Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda a tothom, us parla Francesc Balanyà, això és aquí a l'OES. Aquest programa que fem, 7 ràdios de Lleida, amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem acompanyar amb aquest home magazine, que fem gràcies a l'Arnau Vilà, de MuntFM. Molt bones, Arnau. Bona tarda, westerns. La Maria Gatau, de Ràdio Rosselló. Hola, hola. Bona tarda, sí, aquí estem, preparades. Preparades, també tenim la Sabina Pedros, del Picard Ràdio, molt bones. Bona tarda. Bona tarda.
Saludem també a la Karen Alfonso, de Ràdio Pórem Mollerussa. Hola, hola, bona tarda. Xell Bernaus, de Ràdio Sió Gramunt, molt bon dia. Molt bones. Júlia García, de Ràdio Trenpallà Ràdio, com anem? Ei, bones, com esteu? I finalment, també li diem hola a l'Ivan Usón, el responsable tècnica d'aquest programa, que com un servidor es troba a l'Estudis 2U Lleida Ràdio. Bona tarda a tothom.
És dimecres, vol dir que avui dedicarem pràcticament tota la primera hora del programa a la tertúlia d'actualitat que avui abordarà qüestions vinculades al món de l'educació i és que avui ens toca aquesta taula a més col·laboradors habituals abans però de tot plegat notícies.
Doncs som-hi. Comencem aquest repàs a l'actualitat local. Lo fem acompanyats del Guillem Figueroa. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que la pagesia convoca una tracturada dilluns a Lleida per exigir a la Generalitat un replantejament de les zones ZEPA. Les entitats agraris també denuncien que la fruita s'ha pagat a pèrdues durant la meitat de la campanya.
Unió de Pagesos, Asaja, Revolta Pagesa i la plataforma Pagesos o Conills fan una crida a treure els tractors al carrer aquest 1 de desembre com a mesura de pressió coincint amb la trobada amb representants dels departaments d'agricultura i territori. Carol Aixut és la responsable de Medi Ambient d'Unió de Pagesos.
El que demanem és un replantejament del territori. Tenim zones cepa que no es pot regar, hi ha finques partides per la meitat, una part pot regar i l'altra no. Clar, tu no pots permetre que un jove pagès d'un poble de 200 habitants no pugui plantar, però és que li queda viure. Vull dir, estem omplint-nos la boca amb el despoblament rural i estem abandonant els pobles.
Perquè és que no deixem ni viure. Que es replantegi poder consensuar de com es pot fer, de com es pot treballar. Fa 20 anys que això no s'ha fet o no, fa 20 anys que no es treballa. I solten en una interpretació que és la seva. Pot ser que ens escoltin ja. La tracturada està prevista que arrenqui cap a les 10 del matí des dels camps d'eligis de la capital del Segria i que es desplaci fins a l'Avinguda Francesc Macià a prop dels serveis territorials de territori, on està prevista una reunió a dos quarts d'una...
i que s'allargui a concentració almenys fins les dues de la tarda. Aquesta concentració s'ha anunciat durant una roda de premsa de balanç de l'any agrari a l'Agrobiotec Innovation Forum, on Unió de Pagesos ha denunciat també que la fruita s'ha pagat a pèrdues durant la meitat de la campanya agrària. L'organització reclama que s'apliqui de forma efectiva la llei de la cadena alimentària en el sector de la fruita, perquè segons una denúncia que ha arribat a mans del sindicat agrari, la producció a partir de l'agost s'ha pagat amb una cotització mitjana d'uns 40 cèntims d'euro el quilo, és a dir, a pèrdues per als productes.
Més qüestions.
L'arrencada presenta un escenari més favorable que l'any passat quan la climatologia no va permetre obrir pel pont de la Puríssima. En aquest sentit, serà un bon inici per l'objectiu que ha recalcat el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, per estabilitzar les xifres com a símptoma de l'atractiu de les pistes de la demarcació.
La idea seria consolidar aquest creixement que hem tingut des de la pandèmia, diguéssim, el creixement que ha hagut a les pistes, a totes les estacions del Pirineu, i arribar, proposen arribar a 1.400.000 forfets, que seria la voluntat a la que voldríem arribar i que demostraria justament això, que estem a dalt de tot,
que som el territori preferit per molts esquiadors, no solament de Catalunya, sinó de la resta de l'estat i de fora fins i tot com a lloc de trobada per fer l'esport de neu. D'altra banda, Talar també ha fet referència a la inversió feta els darrers mesos per garantir el bon futur de les estacions d'esquí.
És una preocupació que tenen, i els empresaris sempre ens ho han transmès així, i els gestors ens ho han transmès així, que la sostenibilitat és fonamental, i sabem que és un element clau per continuar tenint durant molt de temps tot el que sigui possible, evidentment, les pistes treballant i treballant per l'esport de la neu.
11 estacions d'esquí, alpí i nòrdic, amb una inversió, m'explicaven ara fa un moment, de 14.400.000 euros. Pel que fa al Pirineu Gironí, l'estació de Masella ha obert les primeres pistes aquest dimecres convertir-se en la primera a donar el tret de sortida a la temporada arreu de l'estat espanyol, mentre que la Molina ha avançat l'obertura aquest dissabte. La resta de estacions d'esquí del Pirineu gestionades per ferrocarers de la Generalitat ho faran dijous vinent i tornant a la demarcació de Lleida,
Vaqueira Beret iniciarà la temporada dissabte que ve. I la directora corporativa de desenvolupament i gestió de persones del grup Vall Companys, Carmina Chia, es converteix en la primera dona a presidir el Consell Social de la Universitat de Lleida. El diari oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat aquest dimecres el seu nomenament, així com el de Maria Àngels Balcells com a rectora de la UDL.
Chia Port forma part del grup Vallcompanys des de l'any 1993 i entre les fites de solides amb la marca Lleida Tana es troba la certificació Top Employer per al primer grup agroalimentari de l'Estat. El Consell Social és l'òrgan de govern de participació i representació de la societat a la universitat.
S'ha format per 15 persones, 6 de les quals pertanyen a la UDL i 9 representants de diferents col·lectius d'àmbit econòmic, social i cultural del territori. La nova presidenta espera que pugui ser un espai de trobada i sinergies al màxim nivell entre el món social, acadèmic i empresarial amb l'objectiu de posar Lleida i la seva universitat al mapa del món.
