i amb llar. Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns. Què tal? Us parla Francesc Balanyà. Això és, aquí a l'oest, el programa que fem a setes ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fil de sis, us fem companyia amb aquest magazín que fem gràcies a l'Arnau Vilà, de MUNFM. Molt bona tarda. Què tal? Molt bones. La Maria Gatau, de Ràdio Rosselló. Hola, hola. Hola, bona tarda, companys. Saludem també a la Sabina Pedrós, del Picard Ràdio. Què tal?
Hola, molt bones, westerns. La Karen Alfonso, de Ràdio Pone Mollerusa, molt bones. Hola, hola, a tots i totes. Li diem hola també a la Txell Bernaus, de Ràdio Seagram 1. Bona tarda a tots. I bona tarda a la Júlia García, de Ràdio Trem Pallars Ràdio. Bona tarda, westerns.
També saludem a l'Abel Porró i a la responsable tècnic d'aquest programa. Abel, molt bones. Molt bones, Fran. Que l'Abel com a servidor es troba als estudis d'Ulla i de ràdio. I a l'Abel li diem felicitats pel que ve a continuació el tema del dia. Perquè ella ha estat el muntador, l'editor del que parlarem, el tema del dia.
Concretament parlarem de memòria històrica de la mà de Munt, i no només per l'aniversari de la mort de Franco, sinó perquè la Pile Garcia i la Naga Sol, creadores del podcast anomenat Les 6 de Ravensbrück, han estat guardonades amb aquest premi de comunicació local, el millor àudio i premi de comunicació, no se existe el millor podcast. I com que Abel també era un muntador des d'aquí també, el felicidem en nom de tot l'equip, que ja ho fèiem allà claustre, no te teníem, però com que ara et tinc aquí cara a cara, doncs t'han moufant, eh Abel? Moltes gràcies, Fran.
Després, moment de la tertulia d'esports, en què repassarem el partit d'ahir, de confederació entre Lleida i el Mollerusa. Parlarem de la nit de caixa o faixa del Ponce Lleida, nit europea de l'Europa Cup. El derbi, perquè ja li podem dir així, entre Fraga i Vila-Sanau, el calendari del apassionant bàsquet. Abans, però, de tot plegat, notícies.
Com que pararem de bàsquet, el saludem ara, però el saludarem també després. Quim Caso, molt bona tarda. Ara el que comencem fent és fent amb ell el repàs, perquè serveix per tot el Quim, per bàsquet i per notícies, d'aquesta actualitat que ens comença dient que els estudiants de Medicina de la Universitat de Lleida reclamen garanties per escrit sobre el trasllat d'alumnes al campus d'Igualada. Exigeixen que la marxa sigui voluntària
i volen un pla de qualitat docent per garantir la igualtat d'oportunitats. Els alumnes han aturat l'activitat acadèmica per protestar contra la decisió de traslladar estudiants als últims cursos del grau a Igualada. Durant l'acció de protesta, el president del Consell de l'Estudiantat de la Facultat de Medicina, Antonio Moral, ha demanat que no s'imposin criteris polítics en les decisions que afecten estudiants.
Demanem també que la marxa a Igualada sigui en tot cas una cosa voluntària i no pas una cosa obligada. També volem que es puguin garantir condicions bones de qualitat i aprenentatge, ja que fins on tenim coneixement no en tenim professorat acreditat i llavors estarem creant una situació de desigualtat i discriminació als estudiants que marxin a Igualada. I per últim també demanem que hi hagi condicions d'habitatge i de transport per als estudiants que marxin a Igualada.
El nou espai a la capital de l'Anoia entrarà en funcionament l'any vinent amb una capacitat d'acollida de 75 estudiants de quart, cinquè i sisè. El rebuig dels alumnes no és el trasllat en si, sinó els cursors que en principi afectaria. De fet, Moral argumenta que el trasllat sí seria necessari a primer.
És veritat que primer aniria una mica millor perquè ara mateix amb l'obertura de les noves facultats i amb tota la pressió que s'està fent des del Ministeri per augmentar les places dels estudiants de Medicina, aquí a la Universitat tenim una congestió increïble d'estudiants. Llavors, si es fa des de primer i part dels nostres estudiants marxen una mica igualada, això seria un fet fins i tot bo, perquè aquí descongestionem les aules i allà també es poden formar bé, però clar,
sempre que allí puguin tenir la mateixa formació de la mateixa qualitat que la tenim aquí. Les classes aquest dijous s'han fet amb normalitat, però el professorat no ha pogut fer cap activitat avaluativa durant l'aturada estudiantil.
Més qüestions. El grup municipal d'Esquerra Republicana de Lleida portarà al ple de novembre una moció per commemorar els 50 anys, volíem dir, de la mort del dictador Francisco Franco i per reforçar les polítiques de memòria democràtica. La formació reclama que Lleida reconegui les víctimes, activi mecanismes de reparació i impulsi actes públics del 2026 dedicats a la memòria democràtica local.
La proposta d'Esquerra inclou una campanya informativa per donar a conèixer els drets de les víctimes, segons la legislació Vicent, i la creació d'un punt d'atenció municipal per facilitar les sol·licituds de reparació i reconeixement personal. El Republican reclamen que encara avui arrosseguem silencis i fèrides que no s'ha tancat des del fi de la dictadura. En aquest sentit, insisteixen que els ajuntaments tenen una responsabilitat especial, ja que són la institució...
Més propera a la ciutadania i tenen el deure de mantenir viva la memòria, donar suport a les famílies i explicar què significa de veritat reparar les víctimes. Finalment també alerten que Lleida no pot mirar cap a una altra banda quan l'extrema dreta torna a trucar a la porta i la història ens ha ensenyat la que només necessita una escletxa per tornar a enverinar la ciutadania, afirmen.
La Diputació de Lleida aprova el conveni entre el Departament d'Interior i l'any Suprem Municipal per tal de garantir que els municipis disposin dels plans de protecció civil municipals homologats. L'acord contempla una inversió de més d'1,7 milions d'euros per les anualitats 2026-2027. El conveni suposa una estratègia per al desenvolupament de la protecció civil local a Catalunya i ha de permetre que tots els municipis disposin de plans de protecció civil municipals mitjançant el document únic de protecció civil local.
D'altra banda, ple també ha donat llum verd del conveni amb institucions de salut per les anualitats 2026-2029 amb una aportació de 150.000 euros. L'objectiu d'aquest conveni és fomentar la realització de projectes de recerca amb la intenció de millorar la qualitat de la investigació en l'àmbit de l'atenció primària de la salut. Pel que fa a les mocions, a ple d'aquest dijous s'han aprovat una d'ara pacte local per unanimitat que demana garantir la cobertura dels llocs de secretaria, intervenció i tresoreria als ajuntaments.
