Title:

Doomscrolling digital i 30 anys de Nexus

## Visió general del programa L’episodi d’**Aquí, a l'Oest** combina dues grans peces de contingut: • Una secció de **psicologia** centrada en el *doomscrolling* i els efectes de les *xarxes socials* sobre el cervell. • Una secció d’**emprenedoria** amb la història, filosofia i reptes empresarials de la **Clínica Nexus**, referent en *medicina estètica, tecnologia i salut*. Al tram final, el tècnic del programa fa una secció breu de divulgació històrica sobre les **festes paganes de solstici d’hivern** que precedeixen el Nadal cristià. --- ## 1. Psicologia del doomscrolling i xarxes socials ### 1.1. Què és el *doomscrolling*? • Es presenta el terme *doomscrolling* com la **combinació de dos anglicismes**: • *doom* = condemna, perdició, fatalitat, mort. • *scrolling* = acció de desplaçar-se cap avall en un *feed* o timeline. • El *doomscrolling* es defineix com **l’hàbit compulsiu de consumir males notícies** (guerres, desastres, crisis, pandèmies) mitjançant les xarxes socials i pantalles. > "Parlem d’aquesta psicologia del *doomscrolling*, que és la trampa en què el nostre cervell està programat per caure una vegada i una altra amb aquestes notícies fatalistes." ### 1.2. Context: pandèmia, guerres i saturació informativa La Marta Erolés contextualitza el fenomen amb tres grans episodis recents: • **Pandèmia de la COVID-19**: • Marca un **abans i un després** en el consum de xarxes. • Aïllament físic → **abocament massiu a les pantalles** per informar-se i relacionar-se. • La incertesa i la por es van viure sobretot **a través de contingut digital**. • **Guerra d’Ucraïna**: • Conflicte viscut com “més proper” geogràficament. • Gran quantitat d’**imatges cruentes** que arriben sense filtre. • **Conflicte a Palestina** i altres crisis globals: • Les xarxes mostren **escenes molt dures** sense que l’usuari les hagi buscat. • Es remarca que **els conflictes són constants arreu del món**, però la tecnologia fa que **hi estiguem exposats de manera contínua i immediata**. La idea central: **les males notícies sempre hi han estat**, però **ara el flux és inacabable, personalitzat i difícil de controlar** per l’usuari. ### 1.3. Com afecten al cervell: dopamina i addicció La conversa entra en la part neuropsicològica: • El nostre cervell està **programat per buscar informació útil** i novetat. • En fer *scroll*: • S’activa el **circuit de recompensa**. • Es **genera dopamina**, independentment que el contingut sigui bo o dolent. • L’addicció no ve tant del que veiem, sinó **del procés de buscar i trobar contingut**. • Exemple concret: • Llocs com Instagram mostren vídeos sobre la **DANA de València** o desastres similars sense que l’usuari els hagi cercat. • Cada obertura de l’aplicació → **petita gratificació dopamínica**. • Si coincidim repetidament amb contingut catastròfic, el cervell **associa dopamina amb aquest tipus de vídeos**. > "Cada vegada que jo obro aquesta xarxa social, que sé que alliberaré dopamina, si m’apareix un vídeo d’aquests, automàticament es crea una relació... i a poc a poc em vaig creant addicció a aquest tipus de notícies." Això s’assembla a: • Les **addiccions clàssiques** (necessitat creixent de consum). • L’addicció antiga als **programes del cor, “reality shows” i xafarderies** televisives. • Ara, però, la dinàmica s’ha **traslladat i amplificat a les xarxes socials**. ### 1.4. Vulnerabilitat d’adolescents i joves Es posa especial èmfasi en la **població adolescent**: • El seu cervell **està en ple desenvolupament** i és més vulnerable. • Fan servir xarxes socials **amb molta més intensitat**. • Tenen **menys eines per filtrar i seleccionar** quina