Title:

Barroc pop i geopolitica, de Britney a Gaza

## Visió general de l’episodi Episodi magazín d’**Aquí, a l’Oest** amb tres blocs principals: 1. **Musicologia:** com la *música barroca* impregna el *pop* actual, amb exemples molt clars de **Britney Spears**, Vivaldi, Bach o Pachelbel. 2. **Actualitat internacional:** anàlisi crítica de l’"alto el foc" a **Gaza** entre Israel i Hamas, el paper dels **Estats Units** i la percepció social a Europa. 3. **Música electrònica i DJs:** repàs final al **Top 5 DJs** segons la revista *DJ Mag*, amb comentaris i valoracions personals. --- ## 1. Influències barroques a la música pop ### 1.1. Què és el barroc musical? L’Eduard Morell explica les bases de la *música barroca* (c. 1600–1750): • **Naixement de l’òpera** i de la *monodia acompanyada* (una veu principal amb acompanyament instrumental). • **Fixació de la tonalitat:** una teoria musical que ordena els acords en funcions jeràrquiques. • Relació **dominant–tònica** com a eix de *tensió* i *resolució*: • Explicat amb el típic final de cançó: *«xin–pom»*, on el *xin* és la tensió (dominant) i el *pom* la resolució (tònica). • Desenvolupament del *contrapunt*: diverses melodies independents que es complementen i dialoguen entre elles. > "Hi ha com una posada en lògica d’aquesta teoria musical i d’aquests acords". ### 1.2. De Bach a Sweetbox: el sampling directe • S’escolta l’**Ària de la Suite núm. 3 en Re major** de *Johann Sebastian Bach*. • El grup **Sweetbox** la reutilitza *quasi íntegra* a *Everything’s Gonna Be Alright*, afegint només percussions i rap. • Exemple clar de: • **Sampling directe** d’una peça barroca. • Ús de materials clàssics en el *pop* i el *rap* contemporanis. ### 1.3. El cànon de Pachelbel i el pop comercial • Es presenta el famós **Cànon en Re major** de *Johann Pachelbel*: • Seqüència d’acords recurrent: *Re – La – Si – Fa# – Sol – Re – Sol – La*. • Molt present en **bodes** i contextos "horteres" segons la broma del programa. • Aquesta roda harmònica apareix en moltes cançons pop/rock: • *Crying* (Aerosmith) • *Toca para mí* (Alejandro Sanz) • *Where Is The Love?* (Black Eyed Peas) • *Basket Case* (Green Day): les dues primeres voltes de guitarres segueixen el mateix patró. L’Eduard puntualitza: • No és tant que els compositors ho facin *inconscientment* per tenir-ho interioritzat. • És que **tot el sistema tonal** (tensió–resolució) condueix *naturalment* a **solucions similars**. • Moltes rodes harmòniques modernes deriven del mateix *principi barroc*. ### 1.4. Les *folies* i Britney Spears • S’introdueix el concepte de **folies**: • Danses d’origen hispànic, molt populars als segles XVII–XVIII. • Passen d’Espanya a Portugal, Itàlia i França (*Folia d’Espagne* de **Marin Marais**). • Estructura harmònica fixa, usada com a base de **tema i variacions**. • El *tema i variacions* consisteix a: • Presentar un tema inicial. • Repetir-lo en diverses versions canviant compàs, ornaments, ritme, tempo, etc. A partir d’aquí: • Es compara la **tornada d’un tema de Britney Spears** amb les harmonies de la *Folia d’Espagne*. • La base instrumental pop reprodueix **exactament els mateixos acords** que la peça barroca. • Es destaca el paper del productor **Max Martin**, que "sabia molt bé el que feia" aprofitant aquests recursos clàssics. ### 1.5. L’acompanyament *tambó* i Vivaldi • Es defineix l’**acompanyament tambó**: • Figura rítmica típica barroca: *notes repetides en corxeres* a la mateixa nota. • Serveix per **sostenir l’harmonia** i donar impuls a la música. • Exemple: fragment del **Gloria in excelsis Deo** de *Vivaldi*, on: • S’aprecia clarament el patró repetitiu de corxeres. • Aquest recurs es pot trobar també en produccions pop modernes. Segons l’Eduard: • Aquest tipus d’acompanyament dóna **empenyiment en el temps** a la cançó. • Combina bé amb harmonia tonal clara (dominant–tònica) i *hits orquestrals* col·locats en punts estratègics. ### 1.6. Contrapunt vocal i fugues: de Bach a Britney • Es parla del **contrapunt vocal** i de les **fugues** (s’anuncia que en parlaran en detall en un altre capítol). • Exemple: **Kyrie** de la *Missa en Si menor* de **Bach**: • Diverses veus canten *«Kyrie»* aparentment cadascuna al seu