logo

Aquí, a l'Oest

Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h. Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.

Transcribed podcasts: 64
Time transcribed: 1d 21h 5m 46s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Nomofòbia, cervesa lleidatana i misteris de la Terra

Summary:

## Contingut general de l’episodi Episodi de **"Aquí, a l'Oest"** estructurat en tres grans blocs: una secció de *psicologia i benestar digital*, una entrevista d’*emprenedoria industrial* centrada en la fàbrica de cervesa **Mau Sant Miquel a Lleida**, i una secció final de divulgació sobre els **grans misteris de l’origen del planeta Terra**. --- ## 1. Escoltem-nos: Nomofòbia i ús del mòbil ### Recordatori del concepte La psicòloga, treballadora social i mestra **Marta Heroles** reprèn el tema de la **nomofòbia**, definida com una **por irracional a estar sense el telèfon mòbil** o a perdre’n l’accés. • Es tracta d’una *addicció* o *dependència* més que no pas d’un simple mal hàbit. • Es diferencia del que viu la població general pel **nivell d’angoixa i simptomatologia física** (taquicàrdia, nervis intensos, etc.). ### Símptomes i indicadors d’alerta Marta repassa els **símptomes clau** que poden indicar nomofòbia o una dependència preocupant: • **Cada cop dedicar més temps al mòbil** i no poder reduir-lo, ni tan sols mantenir-lo estable. • Que l’ús del mòbil **resti temps** a altres activitats importants: estudi, feina, oci, descans. • **Portar sempre carregador** o tenir **dos o més dispositius** com a norma quotidiana. • **Ansietat intensa** davant la possibilitat de perdre el mòbil, oblidar-lo o que te’l prenguin. • Comprovar el mòbil **compulsivament** cada pocs minuts, encara que no s’esperi cap missatge important. • **Preferir la comunicació digital** (xats, xarxes, missatges) per sobre del contacte cara a cara. • Intentar reduir l’ús i **no aconseguir-ho**, tot i ser-ne conscient. • Aparició de **símptomes físics** en casos greus: irritabilitat, agitació, desorientació, tremolors, respiració accelerada o taquicàrdies, fins i tot només imaginant que es podria perdre el mòbil. > "Les persones que pateixen nomofòbia fan una interpretació *catastrofista* de la realitat davant la idea d’estar sense mòbil." ### Circuit de recompensa i addicció Marta explica la relació amb el *circuit de la recompensa* del cervell: • Cada notificació (un cor a Instagram, un missatge a WhatsApp, encara que no sigui important) genera **dopamina**, que proporciona una **sensació de gratificació**. • Aquest mecanisme **reforça l’hàbit de consultar constantment** el dispositiu i pot derivar en una addicció. ### Tractament i abordatge psicològic La nomofòbia es treballa com una **addicció a les noves tecnologies**: • El tractament més efectiu és la **psicoteràpia cognitivoconductual**, amb: • Sessions breus i estructurades. • Objectius concrets sessió a sessió. • Paper actiu tant del terapeuta com del pacient. • El **tractament farmacològic** pot ajudar a reduir símptomes (palpitacions, ansietat), però **no resol el problema d’arrel**. • En teràpia es treballen especialment les **interpretacions catastrofistes**: • Pensaments del tipus *"si em quedo sense mòbil, algú de la família pot tenir una emergència i jo seré el culpable"*. • Es fa veure que són interpretacions subjectives i molt exagerades respecte a la probabilitat real. ### Eines pràctiques de canvi d’hàbits Marta proposa estratègies concretes per **prendre consciència i reduir la dependència**: • Fer un **diari d’ús del mòbil**: • Temps dedicat cada dia. • Situacions en què s’utilitza. • Motiu de l’ús. • Registre de les millores setmanals. • Substituir gradualment estones de mòbil per **altres activitats plaents** (oci, conversa, hobbies…). • Reflexionar sobre **com ha canviat la nostra vida** amb el mòbil: què fèiem abans i què fem ara. • Especial atenció a moments que haurien de ser **espais de qualitat familiar**, com els àpats: • La terapeuta comparteix casos de nens que diuen *"a casa no parlem, a casa estem amb el mòbil"*. • Es planteja recuperar el sopar com a **moment “sagrat” sense pantalles**. ### Exemple de canvi d’hàbits a casa El presentador explica una decisió personal i familiar: • En arribar de la feina, deixen els **mòbils en una altra habitació** (on hi ha l’ordinador) perquè es carreguin, i fan vida entre cuina i menjador sense el dispositiu. • Els mòbils es queden amb el so activat per si hi ha una emergència, però **no són visibles**. • Relata el benefici clar: menys temptació de mirar el mòbil quan els fills expliquen el dia o mentre miren una pel·lícula. • Marta valida aquesta opció com **molt bona pràctica**: quan no veiem el mòbil, disminueix la temptació i la hiper-vigilància constant. La secció es tanca deixant oberta la porta a **altres fòbies relacionades amb la tecnologia** en futurs programes. --- ## 2. Secció breu: Sabies que…? (curiositat sobre les cookies) En un breu espai de divulgació, es comparteix la història de les **galetes amb trossos de xocolata (cookies)**: • Van ser creades el **1938** per **Ruth Wakefield**, dietista i xef que dirigia el **Toll House Inn** a Whitman, Massachusetts. • La *cookie* s’origina per **accident**: en quedar-se sense xocolata per enfornar, Ruth va trossejar una barra de xocolata semidolça i la va afegir a la massa esperant que es fongués. • Els trossos **no es van fondre completament**, creant petites explosions de xocolata dins la galeta. • La recepta es va popularitzar a través del llibre *Toll House Tried and True Recipes*. • **Nestlé** va arribar a un acord amb Ruth Wakefield, va incloure la recepta als embolcalls i li va proporcionar **xocolata de per vida**. --- ## 3. Empremta: la fàbrica Mau Sant Miquel a Lleida ### Context i perfil del convidat A la secció **Empremta** es conversa amb **Jordi Guixer**, director del **Centre de Producció de Mau Sant Miquel a Lleida**. • Porta **19 anys** treballant al grup, amb formació d’**enginyer industrial**. • Va començar al **departament d’envasat** i ha anat progressant fins a la direcció del centre. ### Història de Sant Miquel i arribada a Lleida • Els orígens de la marca **Sant Miguel** es remunten al **1890**, quan un grup d’emprenedors espanyols porten la cervesa al sud-est asiàtic i funden una fàbrica a **Manila**. • Als anys 50 decideixen **tornar a Espanya** i obrir una nova fàbrica. • El **1957** s’instal·len a **Lleida**, escollida per: • Ubicació **estratègica**. • **Disponibilitat d’aigua**. • **Potencial econòmic i logístic** de la regió. • Signen un acord amb la casa mare **San Miguel Corporation** de Manila per utilitzar la marca. • El 1957 surt el **primer producte elaborat a Lleida**, i avui la planta s’acosta als **70 anys d’activitat continuada**. ### Evolució tecnològica de la planta Jordi descriu una **transformació profunda** des de la dècada dels 50 fins avui: • Abans: • Processos molt **manuals**: col·locar ampolles a mà, revisar visualment cada envàs. • Necessitat de **molta més mà d’obra** per fer tasques repetitives. • Actualment: • Planta **altament automatitzada**, un dels **nou centres de producció** del grup a Espanya. • **Quatre línies d’envasat multiformat**: • Envàs retornable per a hostaleria. • Ampolla i llauna per al canal alimentació. • Capacitat propera als **2 milions d’hectòlitres anuals** de cervesa (volum molt rellevant dins el sector). • Equip humà d’uns **170 professionals**. • Ús de **robots i inspecció òptica** per a la manipulació d’ampolles i control de qualitat. ### Sostenibilitat i medi ambient La **sostenibilitat** és un **pilar estratègic** per a Mau Sant Miquel: • Reducció de **consums energètics** (electricitat i gas) mitjançant instal·lacions més eficients. • Optimització del **consum d’aigua**. • Minimització de l’**empremta de carboni**: • Reducció de **plàstic en el packaging**. • Processos productius més nets. • S’entén que no es tracta només de *vendre cervesa*, sinó de **com es produeix** i l’impacte ambiental associat. ### Arrelament emocional i identitat lleidatana Es destaca el **vincle emocional** entre la cervesa **Sant Miquel** i Lleida: • Molts lleidatans quan veuen una **Sant Miquel** fora de Lleida diuen *"aquesta és de Lleida"*. • Jordi explica que Sant Miquel **originàriament és d’aquí**, i que Lleida forma part profunda de la seva identitat. • La planta ha crescut amb la ciutat: • **Generant ocupació estable**. • Participant com a motor de **desenvolupament econòmic i social**. • Tenint presència en esdeveniments **festivos, culturals i esportius**: • Festivals com el **Magnífic Fest** o el **Pau Paterra**. • **Festa Major de Lleida**. • **Aplec del Cargol**. • Patrocinis esportius, com el **Força Lleida**. ### Impacte econòmic i proveïdors locals Segons un estudi recent citat al programa: • La contribució de **Mau Sant Miquel** al **PIB lleidatà** és de **64 milions d’euros**. • Generen **2.400 llocs de treball** entre directes, indirectes i induïts. • Treballen amb **101 proveïdors locals**, que reforcen el teixit empresarial de proximitat. Jordi detalla els tipus de serveis i empreses implicades: • Tallers de **caldereria** i mecànica. • Especialistes en **fred i calor industrial**. • Empreses d’**electricitat i electrònica**. • **Paviments** industrials. • Subministrament de **productes químics**. • Serveis tècnics i de **software**. Quan és possible trobar aquests serveis a Lleida o voltants, **es prioritza el proveïdor local**; només es recorre a empreses més llunyanes si no hi ha oferta propera. ### Claus de l’èxit en un sector competitiu La planta ha superat **dècades de canvis** en un mercat altament competitiu: • Sector de les begudes i, en particular, el **sector cerveser** és molt competitiu tant a nivell local com estatal. • Claus que destaca Jordi: • **Anticipar-se** als canvis de mercat. • Apostar per la **inversió tecnològica** i l’eficiència. • **Innovar en productes** i formats per respondre a noves demandes. • Garantir un **alt nivell de servei**: • Puntualitat en les entregues. • Capacitat per atendre comandes “en temps i forma”. • Integrar la **sostenibilitat** com a criteri central. • Disposar d’un **equip compromès** i en formació contínua. ### Moments difícils: el repte de la Covid-19 Jordi assenyala la **pandèmia de la Covid-19** com un dels moments més difícils recents: • El sector de l’**alimentació i begudes** va ser considerat **estratègic**, i la planta havia de continuar operant. • Calia **mantenir la producció**, garantir el subministrament a supermercats i clients i, alhora, implantar **moltes mesures preventives** per evitar contagis. • Això va implicar canvis profunds en la forma de treballar, organització de torns i protocols de seguretat. • Destaca l’**esforç exemplar de l’equip**, que va permetre mantenir l’activitat malgrat la pressió i la incertesa. ### Anècdotes i llançament de nous productes Entre les vivències més curioses, Jordi recorda especialment els **llançaments de nous productes**: • Són moments d’**estrès positiu**, amb terminis molt ajustats. • Sovint apareixen imprevistos d’última hora: • Un camió amb ingredients que no arriba. • Un material que cal anar a buscar amb **mitjans alternatius**. • Tot plegat fa que alguns llançaments semblin escenes de **"Missió Impossible"**, però l’equip acaba trobant solucions. • A nivell global, la companyia llença cada any **diverses noves cerveses** i moltes variants de *packaging*, responent a un lineal cada cop més divers. ### Orgull, equip humà i gestió del coneixement Personalment, Jordi subratlla que el que més l’enorgulleix és **l’equip de persones** que formen la planta: • Barreja de **gent jove i gent veterana**, alguns amb **45-50 anys de trajectòria** a la fàbrica. • Persones que van començar **adolescents (14-16 anys)** i s’hi han jubilat. • Han passat de màquines eminentment mecàniques a equips **robòtics i electrònics** més complexos. • Tothom ha hagut d’**aprendre noves competències**, llegir manuals, formar-se contínuament. A nivell organitzatiu: • Mau Sant Miquel posa les **persones al centre** de les decisions. • Es cuida el **benestar físic i personal** al lloc de treball. • Es treballa amb **sistemes d’excel·lència** perquè el **coneixement sigui compartit**: • Operacions documentades i accessibles per a tothom. • Foment de la **polivalència**, perquè no depengui tot d’uns pocs “experts”. ### Responsabilitat social corporativa i projectes socials A banda del patrocini d’esdeveniments, la companyia actua a través de la **Fundació Mau Sant Miguel**: • **Inserció laboral de joves en risc d’exclusió social**: • Formació per treballar al sector de l’hostaleria com a cambrers. • Professionals de la fàbrica hi col·laboren com a **voluntaris**, ajudant a fer currículums i preparar entrevistes. • **Iniciatives solidàries de Nadal**: • Per exemple, un **dinar de Nadal** amb persones grans en situació de **solitud no desitjada**, oferint-los companyia i un espai de calidesa social. ### Reptes de futur i diversificació Mirant als propers **5 anys**, Jordi assenyala dues grans línies: • **Competitivitat i tecnologia**: • Mantenir i millorar el nivell tecnològic de la planta. • Continuar essent **eficients** i donant **bon servei** en un entorn molt exigent. • Integrar encara més la **sostenibilitat**. • **Diversificació de producte i serveis**: • A més de les cerveses, el grup treballa també amb **aigües** (p. ex. *Solan de Cabras*). • Entren en noves línies com el **cafè**, mitjançant els distribuïdors. • Objectiu: oferir un **ventall més ampli de productes i serveis** tant a hostaleria com a alimentació. L’entrevista es tanca amb un agraïment mutu i reforçant la idea que **Sant Miquel forma part de la vida quotidiana de Lleida**. --- ## 4. Fallo tècnic: misteris antics del planeta Terra ### Plantejament de la secció A la secció **"L’Ofallotècnic"**, el tècnic de so **Ivan Usón** comenta, amb to divulgatiu i humorístic, diversos **grans misteris científics** relacionats amb l’origen de la Terra i de la vida. L’objectiu no és donar respostes definitives, sinó **repasar teories científiques** i mostrar com encara hi ha moltes preguntes obertes. ### D’on ve l’aigua de la Terra? • Sabem que l’aigua cobreix **el 70% de la superfície** del planeta, que per això s’anomena sovint *planeta blau*. • Es contrasta amb la **poca aigua** visible a la resta de planetes del sistema solar (només rastres a Mart, a la Lluna…). Principals teories: 1. **Aigua aportada per asteroides rics en gel**: • Durant la formació de la Terra, fa uns **4.500 milions d’anys**, hauria estat un planeta sec i rocós. • L’impacte de molts asteroides amb gel hauria aportat grans quantitats d’aigua. 2. **Aigua originària del mateix procés de formació de la Terra**: • L’aigua hauria estat present des del principi, **retenida en un núvol de gas i pols** que va donar lloc al planeta. Ivan subratlla que, tot i aquestes teories, segueix havent-hi **molts interrogants** sobre l’origen exacte de tanta aigua. ### Origen i estabilització de l’oxigen Es planteja també **d’on ve l’oxigen atmosfèric**: • Sabem relativament bé el *com*: • Fa uns **2.400 milions d’anys**, uns microorganismes anomenats **cianobacteris** van començar a fer fotosíntesi i a **alliberar oxigen com a residu**. • Amb el temps, el nivell d’oxigen va **pujar i baixar** de manera molt variable fins a **estabilitzar-se** fa aproximadament **540 milions d’anys**. • Però es desconeix **per què es va estabilitzar** precisament llavors. Aquesta estabilització està relacionada amb un fenomen clau: ### L’explosió càmbrica: l’esclat de la vida complexa • Al començament del **període càmbric**, coincidint amb la consolidació de nivells elevats d’oxigen, es produeix l’anomenada **explosió càmbrica**. • Durant la major part de la història anterior de la Terra, la vida era bàsicament: • Bacteris. • Eucariotes senzills. • Plantes extremadament simples. • En l’explosió càmbrica apareixen de cop **formes de vida molt més complexes**: • Animals amb **cervell, ulls, esquelets**. • La majoria de **línies evolutives actuals** poden fer remuntar el seu origen a aquest període. • Una teoria atribueix aquesta explosió al **creixement i estabilització de l’oxigen**, però els detalls **encara no estan clars**. ### El nucli de la Terra: què hi ha al centre? Malgrat el desenvolupament tecnològic, **coneixem molt poc de l’interior profund del planeta**: • S’ha explorat molt la superfície i una part dels oceans, però la major part de la **massa interna** roman inexplorada. • De l’**escorça** se sap que sota hi ha el **mantell**, majoritàriament roca de silicat sòlida. • Durant anys es va pensar que el **nucli** era només de **ferro i níquel**. • A la dècada dels 50 es va veure que aquests elements **no expliquen del tot la densitat** mesurada del nucli. • Per tant, encara hi ha misteris sobre **quins altres elements o estructures** hi pot haver al centre de la Terra. ### Extinció dels dinosaures Ivan repassa les **principals teories** sobre la desaparició dels dinosaures fa **65 milions d’anys**: • Durant milions d’anys van dominar el planeta, però acaben convertits en fòssils i motiu de fascinació. Teories principals: 1. **Impacte d’un gran asteroide**: • L’impacte hauria aixecat una enorme quantitat de **pols i enderrocs**, bloquejant la llum solar. • Això hauria interromput la **fotosíntesi** i alterat la cadena alimentària. 2. **Gran activitat volcànica** (o sèrie d’erupcions massives): • També hauria generat núvols de cendra i gasos que bloquegen el Sol. • Hauria augmentat la temperatura global mitjançant un fort **efecte hivernacle**. Ambdues teories tenen **suport científic** i no són mútuament excloents; podrien haver actuat conjuntament. El resultat comú seria un **cel enfosquit durant anys** i el col·lapse dels ecosistemes. ### Com es va formar la Lluna? La **formació de la Lluna** continua sent un altre enigma parcial: • Molts científics defensen la **teoria de l’impacte gegant**: • Un protoplaneta lleugerament més petit que la Terra hauria xocat amb el nostre planeta. • De la matèria expulsada se n’hauria format la Lluna. • Les mostres de les missions **Apolo** mostren que la **composició química de la Lluna és molt similar a la de la Terra**, la qual cosa dona suport a aquesta visió d’un origen comú. • Una tercera teoria proposa que la Lluna era un cos independent que va ser **capturat per la gravetat de la Terra**: • Això podria explicar per què **només veiem una cara de la Lluna**. • Però no s’alinea tan bé amb la **similitud composicional**. Cap de les teories explica **tots els detalls** satisfactòriament, i el debat científic segueix obert. ### Per què es diu “Terra”? Finalment, Ivan aborda el **nom del planeta**: • "Terra" prové de mots antics en **anglès i alemany** que significaven simplement *terra/sol*. • No se sap **quan ni per qui** es va establir el nom. • Una teoria diu que, en no saber que era un planeta com els altres, la gent antiga veia la Terra com **centre fix**, i els altres cossos com a llums que giraven al voltant; per això **els altres planetes** van rebre noms mitològics i la Terra, no. • No hi ha, però, proves definitives sobre aquesta explicació. La secció es tanca amb la idea que, en parlar de l’univers i dels orígens del planeta, **sovint apareixen més preguntes que respostes**, i això forma part de l’encant de la ciència. --- ## 5. Tancament del programa El programa es clou recordant que **"Aquí, a l'Oest"** torna l’endemà a la tarda i agraint la companyia de l’audiència, amb un to proper i distès que connecta les seccions de psicologia, empresa i divulgació científica en un mateix magazín de tarda.

Tags:

['nomofòbia', 'addiccions digitals', 'ús del mòbil', 'psicoteràpia cognitivoconductual', 'salut mental', 'Mau Sant Miquel', 'indústria cervesera', 'Lleida', 'impacte econòmic', 'sostenibilitat', 'responsabilitat social corporativa', 'emprenedoria industrial', 'història empresarial', 'proveïdors locals', 'explosió càmbrica', 'origen de l’aigua', 'origen de l’oxigen', 'nucli de la Terra', 'extinció dels dinosaures', 'formació de la Lluna', 'divulgació científica', 'cookies', 'Ruth Wakefield']