sidra d’Alpeba? Joseba subratlla allò que considera el principal tret diferencial: • És, segons ell, **l’única sidra de l’Estat que es fa directament de les pomes**, no a partir de **concentrats**. • Això la converteix en una sidra **molt més natural**, però també **més costosa**: • Cal una gran **infraestructura d’emmagatzematge**. • La producció està lligada a la **campanya de poma real**. En canvi, moltes empreses: • Compren **concentrat de poma** al mercat. • El **dilueixen** en funció de la demanda anual. • Això és molt **més còmode i flexible**, però s’allunya de la producció “de poma fresca”. **Qualitat i mercat** • En **cates** comparatives, la sidra d’Alpeba sol obtenir **molt bones notes**. • Tot i això, el segment de **“sidra xampanyada”** és: • Un **mercat dur**, poc valorat. • Amb **preus baixos** i molta competència (inclosos grans grups com Heineken). • El **màrqueting** és car i Alpeba no pot invertir tant com grans marques internacionals. La imatge amb què volen ser recordats: > “Una empresa que porta molts anys al sector, sap el que fa i aposta per productes naturals i ben fets.” ### 2.7. Futur de l’empresa Mirant endavant, Joseba imagina: • **Apostar encara per la sidra**, confiant que la producció torni a créixer. • **Modernitzar** una mica més la planta si el volum ho permet. • Continuar integrats en **grups empresarials més grans** (com la vidriera que s’ha fet sòcia del grup EVA), que ajuden a **guanyar múscul** en altres processos. • No contemplen, de moment, **fusionar-se amb altres elaboradors de sidra**, però sí **agrupar-se** amb altres sectors per qüestions logístiques o industrials. Tot plegat amb la voluntat que **Alpeba segueixi fent sidra molts anys més**, encara que Joseba probablement no arribi a veure’n un altre mig segle. --- ## 3. Curiositat científica: el “riu que bull” al Perú Entre secció i secció, el programa inclou un apartat **“Sabies que…?”**, on es presenta un fenomen natural sorprenent: • Un **“riu que bull”** situat a la selva amazònica del **Perú**, prop de **Puerto Maldonado**. • Les aigües arriben a **fins a 91 °C**, suficients per **bullir i provocar cremades greus**. • No es troba a prop de cap **volcà actiu** ni hi ha una font geotèrmica superficial evident. • Els habitants locals el consideren un **lloc sagrat** amb **propietats curatives**, i l’han utilitzat per **banyar-se** o **cuinar**. El riu ha estat estudiat pel geofísic **Andrés Ruzo**, que ha demostrat que la calor prové de: • Un **sistema de falles geològiques subterrànies**. • L’aigua s’escalfa **a gran profunditat** abans de sortir a la superfície. Altres dades destacades: • El riu té uns **6,4 km de longitud** i **temperatura molt alta** en gran part del recorregut. • Malgrat això, hi ha **trams més freds** on hi poden viure **granotes i peixos**. • Està **amenaçat per la desforestació**, que posa en risc tant el seu **ecosistema únic** com el seu **misteri científic**. Aquesta peça aporta un **punt divulgatiu** i de **meravella científica** enmig del magazín més local i quotidià. --- ## 4. “Fallo tècnic”: guia irònica per sobreviure al sopar d’empresa ### 4.1. Presentació de la secció En el tram final, el tècnic de so **Ivan Usón** protagonitza la secció **“Fallo tècnic”**, on converteix el seu espai en una mena de **tutorial de comportament als sopars d’empresa**. • El to és **humorístic**, però el contingut recull **consells reals**. • Es basa en un article sobre **“11 errors que no pots cometre als sopars d’empresa si vols continuar optant a l’ascens”**. • La conductora hi afegeix comentaris i anècdotes, creant una secció molt **dinàmica i propera**. ### 4.2. Principals errors (i consells) als sopars d’empresa **1. Beure massa alcohol** • És el **clàssic error número u**. • El sopar combina **cerveses/prèvies**, vi durant el menjar i copes després. • Si el menjar **tarda a sortir** i s’arriba amb **l’estómac buit**, l’efecte de l’alcohol es dispara. • Risc: **no recordar què va passar**, haver de reconstruir la nit per vídeos i fotos del grup de WhatsApp. **2. Menjar com si no hi hagués demà (i criticar el menú)** • Si és còctel potser el menjar escasseja, però cal evitar **acaparar safates** com si fes dies que no es menja. • Tampoc és bona idea **criticar la qualitat o quantitat** del menjar, especialment si **no l’hem pagat nosaltres**. • Una cosa és fer alguna broma inofensiva, una altra **“posar a parir”** el restaurant. **3. Riure’s del cap o posar-lo en evidència** • Al sopar hi ha marge per **relaxar el to** i fer bromes, però sense **creuar límits**. • No convé fer comentaris que humilin el cap o el facin quedar malament davant de tothom. • Recorden que **l’endemà seguirà sent el teu cap**. **4. Arribar l’últim i marxar el primer** • Si tothom és assegut i **esperant només per tu**, deixes mala imatge. • Igualment, **marxar abans del discurs del cap** és poc elegant. • Si s’ha d’arribar tard o plegar abans per motius seriosos, **millor avisar**. **5. Parlar massa de feina i de temes espinosos** • El sopar és una reunió de feina, però la idea és **descompressar**. • No és el moment de demanar **ascensos, pujades