aire. • Totes acaben confluint a *«Kyrie eleison»* alhora, en una **conclusió comuna**. Comparació pop: • A *…Baby One More Time* de **Britney Spears**, a la secció: > *"I must confess that my loneliness is killing me now / Don’t you know I still believe…"* • Hi ha dues línies melòdiques que avancen de forma independent. • Finalment **es troben** i conflueixen, creant una sensació de contrapunt simplificat. ### 1.7. Reivindicar el pop i Britney Spears El tram final de la secció serveix per **dignificar el pop comercial**: • Es remarca que: • La música barroca **no és tan lluny** del que escoltem diàriament. • Moltes persones rebutgen el barroc per dens o pesat, però en realitat ja l’escolten en formats pop. • Es reivindica que dins del pop hi ha: • **Autèntica artesania compositiva**, amb molt de detall i pensament darrere. • Productors com **Max Martin** que treballen amb criteris molt sofisticats. • Es defensa explícitament que: > "En aquest podcast estem posant Vivaldi, Max Martin i Britney Spears al mateix nivell". • Es conclou que **Britney Spears "mola"**: • Té una veu potent. • Les cançons estan molt ben compostes. • Mereixen ser estudiades des de la *musicologia*. La secció tanca amb la Maria agraint a l’Eduard la lliçó i citant que **cada divendres aprenen una cosa nova** de música. --- ## 2. Israel, Palestina i l’"alto el foc" a Gaza ### 2.1. Marc general de la conversa Al bloc **Massa Est és l’Oest**, conduït per l’Arnau Vilà amb la periodista internacional **Sira Cusiner**, es tracta l’actualitat del conflicte entre **Israel i Palestina**. Punt de partida: • Un suposat **"alto el foc"** a Gaza, impulsat amb intermediació dels **Estats Units**. • L’Arnau ja el qualifica d’entrada d’"alto el foc entre cometes" i mostra **escepticisme**. Objectius de la conversa: • Analitzar què implica realment aquest acord. • Veure qui el promou, qui en surt beneficiat. • Entendre la reacció de la ciutadania europea i el paper d’Espanya. ### 2.2. Un pla de pau poc convincent La Sira descriu l’acord com: • Més aviat un **alto el foc temporal** que no pas un **pla de pau real**. • Organitzat en **fases**, però ja problemàtic en la primera. Punts clau: • **No hi ha retirada total d’Israel** de Gaza: • Només una *redistribució* de tropes darrere una *"línia groga"*. • Aquesta zona controlada per l’exèrcit israelià és una part **enorme** de la Franja. • Es configura de facto un **mur de seguretat israeliana dins de Gaza**. • És irrealista pensar que, després de tanta destrucció, **Israel abandonarà** el territori que ara controla. • Per això, la Sira veu molt difícil que s’arribi a una **pau duradora**: • El que hi ha és, com a molt, una **aturada momentània de l’activitat militar**. ### 2.3. Intercanvi d’ostatges i presos polítics Sobre el compliment de l’acord: • Hamas ha començat a **alliberar ostatges israelians**. • Israel ha iniciat l’alliberament d’uns **2.000 presos palestins**. • Tanmateix, Israel ja ha explicitat que **no alliberarà determinats presos clau**, com: • **Marwan Barghouti**, líder històric del moviment d’alliberament palestí i figura central de la **segona intifada**. Pel que fa a l’**ajuda humanitària**: • Israel s’havia compromès a permetre l’entrada de més ajuda. • Però ja **l’ha reduït a la meitat** al·legant que Hamas triga massa a tornar els ostatges (perquè els ha de localitzar). • Per la Sira, això demostra que **l’acord ja s’està incomplint** en la seva primera fase. ### 2.4. El paper dels Estats Units i els interessos econòmics L’Arnau pregunta què hi fan exactament els **Estats Units** i per què, un cop hi posen mà, "passen coses". La Sira respon amb una anàlisi molt crítica: • Per **Trump**, el conflicte és sobretot **un negoci**: • Es parla d’una futura **reconstrucció de Gaza** amb gran benefici econòmic. • Esmenta reunions on participen **Jared Kushner** i **Tony Blair**. • S’hi discuteix un *pla econòmic–immobiliari* amb vistes a convertir Gaza en un **resort** o projecte d’inversió. • Hi ha un **interès dels EUA** per: • Aprofitar econòmicament la reconstrucció. • Posar en marxa una mena de **protectorat** amb administració externa. • Assegurar una **presència militar internacional** (de facto israeliana o nord-americana). • Trump