Ja tornem a ser aquí, a l'oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Ja us ho diem. Sempre que passen ràpid aquests sis minutets d'aturada, després de la informació, el que arriba és aquest, aquí a l'oest, amb la seva segona part, i ho fa ara mateix, quan tenim aquesta baixa de temperatures, encara no es nota tant, eh?, com sembla que arribarà, perquè ara mateix, insisteixo, tenim 8 graus a trem, 8 a gramunt, 10 en Compartation, Molleru, Salguaire, Almenal, Ferrats i Alvesa, 11 en trobem al Picat, Rosselló i Torreferrera, i finalment 12 n'hi ha a Lleida Ciutat.
Ens cedem aquesta segona hora del programa amb un tastet que ens proposa anar fins a la plau a la Pobla de Segur i demanar taula al restaurant El Raller. Com s'hauria de dir si anem a la Pobla de Segur? Doncs bé, allà la Maria Gatao conversarà amb la Clàudia Gotzi i el Jaime i el Jaime Bés, dos joves que han muntat aquest projecte amb ganes, mai millor dit, de menjar-se el món i molt respecte, això sí, cap al territori. Veurem què ens expliquen.
I sobretot veurem què ens explica la Txell Bernaus quan acabi aquest tastet, perquè és ella l'encarregada de dirigir el claustre amb el que acabarem el programa d'aquest dimecres i que, per no perdre el costum, la resta de conductors d'aquest programa, que ja sabeu que hi entrem amb rigorós directe, doncs no sabem mai a què ens atenem. Això serà l'altra final d'aquesta, com dèiem,
darrera hora del programa. I recordeu que podeu reescoltar totes les seccions del nostre programa quan ho desitgeu a la nostra pàgina web a www.aquialoest.com
La secció gastronòmica d'aquí a l'oest.
Doncs així és, Fran. És que ja saps que aquí al Tastet ens agrada molt el Pallars i anem sovint a la Pobla. I és que, de fet, parlarem avui d'un dels projectes, un dels restaurants que hi ha situat en aquest municipi. En concret, parlem de El Raller. I tenim a l'altra banda del telèfon a la Clàudia Gotzi i al Jaime Bess, que són propietaris i xefs d'aquest restaurant. Molt bones. Molt bon dia. Molt bona, bon dia.
Primer de tot, deixeu-me preguntar per com esteu ara mateix i també com enfoqueu una miqueta aquesta nova temporada al reller. Doncs aquesta nova temporada l'enfoquem amb molta il·lusió. La veritat és que aquest any estem veient molt que al reller es comença a conèixer una mica, malgrat que estem una mica deshomicats del mapa.
la gent ja comença a sonar-li el nom, sí que veiem que cada vegada més tenim el restaurant que se'ns queda molt petit, i amb molta il·lusió, cada vegada més apostant més per la comarca, apostant pels productes locals, anem coneixent més proveïdors i més projectes petitons com el nostre, i la veritat que cada vegada més estem...
M'he enamorat si cap d'on vivim i d'on defenem el nostre projecte. Perquè vau obrir el dia 20 de juliol del 2022 i llavors tot això com va començar? És a dir, altres coneixeu la Pobla de Segur, no sé, volíeu anar allà, com va ser que us vau voler ficar en aquest municipi i vau engegar també el raller?
Nosaltres vam arribar a la Pobla amb moltes ganes de començar un nou projecte. Va ser tota l'hostaleria, tots els proveïdors i tot el que envolta la zona el que ens va enamorar de crear el nostre projecte.
I a més que vosaltres veniu, no? És a dir, heu treballat ja en projectes com Dos Palillos, La cuina del Nando Jovany, és a dir, que portàveu jo experiència, no?, a les vostres esquenes i espatlles, no?, vinculades amb la gastronomia. Sí, ja veníem de treballar per altres restaurants i volíem començar un projecte propi per part nostra. També la Clàudia té família a la zona i va ser una mica de dir, d'acord, jo tinc una connexió aquí, a veure què...
Què et sembla? Això m'ho va comentar i va ser, doncs, bueno, a poc a poc. Van començar la gent supercontenta i n'altres, al mes de la rebuda de la gent. I això de la Pobla de Segur, és a dir, de situar-vos allà era per aquesta connexió de la Clàudia amb la família, però entenc que potser hi havia altres opcions a banda d'aquest municipi o ja vau decidir-vos de seguida per aquest?
No, la veritat és que nosaltres la pandèmia ens va agafar a Madrid, va ser quan vam començar una mica a pensar en obrir el nostre propi projecte. El Jaime parla molt bé el català, però és de Saragossa, és un poblet de Saragossa. Aquesta va ser una opció a considerar, també vam considerar, òbviament, perquè havíem treballat a Madrid i Barcelona, sobretot Barcelona, perquè jo soc d'allà, i el Jaime ha treballat allà durant molts anys,
Però mirant i mirant i pensant en quin tipus de cuina nosaltres volíem fer, quin era el missatge que volíem transmetre, cada vegada ens enllunyava més de la ciutat. Llavors va ser quan ve ha dit al Jaime que jo li vaig comentar que jo tinc família en el Pirineu català, me'l vaig emportar cap aquí, cap a Salars de Pallars, que és on vivim, i vam començar a mirar locals, hi havia moviment a la zona, vam treballar durant...
uns mesos en un altre projecte gastronòmic aquí a la comarca, i el Pat ja va acabar de convèncer, li va agradar molt, òbviament ell ve de Monegros, ve de Secano, i a veure tot en verd, li va acabar d'entusiasmar, no? I vam començar a mirar locals, vulguis o no, sempre és una mica complicat, dintre de fora, encara que jo tingui família aquí, dintre de fora sempre resulta una mica...
complicat, i al final amb un proveïdor nostre de carn em va dir, ostres, jo tinc un local, que havia sigut un bar de tota la vida, de fet molt conegut a la pobla, sobretot, que era el bar El Rallet. Vam veure'l, vam veure que, ostres, estava bastant desactualitzat, però que tenia una barra molt xula. I el Jaime i jo sempre havíem parlat de treballar donat el nostre historial
també amb els gastronòmics de treballar darrere d'una barra on nosaltres poguéssim veure una mica com anaven les taules poder xerrar, poder una mica explicar quin és el plat que estem servint i la història d'aquell plat en si mateixa i vam reformar una micona i vam obrir una mica amb els ulls tancats perquè no sabíem ben bé quina va quadrar el projecte però hem trobat que a la gent de la comarca li agrada molt menjar
I la veritat que van ser durant el primer any, només vam veure gent de per aquí a la comarca i han sigut els que ens van recolzar. Sobretot aquell primer any d'un restaurant que és el més crític de tots, doncs ens van ajudar tots.