de sou o canvis de projecte**. • Si hi ha **conflictes greus dins l’empresa**, és molt difícil ignorar-los, però cal evitar **discussions tensades** enmig de la festa. **6. Converses perilloses: política i religió** • S’assenyala que són **temes clàssics de conflicte**. • Es recomana **evitar-los**, tant al sopar d’empresa com, fins i tot, als **dinar familiars de Nadal**. • La família no és tan fàcil de “canviar” com la feina, així que encara hi ha més motiu per **no incendiar els àpats**. **7. Vestir inadequadament** • Tot i ser informal, el sopar d’empresa no és lloc per a **samarretes amb missatges provocadors** o roba massa deixada. • Millor seguir una mena de **“codi divendres sense corbata”**: arreglat, però sense excés. **8. Flirteig i “tensiones sexuals” amb companys/es** • És un dels punts **més delicats** i reconeguts com a font de maldecaps. • Es desaconsella **resoldre tontejos** de la feina *davant de tothom* al sopar. • Encara pitjor si **hi ha parelles o matrimonis** pel mig. • L’humor gira al voltant de situacions típiques: petons, “post-festa” en un bar del costat, comentaris l’endemà al WhatsApp (“uns més que altres…”). • Consell: **discreció màxima**, i recordar que **l’endemà s’ha de tornar a la feina**. **9. Estar tot el sopar enganxat al mòbil** • Donar prioritat al telèfon sobre les persones envia el missatge que **no t’interessa la gent amb qui treballes**. • El cap pot deduir que, si ho fas **davant seu**, què no faràs quan no et veu. **10. Voler ser el “showman” de la nit** • No cal ser **el centre d’atenció**, el primer de la conga, pujar damunt la taula o explicar acudits sense parar. • Frase clau: > “No ets Pepe Reina; que no se te’n vagi de les mans.” **11. No assistir al sopar** • Si el sopar està **pagat per l’empresa**, no hi anar solleva **sospites i comentaris**. • Si els empleats s’han de pagar el sopar **i no hi ha bon ambient**, es veu més comprensible que algú decideixi **no assistir-hi**. ### 4.3. To, complicitat i cançó final La secció combina: • **Consell pràctic** amb **autoparòdia** (Ivan explica que en algun sopar s’ha llevat una mica desorientat l’endemà). • **Complicitat amb els oients**: to de “tots sabem de què parlem” quan es tracta de WhatsApp, flirteigs, menjar amb suplement, etc. Per tancar el programa, busquen una cançó relacionada amb el tema i acaben posant la paròdia de **Los Morancos, “Las comidas de empresa”**, que reforça el to festiu i satíric del final. La presentadora acomiada recordant que ells, en principi, **no seran acomiadats** per aquests consells i que es tornaran a retrobar l’endemà a la tarda. --- ## 5. Estructura temporal de l’episodi Per facilitar-ne la navegació, aquests són els **blocs principals amb el minutatge aproximat (en segons)**: 1. **Inici i sumari segona hora (0–148)** • Presentació d’**Aquí, a l’Oest**, temperatura als municipis i sumari dels continguts: *síndrome de l’infant hiperregalat*, empresa de sidra a Alpicat i guia de sopars d’empresa. 2. **Secció “Escoltem-nos” – Síndrome de l’infant hiperregalat (149–954)** • Diàleg amb **Marta Aroles** sobre: • Canvi de tradicions i augment de rituals amb regals. • Definició i conseqüències del **síndrome de l’infant hiperregalat**. • Impacte sobre frustració, possessivitat, imaginació, ordre i satisfacció. • Importància de **regalar experiències** i **planificar** els regals. 3. **Secció “Emprenta” – Emprenedoria amb Alpeba (955–2113)** • Entrevista amb **Joseba** (Alpeba): • Origen familiar, arribada a Lleida i planta d’Alpicat. • Procés de producció de sidra i vinagre de poma. • Crisi, reducció de producció i experiència de la finca de Malpartit. • Identitat de la sidra d’Alpeba i repte del mercat global. • Equip, relleu generacional i perspectives de futur. 4. **“Sabies que…?” – El riu que bull (2114–2212)** • Explicació divulgativa del **riu que bull** al Perú: característiques, origen geològic, usos locals i amenaça per desforestació. 5. **Secció “Fallo tècnic” – Tips per al sopar d’empresa (2213–3184)** • Introducció enllaçant amb la secció anterior sobre infants hiperregalats. • Repàs dels **11 errors típics** als sopars d’empresa i com evitar-los. • Comentaris i anècdotes sobre menjar, beguda, caps, WhatsApp, flirteigs i vestimenta. • Tancament del programa amb la cançó de **Los Morancos, “Las comidas de empresa”** i comiat dels presentadors. En conjunt, l’episodi combina **reflexió educativa**, **relat empresarial local** i **humor quotidià**, mantenint el fil conductor de les **festes de Nadal** i tot el que les envolta: regals, productes de proximitat i sopars d’empresa.

["Aquí, a l'Oest", 'nadal', 'infants', 'síndrome de l’infant hiperregalat', 'regals', 'consumisme', 'psicologia infantil', 'Marta Aroles', 'educació', 'espera i frustració', 'experiències vs joguines', 'emprenedoria', 'Alpeba', 'sidra', 'poma', 'Alpicat', 'Envasados Eva', 'Lleida', 'agricultura', 'Malpartit', 'empresa familiar', 'relleu generacional', 'riu que bull', 'Perú', 'Andrés Ruzo', 'falles geològiques', 'Sabies que', 'sopars d’empresa', 'comportament laboral', 'etiqueta', 'alcohol', 'Los Morancos', 'humor']