Tornem d'aquí una hora amb més notícies en xarxa. Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6 a la teva ràdio local arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bones, què tal, westerns? Us parla Francesc Bonyà. Això és aquí a l'OES, aquest programa que fem a Sector Ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Des d'ara i fins a 6 us fem acompanyar amb aquest magazín que fem gràcies a l'Arnau Vilà de MuntFM. Què tal, Arnau? Hola, bona tarda a tots i a totes. Saludem també a la Marieta de Ràdio Rosselló. Bona tarda, westerns. Sabina Pedros del Picat Ràdio, molt bones. Hola, què tal? Bona tarda.
Karen Alfonso, de Ràdio Pornem-Mallorosa, com anem? Hola, hola! Txell Bernaus, de Ràdio Cigaró Munt, molt bones! Bona tarda, Westerns! Júlia García, de Ràdio Trem, Pallà Ràdio, com anem? Ei, com a tots? I finalment saludem l'Ivan Usón, que com un servidor es troba als estudis d'UAU Lleida Ràdio, en l'hoste tècnic. Què tal, Ivan? Bona tarda a tothom!
Avui va ser dimecres, ja ho sabeu, no hi ha tema del dia. La primera meitat serà ocupada en bona part per la tertúlia d'actualitat que avui conduïm des d'Uauller i de ràdio i amb una temàtica que ens agrada molt, que és aquesta taula de micropobles en què tractarem específicament problemàtiques i reptes al voltant d'aquesta realitat. Abans prou de tot plegat, notícies.
Bons o mi, ens hi posem en aquest repàs a l'actualitat local, ho fem acompanyats del Guillem Figuerola i la Sabina Pedros, molt bones els dos, que comencem a destacar.
Molt bones, doncs des d'aquem que està posposada de nou l'Assemblea que ha d'aprovar la modernització del Canal d'Urgell. Regans i Govern acorden crear un grup de treball per estudiar la introducció de millores i aclarir dubtes. El Govern i la Comunitat General de Regans dels Canals d'Urgell han acordat novament l'ajornament de l'Assemblea General Extraordinària que ha d'aprovar la modernització del Canal d'Urgell. La votació prevista inicialment per a finals d'octubre...
S'havia fixat per al 21 de desembre i la voluntat de la comunitat de regants és posposar-la fins al febrer. Durant aquest temps es pactarà un calendari i es crearà un grup de treball amb el govern per estudiar la introducció de millores al projecte i aclarir dubtes dels regants. Això després que sis de les set col·lectivitats de regants que han sotmès la proposta de modernització a votació l'hagin rebutjada per majoria.
I Oriol Oro ha anunciat aquest dimecres que deixa la direcció de la Fira de Lleida, després de 18 anys al càrrec. Ha assegurat que es tracta d'una decisió meditada, reflexionada i compartida, però que es produeix en un moment òptim, amb les fires ben encarades i la construcció del nou pavelló. Són 18 anys al capdavant de la Fira, són 18 anys en els quals han passat dues crisis mundials, la recessió del 2008.
i després han passat pel Covid, que dos anys vam tenir la fira sense poder fer activitat, i tot això porta un desgast. Ara sentia la necessitat, l'impuls d'afrontar nous reptes a nivell professional,
i crec que és un bon moment. El patronat de la Fira de Lleida ha convocat una reunió dilluns vinent per fer balanç del curs, plantejar el calendari del 2026 i tractar els diversos projectes que ja en marxa. Dimarts es presentarà la convocatòria pública per escollir la nova direcció de la institució firal amb la intenció de tenir la bacan coberta de cara al primer trimestre de l'any vinent. Oro, per la seva part, deixarà el càrrec a l'acabar les festes de Nadal. Fins ara, director de la Fira de Lleida,
ha fet balanç de la seva etapa al capdavant de la institució en 18 anys de molts canvis al conjunt de la societat de Lleida i, sobretot, amb l'evolució de les noves tecnologies. Al llarg d'aquests anys, tot i les dificultats d'aquestes crisis, han estat capaços de mantenir totes les fires, de fer-les créixer, n'han creat de noves, han posicionat Lleida com la segona entitat firal de Catalunya,
A nivell d'internacionalitats hem mantingut les internacionalitats. De fet, només Fira i Lleida té reconeixements internacionals juntament amb Fira Barcelona. Oro ha volgut destacar també com un dels punts més gratificants és que la Fira és viable econòmicament i autònoma des del 2008. Un fet excepcional a escala estatal. Finalment s'ha mostrat agraït per l'oportunitat i ha desitjats èxits al seu futur successor.
L'alcalde de Lleida, Fèlix Larosa, espera que l'aprovació inicial del POUM, el Pla d'Ordenació Urbanística de la Ciutat, estigui enllestit al febrer. Aquest serà, explica el PAENCAP, un pas important per seguir treballant amb el Pla de l'Estació. Així ho ha explicat als micròfons d'UAU Lleida Ràdio, on ha especificat que l'aprovació del nou pas del POUM pot desentertolligar una situació que porta temps aturada.
Sabem on està complicat el pla de l'estació, ho tenim detectat, per tant ja és molt, perquè perquè hem entreposat tantes vegades al llarg de tots aquests anys amb el pla de l'estació crec que ho tenim clar, sabem quins són els dos punts crítics que afecten el pla de l'estació i jo estic convençut que al febrer tindrem notícies al voltant del pla de l'estació, bàsicament perquè la solució als temes crítics
tenen molta relació amb el document que s'està treballant, que és el Pla d'Ordenació Urbana Municipal, que hauria de permetre respirar el Pla de l'Estació per poder-lo impulsar. Recordem que l'estiu passat es va aprovar l'abans del POUM. L'aprovació inicial del Pla Urbanístic Municipal és la fase on s'inclouen les aportacions pertinents fetes en el procés de participació i exposició del projecte i aquelles qüestions que derivin d'un primer informe que realitza el Departament de Territori de la Generalitat,
Segons la normativa, aquesta fase comporta l'obligació de suspendre l'atorgament de llicències allí on hi hagi previst modificacions del règim urbanístic del sol. Posteriorment a l'aprovació inicial encara faltarà l'aprovació provisional i finalment la definitiva.
El moço jutjat per tràfic de drogues a l'Audiència de Lleida nega tenir res a veure amb els 620 quilos de cocaïna amagats en un rotor. L'agent ha declarat aquest dimecres que va ajudar el principal acusat a llogar una nau del polígon al Segre de Lleida, però desconeixella amb quina voluntat es volia utilitzar. Segons el policia només sabia que era per guardar vehicles i material, però no tenia idea que volguessin introduir droga a l'Estat. Conocia d'alguna manera que era per introduir droga a Espanya. No, era per guardar vehicles i material.
Es que no tengo más información. No se ve ni el tamaño de los vehículos siquiera. ¿Conoció usted que con el pago de esa cantidad se podría destinar parte a la compra de droga, a la compra de un rotor, a la compra internacional? Yo pago a una empresa por unos servicios, pero yo lo que gano es con el dinero como si se lo revientan. Yo es que no lo sé. Si me tengo que preocupar de todo el mundo que le pago, qué es lo que va a hacer a terceros, pues entonces no podría vivir. Per la seva banda, agents de la División de Afers Internos dels Mossos han explicat que unes escoltes policials van vincular el mosso amb els 620 kilos de cocaína.
Días más tarde hubo otra sonorización de esta misma persona hablando con un tercero en la que le decía que había hablado con el Mosu de comprarle un piso y que era el Mosu que estaba relacionado con el tema de los 620 kilos. Este detalle es importante porque en el momento en que se produce esa sonorización hay un secreto de las actuaciones y nadie sabe quién está involucrado a no ser que la persona se lo haya podido comunicar.
La policia catalana també va constatar que la gent va pagar 85.000 euros a la societat d'un dels principals acusats després que s'adquirís el rotor que contenia la cocaïna a Panamà. La Fiscalia ha mantingut la petició de 9 anys de presó i 66.000 euros de multa per a la gent com a cooperador necessari. Dimarts els altres 4 processats van acceptar condemnes d'entre 2 i 6 anys de presó.
I acabem a Arbeca, que recupera el camp de la Sibila després de més de dues dècades sense interpretar-se al municipi. La peça es podrà escoltar el dissabte de la setmana vinent, dia 20 de desembre, a la parròquia d'Arbeca, amb la recuperació d'una obra que es va poder presenciar per primera i única vegada l'any 2003.
El cant de la Sibila d'Arbeca està inclòs en un cant oral que data del segle XV i està format per quatre volums. Un d'aquests volums és el leccionari, un llibre que conté els passatges que es llegien durant les cerimonies religioses i que és on es troba el cant de la Sibila, un poema sobre la vinguda de Jesucrist i el judici final. La principal singularitat d'aquest cant és que es conserva la notació musical, que és de tipus gregorià, tal com ha explicat Santiminet, músic i component de la Folla Consort, agrupació que el representarà en l'apresentació de l'acte d'aquest dimecres.
La diferència és que Arbeca va conservar les notes, o va reproduir en paper pautat el cant que es cantava llavors. És del segle XV, com s'ha dit abans, és en llatí, és a dir, l'Arbeca seria el judici signum, que vol dir el dia del judici, que és el cant de la Seville. És en llatí del segle XV, però al segle XIII ja comença a aparèixer la llengua vulgar dintre...
Aquest fet significa que és dels pocs a Europa que he sabut que eren cantats amb una durada d'uns 15 minuts. El concert es complementarà amb peces com un plany del segle XII, que es va compondre en honor a Ramon Berenguer IV, o les cinc danses del Llibre Vermell de Montserrat, coincidint amb la celebració del minerari de la Fundació del Monestir Benedictí. D'altra banda, el president de la Diputació, Joan Talarn, ha destacat el valor cultural d'aquesta recuperació.
Perquè recuperar el camp de la civila va més enllà d'allò d'element religiós i votiu que tenim com a societat, que evidentment és importantíssim, i aquesta és la clau i el seu origen. Per tant, és veritat que és un element d'identificació nacional com a país, també. I crec que les dues coses, de fet, en aquest país han estat sempre lligades a aquestes dues coses. L'any 2010, tant la civila com el misteri van ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
I fins aquí les notícies d'avui dimecres, 10 de desembre. Gràcies, Guillem. A tu, Sabria.
Doncs som-hi i ens endincem en aquesta tertulia d'actualitat, ho podem avançar al sumari, en què parlem d'una cosa que, i ho diem amb molt d'orgull, que ja fa temps que l'equip teníem al cap, que és dedicar íntegrament a les qüestions que ocupen i preocupen els municipis més petits de la nostra demarcació, que recordem-ho, no és l'excepció del país, sinó la normalitat, que Catalunya són micropobles,
que nosaltres ens som conscients i volem que també es noti en aquest programa. Tertúlia, en què repeteix el director del Consorci del Segrià Sud pel Desenvolupament del Territori, Ius Torrent, què tal, com estàs? Bé, una mica refredat, però bé. Bé, això és la normalitat, és com els micropobles, ara el normal és estar refredat, eh? I s'estrena, i ens agrada molt, el Jordi Teixidor, tècnic de promoció econòmica al Consell Comarcal del Pla d'Urgell, molt bones. Bona tarda, moltes gràcies.
que no podia ser, ho podem dir, perquè tenia una gran notícia el dia que tocava, que era pare per primera vegada. Ja et felicitem llavors, reiterem les felicitats ara que et tenim aquí davant. I el Manel, que també forma pare d'aquesta tertúlia, doncs allò, mira, una mica com el Jordi, qüestions familiars a última hora no ha pogut vindre, i des d'aquí li enviem una abraçada al tècnic de repte demogràfic de la Diputació de Lleida. Moltes qüestions. Jo anava apuntant allò a temes que podríem tractar,
Hi ha una sensació que hauríem de fer aquesta tortura cada dia perquè tenim moltes qüestions. En tractarem una que acaba de passar ara mateix. Un servidor ve d'un dinar d'unió de pagesos i la Raquel Serrat, la seva coordinadora nacional, la seva màxima responsable. Ens van saber que tirant endavant sembla ser, perquè això sempre s'ha de ficar entre cometes,
una nova manera de computar qui és i qui no és explotació agrària prioritària. Això al gran públic li sonarà molt estrany, però és una etiqueta d'aquelles explotacions que pel que sigui són més fràgils o són més importants de potenciar i això fa que puguin accedir a més ajudes o que vagin per davant d'altres.
Amb els darrers temps, ens ha explicat la mateixa coordinadora nacional, doncs moltes havien deixat de ser-ho, les 1.700, i per tant, doncs es perdien molts calés en un sector que és el pal del paller, moltes vegades que parlem de la vertebració del territori. Casa vostra, els territoris que representeu, n'és un bon exemple, però és que si anéssim a qualsevol altre lloc també, i que per tant, doncs això s'hauria de notar, igual que també ella ens deia que això del relleu general nacional passa a ser
Ja ho era, però que ara encara més, una prioritat número per a l'organització agrària. I poso més factors agro damunt la taula perquè puguem la vostra i suposo que aquests dies...
Bueno, tu no, que encara deu seguir de baixa per paternitat. Llavors, la relació amb el dia a dia, però aquest patiment per la pesta porcina africana, que recordem-ho, malaltia que no afecta les persones, però sí a l'economia d'aquest primer sector econòmic, el porcí que ho és, el primer sector econòmic de la demarcació de Lleida, no de l'àmbit agro, sinó de qualsevol altre, i per tant la preocupació...
era majúscula, si falla l'economia al sector, al món rural, de poc més podem parlar, perquè si no, tot el que fem no se reserveix de poc. Sí, de fet, com tu dius, són dos temes, però començo per aquest últim, que deies de la pasteu porcina. A més a més del pes que té sobre l'economia en general, dels nostres territoris i dels nostres pobles,
és sobretot els sectors adjacents, els sectors que després en depenen. Nosaltres, al Pla d'Urgell, el territori pel qual vinc una miqueta aquí, amb aquesta tertúlia, miràvem dades i així molt per damunt, i deiem, ostres, és que la comarca, el 50%, gairebé, del fit de la comarca depèn,
de l'agricultura, ja sigui a nivell agroindústria o a nivell més del sector primari. Per tant, llavors, quan arriba alguna notícia d'aquestes, els pèls se't posen una miqueta de punta. Ja només a les explotacions que afecten, sinó a tots els sectors que en depenen. Tot el tema de maquinària, tot el tema d'indústria, etcètera, etcètera.
De fet, en el nostre territori... Tu ja ets veterano del programa. La segona vegada, un ja és veterano. Per tant, saps què t'has de ficar? Apropet del micròfon, som els que et sentim.
A més a més, avui parlo més fluixo. Normalment crido, però això ja m'allunyava. Sí, sí, doncs, és evident. A més a més, en el nostre territori tots els diagnostics diuen que l'abandonament de les feines agràries és increïble, es jubilen, no hi ha relleu generacional. Per tant, el de l'explotació prioritària, jo quasi diria que qualsevol persona que vulgui fer de pagès o de remader és prioritària directament. És allò que dius, què li hem de donar o com l'hem de cuidar perquè no s'ho repensi.
Perquè, clar, evidentment no ho oblidem, i això ho podem vincular a l'altra notícia de la pesta porcina africana. Clar, ells són els que gestionen el territori, els que cuiden el territori, i a més a més ens donen de menjar a tots. Més important que això, jo crec que hi ha poques coses.
Per tant, si ells no gestionen el territori, els senglars n'hi ha més. Si n'hi ha més, passa d'això. I si al final dediquem o fem servir els boscos només perquè alguns vagin amb bicicleta una estona, que Déu-n'hi-do també les imatges que s'han vist, perquè és per dir, escolta, noi, vés-te'n al Madrid i tira avall a veure si para, saps?
Quan arribis al riu, ja et passaran les ganes de tornar a pujar. No sé si algú ha anat al matret, però us ho recomano, perquè la veritat és que... Un grapat de vegades, sí, sí. Mitja hora de baixada. I pujar ja costa més. Doncs sí que és veritat que penso, i és una gran notícia, que esperem que es consolidi i que realment sigui això que apunten,
que flexibilitzin els requisits per ser explotació prioritària, perquè penso que és del tot necessari i imprescindible, no només per aquestes que ara es podran posar l'etiqueta de prioritària, sinó per totes les persones i totes les explotacions que dediquen a això, a gestionar el territori, a cuidar el territori i a donar de menjar a les persones que vivim al territori.
Deia que ho posem entre cometes perquè el que ens ha dit exactament la Raquel Serrat és que ho han parlat amb totes les formacions polítiques del Parlament de Catalunya i a totes els ha semblat bé la proposta que fan, han fet un articulat a propi i diu això, que tothom ha dit que sí i per tant ell entén que això s'aprovarà. Pots veurem un joc polític, per això ho fico en moltes cometes, però que d'entrada sona bé.
Clar, aquí té una derivada que en parlàvem prèviament de fer el programa, que és la resta d'empreses, de pimes que tenim als municipis. Perquè hi hagi botiguetes, que és una cosa capital, capital a la vida d'un poble, perquè hi hagi la fleca, perquè hi hagi el forn de pa,
etcètera, etcètera, doncs hi ha d'haver activitat econòmica i és un peix que es mossegueix a la cua, no? I amb això, malauradament, també tenim un degoteig, igual que d'explotacions agràries, d'aquests petits comerços, que poc se'n parla, que van tancant la paradeta, que aquí tampoc hi ha relleu, si és racional, i que no sé si això us ocupa i esteu treballant, és una preocupació que no és tan greu com podria semblar, sí que ho és, és a dir, quin diagnosi i quines accions hi esteu tirant endavant?
Sí, al final és el que dius, perquè hi hagi vida, hi ha de lliure activitat econòmica, hi ha de lliure serveis, i sobretot perquè un poble petit sigui atractiu ha de tenir aquests serveis al seu propi poble, o si més no, ben a prop, i a poder ser al propi poble. I sobretot aquests més, podríem dir, essencials, com podríem ser la botiga de què viures, podríem parlar del fort de pa...
o inclús també els serveis com podria ser els oficis tradicionals de tota la vida, la fusteria, els paletes, paleteria, etc. Tots aquests. Llavors, perquè aquests continuïn sent-hi, ha d'haver-hi també una part
de la població que ens sigui conscient dels necessaris que són aquests, no? És a dir, entenem que la població està molt a gust vivint els pobles i tothom està a gust vivint els pobles i que no en vol marxar. Llavors, per tant, si volem que els pobles continuïn vius, el que hem de fer és intentar que tots aquests comerços tinguin les condicions adequades per poder-ho fer i per poder continuar a estar en el poble. Per tant, hi hem de consumir, allà. Llavors, una part molt important de les polítiques
han d'anar per fomentar aquest consum, però també per facilitar-los. I com es fa? Alguna experiència, no sé si d'algun municipi, d'algun concepte comarcal, perquè, clar, queda molt bonic de dir, ho hem de potenciar, d'acord, però si pots fer alguna cosa externament, clar, és una activitat privada, és una empresa, llavors, si l'administració fa de més, li diran que l'ajuda, però després també diem que és un bé social, i a vegades això us complica la vida a les administracions.
Sí, complica la vida, però al final crec que hi ha una mica de consens entre totes les parts i a l'hora de dir que, per exemple, un ford de pa no és només un negoci, no? És un centre quasi bé cultural, social de la població, no? Els que ens hem criat en pobles petits sabem que a l'hora d'anar a buscar el pa o a l'hora d'anar a comprar la botiga, no? Allí es socialitza, allí es parla, allí...
Aquí passen aquestes coses. Els llocs on tanca el fort de pa, moltes vegades acaben dient que aquestes comerces fluctuen cap al metge, que és un altre centre de serveis en vies d'extinció. Aquest és públic i aquest sí que depèn directament de les institucions públiques. Igualment, tu deies algunes estratègies.