tenim molt bona rebuda Així que el que ve a la fi ja no només la vostra cuina sinó també el restaurant i una miqueta el caràcter del projecte va influenciar ja no només per la vostra experiència sinó també per la cuina que es fa en aquest cas al Pallàs o al Pirineu Català i també dels plats més famosos o almenys clàssics d'aquestes contrades
Nosaltres sempre, cada vegada més, estem coneixent més plats típics, el que es feia a casa de tota la vida. Sí que és veritat que nosaltres tenim un projecte que és una mica diferent. Els plats no són... No és un restaurant tradicional, però sempre ens apoyem en la tradició. Escoltem molt les padrines d'aquí del poble...
del que feien, com per exemple el xarop de pinyes verdes que s'ha fet de tota la vida pels angustipats. Doncs nosaltres el fem servir per un plat que tenim de porros amb iogurt. I anem escoltant, anem escoltant, anem absorbint.
No reconeixeràs cap dels plats que tenim al raller amb tradició, però sí que hi ha molta tradició darrere. I almenys xup-xup segur, eh? És a dir, cuina de base i preparacions en aquest sentit, sí. Aquí al raller sempre diem que fem menys de l'oli i el vi, que ho deixem pels professionals, fem de tot. Fem totes les bases, tots els caldos, els pollastres, les carns ens arriben...
senceres, també fem el nostre pa-pipa i ens agrada treballar. I tot això, aquesta feina afegida, que no tots els projectes ho fan, això d'elaborar el seu propi pa, la pasta, aquest xarop de pinyes verdes, tot plegat, és a dir, incorpora també una feina contundent de producció,
que suposo que, o sigui, sé que no sou, i ho dic també als oients, no sou només vosaltres dos, perquè també teniu dues o tres persones més, si no m'equivoco, però clar, tot això requereix també, bueno, una miqueta de feina almenys, no? És a dir, almenys planificar-ho tot bé. Bueno, tècnicament, sí, tenim més equip, que ens ajuda el que és la part de la sala i el servei, però el que és la producció fem tot la Clàudia i jo. És algo que, bueno, doncs...
Sempre diem, ens liem massa, però que és que ens encanta, que quan comencem a fer, ara estem fent diferents tipus de pa, estem començant a fer, sempre fem canvis de carta, en el que un altre diem jugar, juguem molt amb elaboracions i sempre, com deia la Clàudia, tenim com va ser la tradició i a partir d'allà és quan tenim el nostre punt de partida i allà comencem a fer plats, que no ens tanquem a cap idea.
Sí, a més també hi ha com una miqueta fins i tot d'influències asiàtiques a la vostra cuina també una miqueta d'aquesta cuina com més no sé si dir-ho moderna o almenys més que recolzeu i feu també restaurants més que l'equip, sou gent jove que és una miqueta més experimental però sempre tenint en compte la cura i l'estima cap al producte i sobretot també deixant clar una miqueta les elaboracions
que podrien considerar-se senzilles, però al final no tenen res a veure amb la simplesa, sinó que hi ha com un cos i una qualitat en els plats finals. Sí, exactament. Nosaltres, òbviament, tenim molt recorregut, sobretot en la gastronomia japonesa. Jaime ha estat durant molts en Shakoishunka a Barcelona, un restaurant de referència a nivell oriental, bueno, japonès,
i a alguns sí que, òbviament, sempre hi ha, sempre el recorregut sempre es nota, no?, a les mans, però sí que vam decidir que el reient no fos un restaurant d'una sola influència i cada vegada més ho estem veient que és un restaurant de producte. Primer ve el producte i després considerem quina és la millor tècnica, però sempre considerant quin producte tenim davant.
i després decidim si la tècnica asiàtica és la que tracta millor aquell producte, o ho és la catalana, o ens anem a buscar altres.
En aquest sentit, no ens hi tanquem pas. I a més a més, tot això també, no sé si coordinat o almenys dintre de l'experiència que incorporo el que heu comentat abans vosaltres, aquesta barra que fa que el client, el consumidor, el que assisteix i va i reserve una taula al raller,
connecti més amb vosaltres, s'apropi més encara al projecte, us conegui de tu a tu i us pugui preguntar si té algun dubte, us pugui felicitar també, si li agrada el plat, és a dir, que hi ha com una mica més d'humanitat dintre del projecte, que no és només seure a la taula i rebre els plats. La veritat que el fet de tenir la barra, al principi va ser un gran hàndicap,
perquè la gent no en tenia, aquí al Pirineu no hi ha molts restaurants, només hi ha un altre, que és a Uau Coro, que tenim barra. Al principi va costar i ara ens hem trobat que fins i tot els padrinets que venen el diumenge demanen la barra. O sigui, no volen altra cosa que no sigui la barra, perquè hi ha molta connexió.
La veritat és que, a part de menjar, es converteix en una experiència, en anar a menjar amb amics, inclús. Tenim, al final, una de les grans coses del que més sentim orgullosos és que tenim molta gent repetidora. Al final es fa com una pitota...
família i una petita amistat amb els seus clients. I això és un orgull immens. I tant, i tant que sí. I a més, tot això també ve recolzat, o almenys avalat, per aquest reconeixement que vau rebre en guany del Big Book Gourmand de la guia Michelin, que us van incloure dins d'aquest reconeixement. I suposo que això també al final fa el que comentaves tu, Claudi, al principi,
projecte es conegui una miqueta més, també gent de fora del territori, almenys de les fronteres ponentines, doncs s'apropi i vagi cap al projecte i s'interessi per la vostra cuina. Exacte, el Bip Corman va ser una, que arribessin les guies totes i el Bip Corman en concreta va ser una sorpresa perquè nosaltres portem tres anys oberts
I sabem, perquè hem treballat en restaurants de la Guia Michelin, i sabem el complicat que és que vinguin. I més aquí dèiem, ostres, si vénen algun dia serà dintre de molts anys. I realment és un reconeixement que la feina segueix igual, tot segueix igual. És un reconeixement per la comarca inclús, molt important, perquè aquí sí menja molt bé.
Potser el primer que miren, si miren la guia, sortirem nosaltres i el restaurant Fogoll, però després és feina nostra dir tots els restaurants que es poden menjar bé per aquí a la comarca, que són moltíssims. Hi ha molt nivell gastronòmic. I això vosaltres creieu que també és perquè ha canviat una miqueta ja no només el sector, sinó potser el consumidor, fins i tot?
