logo

Aquí, a l'Oest

Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h. Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.

Transcribed podcasts: 64
Time transcribed: 1d 21h 5m 46s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Micropobles, pagesia i serveis al món rural

Summary:

## Panorama general de l’episodi Episodi d’**Aquí, a l'Oest** centrat en **actualitat local** i en una **tertúlia sobre micropobles, pagesia i serveis bàsics** al món rural de les Terres de Lleida. Primera part amb repàs de notícies destacades, i segona part amb una conversa profunda sobre reptes econòmics, demogràfics i normatius dels municipis petits. --- ## 1. Notícies locals i comarcals ### 1.1. Modernització del Canal d’Urgell ajornada • S’anuncia que l’**Assemblea General Extraordinària** per aprovar la **modernització del Canal d’Urgell** es torna a posposar. • La votació, prevista primer a l’octubre i després al **21 de desembre**, es vol moure fins al **febrer**. • Es crearà un **grup de treball** entre Govern i Comunitat General de Regants per: - Introduir **millores tècniques** al projecte - **Aclarir dubtes** dels regants • Context de fons: **sis de les set col·lectivitats** que han sotmès la proposta a votació l’han **rebutjada per majoria**, un reflex del malestar i la desconfiança del sector. ### 1.2. Dimissió del director de la Fira de Lleida • **Oriol Oró** deixa la direcció de la **Fira de Lleida** després de **18 anys**. • Ho descriu com una decisió **meditada** i presa en un **moment òptim**: fires consolidades i **nou pavelló** en construcció. • Ha viscut dues crisis globals: - Recessió del **2008** - **Covid-19**, amb dos anys gairebé sense activitat firal • Balanç de la seva etapa: - Mantenir i fer créixer totes les fires - Crear-ne de noves - Posicionar Lleida com a **segona entitat firal de Catalunya** amb reconeixements internacionals (només al nivell de Fira Barcelona) - Aconseguir una **Fira econòmicament viable i autònoma** des del 2008, fet *excepcional* a escala estatal. • El patronat es reunirà per: - Fer **balanç de curs** - Definir **calendari 2026** - Presentar la **convocatòria pública** per a la nova direcció, que es vol cobrir el **primer trimestre de l’any vinent**. ### 1.3. Nou POUM de Lleida i Pla de l’Estació • L’**alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa**, confia que l’**aprovació inicial del POUM** (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) estigui enllestida **al febrer**. • Considera aquest pas **clau** per desencallar el **Pla de l’Estació**, encallat des de fa anys per dos **punts crítics**. • El POUM ha d’: - Incorporar aportacions de la **participació ciutadana** - Integrar l’informe inicial del **Departament de Territori** • Efectes legals: - L’aprovació inicial implica **suspensió de llicències** allà on hi hagi modificacions de règim urbanístic del sòl. - Després hauran de venir l’**aprovació provisional** i la **definitiva**. ### 1.4. Judici al mosso per narcotràfic • A l’Audiència de Lleida es jutja un **mosso d’esquadra** per **tràfic de drogues** relacionat amb **620 quilos de cocaïna** amagats en un rotor. • L’agent nega tenir res a veure amb la droga i afirma que: - Només va ajudar el principal acusat a **llogar una nau industrial** al polígon El Segre - Pensava que era per **guardar vehicles i material**, sense saber res d’introducció de droga. • Les **escoltes policials** de la Divisió d’Afers Interns vinculen el mosso amb l’operació i també amb un **pagament de 85.000 euros** a una de les societats implicades després de la compra del rotor a Panamà. • La **Fiscalia** manté la petició de **9 anys de presó** i **66.000 euros de multa** com a cooperador necessari. Els altres acusats ja han pactat condemnes d’entre **2 i 6 anys**. ### 1.5. Recuperació del Cant de la Sibil·la a Arbeca • Arbeca recupera, després de més de **20 anys**, el **Cant de la Sibil·la**, que només s’havia interpretat una vegada el **2003**. • Es farà el **20 de desembre** a la parròquia d’Arbeca. • El cant