18 és la temperatura més ampliament repartida pels municipis que sempre us expliquem, concretament per al Picat, Rosselló, a Gramunt, Torreferrera, al Besa, al Farràs, al Menà i també al Guaire. Finalment, 19 graus són les que hi ha a Mollerussa i Lleida. Encetarem aquesta segona hora del programa amb la nostra secció de literatura, que avui dedicarem a un producte gastronòmic. Concretament, anirem fins a la Granadella per presentar-vos dos llibres relacionats amb l'oli.
Després serà el moment de conèixer aquells pobles de les Terres de Lleda que amaguen històries i legendes, tradicions o bé paisatges que val la pena de redescobrir. Avui obrim les portes a un món de relats sorprenents i plens de màgia que han sobreviscut entre muntanyes i vals.
I acabarem el programa amb la secció Medio Ambiental d'Aquí a l'Oest, de Llei de Natura, que avui explica la neteixa de brossa al riu Noguera Pallanesa que han realitzat alumnes dels cicles formatius de l'Institut Uc Roger III. I ja ho sabeu, podeu reescoltar totes les seccions d'aquest programa quan ho desitgeu al nostre portal web a www.aquialoest.cat. Aquí a l'Oest, contingut de tota mena. Contingut per a tu.
Som el que llegim, l'espai literari d'aquí a l'oest. Doncs, com us hem dit avui a la secció de literatura, parlarem d'un producte que a mi personalment em té el cor robat de Noxell.
Doncs si, Fran, com hem dit avui, a la nostra secció de literatura parlarem una mica de l'àmbit gastronòmic. Bé, una mica no, una mica molt, perquè us presentarem diferents publicacions relacionades amb un producte, amb un aliment que és tan nostre com l'oli. Concretament avui anirem fins a la Granadella perquè des de ja el passat 20 de setembre ens presenten els actes de commemoració del desè aniversari del Centre de la Cultura de l'Oli de Catalunya. Avui parlem amb la seva alcaldessa Elena Llaurador. Benvinguda.
Moltes gràcies. Moltes gràcies per ser avui aquí amb nosaltres perquè dèiem que avui en aquesta secció de llibres, normalment parlem de novel·les, de poesia, etcètera, avui canviarem una mica i parlarem més de l'àmbit gastronòmic perquè l'oli al final a vosaltres també us defineix, oi que sí?
Doncs i tant, per nosaltres és el nostre element essencial. Sense l'oli no tindríem vida els nostres pobles d'aquesta zona. Exactament, i això també es plasma en els llibres que es publiquen i que també fan molt territori, que per això nosaltres considerem que també se n'ha de parlar.
Deixa'm dir que aquest proper dissabte, 1 de novembre, serà quan vosaltres celebrareu l'onzena edició de la Fira de l'Oli, de la primera premsada, d'acord? I en el marc d'aquesta fira i també d'aquest aniversari que comentàvem abans, s'han fet tres jornades, el 20 de setembre, el 25 d'octubre i aquest proper 1 de novembre, en les quals l'Oli, evidentment, és el protagonista, però també la literatura. Si et sembla bé, explica'ns una mica aquesta commemoració i després parlarem de les publicacions.
Sí, doncs, mira, aquests deu anys del Centre de la Cultura de l'Oli hem preparat tres actes, tots relacionats, com tu comentaves, amb l'oli, no? El primer va ser ja fa uns dies on va vindre la nutricionista, la senyora Barahona, i ens va fer una xerrada explicant, doncs, bueno, totes les virtuts de l'oli, després també va fer una miqueta de show cooking mirant, doncs, bueno, on podem utilitzar que conservi totes les seves propietats l'oli.
El segon acte el vam fer aquest dissabte. Va ser una jornada molt interessant. El titularé Paraules amb gust d'oli i teníem l'escriptor Pau Sabater, Ignasi Rebés, i ens feia de moderador l'escriptor Miquel Maria Givert. Va ser una jornada molt, però que molt interessant. El Pau Sabater va presentar la traducció que ha fet ell del llibre de l'oli. Fantàstic, fantàstic. Pau Sabater ens va explicar
des de l'inici dels grecs, l'utilització de l'oli, perquè el feien servir, com ha anat canviant la seva utilització, i, bueno, molt bé, fantàstic. I Ignasi Rebés ens va presentar Oli en un llum, va parlar d'aquest llibre seu, i com us comento, tot relacionat amb l'oli, perfecte. I ara, el tercer acte, que tanca aquests deu anys de commemoració del Centre de Cultura de l'Oli,
es farà el dissabte dia 1, que a més serà el primer dia de la fira de l'oli de la primera premsada, i farem la presentació d'un llibre que hem fet aquí a la Granadella que l'hem titulat «Receptes amb memòria». I són receptes que totes les nostres padrines han fet des de fa molts anys aquí a la Granadella, amb les que tot és imprescindible la utilització de l'oli d'oliva verge extra,
que és el nostre producte estrella. I també hi haurà la presentació del llibre, hi haurà una miqueta de show cooking relacionat també amb l'oli. I amb això tancarem els 10 anys del Centre de Cultura de l'Oli i iniciarem dissabte que ve la fira de l'oli de la primera premsada.
que tindrà jornades el dissabte i també el domingue. Perfecte, doncs Déu-n'hi-do. Avui normalment parlem sempre amb els autors més directament, però sí que és veritat que al format tots part d'aquest conjunt hem considerat que parlarem de les publicacions igualment, però sí que és veritat que amb aquesta mirada més conjunta.
Si em deixes explicar el passat dia 25 de novembre, com dèiem, en Pau Sabater és el traductor que ha fet la traducció del llibre de l'oli, que està publicat per Godalla Edicions i que recull petits fragments d'obres d'autors clàssics grecs i llatins que parlen sobre l'olivera, que ens és molt nostre, l'oliva, pròpiament el fruit, i l'oli, que és el producte que nosaltres fem, no només a dia d'avui, sinó a la cultura clàssica, els autors clàssics,
com ara, per exemple, Sòfocles, Teofràs, Cato el vell, Virgili, Plini el vell, Columnel·la i Paladí. Els he llegit perquè no els volia dir tots bé, no? Llavors, el que ha fet Sabater ha elaborat aquest pròleg en aquell llibre que fa una mirada
polièdrica sobre aquest arbre amb si, el cultiu que se n'ha fet durant tots aquests segles i mil·lenis, i els usos que també l'oli tenia a l'antiguitat. Per tant, jo crec que és una mirada enrere, perquè de l'oli del dia d'avui en sabem molt, o l'intentem cuidar molt i promocionar molt, però sí que és veritat que l'oli fa mil·lenis que està amb nosaltres, que es treballa i que es consumeix, llavors jo crec que aquesta obra és molt interessant per aquest aspecte.