En aquest sentit que encara que siguin zones que estereotípicament parlo ara, no estiguin tan incloses dintre d'aquest tipus de cuina que feu, per exemple vosaltres, o el guagocuro de Gerri de la Sal, però ara sí que no, hi ha com més tendència, o almenys la gent no s'estranya tant i pot ser que visiti aquests tipus de locals. Exactament. Sempre és una cosa important que veiem a la comarca,
que es mantinguin aquestes cases de menjar tradicionals de tota la vida, on menys és una bona escudella, un trenxat, aquestes coses s'han de mantenir, aquestes cases s'han de mantenir. Però sí que és veritat que som diversos els que estem intentant fer cosetes diferents i la veritat és que la rebuda està sent molt gratificant per totes les cases d'aquí al Pallars. Sí que hi ha una idea de gastronomia
que és molt divers. No només és el que sempre ha estat, sinó estan oberts aquí a la comarca a cosetes diferents. I cada vegada sí que ho estem veient, que cada vegada més.
i la vostra experiència des del 2022 que vau arribar aquí al Pallars a la Pobla de Segur concretament i vau començar a parlar amb la gent del territori a conèixer també productors del territori i també amb la gent del mateix municipi si us demano que feu un balanç en aquests 3 anys com ha anat l'experiència? us han rebut bé? ha anat bé? pensàveu que seria diferent? que potser us costaria més o no? com ha anat tot plegat?
Doncs nosaltres només arribar a la comarca, o sigui, un dels fets que ens va fer quedar-nos, una de les coses que més d'importància li vam donar va ser de la rebuda dels hostalers. Aquí tenim pallart gastronòmic, d'acord, impulsat per l'Ajuntament de Trem i l'Ajuntament de Sort, que uneix a productors i a restauradors,
I només arribant nosaltres vam veure tota la moguda amb gastronomia que hi havia a la comarca i ens vam enamorar. La benvinguda, inclús abans de tenir el reller, va ser fantàstica. I durant aquests anys, qualsevol, si té algun problema entre nosaltres, els hostalers o inclús els productors, si algú té un problema, si algú té alguna...
dificultat o alguna pregunta, tots anem a una. És una de les coses que més orgullós ens té de dir, ostres, formem part d'un equip. No és una casa, són moltes cases, farem projectes molt diversos, però tots anem a una. Això a vegades a la ciutat no t'ho trobes tant. I és una cosa d'aquí que ens fem meravellats. No només hem aconseguit
tirar endavant un projecte diferent on nosaltres volíem viure, sinó que tens un ambient amb col·legues del sector que és impagable, és meravellós. Sí, això, a més, no és la primera entrevista en què ho recordo, perquè ja ho he parlat amb molts productors que han vingut aquí al tastet, i també, no només productors, sinó també restaurants i xefs,
que és una cosa que destaca molt de les noves generacions, per dir-ho així, que esteu implicades al sector, aquesta voluntat de fer germanor i crear sinergies boniques, amb una competitivitat sana, que no és com abans, almenys la gastronomia o la cuina més clàssica, més de fa dècades, que era com més...
igual competitiva en el mal sentit, sinó que ara hi ha una voluntat de cuidar-vos entre els productors, entre els restaurants, també dintre dels equips, de crear jornades laborals que puguin afavorir la conciliació, a descansar... És a dir, hi ha com un canvi també dintre del sector que almenys ho fa tot, no sé, l'opinió meva ara, més sa, crec jo, també. Sí, sí, últimament és el que estem veient ara,
Som més companys de feina, i per això és el que deia la Clàudia, que compartim tot, inquietuds, els problemes, també, preveïdors, si surt algun nou, si hem d'apoiar el tema de horta aquí a la comarca, a vegades ja accedem d'algun tipus de producte, entre tots ens truquem, venga, anem a fer algo, anem a apoiar-nos, i també en el tema dels cursos que fem aquí, que sempre fem una mena de xarxa entre tots els hostalers.
També el fet que creiem que les noves generacions que estem tirant endavant projectes ens estem trobant amb diversos problemes que no hi havia abans. Hi ha una falta, per exemple, de personal bastant important.
S'ha maltractat molt l'hostaleria i per això estem ara vivint el que estem vivint, que ens costa trobar personal qualificat. I ens hem d'adaptar, ja no podem seguir com era abans amb unes jornades immenses a l'hostaleria.
o un tracte cap al proveïdor que no és l'adequat. Crec que estem aprenent a fer les coses diferents perquè funcioni d'una altra manera. I afortunadament, perquè si no, ja m'explicareu, si no canvia una mica la qüestió, al final això també vosaltres ho sofriu i el client ho rep d'alguna manera. Exactament.
I escolteu, ara ja més amb la mirada cap al futur, teniu alguna novetat, no sé, algun plat nou que esteu investigant, que ja sé que aneu canviant, que la vostra carta no es fixa sempre, però no sé si hi ha alguna cosa especial de cara a finals d'any que ens pugueu explicar o alguna qüestió que esteu preparant, alguna col·laboració nova, no sé, alguna qüestió.
Nosaltres canviem la carta, de fet, cada servei la variem, perquè el producte, a vegades, com per exemple, si maten una vaca, hi ha les peces justes i hem de canviar el dia següent. En aquest sentit, sempre estem en constant evolució. Això porta molts mal de cap, perquè hem de pensar molt ràpid quan tenim un producte, i realment ho fa complicat.
Però sobretot nosaltres mirem amb els productors, anem aconseguint contactes nous i sobre d'ells, conforme amb el que ells ens van portant, anem avançant. Una cosa fixa, no, tenim 24 proves en marxa que no sabem si sortirà alguna d'elles.
però estem intentant portar coses noves. I sobre això, aquest procés de creació, col·laboreu amb el vostre equip de sala o ho gestineu vosaltres dos entre tots dos? Normalment és una gestió que fem el Jaime i jo, perquè el Jaime també porta part de la sala.
Llavors és qui dirigeix una mica el servei, el servei de sala també. Amb la Lucía, amb la nostra cambrera, òbviament sempre tenim aquest feedback i anem pensant en cosetes noves, si podem fer presentacions a taula, com va el servei, què necessita el servei. I la veritat és que tenim molta sort perquè...
