Avui tenim dues persones convidades per parlar d'aquest nou pas endavant per al sector de l'automoció a Lleida amb la unificació del Gremi de Tallers i l'Associació d'Automoció sota el paraigua de Femel. Aquestes dues persones són les ideals per explicar-nos-ho perquè d'una banda tenim el Mario Pinilla. Benvingut Mario, com estàs? Hola, bones, què tal?
Molt bé, i tu? Bé, molt bé. El Mario Pinilla és, a veure, perquè tens molts càrrecs, president de l'Associació Provincial d'Empreses d'Automoció de Lleida, també ets vicepresident de la FELABEM, ho dic bé, de FECABEM, l'Associació de Concessionaris de Catalunya, de FECATRA,
La Federació Catalana de Tallers, també ets el vicepresident i membre del comitè executiu de CETRA, amb dues as, que és la Confederació Espanyola de Tallers. Déu-n'hi-do, no? Sí, Déu-n'hi-do, molta feina. Almenareng, a més a més, perquè ets territori amunt totalment, d'estat Llespinilla d'Almenar, que ens vas a parlar d'aquest pacte que heu signat. Sí.
amb la Laura Porroy, que és la gerent de la Federació del Metall de la província de Lleida de Femel, també una dona de territori monenc perquè és torrefarrerina. Benvinguts tots dos, ens fa molta il·lusió que vingueu a explicar-nos aquest nou pas endavant que diu que té per al sector. Ara m'explicaré la lletra petita perquè és un pas important per al sector.
És un pas important perquè al final a Lleida tradicionalment hi havia dues associacions d'automoció a la província i aquesta unificació suposa que el gremi de tallers s'ha unificat amb l'associació d'automoció que manté nom i logotip també de l'associació d'automoció
I aquesta associació entra a formar part d'un dels quatre socis de la Federació del Metall. Per tant, aconseguim una veu única de l'automoció al sector de Lleida.
I respecte a l'automoció, per què és important entrar en aquest paraigua? En primer lloc, molt contents de poder haver arribat a aquest acord. És una cosa molt anhelada ja durant molt de temps. Anteriors vicepresidents a mi ja ho havien provat i per motius diversos no s'ha pogut arribar a bon port. Després de diferents negociacions i
i temps, hem arribat a aquest acord, que és una cosa molt positiva per l'automoció de Lleida. La unificació amb el Gremi ens donarà més pes específic de cara a l'administració per poder reivindicar i demanar totes aquelles mancances que tenim en el nostre sector.
i després poder estar dintre del paraigües de femell ens dona un ventall molt més gran a l'hora de poder donar més servei als nostres associats.
Entre el gremi de tallers i l'associació d'automoció diguéssim que se sumen unes 500 empreses i dins de Femel, entre aquests quatre socis que comentava, que són automoció, gremi d'instal·ladors, també hi ha fabricants i comerciants de transformats metàl·lics i fabricants i comerciants de maquinària agrícola, entre totes les empreses que sumen aquestes associacions, que són les, com deia, les sòcies de Femel, són més o menys un miler d'empreses.
Déu-n'hi-do, són números importants i a més a més representen també un sector important en el PIB de Catalunya, un 6,5%. Exacte, el sector de l'automoció sí, a Catalunya sí. I a Lleida les empreses del sector de l'automoció suposen un 10%. Quines són les reivindicacions que creieu que podreu fer de manera més forta si aneu conjuntament?
Hi ha molta problemàtica de cara a l'automoció, des dels plans formatius, tota la problemàtica que tenim amb el tema de l'electrificació, després aquí a Lleida Concreta tenim també la zona de baixes emissions, és una altra cosa que ens afecta amb tot el tema de la mobilitat, inclús alguns tallers que tenim a dintre d'aquesta zona i que s'anirà ampliant, que ens afectarà.
I després tenim també la problemàtica de cara a l'administració del que puguen ser els tallers o les persones que es dediquen a reparar cotxes il·legalment o fora del que hauria de ser un taller. I després tot el tema dels residus, etcètera, tot el tema mediambiental.
I pel que fa a les persones, també un repte compartit del sector és l'atracció de talent, la gestió de talent, retenció de talent també, i sobretot també una problemàtica que és molt transversal a tot el sector del metall és l'absentisme.
També l'absentisme, perquè la formació sí que és una evidència, hi ha un gran repte amb la formació, entre altres coses, perquè la reparació de vehicles en els últims anys ha canviat moltíssim. Ara s'ha de ser experta en moltes coses, ja no serveix només saber com funciona un motor, hi ha molta part electrificada que és...
En primer lloc, el taller està canviant, o ha canviat ja, de fet ja està canviant. Aquest clixer que tenim del monoblau, les ungles tunejades, etc., tot això ha canviat. Avui, més bé, un taller porta un ordinador o una tablet i la forma de treballar és totalment diferent a aquella visió que teníem del taller, cosa fosca, massa endreçada, això està canviant, o ha canviat ja, d'acord?
estem en una altra pantalla amb tot això. Llavors, com molt bé dius, el repte que tenim ara és l'electrificació. No hem d'oblidar que hi ha una normativa molt important des d'Europa,
que s'acabarà de fabricar cotxes de combustió interna, tot i que ara ja es comença a parlar que potser s'ampliarà per la problemàtica del que suposaria tot això, però no hem d'oblidar que el camí cap a on anem és aquest, que és l'electrificació. I dintre del que ens afecta primer per formació i tot el que comporta, no hem d'oblidar que l'electrificació són vehicles d'alta tensió, per la qual cosa abans de manipular un vehicle d'aquestos s'ha de tindre coneixements,
Curiosament, ens hem adonat que no va amb la mateixa velocitat la implantació de la electrificació amb la formació del que pugui ser el professorat o els alumnes que estan estudiant en aquest moment. Llavors, és una cosa una mica preocupant i estem treballant per donar-li una mica de volta amb això. I sí que és cert que tot això depèn del Ministeri,
però des del Departament d'aquí de Generalitat i l'Associació d'Automoció intentar donar-li una mica la volta i tirar això endavant perquè surten els nostres alumnes ben formats, els futurs.
I també és una cosa que forma part de la nostra missió, diguéssim, com a federació i també com a associació, que és parlar amb les empreses, revisar currículums i adaptar al màxim el que demanden les empreses amb... Bé, hi ha un problema curricular que no està obsolet. El tema curricular avui, per exemple, amb automoció, està totalment obsolet amb la realitat que tenim dintre dels tallers. Llavors, hi ha una demanda per part de les empreses d'automoció...
a l'hora que això s'actualitzi. Això no és res nou, ja fa dies que s'està treballant, però estem en un moment d'urgència. No hem d'oblidar que no hi ha professionals. Diria que la taxa d'atur al nostre sector és zero, que no surten prou professionals per poder cobrir les places, les vacances que hi ha dintre les nostres empreses.
I tant, segons dades de Confemetal, que és la patrona espanyola del metall, van treure fa poc que la taxa d'atur estava a mínims històrics, perquè realment és un sector amb un 100% d'ocupabilitat, podríem dir. I per què aquest absentisme, que és una cosa que m'ha sorprès? És que en general no només és el sector del metall, sinó que les dades indiquen que l'absentisme està creixent en general a molts altres sectors.
Per què? Hi ha una debat molt important de la pandèmia cap aquí, el punt d'inflexió és la pandèmia, i és una cosa que si volem ser més eficients, si volem ser més productius, això xoca una mica amb l'empresa, és una cosa que comença a ser preocupant per l'índex que hi ha, que és una mica elevat, és del que tocaria.
Hi ha prou estudiants que vulguin formar-se a més a més? Mira, ara anava a tirar per aquí perquè nosaltres, tant des d'Automoció com des de la Federació, impulsem programes de formació dual, formació dual en alternança, és a dir, que mentre estudies pots fer pràctiques en una empresa i és una manera de treure nous professionals al sector de manera que en un any poden formar-se i poden aconseguir l'experiència d'un any treballant a l'empresa.
Però també un dels nostres reptes és fer que el sector del metall, que el sector de l'automoció, sigui més atractiu pel jovent i donar a conèixer com un sector que és digitalitzat, que treballa amb tecnologia, que és un sector modern i que és de futur.
De fet, estem també dintre d'una col·laboració que estem fent també amb COEI, que és el programa Fent Sectors, en el qual donem xerrades als instituts per donar a conèixer l'automoció. Curiosament, molts nens dels que quan es va fer la xerrada no saben on se reparen un vehicle. És una cosa una mica curiosa però que et sorprèn.
no saben que els cotxes, hi ha un lloc que es reparen els vehicles, no? I quedem molt sorpresos per l'acceptació i les preguntes que fan a l'hora de... del que és aquesta professió. És una mica desconegut, és molt curiós, no? Hi ha coses que les donen ja per fetes, però molt curiós que hi ha molts nens, o nois, o joves, que són coneixedors, que hi ha tallers, que el cotxe s'espai i, evidentment, s'ha de reparen...
I és una manera també de donar a conèixer les empreses grans, mitjanes i petites empreses que tenim a la vora i que moltes vegades són desconegudes, no sabem què treballen en metall, què es pot fer amb el metall i quins tipus de sortides laborals tenen a la vora de casa.
I vosaltres quan formeu en aquesta formació dual joves que es volen incorporar, en sabeu més vosaltres que ells, però a l'hora de la teoria creieu que fa falta adaptar currículums a les novetats d'avui en dia de reparació?
L'automoció, evidentment, la teoria s'ha de ampliar pel tema que comentàvem abans de l'electrificació. S'està passant molt pel damunt a la realitat i s'ha de millorar, però la nostra professió és una professió també molt manual,
i que necessita el que em deia el que era el dual per poder fer les pràctiques al taller. Ara s'havia tret una nova modalitat per estar més hores al taller i una mica el que s'assemblava més amb un aprenent, perquè ens entenguem, perquè puguin estar més hores in situ a el dia a dia del taller, perquè la teoria...
O sigui, una cosa és, quan t'expliquen la teoria, una altra cosa és problemes del dia a dia del que s'està trobant un taller. Llavors és necessari per formar aquests nois i noies que estiguin a primera línia amb el treball. Llavors, evidentment, acompanyats d'un professional.
Sí que és interessant que, per exemple, en el cas de la Dual, que a l'aula de formació es formin amb aquests coneixements més sòlids, com podria ser una interpretació de plànols o la soldadura, que això sí que són coneixements sòlids que hem de tenir, però després la seva empresa on fan les pràctiques, allà ja poden perfilar i perfeccionar més per l'especialitat que es fa amb aquella empresa en qüestió. Llavors aquí sí que
és una mica que acaben d'ampliar, tenen la visió, tot l'espectre del que és aquella professió. Tot i així, nosaltres revisem currículums i també hi ha una cosa que jo sempre explico molt interessant, que ara parlo més del sector del metall, no tant d'automoció, que és que, per exemple, els alumnes pot semblar que no necessiten anglès, però...
No és així, perquè tenim un munt d'empreses aquí a Lleida que treballen per tot el món i necessiten professionals que puguin parlar l'idioma, puguin parlar anglès per desplaçar-se i muntar les màquines on sigui del món.
Déu-n'hi-do. I el món aquí, perquè també esteu treballant amb convenis per fer contractació amb origen. Exacte, sí, sí, sí. Davant d'aquesta manca de professionals qualificats que comentàvem ara amb el Mario, moltes empreses veient que amb els professionals que hi ha aquí no cobreixen totes les vacances que tenen disponibles i per això...
han de rebutjar, per exemple, molts projectes, doncs han obert vies de contractació en origen, que és una cosa que tampoc és novedós perquè anteriorment en altres anys ja s'havia fet i en altres sectors també, però ara ens estem trobant en un punt, les empreses estan trobant en un punt que han de tornar a fer aquesta petició a països com per exemple Perú o Xile,
per portar professionals i professionals d'oficis, que són els que més buscats van. Amb l'automoció concretament, com he dit abans, el de la taxa de turno, no se cobreixen les places i una de les vies com a primera parada per frenar una mica la falta de professionals es porta a aquesta gent d'altres països.
Evidentment, primer hi ha unes entrevistes, etc. I quan venen aquí, evidentment, són gent amb uns coneixements i preparada. Sí que és cert que costums, formes de treballar, d'això, són diferents i s'han d'adoptar. No hem d'oblidar que són persones que venen moltes vegades soles, i llavors, evidentment, els ha d'ajudar amb el que pugui ser una casa, vivenda, etc.
perquè és una persona que ve sense res, deixa casa seva a un altre lloc i ve cap aquí. Amb ells, evidentment, és un sobresforç arribar a vindre aquí. Però tot això simplement és per intentar parar un primer cop, però penso que no és la solució. La solució l'hem de buscar aquí, amb els nois d'aquí, hi ha molta gent, hi ha una taxa d'atur que no s'entén, que falten professionals i que hi ha taxa d'atur és una cosa una mica que no s'entén, no?
quan hi ha una professió que té sortida i que no, com he dit, hi hagi una taxa d'atur sobre el tema aquest. I a més, en els darrers anys també hi ha hagut una regulació d'horaris, o sigui que alguns tallers també... Bueno, per no perdre talent, el que s'està fent molt, sobretot a les empreses que tenen més treballadors, estan adequant tot el que són jornades intensives i tal, perquè no els hi margen els professionals, perquè hi ha una fuga... Per conciliar. Clar, per conciliar. Per el tema de la conciliació, evidentment, importantíssim, vull dir que
Però que això s'està fent. Sí, això ja s'està fent, sobretot aquí a Lleida, s'està fent en moltes empreses perquè no perdre el talent que tenim.
I, Màrio, és pitjor a l'entorn més rural. Parlem de Lleida com a entorn urbà, diguéssim, eh? Sí, sí, sí. Té una casuística diferent a les altres províncies, com pugui ser en Barcelona... Però encara més si parlem de pobles. Sí, evidentment, clar, se redueix més els professionals que vulguin vindre a un poble si no són d'allí o són de prop, perquè si es han de desplaçar, llavors té els seus inconvenients. Llavors és important fomentar...
tot això per tot el que puguen ser els pobles. Tenim una cosa que no ens va a favor amb els que vivim als pobles. Exacte, les connexions són una mica complicades entre ciutat i pobles, i això també ens hi trobem amb el tema de la dual. Les distàncies són molt grans, llavors, a diferència, com ja he dit, un Barcelona, que està tot molt més junt, i aquí això és un hàndicap més que tenim aquí a Lleida,
Que al final és una cosa mental, perquè a Barcelona estan més estona, diguéssim. Per descomptat. Jo també sempre explico que tallers sí que en trobem al centre de les ciutats, però també en trobem a molts polígons, igual que empreses del metall, no solen estar dins de les ciutats ni dins dels pobles, solen estar a les afores, que encara complica més arribar-hi. Accés.
Abans, Mario, has dit una cosa que també ha passat així, que voldria recuperar, que era el tema dels residus, i aquí parlem una mica de normativa burocràcia i una mica d'aquests tallers, que no n'hem de dir així, perquè no ho són, magatzems il·legals. Ilegals, o gent que es dedica a reparar vehicles amb un magatzem, seria...
Penso que és el correcte. Els tallers tots són legals, si no, no serien tallers. Bé, el tema de medi ambiental està molt regulat per l'Agència Catalana, una cosa que m'ha semblat perfecta. Et puc dir que des del que són els banals, passant pel post de llimat, oli, anticongelants... Hi ha una quantitat de residus que són molt contaminants,
i que han d'estar amb uns contenidors, amb unes especificacions i s'han de recollir per agents autoritzats. Aquesta gent que no es dedica a reparar vehicles, la pregunta és què en fan d'aquests residus, perquè només hi ha un circuit per poder portar els diferents gestors.
si no estan dones d'alta no poden gestionar tot el tema de residus. Després, una altra cosa que també tenim amb aquest tipus de persones que es dediquen a reparar, un tema de seguretat vial. Tenen els permisos, tenen la formació suficient per poder reparar els vehicles. No hem d'oblidar que som nosaltres els que anem dins d'aquests vehicles. Si comparem
Fa 20 anys anem a velocitats molt diferents i això comporta un risc. Els cotxes han d'estar reparats per professionals. I la segona part és un altre programa de Ciència Pública. No hem d'oblidar que un taller contribueix amb tots els impostos, com ha de ser.
per ajudar el col·lectiu. Aquesta gent no està aportant res. I una cosa que sobte molt, que els pobles sobretot, tots coneixem aquestes persones, aquests magatzems que es dediquen a reparar aquest tipus de vehicles i ho tenim normalitzat i ningú diu res.
començant pels ajuntaments. Són els que tenen la potestat i els que poden fer una primera acció per poder tancar o que senzillament que es legalitzin. Al final, quan surt el sol, surt per tothom i l'únic que se demana és que estiguin en les mateixes condicions que qualsevol altre taller. Inclús per amb ells, vull dir que al final qualsevol cosa estaran dintre del paraigües del que pugui ser...
el tema de seguretat social, etc. Tot això. I que les empreses no puguin ser competitives totes al mateix nivell, al final, és la reivindicació que es fa des del sector. Doncs, enhorabona per aquest conveni, esperem que totes aquestes reivindicacions vagin veient la llum i anar-les tatxant d'aquesta llista de reivindicacions que és llarga, que a més a més és difícil perquè en alguns casos és estructural i
Molta feina, però aquesta és la nostra part, hem d'estar al davant de tot i fent veure aquestes coses que passen una mica desapercebudes, és la feina de les nostres associacions. I també que tenim empreses grans, petites, mitjanes, hi ha tot tipus d'empreses i no són les mateixes reivindicacions també per les grans que per les més petites. Canvia tot això, sí.
Molt bona feina. Gràcies per venir a explicar-nos-ho, Laura Porroy i Mario Pinilla. Ens alegre molt que estigueu avui aquí. Gràcies. Molt bé, moltes gràcies.