Doncs sí, la veritat és que, com he comentat abans, Pau Sabater ens va fer una... Va anar a la nostra memòria i ens va fer una explicació de la memòria de l'oli fantàstica. Vull dir, va explicar l'oli des dels seus inicis, va explicar quina utilització en feien els grecs en un inici, que potser no era tan culinari com en altres aspectes, i ens va explicar...
Molt bé, molt bé. Ho va explicar fantàstic. Les persones que no estem tan avisades en aquesta història ho vam entendre perfectíssimament i tothom va quedar encantat. La veritat és que és molt interessant perquè, sobretot en aquella zona, l'Olivera, fa molts segles que hi és. Aquí la nostra zona és més recent perquè és veritat que aquí a les Garrigues fa molts anys també es cultivava molt el vi, també teníem la vinya, fèiem molt vi.
Però, bueno, degut a la filoxera, després vam canviar de cultiu i ara també tenim aquest producte tan preciat que surt de l'olidera, que és l'olidera de verge extra, i que crec jo que amb el poc temps relacionat amb Grècia, evidentment, que fa que el cultivem, hem sabut aprofitar el producte
i treure un producte de primeríssima qualitat. Perfecte. A mi em sembla interessantíssima aquesta mirada enrere que vau fer amb Pau Sabater, precisament perquè de vegades se'ns oblida que l'oli, jo crec que genèticament, com que fa tants anys que el consumim, forma part de la nostra genètica. És a dir, el nostre cos sap perfectament que l'oli és un or, com a aliment, i que per tant em sembla molt interessant saber una mica posar això, com...
com quins usos tenia abans, com es cultivava, etc. Per tant, aquesta primera publicació, molt recomanable. Si et sembla, anem a la segona, i aquesta ens atalantem una mica, perquè realment la presentació es farà aquest 1 de novembre, com ens deies en el marc de la Fira de l'Oli, la primera premsada. Exacte, receptes en memòria, que hem estat treballant durant tot un any. Nosaltres, aquell centre de cultura de l'oli, ja fa 3 anys que fem un curs de cuina, que dura tot l'any. Un cop al mes ens reunim per fer receptes.
I llavors aprofitant totes aquestes receptes que teníem, aprofitant anar a parlar amb totes les persones grans del municipi a veure quines receptes es feien abans, que ara no es treballin tant, que això sempre passa, però que les volíem aprofitar perquè sortissin d'aquí el títol, Receptes en memòria, doncs va sortir aquest llibre, va sortir aquest llibre espectacular.
I aquest llibre no volíem només que fos un llibret de receptes en si, sinó que volíem que tingués una mica d'ànima. I per això vam parlar amb l'Ignasi Rebés, i l'Ignasi és el que ens ha fet aquesta ànima de cada recepta. Ha anat a parlar amb cada persona que recordava aquesta recepta, que la fa habitualment o que ja no la fa tant, però que ens l'ha volgut explicar, i ell ha tret, ja ho veureu, aquesta ànima de cada recepta i l'ha posat
al costat de cada una d'elles. Bé, deixa'm comentar que Ignasi Rebés, precisament, no és l'autor pròpiament de tot aquest llibre, però sí que és veritat que, com ens dius tu, ha sabut treure aquest ànim, aquest esperit, però és que ell ja ve, ja està molt relacionat. Ell és de Sarroca de Lleida i també està molt relacionat amb el tema de l'oli, perquè ha publicat ja Oli en un llum, de l'editorial Fonoll, no? Per tant, és un tema que ell ja té tractat, no? Sí, ja.
Sí, sí, per això vam en contacte amb ell i de seguida ens va dir que sí, fantàstic, perquè precisament és un tema que ell ja té conegut. Primera, és de la zona, que això també és molt important per conèixer per on ens movem, quin és la nostra taragnà del nostre territori i per això la seva col·legació ha estat molt important. Perfecte. Aquest llibre, no obstant, com ens comentes, és pròpiament de receptes, extretes d'aquesta taula, eh?
Exacte, bàsicament de l'aula, també vam anar a parlar amb totes les persones grans que tenim aquí al centre de dia, vull dir que és un recull de receptes pròpiament de la granadella on s'utilitzen totes elles l'oli d'oliva verge extra.
et puc preguntar si tu ja has participat perquè crec que sí, que alguna recepta tu ja ets molt present, no? Doncs sí, sí que ja he participat perquè la veritat és que m'agrada molt cuinar i he participat aportant-hi un parell de receptes pròpiament meves i a l'hora de fer els plats perquè necessitàvem cuinar-los i que es poguessin fer les fotografies pertinents doncs també he donat un cop de mà perquè les persones
més grans, que m'han indicat exactament com es feia la recepta, doncs he ajudat a fer-la també, sí, sí. Que bé. Vinga, anem a parlar d'algunes d'aquestes receptes perquè ens fem una idea de què hi trobarem. Sí. Doncs mira, hi trobarem una miqueta de tot. Hi trobarem un pollastre a la cassola, hi trobarem unes patates amb costella, hi trobarem unes gledes en sec, també la truita d'espinacs amb suc,
que sí que és veritat que és molt típica potser més de la part del priorat de Molins, però com que ja estem molt propers, aquí a les Garrigues, doncs aquí al nostre poble també es feia molt. I hi trobarem també unes sardines escabetxades, hi trobarem un arròs a la cassola...
Bé, una miqueteta de tot. També hi tenim torrades de Santa Teresa i les típiques orelletes de la zona. Mira que m'estàs dient aquests noms i ja em ve l'olor de sofregidet bo d'aquell que es fa tranquil·lament, sense pressa, gaudint-ho. Ja m'ha vingut l'olor, només amb les recetes que m'has dit.