Nosaltres vam llançar fa ben poc, des del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, una formació gratuïta per a fer de forner, per a prendre l'ofici. Era una formació gratuïta d'unes 80 hores.
i hi havia una convocatòria de deu places. La rebuda va ser d'uns 70 inscrits. És a dir, interès sembla, com a mínim, amb aquest ofici que teníem detectats que n'han anat tancant. És brutal això, perquè parlant amb el gramí de forners de Lleida et diuen que això ja no va de petits municipis, que a Lleida ciutat tampoc ningú vol fer de forner
per allò dur que és l'ofici, per això de matina, etcètera, etcètera. I que, per tant, al món rural això tingui interès, em sembla que és un èxit apavullant. Sí, de fet, s'està fent aquesta formació, no?, i hauríem d'intentar, o segurament buscarem vies per ampliar-la i fer-ne més, no?, i si hi ha demanda, evidentment, és una cosa que s'ha d'atendre.
Escolta, me l'apunto perquè a Torreveses, si no hi ha res de nou, obrirem un obrador compartit com a fordapà i pastisseria. Per tant, els pots proposar en aquest 70, que el que vulgui, cap a Torreveses. Com m'agrada que aquest programa sigui productiu, eh? Com m'agrada, eh? El dia que feu l'assignatura del conveni, jo hi puc estar present per gaudir en aquest moment?
i ho podràs rediar en directe i en aquests moments signa el document doncs i tant, ja li diré als meus companys que han organitzat aquest curs els hi comentaré ja tu m'he dit que m'ha pagat molt la pena aquesta tertulia ho hem demanat dintre el Pla Estratègic Alimentari de Catalunya que és unes ajudes del DARP que la veritat és que estan molt i molt bé, hi ha deu línies d'ajudes per tirar endavant projectes agroalimentaris a Catalunya
i la veritat és que és una ajuda superinteressant. A més a més, crec que aquest any encara no ho sé, però cada any hi ha sobrat diners, per tant, si algú vol, s'hi pot presentar, hi ha línies per ajudar empreses de dones, per continuïtat d'empreses, per relleu generacional, per obradors compartits, per escurxadors municipals, i la veritat és que estan molt i molt i molt bé.
Quin tipus de barador, perdona? El barador compartit del que vulguis. Del que vulguis, eh? Sí, sí, sí. L'únic que et demanen és que no estigui a tocar d'un altre, perquè dius, home, si n'hi ha un altre no us cannabilitzeu, però si, per exemple, n'hi ha un que fan licors, que n'hi ha que fan licors, doncs el de més a prop pot fer pa, o l'altre pot fer transformats a aliments agraris, el que sigui.
Sí, sí, sí, està molt bé. En podem parlar un dia. Ara, quan tornin a obrir la convocatòria, ho expliquem, a veure si algú que escolta l'emissora diu, ostres, calla. Mira, no dic perquè estiguis davant, Lluís, però un servidor ja anava a fer el reportatge a Conca Activa, que és la vessant de promoció econòmica, va fer que sigui el Jordi, perquè ho coneixia, de Conca de Barriberà, que van ser pioners amb això d'obradors compartits, i jo parlava amb diversos productors
Un era un noi que feia guixa. Que direu, que carai és la guixa? És un llagum que es veu que es menjava a la postguerra, que el mateix noi em deia, té un gust horrible. Per què fas això, no? Diu, perquè jo crec que tindré el públic d'aquells padrins, que ho explicaran, que en compraran algun dia pels nets,
Clar, vull dir que el producte era molt singular, però parlàvem més productes, perquè t'ho feia molta gràcia per això, no? Però el que anava, que és l'important, és que ell reconeixia com tants altres, i és aquí el que vull posar en valor, que els que estem en aquest món sabem que atendre el que et diu la normativa avui en dia per fer un transformat de producte, és a dir, allò de les instal·lacions de ser inoxidable,
allò de dir jo soc un productor artesà, xoca frontalment amb la viabilitat econòmica de tot el que se't demana per tema de seguretat alimentària, que està molt bé, però deixaràs de ser artesà alimentari, perquè no et suprarà a compte petits volums per fer un obrador. Ah, no sé, que te'n vagis amb un comunitari. I en aquest cas de Conca Activa, no sé si heu plantejat així o no,
Per allò funcionava quasi com a vivent d'empreses que deien estaràs a qui estem, no sé si en tres anys, aquell noi recordo que tenia els dimecres, de set a dos quarts de nou. I anava cada dimecres a fer la seva part de transformació
I en aquest temps hi ha d'existir uns calerets, jo els vaig agafar mig procés, que s'anava fent el seu obrador. Per tant, passaven dues coses, i ho dic perquè crec, de veritat, i que em tragui el barret lluix, que és una cosa de les molt més importants que la gent es pugui imaginar. Que allò que li diem a la pagesia, que el valor d'afegit està quan transformes, però si un veu que és inviable econòmicament, o, em podrien sortir els números, però clar, no sé,
si me la fotré i hauré de tancar tant l'exportació com la base de transformació. El temps després, però clar, quan fas transformació molt d'aquí també t'has de vendre el producte. Per tant, has de tindre aquell temps per anar a vendre. Clar, d'aquí pots fer un tastet de veure com m'hi va sense jugar-te amb els calés i si la cosa va bé és una empresa més amb aquest valor afegit al territori i que això acaba revertint no amb aquell senyor.
Perquè és a tot el territori. Per tant, de veritat que des d'aquí... Aquesta és la idea perquè, evidentment, per començar a fer un forn de pa, la inversió és espectacular. Com forns, neveres congeladors, amassadores...
Clar, la gràcia és que aquí estarà tot ja comprat, i es pagarà per un dret d'ús, diguéssim, i podràs anar utilitzant, i com dius tu, dius, ostres, la coca recapta no em surt del tot bona, i aquesta és la que es ven més, i si sí, la gràcia és que a partir d'aquí acabi aquesta persona muntant el seu negoci, allà on sigui, que evidentment no té per què ser torreveses, segur que serà el pla d'Urgell, perquè si en tenen 70, poden sortir allà una fornada de forners espectacular. I això és molt important, perquè abans que parlàvem dels comerços,
és un triple drama. Primer, que plegui la botiga del poble, per si mateix ja és un drama, perquè es tenen un negoci, aquelles persones ja deixen de treballar, aquell local queda buit.
Però clar, això vol dir que les persones, normalment les persones grans del poble que anaven a comprar allà, ja no poden anar a comprar allà. Per tant, han d'anar, molt probablement, perquè hi ha pobles que ja no hi ha cap botiga, probablement a Lleida, però clar, dius, ostres, ara com vaig a Lleida? Perquè moltes vegades aquestes persones grans no tenen possibilitat de transport.
per tant, algú els ha de portar, amb la qual cosa ja estan, havent de marxar del poble, havent d'anar a Lleida a comprar, per tant, no deixant diners al poble, sinó deixant diners a Lleida, per tant, ja tenim el segon drama, que és aquesta persona, i el tercer és que, a més a més, si hi ha productes al poble que, evidentment, venien el seu producte a la botiga del poble, ja no la poden vendre aquí, l'han d'anar a vendre també a Lleida, i clar, al final dius, bueno, escolta, dius, què estem jugant? Anem tots a Lleida, ja? I tanquem la paradeta, clar, és això, i justament, d'aquí nosaltres vam fer...
Ja fa un any que ho tenim, vam començar una iniciativa que es diu El Poble Hi ha de Tot, que és un aparador virtual, que hi ha totes les botigues dels pobles, hi ha tots els productors dels pobles i hi ha els clients dels pobles. I la gràcia és que la persona pot encomanar el producte a través d'aquest aparador virtual,
però no el compren el productor, sinó que el compren la botiga. Per tant, salvem el problema que té la compra online, que es carrega el comerç perquè dius, ostres, he comprat directament el productor i el comerciant del territori es queda sense el marge, en aquest cas tu acabes comprant a la botiga del teu poble. Per tant, la botiga té molts més productes, a més a més productes bons, el productor té molts més punts de venda i la persona que va comprar a la botiga té moltes més coses per triar.
Pensem que és una bona iniciativa i, de fet, està anant bé perquè les botigues estan contentes. Jo, per exemple,
que a part de la meva feina com a tècnic del Consorci, com a directe del Consorci, faig cervesa, doncs ara tinc... No ho sabem, això, no ho podem certificar de moment. De moment no tenim proves, com a perdista, no ho hem pogut contrastar. Algú diu que és bona i tot. Doncs clar, ara tinc, hi ha 12 punts de venda, i això és molt interessant, per això és important i necessari tenir això, a més a més, per la feina social que té, que...
Quasi la botiga fa de fe de vida del poble. Dius, ostres, la Maria no ha vingut. Que algú vagi a casa la Maria perquè si no ha vingut a buscar el pa, alguna cosa li passa. De fet, fa dos o tres dies me n'explicaven un d'un senyor. I jo, sí, sí, tal qual. Va ser a dir, aneu que aneu a casa seu i estaves a terra a 50 de febre que no podia sortir. Clar, ningú ho sabia. Viu sol? Doncs sort d'això. Doncs això és necessari. Quan calculo que serà una realitat d'aquest obrador?
S'ha de fer durant el 2026, obligatoriament, si no ens treu a la subvenció. A quin lloc? A Torrebeses. A Torrebeses. A finals del 2026 ha d'estar... De fet, no, a mitjans del 2026, posa el tercer trimestre del 2026 i ja pots venir a fer pa.
I segur que algun pagès està preguntant, ostres, si vull més informació, ja us podem vindre a preguntar, a ficar-nos la llista d'espera, que s'esperin de moment, què els diuen a aquesta gent que ja estan interessats? Doncs que vagin a l'Ajuntament de Torreveses i preguntin per l'obrador compartit, que els apuntarem, o al Consorci, perquè evidentment sí que es farà a Torreveses, perquè és qui ja ha fet la solicitud d'aquest obrador, però com dèiem abans, és un recurs per tot el territori, perquè evidentment gairebé cap poble ara queda en fornesia, i els que queden els hi queden dos dies.
que és la llàstima i no hi ha relleus generacional també és veritat que nosaltres al fer el de nou en nou creem un procés d'elaboració del pa molt més automatitzat que fa que les hores de dedicació siguin molt menys i com aquell qui diu quasi pots començar a fer el pa a les 6 del matí per així dir-ho
amb la qual cosa ja no has de passar tota la nit amb ell, és un altre sistema molt interessant. Ara has tocat una tecla molt important, que és això que diuen, que dificulten, o quan se parla del relleu generacional, diuen, ostres, molt difícil perquè avui en dia costa trobar gent que no vulgui conciliar, és a dir, els horaris, la dedicació que has de dedicar...
Al teu ofici, no? Costa molta gent, o diuen que una de les principals barreres d'entrada dels joves amb aquestes feines, que segurament si d'entressen i d'això veurien que la remuneració segurament és...
és prou agraïda i de més, no? La barrera és aquest sacrifici que s'ha de fer, no? I comentaves tu, si ho teniu automatitzat, doncs és un ganxo molt millor, no? Que també et pot ser també conciliar i... Sí, sí, de fet, probablement la cosa més interessant del projecte, a part que hi hagi el forn de pa en si per produir i el burà i coca i totes aquestes coses...
és que el procés d'elaboració ja està establert i temporalitzat comptant amb això. I es comença, ara no m'ho facis explicar, perquè no soc forner, tot i que en tinc molts de prop, perquè tota la meva família política són forners, de pa.
Però, bueno, ells encara són els que baixen a les 2 del matí, eh? Però, clar, la idea aquí és que amb els timings, diguéssim, de fermentació, aquella massa estigui preparada per enfornar, doncs això, a les 6 del matí, a les 8 ja està fet, a les 10 ja l'has venut, i te'n vas fer el permut per entendre'ns. O prepares ja el segon massa per l'any segon. Depèn de les ganes de treballar que tinc.
Que hi ha una feina que se'n parla poc. Deies que no tens forns gaire a prop, a part aquesta de la família, però sí que ben a prop tens el sector de l'oli. I és un sector aquest en què hi ha una feina que ens van alertant les cooperatives, que cada vegada és més car de trobar, que és això del moliner. Això dels moliners, eh? Per la gent que no ho conegui, s'ho pot imaginar...
però recordar que és una feina molt estacional recordo a la Covid quasi que els tenien en bombolletes de vidre perquè com aquest l'agafi, com aquest falti i que clar que és això, que és una època molt concreta però que és la peça bàsica en una cooperativa i feina de rai per trobar
aquesta professió que t'acabaran agafant perquè em calen, però clar, el problema és què fas la resta de l'any, no? No sé si, com a segiria sec, vaig mirant només amb ell, que no pas a tu, Jordi, perquè entenc que pel tipus de terreny d'això no haureu parlat diverses vegades, i no sé si, perquè s'havia apuntat allò de, ostres, els hi podríem donar altres feines durant l'any per fer el cercle tancat,
Sí, sí, de fet, estem treballant en diferents possibilitats, de fet, per exemple, el glu del forn de pa podria ser també una alternativa, de dir, mira, doncs ara aquest temps estic fent això... Pa amb oli, marida. Exacte, això està clar, perquè pa amb oli va bé amb tot. Però, per exemple, ara, amb el Segrià Sud, que hem incorporat a la zona, diguéssim, del Segrià Sec, que és la que fa més oli, per així dir-ho, però, bueno, a l'altra part també...
