Title:

Memòria de la Guerra Civil i natura en temps actuals

## Introducció del programa El fragment correspon a **Aquí a l'Oest**, un *magazín de tarda* de ràdio local que combina informació de proximitat, divulgació històrica i científica, i una secció de natura. S’hi barregen: - Presentació de la segona hora del programa - Secció literària dedicada al llibre **“Vestigis de la Guerra Civil, memòria d’una guerra”** - Petites píndoles divulgatives (*“Sabies que…”*) - Secció de natura amb actualitat sobre fauna i gestió del medi. --- ## Secció literària: “Vestigis de la Guerra Civil, memòria d’una guerra” ### Origen i objectiu del llibre La periodista i autora **Laure Ferran** presenta el seu llibre *“Vestigis de la Guerra Civil, memòria d’una guerra”*, publicat per Viena Edicions. - Neix d’una **feina periodística** per al *diari Ara* en col·laboració amb l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. - L’objectiu és **posar en valor el patrimoni vinculat a la Guerra Civil** escampat per tot Catalunya. - El projecte es fa amb el suport del **Memorial Democràtic**, que treballa des de fa més de 20 anys en memòria democràtica. La voluntat central del llibre és **recuperar i explicar els vestigis materials** (refugis, trinxeres, coves, hospitals de sang, etc.) que encara avui **parlen de la Guerra Civil** i de la postguerra. ### Estructura del llibre - El volum consta de **30 capítols**, cadascun dedicat a un espai o conjunt de vestigis d’arreu de Catalunya. - El recorregut és **de nord a sud i d’est a oest**, amb una mirada **localista**. - A cada lloc, l’autora es fa acompanyar per **investigadors i historiadors locals** per entendre com es va viure el conflicte a cada territori. > *La Guerra Civil no es va viure igual a tot arreu*: el llibre insisteix que, tot i ser un conflicte únic, **el seu impacte va ser molt diferent segons la comarca, el moment de la guerra i el paper del territori** (front, rereguarda, lloc de pas cap a l’exili, zona de bombardejos, etc.). ### Importància de la memòria històrica L’entrevista posa molt d’èmfasi en el **valor de la memòria històrica**: - **Fer memòria no és nostàlgia**, sinó **justícia i prevenció** davant el context actual d’auge de l’extrema dreta i de la banalització del franquisme i la Guerra Civil. - Es reivindica **mirar enrere per entendre el present** i evitar repetir errors. - Es recorda que, durant la dictadura, va haver-hi **40 anys de silenci imposat** per por i dolor, cosa que va fer que moltes històries quedessin **no explicades ni documentades**. - Fins als **anys 2000** no s’inicia un treball sistemàtic de recuperació de la memòria democràtica; per això, molts vestigis s’han **colgat, deteriorat o oblidat**. L’autora constata que moltes famílies **no parlaven de la guerra a casa**, i que la memòria oral sobre aquest període **pràcticament s’ha perdut**. ### Exemples de vestigis i casos concrets #### Agramunt i entorn Al programa, emès per les Terres de Lleida, es posa l’accent en el cas d’**Agramunt**: - **Refugi antiaeri sota l’església**: descobert de manera accidental buscant fuites d’aigua; s’havia perdut completament la memòria del seu existència. - **Pou de gel i altres espais habilitats com a refugi**: recorda que molts refugis no es van construir de zero, sinó que **es van adaptar espais preexistents** (cellers, coves, baixos d’edificis, etc.). Aquests exemples mostren com, si **no s’escriu ni es preserva la informació**, el passat es pot perdre totalment en poques generacions. #### Altres vestigis destacats L’autora cita diferents tipus de vestigis repartits pel país: - **Refugis antiaeris** (construïts o habilitats) a ciutats i pobles. - **Trinxeres i nius de metralladora**, especialment a zones de front. - **Hospitals de sang** en cases, balmes i coves, com la *cova de Santa Llúcia*. - Espais relacionats amb la **propaganda** i l’ús de publicistes durant la guerra. - La **Mina Canta**, a l’Empordà, on es va guardar part del **tresor de la República** abans d’evacuar-lo a França. El llibre també destaca la diferència entre: - **Zones de front clau**, com la *Batalla de l’Ebre*. - **Ciutats de rereguarda**, com Girona, amb bombardejos i paper com a lloc de pas cap a l’exili. ### Públic, recepció i paper dels joves Després de mesos de presentacions pel territori, l’autora destaca: - El **feedback positiu**: la gent s’agraeix descobrir la “seva” guerra local i entorns propers. - Moltes persones repeteixen la frase: *“A casa, d’això, no se’n parlava”*. - Hi ha **ganes de saber**, però la mitjana d’edat del públic és **alta (50–60 anys en amunt)**. La gran preocupació recurrent en els debats és: - **On són els joves?** - Com **acostar-los a la importància de la memòria**? Es considera que hi ha una **assignatura pendent** per enganxar les noves generacions a aquests temes. ### Format del llibre i ús pràctic El llibre combina: - **Rigor històric** (context ben documentat i referenciat). - **Caràcter divulgatiu i visualment atractiu**, amb **molta fotografia**. Això permet que el lector el pugui usar de dues maneres: - Com a **guia de viatge** per portar a la motxilla i visitar els llocs in situ. - Com a **obra de referència històrica** per entendre millor la Guerra Civil i la postguerra. La imatge es considera clau per: - **Comprendre millor els paisatges** i l’escala real dels vestigis. - **Animar la gent a visitar** centres d’interpretació, museus i espais de memòria. L’entrevistadora remarca que moltes iniciatives locals (recuperació de trinxeres, refugis, etc.) es fan **no com a atracció turística**, sinó com a **exercici de consciència i responsabilitat històrica**. ### Trajectòria de l’autora i projectes futurs Es contextualitza la trajectòria de **Laure Ferran**: - Periodista i col·laboradora del **diari Ara**, amb reportatges sobre **patrimoni, turisme, estils de vida i viatges**. - Autora de **“El patrimoni UNESCO a Catalunya”** (Viena Edicions, 2023). - Coautora, amb Jordi Bess Lozano, de **“La Catalunya dels artistes”**, també a Viena Edicions. Els seus llibres comparteixen un estil: - **Mirada global** sobre un tema (patrimoni UNESCO, paisatges d’artistes, vestigis de guerra). - Voluntat de **posar en valor la riquesa patrimonial i cultural de Catalunya**. Laure anuncia que està treballant en **un nou llibre** que tornarà a combinar: - *País*, *patrimoni* i - **figures femenines destacades de la història**. --- ## Píndoles divulgatives “Sabies que…?” Entre seccions apareixen dues curiositats científiques breus: ### 1. Dialectes de les marmotes - Un estudi a *Behavioral Ecology and Sociobiology* mostra que les **marmotes tenen “dialectes”** en els seus crits d’alarma. - Poden **reconèixer els crits dels membres de la seva població** fins i tot en enregistraments. - Davant d’un crit “foraster”, **responen amb més por**: fugen i s’amaguen. - Les diferències de “llenguatge” **no s’expliquen per la regió ni per la genètica**, al contrari del que passa amb els dialectes humans. - Segons l’ecòloga Mariona Ferrandiz, la **resposta antipredatòria** és costosa en energia i temps; per això **distingir dialectes familiars** permet **estalviar energia i reduir falses alarmes**. ### 2. Radioactivitat dels plàtans - Els **plàtans** contenen *potassi-40*, un isòtop **radioactiu**. - Grans carregaments poden arribar a **fer saltar detectors de radiació** en ports. - S’ha creat la unitat informal **“dosi equivalent a un plàtan”** per il·lustrar la radioactivitat quotidiana. - Tot i això, caldria menjar **20 milions de plàtans** per patir un **síndrome d’irradiació aguda**, i uns **80 milions** per tenir una dosi mortal segura. --- ## Secció de Natura: fauna salvatge, depredadors i espècies invasores La segona part correspon a la secció **“Lleida Natura”**, amb el tècnic de fauna **Lluís Culleré** (Mas de Melons). La conversa barreja el relat personal del col·laborador amb **debats ecològics i de gestió de fauna**. ### Projecte al Brasil: jaguars i aguila arpía Lluís anuncia que marxa al **Brasil** per: - Fer **rutes de natura** i turisme amb amics. - Participar en **projectes de seguiment de fauna**: - **Jaguar** - **Àguila arpía** En concret, parla d’un projecte per: - **Capturar jaguars que generen conflictes** amb explotacions ramaderes. - **Marcar-los amb GPS** i **traslocar-los** a zones sense conflicte. Remarca que: - A qui es dedica a la fauna li toca sovint **mediar entre conservació i interessos humans**, intentant **reduir danys en negocis i seguretat**. ### El llop i la por social Es dedica un bon tram a parlar del **llop** i de la seva percepció social i política: - Es recorda que **no hi ha registres d’atacs de llop a persones** a l’Estat. - Malgrat això, hi ha **discursos alarmistes**: cartells i xerrades que alerten que, després d’atacar ovelles, *“no tardaran a emportar-se els nens dels pobles”*. - Lluís explica que els llops **tenen pànic a les persones** i es veuen com **superdepredadors humans**. - A més, han patit **segles de persecució** i, on han estat protegits uns anys, **la població només ha crescut un 1%**. També es parla de: - La **protecció legal del llop** (especialment al nord del Duero) i la posterior **rebaixa de protecció** a través d’una norma encaixada dins la llei de *malbaratament alimentari*. - La **“punyalada trapera”** que això suposa per part de sectors polítics de dreta. - Les diferències territorials: - A **Cantàbria** s’ha aplicat ràpidament la caça de llops, arribant a matar-ne prop de la meitat d’algunes poblacions. - A **Galícia** i **Astúries** hi ha dubtes legals i reticències, perquè en el futur els **responsables concrets podrien ser perseguits judicialment**. L’entrevistador menciona l’opinió d’Ignacio Martínez (d’ASCEL), que parla d’un **“teló de ferro”** entre la cornisa cantàbrica / Itàlia i Catalunya, fet de: - Hostilitat al llop a **Rioja i País Basc**, on el reben literalment *“a tiros”*, impedint que **manades** arribin a Catalunya, més enllà d’**exemplars aïllats**. ### Cabra salvatge i gestió d’ungulats Es comenta la decisió de permetre la **caça de la cabra salvatge** als Pirineus: - La cabra és **escassa**, però es considera que en alguns espais **no hi ha prou menjar ni hàbitat** per a totes. - Es planteja si seria millor **traslocar-les a altres territoris**. - Lluís apunta que, abans de traslocar, cal: - Entendre **per què van desaparèixer** d’aquells llocs. - **Subsanar les causes** (caceres, pèrdua d’hàbitat, persecució, etc.). La conversa enllaça amb la **massificació d’altres ungulats**: - **Cabirols, cérvols, daines, porcs senglars**… - A moltes zones agrícoles generen **conflictes amb el sector primari**. Això fa que **portar-hi més ungulats** sigui políticament molt delicat, perquè: - Hi ha molt **pes dels interessos humans i electorals** en la gestió de fauna. ### Llista positiva d’animals de companyia S’explica el concepte de **“llista positiva”** per a animals de companyia: - Fins ara, el sistema era **prohibir espècies concretes**. - Això és ineficient perquè hi ha **milers d’espècies potencials** (sobretot exòtiques) que poden esdevenir problema. La **llista positiva** planteja l’enfocament invers: - **Només es poden tenir com a mascotes** les espècies que **figuren explícitament a la llista**. - Totes les altres queden **automàticament excloses**. S’hi vincula el debat sobre: - **Tortugues exòtiques** (com la tortuga de Florida, *Trachemys scripta*), que: - Van ser un gran negoci (terrari amb palmera de plàstic, pinsos, etc.). - Quan creixien, moltes acabaven **alliberades al medi**, generant greus problemes. - Han desplaçat espècies autòctones com la **tortuga de rierol** o la **tortuga d’estany**. Europa va prohibir la importació de la tortuga de Florida, però el mercat va reaccionar amb **altres subespècies similars** (de Califòrnia, d’“anteojos amarillos”, etc.), de manera que el **problema ecològic persisteix**. Al **CRARC** i altres centres de recuperació: - Acumulen **milers de tortugues exòtiques** en estanys. - Legalment, com a **espècies invasores**, s’haurien de **sacrificar** per prioritzar la biodiversitat autòctona. - Però, per manca de decisió política i sensibilitat social, sovint **es mantenen en condicions difícils**, amb problemes sanitaris. El debat ètic i pràctic és intens: - **Pensar en l’individu** (no sacrificar-lo) vs. - **Pensar en l’ecosistema** i totes les espècies afectades. ### El paper dels parcs zoològics i centres de fauna Es comenta el cas del **Zoo del Pirineu**: - Va estar a punt de ser tancat per ser considerat gairebé un **circ**. - Els responsables defensen que: - Acullen animals que **no es poden reintroduir** (per domesticació, ferides, ceguesa, etc.). - Fan **educació ambiental** mostrant aquests animals com a **exemple del que no s’hauria de fer**. - Lluís hi veu també **zones grises**: - Mantindre una **geneta cega** o **criar centenars de garses** potser no té gaire sentit des del punt de vista de conservació. Es posa l’accent en la necessitat de: - **Clarificar el rol** d’aquests centres (conservació vs. exhibició vs. educació). - Evitar que l’educació ambiental **derivi en acumulació injustificada d’animals**. ### Malalties i sobrepoblacions: grip aviària i aus oportunistes S’aborda el tema de les **malalties emergents** en fauna salvatge: - A **Gallocanta**, un important dormidor de grues (fins a 125.000 individus a l’hivern), s’han trobat **uns 200 exemplars morts per grip aviària**. - Si la malaltia s’estengués, podria tenir un **impacte devastador** sobre les poblacions europees de grua. Es connecta amb la situació de **garces i coloms** a Catalunya: - Les **garces** han trobat un *hàbitat ideal* amb l’expansió massiva de fruiters (centenars de milers d’hectàrees). - Són **oportunistes i depredadores de nius d’altres espècies**, cosa que pot crear desequilibris. - En paral·lel, les **poblacions de colom** es redueixen en alguns llocs per **malalties i pressió humana**. Tot plegat evidencia la **complexitat de la gestió faunística**, on: - Sobreabundància i malalties sovint **van de la mà**. - Les respostes de gestió (**control, caça, esterilització**) generen **controversies** constants. ### Espècies invasores aquàtiques: silur i cranc blau Es revisa també el cas de les **espècies invasores als rius**: #### Silur al Segre - El **silur** (gran peix depredador) s’ha anat estenent per la conca de l’Ebre. - Es citen captures de **fins a 70 kg** al tram català del Segre. - Legalment, la normativa catalana indica que **qualsevol espècie invasora capturada ha de ser sacrificada immediatament** i **no es pot mantenir viva al cubell**. - Però hi ha **diferències entre comunitats autònomes** (per exemple Aragó), cosa que crea **confusió i buits legals**. #### Cranc blau - El **cranc blau** és molt apreciat gastronòmicament i **teòricament invasor**. - Hi ha una contradicció entre: - La **normativa ambiental**, que obligaria a sacrificar-lo. - L’ús **culinari i comercial**, que fa que sigui **molt buscat i valorat**. - S’han arribat a destinar **agents rurals a vigilar que no es pesqui cranc blau**, malgrat ser una espècie que caldria **controlar i reduir**. Això es presenta com un **exemple clar de xoc entre interessos econòmics i coherència ecològica**. ### Altres notes de fauna S’esmenten, de passada: - Presència de **visó americà** (invasor) i problemes de **retard en la gestió**. - Alliberament de **turons (fures salvatges)** en projectes de reintroducció, però amb moltes dificultats tècniques (pèrdua de GPS, comportament escapista, etc.). --- ## Tancament del programa El programa es tanca amb: - La **promesa** que Lluís, en tornar del Brasil, explicarà l’experiència amb jaguars i àguila arpía. - La reafirmació de la filosofia d’**Aquí a l’Oest**: - Tractar temes **de proximitat** (història, natura, fauna, patrimoni). - Fer-ho amb **vocació divulgativa i de servei al territori**. En conjunt, el fragment combina: - **Memòria històrica** (Guerra Civil, vestigis, Justícia i context actual). - **Divulgació científica lleugera** (marmotes, plàtans radioactius). - **Debat ecològic profund** (llop, cabra salvatge, espècies invasores, llista positiva d’animals de companyia). Tot plegat amb una mirada molt clara: **entendre millor el passat i el medi natural per prendre millors decisions al present**.

['ràdio local', "Aquí a l'Oest", 'Guerra Civil', 'memòria històrica', 'patrimoni cultural', 'vestigis bèl·lics', 'Agramunt', 'refugis antiaeris', 'Memorial Democràtic', 'Viena Edicions', 'Laure Ferran', 'literatura de divulgació', 'fauna salvatge', 'llop', 'cabra salvatge', 'espècies invasores', 'tortuga de Florida', 'silur', 'cranc blau', 'llista positiva', 'biodiversitat', 'conservació', 'jaguar', 'Brasil', 'divulgació científica', 'marmotes', 'radioactivitat']