Els nostres nois que hem tingut treballant han sigut estudiants, per norma general, que han vingut majoritàriament durant els estius, però portem tres anys que sempre són els mateixos que venen. I això ho fa molt més fàcil cada any, es fa més fàcil cada any, aconseguim millor atenció.
i l'evolució és molt, molt positiva. I ara sí, ja l'última pregunta, no? És per qüestions pràctiques, si hi ha algun oient que ara ens està escolta i diu, ostres, jo vull reservar una taula al raller, què ha de fer, no? I els horaris i tot plegat. Doncs ara tenim, aquest any, hem introduït una plataforma de reserves que la veritat és que ens ha funcionat molt bé, que és a Covert Manager, es pot veure inclús a la pàgina web,
I si no, sempre hi ha gent que li agrada sentir la meva veu. Jo sóc la que pren les reserves. I sempre aconsello trucar amb una miqueta de temps perquè el restaurant, vulguis o no, són 8 taules i és molt petitó.
I en tot cas, si no, jo els diré algun espai que tinguem disponible sempre. Perfecte. Doncs, Clàudia Gotzi i Jaime Vés, propietaris i chefs del restaurant El Raller, un plaer tenir-vos aquí al tastet. Igualment. I sempre els dic el mateix als convidats, que bon profit i que ja tornareu quan vulgueu. Fantàstic. Moltes gràcies. Gràcies.
Si t'estimes la teva terra, escolta aquí a l'Oest. Benvinguts al claustre, l'hora del pati de l'equip d'aquí a l'Oest.
Som-hi a aquesta hora del pati, ho diem abans, de la que se n'encarrega, coordina i gestiona. Ens fa la sorpresa la resta, la Txell Bernaus, molt bones. Molt bona tarda.
I que el sofrirem, l'Ivan Usón, la Karen Alfonso, la Júlia García, la Sabrina Pedros, la María Teola Arnauvela i un servidor. Hola! Hola! Esté preparadíssim. Què fem plena avui? Si no? Si falta algú que ho digui. Ah, claro, claro.
Ho som tots. Molt bé. El que hauria de ser la normalitat és convertir-la en notícia. Crec que la Karen està intentant parlar però no l'ha sentit. S'ha sentit com un criss-criss. Ara sí que hi són tots. Abans de continuar d'anar a passar a la Txell,
Anem a esmenar una petita rada que la Maria Gataó ens ha portat quan era l'encesa de llums. No és el 29, que hem dit que era el dissabte, era com un servidor ja preveia. El divendres, el dia 5. 28, a les 6 de l'entrada. Perfecte, m'encanta l'encesa de llums. Els infants vagin el dissabte, però com dient malament, no, divendres.
I els municipis vostres? Arrosselló el dia 5, repetim. Els vostres no ho toquem encara. Mas aviat, això comença molt aviat. A més, a més, està bé. Sempre és abans del pont. T'has de figurar que abans del pont la gent... Ja he vist balcons. Aquest any és Tàrrega, no? He vist arbres. Tàrrega obre aquest dissabte. Tàrrega. Sí.
De fet, anava a dir, Arnau, que jo he vist llums durant l'estiu, també. Que no sé ni si es poden considerar ni de Nadal, allò. Hi ha empreses que no treuen el bon Nadal durant tot l'any. Jo em referia als balcons, eh? És veritat. Ja fa mandra, les deixes muntades, però no les encens i ja està.
Bueno, enceses les he vistes tot la nit. Sí, jo n'estic enceses també, però no són de Nadal, són blanques, eh? No són molt de Nadal, més són bombilletes. Jo he vist fins i tot aquestes blaves amb borles i tal a l'agost. Jurau. Vull dir... Tornem a la Txell, no, pobra?
No, no, perdó. És que a mi em va molt bé que parleu d'aquest tema, perquè precisament la cosa avui farà una l'horeta de Nadal. Ui! Tardo, tardo, tardo. Però sent la Txell, que serà Fran. No, no. Però fa l'horeta, fa l'horeta. Aquestes sols estan els torrons venuts, no li cal. Fa l'horeta de torrons, eh? Jo me vaig carregant a la Maria Carey, per si de cal. Ai, sí, i a l'Aleti, a l'Aleti. Displau, la nostra, Mariah. Ai, així, així.
Bueno, escolteu, en relació amb el tema de les llums, a Gramunt, sempre pel mercat de Nadal fem un acte, quan ja es fos, normalment cap a les 6, les 7, amb una cantada de Nadales, i llavors obrim les llums. Per tant, ho fem com així, coincidint amb el mercat de Nadal, que serà el 8 de desembre. Per tant, no comencem molt abans, eh? Que consti que ho fem bé. Ho fem en desembre, està bé. Va per tu, eh, Fran, això? Bé, bé, bé. Bé, bé. Tots estem a favor de les llums de Nadal, aquí?
Bueno, sin más. En moderació, com l'alcohol. De fet, la pregunta, també jo dic una altra. Estem a favor del Nadal, en general? Bueno, de les vacances de Nadal, sí. Això sí, és veritat. Sí. No, no, però, bueno, jo sempre comento el tema de les llums, que, clar, sé que és una opinió un poco controvertida, ara me buscarem els enemics, però...
No m'agraden gens les llums de Nadal, o sigui, trobo una absurditat, per exemple. I una de les més grans, per exemple, l'alcalde de Vigo, venent, que cada cop posa més bombetes. Estem en un moment de pobresa energètica important, pot ser que no caldria derrotxar la llum d'aquesta manera. Però vols dir que en aquest cas no hi ha algun trauma per allà amagat?
No, no, en absoluta. Sempre contra més, millor, eh? En absoluta. A mi sempre m'ha agradat molt el Nadal fins que m'he fet adult. Llavors ja he vist que tanta gràcia potser no té, però no, no, cap problema. Hem de posar el currículum de l'Ivan que no li agrada el Nadal. És veritat, és veritat. Mira, si ens dona temps en parlarem, perquè aquest projecte el vam soltar molt alegrement ahir, però si no té continuïtat malament, és a dir, ens hem de posar...