informació poden o volen assumir. Preguntes clau que es plantegen: • Com pot un adolescent **decidir quines imatges li convenen o no**? • És conscient del **nivell d’impacte emocional i psicològic** que té el que veu? La conclusió implícita: cal **educació crítica i acompanyament** per ajudar-los a gestionar aquesta sobreexposició. ### 1.5. Estudis científics sobre consum de vídeos La Marta Erolés cita dos estudis de la **Universitat de Cornell (2021)** amb més de 6.000 participants: #### Experiment 1: quantitat de vídeos • Participants miren un nombre determinat de vídeos musicals. • Després se’ls pregunta si prefereixen veure **un altre vídeo** o **començar una tasca**. Resultats: • Qui només havia vist **un vídeo** → més disposats a **passar a la tasca**. • Qui havia vist **cinc vídeos** → menys ganes de fer la tasca i **més ganes de continuar mirant vídeos**. **Conclusions:** • Com més contingut consumim seguit, **més volem seguir consumint-ne**. • Hi ha un **component addictiu clar** en el consum de vídeos curts, similar al que passa amb el *doomscrolling*. #### Experiment 2: homogeneïtat dels vídeos • Tots els participants veien **els mateixos vídeos**, però es jugava amb **l’etiquetatge i la temàtica**. Resultats: • Els qui veien **vídeos més homogenis (mateixa temàtica)** mostraven **més predisposició a veure’n més**. Relació amb els algoritmes: • És exactament el que fan els **algoritmes de les xarxes socials**: ofereixen contingut **cada cop més homogeni**, alineat amb el que ja miram i cliquem. • Això **maximitza el temps de permanència** i la dependència a la plataforma. ### 1.6. Algoritmes, interessos econòmics i responsabilitat La conversa passa del cervell al **sistema tecnològic i econòmic**: • Qui ha desenvolupat aquestes plataformes **coneix perfectament** aquests mecanismes de recompensa i repetició. • Objectiu bàsic: • Que l’usuari **estigui el màxim temps possible** a la plataforma. • Això permet **tenir més anunciants i més ingressos publicitaris**. > "Quan una cosa és gratuïta, el preu ets tu." Aquesta cita es fa servir per resumir la crítica: • Les xarxes són **gratuïtes en aparença**, però el que es monetitza és: • El **temps d’atenció**. • Les **dades personals i de comportament**. La Marta i la conductora insisteixen que: • **Cal fer conscient** la població d’aquest funcionament. • Som, en bona part, **víctimes d’un sistema dissenyat per enganxar-nos**. ### 1.7. Possibles estratègies de resistència Tot i que no fan un manual exhaustiu, apunten algunes idees pràctiques: • **Conscienciar-se del problema**: reconèixer que mirar xarxes “per omplir un ascensor” és ja un senyal d’alarma. • **Hackejar l’algoritme** (estratègia personal de la presentadora): • Posar “m’agrada” només a **contingut rigorós i científic** (per ex. neurociència). • **Bloquejar o denunciar** perfils i continguts que semblen enganyosos o tòxics. • **Limitar l’exposició a imatges cruentes** i notícies fatalistes, especialment en adolescents. Missatge final de la secció: • **El nostre valor personal és alt** i cal **protegir-lo davant d’eines que es nodreixen de la nostra atenció**. • Cal **avaluar quin és “el nostre preu”** i si volem seguir-lo pagant en forma de temps, salut mental i dades. --- ## 2. Emprenedoria: la trajectòria de la Clínica Nexus ### 2.1. Orígens i evolució d’una clínica pionera La segona gran part del programa se centra en **Nexus**, a través d’una entrevista a **Montse Monjo**, CEO de la Clínica Nexus de Lleida. #### Inicis (1996) • Nexus neix el **1996** dins d’un **policlínic** amb diverses especialitats mèdiques. • S’hi crea un **espai específic per a medicina estètica i depilació làser**. • En aquell