Allà, per exemple, la feina més estacional és a l'estiu i en canvi la dels moliners d'oli és a l'hivern. Per tant, una de les coses que també estem treballant és dir, escolta, doncs aquesta persona que en sap molt de fer de moliner segur que és una molt bona persona per estar gestionant una cooperativa de fruita o per estar treballant a la cooperativa de fruita, per exemple, perquè, clar, podem parlar del moliner, podem parlar del torero, podem parlar de totes les feines que necessitin una mica de dedicació, perquè no n'hi ha cap lloc.
Per tant, sí que és una de les coses que volem treballar una mica en la línia del que ja s'havia fet, justament parlant abans de la Unió de Pagesos, d'encadenar campanyes agràries perquè en algun temporer vagi tinguent feines, allò que dius, ara s'acaba el pressac, comença la pera, després va la poma, després va el rei, no sé, doncs una mica el que estem fent és també creant aquest calendari d'itinerari laboral, de dir, mira, doncs ara tu estàs un llardacans fent oli durant tres mesos i quan acaba això resulta que hi ha la feina aitona del pressac o de la sirena o del que sigui.
Clar, poder compaginar i compensar les rendes agràries i familiars d'aquestes persones és l'ideal. I buscant també altres activitats complementàries de poder tenir, per exemple, petites explotacions familiars del que sigui. Per exemple, de transformació de productes agroalimentaris, que també és una possibilitat. És a dir,
vingulat també al que deies abans, no costaria gens que cadascú fes marmelada si li agrada fer marmelada i la pogués vendre, o fes formatge si vols fer formatge, tot i que sí que és evident que la normativa de l'estat espanyol és fatal, però bueno, per sort tenim l'exemple que a França és molt bona, justament França... La fermia.
Sí, tenen aquesta normativa molt ben treballada i em consta que el Departament d'Agricultura, que són els mateixos que estan treballant amb el PH, estan amb el Pla Estratègic Alimentari de Catalunya,
estan treballant amb aquesta línia per flexibilitzar-ho i fer que es pugui, entre cometes, adaptar, no vull dir la paraula copiar, aquesta figura que a França està ja molt consolidada, com a mínim a Catalunya. Seria genial. Però això ja fa temps, ja, que es parla. També amb l'anterior executiu del Departament d'Agricultura, l'anterior, que també li sonava molt bé, que ens agrada, ho tirarem endavant. A més... Ara hauries de posar la falca aquella del diuen-diuen-diuen.
Clar, però són les cometes que hi posava abans, eh? Que tot i que tothom hi estigui d'acord, una altra cosa és que s'acabi fent, eh? No, home, hem de confiar que ara sí. Bé, bé, bé. Si més no, des del territori apartem.
Saps el que no es farà? Que miro cap al pla d'Urgell, però això ultrapassa aquesta comarca, però sobre l'epicentre, la votació... Saps el de la votació, la notícia d'avui? Sí, sí, estem... Bé, ho exiguin una mica tots els mitjans, també. Acaba de sortir també avui una notícia, de fet l'hem explicat abans el Guillem i la Sabina, que aquesta controvertida votació sobre la modernització dels canals d'Urgell, que ha portat tanta controvèrsia...
amb tota la raó del món. És a dir, jo si he de votar, explica-ho bé les coses. Votar cegues, doncs la cosa que ha hagut pel seu propi PES, les, vaig a ser molt planer, les hòsties que han hagut quan s'ha votat col·lectivitat per col·lectivitat amb nos rotuns, doncs han fet que govern i comunitat general dels regants
hagin decidit posposar aquesta votació que s'havia previst per aquest 21 de desembre. Per quan? Doncs encara no hi ha data, però hi ha hagut sis de les set col·lectivitats que són més a votació aquesta proposta de moralització, doncs l'han rebutjat.
I algú dirà, per què carai es posposa una modernització... Per què carai? Però no, es posposa, no. Es rebutja una modernització si fa 20 anys que estem dient que cal modernitzar. Aquí hi ha molts factors, molts, segurament ens hi deixaríem tota la tertúlia, però que no deixa de ser un indicatiu del malestar de la pagesia quan no se'ls explica tot, no?
Sí, sí. Jo en aquest cas desconec els detalls de les votacions i demés, però sí que és veritat que a la pagesia en general hi ha aquest malestar, però ja no només amb aquesta qüestió dels canals d'Urgell, sinó més a nivell genèric, que quan
Cada cop que hi ha una normativa que s'engega o que ja s'aprova alguna cosa o que es diu que es farà alguna cosa, sempre hi ha com una... És a dir, hi ha una paraula a l'aire i l'aire s'acaba quedant i no s'acaben potser donant les passes polítiques que d'això i en alguns casos s'aproven potser d'altres mesures que potser, com bé dius tu, no se n'ha explicat prou bé.
La petgesia sí que està vivint uns anys amb els quals també està venint tot un procés de concentració de les terres, està venint unes fortes turbulències, depèn molt també de tots els mercats exteriors, que és justament el que comentàvem, la pesta porcina africana aquesta té moltes inclemències i clar, el que necessites sobretot són les coses clares, necessites estabilitat i necessites
necessites un marc normatiu i un marc dins del teu país per poder tirar endavant un projecte de manera sòlida. Si no, és molt difícil que pugui passar tot el tema del relleu generacional, és molt difícil que les petites explotacions puguin tirar endavant. Llavors, crec que sí que s'ha de...
s'ha de posar sobre la taula al col·lectiu, a la pagesia, se li ha de facilitar aquestes coses perquè pugui tirar endavant i els projectes puguin arreglar fàcilment i no posar més entrebancs i més dificultats. I la modernització dels canals, torno abans, desconec per què no ha tirat endavant, però sí que està clar que una possible modernització del tipus de rec ha de ser una prioritat, no?,
de cara al pagès, de cara al medi ambient, etcètera, etcètera, de cara a tots. Sí, és evident que ha de ser una prioritat i és evident que segur que tots els pagesos volen modernitzar el rec, per això fa temps que ho demanen, però també és evident que per molt bucòlic que surti a la tele els anuncis que surten pagesos, que tots són guapos i joves i alts i prims, doncs no deixen de ser explotacions i per tant són un negoci i clar, fer rendible el teu negoci és necessari.
I clar, simplificant-ho molt i molt i molt i molt i sé que no s'hauria de fer, però si tu et dius, mira, pots regar malament a 10 cèntims o regar bé a 50 cèntims, dius, saps què? Ja puc regar malament. Si m'ho diguessin a mi, poder també dir el mateix. Dius, mira, escolta, pots ficar aquesta ampolla tan maca a la cervesa, però val el doble. Dius, home, mira, saps què? Aquesta que és més normaleta ja fa la feina.
Clar, i amb això sí que és evident que s'ha d'explicar molt bé, que s'han d'explicar molt bé els costos, que s'han d'explicar molt bé les amortitzacions, perquè, clar, és molt fotut que et digui no, no, i això ho pagarem nosaltres, però, clar, després ho amortitzarem en no sé quants anys, tant per no sé quant, per hectàrea, per no sé què, clar.