A més, també s'ha aprovat per unanimitat la moció presentada pel Partit Popular sobre les freqüències avant entre Lleida i Barcelona. I la denominació d'origen protegida a les Garrigues preveu arribar als 6 milions de quilos d'oli d'oliva verge extra, evidentment, en la primera campanya normal, després de 3 anys nefastos a causa de la sequera. La manca d'aigües, això sí, la falta de pluges al setembre, ha frenat una major producció, però el sector parla igualment d'una bona cullita.
Aquesta xifra de 6 milions de quilos d'oli supera de llarg les mitjanes dels darrers anys, que van oscil·lar entre els 3 i 3,5 milions, tot i que encara estova lleugerament per sota del seu potencial mitjat, uns 7 milions de quilos d'oli. El president de l'ADOPL és Garrigues, Enric Dalmau, ha explicat que les pluges des de mitjanes d'octubre han arreglat molt la caiguda de producció que els agricultors temien a les zones de secar a causa de la falta d'aigua durant el setembre.
Per sort, molt millor que les tres últimes collites passades, perquè les sequeres ens van limitar molt la producció. Enguany tenim una bona producció, no és una producció molt gran, però és una producció que entra entre el normal. El secar que va patir en parc al setembre vam tindre pluges, ha plogut després d'octubre i novembre i s'ha arreglat molt, i de moment les cooperatives estan entrant molt més fruit que no aquests anys passats.
Les cooperatives i molins de l'ADOP Les Garrigues, que ha plegat 3.200 productors de 21 cooperatives de Les Garrigues, el sud de l'Urgell i el sud del Segrià, han començat a collir les olives per elaborar l'oli verd, el primer de la temporada. Alguns molins fa gairebé un mes que xafen les olives, mentre que d'altres han començat fa pocs dies. Com és habitual, la campanya de recol·lecció s'allargarà fins al mes de gener. Bona part de l'oli produït l'envasen i comercialitzen les cooperatives i molins, mentre que la resta s'exporta a Granel, principalment a Itàlia.
La DeoP treballa perquè cada any els productors comercialitzin més els seus productes i s'hagi de recórrer menys a l'exportació. Molts es venen envasats, o sigui, cada vegada cada any se'n ven més. No és una feina fàcil perquè has de fer marca, has d'estar al mercat, has d'invertir, però les convertives ho estan fent i la part que no es pot vendre envasat, sempre tens els italians que són
Aquí que venen, la primera que compren d'Espanya és la d'aquí. En altres el que ens interessa realment és vendre envasat, perquè és allà on tenim el valor afegit, on hi ha el valor afegit del producte. Pel que fa al preu de l'oli es manté estable amb valors similars als de fa un any. Això es tradueix en valors que oscil·len entre els 37 i els 45 euros, la garrafa de 5 litres d'oli d'oliva verge extra.
I Mollerussa celebrarà aquest diumenge el Dia Mundial de la Infància i l'Adolescència amb una festa al pavelló Pla d'Urgell. La jornada, que arriba a la quarta edició, vol posar en valor els drets dels infants i fomentar també la seva participació activa a la ciutat. Una qüestió que ens explica la Karen Alfonso de Ràdio Ponent Mollerussa.
La celebració organitzada amb les aportacions del Consell de Participació Infantil i el Consell de Participació Adolescent reunirà una vintena d'entitats del municipi i oferirà activitats de tota mena entre les 10 del matí i la 1 del migdia. La regidora d'Acció Social i Comunitària, Anna Carné, ha explicat que la jornada vol tornar a posar en valor la implicació del teixit associatiu i el paper actiu de la infància en les decisions que afecten la ciutat. També ha volgut destacar una franja inicial de mitja hora adaptada per a infants amb trastorns de l'expecte autista i hipersensibilitat auditiva per garantir que tothom en pugui gaudir.
I al igual que també aquest any tornem a comptar amb les activitats de sensibilització inclusives on Àspit farà el taller Posa't al meu lloc on hi haurà una gincama de cadires de rodes i alhora també a la primera franja de l'obertura del pavelló hi haurà l'espai pels nens amb hipersensibilitat perquè també puguin gaudir dels tallers i les activitats d'una forma més tranquil·la.
Entre les activitats programades destaquen des de tallers dinamitzats pels Mossos d'Esquadra, amb exhibicions de la Unitat Canina i del TEDx, fins a jocs educatius, circ, espais de construcció, globoflexia o una gran pista americana inflable que també podran utilitzar els adults. A més, les escoles Bressol tornaran a habilitar un espai específic per a infants de 0 a 3 anys. Gràcies, Karen, i com diem abans, Quim, fins després. Moltes gràcies. Fins ara.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
Tal dia com avui, fa 50 anys, poder era el dia que més ampolles de cava s'obrien a Catalunya. I és que es compleix 50 anys de la mort d'un tal Francisco Franco. I el tema del dia d'avui, per cert, verserà sobre la memòria històrica.
No parlarem estrictament de franquisme, tot i que directament, perquè el que farem és fer-ho sobre la Segona Guerra Mundial, que va deixar històries com la de sis dones catalanes deportades a camps de concentració de Ravensbrück, a Alemanya. Arran d'aquest fet, la Pili Garcia i l'Anna Gasol han fet un docupodcast, si li podem dir, que podeu escoltar a la plataforma La Xarxa Més, per ser sota el nom de Les 6 de Ravensbrück.
I com dèiem, al sumari, amb reconeixement inclòs. I avui el tema del dia es queda íntegrament a EMUN, perquè és l'Arnau Vilar, volíem dir, qui conduirà aquesta entrevista a la Pili Garcia i a l'Anna Gasol. Així que, tot vostre EMUNENCs i EMUNENQUES.
Doncs sí, Fran, sembla que t'has après bé el gentil i sis, eh? Ho has dit bé, eh? Emunencs i emunenques, i des d'aquí, doncs, nosaltres també, des de Munt, saludem a tots els westerns en aquest tema del dia, perquè, com dèiem, avui toca fer memòria històrica, i per parlar d'això, doncs, com deia el Fran, tinc l'Anna Gasol i la Pili Garcia de Munt FM, eh?
que són les creadores, les mares d'aquest podcast, les 6 de Ravensbrück, que ja, com dèiem, doncs, guardonades amb el Premi de Comunicació Local, el millor àudio, i el Premi de Comunicació No Sexista, el millor podcast. Llavors, tenim aquí a les dues persones que han fet possible aquest doblete, dos premis, Pili, Anna, benvingudes i enhorabona.
Gràcies, Arnau. Jo us anava a preguntar com heu viscut aquests dies, però ja he estat al vostre costat, ja ho he vist, ara més calmades després dels nervis. Una mica esborronades, però ja més assossegades. Hem fet com un pic d'emoció molt gran i ara ja una mica més assossegades. Expliqueu-nos una mica en què heu estat guardonades, perquè jo he dit el nom del premi, però clar, això suposo que té les seves característiques i tot. Tenim dos premis dels que parlar, tot vostre, endavant.
Primer, que dius que som les mares, però aquí hem de dir que ha sigut un podcast... Hi ha una família al complet. Una família... Extensa, enorme. Superextensa, superenorme, diguéssim, gran, eh? És un matriarcal, també ho hem de dir, però amb una família molt, molt, molt extensa. Moltíssima gent que ha participat en aquest podcast perquè, si no, hauria sigut impossible del tot fer-lo. Això d'una banda...
De l'altra. Doncs mira, estem molt contentes perquè hem fet un doblet, com tu deies, ens vam presentar a dos premis i dos de dos. Dos de dos. Això és molt guai. Completo. Molt guai. Per una banda, els premis de comunicació local que s'han recuperat, que atorga la Diputació de Barcelona, també la xarxa, l'Observatori de la Ràdio,
Aquest premi vam ser finalistes i finalment incito al Paranif de la Diputació de Barcelona. Vam saber que érem les guanyadores. Que va ser un moment superemocionant. I després també l'altre premi que tot just acabem de recollir perquè va ser ahir a la Ciba de Sant
a Coloma de Gramanet, on es va fer l'acte de lliurament dels premis de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya als Premis de Comunicació No Sexista. I nosaltres vam rebre el premi al millor podcast. Genial. Mira, si us sembla bé, vaig a fer un break i vaig a posar l'àudio de com us donen aquest premi de millor podcast, millor àudio als Premis de Comunicació Local, que com dèieu, va ser el Parlament de la Diputació de Barcelona. Així ho anunciaven.
I la guanyadora és la 6 de Ravensbrück, Consorci de Visores Municipals de les Terres de l'Ebre. Aquí al final, això s'ha de comentar, van dir Consorci Municipal de les Terres de l'Ebre. No, però després ho va arreglar. Ho va arreglar, després ho va arreglar.
Em va fer gràcia com va ser aquest moment. Parlàvem amb la Marta Trepat, que la tindrem a l'Espai Salut d'aquí uns minuts, que ja em comentava fora de micròfons que no s'esperava molt bé el rebre un premi, perquè la resta de mortals, la gent normal, no estem acostumats a això. Com és el moment on quan et criden, com ho vau viure?
El moment on... Primer presentaven, evidentment, les nominades. Estàveu nominades entre dos més, éreu tres, les finalistes. Però, clar, en aquells moments on presenten les nominades, on ho dieu, com es viu això? Doncs t'hem d'explicar que, normalment, aquest tipus de premis t'avisen a mantelació i et diuen... Has guanyat. Ets nominat, ets nominat, és secret, no ho diguis, ta, ta, ta. En aquesta ocasió no va ser així, nosaltres al rebre un correu i ens va dir...
que vindreu als premis. I nosaltres em dius, ostres, fins a Barcelona. No ho sabem. Entre setmanes. Tenim molta feina. I vam esperar-nos, vam fer un concle, bé, bé, qui vol anar, no sé què. I finalment vam rebre una trucada i insistint, és que hauríeu d'anar a aquesta entrega. Ep, llavors! D'acord, ja anem, per tant, ja intuïem.
que, com a mínim, finalistes ho érem, no? I va ser molt, molt possible. Estàveu agafadetes de les mans o no? En el moment on ho deieu. No, agafava abraçant, on just ho vam sentir, això sí. Reprimint-me la llagrimeta de tornar cap a dins, que ara he de parlar. Aguanta, aguanta, que he de parlar.
Clar, al final també és un reconeixement a aquestes dones, no?, que són la Lola, la Generosa, la Conxita, la Felicitat, la Maria i la Pepita Maranges i la Coloma Seró, diguéssim. I poder dir els seus noms, els seus noms i els dos cognoms, que per nosaltres també és important, allà davant, perquè per reivindicar-les va ser molt xulo.
Fantàstic. Ara que hem fet una mica de pròleg d'aquest tema del dia, toquem una mica més a la part tècnica, perquè anem a parlar del podcast de les 6 de Ravensburg, primer de tot anirem desglossant
Podem trobar els capítols a la plataforma La Xarxa Més, vull dir, allà els trobareu tots. Quants capítols s'han fet d'aquest docu-podcast, les 6 de Ravensbrück? Doncs crec que 18. Sí, 18. 18 capítols. Hi ha algunes dones que tenen 3 capítols, no? I algunes i dues en tenen 2, però les altres 4 en tenen 3.
Llavors és com una biografia narrada, per dir-ho així. És un docupodcast de no ficció. Aquest és el títol que ens hem inventat. Jo crec que realment, no sé si hi ha gaires antecedents de documentals d'aquest tipus, que barregen la part històrica. S'entren en la vida d'una persona cada capítol, o més d'un capítol en aquella persona, i van explicant com la trajectòria... En dos o tres capítols expliquem la biografia de cada una de les dones, però...
posant-hi primer la perspectiva de gènere i després no només explicant què els van fer, sobretot explicant què és el que elles van fer, fent les subjectes actius i no passius com normalment som les dones, no? Les dones som i els homes fan, no, aquestes dones com tot és... Fem, les dones fem, som i fem.
amb això d'una banda i de l'altra portant-les i aterrant-les al present. A més d'explicar la biografia de cada dona, cada dona li hem volgut treure un tret diferencial per parlar de problemes actuals, de maternitat, de dol perinatal... Activisme polític...
Han parlat de trauma, han parlat de silenci, han parlat de prostitució i abús, i tot això ho han fet també a través de veus expertes al present, perquè són temes que cal recuperar, que lliguen amb la nostra actualitat, i tristament, val a dir, perquè són temes que encara hi falta molta reflexió. I són 18 programes, 18 podcasts...
De quanta durada cada un, més o menys? No té una durada exacta cadascun, però entre 20, màxim 30, més o menys. Entre 20 i 30, i també us volia preguntar això.
Quant de temps ha durat tota l'elaboració d'això? És a dir, quan va començar i quan va acabar l'última sintonia de l'últim podcast que vosaltres vau produir? Vos dir l'entrega. Quan ho vam entregar? Perquè no s'acaben. Les 6 continuen. Les 6, 7, les de Ravensbrück continuen. Quan us vau assentar per primer cop a una cadira a parlar-ho i quan vau fer l'entrega? Quin interval? De fet, no estàvem assegudes a les cadires. Va ser aquí a la redacció. Va ser just després de les eleccions municipals del 2020 i...
Fa dos anys, 2023. Sortia la primera convocatòria de pitching de la xarxa. Jo et dic, acabava amb les municipals i havien de presentar una proposta i aquí vam fer com un brainstorm. Aquesta idea, aquesta... I va ser el TG...
El Daniel Tejador, exmembre. El Daniel Tejador, que va dir, per què no presenteu el llibre de la Míriam Roma? Que la Míriam Roma, llavors, tenia molt recent la publicació d'un estudiant en perspectiva de gènere, que es deia el 6 de Ravensbrück. En aquell moment va pensar, ostres, no, perquè això és un tema molt trist, molt difícil, i ho vam aparcar. Però després, amb l'urgència, vam dir, sí, presentem-ho! Va, ens tirem a la piscina!
Va ser una decisió una mica des de la ignorància. Llavors li posem a l'elaboració dos anys i uns mesets? Dos anys, sí. Llavors vam fer el pitching, la nostra sorpresa és que vam guanyar la convocatòria de pitching per unanimitat. Va guanyar la fase prèvia per abans d'arribar aquests premis. Sí, exacte.
Llavors vam estar primer esgotades de les municipals, hem fet 17 entrevistes alcaldades, vam fer, què sé, debats que van portar molta cua, com sempre, no?, de les municipals. I no va ser fins a setembre o octubre,
que vam dir, tenim pocs mesos, ens hi hem de posar, i no sabíem com fer-ho, la veritat és que anàvem molt perdudes, no? I aquí és on vam trobar un far, perquè una de les coses que sí que ens han passat amb el podcast és que hi ha hagut molta màgia, molta xarxa, no? El dèiem abans, no? Que la xarxa que es va fer en el passat entre elles, perquè una de les coses que passa bé... La deportació femenina, una de les coses que es diu és que generaven xarxes de sororitat, de solidaritat i de cures entre elles per sobreviure, no? Llavors, això que deia la Pili, no? Que sempre ho traslladem a...
fem aquest paral·lelisme de dir, nosaltres també vam arribar una mica d'aquesta màgia, perquè es va generar una xarxa entre totes aquestes persones que hi han participat. Vam contactar amb la Laia Manresa, que és guionista i directora de cine i de documentals.
Ella està a la Bon, fa també... És de dir que també al mentoratge, no? Sí, a la mentoria i és professora de guions també a la, crec que Pompeu Fabra. I està a la Bon, al centre de la Francesca Bonmeson. Quan li vam explicar el nostre projecte es va enamorar. A més a més, ella estava acabant en aquell moment un documental de la seva família sobre Bellvis...
que és que de tot molt màgic, Casa Reinal que és candidat a ser nominat als Gaudí i bé, i ella ens va començar a endreçar una mica, jo recordo aquella primera reunió allà a la Bona Barcelona que ens mirava com unes autèntiques marcianes que hem dit, però què esteu fent? No saben on van. No hi ha estudis encara acabats són biografies en construcció hi ha molta feina que hem fet nosaltres d'investigació hi havia algunes que estaven més investigades de reconstrucció de la memòria i la biografia
I també m'agradaria preguntar-vos una mica, que ens explicasseu la vostra experiència, perquè al final el periodista és el que sempre diuen, el periodista ha d'estar allí, ha d'estar al lloc dels fets, i si es vol fer una bona feina, s'ha d'estar allí. Vosaltres vau estar a Ravensbrück?
a més es va fer com un acte memorial de l'alliberament dels camps de concentracions i ara faig un break i és que jo no he estat mai a cap camp de concentració però sí que la gent que ha anat a Auschwitz sempre m'explica sí, està bé anar-hi perquè és important el lloc i com a tu és més està bé però surts d'allà amb un mal cos que no tens ganes ni de seguir el dia vosaltres quina sensació
va obtenir quan va anar al camp de Ravensbrück, que està a Alemanya, el que seria l'Alemanya de l'Est. I això, doncs, quina... Abans que no t'he acabat de contestar, em digui quant temps hem estat amb el procés. Nosaltres havíem d'entregar el podcast el 2024. Però se'ns va allargar perquè és que era un procés immens. Inconscientment ens vam fotre en un procés molt bèstia.
Però amb aquesta floreta que tenim allà, diguéssim, va ser que, no ho sabíem, però aquest 2025 era la commemoració del 80è aniversari de l'alliberament dels camps. Ha coincidit amb l'any Granger, el centenari de l'any Granger. Estava tot preparat. És que com si les dones des de no sé on ens enviesin aquesta energia per acabar aquest any. Llavors vam tenir l'oportunitat d'anar a Ravensruc a la commemoració dels 80 anys de l'alliberament.
Nosaltres havíem parlat molt de Ravensbrück, però no hi havíem estat. Llavors, trepitjar-lo va ser superemocionant, alhora que molt colpidor. Deies que la gent surt, és que no es pot sortir de cap més manera. És a dir, quan tu escoltes els podcasts de les 6 de Ravensbrück, nosaltres no hem volgut buscar aquesta part de víctimes, nosaltres hem volgut donar-les aquesta visió de supervivents, perquè ho van ser, van ser unes supervivents,
però és impossible que et deixi indiferent aquest podcast ahir precisament ho parlàvem mentre ens donaven aquest premi de l'Associació de Dones Periodistes no tota la informació que rebem ha de ser jiji-jaja no tot ha de ser escrolejar el periodisme també t'ha de commoure t'ha de fer pensar i t'ha de culpir i per tant tu no pots anar en un camp de concentració i marxar jiji-jaja seria més aviat preocupant si la societat rep tota aquesta informació si la societat pren consciència de tot allò que va passar
Ho dic perquè al final tothom sap més o menys el que es trobarà quan va a un camp de concentració però no sap realment el que sentirà el seu cos o la seva ànima fins que no ho veu. I m'agradaria que ens expliquéss que això, que s'hi respira en un camp així o en un lloc així, hi ha molt silenci, és fred, és més càlid, com és això?
Mira, jo, si vols, t'explicaré l'escena de quan ens fiquem el camp de concentració de Ravensbrück, que està construït a la vora del llac Ixvet, que és un llac molt gran, on, de fet, està ple de les cendres de moltes de les deportades que cremaven allà al costat. El crematori té una ximena allà que s'alça, des d'on sortia... Encara hi és? Encara hi és. Hi ha els forns, no? Se us ha d'imaginar uns forns, com si fossin uns forns de pepa, molt gran.
I, mira, m'esborró només de recordar-ho, eh? Doncs, clar, tu saps, veus allí la ximeneia i et fiques davant del llac i veus la població de Furstenberg, que és el poble més proper que hi ha, que està tot just a l'altra banda del llac i, per tant, la gent que estava vivint allí vivia cada dia olorant.
l'olor a carn de persona temada llavors és que és massa d'assimilar realment costa d'assimilar jo diria que totes dues han passat un procés que aprens a dir que hi ha una cosa que t'entre dins de tot aquest patiment a vegades escenes de a vegades parlarem amb la verdura estàs fent verdura a casa i si tens verdura trossos de verdura que s'han passat que s'han podrit aquelles dones estaven morint-se de gana
i ja en saben. Et fa aplicar reflexions a la vida quotidiana. T'acompanyen sempre. I en altres moments, tallant-se i veient que hi ha fulles negres que et tires i dius, ostres, potser l'hauria d'aprofitar més, per exemple. O...
Jo què sé, en moments d'esgotament. I penso, si elles van fer les marxes de la mort, aquest esgotament meu és absurd, no? O nostre. Podem, podem. Ens estan acompanyant per nosaltres. Jo, en el meu cas, i suposo que tu, Anna, ja formen part de nosaltres. Les nostres dones. Són les nostres dones. I són increïbles, Arnau. Increïbles. Són dones increïbles.
Estem arribant al final de l'entrevista. L'última pregunta sí que la tinc guardada i la enmarcarem en el dia d'avui, però abans vull que feu una breu pinzellada sobre això de les marxes de la mort, que sona bastant potent. Expliqueu així ràpid què és això de les marxes de la mort.
Les marxes de la mort, és a dir, quan l'exèrcit roig per l'est s'estava atensant per calpar a l'Alemanya nazi, anaven lliberant els camps de concentració i al revés, des de l'oest, l'exèrcit aliat. Llavors, a mesura que s'estaven apropant als camps de concentració, els nazis el que van fer és desmantellar els camps per deixar el mínim rastre possible de tot allò que havien fet, dels crims.
i el que van intentar és traure a la majoria de persones, en el cas de Ravensbrück, de dones, o en els comandos on les tenien treballant esclavitzades en diferents punts per endur-se-les i que no les trobessin allà. Llavors, per exemple, van alliberar, van traure, no alliberar, van fer que marxessin totes les persones que podien caminar dels camps durant quilòmetres i quilòmetres les portaven...
que poden ser 60 quilòmetres, sense menjar, sense menjar ni aigua, sense roba, amb aquell vestit de ratlles, amb sabates sovint, sense sabates, una sabata gran, una petita, caminar quilòmetres i quilòmetres i quilòmetres fins a algun altre camp que estigués, per exemple, més a l'oest, és el cas d'algunes de les nostres dones, que van caminar fins a Bergen-Belsen, que és un camp d'extermini que s'està
un símbol de l'horocaust, de l'horror de l'horocaust. Déu-n'hi-do. O sigui que fins i tot, quan semblava que el final, perquè això són els últims, els darrers dies, les que van sobreviure a aquestes marxes de la mort van sobreviure pràcticament a la deportació, però moltes persones es van quedar en aquestes marxes perquè eren
marxes de la mort, o sigui, caminar hores i hores i hores amb molt de fred, penseu que això devia ser a l'abril, no?, més o menys, a Alemanya, i durant el dia i durant la nit, no?, i també hi ha algunes històries increïbles a les marxes de la mort, com
Les dones s'ajudaven les unes a les altres, es feien de crossa i algunes van aconseguir sobreviure aquestes marxes de l'amor gràcies a l'energia, sobretot a les més joves que arrossegaven les més grans, perquè la perspectiva de gènere explica, no?,
i que dins dels camps la relació de les dones era de famílies. Les més grans s'ocupaven de les més joves, les més joves amb la seva energia s'ocupaven de les més grans i es tractaven de mares, de germanes, de famílies.
Arribem ja al final, però abans, evidentment, us solto l'última pregunta, que vosaltres segurament podreu treure una reflexió més clara que jo, i és que avui no és un dia qualsevol, 50 anys de l'aniversari de la mort de Francisco Franco, també en marquem l'entrevista d'avui del tema del dia en això, en la memòria històrica,
I vosaltres que heu tractat estat alemany i estat espanyol, per dir-ho així, dona la sensació des de fora que l'estat alemany ha sabut potser lluitar una mica més contra la història negativa o la història mal comesa, per dir-ho així. Què heu vist vosaltres que potser Alemanya ha fet bé o ha fet millor respecte a l'estat espanyol, respecte a aquesta memòria negra, per dir-ho així?
Com a mínim, allí hi ha hagut reconeixement. Per exemple, hi ha camps d'extermini, camps de concentració, que tot i que siguin visitables i siguin una mena de mig, amb totes les distàncies, porta aventura, diguéssim, amb totes les infinites distàncies, però existeixen. Hi ha hagut reconeixement. Aquí no. Aquí hi ha hagut camps de presons que han sigut camps d'extermini durant la Segona Guerra Civil i tot just ara s'estan reconeixent, les fosses, etcètera, etcètera.
De fet, aquí hi ha l'associació Francesco Franco, no? Allí és impensable i està privit. Tot i que et diré que l'ultra dreta actualment ha tingut molta força a Alemanya, però no ha tingut aquest blanqueig. I això és importantíssim. És que, de fet, ara mateix estem veient com... Les últimes enquestes estan dient que la població jove, especialment masculina, té un blanquejament de tot aquest discurs. Potser no és un postfranquisme, però sí un neofranquisme, no?
A Alemanya potser s'ha vingut distingir el que és la dreta amb el nazisme. És a dir, existeix la dreta però no existeix el nazisme en si, podríem dir-ho. Alemanya ha parlat de crims. Ja ha dit, allò és un crim. I aquí no. De fet, aquí la transició tampoc no ha fet això. De fet, s'han permès aquest tipus d'associacions. I el que potser està passant en el pas de les dècades és que hi ha hagut aquest blanqueig entre les noves generacions i això és un problema molt greu.
Ahir, de fet, i ara que recuperem, quan recollíem aquest segon premi de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, durant el discurs ens vam voler fer ressò de la Montserrat Roig, que ha estat un referent per nosaltres amb el seu llibre Els deportats catalans als camps nazis.
I ella deia que el nazisme es reprodueix contínuament. No és una anomalia del passat, sinó que es reprodueix contínuament, com ho fa l'ou de la serp. I qui diu el nazisme és el franquisme, en aquestes versions de neofranquisme, el patriarcat, el masclisme. Llavors cal estar molt amatents i per això estan vigent el fet de la memòria històrica i amb les nostres sis de Ravensbrück, que no són sis, són les set i totes les dones més que les acompanyen.
Genial. Doncs Anna Gasol i Pili García, com dèiem, doble premi per aquest podcast Les 6 de Ravensbrück. Premi de Comunicació Local, el millor audio i Premi de Comunicació No Sexista, el millor podcast. Enhorabona i, evidentment, disfruteu d'aquest treball. I ara, evidentment, toca acabar, que la gent escolti una mica la intro, un fragment dels vostres podcasts,
Perquè així és com comença, per exemple, el podcast de les 6 de Ravensbrück, un d'ells, i amb això acabem amb aquest tema del dia d'avui. 6 dones deportades a un camp de concentració, 6 històries de vida i un gros oblic. Coloma Cero Costa, generosa Cortina Roig, Conxita Granger Veleta, Maria Maranges Bové, Lola Casadella Puig i Felicitat Casa Nadal, les 6 de Ravensbrück. En veu de dona, a Lleida, al Pirineu i Aran.
Una coproducció de MUNFM i la xarxa amb la col·laboració de l'àrea d'igualtat de la Diputació de Lleida. Tarda avorrida, escolta'ns a Aquí a l'Oest.
L'esport no només és futbol. I tampoc només cosa d'ones. Esport plural i divers a la tertúlia esportiva d'aquí a l'oest. Sí, sí, sentim-nos bofegar amb aquesta sintonia inicial. Ens bofegarem nosaltres, que hem de comentar moltes coses amb molt poc temps. Amb en Sergi Guiu, el cap d'esports d'aquesta casa, Duau Lleida Ràdio, narrador d'Àtic Lleida, què tal? Hola. Quim Gasó, narrador del Jaio Post Lleida, redactor Duau, què tal? Bona tarda. Divina Ferreng, presidenta del Lleida en Vol, com anem? Bona tarda, eh?
I el més immediat és que ahir va haver aquest derbi lleidatà de futbol. Sí, és el segon en Copa Catalunya, és el primer dels tres Mollerusses Lleides que viurem aquesta temporada. Fa dues setmanes Mollerussa Atlàtic Lleida en Copa Catalunya, superava l'equip del Pradusell al de la capital del Segrià. Ahir es veien les cares un Mollerussa i un Lleida, que d'aquí un meset més o menys
Jugaran tercera federació al camp d'esports i a la segona volta es tornen a veure el pla d'Urgell, ja ho sabem que competeixen en la mateixa categoria. Partit força travador de la primera meitat, a la segona sí que va ser una miqueta més divertida, amb polèmica al descans perquè un jugador del Mollerussa...
que va acabar expulsat. La victòria va caure pel costat dels de la capital del Segria, que ara estan pendents. Sembla que s'haurien d'emparellar contra el Camp Joliu, que és un equip de les Tarragones, perquè segueix aquest criteri de proximitat geogràfica a aquesta competició. Veurem si acaba sent així o no i fins en quin punt, llavors sí, molestarà en dimecres, anar fins a les Tarragones, quan sabem que l'important és el cap de setmana.
Cap de setmana, que tant un com l'altre, Lleida Esportiu com Mollerussa, el que fan és veure les caders, no contra qualsevol equip, diumenge, sinó contra equips de la part alta, pel que fa al Lleida, amb el segon classificat, el Cornellà i el Mollerussa, que visita el camp de l'escala. Per tant, empresa complicadíssima.
No es poden despistar massa cap dels dos perquè encara estan en zones de descens, per tant els partits d'aquests entre setmanes ni que sigui Copa Catalunya han de ser un més tràmit i com deies no és la jornada més propícia en principi per sortir del descens amb aquell Lleida-Cornellà, un partit que hem vist ja en nombroses ocasions però en categories més altes, no passen cap dels dos per el seu millor moment i el Mollerussa amb un dels desplaçaments més llargs de la temporada fins al camp de l'escala que també
està vorejant la part alta, per tant, en principi compromisos complicats per tots els equips aquesta setmana, però que una victòria això sí els aproparia molt a les posicions de fora del descens.
I el futbol Lleida t'ha adivinat que segueix a mores baixes, podríem dir-ho així, perquè és igual l'equip que parlem, que si el Lleida, que si el Mollerussa, que si l'Atlètic Lleida, que si l'EM, tots són drames. Bé, l'Atlètic Lleida va guanyar, no? És que sí. Però són drames, però ara... Ara just estava pensant, els quatre estan en zona de descens, l'equip que més victòries té és l'Atlètic Lleida, que en té dues.
Sí, exacte. Que tampoc no... Mínims mínims, hem d'anar al futbol sal, eh? Que aquí hi ha més èxits i... Home, aquestes noies... Sí. Que estaran a la màxima... Hauria de passar alguna cosa molt estranya, perquè l'Iñola... És que és una barbaritat, eh? Les has puc veure? Encara no he anat aquesta temporada. Jo vull anar, eh? La temporada passada, a més, retorn de la Karen Pons, que va estar lesionada, i la Rossi també, bueno, i golejant, vull dir, fent gols, i jo penso que allí hem d'anar, eh?
No, i aquest any han fitxat, eh? I han fitxat gent de fora, vull dir que el projecte de Linyola... N'està sent un de seriós. Primeres, vull dir... Sí, sí, sí. Han perdut un partit, diria, només. A part, aquest any també hem viscut Copa de la Reina, per tant, ostres, està sent una...
I la temporada passada, en parlàvem tots, que era la de debut, per així dir-ho, però és que n'han tingut prou amb dues temporades per demostrar que estan fetes per aquesta categoria i per pensar més amunt. Que la temporada passada també estaven a la penalta. Sí, sí, i era la de debut. Molt bé. Tornant a la gespa, que també és un tema que ens portaria temps. Com t'agrada la marxa, eh? No, no. Com t'agrada la marxa, Sergi. No tractarem aquest tema. La gespa, la gespa.
Avui parlàvem amb Roger Lamés al voltant de la situació de l'AM. Des de principi de temporada, el missatge tant de Joan Bacaret al principi com del propi Roger Lamés aquestes últimes setmanes, i és cert, era que les sensacions no anaven acompanyades de resultats, que el que es veia a la GESP no anava acompanyat de resultats, i jo crec que aquesta és la setmana més dura de l'AM perquè aquest passat cap de setmana perden 1-3 contra el Tenerife de forma justa.
I la gent de la Mesa no ho va amagar en sala de premsa el diumenge al migdia. Va dir que la derrota era justa, per tant hi ha hagut un canvi de missatge. Ha estat una setmana on ha tocat també cuidar la part anímica. La M, a més a més, té un servei de psicologia força important per cuidar aquest aspecte.
I aquesta setmana és el que acostuma a passar quan no es guanya. Toca centrar-se en l'aspecte futbolístic, que és el que et dona punts, però també l'aspecte psicològic que ha tingut prioritat en guany. Clar, però aquest equip llavors, en aquell moment, abans del partit, duplicava punts a la M. 6 en tenien les dels recassants i 12 el Tenerife. Per tant, pot arribar a entendre que estan en moments diferents. Clar que aquest cap de setmana jo crec que és el sí o sí...
Sí que és cert que joven a fora, al camp de l'Europa, a dos quarts d'una d'aquest diumenge, perquè l'Europa és última, sis punts, compartint aquests punts amb l'Oviedo, però és que aquest Europa, aquest futur rival de diumenge, doncs està a set punts. I només la resta d'emparallaments, però...
que guanyar, que no és gens descartable, et pot fer saltar fins als 9 punts i, per tant, allò fregant, fregant, sortir de la zona roja, que seria un cop de moral divina, brutal. Està clar que en aquests moments de la temporada, una victòria, una derrota, o t'acaba d'enfonsar o te catapulta a que agafis el cercle virtuós, que ara és...
ser viciós i d'alguna manera no ajuda tampoc el camp amb el qual es toca jugar que és diferent i a més a més la gesta ara ho hem de repetir no és en les millors condicions i tot s'hi suma al final acabes perdent i malament però jo penso que
Europa, llavors, jugar fora també et baixa una mica la pressió perquè no estàs tan temps i a veure si surt d'efecte i la feina de la psicòloga Martins té també els seus fruits, no?, perquè a vegades des que tu intervens amb la part psicològica fins que ho acabes assolint, doncs no... No és immediat, no és una cosa. No, no, clar, clar, clar.
la figura aquesta, doncs és bo que es comenci també a incorporar. I certificat, és a dir, per molt bo que sigui el psicòleg, que no li fiquem en dubte la feina, doncs al cap de cadascú, les circumstàncies, etcètera, etcètera. Però ajuda, acompanyi... Exacte, mal no fa, sempre...
Com a molta guerra és igual, però en la majoria de cases ajuda. No sé si cal fer còlegs pel jaio o pel llei de tot i perdre. També s'ha de saber gestionar els moments. Bueno, els tenen, eh? Tenen un àmpli equip professional, com sempre, darrere, i a vegades, jo crec que en els moments que vas bé, és més important encara saber gestionar expectatives... Això quan un equip va bé ho diu, però quan va malament ja no ho diu mai. Tot el ronron del cap... Escoltava, perdona que talla...
A l'Aranxa li feia entrevista a l'Aranxa González, capitana de l'Alpicat de Noies, perdien contra el Fraga, 5 a 1, no han puntuat en cap partit, en porten 7, i jo li deia allò, erròniament, perquè jugaran contra el Ben Vibre, que és la sorpresa d'aquesta temporada, però tots a inici, com que teníem aquest xip de diep, tenint el turmanet a inici de Lliga, a partir de la jornada 8 comença lo vostre, però clar, han passat 6 jornades, però ja toquen els de dalt, no?
I quan li deia això, em deia, per això tallava Quim, em diu, sí, sí, tots ens ho diuen, nosaltres estem ho tenint clar, però i el meu cap? I ho deia, pobreta, amb una veu de pena, amb una autenticitat, com que no és fàcil de gestionar això, encara que sàpiguis que sí, que t'han tocat els mostres de competició, que hi ha nivells molt diferents, però sabem que la nostra lliga comença ara, però que arribem aquí amb el cap com arribem. Mhm.
Bé, no, són situacions sempre difícils de gestionar, a més a dir, el mal d'uns, el privilegi dels altres, quasi, perquè hi ha molts equips que voldrien estar en la situació del Jai Opus Lleida, que és cert que és una molt bona situació, però també s'ha de saber gestionar des de dins, més que res per tot el que fa a expectatives i una mica a tot el que apunta l'equip en aquest inici de temporada, tenint en compte que l'objectiu primordial continua sent la salvació, però quan et veus 7 a la taula i en posicions de copa...
Doncs, evidentment, els voltants del grup sempre van sortir en altres possibles aspiracions, tot i que jo crec que sempre tant jugadors com cos tècnic, quan xarren davant als mitjans, són molt excedius que l'objectiu continua sent la salvació. I un breu apunt abans, comentau de la gesta del Linyola, que és primer classificat en aquesta segona categoria del futbol sala femení.
no us imagineu lo difícil que és la pista Linyola. És a dir, jo per experiència personal, que he jugat tota la vida, hi ha poques pistes que em facin més mandra, amb el sentit que té lo difícil que és guanyar-hi que la de Linyola. Doncs mira, fet l'apunt, eh? Va guanyar el Quim ahir, per cert... Va guanyar el Quim ahir? Copa Lleida. Ah, molt bé, doncs sí. Però fa mandra perquè són molt bons en clau local, perquè sí, perquè la pista és d'aquell material que costa, perquè l'agrada per té molt, però una mica de tot, què sé què li passa al Quim?
per tot, perquè... No, no, és a dir, com a experiència personal, però veus que els equips que passen per allà n'hi ha molts que es fan petits, al final, vull dir, no és un secret que un poble de la mida de l'Inyola estigui sempre en categories tan altes, tant masculí com femení, és cert, doncs, que això, que reformar la pista no fa gaires anys, que el públic apreta, que quan jugues, doncs, et fa aquest punt petit... Fes molt a prop, no? Sents allí que t'estan cridant allà i la banda... Ah, no, correcte, no? Sí, sí, no, no, és un pavelló que m'agrada, la veritat.
en futbol gran, que també l'he viscut jo l'Inyola també és camp sí, sí, també l'he viscut el pla d'Urgell també en Vilassana sí, el pla d'Urgell, sí, estic d'acord jo crec que és cultura esportiva del propi pla d'Urgell el que dius abans de la banca és evident que és complicat, però veure tot un pavelló que te dones recolzament també els hi ha de donar ànims perquè han fet... mira, passa una cosa en Vilassana que és que ara han ficat les entrades a 15 euros pujat 5 euros
Ha assegut i deu hores de peu, perquè no hi caben. És una bona idea. Estàvem al bàsquet. Quim, et llanço perquè a tu no te l'havia pogut fer aquesta pregunta. Alguns me l'han relativitzat. Jo soc dels que me compro la teoria. Doncs, vale, si hem perdut. Però jo soc d'aquests que em quedo amb l'anàlisi d'una mica, i ara hi entrarem, amb el Pons Lleida,
que passava amb el Barça. Sí, s'ha perdut, però has competit contra un equip, contra un històric, contra un gran equip, te sap greu que al final passa el que passa, que és el tramfinal, però no sé si consola o te fa agafar aquesta idea de que si som capaços de competir, podem competir a tothom. És a dir, agafar-se més amb el que ha de vindre que amb el que acaba de passar. Tots d'aquestos no ho estan així,
I viu tots els partits? Jo d'aquest partit de cap de setmana encara aniré un punt més enllà. És a dir, jo penso que el partit que fa aquest cap de setmana el Jaio Posledo, tot i arribar els últims 5 minuts amb el partit pràcticament empatat, no és ni de 10, ni de 9, ni de 8, i ser optimista és de 7. És a dir, fa un partit, per mi...
de bé, de notable baix, de molts errors no forçats, d'un cert punt de nerviosisme, de manca de sistemes en alguns moments del partit, i tot i així té l'oportunitat de rematar el Manresa quatre o cinc vegades durant el partit. Un Manresa que arribava també tocat anímicament després de començar a manar l'anà temporada i de perdre en competició europea. Jo crec que hem d'haver el baix mig ple, és a dir, si jugant com es va jugar...
i que no van sortir les coses, el partit va estar viu fins a últim moment, això vol dir que el dia que mínimament estiguis afinat, que les notes sonin com han de sonar i que els jugadors trobin aquest millor estat de forma, que no van trobar en part per jugar fora de casa però en part perquè no va sortir el partit tal com esperaven el diumenge passat, les victòries han de continuar sortint i evidentment jo crec que és la línia
d'aquest inici de temporada, que s'ha demostrat que quan el Jaió Postlleida està bé, per molt que s'ha plantit el Barça davant, doncs li pots disputar i fins i tot arribar a guanyar el partit.
O el Murcia aquest dissabte al 6 de la tarda, no? Sí, clar. Doncs mira, pot ser un bon següent pas perquè la següent setmana ja és aturada de seleccions, per tant jo crec que arribar amb aquesta parada amb uns 5-3 i dins dels 8 primers ja et dona un bon coixí i la satisfacció de que has fet una part important de la feina abans de l'inici d'aquestes festes, que, perdona, també molt breu, el bàsquet passa al revés que...
no diré que la resta d'esports, però que la resta del món gairebé, és a dir, com més festivitats hi ha, més partits s'hi fiquen, perquè els dies de les festes de Nadal, amb 16 dies són 4 partits, per tant puja el ritme també. I Quim Gasol és el que està més content d'aquest... Sí, de la seva família... A més de les torrons davant del micro, sí. Eh, planazo pel dissabte a la tarda. Primer escolta'm el Sergiu, no? A les 4 estarem a València, ens escolten...
anant cap al barris nord, al barris nord a l'E6 i a quarts de 9 cap a l'11 de setembre. Que hi ha ni més ni menys que nit europea, s'ha d'aixecar un a 3 o 2 advers el pont que deu fer davant l'Alcoi, és vuit anys de final, per tant, es busca el passi a quarts en una jornada que el club ha explicat que hi haurà campanya en el marc d'aquest 75è aniversari per tal de donar a conèixer el que hi patins a més gent, que el gaudeixi més gent, que s'aniran convidant a diferents clubs del territori, de la ciutat,
i que han començat amb el futbol, que hi ha aquesta bona relació de sempre, i que els aficionats ja ho havien manifestat, el club que hi volien ser, doncs mira, s'ha tirat a demanar aquesta campanya, que tothom, per si no ho sabeu, que sigui abonat del Lleida Club de Futbol, doncs té entrada gratuïta en aquest partit, dos quarts de nou de la nit, que a més, una eliminatòria europea, sempre promets apassionat.
Està claríssim que el pavelló ha de vibrar amb força, ajudat de la gent del futbol i de tota la gent del Pons, no? I penso que una mica com és el factor pista amb el bàsquet, no? I que el dissabte a la tarda és un jugador més, doncs el mateix el Pons i tota l'energia perquè passi que passi, no?
A mi no sé si se m'ha posat més la pell de gallina o m'han saltat més llàgrimes al veure l'eslògan, que és entrepanada per la remuntada, que per 5 euros amb aquest lligam que s'ha aconseguit amb el bar de l'11 de setembre, doncs tenen entrepà i beguda, em sembla que és per...
Per 5 euros... El de la imatge és el pare d'un convidat d'aquí, d'un responsable d'aquest programa, la Rau Ila. Per això també ho comentava, entrepana per la remuntada, els entrepans no faran gols, però ajudaran, que des de la grada probablement s'anima una miqueta més. Si venen del bàsquet, vindran amb ganes, llavors... Si està tot, pensa. Exacte. Que bons que són aquesta gent de l'Opera. Fora bromes, m'agradava molt avui Jordi Badia, un dels capitans de l'equip, que
que ell ha viscut nits importants a l'11 de setembre, i ell comentava, és d'aquells dies que entres a l'11 de setembre, hores abans del partit, veus les grades buides i ja et poses tens perquè t'imagines com estaran al cap d'un parell o tres d'hores, i mira, es posa la pell de gallina de dir-ho. I ha de ser això, jo crec que el dissabte,
És una campanya, la de llista, que en aquesta primera part és el Lleida qui se'n beneficia, però jo crec que també ho diu Jordi Badia, Lleida quan un club ho ha necessitat ja ha estat. Que Lleida torni a demostrar aquest dissabte en el marc del Pons Lleida que és nit europea i que s'ha de remuntar al cap i a la fi. Un gol per allargar-ho, dos per guanyar i eliminar el coi.
També tenim partidats, i passarem molt ràpid, perquè vull parlar amb la Divina, però dir-ho, que el Fraga rep a la Vila Sana, encara de Lliga, aquest diumenge a un quart d'una, ho fan a Tele Deporte,
partidars aquest diumenge a l'Ocalliga entre els dos equips que ara tothom decideix que són els més forts de la categoria. En Vol, no tenim agenda aquest cap de setmana. Descansem, descansem. Però ara que agafem el ritme que venim aquí de guanyar amb un rival directe per aquests objectius. Va bé, va bé, va bé perquè pots consolidar emocionalment, mono, psicològicament dius venga dos victòries consecutives.
Escolta, preparem el següent partit, que és a Naitasuna, que s'hi pot anar també a veure una de les meques de l'envol perquè aspires a tenir alguna vegada algun paella d'aquestes característiques i, bueno, escolta, bloc consolidat, feina que s'està fent ja des de la temporada passada, l'estaf...
tècnic, a excepció del dia del Saragossa, que tothom va fer mal el perdre fins a l'últim moment lluitant-ho, però a seguir. Nosaltres a seguir.
Clar, amb aquest futur rival, insistim, no? Aquest cap de setmana serà el proper. Vosaltres, que esteu amb 7 punts, i el Anaita... Anaita Suna està per sota, sí. Ah, 5 puntets, eh? Clar, però per tant, vull dir, aquest d'aquests partits, que crec que són més importants en els que a priori pensem que guanyar, ja no perquè et distanciïs,
sinó perquè els deixes molt despenjats a un grup gran i això de l'objectiu de la permanència, ostres, que falta molta lliga, que tot, però... Però una mica com el basque, no? Estàs fent la feina per endavant, per si hi ha alguna entrem posada que no hi ha de ser, perquè el bloc està... La defensa, no sé, us la veieu, i cada vegada es perden menys pilotes i, bueno, el dissabte passat va ser allò que dius, bueno, estem a la primera meitat de la segona part,
I ja no estem amb l'atenció perquè hi ha 4, 5, 6 gols de diferència, no? I això, doncs, també ho han de viure elles per poder també sentir-se segures a l'hora de defensar, no?, aquestes marges. I en una altra zona, psicològicament, doncs, seria molt important. Ja no n'hem puc parlar, però dic que ha agafat aire la Rodi Balafi a Borelleida amb aquesta victòria importantíssima per 3-1 contra el Vikings la setmana passada. Gràcies, Divina, Quim i Sergi. Adeu. Adeu, Julien.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis,