Notícies en xarxa. Ja tornem a ser aquí, a l'oest. El magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Bones de nou, Wester, Santor, Nemi! Comencem aquesta segona hora del programa, darrere de la setmana, i ho farem amb una... Escolta'm una cosa, aquesta secció de musicologia i divulgació musical del nostre programa, on avui l'Eduard Murall i la Maria Gatau parlaran del tema que tots estàvem esperant, Rosalia i el seu nou disc, Luxe.
Llorat, l'Eduard, què ens pot dir el nostre musicòleg de confiança? En uns minuts ho esbrinarem. Després serà el moment de mirar cap a l'exterior, cap al món, demà, de la nou i la, amb el seu massage, és o és, en un capítol on ens explicarà els viatges del Toni Ferreny, director de l'agència de viatges Travelporent per aquest hivern. Ja us avancem, que té una tevàtica molt, però que molt hivernal, eh?
i acabarem amb un fallo tècnic on la Bel Porroi ens portarà curiositats musicals. I ja ho sabeu, podeu reescoltar totes les seccions del nostre programa al nostre portal web quan ho desitgeu, a www.aquialoes.ca Escolta'm una cosa...
La secció de musicologia d'aquí a l'OES. Doncs som-hi, engeguem un nou episodi d'aquest Escolta'm una cosa i avui Eduard Morell, molt bon és... Bé, jo crec que havíem de parlar d'aquesta qüestió. Sí, s'havia de parlar i Maria porta una ratllada de Déu. Sí? Sí. Per què? A veure. A veure, avui parlarem...
perquè hem de parlar del disco de la Rosalia, del nou disco, d'aquest luxe que ha tret. I, bueno, atenció, el que farem avui no és musicologia pròpiament dita, avui l'essència no serà efectuada, avui efectuarem periodisme musical, periodisme d'opinió, que sí que un musicòleg o una musicòloga ho pot fer, perquè té una formació, un background, i tot un repòs de coses i experiències viscudes,
Però que no són la veritat absoluta ni res de tot això, no? És això. Atenció, warning, actum. Això d'aquí és una opinió. Les opinions són com els culs, cadascú el teu, cadascú té el seu, perdó, i tots fan pudor. Estupenda.
Aquesta frase jo crec que ens l'hauríem d'imprimir, saps? I ficar-la allà penjada en algun puesto o alguna cosa així. I tens raó, perquè al final, bueno, de fet, hi ha hagut opinions i critiques i de tot tipus. I també ha estat molt curiós, que suposo que també comentaràs alguna cosa, si de cas, tota aquesta com altra cara, no?, de les interpretacions de que si el videoclip vol dir això, de que si això vol dir allò, que si... Bueno, en fi, sí.
I ara ja arribarem. Primer de tot. A veure, però on comencem llavors? Clar, he tingut amics que m'han dit, escolta, a què t'ha semblat tu que és musical no sé què, tal, que el disc de la Rosalía, tu mateixa, quan vas sortir, em vas enviar, quan va sortir el videoclip, la Maria em va enviar el link de YouTube, a veure què t'ha semblat. Dos coses. A veure, amb la cara que fiques em fa por, eh? Però digues, digues. Per una banda,
Rosalia és molt bona música, això és innegable. La Rosalia és molt bona compositora, molt bon músic, molt bona intèrpret i té els mitjans per a fer bona música. Té tants els mitjans
diguéssim, intel·lectuals, perquè és una persona extremadament intel·ligent i molt ben formada, i és una persona que també té tots els mitjans materials possibles per a fer els seus projectes. I econòmics, no? Materials vol dir econòmics, punt. Llavors, no podem esperar que aquesta persona faci mala música o faci una música de poca qualitat, perquè s'ho pot permetre, els mitjans per fer-ho.
És un disc que té la col·laboració de la Sinfònica de Londres, d'artistes com Estrella Morenta, Sílvia Pérez Cruz, Bjorg. És un disc que intervén en diversos idiomes i hi ha unes influències formals, intel·lectuals, estètiques, molt potents i molt clares. He llegit de Simone Abel, de tot l'imaginari o de tota la semiòtica cristiana, en parlarem després.
d'influències de la tradició clàssica, tant amb la inclusió d'aquesta sinfònica de Londres, amb aquests arranjaments que tendeixen a un neoclassicisme, en el sentit que s'està interpretant música barroca a la romàntica. Bé, això sí, ja en parlaríem més en van.
I també la manera de cantar, algunes cantant com d'òpera. Sí, més líric, no? Sí, aquesta és la paraula, un cant més líric. Llavors, és molt bona música per això, però a mi no m'ha emocionat, no m'ha dit res. Aquest és un disc que no res. Ni fred ni calor. Ni fred ni calor. Hi ha una cançó que m'ha semblat interessant, que és la de Madrugar,
per la tria tímbrica dels materials electrònics, per l'arranjament en general, pels girs harmònics... Potser és una mica més diferent, perquè recorda el segon disc que va treure, no me'n recordo com es diu, el d'abans de Motomami, el de Malamente i tots aquests temes. I no ho sé, no ho sé, però això estic ratllat perquè...
tothom, hòstia la Rosalía, hòstia la Rosalía, un nou disco, no sé què, sí, feia molt temps que s'esperava un disco, però el resultat a mi no m'ha dit res. I en busca d'il·luminació,
d'una guia intel·lectual i espiritual vaig recórrer amb un amic, col·lega, que és compositor i que és productor. Perdona que t'entrompeix, però és el malquerer. El malquerer, això, efectivament. Llavors, davant d'aquesta cosa vaig anar a recórrer amb aquest amic, amb aquest compositor, productor, el Joan Ramonau Pàmies. I em va fer un àudio de WhatsApp, que si el vols posar i a veure, potser a veure què diu.
A veure si ens il·lumina una mica. Sobre el nou disc de Rosalia, Lux, me l'he escoltat i m'ha agradat molt. De fet, penso que és un molt bon disc. Per què penso que és un bon disc? Penso que, primer de tot, utilitza tota mena de recursos musicals, amb connexions amb músiques que tenen més de 300 anys, amb elements que no són gens habituals en música mainstream, com ara, per exemple, Calderons, com ara Richard Dandy, elements d'aquest tipus que no...
no es fan servir habitualment, i penso que globalment, en termes de producció, arranjament, etc., és un disc que funciona molt bé i demostra que la Rosalia és una artista de veritat i que té alguna cosa a dir a nivell estètic. Dit això, també penso que hem d'anar amb compte ràpidament ja anomenar a un disc o un treball una obra mestra.