Diuen que una carrera de 10 o de mil quilòmetres comença amb un sol pas, no? Doncs avui farem el nom. Exacte. I ens ha proposat... Bueno, perdó. Escolta la tertulia de xarxes d'ahir, si no vostè que... No, estic al cas, estic al cas, estic al cas. I per si algú no ho entenc, en castellà diem de qui la sigue la consigue, potser. M'agrada. Doncs llavors, eh, Ivan? Never give up. Exacte, never give up. Una petita puntualització, Txell. Sí, un camí de no sé quants quilòmetres se fa amb el primer.
però que us heu autocompromès, ja ho escoltareu als nostres podcasts fantàstics, a que li trobaríem a xurrir a l'Ivan abans de les festes de Nadal, eh? No, no, tant. Vull dir que no us despisteu, eh? Jo amb això no hi jugo, perquè jo vull trobar el millor per l'Ivan. Llavors, corre contra el rellotge tampoc és positiu. Calidade, calidade. Qüestions d'amor. Presses en aquest àmbit?
que costarà trobar-li parella l'Ivan costarà trobar-li parella l'Ivan costarà trobar-li l'adequada pel nivell que té l'Ivan costarà trobar-li parella l'Ivan, jo penso ets molt exigent no, no, no, el que me baso amb l'experiència llavors poca cosa l'alcalde de Vigo deixeu-me dir una cosa que jo sí estic a favor amb ell que s'ha criticat molt perquè cada vegada n'hi ha més
Sí que tenim una sèrie de contradicció, que parlem allò de l'estalvi energètic, contaminació lumínica, i aquí tothom muti si hi ha la gàbia. Fins aquí, i ho diu un de lli de natura. Correcte. Correcte. Perfecte. Deixant de banda aquesta enorme contradicció, el que sí deia l'alcalde de Vigo, i ho sentia fa dos o tres dies, i jo l'hi compro, que ja estàvem mirant l'enllumenat de dintre dos anys, que és bo que serà, deia ell, espectacular, únic, que no s'ha fet...
No, no, però es veu que és un salt... Segurament també és una campanya de màrqueting. Hi havia un any que teníem hasta papallones aquí, a Lleida. No me'n recordo, l'any de les papallones va ser terrible. Però hi ha una cosa que jo sí que compro, que per a molts municipis, això del turisme d'interior, que no tenen altres possibilitats i tal, doncs és una fórmula. Oh, mira, Ferrero Rocher. Vigos Costa. No ho sabeu, Ferrero Rocher. T'ho diu el de geografia, Fran. Què? Vigos Costa, t'ho diu el de geografia.
Què vols dir, perdó? No estem parlant de l'atractiu de... Que té l'Atlàntic.
Però us anava a dir, Ferrer Roche fa la campanya de Nadal il·luminant el pueblo más bonito d'Espanya. I ho fa justament per això, per a treure gent. Aquest any crec que són més, no només uns, que són 12 o així, jo crec que. I algun de Catalunya. De moment, al Matret no han vingut, no? No. El pueblo más bonito d'Espanya. Mira, jo l'any que vaig anar a INSA per cap d'any, era una de les candidates, però no va caure al final.
Però això vol dir que va a la presley i tot. No, va a Jesús Vázquez, ara va a Jesús Vázquez. La presley ja no. Ha quedat promocionada en el llibre, no? I ja està. Mira, 17 pobles de... Un per cada comunitat autònoma, potser. Sí. 17 pobles de todas las comunidades autónomas aspiran a una iluminación espectacular.
Això, dintre la pàgina directa de ferroroixer.com. No, que és espectacular, real, eh? Fan un enllumenat als pobles brutal. És com el Piro Musical o alguna cosa així, o no? No, fan llums, llums, tot el llum de Nadal. És Grupo Ferrero, això, aquí hi ha calés, eh? Clar, però això és que ho fan espectacular. Però hi ha algun de Lleida, Txell? A veure, mira, no són...
A Tarragona, Altafulla, eh? Altafulla, eh? Mira, de Calafell, mira, Altafulla. Doncs de Catalunya és Altafulla. Un any que no vaig allà passar el cap d'any, que ets la marca. Mira, doncs a veure si guanyo Altafulla. Mai guanyem. Sí, sí. Altafulla, Viana, Graus, Graus és preciós. Graus, fan una gran llangonissa, Graus. A Valmaceda hi ha un pont romànic espectacular, recomanat. Poble superxulo del País Basc.
Cudillero. Ah, Cudillero. Boníssim, Cudillero. Sant Vicente de la Barquera. També guapíssima Cantabria. Bustamante de la María, sobretot. Sí, Sant Vicente de la Barquera. Avriente està parlant dels dolors d'Agramunt, però tot bé. Vinga, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi, som-hi.
I estem parlant del Ferreo Roches. És que no us entreu mai, són lo pitjor. I a més, no ens paguen amb la de quartos que tenen al Ferreo Roches. Vinga, vam. No ens paguen ningú i aquí tenim publicitat de tothom. Que ens vinguin a il·luminar. Anem a parlar de torrons, que era el que volia parlar. Fent memòria. Fent memòria.
I en el programa especial que vam fer amb motiu de la Fira del Torró i la Xocolata Gramunt el divendres, dia 10 d'octubre, jo tenia un claustre preparat, però com sempre, o sorpresa, ens va agafar el tren, ens va passar per sobre, i hi ha coses que no es poden fer.
Jo tenia un claustre preparat, que avui el voldria fer, perquè ja que estem gairebé a les portes d'aquest Nadal, amb aquest predesembre, que en diuen el mes de novembre, doncs jo he pensat que seria un bon moment per explicar-vos que avui vull parlar de torrons, però vull parlar d'una forma diferent. No vull fer la típica falqueta del torró de Gramunt, d'acord?
Avui he barrejat torrons i intel·ligència artificial. Què pot sortir malament? Bueno... No ho sé. Se viene el torro de conill que deia el Fran, eh, llavors? I de calçot, també vam dir. Sí, ara en parlarem, ara en parlarem. Sisplau, Ivan, tira el que t'ha enviat. Vinga, va.
You're my candy girl. Perquè he triat Sugar Sugar de The Archie, una cançó de 1969, no perquè sigui una nostàlgica, sinó perquè l'he preguntat a la intel·ligència artificial amb quina cançó podria il·lustrar o quina cançó podria tindre relació amb els torrons. S'ha remaneat el cap, eh?
Bueno, m'ha dit aquesta. Superespanyola, a més, eh? Vull dir, molt bé. IGP total, sí. Bueno, és la que m'ha dit ella i, doncs, bueno, ja que li he fet la pregunta i he fet l'esforç de pensar, doncs, tirem. També m'ha dit que una altra opció podria ser el camp dels ocells, cosa que mos anem d'un costat amb un altre sense cap mena de... Sí, no ho sé. Aquí només tirava l'IGP, no l'altre context. Un tirava pel sucre i l'altre pel·lice.
Diu que el Camp dels Ocells és una melodia catalana que, malgrat ser una Nadala, transmet una serenitat i profunditat històrica que lliga amb l'antiguitat del torró com a dolç. Doncs molt bé. Si alguna cosa hi ha après... Quan se fa un minut de silància... És la dels enterros. És igual. No està actualitzat el xatgep. Jo, si alguna cosa hi ha descobert amb aquest claustre, és que concretament Gemini de Google és un bienqueda.