Això és el que té aquesta cuina, aquesta cuina de memòria que diem, té això, que les nostres mares i les nostres padrines tenien més temps per estar-se a la cuina i, per tant, sortir aquest sofregidet i aquests guisats que tenen un parell d'horetes al foc, cosa que ara és una miqueta més impossible de fer,
perquè tots anem una mica més a corre cuita. Sí, sí, a més que ens ho proposem, d'avui paro i cuino, realment en aquest aspecte és important que mantinguem aquestes receptes perquè avui en dia és això, s'acabarien perdent, no? I per tant jo crec que té molt valor.
Com dèiem, normalment parlem sempre de novel·les de poesia en aquesta secció, que està molt bé, però si parlem de literatura, d'allò que es publique, també hem de parlar d'aquests llibres que són de territori, perquè al final totes aquestes receptes, com diem abans amb l'oli, també formen genèticament part de nosaltres, n'han menjat durant segles. Sí, a més, aquests dos llibres que hem comentat abans, el llibre de l'oli i l'oli en un llum, estan editats per editorials
molt properes nostres, no estan editats per editorials grans de la capital, sinó estan editats per aquesta editorial Godall i Fonoll, a les que se'ls ha de reconèixer el seu mèrit de voler apostar per aquest tipus de literatura, que potser no és tan gran, tan publicada a les capitals grans, però que ells aposten per coses d'aquí, del territori perfecte.
Superbé. Doncs tenim aquest llibre, hem dit que es presentarà aquest proper 1 de novembre. Ens pots dir l'hora, ja? Doncs sí, mira...
dissabte dia 1 hi ha tota una sèrie de la presentació, la cloenda dels 10 anys del Centre de Cultura de l'Oli, tot això comença a les 11.30 al Centre de Cultura de l'Oli, i també hem de destacar d'aquesta jornada de dissabte, que a la tarda també hi ha la jornada tècnica de la Fira de l'Oli, i també tindrem un llibre, una explicació d'un llibre que també està relacionat amb l'Oli, perquè
El títol de la fira de l'oli de la primera premsada és oli, salut i gastronomia. I, per tant, a la tarda tindrem el senyor Eduard Scrich, que ens parlarà d'un llibre que ha editat ell, que és oli d'oliva i salut. I, per tant, ens explicarà les virtuts de l'oli d'oliva en la qüestió de la salut.
També és molt important. Doncs mira, avui pel preu d'una secció han parlat de tres llibres diferents. A més, molt de territori tots al final, l'Ignasi, el Pau Sabater també i aquest últim. Tot és molt de territori. Molt bé.
Ja que hem fet aquest 3x1 i que hem parlat molt de literatura i que recomanem a tothom que estigui interessant, evidentment, doncs, els aconsegueixi aquestes publicacions, no?, les aconsegueixi. Anem a parlar una mica també d'aquest des aniversari, que això també, és a dir, aquest llibre, per exemple, el de receptes, també s'ha fet amb xup-xup perquè, com ens deies, s'ha fet aquesta aula, però és que també esteu celebrant els 10 anys de funcionament d'aquest Centre de Cultura de l'Oli.
Si et sembla bé, deixem una mica de banda a les publicacions i anem a parlar d'aquesta efemèride, perquè és important també. És molt important perquè, com comento, és el nostre producte estrella. Sense l'oli d'olida no tindríem vida en tots aquests pobles, no només el nostre. I per tant, jo crec que l'hem sigut treballar molt. I per tant, el Centre de la Cultura de l'Oli és un centre per fer-hi difusió.
per fer difusió d'aquest oli d'oliva verd i extra que a nosaltres tant ens agrada i tant treballem. I per tant, en aquest centre s'han fet durant aquests deu anys moltes activitats relacionades amb l'oli, moltes. I també en moltes escoles on els ensenyem exactament què és l'oliva, com es cull l'oliva, com es fa, com es prepara, com surt l'oli d'aquest suït, fer moltes activitats, com us he comentat, un curs de cuina...
També fem durant aquests 10 anys el curs de tas d'oli, que té molt èxit de gent de tot arreu, no només de la zona, sinó de tot arreu. Vull dir que és un centre per treballar precisament totes les oportunitats que ens doni l'oli d'oliva verd i extra.
És importantíssim tenir un lloc on podem posar en valor tot això, i almenys així ho veig, nosaltres som el poble dels torrons, no?, en aquest cas, i és importantíssim també que creiem les condicions necessàries per tal que aquest producte, no?, que en aquest cas és gastronòmic, alimentari, doncs pugui ser reivindicat, provat, manipulat, etcètera, no?
Perfecte, sí, sí, evidentment. Si no en fem difusió, es queda només aquí i a vegades és allò que passa, que a vegades vas a una escola i els nens dibuixen un pollastre a l'est. No saben exactament com és el pollastre. Sí, sí, això ha passat. Per tant, és molt important que nosaltres fem difusió d'aquest producte, que la canalla...
de les nostres escoles, sàpigui exactament com s'elabora, d'on surt, com es fa, i això crec que és molt interessant fer aquesta difusió. Així és, així és. Ja que som també parlants de la Fira de l'Oli, com es preveu aquest any? Bueno, es preveu fantàstica. Dissabte fem aquesta jornada, presentació del llibre amb preceptes en memòria i a la presentació de la Fira i la Col·lenda d'aquests deu anys. Tenim un show cooking a càrrec de la cuinera Maria Nicolau,
I després a la tarda, com us he comentat, tenim la jornada tècnica on farem la presentació d'aquest nou oli, d'aquesta nova collita, a càrrec d'Àngels Calvo, de cap del panell de tas d'olis de Catalunya, i obre la xerrada del doctor Eduard Escrit, d'aquest llibre que hem comentat d'oli i salut.
I diumenge hi ha una jornada una mica més lúdica, hi ha una fira de productes de proximitat tot el dematí, amb moltíssimes parades, amb degustacions. I a primera hora del matí hi ha la caminada entre Oliveres, que és la vuitena edició. Hi ha una caminada que hi ha uns set o vuit quilòmetres, que també és molt interessant, tenim a esmorzar també, amb llonganissa a la brasa i algun altre producte.
