Bona tarda, Fran. Avui farem una cosa que no sé si a tu i a mi se'ns donava molt bé o era el nostre àmbit, però avui anirem a l'escola. Avui parlarem de la docència, parlarem del món de l'educació, perquè en aquest espai xerot d'avui dijous tinc la Montsevela, que és psicopedagoga, però a banda és tutora de l'escola, Frederic Godàs, i a banda també és mare i doctora en educació,
la qual ja saludo i ja tinc aquí Montse. Benvinguda i bona tarda. Hola, bona tarda, Arnau. Moltes gràcies. Primer de tot, com dèiem, suposo que en els últims dies, en tots els temes de les reivindicacions que hi ha hagut en tot el món estudiantil, doncs està aquest sector en el tema del dia, però avui anem a enfocar-ho des d'una persona una mica diferent, perquè, com dèiem, això és l'espai salut
I m'agradaria parlar sobre això, sobre la pedagogia, sobre els nous reptes que afronteu els tutors, sobre els nous mètodes d'ensenyament que en els últims anys han canviat i força. Llavors, estic per parlar d'això amb tu, Montse. Primer de tot, et llenço com una pregunta general i et dic, quants anys de carrera portes com a tutora?
Ui, doncs bastants. Sí, mira, ara em tinc... No cal que responguis. Un 20 o una miqueteta més. Si no volies mullar-te, tampoc calia que responguis, tampoc et vull posar en un compromís. Ah, no, no, que va. Mira, Arnau, jo ja tinc ara 48 anys.
I quan vaig acabar la carrera ja em vaig ficar directament a treballar dintre del món de l'educació. I des que vaig acabar la carrera de Magisteri, Psicopedagogia i després em vaig continuar formant, doncs sempre he estat amb nens, joves o amb formació de formadors.
Fantàstic, perquè aquesta pregunta era com l'avançada, l'aperitiu de la pregunta que et volia fer ara, que és on comencem ja tot aquest espai salut, que és, en la teva trajectòria notes que ha canviat molt la forma d'ensenyar i educar? És a dir, t'has hagut de canviar el teu modus operandi o potser és més mite i seguim amb el librito, que es diu que de mestria com su librillo seguim amb el llibret de sempre?
Mira Arnau, resulta que jo em considero una persona també molt treballadora, però que també he tingut relativament sort a la vida, perquè jo sempre he sigut de metodologies innovadores i de poder fer que els nens aprenguin d'una forma més vivencial i enriquidora. Sí que és cert que ara hi ha hagut un canvi, que hem passat d'utilitzar tot el llibre a utilitzar metodologies més globalitzades, com projectes, espais, treballar en materials.
i si és cert que hi ha hagut aquest canvi. Però aquest canvi també s'ha donat pel canvi de la societat, perquè els nens han canviat molt i avui en dia tenim reptes que potser, temps enrere, no els teníem.
Comencem a obrir melons, si et sembla bé. Sí, i tant. El primer tema que et volia comentar, estem parlant en temes d'educació infantil i primària, és a dir, per posar una línia d'edat, ens n'anem des dels 12 anys fins a baix, i et volia preguntar, en temes d'educació, ara mateix,
primer et vaig a preguntar quin és el repte he estat informant-me una mica també t'he dit he estat informant-me una mica i he vist que potser el repte major que teniu els tutors és la inclusió social sobretot dels nouvinguts què n'opini d'això?
Doncs mira, jo n'afegiria altres de reptes perquè sí que vivim en aquest entorn complex i que tenim aquest repte, la inclusió social, però a més a més hi afegiria la diversitat que ens trobem a les aules
I a més a més hi afegiria les necessitats emocionals que tenen molts infants generats per tot el món digital i les pantalles. Mira, aquest és un altre meló que tenia per obrir. Després l'obrirem perquè aquesta és una altra. Però et volia preguntar amb això. M'estàs dient que potser el tema d'inclusió social no és una major preocupació si ja em dius que hi ha altres reptes.
No, això no ho dic. Sí que és cert. La inclusió social és molt important i, de fet, des de la Unió Europea hi ha projectes molt macos en els quals nosaltres hi hem participat i jo directament. Fa molt poc vaig estar a la Unió Europea per presentar un projecte d'èxit educatiu i perquè existeixi una inclusió social és important que l'educació sigui de qualitat.
I amb això em refereixo que els nens puguin venir a l'escola i es puguin atendre aquests nens i que els mestres estiguin preparats per això. Què ens passa? Que dintre de les aules sí que és cert que tenim molta inclusió, molta diversitat i moltes necessitats emocionals. Llavors, aquests són els reptes i per això ens manifestem. Aquests darrers dies ens hem manifestat. Per què? Perquè les ràtios són molt elevades i no són les ràtios, sinó que volem que els nens aprenguin.
Sempre es diu que com més gent pot ser menys aprenentatge, i et vull preguntar, tu com a tutora, és a dir, en casos pràctics, en temes d'inclusió, és a dir, tens alguna metodologia o alguna cosa per afavorir l'adaptació de, per exemple, nouvinguts, que ja només per una qüestió d'idioma...
Ja és difícil aquesta adaptació o el propi seguiment de la classe. Com es treballa amb això? Saber que hi ha una persona que no t'entén el que tu estàs dient. Mira, nosaltres... Jo ara en aquests moments no estic a l'etapa de 0-3 ni a la de 6-12. Jo ara en aquests moments estic a la de 3-6. Però et puc parlar una miqueta amb la globalitat. Quan arriben aquests nens, sí que és cert que és complicat per l'idioma, però se'ls fa un pla individualitzat.
Quan estem parlant de 3 a 6, el llenguatge no oral, és a dir, tota la comunicació gestual, ajuda moltíssim. I llavors, dintre de les aules que hi ha inclusió, utilitzem molts pictogrames, imatges que et donen informació. I aquestes imatges no sols ens serveixen per la inclusió social, sinó que també ens serveixen per la diversitat. O sigui, que fem una mena d'ajuda conjunta que també serveixi per tots els nens de l'aula.
Clar, vale, vale. Diguéssim que ja teniu com les metodologies establertes, però a partir d'aquí ho vas adaptant. El que sí que ens passa, Montse, és que aquí tenim poc espai i hem d'anar fent com una pentinada per tots els temes. Per anar ràpid. Però també és cert que hi ha les aules, però sí, és cert que es necessiten mètodes molt concrets perquè si no tenim dificultats per atendre aquests nens i perquè no quedin endarrerits per la llengua i amb els aprenentatges.
I creus que en aquest àmbit, diguéssim, el sistema educatiu pot abarcar això bé? O els professors sempre heu de posar més de la vostra part i treureu-vos asos de davall de la màniga? Això és el que... T'has respost tu mateix la pregunta, Arnau. Hem de fer molta feina perquè, sí, es necessiten més recursos per poder atendre tots els nens que venen a l'aula dintre d'aquesta societat tan complexa en la qual estem vivint, no?
Clar, d'acord, fantàstic. Anem a parlar d'un altre tema, com et deia, i tu deies, el tema de tota la revolució tecnològica, on hem passat a la pissarra de guix i a la llibreta i al llibre de text, a la tablet, la pissarra de rotulador, l'ordenador... Primer ja et pregunto, a nivell personal, com has viscut tot això?
Bé, jo soc una mica de gestionar les pantalles el màxim que es pugui. Amb què em refereixo amb això? Doncs que clar, jo quan era jove no tenia mòbil, sí que teníem tele. Jo vaig marxar a viatjar molt lluny i no tenia mòbil. Jo escriia cartes a casa meva. Llavors ens apareix el mòbil i ens apareixen les tabletes i ens apareix totes aquestes eines que abans en dèiem noves tecnologies i avui ja són les tecnologies de la informació i la comunicació.
Clar, ben gestionades ens poden ajudar, però hem anat com la llei del pèndol, de no tenir res a tenir potser massa coses i no saber gestionar-les. Ens trobem que arriben infants a tres anys que nosaltres diem que aquests nens no tenen vocabulari,
I no tenen comunicació perquè s'han passat amb el xomet digital que diem. Ara porten el xomet a la boca i la pantalla davant. Això fa que no puguin interaccionar amb altres persones ni amb objectes. I això genera encara més dificultats. Cada cop ens trobem amb més infants que arriben a l'escola sense parlar.