XIA també ha valorat molt positivament la tasca desenvolupada pel seu predecessor en el càrrec, l'empresari targarí Delfí Rovinat, que ha estat al capdavant d'aquest organ els darrers vuit anys. Del mandat de Rovinat en destaquen, entre d'altres, la creació del Fòrum de Participació Empresarial de Lleida i Igualada, els Premis Consell Social i l'impuls a l'acord Lleida-Ciutat Universitària.
L'acte de presa de possessió de Carmina Sciac com a presidenta del Consell Social i de Maria Àngels Balcells com a rectora tindrà lloc aquest divendres a l'Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera de la Universitat de Lleida.
La plataforma Pobles Vius Aturem el Macrogas denuncia que una explotació existent al Registre Oficial d'Explotacions Ramaderes de Catalunya aporta el 70% dels purins del projecte de la futura planta de l'Acentiu Bioenergia. L'entitat ha fet públic aquest dimecres els resultats de l'anàlisi del pla de gestió agrària que l'empresa va aportar per justificar la macroplanta de biometà projectada a l'Acentiu de Siong.
D'altra banda, Pobles Vius assenyalar que durant els mesos previs a l'aprovació del Pla Especial Urbanístic, que va rebre llum verda el passat mes de juliol, l'empresa promotora va difondre diversos comunicats afirmant que centenes de ramaders donaven suport al projecte. Tanmateix, l'informe del Departament d'Agricultura revela que només 8 explotacions hi consten inscrits. La plataforma
També mostra el seu rebuig del fet que cap ramader de la 111 de Ció s'hi troba adherit i afirmen que alguns professionals inclosos al pla els han assegurat que no en tenien cap constància i que no han signat cap acord per aportar porins a la instal·lació. Per tot plegat, la plataforma considera d'una gravetat extrema que el document hagi estat validat per la Direcció General d'Agricultura a qui exigeix explicacions immediates.
Pobles Vigús conclou que tot apunta que el projecte podria haver estat sobredimensionat des de l'inici, ja que no existeixen els excedents de porins que la factorià preveu gestionar, en aquest sentit afirmant que això podria conduir a la construcció d'una infraestructura que operi principalment amb residus externs, la qual cosa posaria en qüestió la validesa de tota la tramitació urbanística. I una darrera qüestió, la jutgessa d'Òsca ha rebutjat els recursos de la Generalitat
I el menac contra l'escrit que autoritzava l'Ajuntament de Vilanova de Sisena a interrogar els tècnics del Museu Català i també a entrar al magatzem per buscar més frescos del monestir. En aquest sentit, el menac ha assegurat que totes les pintures murals de la demanda estan a les sales i no n'hi ha cap a la reserva.
La interlocutòria indica que l'apartat en el qual s'autoritza a veure les pintures murals de Xixena que estan dispositades als magatzems del Menach queda limitat a les obres que estan en litigi i que no es trobin situades a les sales 16 i 17 del museu. En aquest sentit, fons del Menach han assenyalat a l'Agència Catalana de Notícies
que l'escrit de la jutgessa els donarà raó perquè s'indica que la mesura d'entrar als magatzems del museu es limita a si alguna de les pintures assenyalades a la sentència que no estiguin a les sales. El museu assegura que totes les obres murals de Xixena en litigi estan a les sales i no n'hi ha cap al magatzem. Gràcies, Guillem. A tu, Fran.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest.
Doncs som-hi i posem ja amb aquesta tertúlia que avui dediquem, us ho dèiem a l'inici, amb aquests temes educatius que tant ens agraden. A més, sempre que acaba la tertúlia pensem, paga molt la pena de fer-ho, de fer-la. Per tant, ja els hi posem pressió perquè mantinguin el nivell a la Rosa Aguilar. Faig broma, evidentment. Portadors del sindicat Educació Vista, aquesta és a Lleida, molt bones. Bona tarda. Alguns ens creiem que això és estratègica, per això fèiem aquesta prèvia, que això de l'educació és estratègica, com que ens ho creiem, tenim aquesta tertúlia...
que també ens acompanya la Rosa Montaner, responsable d'educació de comissions obreres a les Terres de Lleida. Què tal? Hola, bona tarda. Josep Maria Ibáñez, secretari de l'àmbit d'educació de la UGT a les Terres de Lleida. Molt bones. Hola, bones tardes. I a l'Emili Llorente, que avui tenim remotament el membre de la CGT, l'ensenyament ponent Pirinaus, que li toca fer bondat, però en fa mitges, perquè jo no me la vull perdre, per tant, doble agraïment a l'Emili. Què tal, Emili?
Molt bé, moltes gràcies i bona tarda a tots. Escolteu, que us havia dit una mica del que parlaríem, però ara mateix dèiem a les notícies, a mi m'ha faltat una mica fora de joc, que s'ha presentat avui i us ho volia preguntar, la campanya de les 11 pistes d'esquí de Neu Lleida Tanes i els responsables deien, ostres, hauríem de recuperar les setmanes blanques, jo pensava que s'han perdut. Sí, i tant. S'han perdut? Només n'hem tingut una, el 2010. Sí, sí.
I a més ja hem tingut una setmana blanca. Però per... De festiva, eh? O sigui... Bueno, però jo com que ja sabem que tinc una edat, que soc profe, també hi anava com a alumne, com a professor, i sé que funcionava molt bé, però també sé que això de fer excursions, amb totes les complicacions i riscos, per als professors, que no poden parlar-me i un dia hauríem de dedicar-nos. Sí, i tant. Estrictament amb això, que doncs cada vegada costa més sortir. I també pel cost i per com portes tenen famílies... Sí.
De la manera que està el docent ara no crec que estigués gaire d'acord en sortir a fer cap setmana blanca perquè precisament en aquest moment el malestar que hi ha docent no és per fer moltes coses perquè hores extres ja en fan i aleshores sí que és cert que tots els centres educatius voldrien una reestructuració de l'horari però la veritat és que a hores d'ara no hi ha cap mesa
que es parli sobre una setmana blanca perquè tenim d'altres coses que apunten més importants que és la sobrecàrrega laboral que tenen el nostre col·lectiu.
