logo

Aquí, a l'Oest

Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h. Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.

Transcribed podcasts: 64
Time transcribed: 1d 21h 5m 46s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Poesia, patrimoni romànic i emergència ambiental

Summary:

## Context general de l’episodi Aquesta segona hora d’**Aquí, a l’Oest** combina **literatura**, **patrimoni cultural** i **medi ambient**: • Entrevista literària amb el poeta **Ferran Bacardí** sobre el poemari *Vitae Essentia* i el maridatge entre *òpera* i *poesia*. • Peça de territori sobre la **Vall de Boí** i els **25 anys** de la declaració del seu conjunt romànic com a *Patrimoni Mundial de la UNESCO*. • Secció **Lleida Natura**, centrada en la **grip aviària** en aus salvatges i la polèmica pels **permisos de caça** d’ànexs al Delta de l’Ebre. --- ## 1. “Som el que llegim”: *Vitae Essentia* de Ferran Bacardí ### Maridatge entre òpera i poesia L’entrevista comença presentant el nou poemari **Vitae Essentia**, un llibre de **llarga maduració** nascut de la passió de l’autor per l’*òpera*: • El punt d’inici és una **ària de *Les noces de Fígaro*** (Mozart), on un jove enamorat demana ajuda a unes dames que “saben què és l’amor”. Aquest fragment actua com a *“am”* creatiu. • Bacardí cita la **“teoria de l’am”** de *Josep Carner*: al món hi ha “ams” (detalls, imatges, situacions) que **enganxen** la sensibilitat i desencadenen el procés creatiu. L’objectiu del llibre és un **maridatge d’òpera i poesia**, fent dialogar: • *Fragments de llibrets operístics* (sobretot en italià, però també alemany, anglès i francès), • La seva **traducció al català**, • I un **poema original** inspirat per aquell passatge. ### Estructura formal del llibre Bacardí explica l’arquitectura molt pensada de *Vitae Essentia*: • El llibre conté **24 poemes**. • A cada unitat: • A la **pàgina esquerra**: fragment de l’òpera en l’idioma original + **traducció al català** (realitzada i revisada per una catedràtica de llengua anglesa i alemanya). • A la **pàgina dreta**: el **poema de Bacardí** que neix d’aquell fragment. • Els poemes estan escrits en **decasíl·labs** (10 síl·labes), en sèries de **10 versos**, amb un **vers final breu** a manera de *missatge o conclusió*. • En altres casos treballa amb **heptasíl·labs** (7 síl·labes), sempre seguint el ritme que “li neix sol” en el procés creatiu. L’autor subratlla que sovint el **vincle amb l’argument de l’òpera** és clar, però en altres poemes el paral·lelisme queda **més subtil i amagat**: el poema neix d’aquell “am” però evoluciona lliurement. ### El procés creatiu: del gest a la paraula Bacardí descriu una escriptura molt **immersiva** en l’òpera: • Escrivia amb el **fragment d’ària sonant a la pantalla**, • Mirava les **gravacions a YouTube**, fixant-se en el **gest dels cantants** i el **llenguatge corporal**, que també li suggeria imatges i emocions. > “El poema em neix i em domina… jo vaig arrossegat pel poema.” Aquest diàleg entre **veu, música, cos i paraula** es va concretar en una **performance** organitzada per Òmnium Cultural i el Fòrum d’Estudis Segarrencs (15 d’agost de 2024) a l’església romànica de **Sant Joan de Guàrdia (Cervera)**: • Es van seleccionar **10 poemes** i **10 fragments d’òpera**. • Dos **rapsodes** (noi i noia) llegien els poemes alternativament. • Després es projectava en gran pantalla el fragment d’òpera corresponent. • L’acte, titulat **“Maridatge d’òpera i poesia”**, va reunir **120–130 persones** i va tenir una molt bona acollida. L’autor explica que vol **repetir una experiència similar** a la biblioteca d’Agramunt, amb el suport d’Òmnium local. ### Amor com a essència de la vida El tercer pilar del llibre és **l’amor**, concebut com a **essència vital**: • La majoria d’òperes tracten de l’**amor** en totes les seves formes: passió, gelosia, venjança, desamor, amor paternal, sacrifici. • El poemari desplega una **constel·lació de tipus d’amor**: • Amor apassionat i destructiu (gelosia del *pallasso* que acaba matant la dona). • Amor paternal (el pare de la filla violada, amor protector i ferit). • Desig de llibertat (*La Wally* de Catalani): la noia que vol fugir “tan lluny que ja no senti les campanes del poble”. • Amor que fon el “cor de gel” (*Nessun dorma*): vetlla, dubte i triomf final de l’amor. • Amor