Tornem amb més notícies en xarxa. Ja tornem a ser aquí, a l'oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Bona nit, brau, Ester, seguim aquí a l'OES, quan ara mateix tenim 7 graus a Gramunt, 9 en trobem a Mollerussa i a Trem, 8 en comparteixen Rosselló, Alves, Alferràs, Almena i Alguaire, i 9 són les que hi ha a Lleira, Alpicat i Torreferrera.
Encantarem aquesta senyora de la programa Montescoltenors que seguirà fixant-se amb els fòrbils nascuts amb les noves tecnologies. Com sempre en parlarem amb la mestra psicòloga i treballadora social Marta Erolés. Després serà el moment de l'emprenedoria, de l'empresa també, dels autònoms i les pimes, en què avui parlarem d'una clínica d'estàtica de Nexus que en breu compleix 30 anys.
I l'edat no són, que ja ho sabeu, no només és un bon tècnic sinó un noi espavilat, doncs com que l'altre dia amb un dels seus fallos tècnics parlem allà de les festes nadalenques, de si... per què arribaven i diem que se solapaven a festes paganes, doncs ha fet aquell primer investigació que ens va dir que faria de tant en tant i ens explicarà què hi havia abans dels Nadals.
Sí, això va ser una imposició de l'església per, eh, de fora, aquelles pràctiques que no els agradaven. Doncs què es feia llavors? Ens estim, ens ho diu l'Ivan, que no podeu arribar en aquest moment i esteu molt encorosits i voleu saber què carai es feia, què se celebraven amb aquests solsticis de quirògics. Doncs no passa res, ja sabeu que tenim un portal web on pengem tots els continguts, que és a www.akialodes.cat, perquè us podeu recuperar, enviar i gaudir quan vulgueu.
Si no et vols perdre el que passa al teu voltant, aquí, a l'Oest. Escoltem-nos, amb Marta Orales, psicòloga, treballadora social i l'estre.
Anem a escoltar-nos un dia més amb la mestra psicòloga i treballadora social, Marta Roles, benvinguda. Gràcies. Avui continuarem parlant de fòbies nascudes amb les oves tecnologies. Recordem, vam parlar de la nomofòbia, això que ens passa a tots quan no hem de mal mòbil a sobre...
amb major o menor grau. També hem parlat de la telehemofòbia, que jo no l'havia sentit mai, que és una fòbia a parlar per telèfon, sobretot que a les noves generacions és on s'està manifestant més, aquesta fòbia. I avui parlarem d'una nova fòbia que presenta'ns tu mateixa, perquè jo la veritat és que aquesta sí que no. Cada vegada hi ha més noms d'aquests que, bueno, anglicismes, que ens venen i no sabem d'on venen, però que sí que quan els expliquem, quan en parlem,
Tots coneixem d'alguna manera persones al nostre voltant, a nosaltres mateixos, que ho podem estar patint. Avui parlarem del Drone Scalling. Ui, què és això? Primer parlem una mica dels termes per fer-nos idea de què pot arribar a ser això. Sabem que són termes anglicismes. El terme d'un, que significa traduït al català condemna, perdició, mort, fatalitat...
i scrolling que és l'acte que fem de desplaçar-nos cap avall a les xarxes socials. Això d'anar tirant, a veure què ve, anem corrent el dit. Doncs aquests dos termes s'uneixen, el doom i el scrolling, per parlar del que significa aquest tipus de patologia, si ho podem dir així, que és estar enganxats a males notícies. I això...
És una cosa que... Això ens ve. Són inputs que ens van arribant. A vegades nosaltres dient, vinga, va, tenim una estona. Ens fiquem a Instagram i anem fent això del scrolling, anar baixant, anar baixant. I ens apareixen coses que nosaltres no hem buscat. Ens apareixen coses que no són fotografies o vídeos dels nostres contactes. Ens apareixen vídeos a l'atzar o no.
I tot això el nostre cervell ho va processant. I ara és veritat que tot això va començar a la pandèmia. A la pandèmia vam viure un abans i un després amb tot això.
I aquest horror que vam viure, aquesta fatalitat, aquesta incertesa que ens va provocar tot això, és una cosa que es va viure a través de les xarxes socials, sobretot molt, bàsicament perquè no podíem sortir de casa. I aquest aïllament va fer que ens aboquéssim encara més a les xarxes socials i que tota la informació que nosaltres podíem obtenir de l'exterior vingués a través d'això, de les xarxes socials, de les pantalles. Després també amb la guerra d'Ucraïna.
També vam veure en moltes imatges cruels. Va ser un conflicte, jo sempre ho dic, n'hi ha molts al món. Aquest a nosaltres ens va tocar una mica més de prop perquè estava aquí al costat. Però conflictes al món n'hi ha contínuament i a tot arreu. Més recentment ara hem parlat també de tot el tema de Palestina.
No hi ha massa filtre amb el tema de les imatges. A vegades entres a Instagram i et surten imatges molt cruents, que són reals, no dic que no, però són molt cruents, i a vegades no les desitgem veure en aquell moment i ja les tenim allà. Les males notícies sempre hi són. Pandèmies, guerres, crisis climàtiques...
Sempre hi ha desastres. Com trobem la mesura justa de la informació? És a dir, com nosaltres amb aquestes xarxes socials, que són crec que a vegades incontrolables, com nosaltres podem dir, d'acord, això ho vull veure o això no ho vull veure, no?
Això és precisament el que significa el drumscrolling, una combinació d'aquests termes que descriu aparentment aquest consum de males notícies que s'ha tornat cada vegada més habitual. Com ho podem parar, això? Clar, aquí hem de parlar de diferents poblacions. La població adulta entenem que té molt més criteri per saber quina informació jo escollo veure i quina no. Pels generals sí, però...
Però clar, hi ha un impacte en el nostre cervell que moltes vegades no som conscients que no el controlem. Llavors tot això va calant, no? Però sobretot em plantejo cap a la població més jove, població adolescent, que és la que ja comença a utilitzar més les noves tecnologies, les xarxes socials, de quina manera...
poden aplicar en un cervell que està en desenvolupament aquest control de la informació. De quina manera poden triar o no quina informació volen i quina no, o si la que volen és realment la que el seu cervell pot absorbir. Avui parlem d'això i parlem d'aquesta psicologia del doomscrolling, que és la trampa en què el nostre cervell està programat per caure una vegada i una altra amb aquestes notícies fatalistes.