I després hi ha, també molt interessant, la visita al Museu de l'Oli, a lo que era l'antic molí. Com que la nostra cooperativa és centenària, posem aquest dia, aprofitem per posar l'antic molí en funcionament i és una visita que agrada moltíssim, evidentment, perquè ara la maquinària ja ha canviat moltíssim. I també fem, doncs, durant tot el matí hi haurà aquestes visites i acabem amb un vermut musical a la cooperativa.
Molt bé, per tant, activitats variades per tal de reivindicar aquest producte. Déu-n'hi-do, però a nosaltres és un plaer. Avui, mira, no només hem parlat de literatura, sinó que hem fet molt territori, i també hem parlat inclús de fires, i això ens agrada molt, perquè quan es conjuguen tots aquests elements, i sobretot hi ha publicacions que dius, ostres, tenen tant territori dintre, no sé com explicar-ho, són tan nostres...
i està bé que quedi tot plasmat en una publicació perquè se'n pugui fer difusió o la gent ho pugui conèixer i consultar i conservar, que a mi aquestes iniciatives m'agraden moltíssim. Llavors no, avui no hem parlat potser tant de ficcions, de novel·les, de poesies, etc., sinó que hem parlat de coses molt reals, que són molt nostres i que també convé que quedin publicades. Sí, sí, sí, que se sàpigui, que se'n faci difusió,
perquè per nosaltres és molt important, és la nostra manera de viure i no en coneixem cap més. Doncs me quedo amb aquesta frase, és la nostra manera de viure i no en coneixem cap més i per això l'hem de conservar. Helena, ha sigut un autèntic plaer parlar de tot això, que tingueu molt bona fira aquest cap de setmana, que us vagi tot molt bé i no us canseu, no us canseu de promocionar l'oli també des de l'àmbit de la literatura, d'acord?
No ho farem, no ens cansarem. Us agraeixo molt la intervenció i us convido a tots a la Fira de l'Oli de la Granadella aquest cap de setmana. Perfecte, moltes gràcies. Allí serem. Gràcies. Gràcies a tots. Si no et vols perdre el que passa al teu voltant, aquí, a l'Oest.
Sabies que...
Una curiositat interessant sobre les dents dels conills és que mai no deixen de créixer. Els conills tenen un total de 28 dents, incloent-hi dos incisius frontals molt visibles. Aquests incisius creixen contínuament al llarg de tota la seva vida, a una taxa d'aproximadament 2 o 3 mil·límetres per setmana. Aquesta adaptació és essencial per als conills degut a la seva dieta basada en herbes, fullers i altres aliments fibrosos que desgasten les dents ràpidament.
Per mantenir les dents a una mida adequada i evitar problemes dentals, els conills han de desgastar-los constantment mastegant aliments durs, com el feng, vegetals cruixents o fins i tot branques d'arbres segurs per amb ells. Si un conill no consumeix la quantitat adequada d'aliments fibrosos, els dents poden créixer massa, cosa que pot causar mala oclusió.
Una condició en què les dents superiors i inferiors no s'alineïn correctament. Això pot dificultar-los el menjar i causar molt dolor. Per aquesta raó és crucial que els conills domèstics tinguin una dieta adequada per garantir que les dents es mantinguin en bones condicions. El fenc és l'aliment ideal per assegurar el desgast dental necessari i prevenir problemes de salut greus relacionats amb el creixement excessiu de les dents. Estàs escoltant aquí a l'oest.
Redescobrin-nos, l'espai que ens acosta a pobles, gent i històries amagades de les nostres terres. Júlia García, redescobrin-nos, que el somell que he llegit, somell que llegim acabat.
Lliga això a la Júlia perquè ha decidit que, podríem dir-ho així, avui no va treballar massa i que millor ha decidit quedar-se a casa fent un bon cafetonet i descobrint un llibre pre d'històries i llegint des del Pirineu, no? És així, no, Júlia? Molt bon, és?
Doncs sí, Fran, com ja estem a la tardor, jo he pensat que és moment de cafè calent i un bon llibre. I aquesta setmana m'he llegit Pirineu màgic, de Francesc, Roma i Casanovas, que són llegendes del Pirineu. I he pensat que era prou interessant portar-les aquí i fer una ruta per tres o quatre racons del Pirineu que amaguen històries bastant insòlites. Són llegendes reals, recollides de la tradició popular, però més sorprenents i entretingudes del que podrem imaginar.
I ara que la boira s'enfila suaument entre els boscos del Pirineu, segur que molts de vosaltres heu notat aquell canvi en l'aire, més fred i més ple de misteri. Perquè si una cosa caracteritza aquestes muntanyes quan arriba la tardor, és que cada racó sembla despertar antigues històries, com si les pedres i les fulles ens volguessin explicar allò que hem vist al llarg dels cicles. I tot això ens porta a preguntar-nos,
Quantes històries tenim amagades en aquests pobles? Seu que cada avi, cada casa vella, té la seva llegenda a punt, esperant ser explicada al voltant d'una taula, mentre s'escalfa la sobretaula amb un bon traguet de ratafia o amb una infusió feta amb herbes recollides al prat de bon matí.
perquè el Pirineu no només és territori de caminades i vistes espectaculars, és terra d'històries, de misteri i de màgia quotidiana. Així que anem a començar per una història d'aigua fosca i de misteri. Els primers protagonistes són un home amb la consciència més tèrbola que les aigües d'un instant i un llac amb un nom gens acollid. Segons la llegenda, Pons Pilat, sí, aquell pilat de la passió,
No va acabar els seus dies a Jerusalem, sinó el món més a prop del Pirineu. Alguns diuen que a Pons, allà la Noguera, d'altres que el destí final va ser l'estat mal a la Cerdanya. Un indret on l'aigua sembla guardar secrets antics. Diuen que la culpa li pesava tant que, incapaç de suportar-la, es va deixar engolir pel reflex glaçat que feia el lac. I des d'aleshores ni peix ni ànima s'han atrevit a tornar-hi.
A Pons encara es murmura si la culpa és de Pilat o d'alguna truita que va retar el seu mal geny. Mai hagués pensat que Pons-Pilat tenia alguna relació amb Pons, però no tot acaba aquí, perquè també sabem una nova història de Castell i de Mur, el Pallast.
Al Pallars, diuen que fins als arbres se van lluitar. En temps de guerres, un exèrcit cristià va d'una estratègia tan astuta com poètica. Van cobrir-se de branques i fulles i, silenciosos, van avançar muntany amunt.
