fer més accessible la cultura. Tornem d'aquí una hora més, notícies en xarxa. Ja tornem a ser aquí, a l'Oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Bona nit. Ho fem quan ara mateix tenim 9 graus a Trem, 9 al Guaire, també n'hi ha aquestes mateixes temperatures al Menar, al Farràs i a Gramunt. 10 en trobem a Mollerussa, Rosselló, Alpicà, Torrafrera i Alvesa. I finalment 11 són els que trobem a Lleida Ciutat.
Encitarem aquesta segona hora del programa amb la nostra secció de literatura on avui parlarem del nou volum d'alimentari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. En aquesta ocasió dedicat al municipi de Grainyana de Segarra. En parlarem amb la seva autora, Mercè Salseg.
Després serà el moment de conèixer aquells pobles de les Tarres de Lleina que amaguen històries, tradicions i paisatges que paga la pena de redescobrir. Avui parlarem de les rutes BTT pel Pirineu amb un membre de l'associació L'Opodall, encarregat d'arreglar camins a la conca de Trempor.
I acabaré el programa amb la nostra secció Medioambiental, la Lliga de Natura, que avui recull les protestes de la pagesia d'aquest dilluns en contra de les EPES, les zones especials de protecció d'aus. I recordeu que podeu reescoltar totes les nostres seccions del programa al nostre portal web quan ho desitgeu a www.aquialoes.com.
Si no et vols perdre el que passa al teu voltant, aquí, a l'Oest. Som el que llegim, l'espai literari d'aquí a l'Oest.
Doncs som-hi, això fa que saludem de nou a la Txell i que, com dèiem ara, Txell, ja anem fins a Granyana de Cegarra, no? Doncs sí, Fran, avui parlarem d'una publicació d'aquestes que fan territori. Sabeu que m'agraden moltíssim parlar de tot el que tenim a les nostres terres, una, per reivindicar-ho i dos, per donar-ho a conèixer, perquè no podem estimar el que no coneixem. Aquesta és una màxima que sempre hem rebet al meu territori.
Avui ens anem fins a la Cegarra, concretament perquè la Fundació Jordi Casés i Llebot està a punt de publicar el nou volum de l'inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Cegarra, que en aquesta ocasió estarà dedicat al municipi de Gran Llena de Cegarra. Per tal de parlar d'aquesta publicació que es presentarà d'aquí deu dies, just parlem amb la seva autora, Mercè Salceng. Benvinguda, bona tarda.
Hola, Bonis, què tal? Bé, encantats de tenir-te avui aquí perquè, com dèiem, estem ja a pocs dies de la presentació d'aquesta publicació dedicada al poble de Gran Llena de Cegarra, que té molt encant, com tots els pobles de la Cegarra, i tu, en aquest cas, has sigut l'encarregada de muntar i donar vida a aquesta publicació que presentarem, com dèiem, d'aquí deu dies. Si ens pots explicar una mica d'on surt aquest projecte per ubicar-nos i posar-nos en lloc...
L'estiu de 2022 em vaig posar en contacte amb Jordi Oliva, que és el director de la col·lecció, i vaig comentar que tenia interès en fer Granyena de Segarra, perquè em semblava que a nivell de publicació hi ha poca cosa i no li feia massa justícia amb tot el que té Granyena.
I d'aquella conversa així mig informal vam quedar que sí, que ho faria i vaig posar en penta. Una mica m'espantava bastant el tema d'arquitectura popular perquè pensava, bueno, veurem cabanes i tot plegat, soc més de document i de tirar d'arxiu, però no, el resultat ha sigut bo i el vaig fer entre l'estiu de 2022 i l'hiven de 2023 el que és el gruix de treball de camp i d'investigació d'arxiu.
Perfecte, per tant ens ubiquem en aquest municipi, en aquest poble de la Segarra. No és que sigui un poble molt gran, de fet té una població de 147, segons les dades de la seva pagina de GAP, de 147 habitants.
Però sí que és veritat que... 2257, deia el Guidescat. Veus? Mira, no hem guanyat. Millor, millor. Això està molt bé. Però, en canvi, tu ens comentes que hi havia poca literatura relacionada amb aquest territori, però que tu veies que es podia treure suc, no? Sí, clar, tenim un castell que tothom el mitifica, no? Quan parles de Granyenà, la imatge que li ve a la gent és el castell dels Templers,
que és com una imatge una mica així romàntica, no?, de dir ui, que tenim això, i després els que són pròxims a Granyena, doncs el Sant Orell i la Mare del Camí, que sempre he tingut molta devoció als veïns colindants.
Perfecte. Això, juntament, com deies ara, amb els marges de pedra seca, les cabanes, que tot això ja forma part una mica també del paisatge cegarrenc. Inicialment, les nocions que tenim de granyena són aquestes, però és molt més enllà, no?, quan aprofundeixes, i a nivell de bibliografia, ens anàvem als anys 70, l'autoria d'un mossèn que es deia Bach, que està bastant bé el llibre, però, clar, tenia com un aspecte més aviat religiós, i, clar, tampoc no...
No és que hagués fet tota la història del nucli ni molt menys aquest inventari que hem anat a 50 cabanes de volta, 12 pletes i tot el que s'ha arribat a inventar ja l'escriure.
Ara en parlarem perquè, com dèiem, hi ha més de 180 béns inventariats. Ara en parlarem de tot això. Jo vull recórrer gran llena de Cegarra amb aquesta publicació, no? Però sí que és veritat que deixa'm dir que tu, clar, al final tu ara ens parlaves. Jo soc més de remenarxius, no? Clar, deixa'm dir els nostres oients perquè et coneguin una mica que tu ets llicenciada en Història per la Universitat Nacional d'Educació a Distancia, la UNED, no? També ets màster d'Arxivística i Governança de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona,
I, de fet, has treballat i treballes en el món de la investigació i també ets arxivera, realment, no? Llavors, clar, tu tot això ja estàs una mica acostumada a remenar papers, no? Sí, sí, no us remenar documentació. Per això, de fet...
Aquest nou volum de la col·lecció, no dic que els altres no ho haguéssim fet, he posat bastanta èmfasi en qualsevol element trobat, doncs donar-li el seu context documental. O sigui, una casa, doncs si he pogut arribar a 1.500 i he arribat, si he anat a una pleta, doncs documentar fins on em va portar la documentació, per mi ha sigut molt important i rellevant aquest aspecte. I d'aquí surt una petita història del nucli al principi del llibre, perquè...
