Doncs bona tarda Fran, et veig una mica gelós, et veig una mica gelós perquè tu estàs aquí a l'estudi d'U1 presentant, tractant el hockey i jo he fet de tu, jo he fet de tu, jo he vingut al pavelló 11 de setembre per parlar en aquest espai salut d'avui dijous amb el Marc Bonilla que és el fisioterapeuta del Lleida Llista, del Pons Lleida, el qual ja saludo i jo estic aquí. Bona tarda Marc. Hola, bona tarda.
Primer de tot, en aquest espai de salut ens interessa la salut dels jugadors, sobretot el Fran, que està allà escoltant, dient a veure com ho tenim, a veure com ho tenim. Primer de tot, com va la temporada? Hem tingut moltes lesions, has tingut pitjors temporades, com va això? Bé, ara és la segona temporada que estic aquí a Lleida. La veritat que l'any passat explicaré una miqueta com va ser el procés de què va entrar en aquesta llista i jo conec l'Eduard a nivell personal ja des de fa molt temps.
I es veu que el llista s'havia quedat sense fisioterapeuta i em va dir, com que sabia que jo havia fet la carrera i així, si tenia ganes de sumar amb el procés. I bé, encantat li vaig acceptar i me'n recordo que la primera conversa que vam tindre va ser, tranquil, que al món de hockey no hi ha lesions. Vull dir, no hi ha lesions importants. Pot haver petites sobrecargues, pot haver contusions, però no hi ha lesions importants, no?
i vaig trobar que l'any passat amb una pretemporada d'uns guins de turmell de segon grau, va haver lesions de lligaments de genoll, vam tindre una ruptura de discotibials, llavors sí, l'any passat va ser una temporada bastant atrafegada. Aquesta no tant. Més tranquil. Sí, aquesta una miqueta més tranquil, és la veritat. A nivell de lesions hi tocarem tota la fusta perquè així sigui fins a final de temporada.
Sí que hem tingut durant molt temps de baixa el Sergi, el Sergi Duc, per una lesió muscular a nivell del popliti, un múscul que tenim rara del genoll, i són lesions molt lentes. I ha sigut això el que ha fet que s'allargués una miqueta tot el que és la seva recuperació. Però dins d'això ens trobem bastant bé de salut i esperem que així sigui fins a final de temporada.
A més, ara que ens trobem en el tram final de temporada, vull dir, ha d'estar tothom a punt. Sí. Perquè, a més, una plantilla d'hockey és relativament curta. Sí, sí. Vull dir que teniu les posicions doblades i poc més, no? Exacte. Consta de dos esporters i vuit jugadors. La veritat és que és una plantilla molt curta, per la qual cosa amb un fisioterapeu tenia prou. Podem absorbir tot el que és la feina que tenim.
Però sí que és veritat que, a vegades, quan et falla un jugador, la plantilla se'n pot ressentir molt, també. És a dir, el futbol, per exemple, que són 23 jugadors, pot fallar un jugador, però hi ha molts substituts. En canvi, aquí el hockey, doncs, es pot trobar una miqueta més limitat. El que sí que és veritat que últimament el hockey ha canviat molt, és un hockey molt més físic que abans, on els jugadors es cuiden molt més,
I sembla que no, però per exemple, aquí en llista, la meva feina jo la faig durant dos dies a la setmana, jo vinc dues tardes i gestionem una miqueta les tardes de fisioteràpia aquí al club, però veiem que cada cop ens estem quedant una miqueta més curts. Que si volguéssim realment donar un bon servei als jugadors, el servei de fisioteràpia i el servei de recuperació s'hauria de veure una miqueta augmentat de cara a les pròxims temporades.
Una mica, podem reforçar el personal. Sí, o no el personal, o potser una mica les hores que se'ls oferta els jugadors de fisioterapia, per com ha sigut el canvi de l'esport. Només per fer una comparativa, per exemple, clar, a la lliga segurament hi hagi molts jugadors, la majoria que es dediquen professionalment, però també hi ha gent que compagina amb altres feines. I llavors, com es gestiona això? Perquè al final hi haurà una persona que tu potser li diràs, mira, has de fer repòs o has de fer això, i li dirà, doncs que he d'anar a treballar, o he de fer això...