forma part d’un **corpus oral del segle XV** en quatre volums; es conserva al **leccionari**, amb text i **notació gregoriana**. • Singularitat d’Arbeca: - Es van **conservar o copiar les notes en paper pautat** - És un dels pocs cants d’Europa d’aquest tipus que es conserven amb música i es canten encara avui • El concert inclourà també: - Un **plany del segle XII** en honor de **Ramon Berenguer IV** - Cinc danses del **Llibre Vermell de Montserrat**, coincidint amb el mil·lenari de la fundació del monestir benedictí • El president de la Diputació, **Joan Talarn**, subratlla que: > "Recuperar el Cant de la Sibil·la va més enllà de l’element religiós: és **identificació nacional** i patrimoni cultural compartit." • Des del **2010**, el Cant de la Sibil·la i el Misteri d’Elx són **Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat** per la UNESCO. --- ## 2. Tertúlia: Micropobles, pagesia i serveis essencials Tertúlia conduïda des dels estudis d’**UAU Lleida Ràdio** amb: • **Lluís Torrent**, director del **Consorci del Segrià Sud pel Desenvolupament del Territori** • **Jordi Teixidor**, tècnic de promoció econòmica del **Consell Comarcal del Pla d’Urgell** L’objectiu és parlar específicament de **micropobles**, **despoblament**, **pagesia** i **serveis comercials bàsics**. ### 2.1. Micropobles com a normalitat del país • Es recorda que **Catalunya és majoritàriament un país de micropobles**, no una excepció. • Voluntat del programa de **donar veu** a aquesta realitat sovint invisibilitzada. • Es posa èmfasi en: - **Relleu generacional** - **Viabilitat econòmica** de la pagesia - **Vida comercial** i serveis en pobles petits --- ## 3. Pagesia, explotació prioritària i pesta porcina ### 3.1. Explotació agrària prioritària i ajuts • Es comenta la **nova proposta** (encara pendent d’aprovació definitiva) per **redefinir qui és explotació agrària prioritària** a Catalunya. • La **coordinadora nacional de la Unió de Pagesos, Raquel Serrat**, ha explicat que: - La pagesia ha perdut aquesta condició en unes **1.700 explotacions** - Això implica **pèrdua d’ajuts** i dificultats per fer viable l’activitat • S’ha redactat un **articulat específic**, debatut amb tots els grups del Parlament: - Tothom s’hi ha mostrat **favorable** en principi - Cal veure si realment s’acaba aprovant i com es concreta • Opinions a la taula: - Aproven que es **flexibilitzin els requisits** per ser explotació prioritària - Defensen que **“qualsevol persona que vulgui fer de pagès o ramader ja és prioritària”** i s’ha de cuidar especialment. ### 3.2. Importància estructural de la pagesia • Es remarca que la pagesia: - **Gestiona i cuida el territori** - És clau per al **subministrament d’aliments** - Sosté bona part de l’**economia rural** i les indústries associades • Exemples al **Pla d’Urgell**: - Gairebé el **50% del PIB comarcal** depèn directament o indirectament de l’agricultura (sector primari + agroindústria). • Problemes actuals: - **Abandonament de feines agràries** - Jubilacions sense **relleu generacional** - Inestabilitat de **preus i mercats internacionals** - Sensació contínua de **normatives imposades** sense prou diàleg ni claredat ### 3.3. Pesta porcina africana • Es tracta la preocupació pel risc d’entrada de la **pesta porcina africana**: - Malaltia que **no afecta les persones** però sí la **sanitat animal** i l’**economia** - El **porcí** és **primer sector econòmic** de la demarcació de Lleida, per davant d’altres • Impacte potencial: - Afecta no només les granges, sinó tot el **teixit econòmic adjunt**: maquinària, indústria agroalimentària, serveis logístics, etc. --- ## 4. Comerç local, serveis bàsics i vida als pobles ### 4.1. Tancament de botigues i serveis • Es denuncia un **“degoteig constant”** de: - Tancament de **petits comerços** (botigues de queviures, fleques…) - **Oficis tradicionals** (fusters, paletes, etc.) • Conseqüències en cadena: - **Primera pèrdua**: el negoci i els llocs de treball - **Segona pèrdua**: la gent gran ja no pot comprar al poble i ha d’anar a la ciutat (Lleida), amb problemes de transport i despesa fora del municipi - **Tercera pèrdua**: els **productors locals** deixen de tenir un punt de venda al poble i s’han de desplaçar també a vendre a la ciutat • Es planteja el risc de **“buïdar de vida”** els pobles i recentralitzar-ho tot als nuclis urbans grans. ### 4.2. La botiga i el forn com a centres socials • Es defensa que una **botiga** o un **forn de pa** no són només negocis, sinó **espais socials i culturals**: - Lloc de **trobada** i conversa diària - Espais on **es detecten problemes**: si algú no va a comprar el pa, la gent s’adona que pot haver-li passat res. • Exemple explicat: - Cas real d’una persona gran que no anava a la botiga; els veïns hi van anar a casa i la van trobar a terra amb **febre alta**, i se la va poder atendre. ### 4.3. Responsabilitat de la població i polítiques públiques • Es remarca la responsabilitat **compartida**: - **Veïnat**: consumir als comerços del poble per fer-los viables - **Administracions**: dissenyar polítiques per **facilitar** que aquests negocis se sostinguin • Dificultat de les administracions: - Són negocis **privats** però amb un **fort impacte social** - Cal trobar fórmules per **ajudar sense distorsionar** la competència --- ## 5. Iniciatives concretes al Pla d’Urgell i Segrià Sud ### 5.1. Formació per a forners • El **Consell Comarcal del Pla d’Urgell** ha impulsat una **formació gratuïta de forner**: - Aproximadament **80 hores** - **10 places** ofertades - Més de **70 persones inscrites**, un indicador d’**alt interès** per l’ofici • Context: - El **Gremi de Forners de Lleida** alerta que fins i tot a la ciutat costa trobar gent que vulgui fer de forner - Les condicions (madrugar molt, esforç físic) desincentiven el relleu • Es veu la formació com una **eina clau** per: - Generar **nous forners** - Ajudar a mantenir o reobrir **fleques en pobles petits** ### 5.2. Obrador compartit de pa i pastisseria a Torrebesses • **Torrebesses** impulsa un **obrador compartit** de pa i pastisseria. • Finançat a través del **Pla Estratègic Alimentari de Catalunya** (ajuts del Departament d’Acció Climàtica / antic DARP): - Línies per a **projectes agroalimentaris** (empreses de dones, relleu generacional, obradors compartits, escorxadors municipals, etc.) - Sovint hi **sobren diners de convocatòria**, animant altres municipis i empreses a presentar projectes. • Característiques de l’obrador: - Tota la infraestructura **ja hi serà** (forns, pastadores, cambres, etc.) - Els usuaris pagaran per un **dret d’ús**, no per fer tota la inversió - Permet **provar el negoci** sense jugar-s’ho tot des del principi - El **procés d’elaboració** estarà pensat perquè no calgui treballar tota la nit: es podrà començar cap a les **6 del matí** amb processos de **fermentació temporitzats** • Objectiu de calendari: - El projecte s’ha d’executar abans del **3r trimestre de 2026** • Funció territorial: - Tot i estar ubicat a Torrebesses, serà un **recurs per a tot el territori** (Segrià Sec i rodalies) ### 5.3. Obradors compartits com a incubadores • Es cita l’experiència de **Conca Activa (Conca de Barberà)** com a pionera en **obradors compartits**: - Productors que lloguen hores concretes (ex.: dimecres de 7 a 8.30) per transformar productes - Mínima inversió inicial i possibilitat de veure **si el negoci té recorregut** • Exemple d’un productor de **guixa** (llagum poc atractiu gustativament) que busca un **segment de mercat molt específic** (memòria dels padrins, producte singular). • Es remarca que la normativa sanitària exigeix **instal·lacions d’acer inoxidable i registres** que són inviables per a microproductors si no és en format **compartit**. ### 5.4. Catàleg virtual “Al poble hi ha de tot” • Iniciativa del **Consell Comarcal del Pla d’Urgell**: plataforma **“Al poble hi ha de tot”**. • Estructura: - Hi apareixen totes les **botigues dels pobles** - També els **productors locals** - I els **clients** dels pobles • Funcionament: - La persona fa la **comanda en línia** - Però **qui fa la venda és la botiga del poble**, no directament el productor • Beneficis: - Evita que la compra online **elimini el comerç local** - La botiga té **més productes** (i de qualitat) - El productor té **més punts de venda** - El client compra al **comerç del seu poble**, mantenint-lo viu ### 5.5. Encadenar campanyes i feines agro • Al **Segrià Sud** es treballa per **encadenar campanyes agràries** i feines especialitzades: - Ex.: **moliners d’oli** (feina molt estacional, a l’hivern, però altament crítica per cooperatives d’oli) - A l’estiu, aquests perfils podrien treballar en **cooperatives de fruita** (pressic, cirera, pera, poma…) • Objectiu: - **Donar continuïtat laboral** a persones qualificades - Fer **itineraris laborals** que permetin una renda més estable - Complementar-ho amb **explotacions familiars petites** i **transformació agroalimentària** (melmelades, formatges, etc.) ### 5.6. Comparació amb el model francès • Es critica que la normativa espanyola de **transformació agroalimentària artesanal** és **massa rígida**. • Es menciona el model francès (*fermier*) com a referent: - Regula i permet la **transformació a petita escala** a les explotacions - Donant seguretat sanitària però amb **flexibilitat** per als petits productors • Segons expliquen, el **Departament d’Agricultura / Acció Climàtica** estaria treballant per **adaptar** una normativa semblant a Catalunya, si bé fa anys que se’n parla sense concrecions. --- ## 6. Modernització dels Canals d’Urgell: dubtes i malestar ### 6.1. Rebuig de la votació i posposició • Es torna a explicar la **posposició de la votació** sobre la modernització dels **Canals d’Urgell**. • S’han produït **resultats clarament negatius** (majories de “no”) a sis de set col·lectivitats. • Motiu principal: la pagesia **no vol votar a cegues**. ### 6.2. Factors de desconfiança • **Costos i rendibilitat**: - Si modernitzar implica multiplicar el **cost de l’aigua** (ex.: regar “malament” a 10 cèntims vs “bé” a 50 cèntims), molts pagesos no veuen viable assumir-ho. - Es comparen amb negocis industrials: la pagesia no sap **quanta producció** tindrà, **quin preu** obtindrà, ni si n’hi haurà mercat. • **Incertesa sobre la concentració parcel·lària**: - S’explica què és una *concentració parcel·lària* (unificar petites peces disperses en una sola finca més gran i funcional). - Es recorda l’**experiència negativa del canal Segarra-Garrigues**: - Alguns pagesos van rebre finques concentrades just a zones que després es van declarar **ZEPA / Xarxa Natura 2000**, impossibilitant el **regadiu de transformació** projectat. • **Repartiment desigual de costos i beneficis**: - El canal no només porta aigua de reg: també serveix per **aigua de boca, indústria i energia**. - La percepció és que la pagesia **paga la festa** (inversions, augment de tarifa) mentre altres usuaris **no assumeixen els mateixos costos**. - Por latent que l’estalvi d’aigua serveixi per **transferir-la a grans àrees metropolitanes** que sovint **no consumeixen productes** agraris lleidatans en la mateixa proporció. ### 6.3. Necessitat de transparència i garanties • Reivindicacions de la pagesia segons la tertúlia: - **Dades clares** sobre costos, amortitzacions i tarifes futures - **Detall** de com es farà la *concentració parcel·lària* i quina finca tocarà a cadascú - Clarificació de qui **assumeix quina part de la inversió** (pagesos, administració, altres usuaris d’aigua) • Sense aquesta informació, és difícil que la modernització **obtingui un “sí” majoritari**. ### 6.4. ZEPA, Xarxa Natura i nova reunió amb el Govern • Es comenta que s’ha convocat una **reunió amb les organitzacions agràries** (Revolta Pagesa, Unió de Pagesos, JARC, ASAJA i altres plataformes) per tractar: - El **“prou ZEPAs”** reclamat pel sector - La difícil reversió de determinades figures proteccionistes que depenen de **normativa europea** • Hi ha escepticisme sobre fins a quin punt el Govern podrà **modificar àrees protegides** sense xocar amb