Des de dalt del castell de Mur, els defensors veien com el bosc s'acostava lentament, amb pes pel vent. Quan van entendre què passava, ja era massa tard. El bosc havia arribat a les muralles, i a sota les fulles hi havia homes decidits. Una victòria guanyada amb imaginació i paciència, i un record viu de quan el paisatge mateix va decidir prendre partit.
I parlant de la tardor i del fred que ja comença a fer aquí pel Pirineu, marxem cap a Romandreu. A Romandreu, un poble acostumat al fred i al silenci, una pastora benitosa va gosar i desafiar el mes de març. Després d'un ivern suau, van riure sent del temps, dient que ja no podia fer-li més mal. El març, o fes, va demanar dies a l'abril i va tornar amb tota la seva fúria.
Ventallant, neu, glaç, imitades interminables. La pastora, sorpresa per aquella rebenja que havia fet el cel, va prendre la lliçó. A la muntanya l'orgull s'ha de deixar a casa. D'aquella història en va néixer la dita, que encara resson avui als pobles perinencs. Mars Marsot mata l'avella a la vora del foc i a la jove s'hi pot.
I per acabar, no em podia oblidar de la història que jo diria que és la més coneguda del Pirineu. Perquè fa molt de temps, abans que la ciència expliqués la formació dels Pirineus, els mites donaven sentit al món. I els antics grecs, per exemple, van imaginar una història plena d'aventures per explicar aquelles muntanyes.
Heracles, conegut un estat com a Hèrcules, havia de complir els dots de treballs que li havien estat imposats com a càstig. Durant un d'aquests treballs, quan havia de robar el ramat de bous del monstruat d'Escapgerió, el seu camí el va portar cap a terres buscoses, situades al confí entre els llibres i els dals, on vivia la princesa Pirena, filla d'un petit rei local. La bellesa i l'intel·ligent esperit de Pirena va captivar immediatament Heracles, i entre ells va sorgir un amor que avui encara viatja en els relats mínims.
Però no tot era fàcil. Jarió també desitjava la princesa i va enviar una estratègia per obligar-la a sortir del seu amagatall. Cala foc a tota la serra lana. Grat els esforços d'Aracles, Pirena no va poder escapar de la tragèdia i va morir entre les claques. Desconsolat, Aracles va aixecar un gegantí túmul de pedres en la seva memòria, que s'estenia del Cantàbric fins al Mediterrani, i li va posar el nom de Pirineu.
Els blocs sobrers que veien Salmar van formar el cap de Creus, donant lloc a un paisatge que encara avui recorda la llegenda.
Aquesta darrera història va viure durant segles recollida per poetes com Jacint Verdaguer abans que la ciència de la tectònica de plaques expliqués que els Pirineus es van formar fa 62 milions d'anys. El mite, però, continua captivant per la seva força narrativa i la màgia de la princesa Pirineu. Aquests són només alguns dels mites assegurats al Pirineu. Si ho passeu, recordeu, ni l'aigua és innocent, ni el bosc es queda quiet, ni els mesos respecten el calendari.
Si t'estimes la teva terra, escolta aquí a l'oest.
Doncs vinga, acabem aquest programa, aquest aquí a l'OES, cent dimarts, amb aquesta secció de Llei de Natura, que avui us explicarà una cosa que ens agrada molt, que és aquesta iniciativa de rius. Aquest, haver de fer una cosa que no hauríem de fer, que és netejar els nostres rius, tenir-ne cura, perquè primer no s'hauríem d'embrotar, però malauradament, com que sabem que això no passa, celebrem i molt que tinguem gent, com els alumnes de l'Institut Públic Uc Roge III,
que aquest diumenge netejaven d'aquests rius, d'això parlarem, amb una alumna que ho feia no enguany, sinó l'any passat, perquè no és el primer any que es fa, la Júlia López, que és alumna del segle superior d'ensenyament i animació soci esportiva. Molt bones, Júlia. Hola, bones. I també amb la professora Jus Erwin, que és a més coordinadora de l'associació esportiva Pallars de Piraguinsme. Què tal? Molt bones. Bones.
Això va ser aquest diumenge, fa dos dies. Com va anar aquesta neteja? No sé si vau fer allò de pesar els quilos que s'acaben recollint.
Encara no s'ha pesat perquè encara està avui a sort. Les vam deixar a la plaça Caterina Albert i avui la deixalleria agafava tot i pesava tota la deixalleria amb el camionet. Però normalment són unes 14 tonelades, més o menys. Quin riu i quin tram de riu heu fet?
Normalment el diumenge fem el tram de la Noguera Pallesa, des de Llavorsí, aquest any hem fet de Llavorsí, fins a Varo. I després també amb l'institut, amb els cicles, el dimarts vam anar a fer la Noguera de Vall Cardós.
I, Júlia, de l'any passat, no sé si... Deixant de banda el volum de deixalles que haguéssim recollit, si recordes coses que et sorprenguessin de veure algun tipus de brossa, deixalles, a les lleres dels rius, o al mateix riu. Uf, és que vam trobar moltes, moltes coses, moltes. Vam trobar ferros, vam trobar molts plàstics i, sobretot, brossa que no es veu, que sembla que no hi sigui,
i si els fiques a buscar n'hi ha moltes, sobretot plàstic, coses de ferro que no fan res al riu, no ho sé. I a més, clar, recordem que estem parlant del curs al del riu, que per tant, per la pròpia horiografia del terreny, que allà menys humans hi tenen accés, diguem-ho així, perquè hi ha menys poblacions i molt més petites, però tot i així, de brosses n'hi ha, no?
Sí, sí, la brossa està igual. Clar, i amb gent com vosaltres, just, et poso el barret d'aquesta associació esportiva Pallars de Piragüisme. Clar, una de les màgies d'aquesta activitat, doncs, evidentment, és el propi esport, però, clar, també una de les fortaleses és poder-ho gaudir amb entorns que són meravellosos,
i que deu fer un mal terrible veure aquesta brossa al riu. Ja no entrem en la part mediambiental, que hi entrarem, sinó ja amb el propi gaudi personal de fer aquestes activitats en entorns tan fantàstics com els que esmentem, no? Sí, realment, és un privilegi fer el que fem, no?, poder gaudir fent esport, baixant un tram de riu, al Pirineu, al cor del Paiar Sobirà,
És indescriptible, realment, però és veritat que hi ha aquesta cosa de deixar ja o de quan veus que està brut, les borrades que estan brutes, que pots entendre que hi hagi una riguada i que hi hagi arbres i tot això ja ho entenem, però quan ja no són arbres sinó que són ferros,
que són obres de les carreteres, els plàstics de les paques de la herba seca, els ferros, moltes coses que vas veient i ja no et dic que hi ha el camp de regates de sort de l'aigüerola, que també hi ha molts microplàstics i tot això sap greu i és el poc que podem fer.
Bé, però suposo, Júlia, que deu passar una cosa, imagino, que fer aquesta tasca que és feixuga, que et fa veure en primera persona el que suposa no gestionar bé la brossa, m'imagino que deu generar una llaboreta, que segurament ja la teníeu, però ho deu accentuar, de ser molt més responsable, molt més curós amb les deixalles. Això a tu personalment t'ha passat?
Sí, sí, sí, al final som, no només jo, jo i els que estem estudiant això som molt conscients, ja que portem la majoria 3 anys estudiant coses d'esport i natura i, doncs, sempre que anem a qualsevol lloc ho intentem deixar tot, bueno, ho intentem, no, ho deixem tot com està bé, com quan ens hem trobat i ja està, perquè a ningú li agrada trobar-se brossa d'altra gent, i no és agradable tampoc trobar-te a la natura encara menys.
Parlem amb la Júlia perquè ho va fer l'any passat perquè els alumnes quan han fet enguany estan d'excursió amb aquests cicles hi entrarem però ja ens va bé dir això perquè és un cicle que pel propi Taranar igual que la resta que fem amb aquest institut doncs que segurament feu moltes sortides per aprendre sobre el terreny doncs els diferents aspectes que inclou aquesta formació i que aquesta màxima
Deixar les coses com les hem trobat o millor, perquè també hi ha aquest o millor, si trobes brossa aliena, recollir-la, m'imagino que us deu també seguir sorprenent de fer determinades sortides, ja no parlo d'aquestes del riu, sinó les queda en altres àmbits i trobar-vos molta brossa. Això passa? Sí, sí, sí, passa i molt, a més...
La meva opinió, jo crec que cada vegada a la muntanya la gent ho coneix més, li agrada més i no són conscients de tot el que diuen i tot el que comporta deixar basures a la muntanya i tot això. Jo crec que la gent no és conscient d'això. Nosaltres per fort, doncs sí, la veritat.
Bueno, dient allò que després, amb l'arribada del Covid, doncs molta més gent se va tirar a la muntanya, que també això és suposat que gent que no en sàpiga s'hagin hagut de fer rescats per imprudències o per desconeixement, però també, clar, anar a la muntanya a tot arreu, però a la muntanya especialment, doncs aquests hàbits de respecte amb l'entorn, doncs s'han de multiplicar i just, no sé si tu què podríem dir-ho així, tens més bagatge...
s'ha notat en aquests darrers anys que la muntanya ho ha sofrut més, o pel contrari, o no, perquè també tots ara mateix ho estem fent, estem fent aquesta pedagogia del respecte cap al medi ambient, de ser responsables amb les altres accions, però no sé si això de tirar-se a la muntanya...
gent que no hi anava habitualment és més fort que tota aquesta pedagogia que portem fent anys i panys endarrere del respecte cap a la natura, que ha acabat sent més fort, que ha acabat incidint més. Això del respecte de la pedagogia
O gent que no està acostumada a anar a la muntanya que ho fa malament? Pregunta complicada, eh? Pregunta complicada. Sí, no, no, és complicat. També és veritat el que passa també és que hi ha com a èpoques molt tensionades, no? Com l'agost, no? T'embas al Parc Nacional i semblen les Rambles de Barcelona, per exemple, no? Llavors hi ha zones que són molt, molt tensionades, molt turístiques, que allà, gràcies a...
Amb la feina del Parc Natural i del Parc Nacional hi ha bastant gent i educadors que estan allà per ensenyar i explicar, abans que vagin a fer qualsevol cosa la gent, què està prohibit i què es pot fer. Igualment, és veritat que...
que també hi ha molta gent que fa el que li dóna la gana i acampen on no poden, no demanen permisos, etc. Això també és veritat. No ho sabria dir-te. Realment, aquí, parlant de la gent d'aquí que viu aquí i que hi ha bastant consciència que l'entorn s'ha de cuidar perquè és casa nostra. Però és veritat que aquí hi ha molta gent que ve de fora i clar, hi ha de tot com a tot arreu.
Sí, claro. La Júlia va fent que sí amb el cap, eh? Vull dir, va dient que sí a la... Jo crec que, principalment, la gent que és d'aquí és el que diu la Jus. És conscient, vol cuidar on vius, l'entorn, que és superbonic, i al final la gent que ve de fora a fer qualsevol activitat no en tenen ni idea de què comporta, doncs, deixar qualsevol cosa... O ja recollirà, no? Sí, ja recollirà. O, bueno, mai tard, no?
Clar, i ara ve pregunta d'examen, Júlia, a veure si aprovem. M'imagino que per la teva formació ara fa cara d'espantada, no t'espantis. Clar, és que pobre. Clar, repeteixo, cicle superior d'ensenyament i animació socioesportiva, que amb aquest fantàstic marc inclou moltes activitats al medi natural o a això...
Per això t'habilita aquesta formació i és molt probable que si pots quedar al territori tindràs aquest luxe de gaudir d'aquestes activitats en aquest ambient. Suposo que els professors ja us han matxacat amb que no només has d'explicar les normes de seguretat com va l'activitat, sinó també, això que parlem, com comportar-se, com toque, quan vas al medi natural.
I jo soc del parell, aquí ve la pregunta d'examen, que a molta gent es pensa que això de respectar el medi ambient és senzillament no tirar brossa al terra. Per mi és el mínim exigible, però hi ha més coses per respectar el medi ambient. Sí, hi ha més coses. Digue'm en alguna, a veure si ho provem.
A veure, podem començar pel fet de no cridar, no fer soroll, per no molestar els possibles animals que pot haver... És que jo crec respecte en general, igual que respecte... Passar per camió no està marcat. Clar, no sortir del camí, no arrencar plantes... Respectar, igual que respectes quan vas a qualsevol altre lloc, doncs el mateix. Jo crec que una mica respecte per tot, per l'entorn, per tots els animals...