moment: • Parlar de *medicina estètica* i *depilació làser* era "com parlar del futur". • **Eren pioners a l’Estat espanyol** en aquests serveis. Concepte clau del nom: • *Nexus* significa **“enllaç” entre medicina i estètica**. • Des del principi aposten per una *estètica ètica*, basada en: • **Rigor mèdic**. • **Seguretat** clínica. • **Respecte** al pacient. #### Creixement i ampliació d’espais • De la petita consulta inicial passen a un **centre propi** quan veuen que el públic es barreja amb pacients d’altres especialitats. • Procés de creixement progressiu: • Primer local al **carrer Segrià 26**. • Quan queda petit, s’amplien a un pis al **Segrià 30**. • Acaben ocupant **tot l’entresòl**. • Filosofia de creixement: • Creixen **en funció de la demanda real dels pacients**. • Mantenen una aposta constant per la **innovació tecnològica**: • Assistència a **congressos internacionals** cada any (especialment als EUA). • Voluntat d’**anar un pas per davant** del sector. > "Els nostres pacients saben que tot el nou que veuen a les xarxes, nosaltres som els primers a entendre-ho." ### 2.2. Innovació amb seguretat Montse subratlla que ser pioners implica **risc**, però amb límits clars: • Inversions en **nova tecnologia i infraestructures** només quan: • El producte està **validat científicament**. • Està **aprovat per Sanitat**. • S’han verificat **seguretat, eficàcia i absència d’efectes secundaris greus**. • Principis clau: • **Innovar amb seguretat**. • No incorporar res que no compleixi **estàndards mèdics estrictes**. ### 2.3. Les instal·lacions actuals i unitats especialitzades • Actualment, Nexus disposa de **1.000 m²** repartits en diverses àrees: • **Medicina biològica.** • **Unitat del dolor.** • **Unitat capil·lar** (especialment orientada a alopècia, amb forta demanda masculina). • **Medicina estètica general.** • **Medicina regenerativa**, un àmbit en creixement. • **Cirurgia estètica.** • **Unitat tecnològica de làsers** per: • Cicatrius. • Estries. • Taques. • Varius. • Destaquen també **tecnologies d’aprimament** que poden **substituir liposuccions tradicionals** en alguns casos. ### 2.4. L’impacte de les xarxes socials en Nexus • Les xarxes han ajudat la clínica a: • **Perdre l’aura de misteri** sobre “què es fa dins”. • **Popularitzar els tractaments** i fer-los més comprensibles. • Permetre que la gent **conegui el tracte humà i el tarannà de l’equip** abans de visitar el centre. • Segons Montse, és una eina per: • **Apropar-se al pacient**. • Fer que l’entrada a la clínica sigui més **natural i menys intimidant**. ### 2.5. Lideratge i cultura d’empresa Montse defineix el seu estil de lideratge com a **acompanyament proper i horitzontal**: #### Principis de lideratge • **Acompanyar i formar** l’equip. • **Envoltar-se de gent millor que ella** en cada àrea: • Comunicació. • Cirurgia. • Unitat capil·lar. • Economia i gestió. > "Un no sap de totes les matèries... Has d’acceptar que saps unes determinades coses i, si vols créixer, t’has de deixar envoltar d’aquestes persones especialitzades." • Vol que tothom **se senti part del projecte**: • Participació en decisions quotidianes (decoració de Nadal, ambient musical...). • Sensació de **co-propietat emocional** de la clínica. • Liderar **“al costat”**: • Ni per davant ni per darrere. • Mateix valor per a tots, **funcions diferents** dins l’empresa. #### Selecció de personal • **Criteri principal**: valors i educació. • Busca persones amb: • **Valors humans sòlids.** • **Actitud positiva.** • **Companyonia.