Semblava molt interessant aportar documentació inèdita, informació nova de Grainyena. Em sembla perfecte. Anem a parlar perquè d'això es tracta avui d'explicar aquesta publicació, però com dèiem, de fer territori i de desconèixer el que és de les nostres terres i el que ens és nostre. Dèiem que a Grainyena de Cegarra hi ha un ric patrimoni que va des dels vestigis arqueològics
de fa molts anys, molts esmonjats, fins als més de 180 vents inventariats d'arquitectura popular, com ara cabanes, imatges de pedra seca, també arquitectura civil, l'arquitectura religiosa, imatges o febreria, etc. Explica'ns una mica, en base també a aquesta història que ens has comentat al principi de la publicació, què hi podem trobar? S'estructura, una part primer, la introducció, una mica per posar en context el municipi, el nucli, el que intento explicar...
la configuració urbanística des de l'edat mitjana fins al principi del segle XX, explicar com es van configurant els carrers, les places, la denominació de cada un dels indrets, també hi ha hagut els portals que hi havia hagut, que havia sigut una muralla clossa, on s'ubicava l'anterior església. Després fem l'apartat d'arqueologia, en què es tracta el castell, l'església primitiva, també...
allà un jaciment a les aballs del Paleolític,
I després dins d'arquitectura civil, la meva preocupació i èmfasi ha sigut que totes les cases que hi havien sigut d'algun llenatge econòmic o social de pes durant la història de Granyena, documentar i explicar una mica aquests llenatges que hi havien viscut, i també altres edificis que tenen algun element arquitectònic, que criden l'atenció perquè tenen cisellades...
alguns noms o datacions o algun altre element rellevant, m'he preocupat de documentar i posar fitxa a cada un d'aquestes immobles. També a l'Ajuntament, que havia canviat d'indret, els molins d'oli i dins de l'arqueologia m'he deixat, perquè hi ha moltes coses, m'he deixat els molins de vent, que hi havia hagut dos molins de vent a Granyena per fer farina.
I després de l'arquitectura religiosa, l'església que tenim supermaca, que és neoclàssica i és sobredimensionada en relació a les cases on està ubicada. Després tenim l'església de Sant Pere, també l'he intentat documentar des de l'Ada Mitjana, que tenia un cimentider adjacent, no sé el moment...
I després hi ha el santuari de Mare del Camí, que honora la imatge homònima i que atreu a poblacions des de fa segles veïnes i de més enllà, des del mar. Després anem a Arquitectura Popular, que és l'apartat més gruixut,
I aquí s'ha subdividit en temàtic, en temes, per exemple, el de l'aigua, el de guardar el bestiar, el de refugi... I dins d'aquí s'ha inventariat moltíssim i ha sorprès molt que al llarg del terme hi ha molta, molta arquitectura popular, com més de 50 cabanes de volta, 12 pletes, aixoplucs, cisternes, pous, pallisses massos, molt marge...
i sobretot destacar el marge de la Carlana, que és quilomètric, immens. I després ja anem a l'escultura, que dins de l'escultura s'ha diferenciat una mica el que trobem d'imatge religiosa. I també, d'altra banda, sorprenentment, he trobat dins d'una capella del cimentiri vell,
del segle XIX. A l'interior, com van fer reformes del cimentiri antic, tot el que eren les llocs dels sepulcres i de les tombes estaven a dintre. Llavors hi va inventar tot aquest material, que és sorprenent de trobar, i algun arriba tranquil·lament al segle XVIII o XVII. I finalment ens aniríem a l'art de metall i elements litúrgics, i aquí a destacar les campanies.
que són sectistes, i els elements litúrgics, però hi ha molts exvots a la màia del camí, moltes retaulons de fusta que la gent portava allà quan havien aconseguit la seva petició de malaltia o d'algun accident, i n'hi ha moltíssims. Bastanta feina a inventariar. S'ha de dir que també no tot el patrimoni es localitza al terme. Hi ha algun que l'he trobat potser al Museu Diocesar i Comarcal de Solsona, altre al Museu Hipnològic de Barcelona,
i també al Museu d'Arqueologia Ramon Boleda de Verdú, per exemple. Clar, jo no sé si el fet, potser m'equivoco, però el fet d'aquest uns comentis que hi havia molt poca literatura relacionada amb Grainyena de Segarra com a poble, i el fet que és un poble més aviat de dimensions reduïdes, que això no vol dir menys important, però sí de dimensions reduïdes, no sé si potser gràcies a aquest fet s'ha acut preservar diverses coses que ara tu has posat sobre o has tret a la llum.
Bueno, generaries debat, eh?, perquè sí, que hi ha, a nivell d'arquitecte popular, sorprèn que hi ha moltíssim conservat, però hi ha elements catalogats com Bicill o Bint, que el seu estat de conservació és bastant dolent, com el castell o el molí de vent o... L'església podia tindre millores, el santuari també...
Sí que es conserve, però hi ha elements que faltaria una mica. Una mica més de ganes a l'hora de... Bé, és que en general, i em agrada molt aquest tipus de publicacions, entre altres coses, perquè a vegades no som conscients del que tenim a casa. No, no. Ens passa a l'Urgell, passa a la Cegarra, per exemple, sabem que la Cegarra és terra de castells i està molt bé i hi ha moltes iniciatives relacionades amb posant valor a aquest patrimoni.
però en general no sé si perquè hem sigut terres que no hem format vam ser centre de poder per exemple amb IESO i tot això parlàvem abans d'aquest passat tan lluny però de l'edat mitjana cap aquí potser no hem sigut centre de poder llavors jo crec que d'alguna forma fa que de vegades no coneixem el nostre propi passat
Bueno, i també penso que és una mica del moment actual, com s'ha anat conservant, el que se sap, no? Perquè hem tingut molts nobles a la Cegarra. Hi ha molt arxiu patrimonial de nobles, dels castells, que ens podrien ajudar a documentar moltíssim tot aquest llegat que tenim.
És complex el tema i avui dia la sensibilitat que pugui bé per conservar també. Sí, sí, exactament, és complex. Però jo per això insisteixo, m'agraden aquest tipus de publicacions perquè el que fan és deixar-ho escrit, primer investigar-ho i després deixar-ho escrit per tal que això no es perdi en la memòria. És tan important com això.
És un volum que estem dedicant avui a Gran Llena de Cegarra, que té 230 pàgines en pròleg d'Albert Turull, que sabem que ell com a cegarrenc s'estima moltíssim la seva terra, i també fotografies teves pròpiament, i de Josep Maria Santés Masses. Deixa'm dir això perquè el tema de la fotografia jo crec que és importantíssim també, eh? Sí, i tant.
He intentat buscar imatges antigues, a part de les actuals, és a dir, deixem testimoni visual del que tenim, i sabia què teníem abans, no? I llavors per això he recorregut el fons d'Agustí Durant i Sant Pere, del flons Joan Artigues i Carbonell, i de tot en maller d'art hispànic, però també dels veïns que tenen les seves col·leccions pròpies.
És importantíssim el tema de la foto, que estigui ben cuidada, i és per això que també ho volia destacar. Dèiem que la presentació serà d'aquí uns dies, no? Parla'ns-hi una mica, quan la presentareu i on? El dia 12 a les 7 a la sala voreu de Cervera farem la presentació.
Perfecte. Entenc que, clar, la impulsora de tot això, la Fundació Jordi Casés i Llebot, l'entitat impulsora, dir que tot això, com has comentat al principi, també ha estat sota la direcció de l'historiador Jordi Oliva, que també ha format part, juntament amb tu que ets l'autora, d'aquesta publicació. Bé, ell ha dirigit, jo he fet la feina. M'ha anat guiant.
La feina de camí, de tot, l'he fet jo, d'anar allà i vinc a medir, hi ha coses més agradables, altres no t'anyo, t'ho dic, per exemple, els exvots, allà en un fred, me'n recordo, allà sentada al cambrino i vinc a anar medint exvots i pensava, uf, que avorrit això.
Però, bueno, s'ha fet. S'ha fet. Que hi ha coses més amenes o més divertides i altres que són més feixugues a l'hora d'inventariar. Clar, clar, clar. Perfecte. Dic que, com deies, aquesta publicació formarà part d'aquesta col·lecció que impulsa la Fundació Jordi Casas i Llebot, que dedica un volum a cada municipi amb aquest estudi exhaustiu de tot el patrimoni. I el que esteu fent és tan important com
Crear com si fos una gran enciclopèdia de la comarca, perquè ens en fem una idea amb el simil del que és la enciclopèdia. Fins ara han estat publicats els inventaris de Santa Uja, Torà, Iborra, Estaràs, Massoteres, Torrefeta i Florejacs, Guissona i Tarroja. Per tant, Déu-n'hi-do ja la feina que s'ha fet i encara la que queda per fer, perquè com dèiem...
Exacte, la cigarra prou extensa i prou rica és en tot això per tal que s'hi dediqui tots aquests esforços. Mercè, per la nostra part, només he de desitjar-te que vagi molt i molt bé la presentació d'aquest inventari que fareu, com dèiem, el dia 12 a Cervera. I no sé si tens pensat de portar-lo per més llocs de la cigarra o, de moment, només a aquesta presentació a Cervera. Cervera, bueno, això ho porta la Fundació, el que diguin, ja...
He fet el treball, que és la meva satisfacció, i que la gent el pugui gaudir i descobrir el terme i a partir d'aquí el que vagi sortint. Perfecte, perfecte. Doncs amb això ens quedem. Moltíssimes gràcies avui per haver-nos acompanyat en aquest espai i recordem que aquests llibres són molt necessaris, fan territori i...
Tan important és fer-los com consumir-los, en aquest aspecte, que la gent se'ls tingui. Clar, clar, exacte. I el conèixement. Exactament. Per tot potencialitzar el que tenim. Exactament. Mercè, moltíssimes gràcies i endavant. Molt bona feina. Gràcies. Gràcies. La veu del Pirineu i de les Tarres de Lleida, aquí, a l'Oest.
Redescobrint-nos, l'espai que ens acosta a pobles, gent i històries amagades de les nostres terres. Bona edició, la d'avui, on la Júlia, podrem dir-ho així, ha decidit que no es volia mor de casa i ens parla de la conca de Trem, però el que no espera pas és que ens parlés de BTT. Júlia, com és això?
Doncs sí, Fran, potser la gent està pensant que que pesada aquesta que torna tota l'estona cap a casa. Però avui us vinc a descobrir una iniciativa que combina esport, paisatge i compromís local aquí a la Conca de Trem.
I és que parlarem avui amb l'associació Territori L'Upodall, que s'ha proposat recuperar i millorar els antics camins i senters de la zona per convertir-la en un paradís per a la BTT. Escoltem, per començar, com es va iniciar aquest projecte que ja porta temps i quin és el seu objectiu principal de rehabilitació de camins. Ens ho explica Andreu Tomàs, que és membre de L'Upodall. Un d'amics que feia el mountain bike, que un dels quals va decidir organitzar una...
Va fer evolucionar una cursa que es feia corrent, que es deia la cuca de llum que es feia de nit, a Talarn, la van evolucionar o van canviar, parlo així perquè jo no hi era, a una cursa o una marxa de mountain bike i van començar a arreglar camins existents i a fer-ne algun de nou.
i això van agafant una dimensió. L'any següent, com que farem la segona edició, en fem uns quants més, i això va agafar una roda, una roda, una roda, que sempre lligat també amb una marxa de mountain bike que s'ha fet cada any, menys l'any del Covid, ha agafat la dimensió que tothom coneix del territori Lopodall,
avui en dia, una dimensió que ningú s'esperava. Al final, estem en un lloc que ofereix una diversitat de paisatges i terrenys que fan ideal la conca de Trem per fer rutes de BTT. Com ens ho explica l'Andreu? La conca de Trem, com que és una conca mai més ben dit, té una altitud molt bona per arribar a les cimes i fer baixades
ja agradables, sense haver de desplaçar-te gens, i totes les baixades, si vols, arriben a Trem, a Talarn o als pobles a Trem, sense haver-te de desplaçar, té aquesta gran avantatge, té una gran varietat de terreny, té terrenys de boscos, té terrenys de zones d'argila únics gairebé arreu, té zones de pedra,
Ho té tot. Té tots els tipus de terrenys per practicar la mountain bike. Llavors, sense moure't, fas una pujada, baixes per un terreny, fas un altre, sembla que estiguis en un altre lloc completament diferent i estàs a un quilòmetre, en línia recta, i te'n vas a l'altre vessant de tren, a la sud, i te'n vas a fer uns altres tipus de terreny totalment diferents als dos anteriors.