Clar, hi ha molts casos que, a veure, no tirar brossa, jo crec que el 99,9% llarg de la gent sap que no s'ha de fer. Però també és cert que segurament hi ha moltes maneres de fer que la gent no és conscient que pot generar danys irreversibles al medi.
Pensa en aigües tortes quan ens diuen, però no només, són llocs on no s'hi pot banyar perquè tu pots ser un portador, un vector de malalties, i especialment amb els vertebrats més amenaçats del planeta, com puguin ser els amfibis, però no només, això els fa molt mal. I aquí s'hi toca, Júlia, suposo, ser incisiu, que ho fiquin als cartells, però que la gent no llegeix. No, no, al final, cada...
Falta consciència, perquè per molt que els cartells ho fiquin, si la gent no és conscient del que realment pot passar i del que passi, no actuen ni canvien, la veritat. Vull dir, hi ha pot haver cartells i coses que... Clar, però el problema és que no sap si és que no se l'han llegit o és que han passat, que no sap si el cartell no se l'han llegit i per tant no fan cas,
o no ho saben, o si se l'han llegit i passen olímpicament. Però també en tenim una que a la gent li sorprèn molt, que és això just de portar els gossos lligats, que també aquí sembla que no ens en sortim, no? Sí, sí, o prohibir gossos o gossos lligats, que és un altre tema. Aquest temps vas a França i no pots portar ni el gos. No pots anar ni alçats, no pots portar ni el gos, depèn on.
i aquí ho has de portar lligat, i a més, que també és el que diem, hi ha entorns que són molt sensibles, llavors s'ha de vigilar, i clar, el gos el pots portar a passejar per molts llocs, que no cal que portis el lloc aquest tan sensible, o que això no, on ja ha ramat, o on ja fa una salvatge, o el que sigui.
No sé si li pregunto a la Júlia, després anirà amb la Júlia amb la mateixa pregunta, si ja us han dit aquella gran frase que diem tots, els polítics, els periodistes, la gent del Pirineu, ho dic perquè encaixa molt el perfil que estàs fent, que és això de desestacionalitzar el turisme d'hivern, és a dir, el turisme d'esquí, que és un dels grans reptes del Pirineu, i més...
quan ens diuen els experts que això de la neu té data de caducitat amb el canvi climàtic, que per tant, per mantenir tota aquesta estructura, passa per gent com vosaltres. No sé si això acaba donant una mica de vèrtic, perquè estàs dient com que la vida del territori passa per gent com vosaltres, amb la vostra formació, amb el creure-s'ho i amb el saber fer, perquè, clar, si tot plegat és complicat, doncs ho vaig a complicar una mica més.
que diem, necessitem que vingui molta gent, que segueixi venint molta gent, però que sigui curosa, que no passi el que està passant ara. Per tant, és com que vosaltres sereu el filtre del que vingui molta gent, que segueixi venint fent coses diferents al medi natural, però que ho facin bé. Sí, sí, al final nosaltres estem aprenent per ensenyar que la gent ho faci el millor possible. I no tens la pressió, perquè és molt gruixut el que acabo de dir. Bueno...
Una mica, però al final si transmets bé el missatge i el que vols dir i t'assegures que la gent ho enteix, doncs ja està. Mentre almenys arribi amb algú i algú ho entengui i això, doncs... Just, aquest és el repte.
Sí. No, realment aquí, no, lo de s'estacionalitzar, està clar, també és veritat que en aquesta comarca és bastant més fàcil perquè tens el riu, no?, que és un aix vertical de la comarca, no?, que ho pots fer durant la primavera tardor, després tens l'esquí, que l'esquí també s'ha de plantejar i replantejar moltes maneres, fer estacions més d'alta muntanya, no?, o simplement d'esquí de muntanya, bé, és que hi ha moltes maneres.
També està la bici, que també està agafant bastant a nivell esport. I també el turisme sostenible, que tot això pot arribar i pot anar agafat de la mà de la sostenibilitat.
Per cert, amb aquest barri del piraguisme, aquest turisme actiu que li diem que engloba també el piraguisme, amb aquest riu, amb els rius com a eix vertebrador, parlàvem en temps de sequera que si havia baixat o no la quantitat de gent que practicava aquests esports perquè amb un riu amb més aigua dona la sensació que tot plegat és més divertit o més factible. Ara que hem deixat de moment, que això tornarà, que ho diuen els experts, no ho diu el Fran,
Els episodis de sequera els tornarem a tindre. Vosaltres ho heu notat, amb aquest turisme actiu, que amb un riu amb més aigua ve més gent o no hi ha tanta diferència? No, a veure, nosaltres aquí al Pallars hi ha un conveni a Enfexandessa, de moment s'ha mantingut bastant bé.
que tenim un cabal mínim d'aigua durant els mesos des de març fins a l'octubre. I s'ha intentat mantenir. Igualment, nosaltres com a piragüistes, que no hi hagi tanta aigua per començar a iniciar aquest esport, és bastant positiu.
perquè així és més fàcil i també jo crec que a nivell rafting sí que la gent va començar a canviar i crec que és molt bé s'hauria de transformar una mica en comptes de barques de tanta gent barques més petites crec que ens hem d'adaptar hem de ser resilients i si ens adapten en comptes de voler fer el que fèiem abans crec que es pot transformar tot i jo sí que he vist que la gent ve igual realment aquí aquí no s'ha vist tant
Això. Júlia, també, si cal, just donar un cop de mà. Quin és el perfil de companys que tens? És a dir, evidentment, haurà de tot. Hi ha una diversitat, eh, aquí. Bueno, però està bé, està bé.
Però al final, mira, la gent que estem aquí som tots que ens agrada la muntanya, gent que estem aquí per la mateixa raó, perquè volem estudiar una cosa que ens agrada, que ens interessa, que ens agrada també ensenyar a nens o a altra gent. I al final, no ho sé, som com una família. Vivim tots aquí sols.