** • Ganes de **venir a treballar feliços**. • El coneixement tècnic es pot **formar i actualitzar** constantment: • Formació interna. • Formació de les pròpies cases comercials de productes i tecnologies. ### 2.6. Filosofia amb els pacients: millorar sense transformar Un punt central de la identitat Nexus és la idea de: > **“Millorar sense transformar.”** Això es tradueix en diverses pràctiques concretes: • **Saber dir NO** a peticions de pacients: • Especialment en context d’**influència de xarxes socials i filtres** (per ex. llavis exagerats). • Rebutgen fer tractaments que **deformen o generen resultats artificials**. • Exemples: • No posen més de **dos vials** d’emplenador als llavis per evitar l’efecte *“llavi salsitxa”*. • Orienten les pacients sobre **moda vs. bellesa duradora**. • Criteri de qualitat estètica: • El millor resultat és el que **no es nota com a “fet”**. • L’ideal és que et diguin: "fas bona cara", "estàs més guapa", però **sense preguntar “què t’has fet?”**. • Crítica implícita a part del sector: • Alguns professionals/clíniques **no saben o no volen dir que no** i acaben generant resultats exagerats. • També critica el model de **comerciant pur**, centrat en vendes i comissions, sense ètica mèdica. ### 2.7. Construir confiança i relacions a llarg termini • Nexus afirma tenir un **96 % de pacients satisfets**, dada molt significativa en un sector delicat com l’estètica. • Clau de la confiança: • **Sinceritat radical**: explicar què es pot fer i què no. • Exemple: depilació làser i pèl blanc al mentó postmenopausa: • Moltes dones arriben demanant eliminar el pèl blanc. • Montse explica que **el làser només funciona amb melanina** i que el pèl blanc **no es pot eliminar** així. • Tot i que potser en altres llocs els han dit que sí, a Nexus **no venen un tractament que no funcionarà**. • També hi ha casos on la recomanació és **derivar a psicoteràpia**: • Quan detecten que el problema de base és **autoestima, dol o crisi personal**, més que no pas una arruga concreta. • Primer cal **ajudar la persona a estimar-se**, i després, si cal, parlar de tractaments. > "Crec que aquí t’ha d’ajudar més un psicoterapeuta. Quan tinguis això solucionat, si encara veus alguna cosa que no t’encaixa, en parlem." ### 2.8. Dimensions humanes: autoestima i vincles personals Per Montse, el més gratificant de la seva feina és: • **Ajudar la gent a sentir-se millor amb si mateixa**. • Veure com millora la seva vida en: • Relacions de parella. • Dinàmica familiar (fills adolescents, etc.). • Recerca de feina i confiança professional. També destaca: • Algunes pacients s’han convertit en **amigues molt properes**. • Té **tres de les seves millors amigues actuals** que provenen de vincles creats a Nexus (dues pacients i una col·laboradora). Això reforça la idea de la clínica com a **espai de relació i comunitat**, no només com a servei mèdic. ### 2.9. Nexus solidari i compromís amb el territori La clínica té una línia d’acció social, **Nexus solidari**: • Col·laboració habitual amb **associacions de la terra**: • Càncer. • Síndrome de Down. • Altres entitats locals. • Reacció durant situacions especials, com la **COVID-19**: • Havien adquirit grans quantitats de **material i EPIs**. • Els van **donar altruistament** a hospitals de Lleida i residències geriàtriques. > "Considerem que el que hem de fer és aportar a la societat i al territori. Les empreses són persones, i si les persones som així, estem aquí per ajudar quan faci falta." ### 2.10. Moments difícils: crisis i pandèmia Montse repassa alguns **episodis crítics** de la trajectòria empresarial: #### Crisi econòmica de 2008-2009 • Tenien molts pacients vinculats al **sector de la construcció i l’arquitectura**. • Amb l’esclat de la crisi, moltes persones **no es podien permetre els tractaments**. • Va ser un moment dur