I això ho dic perquè el moment històric que ens ha trucat viure, i especialment la música actual comercial, el que és la música mainstream, és una música molt homogènia i amb molts pocs recursos musicals, que utilitza molts pocs recursos musicals. Llavors, en aquest context, quan surt un disc d'aquesta manera, un disc com Luxe,
És normal que molta gent pensi ràpidament que és un disc espectacular, i de fet és un risc que trenca la norma, en aquest sentit, però clar, en un context una mica més general o més històric musical, tot i que
com dic, en termes de la connexió d'aquest disc amb el seu moment històric és considerablement superior a tot allò que hi ha, clar, en un context general tampoc és equiparable a grans obres musicals com pugui ser la música de Bach, com puguin ser les sinfonies de Beethoven, com pugui ser el Navi Road dels Beatles o com pugui ser...
la música autoacústica de Mariana Magher. Per mi, en aquest sentit, és un disc que pel seu moment històric, pel seu context històric, és un disc que té una potència expressiva i estètica evident, però quan obrim una mica i anem més enllà, és un disc que tampoc pot competir amb grans obres de la tradició musical universal.
Sí, que al final la Rosalía el que ha fet és, dins d'un erial, hi ha fet un oasis, que sí, que te refresca i tal, però si ets una persona que no viu al desert, doncs un oasis tampoc te sembla patant. La gran cosa. Clar, però jo tinc una pregunta sobre el que ha dit en Joan Arnau, que clar, o sigui, jo insisteixo molt, o almenys no només en música, sinó també en literatura i en altres arts,
de no caure, que potser no ho he entès bé, per això t'ho pregunto, que potser també és perjudicial caure en aquest cànon, o en aquest, diguem-ne, popularment alta literatura o alta música, que vindria a ser, en aquest cas, Bach o coses més antigues, ho estic dient molt planer, però no sé si és...
això beneficia o perjudica també aquesta manifestació artística o aquesta obra, en aquest cas, que podria ser de Rosalia o de qualsevol altre artista. No sé si això és beneficiós o tampoc volia dir això, ell, ara. No sé si perjudica o beneficia, però sí el que està fent la Rosalia, almenys en part, és... Jo estic a dalt de tot del panorama mainstream, un panorama que competeix amb Beyoncé,
amb aquestes grans llibres del pop, d'acord? Grans noms, jo què sé, Katy Perry o... Tots n'hi coneixem moltes. Però amb unes influències que venen d'aquesta alta música. Jo he sentit maneres de tocar de Vivaldi, de l'hivern de Vivaldi, coses de Bach, girs harmònics molt clàssics, maneres de cantar aquella ària, el meu crisp ple de diamants en italià, una cançó del disc,
que la canté en italià, que l'estructura també és de l'àrea romàntica. Llavors, ja t'estàs equiparant amb aquesta gent tu mateixa. Per una banda, el que està fent és incloure al pop aquestes grans formes de lo clàssico, de la tradició, del conservatori, però tampoc és una cosa que estic inventant ella. No, clar. També ja ho han fet molts. I una cosa que també m'ha cridat molt l'atenció de tot plegat és...
aquest gran aparell de mitjans que s'ha fet publicitari al voltant d'aquesta música. M'hi pregunto per què. Per què tant? Vull dir, sí, sí, hòstia, molt... Oh, l'Orquestra de Londres i Björk i la Rosalia i un coro de no sé quantes persones i l'Escolània de Montserrat. I al final això el que estàs fent també és fer molta publicitat
No del fons ni del contingut, sinó de la forma. Estàs posant el foc a la forma. És a dir, com ella, no?, ara té tot això i ho fa a seu, per dir-ho així. Sí, i la publicitat se fa al voltant de la forma, no se fa al voltant del contingut propi de la música.
I parlant del contingut propi de la música, també, veient sobretot el videoclip de Bergheim, m'han vingut un parell de reflexions que m'han fet saltar una mica una alarma o una coseta. Una red flag d'aquestes, no? Red flag potser no, això que jutgi cadascú, però possiblement sí una red flag.
A veure, no sé qui ho va dir, però el problema filosòfic, les èpoques del pensament, de la història del pensament, s'acostumen a dividir en problemes filosòfics. I un va dir, ara no recordo qui, que el problema filosòfic del que seria el tombant del segle XX al XXI, i que ara s'està posant cada vegada més sobre la taula, és el problema de l'estètica, perdó, de la identitat.
Primer de la identitat comuna, amb la guerra freda dels comunistes i els americans, tot això. Però ara, sobretot al segle XXI, és el de l'estètica personal, el de definir-se un mateix.
De la marca, no? Sí, de la marca d'un mateix, no només dels artistes, sinó dels individus del dia de cada dia. Cosa que això desemboca en un solipsisme bastant fotut, però no parlarem de solipsismes, això que no arreglarem el món. I també entra dintre molt de la filosofia capitalista, de l'individualisme. Efectivament.
Llavors, una persona se defineix pels símbols que expressa, no per les coses que són, sinó per les coses que signifiquen, que fa que una mateixa persona vol significar a la resta, mitjançant uns símbols comuns. Llavors, veient el videoclip de Bergheim, primer de tot, tu saps què és Bergheim?
Bueno, un club, una discoteca... És un club de tecno alemany, de Berlín concretament, que està molt enfocat, la seva música, la seva experiència nocturna, és molt exclusiu també, té un codi d'entrada molt restrictiu, però és un ambient de fetix, de kink, al voltant de lo sexual.
que no sé com ho podem relacionar amb aquesta cançó o amb aquest disc. Vale sí que al final de la cançó acabi amb un bucle de la veu Diffs to More que diu I'll fuck you till you love me, et follaré fins que m'estimis, però que després estèticament no casa, que també està bé anar als extrems i trobar aquests punts de col·lisió.
D'altra banda, tenim molta imatgeria catòlica a la música. Tenim creus, tenim el sagrat cor, tenim aquell colom que surt al final volant, l'esperitxant, no ho sé. Al principi era com ella, veien algunes d'aquestes interpretacions, que era com ella anant cap al cel o algun tipus de sublevació o alguna cosa així.
I una frase que diu, només ens salvarem mitjançant la intervenció divina. Ho digué, no sé si en castellà o en anglès, tant mateix. També en algunes escenes, que això encara m'ha fet dir, ojo, cuidado,
és la imatgeria dels yuppies americans. Els yuppies ve de la paraula yupp, que són unes sigles o un acrònim de Young Urban Professional, és a dir, el jove professional urbà que es dedicava... són joves acabats de sortir de la universitat
que es dedicava a les finances, a l'abogacia, a la típica imatge de El Lobo de Wall Street, aquell Leonardo DiCaprio, que també té uns valors ideològics conservadors, inclús molt individualistes, perquè estan disposats a xafar els altres per al seu benefici econòmic i social.
I, a més, aquest problema de joves treballadors universitaris que es posen a les grans ciutats americanes va acabar també, això és un terme dels anys 80 i principis, molt els principis, però sobretot els anys 80, principis dels 90, sobretot els 80,
va ocasionar problemes de gentrificació a les zones professionals, com passa avui dia amb els expatriats que aniran molt a Barcelona i que cada dia n'hi tindrem més per aquí, ja ho veureu. Agafem la religió catòlica, aquest pietisme, aquest només ens salvarà mitjançant la intervenció divina, ja t'està anul·lant la teva agència com a persona, com a dir, soc amo de les meves accions i de les meves conseqüències. El teu llibre albedria. Exacte.
També hi ha aquesta altra imatgeria o aquesta altra imatge dels llupis americans, un individualisme exacerbat i una desconexió de la comunitat. En general és una estètica molt al voltant del conservadorisme social que està molt lligada al gir ideològic que viuen avui en dia les nostres societats cap a la dreta, inclús l'extrema dreta.
Aquestes esposes tradicionals, dones tradicionals, que hi ha molt en l'estètica d'internet d'avui dia, i es treurent aquesta lectura d'aquest disc de la Rosalia? Igual m'equivoco, ojalà.
Però m'han fet saltar unes alarmes en el sentit de, buah, el que és guai, el que es porta, els símbols que vol estendre la Rosalia són aquests. Llavors és una música que hem de veure què, amb quines lectures, perquè al final la música...
És ideologia i és política, perquè tot és ideologia i és política i la música, com a vector de símbols i de semiosis, doncs no se n'escape. No ho sé, no ho sé. A veure, musicalment, és un bon disco. Ideològicament, no m'hi caso.
I l'he escoltat una vegada i no el tornaré a escoltar. Aquesta setmana he escoltat dos discos nous. He conegut dos discos nous. Un, aquest, el de la Rosalia, i l'altre, el primer disc que van treure una banda de post-punk de per aquí, de components de Lleida, components de Barcelona, que es diu Sot. El nom del disc, ara no me'n recordo. Però és l'únic disc que tenen. El van treure el Febre i els vaig veure l'altre dia tocant i em van agradar molt.
Aquest disco m'ha dit coses. Cremeu tot, potser? Cremeu tot. Això. Doncs el luxe. Bueno, el cremeu tot. Hòstia, escolta't quatre o cinc vegades aquesta setmana.
Però t'ha interpel·lat, és a dir, ja no només musicalment, sinó també pels temes que aborden les lletres? Musicalment, líricament, m'ha emocionat, m'ha fet sentir coses. No és si estic d'acord o no estic d'acord, simplement que estèticament m'ha apel·lat. Això, si de cas, n'hi parlarem un altre dia sobre... L'experiència artística. Sí, l'experiència artística, l'experiència emocional al voltant de la música.
Però sí, no sé, són dos i no tenen res a veure els uns amb l'altre. I un m'ha emocionat i l'altre no. Però tant mateix, això cadascú és cadascú i la seua circumstància i si t'agrada posar endavant i...
i no sé, a veure què en pensem la gent que ens sient, si vol posar alguna cosa en aquestes posts d'Instagram que fem, que ens expliquin. I tant, que es pronunciin, no? Perquè al final el que hem dit al principi, les opinions, no? Són com els culs, cadascú té el seu i tots fan puto. Vull dir que jo això crec que...
És veritat, i al final, el bo o el dolent que té la Rosàlia és que està pertot arreu i algun tema segurament que han escoltat els oients, si no el disc sencer, llavors segurament tindran la seva opinió també al respecte. Exacte. Doncs Eduard Morell, músic i musicòleg, un plaer tenir-te aquí com sempre. Igualment. I res, marxem amb aquesta polèmica a una altra banda, eh? I fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve.
Estàs escoltant aquí a l'Oest. Massa Est és l'Oest. Conecta amb el món des de Ponent.
Doncs avui l'Arnau seguirà voltant el món, el seu estimat Massaes SOS. Avui parlant amb el Toni Ferrein, director de l'agència de viatges Travelponent, que ens explicarà on viatgem els hidratants aquest hivern. Mai l'Arnau, que tocaran bastants països, i a banda és possible que algun dels oients vagi a alguna de les destinacions que tractaran l'Arnau i el Toni, els quals ja saludo. Molt bona tarda.
Doncs aquesta tarda, Fran, anem a parlar de viatges. Home, ens agrada, en aquest Massaest és oest, també recomanar saber on viatja la gent de Lleida. I per conèixer això, doncs tinc el Toni Ferreny, que és el director de l'agència de viatges Travelponent, el qual ja tinc aquí amb mi amunt. Toni, benvingut un cop més aquí a Amunt. Hola, què tal? Doncs primer de tot, com et deia, toca parlar, toca conèixer una mica un viatge amb els i de tants aquestes vacances d'hivern.
Perquè ja m'has avançat una mica, que jo em pensava que era més això d'anar dos, tres dies una escapadita express, però ja m'has dit que hi ha uns quants i de tants que es pegaran unes bones vacances aquest hivern, però primer de tot començo per aquí, no? Com estàs i com es presenta aquesta campanya turística d'hivern? Bé, molt bé, doncs estem força contents i moltes vegades pensem que només és viatge a l'estiu, però realment és tot l'any.
I, clar, sobretot a l'hivern et preguntava una mica això. Suposo que ara més o menys la gent ja estarà agafant les vacances o ja les té agafades, no? Pràcticament ara... De quines parlem? De les de Nadal. De les de Nadal. Sí, Nadal, exacte. Si no les has agafat ja estem fent tard. Sobretot pel tema de vols i molt pel tema de la disponibilitat. Cada vegada hi ha una... Tendència, potser. Tendència correcta.
ara no em sortiria la paraula, de reservar amb més anticipació. Deixa'm fer menció a això. Com és que hi ha aquesta tendència a reservar amb anticipació? Perquè cada cop hi ha més ocupació o què? Cada cop hi ha més ocupació i hi ha més demanda. Sembla que tothom vol fer alguna cosa, vol fer una petita escapada, alguna cosa especial, per vacances, sobretot amb família, amb nens... Vale. I comencem per aquí, comencem pels petits viatges, potser una mica. Què t'has trobat en què viatge...
La gent, en què viatgem els hi ha de tants durant aquest hiverr, si busquem potser una destinació d'això, de la típica escapaeta de dos o tres dies, de típica mercat nadal, una mica la màgia europea nadalenca, per dir-ho així. Doncs mira, una cosa molt clara que té és el destinacional, i per exemple Sevilla o Madrid són uns exemples d'alguna cosa que és facilet, d'alguna cosa que està proper,
que ens surt de preu i és una escapadeta que es pot fer amb família perfectament. I pel que em comentaves del tema de Nadal, de mercadets de Nadal, influeix una miqueta també el preu del vol, que és qui s'emporta la major part del pastís en aquest cas. Aquest any destinacions com ara Praga o per exemple Dublín, destinacions que estan sortint bé de preu i
i encaixen força i al cap i a la fi també de vegades si no has estat en una destinació europea doncs dius mira doncs si aquest any no puc anar a Roma perquè està més ca el preu del vol doncs mira me'n vaig per exemple a Praga i l'any que ve doncs ja veurem què passa és una mica això veure el preu del vol tu evidentment com a expert en viatges
Et vull preguntar què penses sobre això que el preu del vol condicioni tant el viatge, perquè, per exemple, he vist molts llocs on la gent diu no s'entreu tant en el preu del vol perquè després el taxi a l'aeroport et costarà molt més. Correcte. És el que diuen, com ens fixem, per exemple, no vaig a Berlín perquè em va al 70 i me'n vaig a Edimburg perquè me'n va al 50, però pot ser, clar, amb els taxis i els transportes ho tindria més barat Berlín. Què en penses una mica d'això? Es veu molt, això?
Sí, sí, no, no, és així. A veure, jo tinc una regla molt clara. Si el preu del vol és barat, el destí, l'allotjament serà car. I si passa una miqueta al revés, doncs pot ser que l'allotjament sigui més econòmic en aquest cas. O la vida allí, per exemple, doncs el fet d'anar a fer un menú en un restaurant o agafar un taxi...
O sigui, és curiós, això, eh? És curiós, però ja... Sí, sí, però es compleix bastant. Mira, doncs, que s'ho apunti l'oient i que ja sap que el prou del vol no ho reflexa tot. En tot cas, parlem una mica de països i territoris, perquè aquí al Massaès tractem això. Parlàves de Praga, Viena, no? També s'ha fet molt... Correcte, sí. Molt famós. Correcte. Alguna destina això més a destacar? Incluso alguna que no esperaves que estigués a les travesses i te l'has trobat?
Doncs crec que ho vam estar comentant l'altre cop que vaig venir i parlàvem de Varsovia, Cracòvia, totes aquestes destinacions han començat a apuntar i continuant, continuant en alça. Jo he de dir, Toni, que vaig anar a Varsovia el desembre, farà 4 anys,
Per anar-hi un cop a la vida, sempre està bé tachar-ho, de dir, mira, ja he estat, ja he conegut Polònia, però també te dic Déu-n'hi-do, eh? El fred que feia, el fred, un entremont, un entremont, Polònia, em va semblar una cosa força curiosa, però sobretot el fred, segurament és el lloc on hagi passat més fred, i això ho vull lligar amb la següent pregunta que et vull fer, perquè aquestes vacances de Nadal, la gent en general...
dins del fred o encara se'n van a buscar més fred o rebutgen el fred i se'n van totalment a la calor. Què t'has trobat aquest hivern? Clar, a veure, els que rebutgen el fred directament doncs van a un clima més temperat sobretot com estàvem una miqueta d'abans, tema de Carib, destinacions més exòtiques com ara en Colòmbia, Costa Rica o Argentina. Clar.
I després tenim les famílies que encara van a buscar més fred. Les famílies que són esquiadores, que els agrada passar uns dies a la neu, o els clàssics que ja són de cada any, que són els viatges a l'Apònia. Sí, encara es porta això? Sí. Els viatges a l'Apònia, que és el nord d'Escandinàvia. Correcte.
Espera que l'Oienes faci una idea. És Finlàndia, exactament? Exacte, sí, tens Finlàndia. És Finlàndia, vull dir, diguéssim que vosaltres, si hagueu de preparar un viatge a Lapònia, prepareu fins a Helsinki,
I després amb una escala fins dalt o amb charters o com va això? Exacte, treballem amb charters. O sigui, clar, ja et portes directe al nord. Exacte, ja és un vol directe fins des de Madrid o des de Barcelona, perquè si no és el que comentaves abans, hem de fer una escala, llavors anar amb nens és més pesat fer una escala i s'ha de facilitar tot aquest desplaçament.
A part que ja són avions preparats, ja porten una animació preparada per a nens. Ostres! Porten els assistents de cabina, solen ser elfos. Ostres! I llavors ja, és que està tot, és una experiència. És el pack complet, l'experiència nadalenca completa. Des de tu a l'aeroport ja estàs visquent el Nadal, el Pare Noel, l'experiència en destí. Ostres, això no ho sabia? Sí. Ostres, molt curiós. I alguna d'altres tenen això més així...
nadalenca, sobretot he vist molt els Alps, com si aquí no tingues els Pirineus, però he vist molt que es porta, per exemple, sempre vaig gent esquiar a Baltorens, a Suïssa, també evidentment el mític Zermatt, és curiós això, no? També se segueix portant això dels Alps, la gent marxa dels Pirineus. Se segueix portant, però el client d'aquí de Lleida li agrada més el...
Tenia les nostres estacions, diguéssim, per proximitat. Ens alegrem. Vaqueira... Genial, doncs genial. Així em tranquil·litza una mica. Pensava que hi havia un éxode aquí a... No, sí, a veure, i és, però el tema de l'éxode és complicat pel que parlàvem abans del tema de desplaçaments en família. És més complicat, has d'arribar a un lloc, has d'agafar un cotxe per arribar fins a l'estació...
després depèn de si portes el teu material, empaquetar-lo a l'avió, que tot se pot fer, tot és possible. Clar, més feixuc. Sí, exacte, més feixuc, no és tan senzill. Et volia preguntar-te una cosa, que anem a parlar una mica de diners, que es diu, hi ha alguna destinació que recomanaries perquè dius ara s'ha posat molt barata, ara...
ara ha millorat molt o ara us recomano per exemple suposo que hem vist que aquest estiu tothom ha anat a Japó tu ho has digut veure també Toni perquè diuen que també s'ha posat una mica més barats jo he vist que tothom ha anat a Japó diuen que el prou de llen ha baixat i que ara s'haurà content a Japó
Et feia un break? Això és cert o no? No. Mira, ja està, ja ho he dit. Almenys des del meu punt de vista. Potser sí que l'Ien ha baixat, però clar, Japó ja és una destinació que hi ha anat molta gent. Llavors, com a econòmica, aquest any, i per contra de Japó, ha estat Xina. Ah, Xina. Xina sí que he vist que ha crescut molt amb... Sí, sí, Xina és una passada el que ha crescut amb turisme. Amb turisme.
Fins i tot vam rebre la notícia fa pocs dies que ens allarguen l'excepció de visat per a espanyols fins al 31 del 12 del 2026, perquè ja tenen previst que hi haurà molt viatge que farà aquest viatge cap a Xina. Això segueix estant de moda, parlaves del Carib, però segurament no, Tailàndia... Sí, sí, Tailàndia és... Tailàndia i bali, que pesada està la gent, Toni.
Continua sent el número 1 i... L'1, a més? Sí, sí, Tailandia és el número 1 en destinació asiàtica. I Bali també, és una de les que més es van demanant. I d'Europa, quins serien els tops? De Praga, potser? Clar, en ciutat europea, doncs hi ha una mica de dispersió.
potser et diria jo ara, me mouria entre Lisboa, Praga, potser aquestes són les més demanades. És curiós que no es pot ser una ciutat top, per dir-ho així, no? Un Londres, un Roma, un París, que no siguin de les més demanades per darrere de Praga o Lisboa, no? És curiós també això.
Londres ha augmentat els molts preus en aquests últims anys. A part, des que va sortir de la Unió Europea amb el Brexit, se'ns demana el passaport, fet que ha incrementat, crec que són la tarifa uns 29 euros actualment. Mira, és molt important, Toni, perquè d'aquí dues setmanes vaig a Londres i encara no he fet la visa. Vale, exacte. Tindré problemes o no? No, és molt senzillet fer la visa.
I, clar, i aquests 20 lliures, crec que són 20 lliures, afegides al preu. Clar, 20 i 20 són aproximadament 50 euros que has d'afegir al vol més l'allotjament. O sigui, que dius que el Brexit ha reculat el turisme. Sí, per mi sí, és a dir, se demana, qui vol anar a Londres i té ganes d'anar-hi un...
Doncs no et queda una altra que pagar-ho, però no és una destinació que hagi augmentat, al contrari. Genial. Ara canviem una mica de continent. Aquí, Toni, anem fent com una volta al món. Aquí anem passant. En parlaves del Carib? Sí. Crec que és una destinació que fa un any o així...
A mi em va una mica perquè va haver-hi com un problema al mar Carib, que no sé si hi havia com unes algues o com una patologia i es va frenar molt i ara ha tornat potser? És correcte. Dins del Carib hi ha zones que sí que tenen aquesta alga que es diu el sargazo, no sé si té traducció en català,
O hi ha altres zones que estan més lliures, més netes. Llavors, qui vol anar a Carib treballem una miqueta en funció d'avisar-lo de no, no vagis aquí, que sí que és molt econòmic, però hi ha les algues. O de vegades també em trobo amb client que li agrada Carib i no es vol moure de l'hotel. Del resort, que m'ho facin tot, polsereta... Allà arriba, polsereta, piscina...
I alguna excursió, però la platja sí que la vaig a veure, però escolta, si m'està bruta, doncs ja m'és igual. Suposo que seràs bastant expert, no?, El Caribe, però has muntat uns quants viatges, Toni. Sí, sí, bueno, perquè també hi he estat diverses vegades. Jo he estat un parell de cops, quan era petit, però sí que tinc unes quantes coses marcades. Què em recomanaries, d'El Caribe? Anem a fer unes quantes recomanacions.
Doncs Carib, mira, jo ara me mouria cap a la nova zona mexicana, que es diu... Sí, és el nord del Carib, diguéssim. Correcte, que és Querétaro. Sí. I a República Dominicana, també cap a la zona nord de la illa. Nord de la illa. Mira que normalment estirem més cap al sud, on està la romana Santo Domingo. Correcte, Ibai, ahí ve tota aquesta zona o...
Però s'està canviant tot pel tema de les algues, que comentàvem abans. Estan començant a construir resorts a la part nord i sí que no hi ha tanta infraestructura, potser no hi ha tantes coses a fer, però si tu vols fer platja, jo et recomano la zona nord.
zona nord. A més, hem recomanat països grans, per exemple, perquè del Carib jo, per exemple, al Carib vaig estar a totes les illetes petitetes, aquelles illes que... Barbados, Curaçao, Martínica, etcètera, etcètera, etcètera. També, clar, recomanes més un país gran per tenir més recursos o què més ens podries recomanar del Carib? Clar, depèn una mica del viatger. Si hi ha qui busca alguna cosa més fora del comú o hi ha qui ell és igual.
Genial. I parlaves de la zona de Querétaro, que és una zona de Mèxic. Com és que no m'has dit la Ribera Maya? Que s'està passant de moda, Toni? No, a veure, Ribera Maya sí que t'explico que hi ha una miqueta de canvi últimament. Sí que continua sent una zona molt bonica, està bastant lliure del tema de les algues,
Però la zona de Tulum, que tan de moda ha estat aquests últims anys, està començant a perdre una miqueta. Jo sigui per seguretat, per preu... Per preu. Per preu. Clar, han augmentat els preus. És com tot, quan es fica de moda un destí comencen a augmentar preus, però clar, arriba un punt que dius, ostres, no ho puc pagar o me'n vaig a un altre lloc que...
pel mateix preu m'estan donant el doble. I amb Riviera Maya, sobretot amb la zona de Tulum, ens està passant una mica això. I és que és curiós perquè el 2010 es va posar com molt de moda com anava a la Riviera Maya. Sí, sí, a més era el típic viatge de nubis, Riviera Maya, Tulum, i ara ja és que no... Ha evolucionat cap a... Tothom ens demana Bali. Bali, Japó...
Colòmbia també està començant a ser un destí que està despuntant molt. Parla-nos una mica, Toni, un minutet de Colòmbia. Com és que això... Perquè a més, Colòmbia suposo que la gent et deu demanar més d'una destinació que Bogotà.
I és gegant, suposo que estan fent avions entre Bogotà, Cali, Medellín, portant-lo a dalt a Cartagena d'Índies, com és això? No, a veure, realment el clàssic és Bogotà, Medellín, Cartagena i l'extensió a Santa Marta, que són les illetes del Cali. Aquest és el clàssic. Llavors, mira, jo recentment he estat fa coseta d'un mes a Colòmbia,
Però com a mi m'agrada sempre viatjar de forma rara, fora dels circuits comuns, he estat a la zona de Cali. I allí he fet tota la part del Pacífic colombià. Fas observació de balenes, visites unes illetes que hi ha molt boniques, allà per la zona... Però clar, realment no té turisme. És tot fora de comú. El Ege Cafetero, també, pots visitar. Dins del mateix continent pots fer moltes coses. Genial.
I abans d'anar allà l'última pregunta, Toni, evidentment serà recomanacions personals i experiències personals, que aquí ja ens has explicat la de Colòmbia, però abans, ja per acabar de fer una volta al món i tocar tots els continents, Antàrtida no el tocarem, encara que ens el considerin com a continent.
Però et pregunta... Pots fer-lo, eh? Sí? Sí, sí, hi ha un creuer... Va, va, explica'ns una mica, va, explica'ns una mica, Toni. Pots fer-lo, hi ha un creuer que és un vaixell... Des de Tierra al fuego? Des d'on surt? Des d'Argentina a baix? Ostres, no et sabria dir, eh? Però... El punt exacte, però és un trencajals, és un vaixell, clar, no és el típic vaixell que trobaríem en un Mediterrani o un Carib,
Però es viu més com una experiència. Suposo que ha de ser increïblement car. Doncs barat no és. Clar, barat no és. Evidentment, tampoc ens podem queixar perquè una cosa així sigui cara, perquè al final és el normal. És alguna cosa més diferent, és... És especial. Exacte, sí. Deixem-ho en especial. Poca gent ha estat a l'Antàrtida. Ara sí, ja per acabar de repassar tots els continents. Àfrica...
He vist molt que els vols a Marroc estan molt barats. Alguna cosa més d'Àfrica que es porti? També he vist molt Zanzíbar, Tanzània. Zanzíbar és un destí que està molt de moda. També per a Nubis, que abans estàvem parlant.
d'aquest tema. Marrakeix és un clàssic, també. Llavors, el típic circuit per Marrakeix, Ciutats Imperials, també és un dels que agrada molt. I, clar, Àfrica també una de les destinacions que està despuntant molt és Senegal. Senegal o Cabo Verde.
Sí, que Cabo Verde diuen que són com les Canaries barates, les illes al sud de Canaries. Sí, però a veure, realment no està tan desenvolupat. També qui no vol anar a tantes hores d'avió, a Carib, és un destí que també li encaixa bastant. Genial, doncs mira, ens ho apuntem. I ara sí, per acabar, Toni, estem arribant al final. Et preguntaré una mica recomanacions personals. Primer de tot, on...
Viatges aquest hivern? Tens algun viatge programat? Sí, vaig a Praga. Sí, mira. Jo també, tot el dia davant de l'ordinador veiem vols. És allò de, ostres, aquest vol està bé. Vinga, va, anem on hi.
Doncs aprofitem. I havies estat a Praga? No. Mai, mai a Praga. Mira que has digut voltar tot el món. Però bueno, sempre et queden racons o ciutats per visitar. Hosti, doncs mira, suposo que estaràs amb il·lusió al final, perquè és el que et dic, de voltar tot el món, anar a un lloc que no has anat per especial il·lusió i et volia preguntar això.
Quines activitats tens programades o que tens pensat, per si algú també va a Praga, què millor que el director de Travelponent per saber què fer? Vale, doncs saps allò de que en casa de Herrero cuchillo de palo, pues així estem.
No, però bueno, vas a visitar realment el típic, el castell, el rellotge, el pont d'Alexandre i més que res de vegades és deixar-te perdre una miqueta pels carrers. Mira, important també aquest consell i també he vist que es pot fer com un creuer pel Danubis, el Danubi que va ser per allí, no? Sí, sí, correcte. Això també es porta molt inclús per Budapest, jo ho vaig fer per Budapest i em va agradar bastant.
I ja, has parlat de Praga, també ens agrada el que es diu una mica soñar en grande, Toni. Si ara haguessis de fer un viatge transatlàntic o un viatge transoceànic, quin triaries ara mateix, ja sigui per qualitat, per preu i per època, aquests Nadals o ja més inclús pensant en febrer, març o Setmana Santa? Doncs jo probablement escolliria Xina. Mira.
La Xina potser seria que un parell de setmanes recomanaries? Sí, mínim 12 dies. 12 dies perquè segurament t'has de fer Pekín, la zona cantonesa, inclús Xangai potser també. Sí, tens, clar, perds temps entre desplaçaments i jo penso que el mínim és invertir uns 12-15 dies. Genial. Doncs Toni Ferrein, director de l'agència de viatges Travelponent, moltes gràcies per aquesta actualització
de viatges que ens has fet. Un pla està aquí i, evidentment, et seguirem cridant periòdicament perquè ens vagis actualitzant un viatge melgidatans. Gràcies. Adeu. Adeu. L'espai que obre els micros al nostre tècnic de so.
I que ens sé divendres, com és habitual, ja ho sabeu, és l'Abel Porró i, com és habitual, per tancar la setmana, ho fem amb música avui, Abel, sota el paraigües de les curiositats. Molt bones, Fran, com estem? Pues sí, avui parlarem de, ja sabem que majoritàriament sempre parlem de música, sempre és música, no? Moltes vegades analitzem, pues, diferents artistes, analitzem, pues,
Música de temporada, que en dic jo. I hi ha moltes vegades que... Analitzes tu. Jo escolto i vaig dir alguna roqueria de tant en tant. No, però ho fem entre els dos. Ho fem entre els dos. Això és l'espai, és el meu espai, però el comparteixo amb tu. Ah, això és veritat. El comparteixo amb tu. Llavors...
Avui parlarem de curiositats musicals d'aquí, d'Espanya, no? Curiositats que han passat o que, bueno, al llarg del temps, no? Curiositats musicals d'Espanya. Te vaig a dir la primera curiositat. L'any 1968...
Maciel va guanyar Eurovisió amb la seva cançó La, la, la, superant a Cliff Richard per només un punt. O sigui, Eurovisió va guanyar aquesta cançó. No sabies això? Sí, però per un punt. Però només per un punt. Això no sabia.
Ojo, eh? Atenció. Sí, sí, doncs veus curiositats. Home, llavors devia estar molt emocionant, no? Devia estar més emocionant que avui dia. Segur que la Karen se l'ha ficat alguna vegada per reviure. Seguríssim. La friqui de la Karen i d'Eurovisió. Seguríssim. Una abraçada, Karen. Però és que, a més a més, te contaré una altra cosa. Un any després, Salomé va tornar a guanyar empatant amb quatre països amb el seu Vivo Cantando. Ojo, eh?
Que me'l vas a posar, alguna cosa? Que et veig tocar botons o alguna cosa? No, no, no. La primera cosa és que... Sí, sí, perquè he d'acabar de modificar una cosa. Ah, d'acord. Què t'ha semblat? Les coneixies, aquestes cançons o no? Bueno, denomenada. La meva cultura és fluixa, però no tampoc tan pèssima.
Que la gent a vegades m'ho pregunta, diu, però el tècnic que surt fa de tècnic? I us ho dic, sí, sí, de veritat. Què vols dir? No, que ells m'ho pregunta, diu, això és un personatge que us ho heu inventat, no? Tant tu com l'Ivan. No, no, ells estan fent de tècnics de la ràdio, disparant els àudios, mutejant-me a mi quan em volen fer la gitza. No somia, no somia. I fer-ho tot. I per tant, clar, aquí si l'acumulo tota la feina. Claro.
Toca botoneig, que soni bé. Home, és que vull dir, a mi quan me van contractar no me van dir en cap moment en cap moment que m'havia dedicat davant dels micros. Si no, otro gallo cantaría. Exacte. Però vam agafar i vam dir, a Melivan, m'han dit, hombre... No, també vull dir, també és divertit. És una altra curiositat de la ràdio. Vinga, seguim, però seguim amb una altra curiositat que és que el flamenc no és originari, tot i que la gent se pensi, no és originari d'Andalusia.
Ara m'has perdut el cap. Això t'ho ha dit el xat GPT o alguna cosa d'aquestes? Tot això està. O sigui, m'ho ha comentat el xat GPT, però està contrastat. Perquè ja saps que com a bons periodistes... Sí, per això, per això dic. No ens hem d'agafar el primer que veiem. I ara el cap meu, com sobretot de la resta de la gent, sempre hi ha algun eròdit que ho sap.
Tu em penses, i d'on carall és? Doncs ara ho explico. Encara que s'associe amb aquesta regió, el flamenc va néixer sobretot a Sevilla, a Càdiz i a Jerez. Per què no m'has dit que no era d'Andalusia?
Influït per gitanos, àrabs i jueus seraf... Seraf... Sefe... Què? Seferdis. Seferdis. Exacte, exacte. Correcte, sí. O sigui, no és... O sigui, la gent se creu... Sí, la gent se creu... Perquè ja ganes. No, no. O sigui, aquest era com el títol de...
Això és un clickbait, eh? Sabies que el flamenco no és? Exacte, però vull dir que la influència, que no és netament, purament. Exacte, exacte, vull dir que sí que va néixer d'Andalusia, però que va estar influenciada per
Molt bé, altres cultures. Gent d'altres cultures, correcte, exacte, de fora d'Andalusia. Molt bé, ara sí. Sí, s'ha entès, no, Fran? Doncs bueno, però seguim a la següent curiositat. Que t'hagi de dir jo coses de la música. La següent curiositat, eh, doncs ja està, te fico a prova, Fran. Vinga, espavila. Atenció, atenció a lo que te diré ara. Atenció.
Perquè és que, encara que no ho sàpiguis, perquè ja saps que no ets un expert en la música, però La Macarena és la cançó més famosa del món. Clickbait. On està la trampa? Segons la padrina del tercer... El 1900, aquí està la trampa. El 1993, no actualment. El 1993, un any abans que naixes jo,
Un any després de les Olimpiades. Va ser un èxit global, arribant al número 1 en més de 15 països. A Estats Units es va escoltar... Ai, perdó, es va escoltar. Va ser número 1 durant 14 setmanes consecutives. Que ficaria la mà al foc, no recordo ben bé la dada, però que girava al voltant del que vaig dir ara...
que era que una cançó amb espanyol, que hagués liderat els rànquings de música, doncs ja tenia molt de mèrit, però durant tant de temps no havia passat mai a la història. Correcte. I aquí ve la quarta curiositat que et porto avui, que és que la Rosalia ha portat el flamenc a l'era digital amb una transformació. És a dir, ha portat aquest estil, transformat,
a lo modern, per dir-ho així, amb ritmes moderns, amb melodies modernes, etc. Llavors, el seu disc, El malquerer, que el va treure el 2018, estava basat en una novel·la medieval anònima flamenca i va ser gravat i produït també per el mateix El Guincho, que barreja el flamenc, el pop, el trap i l'electrònica. O sigui, és com una...
experimentació del flamenc, és a dir, Rosalía agafa el flamenc. Una fusió que maride amb altres estils. Exacte, Rosalía agafa el flamenc, que és com l'estil base, l'arrel d'aquí, i diu, ho anem a portar a tot el món, no? Sí, sí. Que això també és una miqueteta el que ha fet amb el seu nou disc. M'agrada molt, Rosalía, sempre ho dic.
pel seu tarannà, tothom la tracta de diva, ho és, però és una diva humana, que a mi és el que m'agrada personalment. No la conec, però pel que vas veient, a mi de veritat em transmet això, i també per mi vaig pensar, ole tu, quan va a la revuelta, doncs amb tota aquesta picabaralla que té amb l'Hormiguero, que segur que devia, especulo, no ho sé, però devia fer tot i més per tractar que primer hi anés allà,
Bé, des d'aquí una abraçada. Des d'aquí una abraçada enorme, la Rosalia. Doncs aquesta era una curiositat també, vull dir que aquí, que s'està portant, gràcies a Rosalia, s'està portant el flamenc a un altre nivell. I que canti en català. I que canti en català, correcte. Parrejant català i anglès, no sé si has escoltat la cançó. Una cançó que no és un old disc, que el que fa és mesclar, hi ha pas que li fa en anglès i hi ha pas que li fa en català. Sí que...
Allò que va estar criticada de fer cantar les Colònia de Montserrat en castellà, a la seu del catalanisme, jo crec que ho va fer amb la millor fe del món per projectar, però especulo perquè insisteixo, és un pensament, no tinc pas cap dada. Si va ser molt dolent tota, no ho sé.
Però vull pensar que va ser més allò el bon a fer, de fer-ho participar i projectar. Jo crec que sí, jo crec que sí. És una altra cosa. Al final... Però, clar, potser algú del seu entorn podria haver caigut amb aquesta dada que se li ha retrat, que és la que deia jo ara. Doncs...
Però bueno, la qüestió és que ha sigut i està sent un gran èxit aquest nou disc de la Rosalia Lux. Seguim amb més curiositats aquí a 1 a 1, Lleida Ràdio, aquí a l'Obs. A veure, tu sabies... Estava aquí en directe perquè sortim a la resta d'emisores. Estava escoltant en radio el seu gran munt.
Esteu a Ràdio Celera Amunt, a Bateja Amunt, i a tota la resta de emissores. Exacte, el que passa és que nosaltres estem aquí presents. Ràdio Trempa i a Ràdio, a Ràdio Picat, a Ràdio Picat. Aquí estem a MUNFM, a tots els postes. Seguim amb una altra curiositat, la rumba catalana.
Molt típica, també. O sigui, tenim Espanya, tenim el flamenc. La roma catalana. Correcte, i aquí tenim la roma catalana. Els anys 50 i 60, músics gitanos del barri de Gràcia i Hostelfranc, com Peret, van barrejar flamenc, sons cubans i rock. I d'aquí va néixer
La rumba catalana, als anys 50 i 60. Ho sabíeu d'això, Fran? Sí, i rumba lleidatana. I rumba lleidatana. Clar, estem parlant de rumba catalana. Això implica també Lleida, Fran. Però que has parlat de barris noves de Barcelona. Bueno, però perquè... També. Perquè aquí me donen aquesta informació. El xan GPT ja t'està enredant.
Ai, Déu meu. Bueno, seguim, vinga, va, amb més curiositats aquí amb això. A veure, anem a buscar una altra que tenia aquí preparada, que és que... Abel Porroia per tots els papers, perquè està ara aquí rebuscant. Disculpeu, Julio Iglesias... Coses del directe. Coses del directe. Julio Iglesias és un dels artistes més venuts de la història.
I un dels que té més fills i filles a raó del món. Té molts recosets. Correcte, i té molts memes també. Ha venut més de 300 milions de discos en més de 14 idiomes. O sigui, no només l'espanyol, vull dir, imagina't 14 idiomes. És una boger. O sigui, és una barbaritat. I abans de ser cantant, saps què va ser?
Julio Iglesias. Torrero, futbolista, futbolista, futbolista, futbolista. Vale, va a ser futbolista, ¿pero qué concretament? Porteo davante, espera. Tiro per... Es un dels dos, ¿a que sí? Porteo davante, ¿a que sí? Vas, vas, vas. Davante. ¡Oh! 50-50, Fran. Va a ser porté del Real Madrid.
Juvenil. El que passa és que per un accident que va tenir, al final va haver de canviar d'ofici i m'assembla que li va anar inclús fins a millor. Home, jo ho diria més convençut, eh? Donaria a fer que... Sí, sí, sí, jo crec. 15 segons, 20 segons, si vols explicar alguna cosa. Jo crec que sí. Doncs mira, si vols acabem amb una cançó lleidatana. Què t'assembla, Fran?
Home, que és per compensar-lo d'abans de la ruta. Correcte. Vinga, anem a acabar amb aquesta gran cançó del nostre amic Neptú, que fa juntament a Mitacabant, un grup català.
Anem a gaudir-la amb aquesta cançó. Farem dues coses. Agrair-li a l'Abel Porroi, que no fem broma, però que és un luxe la música que ens porta i com ens la porta. Moltes gràcies, l'Abel Porroi. Moltes gràcies. Un dels dos tècnics d'aquest programa, l'altre li va no son, ja ho sabeu. I a vosaltres, lo de sempre, gràcies per ser-hi i desitjar-vos que gaudeu molt i molt i molt del cap de setmana i que ell dilluns, perquè sigui menys feixuc,
doncs estarem aquí, compartint aquest bon rotllo i aquests contributs de proximitat aquí a l'OES. Fins llavors, bon cap de setmana. Adeu.