Exacte. El fet de professionalitzar o no els equips, en això es nota molt. Quan un jugador, tot el que engloba el seu dia a dia és el hockey i la seva recuperació, així com el seu descans, la seva nutrició, es nota molt en contra d'un jugador que, per exemple, s'aixeca a les 7 del matí, comença a treballar a les 8, està fins a les 2 treballant, a les 2 i mitja ve el pavelló, entrena...
I així, dia a dia, doncs, vulguis o no, és un procés que la recuperació és molt més lenta. El cos necessita més temps per poder recuperar-se bé entre entrenament i entrenament. Fantàstic. Anem a parlar ja, anem a centrar-me en l'esport, que el Fran segur que ja ho està desitjant. Perquè dic, en l'hockey, quines són les lesions més comuns?
L'esport de l'hockey és un esport de contacte on les contusions arriben a ser la lesió més comú, les contusions ja siguin per pilotades, per xocs entre els jugadors, i això ens pot arribar a provocar, per exemple, petites lesions musculars. Aquesta és potser la lesió més comú. Tot i això, s'està veient que els lligaments, vulguis o no, cada cop també són lesions que es poden anar donant, els lligaments de genoll, a vegades perquè una mala patinada, una mala d'això, pots fer que el genoll ens vellui una mica més
del seu rang i ens pugui provocar la lesió. Tot i així, ja et dic, tenim sort i la lesió és més contusions i petites sobrecargues musculars que podem anar solventant al dia a dia. Has parlat d'una cosa que has passat per damunt, però segur que l'Oien estarà dient, però és que això no és poca cosa, les pilotades. Sí, no. O sigui, és que a veure, la bola, i jo ara que estem aquí l'11 de setembre per situar l'Oien, estarà veient els jugadors a entrenar,
i dic, si em dona una bola d'aquestes... Sí, sí, no, és brutal, no? Vull dir, aquestes pilotes... Estan fet d'una resina, vull dir, és molt dura, i el que més és la velocitat amb la que ajuden els jugadors, no? Aquestes pilotes poden, a vegades, arribar a velocitats de 120-130 per hora, que si això et dona el teu cos, doncs, imagina't el mal que et pot fer. Sí, les pilotades, per sort, molts cops són cap a la cama, a les parts de cames, a vegades també pot ser una miqueta a l'abdomen, esquena, depèn de com estigui el jugador col·locat,
Però les que ens van a la cara realment són les perilloses, són les que ràpidament te provocen una lesió que sangra, la sang, com sabem, és molt escandalosa, i això pot fer que l'expectador digui, ostres, això que és perillós. Per sort, els últims anys la federació ha implementat el casc, però en aquelles categories d'esport base. Amb l'esport professional, de moment no s'ha instaurat,
però bé, a veure com avançarem. Els jugadors es queixen que perden molta visió a l'hora de jugar, però realment és una protecció molt important. Tampoc diuen estar acostumats, volem jugar tota la vida sense cas i els resulta més complicat. Anem a parlar en quant als partits o als moments de joc, perquè tu estàs a la banqueta i diguéssim que estàs pendent que no es facin mal, mirant... Suposo que en algun moment dius, ostres, ara ja ho he vist que s'ha fet mal.
Sí, vull dir, jo els partits que puc vindre, doncs la veritat que estic a la banqueta amb els jugadors, llavors jo intento vindre una miqueta abans del partit, parlo amb els jugadors, si algun jugador necessita activar alguna zona en concret o no, cada jugador té la seva rutina, vull dir, cada jugador sap com activar-se, com desactivar si necessita el físic o si no, i llavors després m'asseca la banqueta amb la resta dels meus companys de l'estaf i la resta de jugadors.
Llavors jo estic pendent, sí, evidentment, vas mirant el partit, però vas mirant qualsevol jugador que pugui donar senyals que té alguna molèstia, no? En cas que puga observar alguna cosa així, intento comentar-ho amb el segon entrenador o l'Eduard, el mateix entrenador, i li dic, potser aquest jugador hauríem de fer-lo descansar un moment, me'l miro, i llavors ells decideixen, evidentment, són decisions tècniques, no m'hi fico,
però normalment es respecten bastant, llavors el jugador surt de la pista, li pregunto com està, què li passa, intentem, si es pot, solucionar una miqueta en aquell moment i que pugui tornar a jugar. Et pots posar algun exemple, per exemple, com et surt algun jugador de...
m'he rebentat, o no puc seguir, o què vull seguir, fes-me alguna cosa, fes el que sigui. Jo tinc el cap dels vuitens de final de l'Eurocup, aquí a Lleida, que havíem de remuntar un marcador advers. Aquesta temporada, contra l'Alcoi. Havíem de remuntar el marcador advers com sigués i secar la segona part, el Jordi Badia, tenia les dues cames com si fossin dos pals de costa. I això què? Sí, sí.
I va sortir i em va dir que no puc. Si activo qualsevol múscul, ja se m'enrampe. Bé, llavors el que vam intentar va ser treure-li les proteccions, genolleres, espinolleres, que li toqués l'aire a les cames, amb una cremeta més fresca, doncs intentar com donar-li aquesta sensació més de frescor, donar-li alguna coseta de menjar perquè pugui recuperar i després, a poc a poc, descansant i així vam poder que es tornés a refer una mica, no?
però clar, tu estàs tractant el Jordi i per l'altra cosa et tens l'Eduard preguntant-te què fem, pot entrar, no pot entrar, què farem, i tu veus que cada cop està quedant menys temps, que necessites remuntar, llavors són situacions una miqueta angoixants on tu has d'actuar ràpid, però l'important és que cada jugador sàpiga escoltar, que sàpiguin també una mica quin és el seu límit per intentar previndre una miqueta aquesta sensació de fatiga a les cames i poder tornar a ajudar l'equip.
Fantàstic. I a més, el Jordi Badia es va recuperar? Sí, sí, sí. Va poder tornar a jugar aquell partit. Els penals. Quan es va acabar el partit, es va sentar al vestidor, devia estar el seu temps sense poder aixecar, perquè pobre va acabar a Fos, després de l'esforç que va donar.
I al final recuperem amb aquesta... Vull dir, estem de plena aquesta feina al forc, a més organitzem aquí a casa, es va saber el dimarts mateix això, vull dir, fresc, fresc, Fran estarà content i evidentment tota la ciutat, perquè s'ha demanat, seguim parlant
una mica sobre... Fem una introspecció al vestidor, no? El que el públic no pot veure, perquè parlàvem, t'ho comentava fora de micròfons, de dir, suposo que en algun moment pots haver estat confident d'un jugador que potser tindrà alguna molèstia. Ell vol jugar, l'entrenador, si sap que té aquesta molèstia, potser no el posa. T'has trobat amb algun cas així? Si no vols dir noms, no en dic. No direm noms, però jo sempre ho he dit, que la sala de físio, des que estic a Lleida, jo tinc la sensació que és com la sala...
més confident, d'on el jugador s'obre més. T'explica les sensacions que han tingut dels entrenaments, t'explica com se noten. I sí, hi ha jugadors que a vegades et diuen, mira, em noto això, però de moment no diguem res. Anem veient a veure com evoluciona, em provaré el següent entreno, a veure què tal. Evidentment, quan el jugador m'hi comenta això, valoro una mica el perill que això suposa.
Clar, és que tu te trobes al mig. Exacte, sí. Si jo estic veient que és una lesió que pot suposar molt més risc pel jugador, el faig reflexionar i li dic, mira, això ho hem de comentar, ho hem de fer mirar la doctora, hem de fer les coses bé. Però sí que és veritat que depèn de quina molèstia, algun jugador et diu, mira...
Deixa'm provar amb mi, i el que he dit abans, no? Cada jugador es coneix, cada jugador sap quins són els seus límits, i al final, doncs, sempre amb sentit com ho podem seguir. I sí que és veritat que amb l'Edu tenim molta comunicació, si mires la meva llista de telèfons gairebé cada dia hi ha una trucada amb l'Edu, que em pregunta com estan, tenim alguna cosa a comentar, hem de vigilar alguna cosa a algun jugador...
Però la veritat que tenim molta sort perquè hi ha molt bona comunicació i respecta bastant el que li comentem des del servei mèdic. Llavors això és bona senyal. Però si és veritat que algun jugador a vegades TVI te diu podem esperar dos o tres dies, mirem com evoluciona, llavors mirem si puc continuar o he de parar alguns dies. Llavors la veritat que si seguim amb sentit comú i com toca, la veritat que les coses surten bastant.
I no t'ha vingut l'Edu, el míster, a dir-te, explica-m'ho tot, o hi ha algun secret? Sí, sí, sí. Llavors, em ho hauràs de trair. Sí, sempre intenta traure't tota la informació, però al final no es tracta de trair o no. Al final, ja et dic, el jugador es coneix molt, el jugador sap on és el seu límit, i després cada jugador té la seva tolerància.
Jo recordo la final de la Copa del Rei de l'any passat, on, per exemple, el Darío juga amb el dit polse gairebé fisurat. Vull dir, se li va omflar blau i ell tenia clar que la final la jugava. I va fer un partidàs. Depèn molt de la tolerància de cada jugador, també. Tu saps que hi ha jugadors que el seu dolor el poden tolerar
a nivells molt alts i jugadors que potser no tant. Llavors el hockey i l'esport d'elit té això, no? Aquell jugador amb molèsties zero gairebé no existeix. Entren en quatre dies a la setmana i al partit, esport de contacte, sempre hi ha una cosa o altra. L'únic que has de saber és lidiar amb aquestes molèsties i saber si són molèsties que t'han de fer parar o són molèsties que a tu et permeten continuar el teu dia a dia.
Fantàstic. Anem a parlar una mica dels prepartits i postpartits? És a dir, estàs fent massatges a tots els jugadors prepartits, els que t'ho demanen, o feu algun tractament prepartit? La setmana la tenim estructurada que hi ha quatre entrenaments, es descansen només el dimecres, i llavors el partit és dissabte o diumenge.
Llavors, nosaltres el que fem és, d'aquesta setmana tipus, jo vinc dues tardes i estic dues tardes amb els jugadors. Llavors, jo cada tarda tracto a cinc jugadors. L'equip està compost per deu jugadors, doncs cada tarda m'accentro amb cinc jugadors diferents. Llavors, sé que cada jugador té el seu temps de fisioteràpia durant la setmana.
En cas que algun jugador, el moment abans del partit, vulgui algun tipus de mobilitat d'alguna zona més específica o alguna activació muscular específica, doncs ho podem realitzar sense cap tipus de problema. Aquí fico també que jo cada partit no hi soc. Llavors, clar, depèn una miqueta de si estic disponible o no, però els jugadors tenen bastant la seva rutina de mobilitat i la compleixen bastant rigorosament. Llavors,
postpartit, s'ha de dir que no es fan tractaments. És a dir, és un moment on el jugador té l'adrenalina a dalt de tot, les molèsties no tenen moltes ganes d'estar tancats en una sala d'afició. Tenen ganes que s'agrada el partit, se volen dutxar, volen estar amb la família, o a vegades, en el cas del Jordi Badia o del Sergi Duc, tenen partits amb els seus lents de la base i és tot un corre-corre. Llavors jo...
que es refredin i que de cara a la nit o així em diguin si realment tenen alguna molesta o alguna cosa per poder-ho tractar a inici de setmana. Clar, o sigui, atenció 24 hores, la teva, amb el mòbil... Sí, no, jo el mòbil el tinc disponible. No et diuen a casa, si estigues per a mi, para ja, o... Sí, sí, alguna... Alguna...
Alguna vegada sí que és veritat, no?, que tens el mòbil i potser estàs a casa mirant una pel·lícula o mirant un partit de futbol o el que sigui i te sona el mòbil i potser algun jugador que et digui, mira, que m'estic notant això, què podem fer? I llavors, a vegades, si és un dia que jo ja vinc al pavelló, jo faig la primera valoració, i si és un dia que queda molt perquè jo vagi a veure'ls, intento concretar una cita amb la doctora. Ah, mira.
I llavors li dic, mira, doctora, aquest jugador m'ha escrit o m'ha trucat i m'ha explicat que té aquesta molèstia. Li pots fer un cop d'ull i així avancem una miqueta tot el procés. I tot això informant l'Eduard. Aquí sí, si el jugador ha d'anar a veure la doctora, l'Eduard està avisant. No hi ha confidencialitat. S'ha d'avisar el míster. I, per exemple, al partit, deies que tu et preguntava, tu ets el que saltes, per exemple, al camp si passa alguna cosa greu.
Explica'ns com és aquest moment, perquè nosaltres que estem a la grada no ho escoltem. Quan et criden i vas allà, què és el primer que et diu un jugador? Jo, per exemple, recordava la imatge, ho veia en el futbol, que hi havia una càmera amb un doctor que saltava per un jugador que s'acabava de legionar els lligaments creuats. I el jugador li deia plorant, que me lo ha vuelto a pasar, que me conozco ese dolor, me lo conozco, vuelvo a estar un año fuera. I el doctor li deia, no lo sabemos, que sí, que sí, vull dir...
Com és això que tu arribes allí i el jugador et diu que em vaig fora sis mesos o m'he fet molt mal? Com és això? El jugador en aquell moment també li ve una miqueta com el món a baix. Sobretot quan és una lesió greu. Quan hi ha vegades que tu entres, pots entrar per contusions, pots entrar per talls... Això és una tensió més immediata que es pot solucionar gairebé al mateix moment.
Quan és una lesió greu, és veritat, no? Vull dir, el jugador té la sensació i les sensacions són les que ens manen. Jo recordo, per exemple, la lesió del Tom Vita l'any passat, que ho hem comentat abans de començar l'entrevista, on ell realment, el moment que es fa la lesió, sap que s'ha fet mal. I tu arribes allí, tu preguntes? Sí,
Intento dir-li quina és la zona que ell se nota que es fa mal, però en aquell moment el jugador no hi és. Vull dir, el jugador està centrat en que li fa molt mal, que li fa molt mal, i per molt que tu li preguntis, no t'acaba molt de respondre, me fa mal just aquí, sinó ell està centrat que li fa molt mal. I llavors, que li hem de treure el dolor i que s'ha fet molt mal. Llavors, el que intento és tranquil·litzar-lo una miqueta, dir-li tranquil, sortim de la pista,
i a fora ho mirem amb més deteniment. Perquè realment dins de la pista poc podem fer, vull dir, no ho tenim. Llavors, és retirar-lo, venim aquí a la sala d'eficios i aquí és on mirem amb més deteniment què pot haver passat o què no.
Tot i així, és molt difícil fer una valoració. Llavors el que fem és, estiguis tranquil, farem proves d'imatge i això serà el que ens dictarà una miqueta. Però més que res és tranquil·litzar. Tranquil·litzar el jugador, dir-li que el que ha passat ha passat, que ho hem d'afrontar i que estigui a poc a poc, que l'ajudarem amb el que sigui, que el que primer farem és atraure-li el dolor i que després ja veurem les proves d'imatge, que és el que ens marca.
Clar, segurament també hauries de fer suport psicològic. Sí, sí, no, les lesions al final tenen una vessant psicològica molt més important que el que puguis fer de físic. Perquè és que els canvies el seu dia a dia. Un jugador que està acostumat a entrenar 4 dies més el partit que la seva rutina és aquesta, tallar-li això de cop és molt bèstia per ells. Llavors, a poc a poc els has d'anar relativitzant una mica el que ha passat
Dir-los que la lesió és important, que l'ajudarem a en tractar-se, però que al final serà un procés d'aprenentatge. Hi ha molts jugadors, jugadors no professionals, sinó jugadors amateurs, que quan tenen una lesió joves, per exemple un jugador de 16, 17, 18 anys, presenten una lesió greu,
del procés de la lesió, després volen estudiar fisioteràpia. Això és una passada, perquè dius... I els agrada aquest fet. Llavors els fisioterapeutes tenim com moltes vessants
que després ja cada professional té el seu, però sí que és veritat que fas una miqueta com de tot, dins d'un equip que té una estructura una miqueta més fluixa. Per exemple, aquí no disposem de nutricionista, de psicòleg, no disposes d'un equip global, diguem. Llavors intentes fer una miqueta o t'intentes buscar professionals externs que diguis, si a algun jugador li passa una cosa així, mira, contacta amb aquesta persona que t'ajudarà en aquest sentit. O contacta amb l'altra que t'ajudarà en aquest altre sentit.
Fantàstic. Estem arribant ja al final d'aquesta entrevista, però abans m'he de centrar en aquesta Final Four de la Europe Cup, de la segona màxima competició europea que disputareu, que al final són, si tot va bé, evidentment, són dos partits en 24 hores o menys. Sí, no arriba 24 hores perquè...
si no recordo malament juguem la semifinal el dissabte sobre les 6 de la tarda i la final que heu vist és a les 5 amb 23 hores de diferència però clar, amb 21 hores de diferència tens una final si
Clar, suposo que en totes aquestes hores entre mig la teva feina serà clau. És a dir, com són aquestes hores? Explica'ns ja una mica per tancar aquest espai salut. Tenim l'experiència de la Copa del Rey de l'any passat, que també són tres partits en quatre dies. Llavors, quan s'acaba el partit, els jugadors van a la dutxa, van al vestidor i després ens desplacem a l'hotel de concentració o potser assistem aquí a Lleida. Encara no sé com ho gestionarem, no?
I llavors, el més important quan hi ha partits amb poca diferència de temps, hi ha dos pilars que són fonamentals que els jugadors no es poden saltar, que és l'alimentació i el dormir. Llavors, aquests dos pilars són fonamentals per poder recuperar-lo abans possible. Llavors jo vaig jugador per jugador i els dic, què prefereixes, fem una descarrega muscular o vols anar a dormir? Si el jugador em diu que vol anar a dormir i que es deixa estar de físio i perquè ell creu que amb això li anirà millor,
Per mi, perfecte. I després hi ha jugadors que et diuen, no, mira, m'he notat una miqueta els discos carregats. Podem fer una descarga o utilitzem molt banyeres de gel. En casos de partits, molt seguits. O les botes de presoteràpia. Són com recursos que anem agafant i que cada jugador s'agafa com el que li agrada més amb ell.
Llavors hi haurà jugadors que et diran això de sí, sí, necessito una mica de massatge a les cames, treure aquesta sensació de pesadesa, o jo necessito fer botes i me'n vaig a dormir i ja està. Però ja et dic, els dos pilars més fonamentals en partits amb poca diferència de temps és menjar per recuperar.
I dormir. Si tens aquests dos pilars complerts, l'equip recupera molt millor. I que pràcticament els podem aplicar a la vida, no? Sí, sí, sí. Són fonamentals. Una alimentació equilibrada i dormir les hores recomanades, al final, doncs, ens ajuden amb tot, amb tots els sentits.
Doncs fantàstic. Crec que amb aquest lema i amb aquesta frase tanquem aquest espai salut d'avui dijous amb el Sergi Bonia, fisioterapeuta del Pons Lleida, de l'equip d'Hockey, que a més ho emmarquem en aquesta setmana, que promet esperançadora. De moment, la primera bona notícia ja la tenim, que és que la sau serà aquí a Lleida. Ara només falta que la Copa també es quedi a casa. Moltes gràcies, Sergi. Molt bé. Merci.