Soc de proximitat. Descobrim projectes que fan bategar Ponent, les idees que creixen des del nostre territori i arriben ben lluny. Persones que emprenen, que arrisquen i que estimen allò que fan. Soc de proximitat perquè el talent també és d'aquí. Avui al Soc de proximitat, una proposta culinària original, si més no, per on es troba ubicada.
Us proposem venir a l'aeroport del Guaire encara que no hagueu d'agafar cap vol. D'això segur que n'estan d'acord l'Alfredo Muñoz, que és l'administrador del cafetó de l'aeroport, i la Marc Cassis, que és una membre del seu equip. Com esteu tots dos? Molt benvolguts. Hola, molt bones. Aquí estem superbé. Supercontents estem.
Com neix aquest projecte? Com us embarqueu aquí a posar-vos davant del cafetó, que és cafetó i restaurant, val a dir, aquí a l'aeroport del Guai? Amb un començament, la nostra intenció, venint aquí al cafetó, era tenir un punt que no només fos un lloc on prens un cafè i marxes ràpid corrent, com a vegades passa en altres aeroports. Per l'ubicació que té, per l'espai que té, per les dimensions o la terrassa que té a fora,
volíem que fos un lloc on tu poguessis prendre alguna cosa encara que tu no te'n vagis en un viatge, sinó que puguis venir amb la teva família, hi ha un espai gran per poder venir amb els nens, a vegades pots venir amb els teus gossos, amb la mascota també a passejar, és un bon lloc.
De fet, es tracta, per tant, de fer una proposta que va enfocada a un públic molt ampli, des de familiars fins a reunions amb bastantes persones, perquè, com dius tu, l'espai ho permet. I és una mica obrir l'espai que no el gaudim perquè, com que és un aeroport, no pensem a venir...
però que és un espai que és bonic de ser, d'estar-hi. Ja no sol per les instal·lacions, sinó també per les famílies. Tenim aquí al costat un parc on pots estar gaudint perfectament, després tenim zona verda, al final el paisatge per si ja dona com alegria de veure'l. Tu, Mar, estàs més aquí fora, l'Alfredo està potser més a la cuina, si ho dic bé. Sí, correcte. L'hi dic a la Mar perquè estàs parlant de l'espai, però de bé, de fet, si estàs aquí treballant, les vistes també, aquest és un lloc preciós d'estar, amb molta lluminària i unes vistes molt boniques.
Sí, sí, totalment. De fet, aquí pels matins, al final, com que arribem una mica bastant aviat, abrim a les set i mitja del matí, hi ha una hora en concret on està sortint el sol i se reflexa el vidre i la veritat és que és preciós.
No hi ha bon restaurant sense bona cuina, així que ens haurem de deixar les vistes i entrar cap a dins de la cuina. Alfredo, com és el projecte, diguem, ja en un sentit més culinari? Mira, en un projecte, des de la part culinària, per exemple, al no deixar de ser un aeroport, s'intentava també que tot fos una mica internacionalitzar una mica la cuina. Què vol dir? Que hi ha vegades, hi ha molts països, hi viatgen molta gent,
hi ha molts estudiants que són de països diferents, treballadors que són d'origen diferents, gent turista també que és de llocs diferents, llavors has de poder oferir un menjar que el pugui gaudir tothom. Llavors a vegades has de preparar
un menú que sigui més vegetarià, un menú que pugui oferir una opció sense gluten, per exemple, per això treballem molt amb l'arròs, que no té gluten, amb els temes làctics també, amb la carn, treballem amb el pollastre, per exemple, que sigui un pollastre halal, com la ternera, que també ho sigui, treballem d'aquesta manera. Que tothom pugui tenir varietat, que puguis venir, gaudir d'un àpat i que sigui com més familiar, que te sentis com a casa teva, en un lloc bonic per estar-hi.
Em fa gràcia que t'escolti, perquè penso que la filosofia aquí és com proximitat, però cosmòpòlita alhora, no? Tot barrejat. Llavors, per exemple, què ens proposaries tu ara si diguessis, veniu a gaudir un dia d'un dinar i us proposo això? Si has de venir, per exemple, un dia normal que tenim nosaltres, un qualsevol de junts a diumenge, per exemple,
pel matí, Marc, que és la clau amb la zona de la cafeteria, ja et pot oferir croissants, per exemple, croissants normals, croissants de xocolata, croissants de xocolata blanc, croissants de xocolata negre, tenim per exemple les creps, tenim els pancakes,
Sí, a part també tenim tot el tema de bocates, tenim bocates calents, també tenim altres opcions de bocates freds, diferents tipus de tamany i una mica d'això. Després ja quan arriben més cap a les dotze, dotze i mitja, encara continuem fent les bocates perquè els fem tot el dia pràcticament, quan se demanen, però ja ens centrem, ja comencen a sortir la part del bufet, comencen a sortir les amanides, les verdures, després venen els primers, per exemple,
Macarrons amb formatge, a vegades sense carn o amb carn, per el tema que et deia, arròs, per exemple, un arròs àrab, un arròs amb un estili més com de l'Índia, un arròs més especial, de menys especial perquè hi ha persones que no toleren algunes especies perquè són molt fortes. Llavors també treballes amb el peix, com dèiem abans, hi ha persones que només mengen peix, no mengen ou,
has de vigilar llavors com fas aquest peix, llavors també pots tenir una opció de pollastre que no falla, també és una bona opció, patates, fregides, avui per exemple teníem purè demoniato. Amb el tema dels postres també si treballen, tu i la Caro a vegades feu el tema dels postres. Bé, els postres s'havien d'anomenar perquè hi ha uns pastissos que això és una pregunta a part.
En general, jo sento que una cosa que defineix el menjar d'aquí de l'aeroport és el fet que està molt més casolà a comparació amb altres que jo he treballat amb altres empreses d'aquí dintre. En comparació, per exemple, amb la primera empresa no té res a veure. Al final se nota la qualitat del menjar. I també la gent ho aprecia. Jo sento gent que venia al principi, alumnes, que m'han dit gràcies per canviar el menjar, se nota la diferència...
I se nota també que hi ha una intenció darrere.
Una part bona que hem tingut és que al principi ha costat, però hem pogut trobar uns bons proveïdors. Per exemple, tot el producte que es compra per poder cuinar treballa en zona de Lleida, per exemple. I això és important. Per exemple, hi ha un mercat molt gran a Lleida, el mercat central, crec que es diu, està al Polígon. Sortim de Lleida, és un mercat enorme que nosaltres, per exemple, podem comprar la verdura i triar quina verdura comprem.
Aprofitem també per la verdura d'estació, que no sempre tens, per exemple, mandarines. Se diu mandarines? Sí. Mandarines no les tens sempre, per exemple. O els plàtans, a vegades no sempre estan bé, ha de ser la seva època. Llavors, comprem allà, per exemple. La carn, estem demanant producte a gent del guaire, que també podem treballar, que tenen bones carniceries, també. Llavors, amb el tema del vi, amb amb events que hem fet aquí, per exemple, a vegades els clients demanen que sigui un raïmat.
Llavors, vulguis o no, vas movent també la zona que t'envolta, perquè consumeixes amb ells i llavors tot queda en la mateixa zona. Aquí aquesta filosofia que dèiem de proximitat, no? Alfredo, i què et lliga tu? És a dir, d'on te sorgeix la passió per la cuina, no? Quan vas començar a cuinar? Has estat sempre un cocinilla, has estat de formació? Mira, jo per passió t'he de dir que sempre m'ha tirat molt el tema de l'art.
Però també des de petit, com a la majoria de cuiners o gent que se dedica a la cuina, tot està en una casa on se cuini bastant. I a casa meva, la meva padrina, ma mare, han sigut de cuinar. Perquè han sigut molts germans, per exemple. Llavors, jo des de petit sempre estàs per allà, perquè no estàs sol. Estàs rondant la voltant de ta mare, ta mare cuinant i tu mirant el que fa.
És un lloc de reunió, sempre ho has fet. Estan cuinant i hi ha tres persones a la cuina parlant i tu estàs allà. Llavors, no estàs al menjador, estàs a la cuina i t'acostumes al final. I això que ens explicaves, el fet que sàpiguis cuinar de diferents maneres, de maneres diferents com per agradar a públic amb diferents orígens i acostumats a paladars diferents. Això ha estat com investigació pròpia? Això és pel teu gust als sabors?
Aquí la part més important en cuina, la part de les més importants en cuina, jo treballo ajudant molt a la cuina, però la cuinera cuinera és l'altre administrador, que és ma germana, també. Ma germana és peruana, d'origen, ha viscut... És un dels llocs més reconeguts pel que fa a la cuina al món. Exacte. Ha viscut 24 anys, em va dir la trio, 25 a Montreal, que també és una trio cosmopolita a la ciutat. Llavors t'acostumes a menjar molt de tot arreu.
i el teu pel·lar l'acostumes a provar de menjars diferents. I al final tot aquest coneixement l'aboques aquí. Llavors quan treballes fas que el menjar sigui amb aquest estil més cosmopolita, com diies tu.
Ha anat a parar al lloc idoni, perquè l'aeroport del Guaire té aquesta peculiaritat que no només funciona amb els pols programats, sinó que funciona també com un centre de formació i, per tant, hi ve gent de molts llocs. I com aquest, acabem de tancar la campanya de Nadal, que sé de bona mà que heu estat molt embolicats amb menjars amb molta gent. No sé com heu arribat de cansats, però sobretot m'interessa més que el cansament. M'interessa quina és la perspectiva de cara a l'any que ve.
de cara a l'any que ve ampliar l'equip de treball, jo crec que seria una... Sí, totalment. S'ha notat moltíssim ara el tornar de Nadal, que han vingut més alumnes, després, sobretot al final, una gran part de la nostra clientela és via llei, que és una escola que tenim aquí al cantó on està la residència, i al final també l'estar aquí vivint és una manera de resoldre tot el que vindria a ser els àpats.
i al final, vulguis o no, s'ha notat un increment de gent i ens agradaria ampliar el personal. Això és una bona notícia, no? Quan es diu que es vol ampliar l'equip de personal, és que les coses van bé. Perquè ara mateix, qui forma l'equip? Hem parlat de la teva germana, que no sé com es diu, Alfredo. L'Elizet Muñoz. L'Elizet Muñoz. Tu? La Mar? La Mar. Tenim la Carol, que és una altra noia que també treballa amb la Mar, que són les dues barres. I a vegades també ve un altre xaval que ens ajuda al tema de...
fer el tema de neteja, desinfecció, perquè quan acabes la cuina has de fer un repàs a tot i el dia següent deixarà apunt i fer un missamplàs del dia següent també. Aquest xaval a vegades ve per les tardes, per les nits o ve pel matí quan el necessitem.
Segurament, si s'amplia, perquè ha de venir una altra escola al aeroport, que és una cosa bona que està fent l'aeroport de Lleida del Guaire, que està ampliant també, per obrir-se més escoles de vol. Quan vinguin aquests nous, venen un altre grup bastant gran, llavors, és el que comentàvem en març, s'ha d'ampliar el personal, perquè tu has de continuar d'anar en el mateix servei,
Que estigui bé amb rapidesa de treball i amb qualitat. I això només s'aconsegueix quan tens un equip bo que treballi, o sigui amb més personatge. I quan els estàndards de qualitat són dels que parlàveu, no?, de mantenir aquest toc casolà, escollint els productes amb delicadesa, diguem, requereix també aquestes hores, diguem, no es poden disminuir. Exacte.
Doncs abans de marxar, he menjat un tros de pastís, però abans de marxar de l'entrevista, abans d'acabar aquesta conversa, has dit abans que s'obria a dos quarts de vuit i esteu oberts fins al vespre. Per tant, oferiu tots els àpats, eh? Sí, de dilluns a diumenge obrim de set i mig a les nou.
Per tant, repetim, encara que no hagueu de fer un viatge, podeu venir aquí a la porta, al costat, a l'aeroport del Guaire, a gaudir d'una bona cuina, d'unes bones vistes i d'un espai ben bonic. Moltes gràcies, Alfredo Muñoz, gràcies, Marcases, per aquesta conversa.