per a la facturació i la continuïtat. Malgrat això, manté la idea de Nexus com una **segona família**: • Encara que no venguin a fer tractaments, convida els antics pacients a **passar a saludar**. • Es dona importància al **vincle humà, més enllà de la relació comercial**. #### Tancament per COVID-19 • Dos mesos de **parada total i sense preavís**, amb: • Gran infraestructura. • Molts treballadors. • Va caldre recórrer a **crèdits ICO COVID** per sostenir l’empresa. • Montse descriu el repte personal: • Ella es defineix com a **molt emocional**, però en aquells moments calia ser **cerebral i freda**. • Va tocar "posar-se la bena al cap" i **seguir lluitant per tirar endavant**. ### 2.11. Recuperació postpandèmia: l’efecte videotrucades Després de la fase dura de la COVID: • Va haver-hi una **forta demanda acumulada de tractaments estètics**. • Factors que ho expliquen: • El **teletreball i les videotrucades** fan que la gent es vegi constantment a la pantalla. • Augmenta la consciència de: • Papada. • Arrugues. • Ulleres. • Trets que abans passaven més desapercebuts. • Montse ho descriu gairebé com una **“febre” estètica** postpandèmia. • En uns **sis mesos** es va poder **recuperar gran part del que no s’havia facturat** durant el tancament. ### 2.12. Futur de Nexus: genètica, medicina regenerativa i antiaging La mirada de futur de Nexus se centra en tres grans eixos: #### 1. Medicina personalitzada amb tests genètics • Objectiu: poder fer **test genètic previ a tots els tractaments** per: • Ajustar-los a la **biologia específica de cada persona**. • Aconseguir **percentatges d’èxit molt elevats**. • Àmbits on ja apliquen tests genètics: • **Unitat capil·lar**: fora de la saliva, determinen **quins tractaments funcionaran** millor per cada pacient amb alopècia. • **Dietètica i nutrició.** • **Antienvelliment (antiaging).** • Ideal: fer un **“tratge a mida” mèdic** per a cada pacient. #### 2. Medicina regenerativa • Volen **posicionar-se com a referent** en aquest camp. • Busca resultats **molt naturals**, en la línia de la seva filosofia. #### 3. Medicina antiaging i qualitat de vida • Davant l’augment de l’esperança de vida, l’objectiu no és només **viure més anys**, sinó **viure’ls millor**. • Volen treballar sobre: • **Qualitat física.** • **Benestar psicològic.** • **Salut neuronal i cognitiva.** > "Que arribis a una edat molt avançada però amb la màxima qualitat de vida." ### 2.13. Missatge final de marca Quan se li pregunta què voldria que la gent digués de Nexus, Montse sintetitza així: > "Quan parlin de Nexus vull que recordin que els hem ajudat a ser qui són, a empoderar-se, a creure en ells, a estimar-se." --- ## 3. Festes paganes abans del Nadal cristià A la part final, el tècnic **Ivan Usón** obre el seu espai parlant de **celebracions paganes del solstici d’hivern** que precedeixen el Nadal. ### 3.1. Context general • Moltes cultures han celebrat el **retorn del sol al desembre**, molt abans que l’Església catòlica establís el Nadal. • Elements comuns d’aquestes festes: • **Fogueres i foc** per trencar la foscor. • **Cançons i cants rituals.** • **Banquets abundants.** • **Intercanvi de regals i bons desitjos.** • Es comenta la idea que la instauració del Nadal va servir per **substituir o absorbir** aquestes celebracions paganes i **facilitar la conversió** al cristianisme. ### 3.2. Les Saturnals romanes • Celebració de l’**antiga Roma** dedicada al **déu Saturn**. • Se celebraven del **17 al 23 de desembre**. • Característiques principals: • Clima de **pau i fraternitat**. • **Treva** en afers públics i privats (sense plets ni disputes). • **Tancament d’escoles i institucions governamentals.