Doncs sí, Fran, a mi em toca moure el cos, i a tu també et tocaria moure el cos, crec que als membres d'aquí a l'OES ens anirien bé fer una mica d'exercici, i precisament d'exercici físic és del que tracta aquest Espai Salut d'avui, com introduïs Fran...
perquè amb mi tinc la Paula Mercè, que és fisioterapeuta, entrenadora personal, ballarina, és moltes coses, però sobretot és l'encarregada de fer moure l'esquelet a l'equip de M1FM, el qual, Paula, et dona la benvinguda aquí a l'oest, a M1, i també t'agraeixo per les teves tasques que ja em diuen la Pili García i l'Anna Gasol, que les tens ben distretes.
Doncs sí, Arnau, bona tarda, molt contenta d'estar aquí, moltes gràcies per invitar-me. I sí, una miqueteta el que faig és, des dels darrers anys, em dedico a fer entrenaments personals, sobretot, jo soc fisioterapeuta de carrera, d'estudis, però sempre m'he dedicat més a la fisioteràpia activa, que al final és una miqueteta això, fer moure la gent i promoure una miqueteta la salut a través de l'exercici.
T'anava a fer un break, t'anava a preguntar, la fisioteràpia activa, diguéssim, què és allò que es desmarca del que coneixem com massatges o aquests tractaments, podríem dir-ho, és més el suar, el moure l'esquelet, podríem dir, aquesta fisioteràpia activa. Sí, la diferència bàsicament, la fisioteràpia passiva és la que coneixem tots, em fa mal l'esquena, vaig al fisio, em tombo en una camilla i el fisio em fa el tractament que m'hagi de fer.
Per mi és molt potent la fisioteràpia activa perquè és tota aquesta eina que tenim a través del moviment. És a dir, jo una mica en broma li dic a la gent quan em diuen és que em fa mal l'esquena, li dic, doncs ves al gimnàs. És que em fa mal un genoll, doncs ves a entrenar. Una miqueteta el concepte de la fisioteràpia activa és aquesta, és a través del moviment
prevenir i rehabilitar lesions. És a dir, si surts d'una fractura, si surts d'un problema d'esquena, de lumbar, la manera, per mi, més potent de rehabilitar aquesta lesió és a través del moviment i, sobretot, fer que la persona sigui
participi activament de la seva recuperació, que no entri en una consulta, estumbi en una camilla i ja està, i que sigui l'altra persona la que m'ha de curar a mi. No, jo soc partícep de la meva rehabilitació i, per tant, em moc i faig els exercicis, evidentment, ben pautats, amb un professional, amb unes pautes i cadascú amb el seu nivell, però una miqueteta aquesta és la idea de la fisioteràpia activa, que és el que a mi m'agrada promoure i fer.
Te vaig a fer una pregunta que potser molts també se la fan, inclús a mi se m'ha ocorregut, que és, normalment, quan parlem de lesions o dolències musculars, tothom pensa en el repòs, i tu, per exemple, ens estàs dient tot el contrari, diguéssim, com es cura el múscul fotent-li canya, per dir-ho així.
Evidentment que tant el repòs com la fisioteràpia passiva no funcioni, evidentment no, i tot el seu moment. El repòs és adequat potser en fases més agudes o en una lesió més recent i evidentment la fisioteràpia en consulta és necessària i és molt efectiva també en fases més agudes de la lesió.
Parlo més en aquestes lesions que es cronifiquen una mica en el temps, de gent que li fa mal l'esquena des de fa molt de temps, o de gent que després d'una fractura o d'unes guins, un cop el fisió ja li ha fet els tractaments que li havien de fer, ja està, ja es dona per curat. Una miqueta, el repós és necessari, igual que la fisioteràpia passiva en consulta, és necessària, però...
Hi ha altres metodologies. Hi ha altres metodologies que per mi són molt potents i que al final empoderen a un a estar sa i a recuperar-se, que és una miqueta el ser conscients que ens hem de moure i ens hem de cuidar movent-nos.
Ja ens has deixat el titular, ja s'ho pot explicar a l'oient, que ens hem de moure. M'han explicat, Paula, que vas a diferents municipis fent activitats. Anem a fer una mica de territori, explica'ns en quins municipis et podem trobar i quines classes o activitats imparteixes.
Doncs mira, jo ara mateix estic a Benavent, a un centre de fisioteràpia que es diu Irene Espinet, i allí hem començat una mica a promoure les classes per a dones. Ho vam voler obrir com un espai segur per a dones. Sí.
que la veritat és que avui ho parlàvem de dir, ostres, ens estem focalitzant molt amb les dones i també potser hi ha molts homes que voldríem vindre, però al final és com, bueno, no ho podem abarcar tot, nosaltres ara hem obert una mica aquest ventall perquè potser sí que una mica la tendència és que a les dones els costi més fer aquest pas d'anar al gimnàs, de moure's, no sé si per vergonya o per inseguretat o perquè no s'ha fet tant,
Llavors jo vaig voler obrir aquest espai per a dones i enfocar-lo a dones. Llavors estem en aquest centre i faig classes de tonificació per a dones. Fem classes d'hipopressius i de gimnàsia Kegel, que és un treball de sol pelvià. Després hem començat també a fer molt d'entrenament amb embarassades i postpart, que em sembla un tema molt potent i que a poc a poc s'està descobrint. I després faig classes de salut d'esquena, d'esquena en forma.
Una miqueteta segons el nivell o les necessitats de cada persona, doncs pot trobar una miqueteta la classe que li encaixi millor. Anem a desglossar una mica això que m'has dit sobre les teves metodologies. Vaig a començar amb això dels kegels, que és una activitat que últimament s'ha ficat molt de moda, inclús es veu a molta gent...
practicar el sol pelvià, que es diu els gimnasos, inclús es recomana molt això. Com és que s'ha posat tant de moda això? Quins beneficis aporta tot això de la salut del sol pelvià?
Jo crec que s'ha ficat de moda una mica tornant a el que ja et dic per fer que la dona sigui protagonista de la seva recuperació. De dir, jo he tingut un embaràs, he tingut un part, que pot haver anat millor o pitjor, però no puc deixar les mans d'un altre, d'una llevedora, d'una ginecòloga, que la meva recuperació sigui favorable. Jo he de ser partícip d'aquesta recuperació. Al final, la que ha perdut el tot muscular, el que ha perdut les sensacions, el que ha perdut la força, soc jo. Per tant, jo he de tornar a recuperar totes aquestes sensacions.
I per això és molt potent aquest tipus d'exercici, perquè al final, o almenys si es fa de manera correcta, que és el que intento jo fer les meves classes, és una mica el no fer per fer, sinó fer bé, sàpiguer com has de fer cada exercici. És a dir, jo no només explico un exercici, sinó explico...
perquè aquest exercici el fem d'aquesta manera i no el fem d'una altra, quines sensacions has de tindre al fer aquest exercici, quina musculatura s'està activant, quines sensacions ha de tindre el teu cos perquè tu sàpiguis, no perquè jo te miri i et digui si ho estàs fent bé o no, perquè després quan tu vagis a casa teva i facis els exercicis pel teu compte, sàpiguis si els estàs fent bé sense que algú t'estigui supervisant, perquè has de conèixer quines sensacions són les correctes, has de conèixer com s'activa aquesta musculatura,
Aleshores, una miqueteta el que jo intento fer a les meves classes és això. Jo el que intento molt al principi és que tornin a connectar amb el seu abdomen. És a dir, no fer per fer, sinó torno a crear les connexions neuronals que s'han perdut i estic desconnectada del meu abdomen i no sé si s'està activant o no, si s'està activant correctament o no. Torno una mica a generar aquesta sinèrgia
I a poc a poc vaig aprenent a tornar a activar correctament el meu abdomen, a activar correctament el meu sol pelvià, i després ja puc evolucionar exercicis una mica més complexs, però molt piano-piano. Piano-piano. Sí, sense córrer. De vegades és com que quan una dona surt d'un part i vol de seguida tornar a estar bé,
I s'ha d'anar molt a poc a poc, creant una altra vegada les connexions, creant una altra vegada el to muscular des de zero. Tornant a agafar la musculatura, al final és com si sortissis d'una lesió. Vull dir, és un temps de recuperació per tornar al procés o a la vida normal, entre cometes, pel que...
pel qual. Pel que es pot entendre. Deixa'm fer un break, perquè m'ha fet molta gràcia quan deies el de que no fa falta que estigui una monitora per allà i dir-nos el que hem de fer i que ho fem bé. Això m'ha recordat molt a jones més a poques en què jugava a bàsquet quan era més jove, on l'entrenador te deia si no arribes a la línia o si et saltes algun exercici no és que m'enganyes a mi, és que t'enganyes a tu mateix. Es deia molt això i m'ha fet gràcia mencionar-ho.
perquè també se li pot aplicar a qualsevol persona que faci pràctica i que digui, mira, no, aquesta última flexió no la faig, no? No estàs enganyant el personal trainer, estàs enganyant... És com fer trampes al solitari, al final, no? Una mica, és, bueno...
Però ja no només això, hi ha gent que ho pot fer de manera conscient o hi ha gent que ho pot fer de manera inconscient, que tu et pensis que ho estàs fent bé i no ho estàs fent bé. Aquí és on intento jo que tinguin aquesta consciència. I després tu em vols fer de més i de menys, ja? Això si et vols fer trampes al solitari ja és el teu problema, no? Però que almenys si ho vols fer bé, tinguis les eines i sàpiguis com ho has de fer.
M'ha encantat això de fer trampes al solitari, crec que ho utilitzaré més endavant. Una altra cosa de les diferents tècniques o pràctiques o problemes que has anat desglossant és el tema de l'esquena.
suposo que està molt relacionat amb el tema de la higiene postural, un altre tema que últimament se n'ha parlat molt, sobretot també de com estem assentats al nostre lloc de treball i totes aquestes coses. Dic, com es tracta això? En els últims anys hi ha hagut una decadència en quant a postura ja sigui per les pantalles, es diu? Com abordeu aquest tema, diguéssim, els experts?
Doncs mira, això és una creència. Jo crec que per un costat s'està com descobrint el tema aquest de salut postural i cada vegada se'n parla més i cada vegada la gent com li dona més importància o n'és més conscient. Per un altre costat cada vegada les feines són més sedentàries.
I tenim tot el tema, evidentment, de les pantalles, no? O del sedentarisme, en aquest sentit, de poc moviment. Aleshores, una miqueta és com que sí que cada vegada som més conscients, però la nostra rutina, el nostre dia a dia ens porta a fer les postures o a tindre uns hàbits que perjudiquen la nostra esquena.
Quins són els exercicis, per exemple, d'esquena que recomanaries amb alguna persona? La típica, perquè ara és molt possible que ens estigui escoltant algú i digui, jo tinc mal d'esquena, o, me càgixins, jo tinc aquestes dolències d'esquena. Quins exercicis els recomanaries?
Hi ha un ventall molt ampli perquè l'esquena no s'acaba a l'esquena. Totalment. És un munt, tenim la part lumbar... Sí, i la salut postural no s'acaba a l'esquena perquè una esquena sana és una esquena forta, des de cervical, dorsal, lumbar, però també és un glúti fort, que és la continuació de l'esquena. També és un abdomen fort.
Una esquena sana és una esquena mòbil, que ha de tindre molta mobilitat. Una esquena sana ha de tindre un bon estirament, és a dir, la musculatura no només ha d'estar forta, hem de tindre una bona mobilitat articular, hem de tindre força muscular, hem de tindre...
l'elasticitat als músculs. Per tant, per mi, una mica el que intento treballar a les classes i el que intento fer és una mica de tot, és que fem moltíssimes coses. Hi ha algun dia que potser enfoquem més les classes a estiraments i ens passem quasi tota la classe fent estiraments. Hi ha un altre dia que el dediquem a fer un treball més de core, d'abdomen, per protegir tota la zona lumbar, doncs sempre dic que l'abdomen ha d'estar molt, molt fort.
Hi ha un altre dia que em puc dedicar a fer tot d'exercicis més lumbars i més de gluti. Un altre dia treballo més la zona postural dels ombros, la rotació externa, la zona més de postura per no anar amb l'esquena encongida, sinó anar amb l'esquena recta. Hi ha dies que treballo la respiració, perquè també la mobilitat del diafragma, la mobilitat de la respiració...
Per tant, com pots veure, la salut de l'esquena és infinit. No s'acaba mai. Fantàstic. Una pregunta que pots fer molt els gimbros, que és una paraula que s'utilitza molt ara, les persones que van al gimnàs, que és moltes sèries a poques repeticions o més repeticions a poques sèries. Què ens recomanaries? La resposta sempre és depèn. Depèn del teu objectiu. D'acord?
Si tu vols guanyar força, has de fer poques repeticions amb més pes. Amb més pes? Sí. Poques repeticions amb més pes. 5-6 repeticions. Exacte. Tenen un objectiu més directe al guany de la força. Si tu el que vols és guanyar musculatura, que d'això se'n diu hipertrofia,
que no és tant el guanyar força al múscul, sinó que el múscul creixi, guanyar volum muscular, diguéssim. Aleshores és quan hem de fer moltes repeticions amb menys pes. Diguéssim que seria el fer les 10-12 repeticions... 12 repeticions, sí, normalment són entre 10-12, amb un pes que tu puguis tolerar aquestes 12 repeticions, sempre amb les sensacions que les 2-3 últimes repeticions han de costar,
Si tu tens la sensació que arribes a la 12 molt fresc, és que pots pujar una mica el pes. Si tu tens la sensació que a partir de la 6 ja no pots continuar, és que has de baixar el pes. Una mica has de trobar el pes en què puguis moure't entre 10 i 12 repeticions i una mica tindre aquesta sensació que les últimes em costen. Aquest seria...
Una mica amb l'objectiu de guanyar aquest volum muscular i de guanyar una mica la hipertrofia, diguéssim. Fantàstic. Doncs mira, tanquem aquesta part de l'entrevista més en el tema gimnàstica i activitat física.
Perquè volia obrir un antremelo en el qual també t'hi dediques i et vaig a confessar que és un món que m'agrada molt. No se'm dona especialment bé. Si tinc algun got a la mà i altes hores, potser se'm dona millor. Però anem a parlar de la dansa. Perquè formes part del Dance Escape, que és una escola de dansa de Lleida.
I t'he de confessar que està enfocada en el món urban, no? És més així la dansa urban, que és un món que a mi m'encanta. M'encanta, t'ho he de dir. Jo soc molt fan dels javawakis. Ah, vale. Els javawakis m'encanten. Dic, què ens pots explicar d'això en el tema, evidentment, de l'exercici físic i la dansa urbana? En aquest cas, per si algú no ho sap així, és un no parar de moure el cos, eh?
És una dansa explosiva. Sí, molt. Sí, sí. Dintre de la dansa urbana hi ha moltíssims estils. Llavors, evidentment, cada un té diferents coses. Però sí que és una dansa que requereix molt control corporal. Quin és el teu paper al dansescape?
Doncs mira, jo soc ballarina des de fa 26 anys que vaig començar a ballar i dono classes, soc professora de dansa des de fa uns 18 anys més o menys que vaig començar a donar classes. I per tant, jo he crescut dintre d'aquesta escola i he crescut com a ballarina des que soc una nena petita.
I per mi la dansa m'ha aportat moltes coses i he crescut en tots els àmbits de la meva vida. Al final m'ha aportat des de la meva faceta més esportista a nivell de competicions, d'entrenar fort, de superar-me, d'evolucionar, fins a la faceta més de docència, que és on estic més ara, no?,
descobrir una mica el món de la docència i aquest món que m'encanta d'ensenyar, de veure la gent com apren, d'ensenyar tots els coneixements.
A més, et comentava fora de micròfons que he conegut gent que ha format part del DanceScape, heu guanyat coses, vull dir, sé que heu anat per les Espanyes i heu petat. Fem una mica, un incís, això ho explica'm, fronteja una mica, que es diu, què s'ha guanyat, què m'ha aconseguit, que també ens agrada veure que Lleida està al mapa de qualsevol competició en qualsevol àmbit.
Sí, la veritat és que l'escola, l'escola d'Ands Escape, ha tingut sempre grups de competició amb molts bons resultats, des del grup que teníem nosaltres quan érem petitetes, que ja recordo el primer any que competíem, que érem uns pollitos recens sortits de l'ou, i ens plantem de repent al campionat nacional, que es celebrava a Barcelona...
n'hi havia una a Barcelona i una a Madrid. Aleshores només n'hi havia dos o tres. Ara de campionats n'hi ha moltíssims, perquè com no hi ha federació, surten campionats de sota les pedres. Qui ho organitza ho fa. I cadascú li fica el nom que vol. Campionat o nacional, doncs campionat o nacional. Però al final...
No, però jo recordo quan érem molt petitetes plantar-nos al pabelló Vall d'Hebron, a Barcelona, i quedar subcampiones del Campionat d'Espanya. I a partir d'aquí, ja cada any era una miqueta un seguit de premis i de pòdiums, i la veritat és que la trajectòria ha estat molt bona. Què ens pots estar cap, Paula? Alguna medalla, alguna cosa important que s'hagi guanyat? O que et faci especial il·lusió, que diguis, mira, això em fa especial il·lusió per aquest motiu?
Doncs a mi em fa especial il·lusió la primera vegada que jo vaig guanyar el campionat d'Espanya com a coreógrafa. Perquè, clar, va a bon punt... No interpretant, sinó dirigint. Sí, que fa molta il·lusió quan ho guanyes com a balleria. És com a entrenadora, per dir-ho així. Sí, sí.
Fa molta il·lusió quan ho guanyes com a ballari, però encara fa més il·lusió quan ho guanyes com a coreògraf, perquè aquell muntatge, aquella coreografia, aquell grup que tu l'has pujat des de zero, de gent que feia poc que ballava o que no havia competit mai, i de sobte crees allí un grup i pugen a pòdium a un campionat d'Espanya, és com si el teu bebè ha guanyat el premi més important. I llavors recordo molt aquest moment...
i em va fer molta il·lusió. Podríem fer el simil de com l'ha anat a res a la natació sincronitzada, vull dir, és la que ho dissenya tot i la que està a càrrec de tot. El coreògraf queda una mica en segon pla, no? La gent premia i alave molt al ballarí,
I realment darrere el coreògraf té una feina de pensar música, de pensar vestuari, de pensar posicions, de pensar les coreografies. Hi ha un curró molt, molt, molt gran i és una satisfacció molt gran pel coreògraf.
Una última, abans d'anar cap al final, que em tinc una pregunta guardada, però amb això del Dance Escape, dic que tenim algun futur campionat en òrbit o alguna cosa en què tinguis fixada la mirada?
Nosaltres anem cada any. Cada any anem més o menys als mateixos campionats, que solen ser entre l'abril i el maig, és on s'obre una miqueta la temporada de campionats, i intentem portar sempre grupets des dels més petitets de la casa, que els agafem i intentem ja que pugin una miqueta amb aquest món, fins als que portem 26 anys ballant i portem 26 anys competint, no? I...
I comencem a preparar ara, quan comença el curs, que ja hem consolidat una mica l'inici de les classes, ja ens posem en marxa, ja comencem a parlar amb els grups i comencem a preparar les coreografies, perquè la veritat és que hi ha una feina molt gran d'aquí a l'abril. Són uns quatre mesos de preparació, més o menys quatre mesos de preparació. Déu-n'hi-do, doncs mira, moltíssima sort per a tots els membres de DanceScape Lleida,
que aniran representant la ciutat per les Espanyes. Això amb molta sort, però abans d'acabar em comentaven que va ser mare farà un parell d'anys i que a la vegada aquest procés també l'has aplicat com una mena de superació o sortir endavant a través de l'exercici físic. Què ens pots explicar o quins consells ens podries donar de l'activitat física postpart?
El fet de ser mare m'ha fet veure el cos des d'altres punts de vista que potser abans no tenia. I una miqueta les recomanacions que podria donar és el no voler córrer, que és el que hem dit abans, el no pretendre que de seguida tornarem a tindre el cos que teníem abans, el donar-te temps i espai que el teu cos...
Serà el que serà, però ha d'estar funcional i ha d'estar sa. I una miqueteta això, el focalitzar-te a l'inici sobretot en guanyar la força a l'abdomen, guanyar força al sol pelvià, tornar a crear una miqueteta aquestes connexions amb l'abdominal.
Fantàstic. Doncs amb això tanquem aquest Espai Salut. Paula Mercè, fisioterapeuta, entrenadora personal del DanceScape, també ballarina. Ho tenim tot, ho tenim tot. Llavors, simplement, et dono les gràcies per aquest espai, pels teus consells i, com et deia fa uns instants, a per totes amb aquests campionats amb els alumnes del DanceScape. Moltes gràcies, Arnau. Ha estat un plaer estar aquí, parlar amb tu. Adeu. Adeu.