I el que va començar com una cosa que feia un grup d'amics, al final s'ha anat fent gran i Territori Lopudall ara ja va més enllà de l'àmbit purament esportiu. És un projecte amb una clara visió de futur per al desenvolupament local i al turisme sostenible. L'associació té zero a faig de lucre, a nivell lucre, perdona,
No hi ha ningú que es fiqui un cèntim, que cobri un cèntim de l'associació, tot el contrari, és tot voluntari. I llavors tots els diners que entren a l'associació són per reinvertir directament a millorar
Diria jo la roda, ja no només els camins, és la roda. Perquè si tu millores els corriols, millores la informació, millores l'accés a les xarxes, millores tot, també ve més gent i els hotels tenen més gent, guanyen més diners, poden millorar instal·lacions, etc. És una roda que si tots la fem rodar, arribarà a un punt que la inèrcia la farà imparable.
La feina constant de mantenir i ampliar la xarxa de senders requereix, òbviament, recursos. I l'associació es finança majoritàriament a través de les aportacions dels seus membres. Això, nosaltres tenim... Tenim... He dit les tres grans parts, socis, grup d'obra i junta, doncs també hi ha un quart...
una quarta pota de l'associació, que són els col·laboradors, són les entitats col·laboradores. Llavors, cada hotel, cada bar, cada negoci, inclús particulars, poden fer i fan una donació voluntària anual a l'associació.
Des de l'associació Territori Lopudall fa una tasca essencial per al manteniment de l'entorn natural de la conca de Trem i òbviament per la seva projecció com a destí turístic. Des d'aquí us animem a que si us agrada la BTT veniu, proveu i segur que gaudireu d'aquest entorn privilegiat molt a prop de casa nostra. La ràdio de proximitat, la teva ràdio, això és aquí a l'oest.
Sabies que... Per què és tan difícil aixafar una mosca amb la mà? Les mosques domèstiques tenen en el seu cos unes cèl·lules sensibles a la pressió de l'aire que actua sobre elles. Per això és tan complicat aixafar una mosca amb la mà. I en canvi és tan fàcil fer-ho amb un matamosques, que en tenir forats deixa passar l'aire i produeix menor pressió en ell.
Lleida Natura, l'espai dels tresors medioambientals de casa. En Francesc Balanyà, 2A1 Lleida Ràdio. Doncs som-hi i ens hi posem amb el que marca l'actualitat.
Tenim dues qüestions que volem abordar en aquest espai, d'entrada de mobilització d'aquest dilluns, de tractors amb moltes organitzacions, reivindicant una qüestió que no és pas nova, ja l'havíem sentit, però no fa tant, que és allò de Nora i Zepa.
No sé si dir-ho així, que és una emissió impossible, perquè, encara que depèn d'Europa, a vegades les coses aquestes d'Europa són molt farragoses de canviar i d'abordar, però s'ho creuen diverses organitzacions que treuen els tractors a Lleida aquest mateix dilluns, però que no és la primera vegada que fan aquesta reivindicació. I d'això em parlarem amb el responsable de Medi Ambient, Dolors de Pagesos, la Carolina L'Aixuta, aquí ja saludem. Molt bones. Hola, bones.
També abordarem, perquè clar, l'altre gran tema, i ja sabem quin és, que és això de la PPA, la Pesta Porcina Africana, de moment, i com a mínim quan ho hem gravat, només amb la fauna cinegètica, amb els ports anglars, no a les granges. Anem per parts, anem amb el que dèiem, amb això de no les EPA, que dèieu que el com així argumentava les organitzacions agraris,
que no han servit pel seu propòsit, d'una banda, que és enriquir la biodiversitat, i d'altra, que frenen el poder créixer i el poder viure a la pagesia. Sí, bueno, ahir ens vam reunir amb territori, amb Conselleria d'Agricultura, i els hi vam fer, sàpiguer, les nostres reivindicacions. La veritat és que el senyor Sargatal, quan va arribar, diu, jo ja no era coneixedor, que tenim un problema amb l'SEPA, i la nostra intenció, la seva intenció era arreglar-ho, però...
Va haver algunes divergències, perquè ells volen treballar i nosaltres no volem treballar, que la feina ja la portem feta, i al final és un problema de convivència, és un problema de convivència entre ambientalistes i espai agrari, de la pagesia. Què vols dir, els volen treballar i nosaltres volen treballar i ells no, per què ho dius?
Ells volien, ells proposaven fer unes taules de treball per buscar una solució, però clar, és que les taules de treball anem perdent temps, ja porten 20 anys així, amb el tema CP. Vull dir, la taula de treball, solen cal veure els estudis fets i les visions que tenen els pagesos del territori de com està la situació.
Vull dir, amb el tema del rec de suport, que parlem del Cegarra Garrigues, que és una obra faraònica, que s'hi van ficar molts diners i que no està ben aprofitada perquè són aquestes 40.000 hectàrees del Cegarra Garrigues que es podien aprofitar, que són zones cepes, dius, hòstia, volem dir que això no ens ho podríem mirar perquè al final els ocells van a beure aigua. Vull dir, mengen i beuen, igual que tots els animals. Vull dir, que hi hagi finquers, que una estigua partida per la meitat i una pugui tenir aigua.
amb rec de suport, i la mateixa finca amb dos metres, ja no pot tenir aigua, i dius, hosti, la decisió...
arbitrària, sense cap tipus de... potser sí que hi havia científics que ho deien, però sense cap tipus de noció, dius, mare meva. Hem canviat el que teníem previst en aquest espai, i ho explico perquè m'entengueu, Lico celebrava el seu 50 aniversari, l'Institut Català d'Ornitologia,
Però bé, havien totes aquestes qüestions i com que la celebració és durant tot l'any, ens hem posposat. La idea era metre-la ara perquè aquest passat dissabte feien la festa grossa. I jo ja abans una qüestió que li traslladava el seu president, el Jordi Baussells, que li preguntava precisament, perquè quan el registravem, és precisament mentre vosaltres estàveu fent aquesta mobilització.
el tema dels regs de suport jo li diria que el com així com en aquestes alçades de la pel·lícula 20 anys després encara estiguem en aquest debat que poder alguns tenen resolt jo no ho sé reconec que ho desconec però és igual per entendre'ns és igual si tenen raó els animalistes que els pagesos que no però que segur i si no hi són que fem estudis i tot que hi siguin perquè sabem la realitat
podrem dir amb algú que encara que ho facis amb bon efecte estàs equivocant, o al revés, escolta, que estem fent això per aquesta causa, resulta que potser fent-ho d'aquesta altra, doncs hi som tots i no frenem el desenvolupament de la pagesia. Però clar, la sensació d'anar cegues, com hi és ara, perquè també havien d'haver els plans d'uso i gestió, crec, de cadascuna de les SEPA, i en molts casos no hi són, no s'apliquen. L'òrgan rector no s'ha creat mai.