** • **Relaxació de les normes socials**. • Infinitat d’**entreteniments, festes i banquets**. • Paper dels esclaus: • En alguns banquets, els **esclaus menjaven a la taula amb els amos**. • Després, a finals de desembre i inici de gener: • Arribaven les **calendes de gener**, amb: • Àpats de Cap d’Any. • Intercanvi de **regals i bons propòsits**. • **Festes de màscares i desfilades**. • Lligam amb el present: • Es veu com un **antecedent llunyà del Carnaval** i també d’alguns costums nadalencs. • Fi de la tradició: • Les Saturnals perviuen fins el **segle IV**. • Amb la **conversió de Constantí al cristianisme**, aquestes festes **perden esplendor i acaben desapareixent** o transformant-se. ### 3.3. Nardugan: la victòria de la llum • **Nardugan** és una festivitat d’algunes **comunitats turques** d’origen pagà. • Etimologia: • Nardugan significa **“clarejar” o “sol nounat”** en turc antic. • Data i sentit: • Se celebra al voltant del **solstici d’hivern (21 de desembre)**. • Simbolitza la **victòria de la llum sobre la foscor**. • El **culte als arbres** hi té un paper central: • Es plantaven **xiprers** a les tombes per la seva alçada i verticalitat. • Els arbres són vistos com a **canal per fer arribar oracions a Déu**. • Tradicions que recorden el Nadal actual: • **Felicitar les festes als veïns.** • **Estrenar roba nova.** • **Fer regals.** • **Organitzar espectacles.** • Escriure **desitjos en trossos de roba de colors** i **penjar-los als arbres** → clar paral·lel amb la **decoració d’arbres de Nadal**. • Divinitat venerada: • **Ülgen**, divinitat de la bondat i l’abundància. • Creador de: • Terra i cel. • Éssers vius. • Fenòmens atmosfèrics. • Moviment de les estrelles. • Arc de Sant Martí. • Patró dels **xamans**. • Altres elements simbòlics moderns: • Consum de **magrana i beguda de magrana**, fruit associat a la **fertilitat** per la seva estructura interna plena de granets. ### 3.4. Yule (Llule): el tronc i els déus nòrdics • **Yule (Llule)** és un festival d’origen **nòrdic/germànic**, dedicat a **Odin i Frigg**. • Durada: • Comença al **novembre** i culmina al voltant del **solstici d’hivern**. • Tradicions destacades: • **Vestir-se de festa.** • **Menjar i beure amb abundància.** • **Casar-se** durant aquestes dates per honorar **Frigg, deessa del matrimoni i la fertilitat**. • Element icònic: • El **“tronc de Nadal” (Yule log)**. • Al segment es distingeix clarament: • No és el **tió de Nadal** català, sinó un **tronc simbòlic** relacionat amb el foc i la celebració. • A la cultura moderna, això també ha derivat en un **pastís en forma de tronc** (braç de trufa de xocolata) com a postre típic. • Lligams culturals: • Es destaca com s’han anat **reaprofitant i adaptant** aquestes festes en tradicions modernes. • També es connecta amb les **representacions de la sèrie “Vikings”**, on apareixen rituals similars. ### 3.5. Punt final La secció es tanca retornant al programa i fent broma amb la idea que: • L’Església **va incorporar o transformar** aquestes festes paganes. • Moltes pràctiques actuals de Nadal (regals, arbres, tronc, foc) tenen **arrels molt més antigues i diverses**. El programa es clou amb agraïments a l’Ivan Usón i l’anunci que **“demà hi tornem”**, mantenint el to proper i divulgatiu d’**Aquí, a l'Oest**.

['doomscrolling', 'xarxes socials', 'dopamina', 'addiccions digitals', 'algoritmes', 'salut mental', 'adolescents', 'psicologia', 'medicina estètica', 'Clínica Nexus', 'emprenedoria', 'lideratge', 'ètica professional', 'medicina regenerativa', 'tests genètics', 'antiaging', 'crisi econòmica', 'COVID-19', 'Saturnals', 'Nardugan', 'Yule', 'festes paganes', "solstici d'hivern", 'història de les religions']