A més, recordo que històricament la meva mare sempre havia sigut també és mestra de l'escola i recordo això, que era un volum de feina organitzatiu, el patiment allà, que hi haies les 24 hores i no sé si li donaven 50 euros o alguna cosa risòria que és el mal de cap que és... No ho sé, eh? Ara potser no ens donarien ni les gràcies. És a dir, en l'època de l'Ernest Baragall vam tenir una setmana blanca, però una setmana blanca que era de festiu pels alumnes i per tant vam tancar els centres educatius. Va ser com un...
allò que en diuen en anglès half term, que no havíem tingut mai aquí, però va ser l'única vegada que s'ha produït això. Després sí que és veritat que, sobretot en zones de muntanya i fins i tot, especialment a secundària, en instituts de La Plana, doncs es feien aquestes setmanes blanques, aquestes sortides a la neu amb els alumnes que impliquen això, una gran responsabilitat i implicació per part del professorat,
Després, tu ho has posat sobre la taula. Què passa, per exemple, ho hem discutit moltes vegades en l'àmbit del comitè de salut amb els delegats de prevenció, què passa quan un profe es fa mal perquè està esquiant amb els alumnes, no? I resulta que, oh, bueno...
Aquí és un accident laboral, no és un accident laboral, però a banda d'això, que és estrictament laboral, doncs hi ha tota aquesta altra qüestió de la responsabilitat, que t'has de fer càrrec d'uns alumnes, que pràcticament aquella setmana no dorms, perquè per la nit hi ha corregisses, pels passadissos, perquè són adolescents, són canalla, no?,
Llavors, bé... I que pateixes, perquè a qualsevol sortida, qualsevol docena, independentment del que diguin les normes o el que te les juguis per la vessant judicial, per dir-ho així, perquè t'estimes a la canalla. I que hi ha unes pistes d'esquí, hi ha diferents nivells, uns estan en un lloc, els altres estan en l'altre, i per molt qui vulgui ser a tot arreu, no s'hi pot ser...
Tampoc pots portar un alt volum de professors perquè disparen els costos, que ja ho són molt elevats. I això, doncs, allò que hi ha passant i empenya ha anat així i ara s'ha reclamat que els alumnes vagin a esquiar. La Setmana Blanca sempre ha estat un clàssic, un clàssic de les escoles. Jo, com a Setmana Blanca no, però activitats d'esquí sí que fan, perquè jo recordo que...
el meu fill, sobretot el gran, que jugué a fútbol, com el de la compaña, i jo sempre li deia, esquia no, perquè si tens una lesió esquiant, oblida ja de la temporada. Exacte. I llavors, el crío sempre me deia, però és que els meus amics i van. Però, bueno, activitats com a esquina i no sé si van dos, tres dies. Anari i van. Sí.
Sí, això et volia dir que tot i que s'hagi té la Setmana Blanca, és una activitat que, sobretot a dintre del Departament d'Educació Física, es continua fent i es continua demanant a la resta del professorat que pugui ajudar per fer aquesta activitat. Però bé, pensem que té un cos important i que provoca també una certa discriminació entre famílies a les quals poden acudir amb aquestes despeses i altres no.
fer uns equilibris en aquesta despesa, que és la setmana... No és la setmana blanca, perquè al cap i a la fi intenten que almenys un dia o dos dies es pugui arribar a fer aquesta activitat a la natura, no? Però penseu que, clar, que a nivell docent s'ha de fer molts equilibris perquè pugui acollir-se el màxim de famílies.
A part, a banda de tot el que heu dit, de la responsabilitat que han de tenir docents, les escoles, les hores extres que fas, que no estan pagades, el risc que tens, el risc que tenen els nens, o sigui que una vegada més tenim uns superpoders al dintre dels treballadors docents que ells continuen fent tot el que poden. Gràcies poques, les setmanes blanques, coses a millorar si tothom t'ho diu. Emili, vols dir la teva?
Sí, sí. Bàsicament està bastant d'acord amb el que diuen. El que està passant ja siguen setmanes blanques, colònies, excursions... Bàsicament és això. El que passa és que hi ha uns quants que ho poden fer i uns quants que no. Llavors, alguns instituts, per no comentar aquesta discriminació que es veu i està patent a les aules,
preferixen no muntar certes activitats perquè no hi hagués aquesta doble educació, que uns nens s'ho poden permetre i altres no. Però bé, com ha dit el company Josep, el meu fill ara està en edat escolar i l'institut i l'any passat sí que hi van anar i van un dia esquiar i el professor se'n va a les 6 del matí i torna a les 7 de la tarda
Cosa que s'ha fet sempre, però com bé estem dient, comencem a estar una mica cremats. I llavors, si t'apretem per un costat, l'altre costa més fer aquest tipus d'esforç i ficar en risc aquest esforç. Bàsicament seria... Estem tots d'acord, jo crec, amb el que és.
I si vols deixar explicar aquella mobilització massiva de no fa tant, jo crec que fa el temps just, 15 de novembre, si no vaig errat, que ens permet, perquè jo sempre faig la mateixa pregunta quan us mobilitzeu, el col·lectiu que sigui,
que és, vale, moveu pressa, marqueu múscul, per tant, el govern, si tenia algun dubte de si això era viscut o no, si éreu els, fico les cometes, perquè m'entengueu, els pesats els sindicats o realment els professors ho creuen. Jo crec que va quedar acreditat que s'ho creuen els professors. A més, si un escoltava les notícies i veia els talls de veu del professorat, ja no de responsables sindicals que un pot pensar que arribin amb el discurs preparat, après, sinó que notava que ja sortia de l'ànima, hi havia talls molt bons, molt sintomàtics, per això dic que a mi m'agrada aquest temps...
de repòs per veure com ha respirat el govern. Abans de preguntar-vos com ha respirat el govern, entre tots, també l'autorosa, però que vulgueu, posa unes pincellades de quines eren les principals reclamacions i després ens dieu si hi ha hagut moviments.
Bé, el quinzena va ser una presa de temperatura de com estaven els ànims del col·lectiu i crec que tothom estarà d'acord que el col·lectiu està molt indignat perquè estan treballant en condicions indignes, valgui la redundància. Per tant...
Bé, les tres reivindicacions o les tres línies vermelles que unitàriament portem, després n'hi ha dos més que afegiríem, però les tres més importants serien recuperar, i dic recuperar, no dic augmentar, dic recuperar el 25% del poder adquisitiu,
Després seria reduir la sobrecàrrega de treball. I com es redueix? Doncs reduint ràtios i aportant recursos per poder atendre allò que en diem escola inclusiva, perquè d'altra manera és impossible. Per tant, necessitem més docents i més personal d'atenció educativa. I la tercera línia vermella seria la gran burocràcia a la que estem sotmesos, no solament els docents sinó els equips directius.