I dic, a nivell personal, com gestiones les classes, sinó les emocions del nen, aquesta gana per tenir una pantalla, perquè el seu aprenentatge, si és en una pantalla, sempre serà molt millor, o ell entendre que serà molt millor que això és en una llibreta prenent apunts o en un llibre de text llegint el conte de principi de tema.
Ja, els nens sí que és cert que si tu generes un bon vincle amb aquests nens és bàsic. I què em refereixo a això? Que els nens quan hi ha una interacció amb l'adult és el que volen perquè la pantalla és una desconexió total. Sí que és cert que s'ha de combinar i afegir contingut si és necessari.
Però, si no és necessari, es pot utilitzar altres metodologies, utilitzant material que no sigui sol el llibre i fer que hi hagi aprenentatges més significatius, perquè la pantalla en si tampoc no és que t'aporti tant. També et volia afegir, tu creus en un aprenentatge digital, un aprenentatge on la gent vagi amb les pantalles, que segurament d'aquí molts anys acabarà sent així, però vull dir, en aquesta transició que estem vivint aquests últims anys...
Creus que ha de ser així o també s'ha de tirar una mica de mètode tradicional? Bueno, saps què passa? Que ara en aquests moments parlar de mètode tradicional, sembla que si diguem mètode tradicional és pissarra, taula i cadira. Però entre mig hi ha tots els mètodes globalitzats que ja estem utilitzant a les aules o en moltes aules, que és utilitzar materials que toquen amb les mans a nivell matemàtic, a nivell de llenguatge, que poden millorar el seu aprenentatge.
Jo soc partidària que les pantalles, com més endarrere, com més s'allunyin millor. És a dir, no pot ser que un nen de 3 anys tingui mòbil, no pot ser que un nen de 7 anys, 8 anys, tingui accés a les xarxes socials. Això no és salut, això és possibilitat de malaltia perquè després hi ha molta addicció i hi ha necessitats emocionals.
T'ho has trobat al teu centre, inclús en històries de companyies teves de feina? És a dir, és força freqüent veure nans amb mòbils i xarxes socials a primàries, és a dir, abans de fer el sal a l'ESO?
Sí, sí. Hi ha nens que fins i tot hi ha pares que diuen, ostres, no sé per què no li deixen portar el mòbil i així el tindria controlat. O nens que tenen TikTok, o nenes que volen pujar TikTok, sí. Tot i que ara això s'està regulant, però s'ha de comentar que a l'escola no es pot venir amb mòbils, que...
S'ha de fer una formació. De fet, hi ha hagut moltes escoles de Lleida que no fa gaire, fa dues setmanes, van donar eines a les famílies per tota la gestió digital i per millorar aquesta salut.
I què els hi dius tu? O si t'has trobat en algun cas d'uns pares que et diuen que el teu alumne volen que porti mòbil o et diuen que no està mal que tingui xarxes socials? T'has trobat en algun cas o com has reaccionat en moments així?
Mira, ens hem trobat amb casos tant d'infantil com de primària. Si ens trobem amb un cas d'infantil que, per exemple, ens pot dir, mira, el nen menja amb la pantalla al davant, el nen fa pipí amb la pantalla al davant. Clar, què passa? Doncs que aquest nen no és conscient del seu cos. Aquesta criatura no neix amb autonomia. Aquesta criatura no serà ni sana ni res. Llavors, la reconducció és oferir-los uns límits clars als seus fills i dir que la pantalla es pot utilitzar poques hores
Durant el dia o millor el cap de setmana. Llavors, és orientar aquesta família com a mestres i en el cas que s'hagi de gestionar d'una altra manera. I a primària, clar, la normativa està clara. La llei ha sortit i són nans que no poden tenir mòbil ni accés a les xarxes. Llavors, se'ls diu quina és la normativa.
A part de després orientar-los a dir-los, és que un fill que tingui uns límits clars, tu l'ajudaràs, perquè avui en dia també ens trobem amb molts infants amb molta frustració, perquè no accepten el no. Correcte, aquesta és l'altra, aquesta és l'altra. Segurament, és que m'ha fet no gràcia, m'ha fet gràcia, no, de fet m'ha preocupat que hagis dit d'infantil, vull dir, per situar l'oient és entre 3 i 6 anys.
O sigui, és el que va abans de primer de primària i ja t'estàs trobant cases amb pantalles i mòbils. És surrealista. Sí, sí. Bé, de fet, nens que demanen per reis un iPad de 4 anys o nens que demanen per reis, sí, sí. Clar, jo me'n recordo que amb 4 anys és que no sabia res. Os demanaves cotxes, no? Sí, escalàstrics. Bé, és una situació preocupant, perquè...
Tu dius, ostres, això que em deies que el programa és de salut, dius, la definició de l'Organització Mundial de la Salut, quan parla de salut, diu, la salut no és la manca de malaltia, sinó la possibilitat de viure amb autonomia, solidaritat i joia. La criatura que creix amb autonomia és una criatura sana, feliç, responsable i activa. I Arnau, avui en dia...
Totes les famílies volen que el seu fill sigui feliç, però què ens passa? Que no estem educant ni perquè sigui responsable ni perquè sigui actiu. Potser podríem parlar del moment de la història
que els nens estan més sols perquè estan davant d'una pantalla i no tenen aquesta activitat que podien tenir abans de jugar al carrer, de jugar al parc, de ser una criatura sana i saludable mentalment. T'has trobat tu això en els teus casos dels nens que potser ja no juguen tant? Sí,
Ja no es veu tant el saltar la corda. És a dir, juguen, però juguen amb una pantalla de forma individual i les persones són socials per naturalesa. Llavors això pot generar moltes necessitats emocionals i moltes dificultats.
Jo me'n recordo, Montse, que bé, en les noves épocas saltava la corda, tampoc és que sigui molt gran, però bé, et sabies totes les cançons amb els jocs de mans, el pata de palo, que és un pirata malo, i aquestes coses. Segur que els nens d'ara no...
No s'ho saben. Bueno, hi ha de tot també, Arnau. Evidentment. No podem tampoc ficar-los tots dintres del mateix sac. Evidentment. Hi ha de tot perquè també és el que et deia. L'entorn és molt complex i dintre d'una aula ens trobem amb nens amb moltes característiques diferents. Infants que es preocupen i tenen una educació molt respectuosa pels seus fills. Infants que tenen padrins al poble i encara tenen aquest context més de poble. Ah, això... Aquí volia anar. Ah, perdona. No, dic... Ah, vale. Aquí volia anar.
Aquí volia anar perquè... No, no, et demano disculpes jo perquè t'he tallat, però dic... No, no, no, és així. És que ho parlàvem també, aquí hem tingut psicòlogues que ens explicaven que potser els nans del món rural avui en dia cada cop s'estan segmentant més del que és els nans del món urbà que encaixen més en aquests motlles que estem descrivint ara de pantalles, per dir-ho així, que això també és força curiós. Vull dir, clar, tu també t'has trobat aquesta segmentació rural-urbana.
Bé, de vegades sí, perquè quan tu estàs al poble tens altre joc, no? I quan estàs a la ciutat de vegades està tancat amb una casa, fa que les famílies s'hagin de dedicar a aquests nens, no?, per fer un joc de taula, per jugar, i el més fàcil de vegades és donar una tableta, un mòbil, que juguin a videojocs... El que sempre s'ha dit, no?, perquè caigui el nen...
Un altre tema que sí que volia parlar per acabar, Montse, és el tema dels TDA, dels trastorns de dèficits d'atenció. Cada cop se'n diu que n'hi ha més. Els meus pares, inclús la generació dels meus pares, sempre diuen que això no existia i aprovàvem igual, ara es diu que mitja classe TDA. També, al llarg del temps, com has viscut això? Que potser els avents tecnològics i els avents de la medicina hagin anat...
diagnosticant no noves malalties, però sí més problemàtiques. Mira, saps què passa? Que això és un peix que es moça la cua, Arnau. És el que dèiem abans, que ja deia fa molts anys l'Organització Mundial de la Salut i ara ens hi trobem amb això. Tu dius què passa amb la medicina i què passa amb la tecnologia i com és que cada vegada hi ha més trastorns de dèficit d'atenció. Per un costat sí que és cert
que hi ha una vessant que diu que s'està diagnosticant, potser, molts infants. Però l'altra realitat és la que ens trobem a les aules i sí que és veritat que hi ha molts nens que tenen dificultats d'atenció.
Dificultats d'atenció també produïdes per aquest món que vivim tan estressant, tant que volem anar ràpid a tot arreu, que anem tots accelerats i les pantalles no ajuden en cap moment perquè la pantalla és una cosa que tu vas passant el dit i és immediata i tot ho volen ràpid.
Llavors, nosaltres, mira, com a anècdota explico. Nosaltres abans explicàvem un conte i tu explicaves un conte tranquil·la, no? Però ara per explicar un conte i que t'escoltin els nens sembla que t'hagis de ficar llumetes de Nadal per ser una pantalla i que tothom et miri, no?
Sí, sí, sí. O perquè expliquis un material, o perquè expliquis un nou tema. Has de fer un esforç, perquè aquells nens estan acostumats a molta pantalla i tot és immediat i ràpid. Llavors, clar, què passa? Que aquests aspectes també fan que els nens perdin l'atenció amb facilitat. O sigui, que diguéssim que el nen d'ara per dur així necessita més estímuls o algun estímul més per estar in, per estar dins.
Bé, jo ho diria d'una altra manera. El que necessita és reduir les pantalles per estar una mica més tranquil i que no necessiti tant estímuls. Necessite els que s'han necessitat sempre, saps? El que necessita el cos humà, no necessite sobreestimular-lo, perquè després està excitat tot el dia i això el cos no li va bé de cap manera.
Fantàstic, mira, ara anem a tancar aquest espai de salut, però sí que et vaig a fer una última pregunta molt ràpid i breu, Montse, que és que sempre s'ha dit que tiempos passados fueron mejores, és a dir, ara es diu que nosaltres estem pitjor que els anys 90, segurament als anys 90 es deia que estàvem pitjor que els 80, et faig una pregunta ràpida, dic clar, d'aquí 20 anys...
Com t'imagines la docència? És a dir, direm d'aquí 20 anys que bé que estàvem el 2020, com creus ja a modo pròrroga, diguéssim, ja per anar tancant aquest espai de salut? Mira, jo de si soc positiva.
I llavors voldria imaginar-m'ho de forma positiva, perquè si m'ho imagino catastròficament, ningú voldria estudiar Magisteri, ningú voldria estudiar Psicopedagogia. Llavors, sí, m'agradaria imaginar-ho, que les ràtios han disminuït, que dintre de les aules hi ha el tutor i possiblement es fa coeducació, i els infants estan dintre de les aules utilitzant mètodes globalitzats on es poden aprendre amb molta més facilitat.
i infants que sí que s'esforcin i que siguin responsables per tenir una societat
no només feliç, sinó també responsable i activa. Genial. Doncs esperem que aquest canvi vagi millor. Evidentment, com dèiem, la responsabilitat, a part de ser dels pares que porten els seus nans, també és dels de dalt, d'aquells polítics que estan allimanant quan no han xafat una aula en la seva vida o només en el seu procés educatiu.
pel que aquí hi ha feina a fer una feina que Montse pel que hem pogut escoltar tu sí que estàs fent des de les aules pel que t'agraeixo evidentment tota la feina docent a banda del temps que has dedicat per a parlar aquí a l'Espai Salut d'aquí a l'OES pel que moltes gràcies Montse
Gràcies a vosaltres per confiar en mi i desitjo que us vagi molt bé, que tingueu molt bona tarda. Gràcies igualment. Avui hem parlat de dociència i d'educació, de com van els nous temps amb la Montse Vela, psicopedagoga i tutora de l'Escola Frederick Godàs de Lleida, la qual hem parlat sobre això en aquest Espai Salut, Fran.