busca també capital polític i simbòlic: • Vol penjar-se la medalla de **"líder de la pau"** i aspirar a un **Premi Nobel**, imitant el precedent d’Obama. Conclusió de la Sira: • El pla està **dissenyat per beneficiar clarament els Estats Units** i consolidar el control israelià. • No parteix d’escoltar ni incloure la **societat palestina**. ### 2.5. Futur de Gaza i de la societat palestina Sobre el futur de **Gaza** després de la guerra: • La franja està literalment reduïda a **ruïnes**. • La Sira creu que es **reconstruirà**, però: • Amb diners principalment d’**Europa**. • Amb **negoci per als Estats Units**. • Amb els **gazians** com a **mà d’obra barata** dins d’un projecte que no controlaran. Pel que fa a la **societat palestina**: • Continuarà existint com a **poble i identitat**, però: • Probablement **dispersada** pel món (diàspora creixent). • O bé **subordinada a un govern extern** dins del propi territori. • El pla actual **no contempla** que els palestins siguin: • Protagonistes polítics. • Coprotagonistes d’un futur govern. ### 2.6. Un alto el foc fràgil i fàcilment reversible Sobre la solidesa de l’acord: • Molta gent a carrer i en mobilitzacions ja el veu com un **acord dèbil**, una *mitja part* abans de reprendre la guerra. • S’ha comparat amb **un descans** més que no pas amb un final del conflicte. La Sira hi coincideix: • **Hamas** està entregant el seu **únic element de pressió**, els ostatges. • Un cop retornats, **Israel ja no tindrà frens importants** per reprendre l’ofensiva. • Polítics israelians han fet declaracions explícites: • El **ministre de Defensa** ha insinuat que tornaran a la càrrega un cop s’hagin retornat els ostatges. • El **ministre de Finances** afirma que l’únic aspecte positiu de l’acord és el retorn dels ostatges i que **Hamas s’ha de continuar destruint**. Fets sobre el terreny: • Malgrat l’alto el foc, ja hi ha hagut **morts palestines** per creuar la "línia groga". • Israel **no està complint plenament** els compromisos d’entrada d’ajuda humanitària. Pronòstic de la Sira: • L’acord **no arribarà** a desenvolupar totes les seves fases. • És **molt poc probable** que vegem una veritable retirada israeliana del nord i centre de Gaza. • La seva visió és **clarament pessimista** quant a la possibilitat que aquest procés porti a una **pau justa per als palestins**. ### 2.7. Reacció social: vaga, mobilitzacions i paper d’Espanya Es comenta la **vaga i les mobilitzacions** recents a Espanya i Europa en suport a Palestina. Punts principals: • L’Arnau expressa **frustració** per la distància entre: • El que diu i sent la **gent al carrer** (crítica a l’acord, denúncia de la massacre). • El discurs dels **governs**, que "celebren" l’acord com un gran pas. La Sira matisa: • Entén que alguns governs posin l’èmfasi en el fet que: • **S’aturi, encara que sigui temporalment, la massacre diària**. • **Tornin els ostatges** a casa seva. • Això pot ser motiu de certa **celebració puntual**, sobretot per les famílies directament afectades. • Però insisteix que, estructuralment, el pla és **molt desfavorable als palestins** i en línia amb interessos israelians. Sobre el **paper d’Espanya** i la implicació ciutadana: • Les mobilitzacions i la vaga són vistes com un **símptoma positiu** d’una societat que: • Es preocupa per l’**alliberament d’un poble oprit**. • Assumeix una mirada **responsable** cap al conflicte. • La Sira considera útil: • La pressió ciutadana sobre el govern espanyol. • Que Espanya **trenqui o revisi acords** amb el govern israelià. • Encara que l’efecte real sobre Israel sigui limitat per la seva **gran impunitat internacional**. Perquè hi hagués impacte real: • Caldria que **molts més governs europeus**: • Adoptessin posicions clares contra l’actuació israeliana. • Apliquessin **sancions i mesures concretes**. • Només una **acció coordinada** podria començar a trencar la dinàmica actual. La secció conclou deixant oberta la incertesa sobre el futur de l’acord i amb el compromís de seguir-ne parlant en propers programes. --- ## 3. Top 5 DJs segons DJ Mag i debat musical ### 3.1. Format de la secció *Fallo tècnic* A l’últim tram del programa, a **Fallo tècnic**, el tècnic **Abel Purroy** pren el micròfon per rematar la setmana amb música electrònica. • Recorden que dilluns ja havien comentat del **posició 10 a la 6** del rànquing. • Ara tanquen amb el **Top 5 DJs del món** segons la revista **DJ Mag**. • El to és **informal i desenfadat**, amb molta complicitat entre l’Abel i el Fran. Es fa també una mini discussió sobre: • Si és adequat posar *música de cap de setmana* en dilluns. • L’Abel defensa que si la feina t’agrada, el dilluns pot ser tan bo com el divendres. ### 3.2. Què és DJ Mag i com funciona el rànquing L’Abel explica breument: • **DJ Mag** és una revista especialitzada en DJs i música electrònica. • Publica anualment un **Top 100 DJs**. • El rànquing es basa en: • Vots de **públic general**. • Opinió de **productores, discogràfiques i professionals**. • Cada any hi ha: • **Pujades i baixades de posició**. • Aparició de **noves entrades**. • Permanència d’uns quants **grans noms recurrents**. Es comenta que molts artistes: • Tenen **ghost producers**. • Treballen molt amb **col·laboracions**, cosa que pot restar-los mèrit com a productors individuals segons la visió de l’Abel. ### 3.3. Posició 5 – Armin van Buuren • **Armin van Buuren** (Països Baixos) passa del **6 al 5**. • Gènere principal: *trance* i variants d’electrònica. • L’Abel el considera: • Ben situat al **Top 5**. • Artista consolidat i coherent. • S’aprofita per comentar que als **Països Baixos**: • La música electrònica és hegemònica, comparable al **reggaeton** aquí a nivell de popularitat. Hi ha un intercanvi simpàtic sobre etiquetes com *"xumba-xumba"*: • El Fran parla de *"xumba-xumba més dur"* per referir-se al techno i estils més durs. • L’Abel puntualitza etiquetes més precises: *electro, EDM, progressiu, trance, techno, hardcore, hardstyle*. • Es destaca que aquests estils estan **molt estesos per tota Europa**, no només als Països Baixos. ### 3.4. Posició 4 – Dimitri Vegas & Like Mike • Dúo de **germans grecs** molt present a tots els grans festivals. • Baixen de la **posició 3 a la 4**. • Porten des de **2011** al rànquing de DJ Mag. • Han estat **3 cops número 1** del món. • Destaquen per: • Espectacles molt potents en directe. • Sorprendre amb produccions, col·laboracions i shows. L’Abel els considera: • Autèntica **institució** als festivals de música electrònica. ### 3.5. Posició 3 – Alok • **Alok**, DJ brasiler, ocupa la **posició 3**. • Opinió de l’Abel: • "No entenc el perquè" és tan alt al rànquing. • No és dels seus **favorits**. • Moltes de les seves produccions són **col·laboracions** i no tant treball propi pur. • Es deixa oberta la porta a correccions si s’equivoca sobre el paper dels *ghost producers*. ### 3.6. Posició 2 – Martin Garrix • **Martin Garrix** és el **número 2**. • L’Abel l’elogia molt: • El posaria **sempre** en el Top 5 mundial. • El considera un **artistàs al nivell de qualsevol gran nom internacional**. • Trajectòria: • Des de molt jove ja punxava i produïa. • Amb **18 anys** va treure *Animals*, hit global que el va consolidar. • Ha estat **3–4 anys seguits número 1** a DJ Mag. Per l’Abel: • Dir si és el **"número 1 absolut"** és difícil; prefereix no fer un rànquing personal tancat. ### 3.7. Posició 1 – David Guetta • El **número 1** del rànquing és **David Guetta**. • Fran l’encerta com a possible líder abans que l’Abel ho confirmi. • Valoració de l’Abel: • Reconeix que Guetta ha fet una **evolució bestial** al llarg dels anys. • Considera just que estigui dins del **Top 5**. • Personalment, però, **prefereix Martin Garrix** com a artista. • Malgrat el respecte, es declara "una mica descontent" amb aquest Top 5 final. També destaca que: • Altres noms com **Timmy Trumpet** i **Armin van Buuren** li agraden molt i podrien haver estat encara més amunt. La secció tanca amb: • L’Abel acceptant que "és el que hi ha" amb el rànquing. • El Fran utilitzant aquest número 1 per donar per iniciat **el cap de setmana**, acomiadar la setmana i citar la tornada del programa dilluns. --- ## 4. Estructura i to general del programa ### 4.1. Introducció i clima Al començament de la franja: • Es dona la **benvinguda a la segona hora** del programa. • Es comenten temperatures inusualment càlides per ser tardor en diferents poblacions de Ponent. • S’anuncia el menú de la segona hora: • *Escolta’m una cosa* (musicologia). • *Massa Est és l’Oest* (actualitat internacional, Israel–Palestina). • *Fallo tècnic* (Top 5 DJs i música de cap de setmana). Es recorda també: • El web **aquialoes.cat** per recuperar continguts del programa. • L’existència del podcast resum **"El Més Oest"**, amb els millors moments de la setmana en format breu. ### 4.2. To i estil comunicatiu Al llarg de l’episodi destaca: • Un to **proper i didàctic** en la part de musicologia: • Es fan servir exemples molt coneguts (Britney, Green Day, Pachelbel). • Es tradueixen conceptes tècnics (*dominant, tònica, contrapunt, tema i variacions*). • Un to **seriós i crític** en el bloc d’Israel–Palestina: • S’analitza el conflicte amb dades i context polític. • Es posa en dubte la narrativa oficial dels governs. • Un to **distès i humorístic** en la secció de DJs: • Bromes internes, gust personal, lleugeresa de cap de setmana. La combinació de blocs fa que el programa sigui un **magazín variat**, que passa de la **divulgació cultural**, a l’**anàlisi geopolítica** i finalment a l’**entreteniment musical**. --- ## 5. Temes principals tractats • **Música barroca i pop**: relacions harmòniques i estructurals (cànon de Pachelbel, folies, contrapunt, acompanyament tambó) en cançons contemporànies. • **Britney Spears i Max Martin** com a exemples de *pop* sofisticat, amb arrels en la tradició clàssica europea. • **Israel–Palestina**: crítica al suposat alto el foc a Gaza, manca d’inclusió de la societat palestina, interessos econòmics i geopolítics dels EUA i Israel. • **Futur de Gaza**: reconstrucció condicionada, possible govern extern i situació de la població palestina. • **Mobilització social a Europa i Espanya**: vaga, manifestacions, pressió ciutadana i límits de l’acció política. • **Top 5 DJs segons DJ Mag**: debat sobre reputació, coherència artística, evolució i gustos personals (Armin van Buuren, Dimitri Vegas & Like Mike, Alok, Martin Garrix, David Guetta). --- ## 6. Idees clau a retenir • La **música barroca** continua **viu i present** en el pop actual, sovint de forma involuntària per part de l’oient, però molt conscient per part de grans productors. • Recursos com la **relació dominant–tònica**, el **cànon de Pachelbel**, les **folies**, el **contrapunt vocal** o l’**acompanyament tambó** són pilars que connecten directament **Bach, Vivaldi i Pachelbel** amb **Britney Spears o Green Day**. • El suposat **alto el foc a Gaza** és vist com un **procés fràgil i incomplet**, pensat més per satisfer interessos israelians i nord-americans que no pas per garantir una **pau justa** per als palestins. • La **reconstrucció de Gaza** probablement serà finançada per Europa, explotada econòmicament pels Estats Units i construïda amb mà d’obra palestina, però **sense control polític palestí real**. • Les **mobilitzacions socials** a favor de Palestina són importants com a **pressió política**, encara que el seu impacte concret depèn de la resposta coordinada dels governs europeus. • El **Top 5 de DJ Mag** genera debat sobre **mèrit artístic, popularitat i indústria musical**, amb noms com **Martin Garrix** i **David Guetta** al capdavant i opinions divergents sobre figures com **Alok**. --- ## 7. Possible audiència interessada Aquest episodi és especialment recomanable per a: • Persones interessades en **musicologia accessible** i connexions entre clàssica i pop. • Oients que vulguin una **lectura crítica** del conflicte d’Israel–Palestina i del rol internacional. • Amants de la **música electrònica** i seguidors dels rànquings de **DJ Mag**. • Públic general que busqui un **magazín variat**, amb continguts culturals, polítics i d’oci en un sol espai.

['musicologia', 'música barroca', 'música pop', 'Britney Spears', 'Johann Sebastian Bach', 'Antonio Vivaldi', 'Pachelbel', 'harmonia tonal', 'contrapunt', 'tema i variacions', 'folies', 'Israel', 'Palestina', 'Gaza', 'Hamas', 'alto el foc', 'Estats Units', 'Trump', 'reconstrucció de Gaza', 'geopolítica', 'vaga', 'mobilitzacions', 'Europa', 'Espanya', 'DJ Mag', 'música electrònica', 'Armin van Buuren', 'Dimitri Vegas & Like Mike', 'Alok', 'Martin Garrix', 'David Guetta', '#fallotècnic', "Aquí, a l'Oest"]