I jo crec que és un molt bon símptoma que no només estiguin indignats el col·lectiu docent i el personal d'atenció educativa, sinó que comencem a tenir una gran indignació en el sí dels equips directius. Aquests equips directius que durant molt de temps, mitjançant el decret de direccions, se'ls ha fet creure que eren l'últim braç de l'administració, en lloc dels líders pedagògics que formen part de l'equip docent i del claustre, diguem-ne,
doncs aquests equips directius comencen a caure la vena dels ulls i comencen a sentir la mateixa indignació que els seus equips docents i hi ha una emprenyada bastant generalitzada.
que s'arriba a aquest punt que no és sorpresa per a qualsevol que segueixi mínimament el sentit dels professors. I no cal anar-se'n a les notícies, perquè tots tenim algun familiar, algun amic, el món docent, i segur que els ha explicat la Rosa, a ningú li agafa de nou.
I vull pensar que els peròdics que part de la seva feina és fer aquell testatge de com veu anar al sector, doncs jo crec que, no sé si ho compartireu, Josep Maria, me'n vaig amb tu, o Emili, el que deia la Rosa, marcar múscul amb el que ja sabíem, no, Emili?
Sí, sí, en el que tu has sentit dir-ho moltes vegades aquí. I nosaltres, quan va entrar el PSC, ja vam dir molt bones paraules, que sí que volem solucionar-ho, i aquest va ser com la línia que es gastava el primer any de govern.
Però aquests anys, els següents anys de govern, s'ha demostrat que al contrari, s'han quedat parats. No s'està avançant en res. Moltes de les promeses que ens havien fet tant a sindicats com públicament s'han quedat aturades.
ja no són els sindicats que som els que ens anàvem queixant, sinó que els mateixos docents des de centres ja han dit prou, que ja tocava, però ara ja s'ha dit prou, i el govern, lligant amb el que tu havies preguntat, ens han plaçat a negociar, ara sí, totes aquestes coses, però bé, la manera en què ens ho estan, ara suposo que algun company ho explicarà millor,
Però el que ens estan proposant és dilatar i fer veure què parlem, i aquest tarannà ja l'hem tastat i no estem ni nosaltres d'acord com a sindicats, ni el col·lectiu està d'acord i per tant està disposat a seguir-se mobilitzant. Ja la qüestió és com apretem i què aconseguim.
Vaig a fer una recomanació de vida per tothom que es mobilitza per causes nobles. Un servidor que porta 22 anys fent de periodista sempre és la mateixa cantarella. És igual, en el món de l'educació, que qualsevol altre. Alguns es mobilitzen marc en múscul,
En aquell moment, ho dèieu, la indignació és molt gran. Si aquella gent que ha sortit i ha marcat el múscul passat de mals i demanessin una altra cosa, ho farien, perquè veuen el múscul. Però el problema de la estratègia és, no, no, simplement parlem-ne. Però és dilatar, dilatar. Vostè mirar, home, donar-nos una mica de temps, tal, i intentar que s'esvaeixi aquest cabret. És el pla de cada dia, amb qualsevol, i és igual el govern d'ara que els altres, eh? És igual amb l'àmbit català, que és total, sempre és el mateix,
I després s'acaba aconseguint res, o quasi res. A més, amb uns tempos que per aplicar es porten ja a les següents eleccions al Parlament. Què vull dir? Jo d'això alerto i no sé si aquestes matemàtiques que fa un servidor Josep Maria les heu fet vosaltres. Sí, sí. A veure, jo imagino que la resta dels companys igual, vam quedar molt sorpresos el 30,
allò el 30, el 15N, com vam veure el volum de gent que hi havia, no? Perquè quan anàvem a les assemblees, doncs bueno, no venia tanta gent com volíem, no? Però a l'arribar ja i veure tota aquella llentada, quan miraves enrere, amb aquella pujada de via la lletana, veies que no arribava al final, doncs...
La gent està molt cremada, la gent està molt cremada, però per què? Perquè sobretot el que volem és que és la pujada aquesta de sou que està dient la Rosa, perquè no pot ser que siguem les comunitats autònomes la van penúltima pitjor pagada, quan el nivell de vida aquí a Catalunya ja sabem com està d'elevat.
Però bé, parlem del sou dels profes, però clar, s'hauria de pujar a l'SMI, el sou de les que netegen, el sou de les que treballen als hotels, el sou de tothom. No pot ser que continuïn els mateixos sous i amb el nivell de vida que portem. I ho podem dir que l'economia va com un tiro, eh? El correcte. Menys mal que va bé, eh? Imagina que va malament. Beneficis de la Caixa, beneficis de no sé què.
El que va com un tiro, perdona Rosa, és la inflació que des del 2009 s'ha situat al 33,6% i vull denunciar que el sou del professorat s'ha revaloritzat en un 11,3% des del 2009. Quan poses noms i cognoms a les coses...
és quan les coses s'entenen. Un mestre que porti 25 anys al sistema des del 2009 ha perdut 79.000 euros i un professor de secundària n'ha perdut 100.000. 100.000 euros des del 2009. O sigui, l'acumulat que ha perdut és aquest.
Això significa que ha estat entre un any i mig i dos anys treballant de franc. És a dir, no estem demanant la lluna en un cove, estem demanant el que és de justícia, perquè aquesta revalorització que situava de l'11,3% en altres sectors industrials, en altres àmbits, ha estat del 25%.
I les pensions s'han revaloritzat en un 30%. I benvingut sigui aquesta revalorització. Perquè no pot ser, com deia el Josep Maria, que siguem els docents més mal pagats o gairebé els més mal pagats de tot l'estat espanyol. Això no és de rebut.
Reconduint també el que dèiem sobre el 15N, el que està clar és que nosaltres, els que estem fent acció sindical als centres educatius, ja recollíem tots els talls de veu que deien els docents. Tot això ja ho recollíem. Vull dir, que la societat no sorprengui d'aquest informe televisiu
tan impactant que vam tenir el 15N. Aquesta era la realitat. El que van dir ells és el que ens comuniquen a nosaltres quan anem als centres educatius que ja no poden més. Per tant, es va constatar el que recollíem nosaltres. O sigui, no veníem nosaltres amb un informe fet quan anàvem a les meses
o quan demanàvem que hi havia una sobrecàrrega. No he volgut dir això, eh? No, no, no. Jo ho dic perquè... Jo ho dic perquè... No, és que anava a dir una segona part. Jo dic de cara al gran públic que si algú es podia pensar que es notava una naturalitat i una unitat d'acció, eh? Volia dir això, eh? Vale, però a més a més ho dic perquè sí que hi ha una part de societat que pot veure...
o el que tu has dit, perquè tingui al seu cantó un docent o tingui algun familiar que estigui en aquest col·lectiu. Però hi ha part de la societat que només es pensa que no volem adelantar el calendari escolar, que tenim tres mesos de vacances, etcètera. Per això...
Es va constatar la realitat del que hi ha. Es va constatar la sobrecàrrega que hi ha. S'ha constatat la baixada de sou. I sort que hi ha una part del sou d'aquest salari que s'ha anat pujant pels acords salarials que hi ha a nivell estatal. Però aquí el nostre govern, a Catalunya, des del 2010, no hi ha manera que pagui un complement específic d'alguna manera. Vull dir, no hi ha manera que pugi el sou de cap manera.
Aquí hi ha una lluita que, com ha dit la Rosa, només estem demanant que reverteixi retallades que portem des de molt de temps i que d'una vegada per totes es creguin que aquesta societat ha de tindre no només el complement salarial sinó l'acompanyament de professionals a l'educació per tirar endavant la nostra escola catalana. Emili.
Sí, també com a resum de per què hem arribat on hem arribat, hi hauria la unitat sindical que es mostra entre tots els sindicats que tenim, que és el que se'ns està demanant des dels centres. És a dir, hi ha tantes coses que estan malament, hi ha tantes queixes que estan malament, però que n'hi ha unes quantes, que són aquestes quatre que hem decidit entre tots, a partir d'assemblees, a partir de reunions, etcètera, que són les que són més palmaris, són les que la gent ja no vol...
ja no vol deixar ni passar d'aquestes. I és una cosa que ja no surt dels sindicats, surt dels centres. S'estan fent moltes assemblees de centre, que no surten a les notícies, que no surten als diaris, però perquè és normal que no surtin, perquè són assemblees de centre de diferents
diferents centres, se reuneixen aquí els profes a l'hora del pati, després de les classes, i hi ha molta indignació, la gent està disposada a perdre el seu temps per recuperar aquestes millors salarials que no han tingut. I ja estan cansats perquè fa uns anys, un cicle de
de vagues i lluites, però el que vam rebre a canvi va ser tan misèria que quasi ni es recorda. O sigui, la gent no diu, o sigui que ens van. No, no, el que ens estem demanant és ara, a veure si aconseguim, de veritat, una millora real. Per això el que se'm demana és que mantinguem aquesta unitat com a sindicats, com a representants dels treballadors. I en això és en què estem fent els esforços, tant els sindicats com els treballadors a l'hora de pressionar. Clar.
Vaig una mica també a la resposta, perquè tot això són... M'han semblat per ser molt fortes aquestes dades que has explicat, Rosa. No, no, és que... Són, de veritat, es farà idones. I us he parlat de docents que portaven 25 anys al sistema, però després hi ha els de nou ingrés, que també han perdut una barbaritat de diners. Perquè, a més a més, molta gent de nou ingrés ha perdut els estadis. Recordeu que els estadis... Sí, sí, sí, sí.
L'antiguetat, eh? Exacte, no reconeixen amb sis anys, sinó amb nou, per una gràcia que ens va fer la senyora Rigau. Vull dir que aquí hi ha molta gent afectada per aquesta reculada de salari.
Clar, jo us vull preguntar sobre això, eh? Sobre si hi ha o no resposta. A mi m'agrada mullar-me. Jo dic una cosa, també, no per aquest govern, sí per qualsevol altre. Allò de, ostres, doncs venga, va, ara ens ho mirem. Però si ho sabem històricament. És a dir, que algú et digui ara ens ho mirem, vol dir, tant l'home equivoqui i el Fran se menjarà les paraules i demanarà totes les disculpes que calguin si ha de ser així.
Però ens ho mirem ara, quan és una cosa endèmica d'un sector que no ho diem nosaltres, també ho diem,
que ho dieu també vosaltres, que és estratègic, i ara ens ho mirem. És això el que ens estan dient? A més a més, fixa't que portem molt de temps a precari quan és un pilar de la societat. Sanitat i educació haurien de ser els dos pilars on tu hi aboquis més pressupost. No arribem al 3% quan la llei catalana educació marca el 6, això ho hem dit moltes vegades amb aquests micròfons,
Però... Ara he perdut el fil del que us volia dir. Del 6%. No, el que volia dir que en aquest temps que hem perdut tot aquest poder adquisitiu, que han passat moltes coses, a més a més, hem implementat el 2017 un decret d'inclusiva sense memòria econòmica, és a dir, hem posat el text, la teoria damunt la taula,
Hem demanat als centres que ho implementin, hem demanat als centres que atenguin alumnes de necessitats educatives especials en els centres ordinaris sense tenir els recursos per poder-ho fer.
A més a més hi ha hagut una Covid pel mig que ha portat unes conseqüències molt greus i a més a més des de fa aproximadament 15-20 anys hem tingut la irrupció de totes les xarxes socials i tot el que ha suposat la irrupció de les xarxes en el món educatiu i entre els adolescents especialment.
Tota aquesta conjugació d'aspectes han afectat els centres educatius i no hi hem posat, hem anat posant parxes però no ho hem entomat realment. I les conseqüències les veiem ara. És a dir, estem recollint, és allò que diuen, no? Siembra vientos y recogerás tempestades.
La veritat és que tot passa, sempre diem el mateix, cada vegada que venim a aquesta tertúlia diem el mateix, que passa per la inversió real i perquè sigui una realitat. Quant temps fa que estem demanant aquest 6% una llei del 2017 que hagués tingut d'implementar-se aquest 6% i que no van voler fer-ho? A hores d'ara ho tenen a dintre del Parlament o els grups parlamentaris a veure què pensem fer amb això.
perquè si inverteixes en diners hi haurà recursos. El que no pot ser és que aleshores parlem d'un abandonament escolar, prematur, que parlem que unes proves PISA no han sigut significatives, que parlem que no hi ha les competències i les metodologies que s'utilitzen i les pedagogies que s'estan utilitzant
I aquesta revisió d'aquest sistema no l'hem de fer perquè és que el col·lectiu docent està fart d'aquesta burocràcia i de tota aquesta metodologia que no estem tirant endavant els adrecents. I parlo també pels meus, eh? Papers que mai es llegirà ningú. Jo se'm vull dir que... La sensació que tenia de fer papers que mai es llegirà ningú. Si és per la valoració que la creiem tots, però la sensació que fas papers que mai es llegirà ningú...
I després, a més a més... I pensant, ostres, podria fer això per la canalla. Ja no per protestar, eh? Per la il·lusió de la docència, de poder fer coses. I que els malbarats... No sé. No, i a més a més, el que volia també ficar en incidència, que ho fem tots, és que s'ha perdut aquesta democràcia als centres per culpa d'uns decrets que l'únic que està fent és privatitzar l'escola en el sentit dolent del que és privatitzar l'escola, que és aquesta...
força aquest autoritarisme que s'ha donat a les direccions, a les quals que molts d'ells a vegades ens diuen que ni se n'ha anat compte quan fet, però clar, som l'única comunitat autonòmica que té una sèrie de perfils al qual ja s'ha demostrat que no van units als projectes educatius de centre perquè ni si es queda els serveis territorials tenen en el seu abast aquests projectes educatius de centres per contrastar i corroborar què és la necessitat que té aquell centre per poder tirar endavant aquell projecte educatiu,
I continuem, aleshores, què? Doncs traslladant a docents d'una punta a l'altra de Catalunya amb tot el que comporti en no poder fer aquesta... tindre una vida normal. Per això, precisament el 15N també hi havia una plataforma de docents desplaçats per la gran càrrega que tenen de potser haver-se d'haver endut tota la família amb una altra punta de Catalunya per poder fer la seva feina.
És a dir, em sembla molt bé que estem a la funció pública, perquè això és una de les coses que et diuen quan vas al servei territorial. I queden les normes i que ja sabem el que hi ha. Però bé, n'hi ha d'altres que potser les hauríeu de treure perquè no tingués la mà aquesta càrrega. Potser també la nostra vocació la podríem implementar d'una forma més agradable i més amable, perquè ara no podem, amb tot això, amb aquest marc i amb aquesta situació que tenim...
vocació i garantir que podem donar una qualitat educativa, doncs no ho podem fer, perquè ja veus que el sentiment de cada un d'aquests docents i de les persones que es troben en un centre educatiu en aquest moment és molt negatiu. Per tant, per això, vull dir, hi haurà un full de ruta per les següents mobilitzacions.
Pel que vulgui el docent, o sigui, els sindicats l'únic que fem és recollir les seves propostes, recollim el que està passat. L'altre dia vam anar a un centre que em van dir, Rosa, però què puc fer? Què puc fer des del centre per revelar-me en contra del que està passant? Dic, mira, proposa-ho tu,
Fiquem-ho damunt de la taula que vols fer. És que jo no vull corregir exàmens. Dic, bé, això no ho pots fer, perquè si no corregis exàmens et pot caure un expedient, això no ho pots fer. Però hi ha moltes altres coses. S'han de fer assemblees, us heu de reunir, heu de fer propostes i quan hi hagi una mobilització el que has de fer és unir-te amb aquesta mobilització. Perquè si estàs carregat el que has de fer és manifestar-se i mobilitzar-se. Perquè si no les coses no canviaran. I això està en el sí de cadascú de nosaltres.
Clar, és que aquí també el que diu la Rosa, hem de cridar que tothom que es queixi, i que no es queixi, però es beneficiarà d'aquestes millors que aconseguirem en la mobilització, es mobilitzin, que no es quedin al sofà de casa, que el dissabte tothom el podem gaudir per la nostra família, per els nostres fills, però ens hem de mobilitzar, tothom, tots.
I també equips directius, evidentment, perquè per molt que estiguin a la cúspide, són treballadors igual que la resta. Després, jo volia parlar de la irresponsabilitat dels nostres polítics, perquè el que no pot ser és, com diu la companya Rosa de l'Austec, que anunciin coses i al darrer no hi hagi res.
Hi ha el desert, hi ha el desert, no, no. Quan tu anuncies coses, al darrere hi ha una feina, i no, com me van dir a mi una vegada que vaig trucar a Madrid preguntant no sé què, no, no. Això ho ha anunciat el Pedro Sánchez en un col·le, però ara falta treballar-ho. Dic, hosti, així mal les coses, doncs ens vas quedar molt parat, la veritat. I, bueno...
Després hi ha una contradicció molt gran. Hem situat la magnitud de la tragèdia, ja tothom ho té clar. Però hi ha contradiccions que són palmàries. És a dir, tenim gairebé un 40% de pobresa infantil i continuem abocant diners del pressupost públic, diners públics, a les escoles concertades.
I ara mateix a Balaguer es vol tancar un grup d'un centre públic. Gaspar de Portolà. Exactament. Aleshores, aquestes contradiccions no són acceptables. No podem tenir un percentatge de pobresa infantil tan...
tan elevat i continuar abocant diners públics a centres concertats, deixant de banda els treballadors que me mereixen tot el respecte. Estem parlant de patronals privades, que, per tant, clar, quan tens places sobreres públiques, doncs el que tocaria és desconcertar, no? És així, els concerts es van inventar perquè no tenia prou places públiques.
I per tant, vaig haver de demanar a patronals privades que em prestessin. No som capaços de fer l'institut de cap pont de no sé quants anys. Farem ara tots els col·legis de Patac, és a dir, la concertada, ara diu no, avui en dia segueix sent imprescindible. Es poden millorar coses de ben segur, no ho sé, eh? En fi, Emili, perdó, que el tema de Gaspar de Portolàfer no us en un apunt, és que vull passar més temes, eh? Sí, sí, no, bàsicament.
El que s'estava dient la Rosa, el que estaves dient tu, lliga també amb la mort del Franco de fa 50 anys, que és quan van canviar les escoles, van canviar el sistema públic, el sistema educatiu, i era necessari tindre o concertar aquestes escoles perquè faltaven llocs, etcètera.
Però ara mateix el que s'està prioritzant, que és el que està passant al Gaspar de Portolà, és mantinc un concert a una escola religiosa o mantinc una línia a una escola pública. Llavors, quan ja fem en aquest punt, el dir que no tenim llocs per atindre els alumnes, ja no té cap sentit. Ara ja sols són decisions polítiques i aquí el que es fa és ajudar una empresa...
privada, mantenint-li la línia i mantenint-li el concert, i damunt això fa que encara hi hagi més segregació, perquè tu amb aquests diners públics, que no els destines a l'escola pública, sinó que els destinaràs a la privada, el que estàs fent és que aquells que paguen podran anar-se a la privada i aquells que no paguen aniran a la pública. Cosa que és un dels motius, no tot, però és un dels motius pel qual tenim unes escoles tan segregades.
I el més fotut... I des d'aquí tot el suport a... Digues, perdona, perdona. No, no, no, acaba, acaba... Emili. No, sí, ja està, sí, ja està, està bé.
evidentment que penso que el que volies dir des d'aquí tot el suport des dels sindicats perquè no es tanqui aquesta línia, només faltaria i a més a més és que avui és la comissió de participació o sigui, és un rumor que hi ha sobre el tancament d'una línia quan encara no està planificat ni la inscripció que hi haurà pel curs vinent i llavors clar, el problema que hi ha és que vosaltres imagineu-ho, sempre estem parlant
de la problemàtica que hi ha amb els concerts, però és que les regles del joc no són iguals. I aleshores el que passa és que si no tenim la informació de la quantitat d'alumnes que poden anar a les escoles de Balaguer, com pots pretendre ja donar aquesta informació de que tancaràs una línia? I a més a més, una vegada més, no es té en compte la matrícula viva que hi haurà al curs vinent. Aleshores, estem predint i rumorejant el tancament d'una línia perquè en aquest moment...
Aquesta línia ja estarà coberta amb 19 alumnes dels germans que hi ha al centre, perquè avui hem parlat amb la directora del centre, i resulta que encara tenint aquesta suposada idea del que podrà passar, ja et planifiques tancar una línia en una escola, quan a lo millor no saps què és el que s'ha de vindre al curs vinent.
Aleshores, aquí és on està la problemàtica. Les regles del joc i la normativa de ser per tothom igual, per a que tothom es pugui planificar la seva vida i pugui tirar endavant a la zona de l'escola que li pugui tocar. El que no pot ser és que ja a hores d'ara alerti a la societat i al municipi de Balaguer d'aquesta manera, per no tindre una línia, potser en una escola que potser hi ha pares que hi voldrien anar-hi. I que, i canvi de tema, però també un element per la reflexió,
Si tu llances el globus sonda que potser tanquem, potser el pare ja no el porta a inscriure'l allà, perquè no vol patir, i més amb aquestes edats de tan petitets, que et vols estructurar, perquè no és aquell any, segurament, en molts casos és com t'organitzar la vida durant deu anys, i clar, estàs...
Centrifugant cap a la concertada. Estàs centrifugant alumnat cap a la concertada amb aquestes alarmes. I estàs... Clar, si no, la mateixa, el departament esteu convidats a vindre a explicar-vos, però si no aquest malpensa i encertaràs és molt fort. És molt fort perquè el que ha dit la Rosa Montaner...
També és una evidència que és normal que els que no sou del sector no hi cagueu, però si encara no hi ha les prescripcions, què carai estàs dient? I si s'apunta un munt de gent, què? Llavors, per què carai has fet aquest globus sonda? Llavors, toca mal pensar, perquè si no, no li trobem el sentit, no?
Molt ràpidament. Espera que no et puguis inscriure. Ho fan perquè quan vinguin les preinscripcions diguen que aquí ja està planificat d'aquesta manera i no podem fer res més perquè, clar, ells té un concert. Llavors, a partir de les inscripcions...
A més, passa el que és curiós perquè ara està el PSC a Balaguer i està el PSC als serveis territorials de Lleida. Quan era al revés, que estaven esquerra i esquerra i feien aquestes coses, el PSC estava per denunciar-ho i ara estan bastant callats. L'actual alcaldessa participava. Emili, l'actual alcaldessa
de Balaguer participava a la plataforma en contra del tancament de l'Àngel Guimerà. Són jocs polítics. I que afecten a les famílies i a l'alumnat. Clar, perquè també entenc que tot això fa que aquelles famílies que la gent de portar, que tingui aquest rurum que deia a la concertada, es veste organitzant econòmicament perquè aquí ho tindràs complicat. És a dir, et dona un marge perquè hi vagis pensant. És a dir...
Clar, si no és així, que algú ens expliqui a nosaltres, micros oberts, i sempre sabeu que no amb aquest metge de comunicació, no amb les ceres ràdios, sinó a qualsevol altra, sempre teniu el dret a retracte, si parlen sobre vosaltres i diuen alguna cosa, que ho sapigueu, fent pedagogia també, perquè a nosaltres ens agrada ser plurals. Més qüestions, perquè ahir mateix 25N, ens agrada molt veure com totes les entitats esportives, escoles, etc, etc, etc, doncs mostren inequívocament el seu rebuig com a organitzacions, institucions, centres...
amb aquest dia internacional per a l'eliminació de la violència cap a les dones. És moltes que haguem d'estar així a dia d'avui en ple segle XXI. Ahir en parlàvem ampliament. Podeu recuperar el programa a www.quiles.cat. Jo us volia preguntar sobre la pesant de les escoles, però com que el tema es començarà a apretar, també hi ha afegeixo.
Una qüestió que és similar, que també va de valors i d'entendre o tractar d'explicar per què, carai, a dia d'avui, doncs veiem, crec que era un de cada tres joves que deia allò de com Franco se vivia millor, ara que hem tingut 50 anys, de la mort d'aquesta persona que no feia un alzamiento.
allò de les paraules són importants, que feia un cop d'estat. Efectivament. Que es petava directament una democràcia i que instal·lava una dictadura. I que amb alguns es diuen nostàlgics, els que no són nostàlgics, sinó que són una altra cosa. Perquè als de Hitler les podem dir nostàlgics també, o com va això? Perquè els va infligir... Aquesta paraula. Perdona, Ar... No, i que a més a més els va infligir un gran patiment als perdedors. Un cop guanyada la guerra.
I vaig a que em pugueu parlar d'una altra cosa, però també enllaçant-ho amb el que dèiem abans, compte que el que se'ns ha dit, perquè clar, hem tingut molts reportatges de per què avui en dia els joves pensen això i molts aniran cap a l'escola, bé, ja m'agrada, a mi particularment,
Molts professors, amb raó, dient allò, que és on anava, que ja semblo d'abans, que és una cosa que no és pas nova. És a dir, que ara amb algú li sonarà sorpresa, però que deien, ostres, anem tan carregats de continguts que, i així ho diuen els pedagogs, que teòricament la història va molt bé començar...
des dels inicis i anar avançant, però clar, Segona Guerra Mundial, Guerra Civil Espanyola, etcètera, etcètera, doncs hi arribes molt justet i ho fas de passada. I ara, que té aquestes derivades amb el present, doncs ho veiem més important que mai.
Sí, arribes. Sí, arribes. A mi m'ha passat de no arribar-hi. Per això ho dic, hi ha comunitats autònomes com la de les Illes Balears, que en els seus currículums el franquisme o la Guerra Civil no es toca. Avui en dia. Però és Catalunya quina doctrina? Sí, exacte. És Catalunya quina doctrina?
Però jo avui he buscat... La llei de memòria democràtica és del 2022 i, segons diu la Wikipedia, té com a objectiu recuperar i difondre la memòria del franquisme, la guerra civil, la repressió i la transició democràtica.
I resulta que aquesta llei no especifica en cap lloc un currículum obligatori, concret, per l'ESO i pel batxillerat. És a dir, no diu res, ho deixa a l'autonomia de les autonomies, valgui la redundància. És a dir, cada autonomia fa el que vol i, per exemple, les Illes Balears, en aquest moment, en els seus currículums, no apareix ni el franquisme ni la figura de Franco.
Això és molt fora. Això és molt bèstia. Llavors, el Real Decret 217 barra 2022 no inclou explícitament la dictadura franquista com a saber bàsic obligatori. Com a saber bàsic obligatori.
Per tant, aquesta és la situació, vol dir que a l'Estat espanyol... És molt més útil, a una qüestió de segon grau. Exacte. A l'Estat espanyol, les diferents comunitats autònomes fan una mica el que volen, no? I hi ha algunes, per exemple, com la que mencionava abans, que no fa res. A Catalunya, la dictadura apareix com ha tingut a tractar tant l'ESO com el batxillerat, però com que tenim uns currículums competencials,
ho deixa molt a l'autonomia de cada centre i el propi docent pot decidir què fa, què no fa, com ho diu o com no ho diu, i hem de tenir present que hi ha molts professors que han fet autocensura moltes vegades, per no tenir problemes, perquè depèn d'on està el centre, en quina zona està, és a dir, això també ho hem de tenir. I perquè també hem vist com se les gasta la justícia quan es parla d'alguna cosa.
I recordem el famós, en el procés independentista, el que els va passar als professors de l'Institut de Sant Andreu de la Barca, era així? Sí, sí. Doncs recordem-ho.
Llavors, sí que ja hem arribat a la conclusió per part dels propis alumnes que el franquisme, la figura de Franco s'hauria ja de tractar a la primària, no es fa...
perquè començar a tractar aquestes qüestions a quart d'això, que és veritablement quan es tracten, és una mica massa tard. Aquesta és una conclusió a la que podríem arribar si busquem estudis i demés sobre... Una mica rapideta, perquè vull sentir-vos a tots sobre això, i sé que és molt gruixota. Perdona, Rosa, què vulgueu? Sí, llavors. A veure...
Es passa de puntetes sobre el tema del franquisme, però és que si veiem la televisió, si els nostres joves veuen el telediari avui dia, veuen el que passa al carrer, es donarà compte que tot això s'està blanquejant per part de polítics de la dreta, evidentment. Però si l'altre dia veiem com davant de Ferraz es manifestaven falangistes
i demanaven un tir a la nuca del president del govern, això ens ha vist. Si això ho veuen els quilos per la tele, que no pensen. I després, el TikTok està ple de gent que utilitza aquests missatges de la dreta per entrar en el cap dels adolescents.
jo, que soc d'esquerres, a mi no em salta ningú de TikTok, de la dreta, perquè jo ja, segons tu què cliques, ja et va guiant l'algoritme, però hi ha gent que els hi surten els conqueridors. Quan a Espanya només hi havia espanyols i no veuen que la immigració avui dia és tan important i és el que està fent créixer l'economia, no podem prescindir de la immigració. Igual que tampoc es parli als centres escolars del sindicalisme i del que s'ha aconseguit amb el sindicalisme. Exacte.
Ja ha fet un apunt el Josep Maria sobre, precisament... Només apuntar la cosa. Si els nostres joves d'avui en dia pensen que tota la política i tot el que treuen l'extrema dreta ens ha de solucionar el país...
és també, arran del que deia el Josep Maria, que és a través de les xarxes, les xarxes són les que ens han fet molt mal en aquest sentit, donant unes idees i donant unes opinions sobre les necessitats i sobre el que aniria bé, quan precisament, si a les aules hi hagués, poguéssem entrar el sindicalisme, explicar molta de la història sindical, que la qual s'ha guanyat molts drets de les condicions laborals, van lligades també
que també volem, precisament, com ahir va passar el 25N, que hi hagi també una igualtat real entre els homes i les dones. Clar, és una llàstima, perquè és el que diu el Josep Maria, s'està blanquejant una informació a través d'unes xarxes que han sigut molt mediàtics utilitzant aquesta xarxa en els joves, i aquest és el mal que ens estan fent, que no podem tirar endavant tampoc els docents. Emili, un minutet, per tancar. Sí, bueno...
Sí, sí, bastant d'acord amb tot el que es diu. Al final queda una mica també que per això som professors i per això tenim la nostra llibertat de càtedra dins del que es pot, perquè es parla moltes vegades del concepte de currículum ocult, és a dir...
Sí que és veritat que no és un aprenentatge bàsic, però almenys com a professors sí que podem explicar-ho a classe. Sé que tinc molt poc temps i per tant això és un debat que potser ocuparia molta estona o com ho podria. És el debat que...
I evidentment la ultradreta i la dreta i la premsa espanyola i catalana, que està copada bàsicament per grans empresaris de la dreta, el que fan és que tenim uns discursos al dia a dia i una deriva...
del discurs que al final el que fa és que dir qualsevol cosa, des de l'esquerra o l'altra esquerra, perquè sigui molt, molt, molt radical. Llavors això és una cosa que s'ha d'anar combatint. I per acabar la... Per acabar del segons. Deu segons. Perquè, a més que res, perquè avui no ha quedat tan divertit com abans, perquè estem molt emprenyats, perquè ja s'estan fent les coses molt malament.
Sí, i per tant, és donar-los una abraçada als companys de Balaguer, que jo vaig treballar molt temps d'aquí, l'Institut de la Ciutat de Balaguer, que els han deixat sense calefacció. Efectivament, sí, sí. Molt bé. I us envio una abraçada ben calenta. Ben calenta, sí. Ben calenta, l'invireu-me a tothom. Em treu a convidar-vos molt ràpidament, només vull dir que feia conya a l'inici, que si estaríem a l'alçada els altres dies, jo crec que ha quedat acreditadíssima, que aquesta literatura és més que necessària.
és també d'evitar la importància. Per tant, ja tenim ganes que torneu entre 8 semanetes. Moltes gràcies. De res, a tu. A vosaltres. Adéu, moltes gràcies. Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6.
La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa