Title:

Gazpatxo, salmorejo i jocs de paraules

## Bloc 1 – Gazpatxo vs salmorejo: història i polèmica ### Origen humil del gazpatxo • **Arrels andaluses i de classe treballadora**: el *gazpatxo* neix a Andalusia (també Extremadura i Múrcia) com a menjar de jornalers del camp, barat i energètic. • **Recepta original sense tomàquet**: el gazpatxo primitiu era una *majada* de **pa sec, all, oli d’oliva, vinagre i sal**, aigualida. No podia portar tomàquet perquè **encara no havia arribat d’Amèrica**. • **Plat d’aprofitament i hidratació**: servia per - hidratar (aigua i verdures), - saciar (pa), - nodrir (vitamines de les hortalisses), - i substituir el vi que sovint es donava als jornalers, ja que **l’aigua corrent no era habitual**. > “El gazpacho era el superaliment de l’estiu dels jornalers.” ### Ajo blanco, gazpatxo i salmorejo • Es defensa una tesi clara: **gazpatxo, salmorejo i ajo blanco són variacions del mateix concepte** de *sopa freda vegetal emulsionada amb oli d’oliva*. • **Ajo blanco**: molt proper a la recepta original de gazpatxo: pa, all, oli, vinagre, aigua i *ametlles*. Tradicionalment se serveix **amb trossets de meló** i sovint es beu en got, igual que el gazpatxo. • **Salmorejo**: - Apareix amb la generalització de les **batedores i coladors** (fa 50–60 anys). - A Còrdova és una **variant espessa del gazpatxo**: molt tomàquet, molt pa, oli i all. - Requereix triturar i colar bé; per això és un producte més “tecnològic”. - Se serveix típicament **amb pernil o gambetes i ou dur**. - Es recomana menjar-lo **a temperatura ambient**, perquè el fred modifica el gust del pa i el comportament dels midons. ### Evolució, variants i “puresa” de la recepta • Avui hi ha **gazpatxos de síndria, préssec, nectarines, remolatxa, mango, cireres…** i fins i tot propostes modernes com **gazpatxo amb maionesa**. • El ponent critica el purisme: - Si algú defensa que *“el gazpatxo autèntic porta sempre tomàquet”*, oblida que **durant segles no en portava**. - El vertader fil conductor és: - *sopa freda*, - de *vegetals / fruites*, - **emulsionada amb oli d’oliva**, - sovint amb **una mica de pa o espessant** (també hi ha qui substitueix el pa per *pastanaga* per evitar el gluten). > “Si ets purista del gazpacho, el que t’agrada en realitat és l’ajo blanco sense ametlles.” • Es citen plats fronterers: - *Mojete* o *moje murcià*: tomàquet i cogombre tallats, amanits amb oli, aigua freda i herbes (farigola, orenga), gairebé un **gazpatxo desestructurat**. - Sopes fredes de meló amb menta, iogurt… que alguns ja anomenen *gazpatxo de meló*. ### Textura, pa i fred • **El pa no és essencial però sí habitual**: en gazpatxo, poca quantitat per donar cos; en salmorejo, és el segon ingredient en pes. • Efectes del fred i la congelació: - En productes farinacis, els **midons i el gluten es trenquen** per microcristalls de gel: per això el pa congelat i descongelat queda primer tou i després dur. - En preparacions com el salmorejo o l’ensaladilla russa, el fred altera textura i sabor; de fet, **molts cuiners recomanen servir l’ensaladilla lleugerament tèbia**. ### Identitat, memòria i família • Cada família té la seva recepta “sagrada”: amb o sense ceba, més líquid o més espès, per beure en got o per menjar amb cullera. • El programa reivindica que **la versió bona és la que connecta amb la teva memòria familiar** (avi, àvia, mare, etc.), no una suposada ortodòxia culinària. • Conclusió compartida: - **Gazpatxo i salmorejo són, en essència, el mateix concepte** amb proporcions i contextos diferents. - El gazpatxo és **un plat molt saludable**: hidrata, aporta vitamines i és ideal per a tot l’any, no només l’estiu. --- ## Bloc 2 – “El claustre”: concurs de viatges, idiomes i tradicions ### Dinàmica general del joc • Segment final del programa “claustre”: espai lúdic entre els membres de l’equip amb **to d’hora del pati**. • Participants: **Júlia García** (conductora de la secció), Arnau, Sabina, Ivan, Maria Gatau, Fran, Txell i Karen. • Normes bàsiques: - Joc **individual** (sense equips). - **+1 punt per resposta encertada**, **–1 punt per fallada**. - Es pot **“avançar”**: respondre abans del torn; arriscat però potencialment avantatjós. - **Qui perdi paga una cervesa (o beguda)** a qui guanyi. ### Fase 1 – Endevinar llocs del món La Júlia descriu llocs amb pistes creatives; la resta han d’endevinar la ciutat, el país o la regió. Alguns exemples destacats: • **Castell “de Disney”** amb moltes torres i turistes: s’evoca **Neuschwanstein (Alemanya)**, tot i que no s’arriba a dir clarament. • **Trànsit caòtic amb cotxes, motos, animals i semàfors decoratius**: s’assenyala **l’Índia**. • **Mur on la gent es fa petons**: referència al **mur de Berlín**. • **Pastís gegant blanc**: es relaciona amb el **Taj Mahal**. • **Forats a la muntanya com formatges i gent políglota, bancs secrets**: descriu **Suïssa**. • **Terres geotèrmiques i aigües bullents de la terra**: endevinen **Islàndia (geisers)**. • **Paisatge de vaquers, roques vermelles i carreteres infinites**: zona d’**Arizona / Oest dels EUA**. • **Llac de muntanya amb paisatge espectacular i peixos elegants**: es cita **Aigüestortes**, vinculat a l’experiència personal de la Txell. • Hi ha confusions divertides (flamencs a Miami vs. altres llocs, Cappadòcia vs. Suïssa) que generen molt humor i piques amistoses. ### Fase 2 – Paraules estrangeres amb significats molt concrets La Júlia proposa paraules en diferents idiomes; els participants han de triar entre tres significats possibles i, de vegades, **inventar un equivalent en català**. Algunes paraules destacades: • **Sundoku (japonès)**: *comprar llibres i no llegir-los mai*. Es comenta com un “síndrome del lector-coleccionista”. • **Backpfeifengesicht (alemany)**: *cara que demana una bufetada*. Es juga amb neologismes com **“cara hostiable”**, i es comprova via diccionaris i eines com l’Optimot i models d’IA que el mot “hostiable” no és normatiu. • **Otchemuka (rus)**: *persona que sempre pregunta “per què”*. Es relaciona amb el típic nen de 3 anys que no para de preguntar. • **Gökotta (suec)**: *aixecar-se d’hora per escoltar cantar els ocells*. A tothom li sembla una paraula especialment bonica. • **Kalsarikännit (finès)**: *emborratxar-se sol a casa en roba interior*. S’explica que en finès existeixen moltes paraules compostes així de precises, sovint molt humorístiques. La Txell i altres participants busquen i comparteixen definicions reals a internet, barrejant **divulgació lingüística** i joc. ### Fase 3 – Tradicions de castanyada/Halloween arreu del món En la part final, la Júlia explica rituals de finals d’octubre i **els oients han de dir si són reals o inventats**. Exemples: • **Nairobi**: joves pintats de blanc que ballen en silenci davant dels cementiris per confondre els morts. → **Tradició inventada**. • **Polònia**: famílies que deixen pa i cereals a les voreres dels camins per alimentar les ànimes dels avantpassats. → **Tradició real**. • **Xina (zona nord-occidental)**: durant un festival, es cremen figures de paper (cotxes, cases, diners) per enviar-les als avantpassats. → **Tradició real**, vinculada a pràctiques de culte als morts. ### Tancament i rànquing final • Es fa un **recompte de punts en directe**. Els resultats clau: - **Txell** acaba guanyant (amb un simbòlic “+0,25” extra per la seva defensa d’Aigüestortes), - la **Maria Gatau** i l’**Arnau** queden molt a prop, - l’**Ivan** acaba últim i queda implícit que li tocarà convidar. • El segment acaba amb molt **bon humor, bromes internes** i la sensació de grup d’amics que comparteix cultura, llengua i curiositats del món. --- ## Idees clau de l’episodi ### Sobre gastronomia • **Gazpatxo i salmorejo com a espai de memòria i identitat**, més que no pas com a receptes rígides. • Reivindicació del **menjar popular i d’aprofitament** com a patrimoni cultural. • Crítica amable al **purisme gastronòmic** i defensa de la creativitat a la cuina. ### Sobre llengua i cultura • El “claustre” mostra com **les llengües del món tenen paraules per emocions i situacions molt concretes** que sovint no tenen traducció literal. • L’episodi combina **coneixement històric, lingüístic i gastronòmic** amb un to de conversa informal i molt participativa. En conjunt, és un programa que barreja **història de la cuina, antropologia del menjar, jocs lingüístics i geografia** amb una atmosfera molt propera i divertida.

['gazpatxo', 'salmorejo', 'ajo blanco', 'cuina andalusa', 'història de la gastronomia', 'sopes fredes', 'pa i gluten', 'alimentació saludable', 'purisme culinari', 'variants de receptes', 'paraules intraduïbles', 'lexicografia', 'llengües del món', 'concurs radiofònic', 'geografia', 'tradicions de Tots Sants', 'Halloween', 'castanyada', 'humor', 'ràdio local']