Se sap que el nostre cervell està programat per buscar informació útil, però a vegades la que trobem és una altra. I aleshores aquesta psicologia del doomscrolling guarda alguns paral·lelismes amb la de qualsevol addicció, amb les addiccions que ara parlàvem.
s'ha convertit en part de la nostra rutina a mesura que les xarxes socials s'han anat assentant a la nostra quotidianitat. És a dir, les mirem i no ens hem d'enganyar a diari. I no a diari una estona que tenim lliure. Jo penso que les mirem, no m'atreviria a dir-ho, però...
Més de tres, quatre, cinc i sis cops al dia, a vegades, les xarxes socials. I a vegades és només, com dèiem l'altre dia, per pujar en un ascensor, obrir Instagram i tornar-la a tancar. I què has vist en aquest mig minut? És igual, tenim aquesta necessitat, no? Doncs aquesta mateixa expressió ja és la indicativa d'un problema. Què passa concretament al nostre cervell?
Quan fem això, anem mirant, anem baixant les notícies i ens apareixen aquestes notícies que busquem o que no busquem. Doncs que el nostre cervell, aquell circuit que sempre parlem de la recompensa, comença a generar dopamina.
que vol dir que tenim una gratificació. És a dir, perdona, aquí no estem parlant tant del que estem veient, sinó de com, no el que estem veient, l'efecte de buscar la informació, afecta el nostre cervell. Estem parlant d'això aquí, eh? Exacte, aleshores, arriba una imatge d'una guerra, d'una catàstrofe, ara aquests dies hem vist molts vídeos de l'Havana de València, que ha fet un any,
i jo no recordo haver buscat absolutament res de la Dana de València però jo sé que he obert Instagram i m'han aparegut vídeos i vídeos i quantitat de vídeos d'aquell moment i crec que l'any passat quan va passar no em vaig veure tants em ve com de nou i això no ho he triat però això cada vegada que obre Instagram ho veig el meu cervell genera dopamina perquè la xarxa social genera dopamina de per si i per tant té una gratificació
Què vol dir? Doncs que cada vegada que jo abro aquesta xarxa social, que sé que alliberaré dopamina, si m'apareix un vídeo d'aquests, automàticament es crea una relació entre aquest alliberament de dopamina i aquest tipus de vídeos o continguts, o poden ser fotografies, poden ser fins i tot notícies fatalistes, amb la qual cosa, a poc a poc, em vaig creant addicció a aquest tipus de notícies.
Això ha passat, a veure, ara canvia una mica de tema, però ha passat sempre amb el tema, per exemple, dels programes del cor.
que tenim addicció a veure què ha passat a la vida d'aquell, d'aquell altre, i com més els mires i més saps de les històries i més greus són les històries, més t'interessen. I això ha passat molt. I tota aquella època que vam viure del Gran Hermano o de... Bueno, sí, del Torate... Això, tot això...
que ja fa anys i que, bueno, jo no ho segueixo, però suposo que encara hi ha coses d'aquestes pel món televisiu, doncs tot això ja en generava aquesta dopamina. Ara ha canviat una mica, ara s'ha extrapolat a les xarxes socials i cada vegada estem més avessats a consumir contingut d'aquest,
Que jo no dic que no sigui contingut real i jo no dic que nosaltres no puguem mirar el que passi al món. I sempre, bueno, ho he defensat i ho defenso. S'ha de privar els nens o els adolescents del que passi al món perquè no es preocupin. No, ho han de conèixer i ho han de saber analitzar i han de ser crítics amb el que està passant, però en la mesura justa. Doncs tot això pot desenvolupar un trastorn d'addicció a aquest tipus de notícies o a aquest tipus de contingut.
Hi ha factors que modulen com ens enganxem en cada ocasió. El 2021, dos investigadores de la Universitat de Cornell van publicar uns resultats realitzats amb més de 6.000 participants i un dels experiments consistia en posar un número de vídeos musicals als participants i preguntar-los després si preferien veure un altre vídeo o començar a fer una tasca.
Van observar que els que havien vist només un vídeo volien realitzar la tasca i aquells que havien estat exposats a cinc vídeos no volien realitzar la tasca. No només es cansaven de veure vídeos, sinó que com més en veien, més en volien consumir. Per tant, hi ha un component addictiu. I aquest estudi va ser un estudi fet per aquesta universitat que realment té consistència.
el segon dels estudis estava relacionat amb l'homogeneïtat dels vídeos aquesta vegada tots veien els mateixos vídeos però l'equip canviava l'etiquetatge dels vídeos
Qui havia vist vídeos més homogenis, és a dir, encara que no fossin vídeos reals, eren els que mostraven més predisposició a veure vídeos. Més homogenis vol dir de la mateixa temàtica. Sí, el que fa l'algoritme al final de cosa del xarxa social. Per tant, aquests estudis són una evidència real i científica que realment el que nosaltres estem consumint no ho estem controlant i és més, pot desenvolupar amb un trastorn addictiu
ho pot desenvolupar amb el concepte aquest que hem conegut avui, el doomscrolling, que relaciona aquests dos conceptes, aquests dos anglicismes. El fet d'anar baixant la pantalla, allò tan fàcil que fem amb audit, i el fet també de consumir aquest tipus d'informació i que cada vegada tinguem més dependència a consumir aquest tipus d'informació.
Al final el sistema funciona així, és a dir, aquests estudis segurament ara els han fet una mica per intentar saber com ens afectin les xarxes socials, però al final jo estic convençuda que qui ha desenvolupat el sistema és coneixedor. I tant. I tant. La naturalesa humana té aquestes coses. Llavors, temes com per exemple l'algoritme ens mostra que...
Una, si la gent que ens ofereix continguts saben què volen consumir, que ens ve reafirmar el que nosaltres ho ja pensem, ho volem saber o ho volem opinar, doncs estarem més estona consumint a les tristes socials. I estar més estona consumint a les tristes socials vol dir...
que aquella xarxa social podrà tenir més anunciants i tot acabi. Tot està perfectament estudiant. Exactament. El que passa és que s'ha de dir. Exacte. Perquè nosaltres som... S'ha de ser conscient almenys. Sí, som aquells petits puntets que per l'algoritme no som res i hi ha una afectació i val la pena que ho parlem
i que aquesta informació arribi a tothom perquè som víctimes d'això. Al final ens convertim en víctimes. Deixem acabar d'una frase, no sé si havíem acabat, però deixem d'una frase almenys, que va dir no sé quin savi, va dir, quan una cosa és gratuïta, el preu ets tu. Sí.
I és molt bona. I amb les xarxes socials es compleix perfectament. Quan una cosa és gratuïta, el preu ets tu, l'informació o el que tu pots oferir. I en aquest cas, cadascun de nosaltres, com que tot això és gratuït, de moment... Una bona manera i una bona frase per acabar el programa de l'any. La veritat que...
molt ben explicat i molt ben sintetitzat tinguem-ho en compte hem de valorar quin és el nostre preu exactament jo des que vaig saber com funcionarà l'algoritme t'estic parlant de fa temps intento hackejar-lo és a dir
Per exemple, a mi m'interessa molt temes de neurociència. Fico el m'agusta a pàgines que sé que fan continguts validats i certs i científics i llavors aquí fico els corets. Si em surt algun contingut de persones així que més aviat penso que me volem estafar,
o denunciar o bloquejar o no sé què. Intento hackejar una mica d'acord amb els meus gustos o adorir-me. No sé si me'n sortiré o no, però almenys és la meva guerra particular. Com a mínim, avui n'hem parlat, com a mínim esperem que arribi a molta gent i la conclusió aquesta, que el preu som nosaltres i que valem molt i aquest valor s'ha de respectar. Exactament. Doncs com sempre, moltíssimes gràcies. Gràcies.
Si t'estimes la teva terra, escolta aquí a l'Oest.
No és un dia qualsevol per aquesta secció que tenim d'emprenedoria, d'empreses, però avui ens acompanya una d'aquelles marques que jo crec que coneix tothom, coneguda, reconeguda, Nexus, que a més està de celebració, no? I tant, perquè és que en res aquest 2026 compleixen 30 anys. Estic molt contenta que avui ens acompanyi la persona que tenim avui aquí, que en breus us la presento si encara no la coneixeu. Comencem amb l'empremta.
Empremta, un lloc on parlarem d'emprenedories sense filtres ni eufemismes. Ser empresari no és només un càrrec, és una aventura plena de reptes, renúncies, aprenentatge i superació. Empremta, el camí mai explicat.
Doncs com us deia, avui tenim una invitada que representa sens dubte el que és creixement, que és visió d'empresa, equip, lideratge i també humanitat a l'hora. Us presento la Montse Monjo, ella és la CEO de la Clínica Nexus, aquest centre que ja sabeu referent en Medicina Estètica, Tecnologia i Salut, amb com dèiem gairebé 30 anys d'història, que compliran de fet, com dèiem també en aquesta petita introducció abans de començar l'emprenent, aquest 2026, que ja el tenim aquí mateix. Montse, què tal? Benvinguda, com estàs? Hola, molt bones. Aquí estem molt bé.
30 anys ja! Déu-n'hi-do! Déu-n'hi-do! Passa't volant, però sí, són 30 anys ja. Explica'ns una mica la història de Nexus, és a dir, com comença Nexus fa 30 anys, perquè clar, tots tenim en ment ara el que és Nexus ara, però clar, fa 30 anys...
Correcte. Nexus va començar el 1996 dins d'un policlínic en el qual hi havia diferents àrees d'especialitats mèdiques i en el que es va decidir posar un apartat on fer la medicina estètica. Fa 30 anys parlar de depilació láser i medicina estètica, que vam ser els pioners a l'estat espanyol, era com parlar del futur. Ningú sabia el que era...
Tot era una cosa molt nou, tenien dubtes, venien a nosaltres per referències, i realment el que vam fer és, tal com el seu nom indica, Nexus, que és l'enllaç entre la medicina i l'estètica. Realment per nosaltres això era molt important, era l'origen, però sobretot d'una estètica ètica, amb molt rigor, molta seguretat i molt respecte. Aquest va ser el nostre inici i la identitat que sempre ens segueix acompanyant.
I de fet heu anat creixent d'una manera exponencial i encara esteu creixent. Perquè ara mateix Nexus, si només veient les instal·lacions que teniu ara mateix, són enormes. Entre entens, com ha anat aquesta evolució? És a dir, com heu arribat al punt que esteu avui en dia?
Sí, hem anat fent les coses, jo considero, amb molt rigor, amb molta ètica, i sobretot en funció de la demanda. Hem crescut a poc a poc, realment vam començar amb una petita consulta dins del Policlínic, en veure que s'estàvem barrejant el nostre públic amb altres públics d'especialitats totalment diferents, vam decidir fer-ho en un altre centre,
I en funció del que ens anàvem demanant, anàvem ampliant a poc a poc. Primer, doncs, el que vam començar al Segrià 26, després ens va quedar petitet i vam agafar un pis del Segrià 30 fins a quedar-nos a tot l'entreçol. Doncs, ha sigut així. En funció de noves necessitats que els mateixos pacients ens anàvem dient, proposant, nosaltres com a pioners volíem seguir seno,
I sempre anàvem un pas endavant. Sempre hem estat en congressos totalment internacionals, cada any anem als Estats Units i ens movem per aquests congressos on anem sempre un pas endavant del que va al nostre sector. D'aquesta manera saben els nostres pacients que tot el nou que de vegades veuen avui en dia amb xarxes per qualsevol mitjà, nosaltres sempre som els primers a entendre-ho.