No pot ser, no pot ser. Recordem també ZEPA, que per la gent que segur que us sona a zones protegides vol dir zona especial de protecció d'aus, és una de les figures de protecció que trobem de la xarxa Natura 2000, i que clar, que arribaven amb un canal que és una obra faraònica, aquest canal de Cegarra Garrigues,
i que quan ja estem allò a punto de caramelo, doncs van dir, la meitat a grosso modo, els 70.000 hectàrees regables, doncs una protegida, no es podrà regar de petac, després van dir que sí, això del reg de suport, que sé que la gent s'hi perd, reg de suport vol dir...
que allò que molts paisatges tenen al cap de dir, no només, però és un exemple, passa de xeralt de secar a fruiters, per fer un exemple, és a dir, un rec que transforma el paisatge, el rec de transformació, no es pot fer perquè cal mantenir un habitat del qual depenen uns espais. Això és la filosofia.
Aquesta és una de les normatives. El problema també del tracte de suport és la dotació que et donen d'aigua. 1.500. No res. La de transformació són 3.500, perdó. 2.500. Clar, jo diria a l'inici, això és factible, és a dir, perquè Europa amb els temes mediambientals és com una batalla perduda, dóna sensació en molts casos,
No sé si tenim precedents d'altres llocs, coneixeu que en algun altre punt d'Europa hagin pogut redibuixar el mapa i ja no dic canviar-nos, sinó eliminen zones.
Jo crec que la por és ara, quan nosaltres hem portat les propostes, les entitats, nosaltres, com a Unió de Pagesos, Assaja i el Grammy de la Revolta Pagesa, el Grammy de la Pagesia i JARC, sí que nosaltres portàvem les propostes en tema de rec i la solució, però sí que és veritat que hi ha el dia, que és la declaració d'impacte ambiental,
que depèn també d'Europa. I, clar, nosaltres el que volem és que el govern parli amb Europa i digui, escolta, aquesta declaració d'impacte ambiental ha evolucionat, com tot evoluciona. Mirem a veure què és el que ha fallat i el que ha anat bé. I l'únic que esperem és que truquen a la porta i que ens donen un vist blau. Europa costa molt. També és veritat que nosaltres som un mosquit colloner.
Dades perquè la gent entengui la complexitat de doblegata. Això que molta gent veu com un secarral, i és comprensible, no ho dic com a crítica, a un servidor, que crec que pocs som tan defensors de la pagesia com un, però que també s'estima molt la natura, a vegades estàs amb aquest termimig,
ens diuen tots els experts que els secants de Ponent són la nineta dels ulls pels ambientòlegs de la xarxa Natura 2000. Perquè la Vall d'Aranes que hi ha unat, o els pineus, diríem que són preciosos, espectaculars, però l'Europa n'està ple. A Barcelona en tenim poquet. Però això dels secants... Mestreis molt. N'hi ha molt pocs a Europa. Per tant, les espècies que hi ha aquí, amb aquest pensament global europeu, veuen que això són tresors.
Això quan es començaven a implementar les zones ZEPA, ja ens ho diuen també els defensors llavors, el primer tripartit, amb iniciativa els Verds, que eren qui governava, i llavors el seu director dels serveis territorials, Joan Ferrer, deia aquella frase, que jo sempre dic que ell ho dia que vagi dient, però si no, no havia mentit, que deia Ruxels Pagesos aquells, això ho deia al programa que feia de Televisió d'Agricultura,
que diuen que ara no volen la cepa perquè acabaran cobrant i tindran un sou fix en una paisesia que cada vegada li costa més viure per produir aliments Això ho van comentar ahir aquesta frase la va sortir a la reunió ens la vas fer recordar tu Sí? Sí Què van dir?
Es van quedar parats, es van quedar molt parats, perquè... Ai, que bé, que sortíem a una reunió de govern. I vam parlar, el Ferran Balanya Buaudú ho va comentar en una entrevista amb tots nosaltres, perquè tots érem partícips del que havies dit, i es van quedar parats, perquè es pensaven que hi havia alguna compensació econòmica, i els hi vam dir, no, no, no, no hi ha hagut cap compensació econòmica en cap moment cap al pagès que cuida i treballa a la terra.
Clar, si hem de gestionar el territori i aquestes coses no les sabem... Tenim un problema. Clar, i ho dic també perquè hi ha gent que pot pensar, ostres, que poc sensibles són els països. No, no. No, no, no, som els actors principals de la biodiversitat, eh? Vull dir, no ens oblidem d'això. I els que coneixem la païsosia, i ho dic perquè jo no soc països, eh? Algú m'ho va dir l'altre dia, tu tens terres. Dic, no, tinc terres.
Tothom de Lleida, tothom que viu de Lleida té un punt de pagesia. Sí, però sí que per la feina sí que tinc familiars i qualsevol animal que tenen a la finca que hi va, o sigui, no només no li molesta, sinó que se'l mide amb efecte. Josep, aquesta rama no la tallo, que aquí hi ha un neu, pobrets, què tal?
Sí. Perquè una cosa era això i l'altra, per exemple, una plaga com puguin ser els conills. Aquest és el problema del pla de gestió de setes, que també el tenim, eh? La fauna energètica. Ja en parlarem. Però dic perquè molta gent es pensa que la pagesia és insensible. Amb aquesta qüestió no ho és, val? I que venim d'haver estat enganyats. Perquè jo tinc la percepció, la percepció, que era més perquè deixéssiu de tallar carreteres... Sí, sí.
Però més és incomplertes. Paraules. Al final no es van quedar amb la paraula i no es van quedar amb els fets. I han passat els anys i ara s'han donat compte que no hi havia compensacions econòmiques. Tant la Mara i Arizà com el Pere, el Pere Roquer, ho comentàvem i dèiem no pot ser que no hagin sapigut fins ara que no hi ha hagut compensacions. Sí que hi ha alguna compensació. Em sembla que va dir que hi havia 18 euros si tenies 100 hectàrees. Però dius...
Però per l'amor de Déu. A veure, hi ha hagut una deixadesa des de l'administració després de 20 anys. Jo crec que ara ens hem de posar a la feina. Han de veure que tot ha evolucionat i que ho han de tornar a treballar. Han de veure els pros i contres, i de contres ja t'ho dic jo que n'hi ha molts, perquè ja no és el problema dels ocells, sinó el problema de la fauna energètica. Tenim un problema amb la PPA, tal com està en Coixerola, i també tenim un problema amb els conills a la zona de Verdú.
que allí també és un drama. Vull dir, el pla de gestió en fauna cinegètica hem sigut bastant permissius i ens hem oblidat que són persones i que hi ha moltes famílies que viuen d'això. Vull dir, no ens hi juguem la vida.
Jo normalment faig porres i l'acostumo a encertar de què ens irrita, què passarà escenaris en el País de los Cigos o el Tuertos del Rei. Com que no hi ha gaires periodistes que ens fixem en aquests temes, però la veritat és que no hauria imaginat mai que hi hauria una manifestació de prou cepes, que retallin o que s'eliminin. O que replantegin. Al final, l'existència hi ha d'estar. Exacte. Però quan vau fer una de pensar...
No en faran més perquè veuen que això és inviable. Però seguiu batallant-ho, que vol dir que veieu que hi ha alguna escletxa i possibilitat. Pensa que vam organitzar la tractorada i estàvem totes les entitats reunides. Una se'ns va despenjar per diferents raons d'envells, que ells ja sabran, però no ens esperàvem que vinguessin tants tractors. La veritat és que ens van sorprendre molt. Va ser molt emocionant. La decepció va ser sortida de la reunió amb les mans buides.
perquè amb el fred que feia i tot, jo tenia el meu oncle Pó, d'aspe, el Josep, bueno, és el meu oncle Josep, que és d'aspe i em deia, no es podreu solucionar res? Dic, sí, home, sí, ja et vindrà a buscar, però clar, el vaig trucar i li vaig dir, no, no, dilluns no cal que baixos que farà molt fred. I avui al matí parlàvem amb el seu net i em deia, hosti, el padrí estava enfadat, eh? El padrí estava enfadat. Clar que estem enfadats, perquè no s'ha solucionat res. També ens esperàvem que tinguéssim alguna cosa positiva, però per ara...
Però ara ells ja saben en quina carta tenim i ara la pilota està al seu costat. El departament, no? Perquè vien els dos departaments. Sí. En territori, que és qui té fauna cine energètica i agricultura. Perdó, agricultura, fauna cine energètica, territori i fauna protegida, si no ho veig errat. I em diuen que marxava força d'hora el departament d'agricultura de la Rona.
Bueno, es van enfadar una mica. També els hi va encantar bastant la canya a tots. Territori va aguantar molt més sentats a la cadira del xaparrón, de les crítiques que van rebre de tots els que estàvem a la trobada, pagèsos i conills. Estàvem tots molt queixosos, vull dir, ens hem trobat moltes coses i també arribàvem al nostre pla personal del que hem viscut nosaltres com a pagèsos de zona sepa. Sí que és veritat que Territori va aguantar i Agricultura van marxar, van marxar una mica enfadats.
Però crec que, al final, el tema CEPA és més de territori, l'agricultura és un col·lateral, que és el que ens ha d'ajudar a nosaltres, que ens ha de fer la feina, i jo crec que quan s'ho hagin pensat bé i estic una mica més calmat, deixem passar uns dies, tornarem a parlar. Bueno... Bueno, el dia 12 tornem a tenir reunió, també és veritat. Però el juliol Lleba ho planteja, això.
ho van plantejar a territori, sobretot a territori, ells no han vingut amb la feina feta, ells han vingut sense propostes ni res, ens han dit una taula de treball i van dir, home, però que no estem per perdre el temps. Clar, vull dir que tu almenys vine dient m'ho he mirat una mica i encara que m'hagi mirat profundament, m'hagi d'acabar perdó de mirar profundament, però a l'entrada hi ha apuntat alguna cosa.
No, no, i al final ells s'hi dediquen al 100% a la seva feina. Nosaltres els pagesos, a part d'estar defensant com a sindicats i com a entitats agràries, a part de fer la nostra feina parlant amb l'administració, també tenim la nostra feina a casa. Vull dir, hi ha dies que no teníem ni hores per parlar. Però, hòstia, ells s'hi dediquen al 100% a aquesta feina. Vull dir, la seva excusa no ens va agradar gens. Perquè per venir a fer taules de treball, per què? Les taules de treball, m'hi truques i ho parlem mentre, però ahir buscavem solucions.
Jo crec que han vist les orelles al gat i jo crec que el dia 12 alguna cosa aconseguirem. Per almenys amb algun... Nosaltres els deiem, és que han de sortir amb alguna cosa positiva. Faig la meva porra.
No, no la faigues, perquè... Ahir ens esperàvem sortir contentes i la veritat és que van sortir bastant decepcionats. Jo crec que alguna cosa aconseguirem. I si no, han de tenir més pressió. Vull dir que nosaltres la lluita estarem fins al final. No ens podem permetre 20 anys més, eh? La meva porra és, com que ho han de trasllar a Europa, ho ens estudiarem, elaborarem un document que li donarem al govern central, perquè Catalunya no pot parlar amb Europa en aquest sentit, és el govern de l'Estat...
Ara són del mateix color polític, crec que també que entenc que per això també pressioneu ara, perquè passeu la patata calenta amb l'anterior d'executiu, a veure si us ha sabut que els colors diferents, a l'igual el de Madrid diria... S'haguessin excusat amb alguna altra cosa també. D'acord? I aquí la pressió la traiem cap allà, però la meva porra és que dilataran el procés...
Una mica com el que deia també amb això de tallar carreteres, li diran a Madrid, Madrid dirà... Sí, i van passant dos anys, no? Ah, hi ha hagut un canvi de govern. Tranquils que ho tenim present. Com el Puente Paquito. I és un exemple del Puente Paquito. Me'n jugaria a un ralc, que la cosa anirà per aquí. Mira...
Espero que t'equivoquis, perquè d'esperança en tenim, també, per exemple, jo és de les primeres reunions que he anat a l'administració com a responsable d'Unió de Pagesos, però hi ha predisposició, no totes les coses sortiran positives, però, hosti, és que no podem estar 20 anys més.
És que si no anem amb una mica positius potser ja no cal fer-les les reunions, però sí que és veritat que el que necessitem és molta més pressió, vull dir, nosaltres tots vam portar-hi gent, portar-se entre actors, ja t'ho dic jo, que va ser un mèrit, un mèrit amb la Mar i amb el Pere, parlàvem i dèiem, hòstia, hi havia el Rafael de la comunitat de Regans, igual que el Joan Piera de Pagesos i Cunitja, i dèiem, hòstia, ens vam quedar paradíssims perquè no ens ho esperàvem.
Jo crec que hem de fer pressió, no hem de caure i hem d'anar més. Hem d'anar més.
I recordem que les mobilitzacions de pagès costen molt d'estirar la gent i que perquè s'estirin és que han d'estar molt fars d'un tema. Sí, sí, sí. Han d'estar molt fars. També entenc que us fiquen pressió a les organitzacions agraris convencionals, revolta menys a part, per com han anat els episodis i tot això, perquè a vegades feu crides i costa molt moure gent i això entenc que tenir una resposta de tants tractors d'un centenar, doncs també vosaltres això encara...
Va ser un goig veure-ho, la veritat. I una responsabilitat. I una responsabilitat, perquè al final els dèiem que nosaltres hem portat 100 tractors, d'aquí no podem marxar sense res. I va ser com una actitud una mica...
No d'espotar, però de dir, hòstia, quina pàrdua de temps. Vull dir, ja que cosetgen, ja que van acollir olives, tots tenim molta feina. I deies, i ara he perdut aquí, perquè em sembla que vam estar quatre hores, eh? Quatre hores amb un bucle, i clar, és que això ho han de consultar. I dèiem, i què han de consultar? Si tenim aquí tres directors generals. Encara.
Encara ens deien, bueno, és que heu tingut sort perquè guaita, tres directors generals en una mateixa reunió no es troben, però bueno, és que aquest no és el nostre problema, busqueu-vos una agenda. I d'allí vam dir... La part bona és que vam dir el dia 12 de desembre fer un altre cop la reunió. I ara els hem dit, la volem aquí al territori, perquè els problemes a Barcelona no s'arreglen. Problemes de Lleida s'han d'arreglar a Lleida. I els hem dit, aquí al territori. I ara, bueno... Eh...
Amb això que dèiem d'arribar a una reunió sense propostes, és a dir, que sigui productiva, no? És que, si t'explico, perdona, la reunió ens van ensenyar tres fulls i ens van dir, bueno, la, lo que es posible, B, lo que pot ser,
I el C, hi haurà més feina. És Unió Europea i des. Perdona, però de totes les propostes que totes les havien, perquè totes havien portat les mateixes, sóc les heu classificat en tres apartats. Però què és aquesta ridícula? Però què és aquesta feina que heu fet?
Jo crec, espero i no estic convençuda, espero que estigui tot més ben preparat el dia 12, que ells porten els deures perquè nosaltres ja els hem fet i està al seu abans a arreglar tot això. Recordem que això d'anar a perdre el temps feia que us aixecéssiu de la taula de gestió de fauna protegida, bàsicament pel tema de l'os al Pirineu,
perquè se'ns ha de convocar, se'ns fiquen tècnics i venim a escoltar. Nosaltres volem taules de debat polític, per tant, amb representants polítics, i això ja passava amb l'antic equip de govern, el nou deia que ho reconduiria, i jo quan preguntava, encara no us havíeu assegut fa temps, hi sou o no hi sou? I seguiu-vos tan sense anar-hi per això, tot igual. Sí, clar.
La fauna cinegètica és un problema perquè ens explicava un company que era rural, de la colla, de la colla d'amics que tenim i deien clar, és que van veure un ous a Viella i el primer que van fer va ser enviar-ho a Barcelona i els de Barcelona van dir, feu fotos, que bonic!
Però, clar, quan tenim aquest pensament urbanita, i dius, els ossos poden fer molt mal a la ramaderia extensiva? Sí. I recordem que s'ha aprovat l'Aldres de la Ruralitat, i ho diguem amb aquests mateixos micròfons, perdó l'Aldres de la Ruralitat, ui, ho dic que malament, l'Estatut del Munt Rural, l'Estatut del Munt Rural,
que, teòricament, per aquest esbiaix centralista i urbanista, deia que totes les noves normes, doncs havíem de mirar aquest prisma de micropobles, que és el gran gruix del país, no ho oblidem, no és l'excepció, és el gran gruix del país, i, per tant, tot el que s'aprovés d'aquí endavant, havia de tindre, i aquí, això és lògic, no ho és, com ens adaptem, però també anar mirant endarrere i anar reformulant normes que no tenen cap sentit.
Dic això perquè ens ho explicaven els convidats que teníem, que havia sortit el pla de barris, el famós pla de barris que tenen els ajuntaments, que milloren, que hi ha calés importants. Ajuntaments de poblacions grans. Van afegir pla de barris i viles, però hi havia un condicionant que era per accedir a una ajuda
que la carretera teva, o el carrer, havia d'estar connectat amb el carrer del municipi veí. Doncs ja em diràs quants pobles de Catalunya compleixen això. Que són els que més recursos tenen, no? Per tant, aquests viatges segueix sent-hi... No hi ha visió. I no hi ha visió per molt que s'alerti.
I això és una darda objectiva perquè passa amb 50.000 històries. I clar, com hem de governar si ens segueix passant això? I aquest és un dels reptes, no? La pena és, i ahir els hi vam remarcar moltes vegades, que el despoblament de molts pobles rurals que estan afectats per la zona cepa, una de les primeres causes és que hi ha la zona cepa. I que el jovent no s'ha pogut quedar al poble perquè no poden ser pagesos. Hi ha pobles com Preixana i Belianes, ens sembla que és el 100% de zona cepa. De què volen que viscon aquesta gent?
Deuen estar comunicats, però són pobles molt petits que acabaran sent molt petits. El meu poble, jo soc d'Artesia de Lleida, i són 1.500 persones i estem a 5 minuts de Lleida. I tenim el senyor metge, l'església, la infermera, l'escola...
I ens falten coses i ens queixem perquè dius, és que són 1.500 persones i hi ha quatre tendes i ara ja sol n'hi queda una. A principis d'any hi havia tres tendes locals, petits comerços de botigues de poble de tota la vida, ara sol queda una. S'ha obert un guisona, s'ha obert un plus, que ja també està bé, però el comerç local està desapareixent.
Absolutament. Per cert, estaria Sergatal a la reunió. Sí. Sergatal que... El aparador. El rei dels aparadors. Ja l'hi vaig dir, ja.
i que parla molt de comptes de trobar-se, crec que éreu vosaltres que demaneu la sede d'emissió o alguna altra organització. Sembla que vam ser entre tots, eh? O entre tots, no ho recordo, per això fico... Però sé que hi ha algú de representant la pagesia, la va demanar, i el que dèiem abans, quan un servidor explicava el cas aquest de que es pagaria la pagesia, les indemnitzacions, amb el Joan Ferrer, director dels serveis territorials de medi ambient, llavors amb el primer tripartit, ho diria el mateix. I ens sembla que el senyor Sergat Alta Millera, eh?
Amb aquell temps sí, amb aquell temps sí. Jo diria que com així com ara mateix, primer sapiguem i no mentim, no? Clar, amb el tema de Sergatal, ja des de la distància d'allò de l'Ins li anirà molt bé la pagesia pel tema de plegar conills. Ai se li va recordar això?
Ah, també, perquè ho vam dir al programa, amb dades objectives, que un Lynch menja 1,5. 1,5, realment, conills, però té un altre problema, que fa que les guinaus marxin. I, per tant, hi ha moltes més guinaus que Lynch, d'aquí també, que hagi estat en aquest estat crític, sent el Felí, més amenaçat de tot el planeta, havia estat...
I per tant, que ficarem l'ins i marxaran les guineus i el problema es pot accentuar. Clar, això se l'explica. Em consta que li arribe. Tu pots posar la pata una vegada, però ho va tornar a dir. A més, amb aquesta picabaralla entre agricultura i territori, entre el perfil ordeig, que moltes vegades diu, sí, la paixeria té raó,
I no se n'amaga. I xoquen. Tenim un límit. A les jornades de Rela ho deia públicament. Hem d'establir límits perquè en alguns moments la convivència no és factible. I un senyor Sargatal que et diu això. Que si entre el mateix govern hi ha aquestes postures confrontades, com gestionarem zones ZEPA si entre ells no s'aclaren?
Bé, que s'aclareixen perquè és la seva obligació. Vull dir, nosaltres aquí estem a la lluita, s'han de reunir ells. Sí que és veritat que al senyor Sargatà li van fer recordar allò dels aparadors perquè va fer un article que els Parcs Naturals serien un gran aparador pels turistes i li van dir que a nosaltres la zona SEP no ha de ser pels turistes. Oh, jo no ho he dit mai. Jo crec que sí que aquestes coses han sortit i han sortit publicades.
La culpa és dels mitjans de comunicació, sempre. Que es gastarien 1.000 euros al dia aquests tipus de turista, perquè és de classe alta, que viatge... Jo no m'ho vaig anar recordant, de 1.000 euros al dia, on són aquests...
que venin, però un, no són els que et feien entreveure, d'acord? Dos, no són diners que vagin a la pagesia, igual com ens han dit amb les energies renovables, no, que això donarà vida al territori, no donen vida al territori. És més, s'està perdent molt territori, s'està perdent molt espai agrari amb el tema de les renovables també,
Amb el tema de les sepes, el turisme no venen. Jo conec gent organitòloga, meravellosa, perquè hi pots parlar i tot, però no és un negoci turístic. Si no els volen a Barcelona, per què els hem de tenir nosaltres? És que al final és així.
N'hi ha, però de fet hi ha un congrés de turisme ornitològic, perquè precisament el potencial que té Lleida, amb la seva singularitat, amb una gran biodiversitat, amb uns grans hàbitats amb molt poc espai. I tenim l'estany d'Ivars, que és molt xulo de anar a veure. Entre altres, perquè no en sabem traure profit. Ara bé,
Traure en profit no vol dir que la pagesia... Estic aputejada. Va, clar. Perdó per la paraula. Sí, no, no, aquí és un plan és no pateixis, eh? Per tant, veurem com va... Hi ha d'haver una convivència entre els dos costats i... I parlar la gent, s'entén. I parlar la gent. Sí, sí.
He de dir que farem una punta PPA, però si ens queda un missatge. Ah, com vulguis. Clar, de moment això, toquem fusta, insistim, sempre que parlem d'aquesta malaltia, no afecta les persones, ni per estar al cosat d'un animal, ni per menjar-te l'animal, ni per menjar-te l'animal. Mengeu pernil. Sí, perquè a més s'assustarà bé de prou, em sembla.
Esperem que no, però sí que de moment el tenim amb aquest medi natural, amb aquest medi natural, amb aquests ports senglars amb Colcerola, que no sé si us preocupa, i ho vau dir a la reunió. Preocupa, segurament. Però ja que aparegui a Colcerola, quan
realment el focus venia de Romania, van anant cap a l'oest, el vam tindre a prop fins a França, i ara de sobte, saltant-se la zona més densament alta poblada, com és Girona, de Sant Glàs, i apareix a Collserola, algú ens fa que pensem. Les teories conspiratories que estan circulant pertot arreu. I ara diu, no, clar... I les fa pensar, eh? Clar, clar, clar. I a vosaltres no us fa patir que aparegui... Ens fa patir molt.
I us han dit que, perquè clar, s'ha parlat, i és una encera, erradicar aquell focus amb la UME, Concerola... Sí, tots contra el port senglats, sí, sí. Però no sé si també us consta, sabeu, hi ha i us preocupa un control a altres zones, per si ha arribat.
És el que estem demanant, que hi hagi un control més a les altres zones. Mira, el meu veí de granja, un company que té una granja de porcs va cosetxar al Panís i d'una hectàrea li van sortir 15 porcs senglars. 15 porcs senglars mentre s'estava cosetxant. Van fugir, però hi està a la carretera, perquè entre Artesa i Puigbert hi ha una autopista de porcs senglars i sempre estan per allà. Però fa molt respecte, molt respecte i molta por.
Carol Aixut, responsable de Medi Ambient d'Una de Pagès, ens ha fet molt cura això. El dia que vulguis torno. Moltes gràcies, molta sort i fins la propera. Gràcies també a vosaltres per seguir-nos. Demà hi tornarem aquí a l'OES. Fins amb els que acabem de tenir una molt bona tarda.