incondicional i trencat de **Madame Butterfly**, que es suïcida quan el marit només torna per emportar-se el fill. Bacardí defensa que **“l’amor és l’essència de la vida”** i que tot el llibre deriva d’aquesta idea: > “L’amor ens fa humans.” La conductora del programa hi afegeix una lectura existencial: > “L’amor és l’únic que ens endurem quan ens morim, i l’únic que deixem és l’amor que hem tingut per les persones.” ### Recepció i impacte Tot i haver sortit fa uns mesos, *Vitae Essentia* ha tingut un **retorn molt positiu**: • El poeta **Miquel Desclot** li envia una carta de felicitació molt elogiosa. • El llibre circula entre **conferenciants dels Amics del Liceu** dins el programa **Liceu VIP** (biblioteques Andreu Nin i Clarà de Barcelona): • En algunes xerrades, crítics d’òpera i experts (com Radigales o Pérez Treviño) **llegeixen poemes del llibre** i citen l’autor. • La **revista Segarra** en publica una **ressenya extensa**. Amb una tirada d’uns **150 exemplars**, Bacardí remarca que per ell el veritable “premi” és: • Que el llibre **agradi**, • Que sigui **útil per al lector**, • Més que no pas rebre guardons o reconeixements formals. El programa tanca la secció recordant que *Vitae Essentia* és el **cinquè poemari** de Bacardí i deixant oberta la porta a **noves presentacions** de cara a Sant Jordi. --- ## 2. “Redescobrint-nos”: 25 anys del romànic de la Vall de Boí (UNESCO) ### Un aniversari amb orgull i emoció La peça de **Júlia García** ens porta a la **Vall de Boí**, que aquest novembre celebra el **25è aniversari** de la declaració del seu conjunt d’**esglésies romàniques** com a *Patrimoni Mundial de la UNESCO*. Hi intervenen: • **Sònia Bruguera**, alcaldessa de la Vall de Boí. • **David Pochelo**, del **Centre del Romànic**. Tots dos destaquen un clima de **il·lusió i emoció** que recorda, salvant distàncies, el moment de la declaració fa 25 anys: • Es tracta d’un **quart de segle** d’un reconeixement que ha transformat la vall. • L’eix de la celebració és **implicar la població local**, no només els turistes. • Es vol que siguin els **veïns qui donin protagonisme** als monuments i al territori. ### Patrimoni, identitat i manera de viure La peça insisteix que el **romànic de la Vall de Boí** no es pot entendre **aïllat**: • Forma part d’un **territori viu**, amb pobles habitats, economia local i una manera de viure particular. • El romànic està **entrelassat amb la identitat** de la gent de la Vall: no són només pedres, sinó **paisatge, història i comunitat**. Als visitants se’ls convida a una experiència basada en tres paraules clau: • **Respecte** • **Descoberta** • **Vivència** Els missatges de la Sònia i el David als visitants són clars: • **“Que visquin la vall”**: no només mirar esglésies, sinó recórrer el territori, parlar amb la gent, sentir-ne el ritme. • **Respecte absolut**: • Pel patrimoni arquitectònic. • Pel **paisatge** que el rodeja. • Per la **vida quotidiana** dels residents: “Aquí hi ha gent que hi viu cada dia”. ### Gestió del turisme i sostenibilitat El 25è aniversari és també una oportunitat per **repensar el futur** del territori: • L’alcaldessa explica que la Vall treballa per un **equilibri entre turisme i sostenibilitat**, no només en l’àmbit del romànic, sinó en totes les activitats. • En concret, per al conjunt romànic es vol **evitar saturacions**: • Es potencia la **visita guiada amb aforament limitat**. • Es controla el flux per preservar tant els temples com l’entorn. Un punt clau de la declaració UNESCO és precisament **la preservació de l’entorn**: • Les esglésies són patrimoni mundial **no només** per la seva arquitectura i el seu valor cultural, • Sinó també per **l’estat de conservació del paisatge** que les envolta. • En les visites guiades es fa molta pedagogia sobre aquest **respecte integral**: temple + entorn. ### Actes commemoratius i mirada de futur Com a part de la celebració es programen diversos actes que combinen **reflexió** i **festa popular**: #### Jornada de debat sobre els 25 anys • **Dissabte 22, a les 16h, a Barruera**: jornada **“La Vall de Boí, 25 anys de patrimoni mundial i reptes de futur”**. • Temes principals: • Per què la Vall de Boí és patrimoni mundial? • Què s’ha fet en aquests **25 anys** en termes de conservació i promoció? • Quins són els **reptes pendents**: • Conservació del patrimoni arquitectònic i paisatgístic. • Millora de la divulgació. • Gestió dels impactes derivats del segell UNESCO (pressió turística, mobilitat, etc.). #### Jornada festiva i portes obertes • **Diumenge 30 de novembre** (dia exacte dels 25 anys): • **9h–13h**: *portes obertes* a tot el conjunt romànic, amb **accés gratuït** a les esglésies. • **13h**: projecció d’un **vídeo commemoratiu**. • Després: **dinar popular** per cloure la celebració. La conclusió de la peça és que la Vall de Boí **ratifica** un model de **gestió equilibrada**: • Protecció del patrimoni + **dinamisme social**. • Obertura al món + **respecte profund** per l’entorn i la comunitat. > És una celebració que mira **al passat i al futur**, i convida tothom a participar-hi amb consciència i respecte. --- ## 3. “Lleida Natura”: Grip aviària i caça d’ànexs ### Situació actual de la grip aviària En aquest tram final, dedicat a **Lleida Natura**, es conversa amb **Cristina Sánchez**, delegada de **SEOverlife a Catalunya**. El focus inicial és la **grip aviària (influença aviar)**, que està provocant **mortaldats massives** d’aus salvatges, especialment **grues**: • Ens trobem en **plena època de migració**: les grues es desplacen del nord i centre d’Europa cap al sud. • Molts individus arriben **ja malalts** als punts d’aturada. • El cas de **Gallocanta** (Aragó) il·lustra la gravetat: • Al voltant d’**un miler de grues mortes** en poques dates. • Tot i que hi hivernen més de **40.000 gruixuts**, la xifra és igualment **esgarrifosa**. • A escala europea, les xifres són encara més impressionants: • A **Alemanya**: unes **20.000 grues mortes**. • A **França**: com a mínim **10.000**. Cristina recorda que la **grip aviar no afecta només grues**: • Els **primers avisos** a la península es van detectar als **Aiguamolls de l’Empordà** amb **cigonyes**. • També s’han vist afectats **bernats pescaires** i altres aus aquàtiques. ### Què pot fer la ciutadania? Davant aquesta situació, es detallen **recomanacions bàsiques** per a la població: • **No tocar mai** cap au morta trobada al medi natural (especialment si no hi ha signes d’atropellament o col·lisió). • **Avisar immediatament** els **Agents Rurals** o el **112** per activar el protocol: • Retirada segura dels cadàvers. • Anàlisi sanitària. • Actualització del “mapa” de l’epidèmia. Aquesta informació és clau per: • **Tallars cadenes de contagi** (si es deixen els cadàvers al camp, poden infectar carronyaires i contaminar aigües). • **Fer seguiment epidemiològic** i entendre l’evolució espacial de la malaltia. Cristina comenta que inicialment, a **França**, es va optar per **no retirar els cadàvers**, fet que podria haver facilitat la propagació. Ara s’insisteix més en aquesta retirada sistemàtica. ### Evolució de l’epidèmia i causes Segons les últimes dades de **SEOverlife**: • Podria ser que estiguem arribant **al pic** de l’epidèmia i que comenci una **lleugera baixada**, però cal **màxima vigilància**. • L’arribada del **fred** no implica necessàriament una reducció del contagi: • Les gruixades continuen **dormint molt agrupades** a les llacunes (per protegir-se de depredadors), • La proximitat manté alta la possibilitat de transmissió. Un punt important és l’**origen del brot**: • Els ocells migratoris **són una via de propagació**, però **no l’única causa**. • S’han detectat **casos en granges** *abans* que arribessin les grues a determinades zones (p. ex. Alemanya), • Per tant, la malaltia es vincula també amb **sistemes intensius d’avicultura**. > No s’ha de *criminalitzar* la fauna salvatge ni els ocells migratoris, sinó establir **protocols rigorosos** i complir-los. ### Polèmica pels permisos de caça d’ànexs La segona part de l’entrevista aborda una qüestió **molt controvertida**: la **reobertura de la caça** a determinades espècies d’ànexs al **Delta de l’Ebre**, tot i la seva **regressió poblacional**. Les espècies esmentades inclouen: • **Griset** • **Xibec** (xivec) • **Quallarc** • **Xiulaire** Cristina explica: • Aquestes espècies estan catalogades com a **cinegètiques** (es poden caçar) segons una **llei de caça antiga**, prèvia als anys 80 i fins i tot **preconstitucional**. • Des d’entitats com **SEOverlife** es reclama **fa anys** una **revisió d’aquesta llista**: • Les **poblacions han disminuït fortament**. • Moltes espècies presenten **tendències alarmants**. • Malgrat això, enguany el Departament d’Agricultura ha permès novament la caça d’aquestes espècies en **alguns vedats del Delta de l’Ebre** (no a la resta de Catalunya). #### El cas particular del Xibec Es posa especial èmfasi en el **Xibec**: • A escala global pot aparèixer com a espècie de **“risc mínim”**, però **a Catalunya la situació és fràgil**. • Les dades que exposa el programa (basades en SEOverlife): • **2022**: es van caçar al Delta de l’Ebre uns **934 xibecs** (pràcticament 1.000). • En un període de **6 anys**: s’han abatut uns **6.230 individus** només al Delta. Aquestes xifres són molt cridaneres si es té en compte que: • Al Delta hi ha hagut una **pèrdua d’hàbitat** per a les aus aquàtiques: • S’ha deixat de fer la **inundació hivernal dels arrossars** per problemes com el **cargol poma** i altres factors. • Abans els arrossars inundats oferien una enorme **superfície d’hivernada** per milers d’aus. • Avui hi ha **menys ocells** i, per tant, la **mateixa xifra de captures pesa molt més** sobre la població total. #### Conflicte institucional i manca de coherència A nivell polític i administratiu, Cristina assenyala: • Fins fa poc, la **Direcció General de Patrimoni Natural** i la de **Caça** eren dins un mateix departament; això facilitava certa **coordinació**. • Ara depenen de **conselleries diferents**, i es fa evident una **fractura**: • La banda més **ambientalista** del govern aposta per la **conservació de la biodiversitat**. • La banda més **propagesia/agrària** i cinegètica prioritza la **continuïtat de la caça** com a activitat. • Les espècies en qüestió **no són causants de danys importants a l’agricultura**; aquí la caça té clarament un component **lucratiu i esportiu** (els vedats cobren per organitzar batudes). SEOverlife ha: • Presentat una **denúncia formal** i una **petició d’aturar les captures** al Departament d’Agricultura. • Reunit i està ampliant el **dossier tècnic** que mostra l’estat real de les poblacions i justifica: • La **descatalogació** d’aquestes espècies com a cinegètiques, • O, com a mínim, una **moratòria immediata**. De moment, **no han rebut resposta** i estudien **noves vies jurídiques** per forçar canvis. ### Factors ecològics de fons La conversa contextualitza la polèmica cinegètica dins un **canvi global d’hàbitats**: • El Delta de l’Ebre ha passat de ser un **gran mosaic de llacunes naturals** a un paisatge dominat per **arrossars**. • Durant dècades, la **inundació hivernal dels camps** va oferir una xarxa d’aiguamolls artificials clau per a: • Grans concentracions d’**ànexs** i altres aquàtiques. • La **hibernada** d’espècies com el Xibec, el Griset, etc. • L’**assecat hivernal recent** redueix molt aquestes superfícies d’aigua i, amb elles, la **capacitat de càrrega** per a les poblacions d’aus. En aquest context, **continuar caçant espècies en regressió** resulta, segons Cristina, **injustificable ecològicament**. ### Altres temes apuntats Per manca de temps, queden només esbossats però no desenvolupats: • El cas del **Gallfer** (tòtem ornitològic de zones humides com Gallocanta) i la seva situació crítica. • La importància de seguir les dades i campanyes a **@SEO_BirdLife** i **@SEO_Cat**. L’entrevista conclou amb el compromís del programa de **tornar al tema** en futures edicions de *Lleida Natura*, especialment pel que fa al **Gallfer** i altres espècies amenaçades. --- ## 4. Tancament del programa El magazín es tanca recordant: • Que **Aquí, a l’Oest** és produït en xarxa per **set ràdios de les Terres de Lleida** amb la producció de **La Xarxa**. • Que l’objectiu és **explicar el territori** cada tarda. • Que els oients poden **recuperar les seccions al web** del programa quan vulguin. La sessió es clou amb la promesa de **tornar l’endemà** amb la mateixa vocació de proximitat i divulgació cultural i ambiental.

Tags:

['Vitae Essentia', 'Ferran Bacardí', 'poesia', 'òpera', 'Som el que llegim', 'amor', 'creació literària', 'performance poètica', 'Josep Carner', 'Vall de Boí', 'romànic', 'UNESCO', 'patrimoni mundial', 'turisme sostenible', 'territori', 'Redescobrint-nos', 'Lleida Natura', 'grip aviària', 'aus salvatges', 'grues', 'Aiguamolls de l’Empordà', 'Gallocanta', 'SEOverlife', 'Delta de l’Ebre', 'caça', 'ànexs', 'xibec', 'griset', 'biodiversitat', 'medi ambient', 'Lleida']