Com totes les intel·ligències artificials. Tu imagina't que a l'ample muntes una festa o una tornada a Gran Munt i fiques el camp dels ocells. El camp dels ocells. Te la lia part. La tieta o la padrina dient
Que és mort, que és mort. Repiquen les campanes del poble. Se'ns estaven de les mans el tema aquest del xat GPT i aquestes coses. Bueno, se suposi que cada cop va millor, eh? Vull dir que potser... Sí, sí, ho veiem. Jo, a favor de Gemini, he de dir que, a part de ser un bienqueda, ara us ho explicaré per què, li he preguntat primer què sabia del Torró de Gramunt. Dic que m'ha contestat molt bé, m'ha dit quins són els ingredients clau, el seu origen, m'ha parlat de la recepta, de la IGP, també, tot això...
No us ho reproduiré perquè ja ho sabem. Les primeres cites que daten de 1741, que després van anar els torronaires anant a Barcelona, a vendre, allà i a portar la corremusca, tot això m'ho ha dit. El procés d'elaboració, l'artesanal també me l'ha especificat bé. Bàsicament, tota aquesta informació surt a la pàgina web de l'IGP Torro de Gramunt. Per tant, tampoc és que sigui molt difícil de trobar-la. Però bé, en tot cas, diem que la cerca l'ha fet bé. M'ha parlat dels mestres torronaires, la de l'IGP,
bla, bla, bla, bla. Llavors, a partir d'aquí li he dit, si haguessis de crear un torró que agradés a tothom, quin sabor tindria? Aquesta pregunta, com que a la fira vam poder veure que la creativitat al món del torró era una de les màximes, aquí s'ha d'inventar els torrons cada vegada més locos, jo li he fet aquesta pregunta. Abans de saber la resposta us ho pregunto a vosaltres. Si vosaltres hagueu de crear un torró, quin sabor tindria? A veure...
Jo sent molt poc original, diré pistacho. Ja, estava pensant en el mateix, perquè a més... Pistacho, xocolata, eh? Jo encara he volgut ser més ranci, Ivan. Vull dir, al final, clar, és xocolata i jo crec que és la cosa més global, potser, eh? De les més globals. Si hagués de fer un torro.
Després de l'aigua, un torre d'aigua. Aigua amb moleculers d'aigua. Que consisteix en agafar i posar un molle de tauleta i posar el gelador, no? Jo el que faria... Segur que 0% aquesta. Un estudi del producte que més agrada la població mundial. El que passa és que per ràtios potser sortiria el curri.
Escolta, la xocolata especialada amb una mica de curry no me sona malament. No, es fa amb sal i ens queda molt bé. Està inventat. Sí, sí, sí, el torro de la sal també. No, el de curry. Xocolata negra amb curry, ho veig. És que això sona a postre de Masterchef.
Reposteros y famosos, Belén Esteban, preparate. Sí, han canviat els recines per Luis Merlo. Pobres recines. A punt de qualitat. Mireu, jo us diré que la resposta de Gemini ha sigut el sabor universal, el torro seria, es diria, terra i cel, que combinaria la riquesa de la pastisseria tradicional catalana, no sé per què n'ha dit la terra, amb un ingredient modern i reconfortant el cel. I seria una base de pralines suau IC2 d'ametlla marcona,
Un toc secret, que seria unes gotes de caramel de llet salada, el toffee salty, que en diuen. Ah, el toffee. I el resultat seria un sabor intens de fruit sec, molt cremoso, amb un final dolç i un punx de sal que convida a repetir. Per tant, tantes encaminats. Que fort, que podem ser la ia, eh? Tantes encaminats.
És clar, aquesta barreja de dolç i salat tira molt, eh, també. Molt, molt, molt bona. Sí, sí, la veritat és que sí, és que mola molt. És com la política, això del dolç i salat, eh. No hi ha termemics. Dolç i política. Perquè hi ha o grans detractors o gent que està totalment...
A favor. Com el formatge? No hi ha terme mig. Com el formatge? Pizza amb pinya o sense? No, a veure, això és un tema panda. I jo he menjat de pizza amb pinya, però això... M'agrada molt. Jo soc conscient de l'aberració... No, em sembla fatal perquè... Pels italians sí, però en realitat està bo. I per mi també. Hi ha certs supermercats, dos en concret, que l'han tret de les seves prestatgeries. Em sembla fatal.
Perquè jo la comprava. Dic que sóc l'única que la comprava, no ho sé. És una pineapple sniper. De fet, hi ha pizza amb pera i amb figues. Oh, que bona la de figues. La fa el pateta, a més. I en absolut dic que estigui bé, eh? La pera queda bé amb tot, eh? Rula de cabra amb figues, buah. Fem un torró, Lleida, de veritat. Sí, però que està molt bo, sí, però som conscients que una itàlia ha mort cada cop que ho fem, no?
Per orgull, perquè no l'han tastat. Que els italians ens han de donar les gràcies, que ve de la coca de recapte, que s'adapten a la nostra. I un torró de pizza amb pinya. Molt bé, Mària. Ni al xatge peté se li ocorreix això. Em sembla que hi ha tomatge. Estic processant. Amb els trossets de pinya per damunt. Exacte, d'aquesta així dissecada, dolceta. Amics Torronaires, anem a proposar un torró que sigui amb ingredients de Lleida.
La Pere, que l'estimava... Una conferència. Molt bé. T'has ficat al dia, ara, molt bé. La més venuda. Luc, perquè et sorprèn que jo sàpiga de natura i de l'agricultura. Però cada vegada et sorprèn, si ja ho saps. Molt bé, molt bé. Si podries fer ella i de natura, però no ho faig, perquè sé que t'enorgulleixes i que és l'expert en l'agricultura, però bé. I que no pots anar a fer natura en pijama perquè no m'imetitges, tots els bitxos marxarien i no volies res. És veritat, he d'anar amb el look més forestal.
Home, que una cullera roja és fosforit o no? Has de portar alguna cosa més. Explica, explica, quan li puc fer la secció. No és la meva voluntat. El Fran, per qui no ho vegi, que són tots els oients, porta una suadera... De suadora. De suadora de color verd militar. Veig, veig. Veig, veig. Què dius, veig? Ets el tonisme, eh? Últimament és el home. És verd total, Fran. No hi ha dubtes. Verd militar, verd militar. Sí, verd militar. Però és caki. Madre de Déu. Sí, verd militar. Verd militar.
Con lo torro tradicional de toda la vida. Va, la Txell té una secció que fer. Sí, exacte. A mi m'encanta, eh, perquè... Mira, ara la secció. Jo crec que la próxima de Claustros diré empastanaga i deixaré que... És a l'hora. És que perquè ens ho correm tant i després no podem fer-la.
Jo vas de començar el programa i he dit, tant pot ser que en 10 minuts tinga tot el que tingui espoltit, o com que no acabem una altra vegada, dic, no ho sé, depèn del que doni de si, ja anirem. Són i 45, llavors... Anem al meollo, anem al meollo. Jo li he fet diverses preguntes. Si fossis un extraterrestre, quin torró t'agradaria provar? Quin torró crearies pels dies bons? Quin torró crearies pels dies dolents? Jo li he fet tot de preguntes, però la veritat és que, com que tenim poc temps, anirà al meollo. I jo li he preguntat,
Recomanem un torró per cadascun dels components del programa Aquiloes. És a dir, l'IA de Gemini ens ha fet una creació específica amb el que sap de nosaltres i això és igual d'aterrador que interessant. Ai, Déu. Que porti conegui el meu.
Jo li he preguntat només dient-li, jo us diré les preguntes concretes que jo li he fet, no li he donat informació extra, però veuré que en alguns moments sí que li he hagut de corregir certes coses, d'acord? Perquè l'Aïa pot ser molt intel·ligent, però de vegades no ho és tant, d'acord? He començat pel Fran, Fran. Molt bé, molt bé. Recomana Montorró pel Fran Balanyà com a periodista d'1 a 1.
D'acord? I ell m'ha dit, quina pregunta tan específica i divertida. M'ha dit això, eh? Ben queda, ben queda. Per poder recomanar un torró ideal pel Fran Balanyà, periodista d'1 a 1, hauria de basar-me en la imatge que projecta un periodista de ràdio local. Proximitat, claredat, dinamisme i un peu en la tradició, l'essència de les notícies locals i un altre en el de la innovació, els nous formats i temes. Jo aquí m'he quedat ja muerta.
Com me coneix, eh? Em sento violentat, em sento transparent. Llavors diu, la recomanació seria el torró i cito textual, eh? Pessit de sal. Per tant, no n'ha estar en com... Home, mira, molt bé. Tu eres defensor o detractor de la defensa? De la defensa o defensor. Sal de gerri de la sal, entenc jo, perquè si no, això de la territorialitat... No sé, no sé. És territorial, que jo crec que poca gent som, eh?
Però de l'Himalà ja no ha de ser la sal, però perdó, perdó. La base és un torre de xocolata a la pedra de Gramunt, amb un setembre de cacau. Al contrast, un praliné d'Avellana de la Noguera, aquí ha sigut sensible al territori, no? Fosa amb un toc de taronja confitada i un punt de canyella de ceilant. Recordem que la canyella, la bona és la de ceilant, l'altre no, l'altre fa molts rons. No, la canyella ha de ser, que hi digui, de ceilant, d'acord?
I tot això ho acabem amb el toc final, la sorpresa d'última hora, que això sabem que el Fran també ho és molt, un acabat de flor de salmaldon. Per tant, aquí seria el torturon. No veiem res conegut el cítric, però molt bé.
Anem a la Karen. Ha de ser una cosa dolç, segur. Home, el torró no l'ha de fer sols. La Karen és torró de tequifressi. Perquè el torró no ha de saber cap a qui anirà. Home, de tequifressi. Jo li he dit, recomanem un torró per la Karen Alfonso, periodista de Ponent Ràdio. Això és el que li he dit jo.
I ell em diu, pensant en el perfil d'una professional de la ràdio comarcal, buscarem un torró que reflecteixi els valors essencials del mitjà, la proximitat, el coneixement del territori, l'energia comunicativa i una bona dosi de personalitat pròpia. Que sabem que la Karen en té molta. Per tant, aquí la Mordent encamina. La recomanació seria, el torró veus de ponent.
Ingredients i característiques. La base, un torró de pralines sou d'ametlla marcona amb un toc de mel de l'urgell. Molt bé. Molt bé. El caràcter, l'energia comunicativa, seria un tofi cremós de formatge de cabra i poma de Lleida. Bravo. Formatge de cabra. Molt bé, formatge de cabra. Te'l canvio, te'l canvio, te'l canvio.
Espera, espera. I per fer la guspira del directe, seria un bany de xocolata negra del 65%, esquitxat amb trossos de pistaccio torrat i crispetes caramelitzades. Déu-n'hi-do. Ni ferra madrigal, això. Ara, aquesta barra de torró... Aquesta barra de torró costa 35 euros, eh, perquè... Que fort, que, eh? Productes de qualitat. Perquè soc prèmium, soc prèmium. Ah, Karen.
Sí, sí, les crispetes, li donen aquest toc més juvenil, molt bé, molt bé. Ai, molt bé, m'ha agradat molt. Total. A mi aquest més m'interessava, eh, perquè tots tenim la nostra personalitat, però és que tu, a més, és que ets com molt viva, molt vital, i dic, a veure què em diu amb la cara. Jo no li he dit res més que la informació que ens diu. I t'ha ficat el nom del torró, també, si no vaig errat. Sí, torró, veus de ponent. El teu era torró pessic de sal, el teu, Fran. Ah, molt bé, sí.
Vinga, anem a la Maria Gateu. I clar, jo aquí hi ha hagut un problema, perquè jo l'he dit. Lo mateix, recomana el Montorrop a la Maria Gateu com a de Ràdio Rosselló. I ell se m'ha donat a la Rosselló de la Catalunya Nord. I aquí jo li he dit... I m'ha donat una resposta... Però ell existe, Rosselló també. Galetes de Campobon.
Jo li he hagut de dir, no, estem parlant de Ràdio Rosselló, que està al Segrià. D'acord? I diu, primer m'ha dit, ara ens movem cap a la Catalunya Nord, concretament al Rosselló, no sé què. Ja no te'l llegeixo perquè aquest ha sigut un fei. Clar, clar, clar. Llavors, quan li he dit, dic, no, que és de Ràdio Rosselló. I em diu, mils de disculpes, tens tota la raó, i com és un error, és un gràfic considerable. Considerable. Home, sí, una mica. Mil disculpes.
Això canvia completament el focus del torró. En lloc de l'elegància francesa i xireres, hem de buscar un torró que reflecteixi els productes i l'esperit de la comarca del Segrià, freda, horta i proximitat amb la capital, Lleida. El teu torró, Maria, es diu torró fèrtil.
Ui, Mària, és una senyal, això. És una senyal, eh? S'acaba de poder veure casa nova, eh? Tots aquí, eh? Em plaixer molt, eh? A veure, què porti? És un torre de xocolata, la pedra fosa, 75%. Això és la base. Ah, molt bé. Al cor, la riquesa del cigria seria un praliné de poma de lleida caramelitzada, barrejat amb trossets de nous de la cigarra i un toc de mermelada de prècic d'ordal, o de la ribera d'egre, també molt propera.
i la claredat informativa reflectiria amb un acabat amb un glasejat fi de sucre i llimona, esquitxat amb gruer de cacau i flor de sal. Per tant, també m'ha agradat aquest, he pensat, mira... Home, a mi la llimona m'agrada. Si serveix d'algo, està bé, és interessant. Però per la fertilitat amb el sol ja fas, adeu l'editat. Que no acabarem, xics, que no acabarem. Vinga, va, sí, sí.
Va, a l'Arnau Vila, de MUNFM Ràdio. La recomanació, el torró Onda Cero. Ah! O sigui, a veure, això va a quins a Ràdio s'ha de dir un altre? Però què li passa amb aquest xatec? Ai, que no... Cero con Ceta, no con C, d'acord? Seria una base de torró tou de maçapà i ametlla, d'acord? Amb una base, amb un farcit de poma del Pla de Lleida, infusionada amb gingebre fresc i un toc de llavors de sesam torrat.
i finalment ho acabaríem amb una cobertura de xocolata blanca caramelitzada. Com m'agrada el coxolat, eh, al xat. No m'ha semblat malament, eh? A la Karen li agraden tots, eh, crec jo. Vinga, la Júlia... Jo crec que a totes fiqui xocolat perquè si no queda bé del sabor així ho matem, saps? Que no acabem. La Júlia. No acabem, no acabem. Vinga, va, la Júlia. Aquí li vaig dir la Júlia com a la nova incorporació de Radio Trem.
D'acord? I em va fer la recomanació el torró Nova Ruta. La base és un torró tou de nata i nous del Pallars, amb una capa central de codonyat i fruites del bosc, mora, navius i gers, amb un toc d'herbes aromàtics de muntanya, i finalment una fina capa de cobertura amb xocolata amb llet caramel salada. Oh, està molt bo. Molt bo. Frutes del bosc, eh?
Sabina, aquest m'ha encantat. A veure, no ho deixes clar. M'ha dit, tenint en compte que la Sabina és coordinadora del Picat Ràdio, bla, bla, bla, bla, bla, el torró formidable o freqüència modulada. Formidable, tenim un programa que diu formidable. O freqüència modulada. La base seria Massapada Metlla Marcona,
A la cap del mig, ganache de xocolata negra, a sobre, praliné d'avellana torrada amb un punt de canyella i, finalment, un toc de flor de sal. D'acord? Eh, ho ha encertat, maçapà, dels meus preferits, i la xocolata negra. Molt bé, perquè com hagués ficat xocolata blanca o amb llet, l'hagués errat, però no. Molt bé, molt bé.
Jo des d'aquí me'l dic el mazapà, no m'agrada gens. Ho he encertat, perquè me flipe. Ivan, a partir d'ara t'agradarà. Aquí m'ha passat com la Maria, que jo li he dit, l'Ivan Usón com a tècnic 2U ràdio.
I llavors s'ha liat amb un tema que, com que és tècnic d'això, dic, no, no, no t'atabalis, ell és de la França. No te liies, no te liies. No te liies, sisplau. Tu rog fader d'or.
No, m'ha dit, un torró d'ametlla, marcona i mel a la base. El toc aragonès seria, en lloc de manteiga de cacau, es fa servir oli d'oliva verge, de la de O bajo aragon, per emulsionar la pasta d'ametlla i fer-la cruixent. La capa de foment, l'equilibri, seria una capa inferior de maçapatorrata amb un toc subtil de safrà de giloca, que no sé què és. Deu ser giloca una població. Què és giloca? No ho sé, no ho sé pas.
No ho sé, però és igual. I l'element sorpresa feria petites inclusions de prèxic de calanda deshidratat i caramelitzat barrejat amb tossets de fruits secs amb pèl·la, de pinyons o nous. Molt bé. Jo he provat prèxic de calanda. Gil Oca és una comarca, eh? De l'Aragó. No? És una manera de produir especial. I tu què n'has fet, Txell, que tenim poc temps? Sí, sí, també. El mejor azarafán del mundo, eh, diu. T'ha ficat. Mira.
Diu, aquí us ho llegiré, la Meritxell és periodista de ràdio Seda Gramunt, cosa que la situa al centre neuràlgic del Torró de Catalunya. No, no l'hi poden fer qualsevol. Aquí m'ha ficat feina en el catxarro aquest. El seu Torró ha de ser un clàssic irreproixable, amb un toc de modernitat intel·lectual i una referència directa.
i una referència directa a l'aigua que dona nom a la seva ràdio, el riu Sió. El torró es diu peu a terra, que és com el diu el programa que feia al matí, el torró es diu peu a terra cap al cel, i té una base del torró de Gramunt amb Avellana, el torró de la IGP, el cor seria una fina capa interior d'un gelejat d'aigua de tarongina i menta fresca, això representa que és el riu Sió, d'acord? Que fort, amb gelatina, veus l'aigua gelatinajada, no gelada?
En sap més que en altres de l'Aia, que fort. El gelejat d'aigua de tarongina i menta fresca i un vel de pa d'Àngela extra fi amb petits fragments de sésam caramelitzat per culminar aquesta creació. Ja sabeu, no sé si... Jo crec que, per exemple, amb la Karen, amb la Sabina... L'han certat bastant, eh?
I el teu també, és molt vol, és molt original. Jo espero, Txell, que aquestes receptes els passis als de torró a alguna empresa de GranMun i els passin, eh? Els volem veure. Fem un torró que cada porció sigui d'un gust d'aquestes que hem dit. Bueno, una mica difícil la infraestructura per fer això, però bueno. Si no que els facin tot. Si fan de tot, aquesta gent. Els vendran segur, són boníssims.
Txell Bernaus, m'ha semblat sublim aquestes receptes, li ficaria un 9 i mig sobre 10, i no li fico el 10, perquè no hi havia cap torró que portés a conell, però si no, de veritat, espectacular, eh? Crec que no ens va escoltar, però per tot el que més, de veritat, espectacular, moltes gràcies, Txell, i moltes gràcies a la gent, a la resta de companys d'aquí, a l'OES, per aquest bon rotllo que caracteritza aquest programa, però especialment aquest claustre de mai, tornem quan passin 3 minutes després de les 4 de la tarda, adeu! Adéu!