Brussel·les. --- ## 7. Energies renovables i territori ### 7.1. Pla d’energies renovables i percentatges territorials • Es menciona de passada una notícia sobre el **Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER)** i el percentatge d’instal·lacions que tocaria al **Pla d’Urgell** (al voltant de l’1,5% en eòlica i fotovoltaica), tot i que no es detalla a fons. • El debat se centra més en **criteris generals** que no en el cas concret. ### 7.2. Principis defensats a la tertúlia • Dos principis bàsics: - **No treure sòl agrari productiu** per posar-hi plaques o aerogeneradors, si es pot evitar. - Prioritzar **zones antropitzades** (teulades, polígons, infraestructures degradades) per a les renovables. • Crítica a l’actual model: - L’energia produïda al territori **no queda al territori**. - Les grans empreses **monetitzen el recurs** i l’energia es ven de tornada a la mateixa població que la genera. • Es reivindica un **model local d’energia**: - Que la generació sigui **gestió i recurs del territori** - Que els veïns puguin gaudir d’una energia **més barata o més controlada**, tal com passa amb altres recursos locals (oliveres–oli, etc.) --- ## 8. Estatuto del món rural i pla de barris i viles ### 8.1. Estatuto del món rural: bones intencions, pocs resultats • Es recorda l’aprovació de l’**Estatut del món rural**, que havia de suposar: - Que tota nova normativa es fes amb una **mirada rural** - Que es revisessin normes ja existents que **no s’adapten** a la realitat dels micropobles • Valoració dels tertulians: - **No es nota gaire** la seva aplicació - Es parla d’un govern “**molt ben intencionat**”, però sense resultats palpables - Els micropobles necessiten mesures **urgents**; si arriben tard, “ja no caldrà estatut, caldrà un *desfibril·lador*”. ### 8.2. Pla de barris i viles: criteris urbans • Es pren com a exemple el **Pla de barris i viles**: - Crítica al nom: l’ordre “barris i viles” ja reflecteix un **biaix urbà** - Criteris de **continuïtat urbana**: ajuden a finançar intervencions en carrers d’una ciutat contínua, però **deixen fora** espais rurals separats per camps o arbres. • Paradoxa: - Dos municipis contigus (*Torrebeses–Sarroca* com a exemple) no compten com a continuïtat, mentre que **Barcelona–l’Hospitalet** sí. - La ruralitat queda **penalitzada** per criteris pensats des d’una lògica urbana. ### 8.3. Problemes de capacitat tècnica als ajuntaments petits • Molts ajuntaments petits **no tenen personal tècnic** per tramitar subvencions complexes. • Teòricament, la **Diputació** ha creat serveis d’assistència per ajudar aquests municipis a **presentar projectes i gestionar ajuts**, però: - Es deixa pendent per una futura tertúlia fer balanç de **si s’està notant realment** aquest suport. --- ## 9. Cloenda de la tertúlia • Es conclou remarcant: - La necessitat de **fer polítiques concretes i ràpides** per al món rural - La importància de **coordinar formació, obradors compartits, comerç local, energia i regulacions** pensades des dels micropobles • El **Jordi Teixidor** s’estrena a la tertúlia i confirma que **repetirà**. • Es tanca amb la idea que la tertúlia sobre micropobles i pagesia **hauria de ser recurrent**, atesa la quantitat de temes pendents i la seva importància estructural per a les Terres de Lleida.

Tags:

["Aquí, a l'Oest", 'micropobles', 'pagesia', 'Canal d’Urgell', 'modernització del reg', 'Fira de Lleida', 'Oriol Oró', 'POUM Lleida', 'Pla de l’Estació', 'judici per narcotràfic', 'Mossos d’Esquadra', 'Cant de la Sibil·la d’Arbeca', 'UNESCO', 'pesta porcina africana', 'porcí', 'Pla d’Urgell', 'Segrià Sud', 'explotació agrària prioritària', 'Unió de Pagesos', 'relleu generacional', 'comerç local', 'forns de pa', 'obradors compartits', 'Torrebesses', 'Conca Activa', 'transformació agroalimentària', 'Al poble hi ha de tot', 'cooperatives agràries', 'moliners d’oli', 'Segarra-Garrigues', 'ZEPA', 'Xarxa Natura 2000', 'energies renovables', 'PLATER', 'Estatut del món rural', 'Pla de barris i viles', 'despoblament rural']