I ens cuidem els uns als altres. Molt bé, molt bé. No te puc dir res més perquè... Molt bé, la veritat. I vens del grau mitjà que es fa en aquest mateix institut, el de medi natural i de temps de lleure? No, no. Jo vinc de Lleida. Però vas fer el grau mitjà a Lleida. Sí, vaig fer el grau mitjà a Lleida i vaig vindre... Bé, de fet, jo vaig vindre aquí perquè vaig vindre a fer cavalls amb el grau mitjà. Molt bé. Aquí a sort i com em va agradar tant, doncs... Aquí estàs. Aquí vindrà la institució.
I la resta d'alumnes, tant del curs com d'altres o d'altres cicles, o si no just, diguem-ho tu, trobem aquesta heterogeneïtat també en llocs de procedència? O bàsicament és gent del Pirineu? O gent de Roda Catalunya? Al revés. La majoria és de fora. La majoria és gent de fora, de Barcelona, de Girona, Lleida... Castelló aquest any, bastant gent, també. És veritat.
Ni algun de l'Aragó. De Tarragona. Sí. La majoria de la gent és de fora, excepte aquest any, que a grau mitjà hi ha 10 alumnes autòctons. És la primera vegada. En 20 anys. En 25 anys.
Clar, i és que preguntava per si hi havia gaires autòctons, perquè un dels debats que segurament, no ho sé, que hauran traspassat el seu dia a dia amb les famílies o amb la gent del territori, que potser l'heu tingut al bar amb gent que és estrictament del Pirineu, és allò del llop, l'os, que moltes vegades ens diu que genera molt turisme, però que sabem també que genera malestar amb la ramaderia,
i que és aquest etern debat, nosaltres l'hem afrontat mil vegades des dels diferents prismes, però no sé vosaltres com el viviu, perquè sí que és cert que hi ha gent que fa aquest turisme buscant espècies concretes d'animals, recordem que al Pirineu tenim grans tresors, entre ells, però no només, per exemple, és l'únic lloc d'Europa, Uera, fins fa dos dies,
que nidificaven els quatre grans voltors, Aufrany, Trencalós, Voltor Negre i Volto Comú. Durant un temps també va passar a l'Aragó. Seguim ara sent els únics que això passa i això treu molta gent amb aquest tipus de turisme. Per tant, els animals fan que la gent es desplaci. 3,5 milions d'europeus diuen que com a primer motiu de l'any, primer motiu per viatjar és el turisme ornitològic.
Per tant, aquí tenim un potencial brutal, però clar, això de la fauna salvatge segueix xocant amb l'activitat ramadera de dia d'avui. No sé com ho viviu vosaltres, això dels alumnes de fomentar, visitar els animalets, com diuen a vegades els ramaders, amb aquest debat que segueix molt latent, molt viu i molt encès en molts casos. Com ho viviu o ho gestioneu això, Júlia?
No ho sé, al final és el mateix que abans, respecte per tothom, pels animals i no ho sé, una mica de sentit comú també, de saber el que està bé i el que no està bé. I ja està, jo crec que no és tan difícil pensar una mica en el que tampoc t'agradaria que et fessin a casa teva ni els teus i no fer-ho i respectar.
Sé que no és el teu àmbit, però potser tens o dades, o encara que no siguin concretes, o us ho han dit les empreses d'aquesta mena d'activitats que trobem al territori, si aquest turisme de fauna, turisme de natura, si va en augment, es manté, està en retrocés? A veure, la brama del cèrbol, per exemple, de tardor, està pujant molt. Sí, sí.
Ara ja realment, aquesta tardor, cada cap de setmana hi ha molta gent amb guies que abans anaven sols, la gent ja contracta guies, gent que sap de natura, educadors, i moltes famílies fan aquesta brama de cervos, van a veure com bramen els cervos, per exemple. A nivell ornitològic també, a nivell...
Ara el tema O, si el tema Llop ja veurem, perquè això ja s'hauria de començar a gestionar. Jo he anat directe a la llaga, has vist? No, no, això és així. També aquests superdepredadors, que sobretot el Llop,
també haurem d'aprendre a gestionar-ho i a conviure. Però crec que per mi, que retornin espècies que no hi eren, haurem d'aprendre a conviure-ho a més. Per mi, eh? La meva opinió, humil opinió.
Sí, sí, absolutament. Perquè ells no n'estaven. I nosaltres ens hem d'adaptar. I jo, per tancar, perquè no tinc temps per a més, repesco les paraules que deia la Júlia, que es posaria una mica de sentit comú, que no crec que sigui un debat de blanc o negre, sinó que segurament hi ha un gris que és amplíssim i que tots ens sentiríem còmodes. El que passa també, que jo soc del parer, que els que més a l'extrem estan d'un o altre costat són els que més criden. Però crec que parlem amb la gent
doncs tothom podem entendre i trobar una posició intermitja que insistim segur que hi és doncs Júlia a mi m'agrada molt parlar amb gent que es forma en aquest àmbit natural si en tireu ganes un altre dia parlem de més coses que estan molt bé
Molt bé. Doncs vinga, va, us prenc la paraula. Felicitats per aquesta feina, amb el que obríem, per aquesta iniciativa de riu. Recordem-ho en què s'ha fet aquesta neteja d'un tram del riu, el que comprenent entre Llavorsí i Baró, m'heu dit, perdó? Sí, és la novia paiaresa que hem fet aquest tram, que era el que més potestava. Sempre fem una diagnosi del riu i diem, vale, doncs són aquests punts i a partir d'allà netegem aquells trams.
Doncs molt bona feina, crec que us felicito en nom de tothom que us escolta, perquè això ho hauríem de fer tots, perquè també com li preguntava la Júlia i reconeixia, té un efecte autopedagògic per veure el que suposa l'activitat humana respecte al medi. Moltes gràcies a les dues i moltes gràcies per atendre'ns. Gràcies, hasta ahora.
Doncs està bé acabar amb positiu, amb aquestes grans iniciatives, que a tots ens hauríem d'apel·lar, eh? Perquè si hi ha gent que fa això és perquè hi ha molta altra gent que no fa les coses com toca. En fi, parlant d'aquestes altres qüestions i tornarem demà, quan passin tres minutets després de les quatre de la tarda, que veieu tenir una molt bona tarda.
A mi m'ho pots explicar. Et veig molt riallera últimament. T'has enamorat, no? Encara millor i dura més. M'han arreglat les dents. He anat a la clínica dental Pedrol Mairal...