logo

Aquí, a l'Oest

Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h. Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.

Transcribed podcasts: 64
Time transcribed: 1d 21h 5m 46s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Rosalía, viatges d’hivern i curiositats musicals

Summary:

## Panorama general de l’episodi Aquest episodi d’*Aquí, a l'Oest* combina **crítica musical, propostes de viatge d’hivern i curiositats de la història del pop i la música espanyola**, amb tres blocs molt diferenciats: - Una **secció de musicologia-opinió** centrada en el nou disc de la *Rosalía*, *Luxe*. - Una **secció de viatges** sobre on marxen de vacances d’hivern els lleidatans, amb el director de l’agència Travelponent. - Un espai de **curiositats musicals** presentat pel tècnic de so, amb dades sorprenents sobre Eurovisió, flamenc, rumba catalana, Julio Iglesias i la pròpia Rosalia. --- ## 1. Debat musicològic sobre *Luxe* de Rosalia (Escolta’m una cosa) ### 1.1. Marc de la conversa i advertiment sobre l’opinió • L’Eduard i la Maria inicien la secció remarcant que **aquest cop no faran musicologia “pura” sinó periodisme musical d’opinió**. • L’Eduard insisteix que el que diran és **subjectiu**: > “Les opinions són com els culs, cadascú té el seu i tots fan pudor.” Així, deixen clar que el que segueix **no és una veritat absoluta**, sinó la lectura personal d’un musicòleg. ### 1.2. Valoració musical de *Luxe*: qualitat alta però sense emoció L’Eduard exposa una anàlisi molt estructurada de *Luxe*: • **Valoració tècnica molt positiva de Rosalia**: - La considera **molt bona música, compositora i intèrpret**. - Té **gran formació intel·lectual** i tots els **mitjans econòmics i materials** per fer música d’alta qualitat. - Per tant, *“no podem esperar que faci mala música”*. • **Elements de qualitat del disc**: - Participació de la **Sinfònica de Londres**. - Col·laboracions amb **Estrella Morente, Sílvia Pérez Cruz, Björk**, entre d’altres. - Ús de **diversos idiomes** i **influències estètiques i formals potents**. - Referències a *Simone Weil* (sona com “Simone Abel” a l’àudio) i a la *semiòtica cristiana*. - **Influències de tradició clàssica**: arranjaments d’aire *neoclàssic*, amb materials que evoquen música barroca i romàntica. - *Cants lírics* i passatges que recorden l’òpera (àries, cant “més líric”). • **Però manca d’impacte emocional**: - L’Eduard confessa que **no l’ha emocionat**: *“Ni fred ni calor”*. - Només destaca com a interessant la cançó **“Madrugar”**, per: - La *tria tímbrica* dels elements electrònics. - L’arranjament i els *girs harmònics*. - El vincle amb l’estètica del disc *El malquerer*. La seva conclusió provisional: **gran disc en termes de mitjans i construcció, però que a ell, personalment, no li diu res**. ### 1.3. L’àudio del productor Joan Arnau Pàmies: un “oasi” al mainstream Davant els dubtes, l’Eduard consulta el seu amic **Joan Arnau Pàmies**, compositor i productor, i en fa sonar un àudio de WhatsApp. • Pàmies considera *Luxe* **“un molt bon disc”**, perquè: - Utilitza **tota mena de recursos musicals**, incloent: - Connexions amb músiques de **fa més de 300 anys**. - Elements rars al *mainstream*: *calderons, ritardandi,* recursos expressius poc habituals. - A nivell de **producció i arranjaments**, el disc *“funciona molt bé”*. - Demostra que la Rosalia **“és una artista de veritat i té alguna cosa a dir a nivell estètic”**. • Però adverteix del perill d’elevar-lo ràpidament a **“obra mestra”**: - Remarca que la música comercial actual és **molt homogènia** i empra **pocs recursos musicals**. - En aquest context, un disc com *Luxe* sembla “espectacular” perquè **trenca la norma**. - Però, en una perspectiva **històrica més ampla**, no es pot equiparar a: - *Bach*, les sinfonies de *Beethoven*, - *Abbey Road* dels Beatles, - o la música electroacústica de *Mariana Mazza* (sona “Magher” a l’àudio). • Sí que reconeix que, **en el seu moment històric**, té una **potència expressiva i estètica superior a la mitjana** de la música comercial actual, però **no arriba al nivell de les grans obres universals**. L’Eduard resumeix la metàfora de Pàmies: > “En un erial (el mainstream), la Rosalia hi ha fet un oasis; > però si no vius al desert, un oasis tampoc et sembla la gran cosa.” ### 1.4. Debat sobre “alta música”, cànon i influències clàssiques La Maria planteja un dubte: comparar Rosalia amb Bach o Beethoven i parlar d’“alta música” **pot ser perjudicial** per a la seva obra? No la situa en un cànon que potser no li cal? L’Eduard respon que: • Rosalia **ja juga ella mateixa a aquesta lliga simbòlica**: - Competeix en el cim del **pop mainstream** (Beyoncé, Katy Perry, etc.). - Però incorpora **influències de la “música alta”**: - Referències a *Vivaldi* (l’“Hivern”), a *Bach*, a hàbits d’escriptura harmònica clàssica. - Maneres de cantar i estructures d’**ària romàntica**. - Una cançó en italià (*“el meu coll ple de diamants”*), amb estructura d’ària. • Per tant, **ella mateixa s’equipara simbòlicament a aquesta tradició** en la manera com construeix el disc. • També critica l’**aparell mediàtic** que envolta el llançament: - Molta publicitat sobre **la forma** (Orquestra de Londres, Björk, cor gegant, Escolania de Montserrat), - i menys atenció al **contingut musical profund**. ### 1.5. Lectura ideològica i simbòlica: catolicisme, yuppies i identitat L’Eduard entra després en una anàlisi **ideològica i semiótica** del videoclip *“Bergheim”* (pronunciat així, però s’entén que es refereix a *Berghain*): #### 1.5.1. Identitat i individualisme com a problema del segle XXI • Recorda que alguns pensadors descriuen el **gran problema filosòfic contemporani** com el de la *identitat*. • Distingix dues fases: - Identitat **col·lectiva** (p. ex. Guerra Freda: comunistes vs. americans). - Identitat **personal i de marca** al segle XXI: cada individu construeix una **marca pròpia**. • Això encaixa amb la **filosofia capitalista i individualista** i porta a un *solipsisme* i a la definició del “jo” a través de **símbols que es projecten als altres**. #### 1.5.2. Berghain, sexualitat i catolicisme • Explica què és **Berghain**: - Club de *tecno* a Berlín, **molt exclusiu** amb codi d’entrada estricte. - Ambient fortament marcat pel *fetitxisme* i el *kink* sexual. • A la cançó hi surt un *sample* de *Mike Tyson* (sona com “voice of Diffor More”) repetint: > “I’ll fuck you till you love me.” • A nivell visual, detecta: - **Imatgeria catòlica molt present**: creus, Sagrat Cor, colom (esperit sant). - Una frase que diu *“només ens salvarem mitjançant la intervenció divina”*. Això li fa pensar en un discurs que **anul·la l’agència personal** i el *lliure albir*. #### 1.5.3. Els *yuppies* i el conservadorisme social • L’Eduard identifica també imatges associades als **yuppies americans** (*Young Urban Professionals*): - Joves professionals de finances, advocacia, etc., anys 80. - Imatge tipus *Llop de Wall Street*: **individualisme exacerbat, elitisme, disposats a trepitjar els altres**. - Procés vinculat a **gentrificació** i expulsió de veïnat humil. • Afegeix que aquesta estetització de: - Catolicisme pietista (*només la intervenció divina ens salva*), - Yuppisme individualista i desconnectat de la comunitat, apunta a un **conservadorisme social** que connecta amb el **gir global cap a la dreta i l’extrema dreta** (influència d’ideals de “dona tradicional”, “esposa tradicional”, etc.). • L’Eduard remarca que, potser, **s’equivoca**, però aquestes imatges li disparen **“red flags”** sobre quins símbols està normalitzant i difonent Rosalia. ### 1.6. Música com a ideologia i comparació amb altres discos • Conclusió d’Eduard: - **Musicalment, *Luxe* és un bon disc.** - **Ideològicament, ell “no s’hi casa”** i no té interès a tornar-lo a escoltar. • Contraposa l’experiència amb un altre disc que ha descobert la mateixa setmana: - El primer disc de la banda de *post-punk* **Sot**, titulat *Cremeu tot*. - L’ha escoltat **quatre o cinc vegades** perquè l’ha **emocionat i interpel·lat**, tant musicalment com líricament. Això el porta a plantejar —per una futura secció— un debat sobre **l’experiència artística i l’emoció en la música**. • Tanca reiterant que: > *“La música és ideologia i política, perquè tot ho és, i la música, com a vector de símbols, no se n’escapa.”* • Finalment conviden els oients a **opinar a les xarxes**, recordant un altre cop la frase de les opinions i els “culs”. --- ## 2. Viatges d’hivern amb Toni Ferreny (Massaes és l’Oest) ### 2.1. Context: vacances de Nadal i tendència a reservar abans L’Arnau entrevista **Toni Ferreny**, director de l’agència de viatges **Travelponent**, per entendre **on viatgen els lleidatans aquest hivern**. Punts clau: • **La temporada de viatges és “tot l’any”**, no només a l’estiu. • Per Nadal: - Si no tens les vacances ja reservades, **“vas tard”**: els vols i allotjaments s’omplen ràpid. - Hi ha una clara **tendència a reservar amb molta anticipació**, degut a la **creixent demanda** i ocupació, especialment per viatges en família. ### 2.2. Escapades curtes a Europa i dins l’Estat Per escapades de **2–3 dies** amb ambient nadalenc: • **Destins dins l’Estat**: - **Sevilla** i **Madrid**: fàcils, pròxims, preus raonables i adequats per viatges en família. • **Mercats de Nadal europeus**: - Destinacions com **Praga** i **Dublín** estan sortint **a bon preu en vols** aquest any. • Toni adverteix que **no cal fixar-se només en el preu del vol**: - Sovint, si el vol és molt barat, **l’allotjament i la vida al país són cars**, i a l’inrevés. - Cal sumar **taxi a l’aeroport, transports, menjar, etc.**, perquè a vegades surt més a compte un vol lleugerament més car cap a una ciutat on el cost diari és més baix. ### 2.3. Fred vs calor: neu, Lapònia i destins càlids Sobre si la gent **busca fred o fuig del fred** a l’hivern: • **Qui fuig del fred** tria climes temperats o càlids: - **Carib**, - destinacions exòtiques com **Colòmbia, Costa Rica, Argentina**. • **Qui busca més fred**: - Famílies **esquiadores** que aprofiten les estacions de **Pirineu (Vaquèira, etc.)**. - **Lapònia (Finlàndia)** continua essent un **clàssic nadalenc**: - Travelponent treballa amb **vols xàrter directes** (Barcelona o Madrid fins al nord de Finlàndia). - S’eviten escales, especialment molestes amb criatures. - Els avions estan **“tematitzats”**: animació per a nens, assistents de cabina disfressats d’**elfs**, etc. - L’experiència de Nadal **comença ja a l’aeroport** i durant el vol. • Sobre els **Alps** vs Pirineus: - Tot i que molts van a esquiar a França, Suïssa, etc., - el client de Lleida tendeix a prioritzar les **estacions pròximes (Pirineus)** per comoditat i menys logística. ### 2.4. Destins emergents i consolidats: Europa i Àsia #### 2.4.1. Europa • **Europa central i de l’Est**: - **Praga, Viena, Varsòvia, Cracòvia** continuen a l’alça. - Polònia s’ha fet popular, tot i el **fred intens**. • **Londres**: - Ha **augmentat preus** i, des del *Brexit*, cal **visa / formulari** i passaport. - Aquests tràmits (uns 20 lliures) encareixen la destinació, que ha **perdut atractiu** comparat amb altres capitals. • **Lisbona** i **Praga** són de les ciutats europees més demanades actualment. #### 2.4.2. Àsia i grans viatges • **Japó**: - Molt de moda, però Toni discrepa de la idea que **ara sigui “barat”**: pot haver baixat el ien, però continua sent una destinació cara i massificada. • **Xina**: - Destí en **fort creixement turístic**. - Han ampliat l’**exempció de visat per a espanyols fins al 31/12/2026**. - Toni la veu com **un dels millors grans viatges a curt termini**. • **Tailàndia** i **Bali**: - Encara són **els grans clàssics asiàtics**. - Tailàndia és el **“número 1” en demanda**; Bali també molt sol·licitada, especialment per viatges de nuvis. ### 2.5. Carib: algues, nous pols turístics i Riviera Maya Toni entra al detall del **Carib**, destacant els canvis dels darrers anys. • Problema del **sargàs** (alga marina) en diverses zones del Carib: - Algunes zones pateixen molt aquesta alga i **s’han de desaconsellar** si la prioritat és la platja neta. - Hi ha altres zones que n’estan **molt menys afectades**. - També hi ha turistes que **gairebé no surten del resort** i no els preocupa tant l’estat de la platja. • Recomanacions actuals de Toni: - **Nova zona mexicana** del Carib al nord (zona de **Querétaro**, encara que geogràficament no és Carib estricte): emergent, amb menys massificació. - **República Dominicana – nord de l’illa**: - Tradicionalment s’anava més al sud (La Romana, Santo Domingo), - però ara el **nord** pren força perquè està **més lliure d’algues** i s’hi construeixen nous resorts. • **Riviera Maya i Tulum**: - Continua sent una zona preciosa i en gran part lliure de sargàs. - Però **Tulum s’ha encarit molt**; com passa amb els destins “de moda”, els preus es disparen fins a fer-los poc competitius. - Molta gent prefereix destins on, **pels mateixos diners, obté el doble de serveis**. ### 2.6. Amèrica Llatina: Colòmbia com a estrella emergent • **Colòmbia** es consolida com a destinació molt demandada: - Itinerari “clàssic”: **Bogotà – Medellín – Cartagena d’Índies – Santa Marta / illes del Carib colombià**. • Toni hi ha estat fa poc i destaca una ruta **més alternativa**: - Zona de **Cali** i el **Pacífic colombià**: - Observació de **balenes**, - visita d’illes poc turístiques, - experiència molt **fora dels circuits massius**. - També recomana el **Eix Cafeter (Eje Cafetero)**. ### 2.7. Àfrica: Marroc, Zanzíbar, Senegal i Cap Verd • **Marroc**: - Vols a preus molt baixos. - **Marràqueix** com a gran clàssic. - Circuits de **Ciutats Imperials** (Fes, Meknès, Rabat, Marràqueix) molt demanats. • **Zanzíbar (Tanzània)**: - Destí molt de moda, especialment per **viatges de nuvis**. • **Senegal** i **Cap Verd**: - Cap Verd es presenta com unes **“Canàries més exòtiques”**, a menys hores de vol que el Carib, ideal per qui vol platja i bon clima sense creuar l’Atlàntic sencer. ### 2.8. Antàrtida: el viatge “especial” • L’Arnau pregunta sobre l’**Antàrtida**. • Toni confirma que **es pot visitar**: - Normalment mitjançant **creuers amb trencagels**, que salpen des de ports del sud (probablement Argentina o Xile, tot i que no en dóna el punt exacte). - És un viatge **molt car i molt especial**, una experiència única més que turisme convencional. ### 2.9. Plans personals de Toni i recomanacions finals • **Viatge personal d’hivern**: Toni té previst anar a **Praga** per primer cop. - Recomana visitar els grans clàssics (castell, rellotge astronòmic, pont de Carles), - fer un **creuer pel riu**, - i sobretot **perdre’s pels carrers sense un pla massa rígid**. • Si hagués d’escollir **un gran viatge transoceànic** properament: - Triaria **Xina**, amb un mínim de **12–15 dies** per combinar **Pequín, zona cantonesa, Xangai** i altres regions, tenint en compte els **temps de desplaçament interns**. Tanca la secció reafirmant-se en la idea que **el món s’ha omplert de viatgers tot l’any**, i que cal anticipar-se molt per aconseguir bones opcions. --- ## 3. Curiositats musicals amb Abel Porroi ### 3.1. Eurovisió: Maciel, Cliff Richard i Salomé El tècnic de so **Abel Porroi** tanca el programa amb una secció de **curiositats musicals espanyoles**, en to distès amb el presentador. • **1968: Maciel i “La, la, la”**: - Maciel va guanyar **Eurovisió 1968** amb *“La, la, la”*. - Va superar **Cliff Richard** per només **un punt**, fet que devia fer la gala molt emocionant. • **1969: Salomé i “Vivo cantando”**: - Un any després, Salomé torna a portar la victòria a Espanya amb *“Vivo cantando”*. - Aquesta vegada, **empatant amb quatre països** a la primera posició. La conversa deriva també en bromes internes sobre una companya (Karen) molt fan d’Eurovisió. ### 3.2. Flamenc: orígens híbrids i influències culturals Abel introdueix un “clickbait”: *“El flamenc no és originari d’Andalusia”*, però ho matisa de seguida. • En realitat, vol dir que **no és un estil “púricament” andalús**, sinó **producte d’un mestissatge**: - Neix sobretot a **Sevilla, Cadis i Jerez**. - Fortament influït per: - **Gitanos**, - **àrabs**, - **jueus sefardites**. El flamenc s’entén així com a resultat d’una **barreja cultural complexa dins d’Andalusia**, més que no pas com una creació “tancada” d’una sola comunitat. ### 3.3. La Macarena: èxit global dels 90 • **“La Macarena”** és presentada com **la cançó espanyola més famosa del món als anys 90**: - L’any **1993** va ser un **èxit global**. - Va arribar al **número 1 en més de 15 països**. - Als **Estats Units**, va ser **número 1 durant 14 setmanes consecutives**. Remarquen el mèrit que sigui una cançó en **castellà** liderant tant de temps els rànquings internacionals. ### 3.4. Rosalia i la renovació del flamenc Abel connecta amb el bloc inicial del programa i destaca la figura de **Rosalia** des d’una altra òptica, més celebratòria. • Rosalia ha **portat el flamenc a l’era digital**, barrejant-lo amb: - *pop*, *trap* i *electrònica*. • El disc **El malquerer** (2018): - Està basat en una **novel·la medieval anònima**. - Va ser gravat i produït amb **El Guincho**. - Barreja **tradició flamenca** amb **sonoritats contemporànies**, obrint el gènere a nous públics. • També es destaca el seu **tarannà humà**: - El presentador diu que li agrada que sigui una **“diva humana”**, aparentment propera malgrat l’estatus. - Es comenta la seva decisió d’anar al programa *La Resistencia* enmig de polèmiques amb *El Hormiguero*, com a gest de criteri propi. • Parlen també de la cançó on **Rosalia canta en català i anglès**, i del debat que va generar fer cantar l’Escolania de Montserrat en castellà a un acte simbòlicament catalanista. El presentador defensa que probablement ho va fer amb **bona intenció de projecció internacional**, tot i que reconeix que el seu equip podia haver previst la polèmica. ### 3.5. Rumba catalana i rumba lleidatana • Als **anys 50 i 60**, músics gitanos dels barris de **Gràcia i Hostafrancs** (com **Peret**) van barrejar: - **Flamenc**, - sons **cubans**, - i **rock**. D’aquí va néixer la **rumba catalana**, a la qual el presentador afegeix amb orgull la idea de **“rumba lleidatana”** dins d’aquest paraigua. ### 3.6. Julio Iglesias: rècords i canvi de carrera • **Julio Iglesias** és un dels artistes **més venuts de la història**: - Ha venut **més de 300 milions de discos**. - En **més de 14 idiomes**. • Abans de ser cantant, va ser **porter del juvenil del Real Madrid**. - Una lesió el va apartar del futbol i el va portar cap a la música. - Els dos coincideixen que, vist el resultat, **el canvi li va anar encara millor**. ### 3.7. Tancament amb música local • Tanquen la secció posant una **cançó d’un artista lleidatà, Neptú, amb Mitacabant**, per acabar amb **música de proximitat**. • El presentador agraeix la feina de l’Abel com a **tècnic i prescriptor musical**, i acomiada el programa desitjant un **bon cap de setmana** als oients i citant-los al dilluns següent, amb l’objectiu de fer-lo **menys feixuc** amb companyia i bon humor. --- ## 4. Idees clau de l’episodi ### Música i Rosalia • *Luxe* és vist com un **disc tècnicament excel·lent, ple de referències clàssiques i recursos poc habituals al mainstream**, però que no necessàriament **emociona tothom**. • Hi ha un **debat sobre el lloc de Rosalia en el cànon**, la seva relació amb la “música alta” i el paper del **màrqueting**. • S’ofereix una **lectura crítica de la seva imatgeria religiosa, sexual i de classe**, amb sospites de connexió amb **discursos conservadors**. • Es recorda també la seva contribució prèvia a la **renovació del flamenc** (*El malquerer*). ### Viatges • El **turisme d’hivern** és molt actiu, tant en escapades europees com en **grans viatges** (Carib, Àsia, Amèrica Llatina, Àfrica). • Es remarca la necessitat de **reservar amb molta anticipació**, especialment per **famílies**. • Hi ha **nous pols emergents** (Xina, Colòmbia, Lapònia, Cap Verd, Zanzíbar) i **reconfiguracions** (Carib nord, Riviera Maya saturada i cara, Londres menys atractiu pel Brexit). ### Curiositats musicals • Es repassen **moments clau de la música popular espanyola** (Eurovisió, “La Macarena”, Julio Iglesias). • Es contextualitzen **gèneres d’arrel (flamenc, rumba catalana)** com a productes de **mestissatge cultural**. • Es reforça el lligam entre **música internacional i escena local lleidatana**, tancant amb artistes del territori.

Tags:

['Rosalia', 'Luxe', 'musicologia', 'crítica musical', 'mainstream', 'flamenc', 'neoclàssic', 'ideologia i música', 'videoclip', 'Berghain', 'viatges d’hivern', 'Travelponent', 'Carib', 'Lapònia', 'Xina', 'Japó', 'Colòmbia', 'Zanzíbar', 'Cap Verd', 'Marroc', 'Eurovisió', 'Maciel', 'Salomé', 'La Macarena', 'Julio Iglesias', 'rumba catalana', 'música espanyola', "Aquí a l'Oest", 'ràdio local']