Title:

Patrimoni de Granyena, BTT al Pallars i revolta pagesa

## Context general de l’episodi Programa de **magazín local** d’*aquí, a l’Oest* (EMUN FM) amb tres blocs principals: • **Literatura i patrimoni local**: presentació d’un volum sobre Granyena de Segarra. • **Turisme esportiu i BTT**: projecte Territori L’Upodall a la Conca de Tremp. • **Medi ambient i pagesia**: conflicte amb les **ZEPA** i preocupació per la **Pesta Porcina Africana (PPA)**. --- ## 1. Som el que llegim: inventari de Granyena de Segarra ### Origen del projecte editorial • La secció literària presenta el nou volum de la col·lecció d’**inventaris del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra**, dedicat a **Granyena de Segarra**. • L’autora, **Mercè Salsench**, explica que l’estiu de 2022 va proposar al director de la col·lecció, **Jordi Oliva**, dedicar un volum al municipi, perquè hi havia **poca bibliografia** i no es feia justícia a la riquesa patrimonial del poble. • El treball de camp i d’arxiu es va desenvolupar entre **l’estiu de 2022 i l’hivern de 2023**. ### Metodologia i perfil de l’autora • Mercè Salsench és **llicenciada en Història (UNED)** i **màster en Arxivística i Governança de la Informació (UAB)**, i treballa com a **arxivera i investigadora**. • Aquest bagatge fa que el llibre insisteixi molt en **documentació d’arxiu**: per a cada casa, pleta o edifici, s’intenta trobar **context històric, genealogies i datacions**. • El volum incorpora una **breu història del nucli** basada en documentació inèdita. ### Contingut del llibre L’obra té unes **230 pàgines**, pròleg d’**Albert Turull**, i fotografies de l’autora i de **Josep Maria Santés Masses**. Es combina **fotografia actual** amb **imatge històrica** (fons Agustí Duran i Sanpere, Joan Artigues, etc.) i aportacions de veïns. #### Estructura principal • **Introducció i context urbà** - Evolució urbanística des de l’edat mitjana fins a inicis del segle XX. - Configuració de **carrers, places i portals**, antiga muralla closa i ubicació de l’església anterior. • **Arqueologia** - **Castell** de Granyena, molt mitificat com a “castell dels templers”. - **Església primitiva**. - **Jaciment paleolític** als voltants. - **Molins de vent** fariners antics. • **Arquitectura civil** - Cases de **llenatges econòmicament rellevants**, amb descripció de famílies i trajectòries. - Edificis amb **inscripcions, dates o elements cisellats** singulars. - Evolució de la **casa de la vila (Ajuntament)**. - **Molins d’oli** i altres equipaments. • **Arquitectura religiosa** - **Església parroquial neoclàssica**, molt gran en relació amb el poble. - **Església de Sant Pere** i el seu antic cementiri adjunt. - **Santuari de la Mare de Déu del Camí**, centre de devoció comarcal i receptor de pelegrinatges de fa segles. • **Arquitectura popular** (el gruix més gran de l’inventari) - Classificació temàtica: *aigua, bestiar, refugi*… - Més de **50 cabanes de volta**, **12 pletes**, aixoplucs, cisternes, pous, pallisses, masos, marges de pedra seca. - Destaca el **marge de la Carlana**, de longitud quilomètrica. - En total, es cataloguen **més de 180 béns**. • **Escultura i elements litúrgics** - Imatge religiosa diversa. - Descobriment sorprenent al **cementiri vell del segle XIX**: a l’interior d’una capella, s’hi conserven làpides i elements funeraris reaprofitats, alguns datables als segles XVII–XVIII. - **Campanes** i altres peces de metall. - Gran quantitat d’**exvots** i **retaulons de fusta** oferts al santuari de la Mare de Déu del Camí. • **Patrimoni dispers** - No tot el patrimoni roman al terme: algunes peces són al **Museu Diocesà i Comarcal de Solsona**, al **Museu Etnològic de Barcelona** i al **Museu d’Arqueologia Ramon Boleda de Verdú**. ### Estat de conservació i reflexió territorial • Tot i la bona conservació de molta **arquitectura popular**, diversos **béns culturals d’interès (BCIN/Bé catalogat)** es troben en **mal estat**: el castell, el molí de vent, part del patrimoni religiós. • L’entrevista planteja un debat: - El **despoblament** i la petitesa del municipi (uns 150 habitants) han ajudat a conservar elements? - Alhora, la manca de recursos dificulta la **restauració**. • Es remarca la importància d’aquestes publicacions per: - **Fer visible** un territori que sovint no ha estat **centre de poder** ni protagonista dels grans relats històrics. - **Fixar per escrit i en imatge** un patrimoni que, sense documentació, corre el risc de desaparèixer de la memòria. ### Presentació pública • El llibre es presentarà el **12 de desembre** a les **19 h**, a la **Sala Bou de Cervera**. • S’integra a la col·lecció de la **Fundació Jordi Casés i Llebot**, que ja ha publicat volums dedicats a **Sant Guim de la Plana, Torà, Ivorra, Estaràs, Massoteres, Torrefeta i Florejacs, Guissona i Tarroja**, configurant una mena d’**“enciclopèdia” del patrimoni de la Segarra**. --- ## 2. Redescobrint-nos: Territori L’Upodall i la BTT a la Conca de Tremp ### Naixement del projecte • A la secció **Redescobrint-nos**, la Júlia presenta **Territori L’Upodall**, una associació de la **Conca de Tremp** dedicada a recuperar i mantenir **antics camins i senders** per convertir la zona en un **destí de referència per a la BTT**. • L’Andreu Tomàs explica l’origen: - Un grup d’amics que feien *mountain bike* va transformar una cursa a peu nocturna, **“La cuca de llum”** (a Talarn), en una **cursa/marxa de BTT**. - Per fer-la possible, van començar a **arreglar camins existents** i a **obrir-ne de nous**. - Any rere any, la cursa creix i amb ella creix el **projecte de senders**, fins a adquirir una dimensió **reconeguda arreu** com a **Territori L’Upodall**. ### Un territori ideal per a la BTT • La **morfologia de la Conca de Tremp** és clau: - És una **conca** amb una altitud que permet **pujades assequibles** i **baixades llargues i agradables**. - Les baixades poden acabar directament a **Tremp, Talarn o pobles propers**, sense necessitat d’enllaços llargs. • Gran **diversitat de terrenys** en pocs quilòmetres: - **Boscos**. - Zones d’**argila molt singulars**. - Àrees de **roca** i terreny pedregós. - Canvi constant de paisatges en distàncies molt curtes (*“sembla que estiguis en un altre lloc completament diferent”*). ### Model d’associació i impacte local • **Territori L’Upodall** és una **associació sense ànim de lucre**: - Ningú cobra de l’entitat; tota la feina és **voluntària**. - Tots els ingressos es destinen a **reinvestir** en el territori. • Fonts de finançament: - **Quotes de socis**. - **Aportacions voluntàries** d’**establiments col·laboradors** (hotels, bars, negocis) i particulars. • La idea central és una **“roda” de beneficis compartits**: - Millorar **corriols, senyalització i informació** → - Atraure **més practicants de BTT** → - Omplir **hotels, bars i serveis locals** → - Generar **més recursos** per reinvertir en el territori. > “És una roda que, si tots la fem rodar, arribarà a un punt que la inèrcia la farà imparable.” • A més de l’esport, el projecte aporta **manteniment actiu de l’entorn** i una **estratègia de turisme sostenible** basat en el respecte al medi i en el retorn al territori. ### Crida final • L’espai tanca animant els oients amants de la BTT a **visitar la Conca de Tremp**, provar les rutes i descobrir aquest **“entorn privilegiat”** de proximitat. --- ## 3. Lleida Natura: ZEPA, pagesia i Pesta Porcina Africana L’últim bloc, **Lleida Natura**, condueix a una conversa llarga i densa sobre **medi ambient, polítiques europees, pagesia i fauna**, amb la intervenció de **Carol Aixut**, responsable de Medi Ambient d’Unió de Pagesos. ### 3.1. El conflicte de les ZEPA i el reg del canal Segarra-Garrigues #### Marc general • Es parla de la **tractorada** i mobilitzacions recents contra la situació actual de les **ZEPA (Zones Especials de Protecció d’Aus)** a la plana de Lleida. • La queixa central de les organitzacions agràries (**Unió de Pagesos, JARC, Revolta Pagesa, comunitats de regants, etc.**) és doble: - Les ZEPA **no han assolit plenament** l’objectiu de **millorar la biodiversitat**. - Han **limitat fortament el desenvolupament agrari**, impedint aprofitar el **canal Segarra-Garrigues** i el **reg de suport**. #### Taula de treball vs. decisions • En una reunió recent amb **Territori i Agricultura**, el departament proposa crear **taules de treball** per buscar solucions. • Les organitzacions agràries ho rebutgen com a **dilació**: asseguren que la feina de diagnosi ja està feta **des de fa 20 anys**, i el que cal és **decidir**. > “Les taules de treball anem perdent temps, ja portem 20 anys així.” #### El reg de suport i les decisions “arbitràries” • Les zones ZEPA fan que moltes hectàrees potencialment regables no puguin rebre **reg de transformació**; en el millor dels casos, només **reg de suport** amb una **dotació molt baixa d’aigua**. • Es denuncien situacions **incoherents**: - Finca partida: una meitat pot tenir reg, l’altra no, per una **línia de ZEPA**. - Percepció de **decisions preses des de despatxos** lluny del territori. #### Biodiversitat, secans i compensacions • El programa contextualitza: els **secans de Ponent** són un **hàbitat de molt alt valor europeu**, molt escàs, per això s’hi concentren figures de protecció. • Es recorda el discurs històric segons el qual els pagesos serien **compensats econòmicament** per les restriccions; Carol Aixut afirma que, en la pràctica, **aquestes compensacions no han arribat**: - Cap sou estable per la pagesia que viu en zona ZEPA. - Ajuts testimonial (un exemple: **18 € per 100 ha**). • Això alimenta la sensació d’haver estat **enganyats** i d’una **deixadesa administrativa** de dues dècades. #### Efectes sobre el despoblament rural • Es vincula directament la **ZEPA** amb el **despoblament**: - En municipis gairebé 100% ZEPA (per exemple **Preixana, Belianes**), el jovent té **dificultats per viure de la pagesia**. - Menys activitat agrària comporta **pèrdua de serveis, comerç local** i, a la llarga, risc que el poble quedi reduït a molt poca gent. ### 3.2. Crítica al model de governança ambiental #### Falta de dades i de visió rural • Es critica que: - Moltes ZEPA no tenen **plans d’ús i gestió** aplicats ni **òrgan rector** funcionant. - S’hagin pres decisions sense **estudis suficients** sobre efectes reals en la pagesia. - Hi hagi una visió massa **urbanocèntrica** del medi natural. • Es recorda l’**Estatut del Món Rural**, que hauria d’obligar a revisar polítiques amb perspectiva de **micropobles i territori rural**, però que en la pràctica **encara no canvia inèrcies**. #### Relació tensa amb l’administració • A la reunió recent: - **Territori** aguanta la crítica i es queda a la taula. - **Agricultura** marxa abans, molesta amb el to i les exigències. • Es percep manca de **propostes concretes** per part de l’Administració: > “Ells no han vingut amb la feina feta, ells han vingut sense propostes ni res.” • Les organitzacions agràries reclamen **taules polítiques reals**, no només tècniques, i recordar que els pagesos tenen **doble feina**: les explotacions i la defensa del sector. #### Turisme, renovables i “aparadors” • Es qüestiona el discurs que el **turisme de natura** i les **energies renovables** substitueixen o compensen la pèrdua d’espai agrari: - Molt turisme ornitològic és **puntual** i no genera prou base econòmica estable. - Les renovables, tal com s’estan desplegant, **ocupen sòl agrari** i no sempre beneficien directament el territori. • Es critica el concepte de convertir els parcs naturals en **“aparadors”** per al turisme, i es defensa que el territori no s’ha de gestionar només pensant en visitants, sinó en la **gent que hi viu i hi treballa**. ### 3.3. Pesta Porcina Africana (PPA) i fauna cinegètica #### Situació actual • Es tracta breument la **Pesta Porcina Africana (PPA)**: - Infecta **porcs senglars i porcs domèstics**, però **no afecta les persones** ni pel contacte ni pel consum de carn. - Els locutors insisteixen: *“Mengeu pernil”*, per desfer pors injustificades. • De moment, el focus conegut és a **Collserola**, en **fauna salvatge** (porc senglar), no en granges. #### Preocupació al territori • Les organitzacions agràries veuen amb **molta preocupació** que la malaltia hagi aparegut sobtadament a Collserola, obviant les zones de frontera on s’esperava que entrés primer. • Es demana: - **Més control sanitari i de fauna** a altres zones del país. - **Gestió més estricta** del porc senglar, que prolifera i entra als camps. • Exemple local: a la collita de panís d’una sola hectàrea, un pagès compta **15 porcs senglars** fugint del camp, il·lustrant el grau d’**overpoblació**. #### Fauna cinegètica i gestió • A banda de la PPA, es fa referència a altres **conflictes amb fauna**: - **Conills** a zones com Verdú, on la situació es qualifica de **“drama”**. - **Ós al Pirineu** i tensions amb ramaderia extensiva. - Debats sobre **línx** i el seu impacte sobre guineus i conills. • Es critica que les taules de gestió de fauna sovint siguin **espais informatius** i no de decisió, i que això ha provocat que alguns sindicats **s’aixequessin de la taula**. ### 3.4. Mobilització i perspectives • La **tractorada** ha superat les expectatives de participació (uns **100 tractors**), cosa que mostra un **alt grau de malestar** al món agrari. • Les entitats insistiran en la pressió: - S’ha convocat una nova reunió el **12 de desembre** i es reclama que es faci **al territori de Lleida**, no a Barcelona. - Es demana al govern català que traslladi el problema a **Europa** i **revisi la Declaració d’Impacte Ambiental** de les ZEPA. • Hi ha un cert escepticisme sobre la capacitat real de canviar el mapa de protecció a escala europea, però la pagesia **no vol esperar 20 anys més** i reclama **solucions tangibles** a curt i mig termini. --- ## 4. Idees clau de l’episodi ### Patrimoni i identitat • Els inventaris com el de **Granyena de Segarra**: - **Visibilitzen** pobles petits i el seu passat. - Creen una **base documental sòlida** per a la conservació i futura recerca. - Enforteixen el sentiment de **pertinença** i “fer territori”. ### Territori, esport i desenvolupament local • Projectes com **Territori L’Upodall** mostren com: - L’**esport** (BTT) pot ser motor de **turisme sostenible**. - La **iniciativa voluntària** i local pot dinamitzar economies rurals. - El **paisatge** i els camins tradicionals es poden revalorar sense expulsar la pagesia. ### Medi ambient i pagesia: una convivència complexa • El bloc de **Lleida Natura** posa damunt la taula: - La tensió entre **conservació de la biodiversitat** i **viabilitat econòmica** de la pagesia. - La necessitat d’una **gestió de ZEPA i fauna** basada en **dades, compensacions reals i diàleg polític sincer**. - El risc que les polítiques ambientals mal dissenyades **accentuïn el despoblament rural** i debilitin qui realment **gestiona el paisatge**: els agricultors i ramaders. En conjunt, l’episodi ofereix una mirada coherent al **territori de Ponent**: des del patrimoni material i espiritual dels pobles petits, passant per iniciatives de turisme actiu, fins als grans debats sobre **com compatibilitzar natura, pagesia i futur dels pobles rurals**.

['Granyena de Segarra', 'patrimoni cultural', 'inventari patrimonial', 'arquitectura popular', 'cabana de volta', 'marges de pedra seca', 'Santuari de la Mare de Déu del Camí', 'Fundació Jordi Casés i Llebot', 'Segarra', 'Conca de Tremp', 'BTT', 'Territori L’Upodall', 'turisme sostenible', 'senders de muntanya', 'Lleida Natura', 'ZEPA', 'xarxa Natura 2000', 'canal Segarra-Garrigues', 'reg de suport', 'biodiversitat', 'secans de Ponent', 'Unió de Pagesos', 'tractorada', 'fauna cinegètica', 'porc senglar', 'conills', 'Pesta Porcina Africana', 'despoblament rural', 'polítiques ambientals', 'món rural']