També és un risc ser els primers. És un risc, sí, és un risc perquè de vegades has de fer una aposta important a nivell tecnològic o a nivell d'infraestructura important, però a nosaltres ens encanta la nostra professió, tenim passió i vocació de servei també pels nostres pacients.
i ens encanta dotar tant a Lleida com les seves contrades de l'últim. Sempre i quan nosaltres l'aposta la fem un cop realment està verificat el producte, està aprovat per sanitat i tenim la seguretat que allò funciona per la indicació que està establerta i sobretot nosaltres és tan important la seguretat com l'eficàcia dels resultats com molt o inclús més important l'absència d'efectes secundaris.
Llavors, innovem, però amb seguretat sempre. De quants metres quadrats estem parlant avui dia? Perquè els nostres junts ens faig una idea si no han visitat les instal·lacions actuals de Nexus. Sí, actualment les instal·lacions tenen mil metres quadrats i dividit en diferents àrees. Hi ha l'àrea de Medicina Biològica, hi ha la Unitat del Dolor...
Hi ha també la unitat capilar, que aquí el públic masculí està en ple auge. Després hi ha tot el que és medicina estètica. Avui en dia cada cop també hi ha una dedicació molt important i una demanda molt important amb el que és medicina regenerativa.
després cirurgia estètica i tota la unitat tecnològica amb lásers per eliminar cicatrius, per exemple estries, taques, barius, tot això que avui en dia no fa falta entrar a quiròfan, igual que tenim tecnologia per aprimar que substitueix perfectament el que són les antigues liposuccions.
És interessant, un dia havíem de parlar de tots els tractaments que teniu a la base a Nexus perquè són una meravella, però avui ens ocupa aquest sector més empresarial que estem aquí a la impremta i ho pregunto, fa uns 24 anys em sembla que em confessaves que tu estàs al capdavant de Nexus, quins records tens d'aquells primers anys a Nexus? Perquè clar, ho has vist canviar de manera brutal, perquè el que era Nexus fa 24 anys el que és avui en dia...
No té res a veure, quan vaig començar jo érem tres persones i tinc molt bons records perquè realment era una empresa superfamiliar i segueix sent-ho, no? Realment ens hem fet molt grans però no hem perdut aquesta essència.
I tampoc per nosaltres és molt important en tot l'equip que l'anem formant que tothom se senti que forma part d'aquest projecte. Llavors els records són molt entranyables perquè entre tots considero que hem anat fent el que avui en dia és el Nexus. I també molt bons records dels pacients que van apostar per nosaltres en l'inici.
i que avui en dia segueixen venint. Realment els primers i primeres pacients de Nexus els tinc un carinyo especial, perquè sempre dic, ostres, amb vosaltres va començar tot, perquè al final, després eren les primeres persones, llavors ja havia només el boca, orella, no és com avui en dia,
que hi ha xarxes socials, que hi ha internet, que clar, jo de vegades quan explico que no hi havia internet, que no hi havia xarxes socials, la gent més jove que ha entrat a formar part del nostre equip volien dir, ostres, com si fos ja un antepassat. De prehistòria. Totalment, totalment. No, no, quan vam començar no hi havia res de tot això. Llavors, gràcies a aquestes primeres persones que van confiar en nosaltres i amb el seu boca a orella ens van anar recomanant, doncs després vam poder anar creixent.
Les xarxes us han ajudat, ara que les mencionaves? Sí, considero que sí, que ens ajuden sobretot a que la gent perdi aquesta por del que fem a dins, de la clínica, a popularitzar els tractaments, que la gent et pugui preguntar, et pugui conèixer, i que abans d'entrar a les instal·lacions vejo una miqueta qui som, com parlem, com som també com a persones, perquè al final les empreses les fem les persones que les dirigim. Jo considero que sí, és una...
Trobo que és una manera de posar-ho a l'abast de tothom i que a tothom li sigui fàcil entrar. Ara parlaves d'aquest equip, d'aquests professionals que formen les clíniques. Per tu és molt important el lideratge. De fet, ets la líder d'aquest equip. Què és important per una líder? És a dir, tu com planifiques cada dia que arribes o cada mes o les teves metes quines són en el concepte de lideratge d'equip?
Correcte. Per mi l'important d'un líder és acompanyar, formar, acompanyar, envoltar-te de gent que és millor que tu. O sigui, jo amb tota la humilitat del món ho reconec, és a dir, no pots ser tu el millor en tot, això s'ha de reconèixer.
I jo sempre ho reconec, llavors intento tindre la millor en tema de comunicació, el millor especialista en cirurgia, el millor especialista en unitat capilar, envoltar-te el millor economista, el millor en tot.
Per què? Perquè un no sap de totes les matèries, llavors. Punt número un, acceptar que tu et saps amb uns determinats coneixements i que si vols créixer t'has de deixar envoltar d'aquestes persones especialitzades en altres àrees.
I segon, per mi és molt important que el meu equip es senti part d'aquest projecte. Llavors, sí que és veritat que els guies, però després fas que realment se sentin allò com a seu, a l'hora d'eligir qualsevol incorporació, qualsevol novetat, el film musical que posem, la decoració ara, per exemple, de Nadal, vinga, aquest any què fem, no?,
que sentim que aquest projecte també és seu. Llavors és molt important i jo considero que el meu lideratge sempre és d'acompanyar i d'anar al costat, ni davant ni darrere, sempre al costat i que tots som iguals i simplement que tenim diferents funcions dintre d'aquesta empresa. Aquest és el meu lideratge.
Quines característiques haurien de tenir aquestes persones que em rodejo de les millors perquè puguin entrar al teu equip? Què tens en compte a l'hora de fitxar? Sí, perfecte. Per mi el més important són els valors, l'educació i els valors. Per què? Perquè considero que això ho ets o no ho ets.
Llavors, tot l'altre, evidentment que quan ja agafem és un expert en aquella matèria. No pot saber-ho encara, i més quan nosaltres som un centre referent i que sempre anem al capdavant de tot, però tot l'altre ja és qüestió de formació. Si és una persona amb educació, amb actitud, amb companyerisme, que això per mi és una cosa superimportant, perquè tots anem a treballar a ser feliços a aquestes hores del dia i que de tots vull que vinguin a treballar amb aquesta il·lusió...
I un cop tens això, l'altre, jo ja em vaig capacitada per ensenyar-los. I si no, les pròpies cases de tots els productes ja sempre t'estan formant, tant per les que ja ho saben com novetats, amb greus en tecnologia. Llavors, per mi, això, valors principalment.
Ara parlarem del que és l'equip humà, però vosaltres, clar, també teniu un equip humà darrere, que són els vostres clients, o sigui, darrere i davant, en aquest cas. La vostra filosofia, a més, està molt marcada d'empresa, és Unisalut, com deies, ciència, i sobretot la millor tecnologia amb la bellesa. Però teniu un missatge molt clar, que és millorar sense transformar. O sigui, que per vosaltres també és important saber dir no als pacients, no acceptar tot el que el pacient us demana, i més en termes de bellesa i que representen el seu aspecte.
Correcte. Sí, sí, això per nosaltres és molt important. Molts cops hem de dir no. Aquí a les xarxes socials, de vegades, per una part ha sigut molt positiva, però per altres, amb dismorfofòbia, doncs està sent molt negativa amb adolescents, que de vegades et demanen coses que no toquen.
Llavors, aquí nosaltres considerem que per això som ètics i professionals, els hem de dir no. De vegades no ho entenen, de vegades s'enfaden, però jo penso que al cap d'un temps, quan reflexionin, els hi diem, veuràs el per què, no? I inclús de vegades amb elles mateixes, per exemple, això és una cosa que et demanen molt amb els llavis, no?, per exemple.
És una cosa que volen, i més, i més, en plan els filtres, que t'augmenten molt el llavi. Llavors, no som conscients que ja n'hi ha prou. Nosaltres, doncs, més de dos vials, per exemple, és una cosa que no posem, no?, per no acabar amb aquell efecte de llavi salchitza que realment jo els dic és que és molt antiestètic, no?
Llavors, amb elles mateixes és curiós perquè no s'ho veuen i després, per exemple, els ensenyem casos d'un abans i un després exagerat i els dius quina d'aquestes dues imatges consideres que t'agraden més i sempre et diuen la que es veu més natural. En canvi, és curiós que amb elles mateixes no, no, volen aquella exageració.
Llavors els has de dir que primer, que de vegades són modes i que les modes són passatgeres, segon, que nosaltres estem en un sector que per nosaltres és la salut sense l'estètica, no té raó de ser. I tercer, perquè a més a més és antiestètic. O sigui, realment, elles no en són conscients ara, però qualsevol persona del seu entorn, sense tenir aquesta febre del que s'hagi posat de moda,
doncs veuran que no és així i sempre dic que el bonic del nostre sector i de la medicina estètica és que no es noti el que fem és a dir, que la gent et vegi ostres, estàs més guapa últimament tens el guapo pujat fas molt bona cara però que no et preguntin què t'has fet en el moment que es detecta què t'has fet considerem que ja no és una medicina estètica ben feta
Per sort, el sector va cap aquí, amb la medicina regenerativa, resultats molt naturals, una cosa que nosaltres portem tota la vida predicant i, per sort, ara és la tendència. Sí, perquè hem vist cada cosa a vegades d'arreu, que potser hi ha algunes clíniques o...
Alguns professionals, eh?, que no saben dir que no, diuen que tot que sí, que sí, el que vulgui el client, i després, doncs, segurament us han arribat casos d'aquests, de gent que ha dit, ostres, m'he passat, o m'han fet això, i veniu aquí a veure com ho arreglem ara. Molts casos, molts casos, i els hi diem, doncs, això que és molt important, que una cosa és el que diuen elles, i després està el professional. Aquí, realment, el professional que fa alguna cosa excessiu és ell, el que considerem que no està actuant correctament, perquè al final...
La pacient et demana el que ella creu, però ets tu amb el teu criteri i els teus estudis i experiència que veu que allò no és coherent.
Segurament aquesta és una de les filosofies que teniu clau per construir aquesta relació basada en la confiança que teniu amb els vostres clients, perquè em sembla que les xifres generen un 96% de clients satisfets, que en el món de l'estètica és moltíssim. Correcte. Sí, sí, la clau és la sinceritat. La sinceritat, dir-los-hi... Això ens passa molt a cada dia, per exemple, en el cas que més demana molta gent...
és a partir de la menopausa, hi ha moltes senyores, els comença a sortir algun pelet, per exemple, a la joneta del mentó, i de vegades es tornen blancs, i llavors et diuen, mira, vinc a treure'm aquests pelets blancs, i els dic, doncs has arribat tard, perquè el pèl blanc amb el làser no el podem eliminar, i de vegades et diuen, ah, no sé on m'han dit que sí, i els dic, no, no, el pèl blanc no es pot eliminar, és que el làser capte la melanina, si no hi ha color no hi ha melanina, i llavors no tindrem un bon resultat, no?
I la gent t'ho agraeix molt, igual que en altres casos que els dius doncs no, aquest tractament que m'estàs sol·licitant per tu no està indicat, si et puc ajudar amb una altra cosa i doncs veuen que realment ets professional, no ets una comercial, que realment en aquest sector realment hi ha hagut molta frivolitat, han posat gent que no és professional, gent que només és comercial, amb tots els respectes, però que van a tant per venda, per comissió i llavors els fa perdre aquest tractament.
punt d'ètica i professionalitat i sinceritat cap al pacient. De la teva feina, parlant a un nivell personal, què és el que més t'emociona, el que t'apassiona per seguir 24 anys després dedicant-te en cos i ànima a Nexus? El que més m'apassiona és ajudar a la gent a sentir-se millor.
Per mi pujar-los l'autoestima és el que em fa més feliç, no? Perquè veus com després això els fa canviar en tots els àmbits de la seva vida. Els fa estar millor amb la parella, els fa estar millor amb els seus fills que estan difícils en plena adolescència, els fa trobar una nova feina que pel que sigui l'anterior no ha funcionat i els torna a empoderar. Llavors per mi això és el grau de satisfacció més gran
i el que em dona molta força i molta enèrgia, ajudar-los, ajudar-los a sentir-se millor, també ajudar-los a estimar-se perquè molts cops venen i és gent que és preciosa.
de veritat, que dius, ostres, és que jo no et faria res, se me fiquen a riure com vulguem dir, ostres, no pensava que tu em diries això, no pensava que tu em vendries un munt de coses, dic, no, és que i veus, no?, que de vegades l'únic que necessiten és pujar l'autoestima i algun cop els hi he dit, o sigui, crec que aquí t'ha d'ajudar més un psicoterapeuta a ajudar-te a estimar i treballar-ho, que jo, quan tinguis això solucionat, si encara veus alguna cosa que no t'encaixa, en parlem, no?,
Però crec que ara no és el moment, no? I després, aquesta gent després sempre ve. Quan dius, ostres, és veritat, m'havia separat, tenia l'autoestima molt baixa, sort que vaig caure en les teves mans i mira, arrel d'això, tinc molta confiança i ara te porto la filla. O ara jo em vull fer aquesta ruga nova que m'ha sortit. Buah, per mi això no té preu, no? Perquè sí...
Aquesta humanitat que ara es desprèn de les teves paraules, també nexus n'és un clar exemple, perquè tenim fins i tot aquest apartat de nexus solidari que sempre ajudeu amb totes les causes que vosaltres considereu oportunes. Exactament, sí, en funció del que passi. Evidentment, sempre hi ha les associacions en les que sempre estem, sigui càncer, síndrome de Down, totes les associacions típiques i més de la nostra terra ens hi volquem.
I després, doncs, les adversitats que van passant, no? Doncs, per exemple, amb el tema del Covid, justament acabàvem de comprar un munt de material i d'epis, doncs, de manera altruista. El vam distribuir i donar a tots els hospitals, sobretot Lleida, i residències també geriàtriques i, bueno, al final considerem que el que hem de fer és aportar
a la societat i al territori, no?, que és també la raó de ser, no?, com al final les empreses són persones, no?, i si les persones som així, considero que estem aquí per ajudar també quan faci falta, no? S'haurien d'inclonar, eh?, més monses monges tant per liderar com per dirigir empreses, tant per els equips com per tractar el pacient, perquè bé, no tots els líders són d'aquesta manera i tampoc els podríem anomenar líders a molts de les persones que estan dirigint empreses, vol ser.
Gràcies. Et dèiem ara, 24 anys que portes al capdavant de Nexos, durant aquests 24 anys entenem que moments difícils n'hi ha hagut. Quins recordes d'aquells que diguis, buah, això no sabíem si ho tiraríem endavant? Quin d'aquests té bé en ment? Quan et pregunto per un moment difícil empresarialment? Moments difícils empresarialment, per exemple, jo el que vaig notar també va ser la crisi del 2009. Teníem en aquell moment molts, molts pacients constructors, senyores de constructors...
I, ostres, i arquitectes... De vegades no ets conscient de quanta gent d'un determinat sector tens que si es desmunta dius, uau, què ha passat aquí? I la gent amb molta sinceritat te deia, no, no, és que ara no em puc, és que ara no m'ho puc permetre. I doncs, bueno, no passa res, igualment jo sempre dic, eh?
ni que sigui sense saludar, al final ets com una altra família, que saps quan se li casa el fill, si li ha passat alguna cosa, si passa algun dol. No has de vindre a fer un tractament, pots vindre a saludar-nos, simplement, per la relació que s'acaba establint, aquest vincle. Un altre moment també complicat va ser amb el Covid, per tindre l'empresa, doncs clar,
quasi dos mesos parada, no? I això, doncs vulguis, o no, quan tens hi ha una infraestructura tan gran, tants treballadors, parar sense preavís aquests mesos també va ser un altre moment difícil. Bàsicament, els que més recordo són aquests dos.
I que vau dir, ostres, a veure com ho remuntem, això, a veure com ens sortim, no? Sí, sí, sí, correcte, sí, sí, allí, com totes les empreses, vam haver de fer els típics ICO COVID per remuntar, i vinga, que no va ser fàcil, perquè realment, clar, la gent ho veu de fora, ostres, molta infraestructura, molta tecnologia, mentre tot funciona, fantàstic, però és que està dos mesos parats...
És com no hi ha ingressos, continua arribant tot igualment, no? I aquí toca ser molt cerebral, no? Que jo soc molt emocional i en aquests moments és com, bueno, ara cap fred, cervell i vinga, a buscar un ICO, com la majoria d'empresaris d'aquest país, i a posar-se la venda al cap i a seguir lluitant i batallant
I aquí estàvem, no? I aquí seguiu, eh? 30 anys, després de alguns moments més durs, que si en 30 anys no hi ha hagut moments durs. Sí, mentiria, mentiria. Jo crec que a totes les empreses hi ha moments durs i al final d'aquests moments durs també se n'aprèn i també tens un reforçat. I, doncs sí, està clar, però després, després del Covid, és que quan ja tot va anar tornant a la normalitat, tothom volia arreglar-se. Era com...
Va ser, uau, és allò de dir, bueno, tot el que durant dos mesos no vam facturar, després, en uns sis mesos, es va recuperar. Per què? Gràcies al teletreball, tothom se veia la cara, tothom se veia papada, tothom se veia arrugues, tothom se veia olleres...
Coses que abans el fet de no estar tot el dia amb una càmera davant, la gent no n'era conscient, doncs de repent és com... Va ser una febre. Jo reconec que no ho havia vist mai. O sigui que, bueno, va ser una crisi, però després es va recuperar amb molta bonança, no? Que dius, que curiós, no?
Em preguntava moments més dolços o moments més bonics de la teva feina, doncs aquest de sorgir va ser un agraïment a aquest de feina. No sé si hi ha algun altre moment que diguis, va, aquest moment a mi m'agrada molt, o el recordo, un moment puntual, no cal dir el nom si hi ha pacients entre mig, però diguem, va passar això, va passar allò altre, no sé si hi ha algun que vulguis...
Doncs jo tinc... Avui en dia tinc amigues que s'han convertit en unes de les... En recordo ara mateix tres, eh? Tres d'aquestes cinc millors amigues que tinc actualment
I tres, han sorgit arrel de nexos, que dius, uau, no? Dos, de pacients, que veus que tens sintonia, que penses igual, que arrel d'allí no quedes un dia per fer un cafè, un altre dia per sopar i tot...
I una altra, però també una relació que hi ha professional, que ella porta a una altra àrea i dius, molt curiós, o sigui que al final la vida m'ha anat posant dins de nexos, perquè clar, també és allò que vas de casa a la feina i de la feina a casa, però que tinc la sort d'envoltar-me de gent molt maca, tant pacients com equip, com col·laboradors, i llavors estic molt agraïda, la veritat.
És que sense temps parlaríem moltíssim perquè teniu més de 120 col·laboradors, també en parlaríem, obriiem aquí un món a part que segurament els empresaris també agrairien moltíssim. Hem de fer capítol 2 de Nexos perquè abarquem un munt de propostes pel que fa als empresaris. Però et pregunto, de cara al futur, quines metes clau teniu per l'empresa?
Actualment, les metes més importants ara mateix per nosaltres és aconseguir que de tots els tractaments prèviament puguem fer un test genètic. Ho estem fent amb molts tractaments, però la nostra idea seria fer-ho a tots per tal de donar a Diana amb tothom, al 100% de pacients.
Un exemple dels que estem fent actualment és amb la unitat capilar, qualsevol persona que té alopècia, doncs amb un test a través de la saliva veiem realment amb quins tractaments avui en dia ens funcionarien i a partir d'aquí li fem com el seu tratge a mida personalitzat. Llavors això és 100% d'èxit, amb dietètica i nutrició el mateix, no?
Amb antienvelliment també ho estem fent. Llavors, anem cap aquí, a el que és medicina a través de la genètica, perquè sigui 100% exitós el resultat. També amb medicina regenerativa volem posicionar-nos com a referent.
I amb medicina antiàgin, ja que el sector va cap aquí. Cada vegada realment la gent arriba amb més anys, llavors el que volem és, sí, ser grans però amb la major qualitat de vida. Llavors aquí amb tot el que és el tema antiàgin perquè arribis a una edat molt avançada però amb la màxima qualitat de vida, no només física sinó psicològica, neuronal, cognitiva...
Cap aquí anem. Que important, eh? Tant de bo, eh? Tant de bo. Aviat ens puc dir, sí, sí, tot això ho estem fent i estem aconseguint el 100% d'èxit en tots els tractaments. Ah, la primera, eh? Vinga, ho tenim localitzat i traiem a mida. Doncs moltíssimes gràcies, Montse, per estar aquí amb nosaltres, explicar-nos aquesta trajectòria empresarial. 30 anys ja gairebé de nexus aquí a la nostra terra i una frase que vulguis dir als nostres agents o que diguis, quan parlin de nexus vull que diguin això. Què diríem?
Quan parlin de Nexus vull que recordin que els hem ajudat a ser qui són, a empoderar-se, a creure en ells, a estimar-se. Doncs així direm al Déu, tanquem aquí la nostra empremta d'avui amb Montse Monge, CEO de la Clínica Nexus de Lleida. Gràcies, Montse. Gràcies a vosaltres. Aquí a l'Oest, contingut de tota mena, contingut per a tu.
L'espai que obre els micros al nostre tècnic de so.
Jo pensava, Ivan Usón, que el tufero tànic avui començaria perquè era cantat amb la cançó de Mago D'O de Fiesta Pagana. No, acabarem, acabarem. És més bonic acabar el programa. Allà, que el clero tal tal tal li va una mica lligat, no? Tot plegat. Així és, així és. Parlarem de... Com que l'altre dia va sorgir el tema d'O, però què hi havia abans de les festes de Nadal, no? Doncs això és el que parlarem avui. Nombroses cultures han aclamat el retorn del sol al desembre en festivals banquets...
Entregues de llibres i libertinatge des del principi dels temps. Un libertinatge... Sabem que molt abans que s'establís el Nadal en un esforç per convencer més persones per unir-se a l'Església Catòlica, allò que dius tu, que veniu aquí, que teniu festa... Espera, Espera, Espera, Espera, Ivan. Aquí anem convencer.
Si fossin professors catalans durant classe diríem adoctrina. Podríem haver adoctrinat amb aquí. Bé, hi va haver-hi celebracions paganes dels hostells i d'hivern, algunes de les quals es poden descriure amb força exactitud. Avui tenim unes tres, que són els Saturnals, Llule i Nardugan. Ui...
Comencem pels saturnals, fogueres, cançons i regals, que no és un rodolí fet a posta com fosquitos, regalos i pastelitos. Però estem només amb les festes de Nadal, eh? Sí, festes que se feien durant aquelles dates del sostís i d'hivern en èpoques prèvies o quan l'Església Catòlica s'hagués, no t'he dir apropiat, però sí que ho podríem dir, d'aquestes festes, o com a mínim,
Perquè amb Sant Joan, amb el sortici d'estiu, sí que va bé l'església, que li va fer a Sant Joan, eh? Però es va conservar el tema apagar del foc. Sí, correcte. I, a més, això era... Hi havent moltes cultures molt diferents o connectades en aquells centenars d'anys, doncs com és lògic entre si, però hi havia aquest denominador comú del foc, de fer que la nit...
no hagués tenit aquell dia perquè era la nit més curta i hi havia com un cert paral·lelisme. Allà es va mentir d'una part tot i tot. Aquí, no? Tenim alguna coseta o no? Sí, això és una mica així. Tot celebrava de manera diferent. Totes les celebracions d'hivern giraven al voltant del solstici i tenien el mateix fil conductor per trencar la foscor d'una estació freda i fosca i per preparar-se pel proper cicle marcat pel retorn del sol. Doncs això s'ensenien fogueres
s'entonaven cançons i s'intercanviaven obsequis. Més o menys era una mica el mateix, correcte, el que passa és que no, amb una temàtica, doncs això, més cristiana. Com a tal. Claro, perdó, perdó, si has donat ben regals, ara vaig especular, eh? M'entro a la piscina.
Clar, és que a la Bíblia no hi posa que hi ha reis mags, ni pares, no hi ha fanes com els italians. Hi ha els astrònoms que van a veure a Jesús, que no hi posa quants són a la Bíblia, al nostre testament, i per tant, hi ha que es fan regals, però els fem per això.
Sí, de fet, tenia entès que el relat, el conte dels tres reis mags, el conte per així dir-ho d'alguna manera, era realment la representació del poble que li venia a donar les coses a Jesús, perquè la bellesa, la joventut i ara no recordo quin era el...
Cada rei mag representava, diguéssim, una part sí, correcta. Bé, doncs ja a l'antiga Roma se celebrava el solstici d'hivern, que va donar lloc a les festes saturnals, això que parlàvem. Altres celebracions estaven marcades per grans banquets domèstics, on els esclaus, aprofitant les llibertats del desembre, com va escriure el poeta Horaci, menjaven a la taula amb el seu amo.
Els Saturnals eren conegudes a Roma des de temps immemorials. Se celebraven del 17 al 23 de desembre en la major extensió. En un clima de pau i de fraternitat s'estabria certa treva i certa pausa en els afers públics com en els privats en què hi havia de cessar tots els plets i fins i tot totes les disputes individuals.
Les escoles i institucions governamentals solien estar tancades i les regles socials solien ser relaxades amb infinitat d'entreteniments. En època imperial el seguien uns 10 dies després les calendes del gener. Novament s'organitzaven grans àpats, s'intercanviaven bons desitjos i regals de cap d'any i se celebraven sorolloses festes de màscares. En aquestes desfilades reconeixíem
Una mica serien els nostres carnavals moderns, el que ha arribat a la nostra època, els carnavals. Una mica sí. Se sap que les festes saturnals van durar fins al segle IV. Amb l'adopció del cristianisme per part de l'emperador romà Constantí, les festes saturnals van perdre la sega antiga esplèndor i van desaparèixer amb el temps.
Parlem també de Nardugan, la victòria de la llum. Per la seva banda, era una festivitat celebrada per algunes comunitats turques i les seves arrels també són paganes. La paraula Nardugan significa clarejar o sol nounat en turc antic.
Aquesta festa també es feia coincidir amb el solstici d'hivern el 21 de desembre, segons el calendari gregorià. És sabut que a partir d'aquell moment els dies comencen a ser més llargs i les nits més curtes. És considerat, doncs, una victòria de la llum sobre la foscor.
Vau, sempre hi ha això. Tot és una mica això, eh? Tot és una mica això. Igual que Sant Joan també anava tot una mica pel tema de les bruixes i fer fora els mals esperits, no? Doncs això. Del Nardurán en tenim infinitat de detalls. Per exemple, el culte als arbres ocupava un lloc molt important entre els andics turcs. Però això no passa amb Sant Joan. Sí. Curiós.
es plantaven xiprers en algunes tombes a causa de la seva alta estatura i postura dreta. Els turcs veien als arbres un mitjà per transmetre oracions a Déu. Entre les tradicions que tan recorden els nostres dies, estava la de felicitar les festes als veïns, posar-se roba nova, donar regals o organitzar espectacles i resar-li a Urgen, fent ofrenes a sota de l'arbre.
Doncs és el mateix, l'únic que vam fer és canviar el nom. Correcte, perquè a més Úlgen... És com el de Limpio, no? Com era, avancen. Úlgen simbolitza la bondat, el benestar, l'abundància, l'abundància d'elements, aigua, etcètera. A més, va crear la terra, el cel i tots els éssers vius. Controla tots els esdeveniments atmosfèrics i el moviment de les estrelles. Crea terres perquè les persones visquin els caps...
els caps d'humans i animals i l'arc de Sant Martí. Va ser considerat com el patró dels xamans i la falta del seu coneixement. O sigui, que controla i fa que hi hagi vida els nostres caps. Piquessin en carrera llavors dels cossos. Ah, no ho sé pas. Això...
Doncs això, seguim amb aquestes tradicions del Nardugan, Edith Nardugan? Sí, sí, sí, Nardugan. Correcte, vinga. Escriure desitjos en peces de roba de colors i penjar-les als arbres podia formar base de les tradicions actuals en la decoració dels arbres. Recordem que l'altre dia vam parlar del l'arbre també i les espelmes. Vull dir que aquí hi ha dos dies. Les estretats no fan tant per aquelles banderetes amb les tales, que són de colors, dels desitjos. Tot està lligat.
Una tradicció comuna relacionada amb l'Erdogan entre els turcs d'avui és menjar magrana i beure-hi vida magrana. La magrana simbolitza la fertilitat en moltes comunitats a causa de la seva estructura interna, aquests multigranets, doncs això. I per últim acabem amb el Llule, si ens dona temps, que sí, és molt ràpida aquesta, la tradició del tronc. Però ojo, no el tronc, no estem parlant del tio, eh? Quasi sí.
Era un festival nòrdic dedicant a Odin i Frick. Aquesta celebració començava al novembre i acabava amb la celebració de Yule a l'època del sostici d'hivern. En tradicions comunes, vestir-se de festa, menjar i beure amb abundància i fins i tot casar-se per l'orà a Frick, la deessa del matrimoni i la fertilitat.
A més, la tradició més icònica del Yule és el tronc de Nadal, que com dèiem no és el tio, sinó que és aquest postre típic de Nadal que és una mena de braç de trufa, de trufa de xocolata, vamos. Si no l'heu vist, veieu vikingos, jo l'heu vist quatre vegades totes les temporades, perquè hi ha totes aquestes tradicions que són certes, amb el que va passar realment a la història dels vikings, amb certes llicències com a totes àrees, però que sorprenen les tradicions vikingues,
Segurament és el que sorprèn més de la sèrie, les tradicions vikingues, i aquesta afanya que tenien per ampliar, com que diu Garris, i morir. Però, en fi, la prometida és deuda.
No n'hi hagués així, què hem de fer? Què hem de fer? Ah, sí que és veritat. Perdó, perdó. Vinga, va, veig a parlar que va, com Déu mana, m'han millor dit, com Déu creu que mana el programa. I va, no sé, moltes gràcies pel teu nou fantàstic que fa de tècnic i moltes gràcies per seguir-nos. Demà hi tornem. Que vagi molt bé.
Gràcies.