A més a més comptant que tenen uns negocis on preveure quan produiràs és difícil. La Seat sap quants cotxes sortiran durant una hora d'aquella línia. I a més a més te'ls faran pagar. Aquí no. Aquí dius, ostres, jo no sé quantes olives sortiran, no sé quant oli d'aquestes olives sortirà,
i no sé quin preu el vendré, perquè segur que pot venir un altre i fer-ho més barat. I no et pots esperar gaire, tampoc, no? Que et creme, també, al final, el producte. I moltes incògnites que han portat, doncs, a això, s'han vist obligats, una via i una altra, a posposar aquesta votació, insistim, sense data en aquest moment coneguda,
I jo especulo que es tardarà força a conèixer perquè si s'ha posposat és perquè s'ha fet bo, s'ha fet fort l'argument de volem votar sabent el que votem, no? I aquí hi ha moltes incògnites que cal aclarir. Un d'ells, i no sé si et va arribar la preocupació, per exemple, però no només per la concentració parcel·lària, per la gent que no entengui aquest concepte, que a vegades la premsa l'utilitzem sabent que tothom l'entén. Una concentració parcel·lària és, si jo soc un pagès,
que tinc tres hectàrees i mitja en aquest lloc, en un altre lloc en tinc deu i mitja, en un altre en tinc mitja, en l'altre, és a dir, tinc peces desperdigades, doncs se fa la suma de quantes hectàrees són i et donen una única peça en un únic lloc, perquè d'aquesta manera té diversos avantatges. La primera és que l'amoblament de les finques, és a dir, el que et val que arribi l'aigua és molt més barat que fer-ho arribar a molts petits llocs, no?
La gestió també és més senzilla i molt més econòmica, etcètera, etcètera. Però clar, després del desastre nacional, la concentració parcel·lària del Cegarra Garrigues, que no fa tant que vèiem, i aquest és un altre tema també que tenim de revius d'actualitat, aquest divendres tindrem novetats, en què quan s'hi va fer amb el Cegarra Garrigues, doncs alguns que van fer aquest mateix procediment que he explicat,
tenien més peces a un costat de la branca principal del canal, li van donar la peça gran a l'altra, i resulta que l'altra va ser zona de la xarxa Natura 2000, zona ZEPA, i per tant...
no vam poder fer allò que sempre havíem somiat després de dècades, que era el regle de transformació. Passar, però no només, de cultius de secar, per exemple, seran els de secar a fruiters. Poden ser altres exemples, però aquest només n'és un. Clar, si tot això no ho tenim resolt, serà complicat que si es posposa dintre dos mesos i no es resolen tots aquests dubtes, doncs canvia el resultat. Cal tenir en compte també, que és un tema menor,
que l'exemple que deia Lluís de l'ampolla, absolutament d'acord, i jo li afegiria, clar, i si dius, no, és que et val el doble, però farem un esforç perquè val la pena, perquè al cap del temps podré vendre aquell producte, aquella cervesa, més cara. Però és que no et cal temps, perquè darrere no hi tens ningú, no hi ha relleu generacional. Per tant, aquesta aposta, aquella inversió que faries pel teu fill, per els teus fills, doncs si aquí dius, no sé, si això quedarà dintre de quatre dies,
que ni hem sigut darrere i tal com està la pagesia amb aquest exemple, clar, molts dubtes i després, clar, l'altre és, ostres, la festa n'ha de pagar només la pagesia? Perquè recordem que parlem de canals de rec, que és la principal infraestructura de rec del país, 70.000 hectàrees, com se fa o no fa com el Segarra Garrigues, però aquí sí totes regables,
però que encara que li diem canal de rec no és la paraula més adient, perquè dote d'aigua de boca, aigua per a la indústria, aigua per a les energètiques, per tant, molts usos i aquest utilitzar-ne menys de la pagesia, que pagaran per utilitzar-ne menys,
i els altres no paguen ni un ral, quan també tots sabem que la idea també és estalviar-ne perquè qui digui que no és que poc ho ha seguit perquè la gran capital li demano es quedi sense aigua. I aquest és, jo m'imagino, són pagès que diuen, escolta, vostè haurà de pagar per modernitzar, estalviar l'aigua i tots sabem que més tard que més d'hora servirà per portar aigua amb aquells que per cert, casualment, sempre diem que és el gran mercat
que no compren mai els nostres productes, però nosaltres anem a estar bé per regalar-los aigua. Sembla que exageri, però és que no he exagerat gaire. No, no, encara ho ha sigut força fluix. El que passa és que després d'això sí que necessitarem dos o tres programes, i probablement algun advocat, perquè en diríem alguna de grossa.
Però si no, no hem pres una cosa tenir en compte i justament hem començat amb els pagesos i acabarem amb els pagesos, però sí que és evident que ells no han de pagar tota la festa. Vull dir, ells els hem d'ajudar a modernitzar les seves explotacions per fer-les més rendibles
per fer-les més sostenibles i perquè puguin produir millor i amb més baix cost, justament, perquè és que si no, aquests senyors que viuen allà i els fa molta il·lusió veure aquell anunci del pagès, després compren la fruita més barata que troben i l'enciam més barato que troben i fins i tot paguen una bossa de plàstic que embolica l'enciam, quan no li cal perquè no surten amb bossa de plàstic,
Però li afegeixen i tot això és més barat, no? Per tant, és molt important, penso justament, que quan tornin a plantejar aquesta votació, doncs es faci amb tot el coneixement de totes les coses que hi ha i les plantegi clar, i si hi ha d'haver concentració parcel·lària, doncs digui quina, quin et toca... Clar, és el que deies, tu has de votar sapient què t'exposes i què passarà si dic que sí i què passarà si dic que no.
I això és una cosa que en aquest país últimament ja no hem perdut el concepte de saber què passarà després de votar, perquè et penses que passarà una cosa i en passa una altra, i sempre reps, això segur.
Per cert, diria que també tenim novetats aquest divendres. S'han convocat a les organitzacions agràries, les principals, Revolta Pagèsa, Unió de Pagesos, JARC, Casalja, la plataforma Conillo Pagesos, i diria que no em deixo ningú a una reunió a tarda del govern en què se'ls dirà això de que prou ZEPES, aquesta reivindicació que ha fet de la pagesia, ZEPES, Zona Especial de Protecció d'AUS,
que jo dic que és molt complicat revertir-ho perquè depèn d'Europa i això dels animals d'Europa és un intocable, eh? Però sí que el govern els ha convocat i veurem què acaben fent o decidint al respecte. Vinculat també amb la natura, hi ha una notícia, no fa gaire, l'ha deixat el paper de l'estudi, ja em disculpareu la dinar de memòria, si no ja m'ajudareu,
però que al Pla d'Urgell se li deia que amb el Plater, amb aquest document, amb aquest pla que parla de la implementació de les energies verdes al territori, que al Pla d'Urgell, com si hagués hagut una disputa, no ho recordo ben bé, però que li tocava, crec que era un 1,5% de la implementació de molins geòlics i plaques solars, com si hagués cert problemàtica. Sabem que hi ha estat a molts llocs de Catalunya, però...
al pla d'Urgell i no sé si tu també, Jordi, és el teu àmbit o no, eh? La veritat és que potser sí que necessitaríem aquesta notícia, no? Els papers per llegir-ho una mica millor perquè també estic totalment fora d'aquestes notícies a nivell d'energia i a més tampoc no conec massa bé
A saber el que comentaves, no? Amb el tema de l'energia, jo penso que l'important no és discutir ni fer notícies sobre si vindran 5 molins o no sé quantes hectàrees de...
De plaques solars el que sí que és interessant i necessari és primer que quedi clar que res d'això ha d'anar en contra de treure sol agrari o sol de producció agrària, vull dir, es poden treballar sobre zones antropitzades o sobre teulada i perquè són espais que no serveixen per res més, per tant fem-ho. I l'altre i el més important és que l'energia que es produeixi en el territori sigui un recurs del territori.
El que a mi no em serveix és que aquest ventilador o aquesta placa solar acabi produint no sé quants quilowatts que podrien donar llum a tots els pobles i la podrien donar entre cometes gratis o només pagar l'amortització de l'equipament. I no, se'n vagin a Madrid, probablement cap allà al Passeo de la Castellana...
i torni la llum, torni cap aquí, i a tu et dic, mira, i si vols a la festa major et pagarem la salvatana. Dius, home, però si el terrany és meu, el paisatge és meu, i el vent que passa per aquí fins i tot és el meu, per què s'enriqueix aquella persona quan després jo he de pagar per una llum que estic produint jo aquí, no? I aquest jo crec que sí que és el debat.
real i que canviaria molt la percepció de la gent d'aquestes infraestructures energètiques, perquè dius, ostres, si a mi em fiquen aquestes plaques aquí, però és que el llum serà meu, i la gestionaré jo, carai, canvia molt, que et facin una piscina allà o que la piscina sigui la teua, dius, ah, m'hi he de banyar jo, perfecte. I és un recurs, volia que els nostres olives fan el nostre oli, doncs imagina que vingués algú, tu plantes allà les olives, mira, m'emporto les olives, faré l'oli i després vindré i te'l vendré, a 10 vegades més del que t'ha costat, oh, collons,
I tu què has fet? No, no, jo he vingut i clar, a veure, és que jo tinc els calés i jo sé com fer-ho i tal, però si les olives són meues, però si jo puc fer l'oli i me'l puc consumir jo, doncs és el mateix, ja que això és impensable. Bueno, ara, gaire, bueno... Impensable, impensable, no. Amb una cosa, Lluís, que segurament aquesta tortura sí que ens caldrà un advocat per cobrir-nos les espatlles, segurament, perquè...
Parlar de les energètiques, però sí que... Són molt bona gent. Són molt bona gent, però la major estafa orquestada per l'Estat, les energètiques, amb allò que no es deixaria de pagar el quilovat per...
hora, mai, a la baixa, i després ho hem fet tot allò que ja sabem amb molts pagesos que hi van destinar els fons que tenien per la jubilació, eh? Vull dir, sense cap mena de mirament. I jo, ja us he de dir, tu i Jordi ets nou, amb el Lluís ho parlàvem l'altre dia, amb el Manel també,
Estatut del món rural. Recordem que s'aprovava, que va batallar molt i que dèiem que a partir d'ara qualsevol normativa que sortís del Parlament hauria de tindre aquell prisme local per adequar-se als micropobles, que parlem aquí a la realitat principal del país. Que també hauria de fer una feina de mirar enrere d'aquelles normes que estan aprovades, anar-les reconfigurant i anar-se adequant perquè si hem arribat a aquest punt estem reconeixent que moltes d'elles no tenen cap sentit al món rural.
Cap d'elles té sentit al món rural. Llavors, jo cada setmana, per donar-li importància a cada tertúlia que tinguem, us preguntaré alguna novetat al respecte? És a dir, alguna norma que hagi sortit, sobretot... Miro el lluit perquè amb això...
a dia d'avui està molt al peu del canó és nota que tenim estatut al món rural? No, hi ha molt bones intencions això sí, tenim un govern molt ben intencionat i diuen que ho faran molt ràpid però el problema quin és? El problema és que el municipi rural, el món rural o ho fan en caràcter d'urgència o quan ho facin
ja no ens caldrà estatut, ens caldrà ens caldrà allò com se diu... Destrobilador. Sí, exactament. Directament. Per tant, sí que és evident que... Si vols, això ho podríem anar repetint cada tertúlia i dir... Per si ens escolta algun d'aquests que ho pot arreglar. Clar, clar, perquè si ens van dir que això marcaria un abans i un després, nosaltres, com que ens ho vam creure, volem preguntar
si això es nota o no es nota. De fet, al cap de molt poc d'haver-ho provat va sortir el pla de barris i viles. Jo sempre he pensat per què no es diu de viles i barris. Després, quan en llegeixes, te'n dones compte per què es diu de barris i viles. I vas explicar allò del carrer, explica-ho per això, que a mi em sembla flapant,
Aquell condicionant que per accedir a l'ajuda havies de... Bueno, havia de ser un espai amb continuïtat. Per tant, si tu estàs entre Barcelona i l'Hospitalet i hi ha un carrer, doncs és continuïtat, però si tu estàs entre Torreveses i Sarroca, que hi ha deu arbres, ja no és continuïtat. Per tant, ja no pots demanar. Per això suposo que el de barris i viles, doncs no sé, ara haurem de ficar un cartell de barri de Torreveses, barri de Sarroca...
i construir alguna cosa allà... I a més a més d'això, sumem-li també tota la gestió del que és l'ajuda, no? Tu quan vas a buscar els diners, és a dir, aquest és un gran hàndicap que tenim com els ajuntaments petits, no? Que no hi ha diners per pagar un tècnic, no? I resulta que hem de demanar una subvenció. Teoricament la Diputació, això ho va reconèixer, i ho vam parlar, estem fora de temps, ho en parlaré el pròxim dia, però teoricament van ficar a disposició un servei, perquè precisament els petits municipis
poguessin salvar aquest escull que tots denunciaven que era un gran problema. En podem parlar, però no serà pas avui, que el temps ens diu que és el moment de donar les gràcies i molt al Lluís i al Jordi que s'estrenen. Has estat bé, Jordi? Molt bé. Repetiràs? Vinga. Repetirem, repetirem. El fixem. Moltes gràcies, vosaltres el mou i tornem amb 6 minuts. Fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi