Bona tarda, Fran, i sí, no, avui has de deixar pas a les futures generacions, avui, ho sento, avui t'hauràs d'apartar una mica, perquè anem a parlar de xarxes, avui anem a parlar de xarxes, els he robat una mica l'espai a les nostres xarxeres, a les nostres companyes d'aquí a l'oest que fan la tertula de xarxes, però és que, precisament, aquest diumenge és el Dia Internacional de l'Influencer i el tema del dia d'avui divendres, doncs, ho vull
a tractar una mica perquè tinc una convidada molt especial amb mi, Fran, i és ni més ni menys que la Joana Cabratosa de Can Putades, que és una pàgina a Instagram on la veritat és que difonen bastant la cultura catalana, les preocupacions de tot el jovent català. Són concretament tres noies, la Ona Jou, la Núria Simón i la Joana Cabratosa, la qual ja la tinc amb mi, Joana. Benvinguda al programa d'aquí a l'oest, benvinguda a Lleida.
Hola, què tal, Arnau? Moltes gràcies. Em fa molta il·lusió estar virtualment a Lleida, la veritat. Sí. Prima, tu ets de la Garrotxa, no? Tu ets mig d'Argelaguer i mig de Besalú. Bones... Exacte. Bones localitats. Abans de començar amb tot, què coneixies de Lleida? Què sabies de Lleida? Què t'han parlat?
Oh, doncs, saps que no gaire res? Jo tota la vida sempre he dit que el màxim a Vall de Catalunya que he anat és Barcelona. Mira, goita, goita, goita. Llavors, de Lleida sabia que teniu aquest accent que parleu com amb la E. Això sí. Això sí que és una cosa que sempre ho he sapigut que em mola que flipes l'accent que teniu.
És tirant el valencià, se sembla també una mica el valencià, el de les Terres de l'Ebre, però... Sí, és la veritat. És força curiós, és força curiós. És molt bonic. Mira, si ho dius tu, si ho dius tu, genial. Però no estem aquí per parlar de nosaltres, sinó estem aquí per parlar de tu i del teu projecte, amb aquesta pàgina que, com dèieu, que portes tu junt amb dues amigues més, que és la de Can Putades. Evidentment, la primera pregunta és fàcil, bàsica i ràpida. Estem en el moment promoció, Joana. Tot l'escenari hi esteu.
Explica'ns què és Camputades. Doncs mira, Camputades és un projecte que va començar en post-pandèmia. Quan estàvem a casa nosaltres érem companyes de pis i ens avorríem molt a casa perquè, clar, allò típica època dels grups bombolla, no pots fer res. Llavors vam començar a penjar vídeos i ho fèiem per entretenir-nos entre nosaltres. Els primers vídeos que fèiem era traduint paraules del català al castellà
I ho fèiem com el puto cul, però érem paraules fàcils, rotllo finestra. Saps? Però allò que nosaltres hem parlat en català tota la vida i tampoc de primeres no ens sortia la traducció. Llavors això es va fer com super viral i a partir d'aquí érem cinc noies que ho vam començar i vam dir, va, doncs seguim penjant vídeos...
i a veure què i ara ja el febrer farà 5 anys que vam començar a penjar vídeos i aproximadament ara fa 2 anys que ens vam quedar només les 3 que has dit i que estem vivint d'això al 100% i que teniu més de 100.000 seguidors més de 110.000 alli estareu sí, tenim 114.000 a Instagram crec després uns 60.000 a TikTok
I ara també l'any passat vam començar amb YouTube, on tenim tant el nostre canal de YouTube com el nostre propi podcast, el canal de Som Evo, que ara just estem fent la tercera temporada. Un podcast si es diu No Cardis, per si la gent el vol anar a veure a 3CAT. Sí, un podcast molt xulo, la veritat. A mi em sembla que és una cosa bastant diferent del que fem per xarxes. És com potser la vessant més periodística de tot el que fem.
I aquesta temporada, bueno, ja han sortit els capítols de l'Avi, per exemple, m'ha agradat molt. La setmana passada va sortir el de les nostres mares, amb l'Abra Morriols. N'hem fet així de...
De bastant xulos i de temes que ens toquen i... Bueno, estan guai. Estem controlant el mapa català, eh? Controlant el mapa des de dalt. Això és la feina de les decamputades. I això et volia preguntar una mica. És a dir, la vostra línia editorial és una mica no explicar situacions quotidianes o coses de la vida quotidiana que ens poden passar o preocupar els catalans. Creieu que potser...
Això us ha fet una mica únic, potser el defensar tant la cultura catalana, o almenys quin feedback heu rebut sobre la gent que agrada el contingut que altres feu? Sí, jo crec que ara, en els últims anys, ja han anat sortint com bastants criadors de contingut en català, com de tots els àmbits, però sí que crec que quan nosaltres vam començar, doncs potser no està tan normalitzat, i sí que vam rebre molt de...
Ai, perdona, molt de bon feedback de la gent que deia, en plan, guau, que xulo veure vídeos en català, que xulo veure escoltar un accent diferent, veure coses quotidianes o problemes d'estudiants, de joves, del dia a dia, però explicats en català i és com que és molt més proper, saps?
Clar, però parlant dels desconeguts o la gent propera a vosaltres, volia parlar també de les vostres famílies. És a dir, tu, per exemple, els teus pares, els hi vas dir, estem fent una pàgina que de moment no té seguidors però pengem allí cosetes, no les veiem, o de sobte vas anar un dia i els hi vas dir, mira, que no sé com, però hem fet una pàgina a Instagram i ara mateix ja tenim 30.000 seguidors. Com va ser això també a casa?
Clar, és que al principi va ser bastant ràpid que vam penjar el primer vídeo i que vam començar a tenir seguidors, jo què sé, potser vam passar dos, tres setmanes i en aquell moment el TikTok et pagava per visualització. Sí, és veritat. I me'n recordo molt que vam anar amb els nostres pares
quan vam guanyar el primer euro a TikTok. De visites vam aconseguir un euro i recordo molt com la conversa de mama, he guanyat un euro. Felicitat, Joana, ja pots anar a comprar-te unes xutxes. Però sí, ells ho han viscut molt com des del principi. Ens han acompanyat... Al principi sí que ho veien bastant com allò a l'expectativa, no? I amb què estan fent les nostres filles i tampoc pensaven que anés molt en sèrio.
Per exemple, el meu pare sí que me'n recordo que l'any passat, quan ens van imitar el Polònia, em va dir, ostres, ara sí que he vist que sou molt famosos. Clar, ara t'has passat el joc. Vull dir, per als boomers, clar, per als boomers és Polònia o que et mencioni el Ramon Pellisseu o el Toni Cruanyes. És a dir, seria això com passar-se el joc. Bé, sí, també hi va haver-hi un moment com, jo què sé, potser portàvem 4 o 5 mesos,
i ens va retitejar en Carles Puigdemont, que en aquell moment per nosaltres també va ser com... El preci. Sí, sí, clar. Home, això no és poca cosa. No, no. I ara també, Joan, evidentment, m'agradaria tractar una mica la cara dolenta de les xarxes, que és tots els comentaris anònims, totes les opinions anònimes. Primer us pregunto com viviu vosaltres els comentaris negatius que pugueu rebre?
Doncs mira, sí que crec que això cal dir-ho que per nosaltres és un punt més fàcil el fet que no som una sola persona i per tant els comentaris no van com únicament dirigits a tu, saps, diguéssim. La gran majoria, òbviament, sí que hi ha comentaris d'aquesta persona tal o tal. Però això sí que es gestiona una mica tal com pots i depèn molt de com estàs com tu personalment en aquell moment. Això és important, també. Jo hi ha èpoques tipus...
que ho he passat bastant malament, però perquè jo ja no estava com gaire bé amb mi mateixa, i llavors qualsevol cosa m'afectava com moltíssim. Llavors en aquestes èpoques he decidit no llegir tant comentaris i tal, i hi ha hagut èpoques que inclús m'he dedicat
de descarregar el meu malestar amb la gent que ho feia amb nosaltres, saps? O sigui, si tu m'obres o m'escrius un comentari com superhater, doncs jo t'escriuré per privat, fins que tu em demanis perdó, com molt així.
Ostres, ostres, bé, però està bé contraatacar, vull dir, perquè al final, segurament la persona anònima que t'escriu, pensant-se que també t'escriuen moltes més persones, no espera una resposta de dir, ven i dimelo a la cara, xulo! Exacte, exacte. Clar, clar. Per això, per l'anònimat, saps? Que et dona com molta força el fet de...
Estar a tu casa teva tan tranquil des d'una conta que potser no hi ha ni el teu nom ni la teva cara llavors escrius com molt el que vols I les vostres famílies en aquest sentit? Us han preguntat molt vigileu el que pengeu o també si heu rebut algun mal comentari ho han sofert o s'han pogut mantenir més al marge? Sí, o sigui, moltes vegades també hem parlat amb les nenes que depèn de quins comentaris de hate compatien més
perquè les nostres mares els podien llegir, o per exemple la tieta de la Núria sempre es dedica com a contestar a la gent que ens diu coses i així. Que bo, que bo. Jo crec que sí, que les nostres mares
ho pateixen més del que ens diuen, jo crec. Clar, és que al final això tampoc s'ho esperaven, però perquè vosaltres, o sigui, teniu una bandera per davant, que és la bandera de ser com sou, vull dir, perquè al final, quan els comentaris ja així, per exemple, sé que, i tinc constància, que vosaltres heu manifestat clarament la vostra passió pel futbol, pel Barça, també una mica pel Girona, evidentment, per la vostra procedència,
I aquí també heu rebut comentaris, però encara així heu tirat endavant. En el tema del futbol i així, com ha estat això d'endinsar-se en un món on potser gent que és seguidora vostra no li interessa i vosaltres heu dit que nosaltres ara del futbol seguirem fent contingut de futbol. Què en penses també sobre això i com us ha anat? Que sé que no és gaire malament.
No, no, la veritat és que nosaltres, com que som tres i fem una mica el que vulguem mentre ho fem en català... Sí, és que total... I és veritat que hem anat buscant coses que a nosaltres ens agradessin el futbol. Ens agrada molt, molt i molt a les tres. I sí que és veritat que sempre que unes noies joves parlen de futbol, sempre hi ha algun comentari de tu no en tens ni idea, tu calla, et dones a cuinar, etcètera, etcètera. Això...
Segur i sempre hi és, però igualment nosaltres tirem endavant perquè és el que ens agrada, el que ens fa feliços i passem d'aquesta gent que ens diu això que sempre hi seran. Vull dir, és normal i jo he parlat amb moltes noies també,
Fent el màster de periodisme esportiu vaig conèixer moltes periodistes joves i la gran majoria, inclús fent contingut molt més periodístic i molt més treballat, també els diuen aquestes coses. És que ara ja has fet l'apunt, Joana, de que ets companya del Grammy, vull dir, tu ets periodista i ets graduada.
en periodisme, i després en periodisme esportiu, vull dir que la gent sàpiga que la Joana també està més del Grammy, i ara per fer la brometa, que els influencers també estudien, perquè a més l'Ona i la Núria també tenen una carrera. Sí, l'Ona ha estudiat llengües aplicades, que és com una mena de traducció, interpretació i llengües,
I la Núria ha estudiat Antropologia i ara està fent Psicologia a la UOC. Mira. I realment són com tres carreres bastant diferents, però que alhora crec que hem aconseguit aprofitar bastant el que hem tret cada una de la nostra carrera en el nostre contingut.
Clar, i al final tu ets la que més t'has acostat. Si seguim parlant una mica d'això del futbol, Joana, al final us heu obert les portes d'uns llocs bastant bonics, perquè us he viscut el Barça mateix, us ha invitat a la llotja, heu fet entrevistes amb jugadores del Barça femení. Suposo que aquí és el teu moment preferit, no? Explica'ns una mica com has viscut això, no?
O sigui, 100%, però el meu moment preferit, el millor moment jo no hi vaig ser, perquè era quan jo estava vivint a Brasil i d'una setmana per l'altra, que és que si hagués set amb més temps hagués tornat, ens van avisar que ens convidaven a la rua del Barça, a l'autocar, hi havia com un autocar d'influencers davant de l'autocar dels jugadors com per animar la festa.
Llavors les meves amigues hi van anar i jo sempre dic que m'he perdut el millor dia de la meva vida. Llàstima, però bé... Però igualment m'anero molt que les meves amigues ho visquessin i hem fet coses increïbles com anar a jugar al partit vestides amb l'equipació o el gàmper de l'any passat que ens van deixar baixar la gespa...
que passaven els jugadors per davant nostre i era com superxulo. No, jo per mi que soc megaculler, estàvem plant... I clar, perquè això diguéssim que també ve pel vostre contracte amb Estrella Damm o patrocini o amistat, diguéssim, com...
Com és això? Perquè suposo que al final és això, les marques us truquen, us escriuen, com feu més o menys? Clar, però ara també et volia preguntar això, vosaltres mateixos sou les vostres manes? És a dir, si us truque una marca, contesteu vosaltres mateixos i dieu, mira, avui podem, avui no podem?
Com va això? O sigui, ara fa un temps ja que estem en una agència que es diu Inmanagement, és l'agència de la Dolceida, no sé si ho coneixes, i ells ens ho gestionen tots, però sí que és veritat que la nostra relació amb Estrello ve de molt més enllà perquè és com de les primeres marques que va confiar en nosaltres per fer una publicitat i sempre hem com seguit treballant amb ells
perquè ens hem portat molt bé amb tota la gent de la marca, sempre ens hem sentit molt valorades per ells i això que ens han fet viure com experiències molt xules també. Però sí que ara fa uns anys que tot el que ens arriba
Ens ho gestiona la nostra agència i, òbviament, se'n queda en una part. Clar, clar, clar. No, no, evidentment, evidentment. Així està feta la vida. A més, ha de fer especial... I il·lusió el patocín d'Estriadant perquè, a més, és una marca a la qual li tens devoció, no? Si me dius pot ser una marca de sucs o d'aigua o de llet, no, però si és una de cervesa, doncs llavors... És una marca supercatalana. Ah, això també. Per exemple, a casa meu...
sempre ha estat com el moment de l'estiu quan surt l'anunci d'estrella. Home! O sigui, era com moment mític de l'any. I aquella cançó es farà superfamosa aquell estiu. I tant, i tant, i tant. Jo me'n recordo quan feia quart de primària, me'n recordo amb la de Summercat. He's to be by at the airport and you're so close to me yourself. Que clar, que la cantaves amb 10 anys que no sabies ni el que deies, saps? Però encara ara
Típica playlist de posar-te el cotxe és la playlist d'Estrella Damm. I tant, i tant, i tant. Fa molt estiu, ara també t'he de dir, aquí a Lleida, Joana, ja comencem a tenir boira, ja comencem a tenir el fred... Ostres, ja ho penso, eh? No, i Barcelona també fa fred, eh, per ser Barcelona. Sí, no, sí, sí, a més hi he estat recentment, però ja se'ns ha acabat l'estiu, el moment Estrella Damm haurà...
haurà d'esperar uns mesos. En tot cas, Joan, anem arribant al final i pregunto quin és el futur de Campotades, sobretot una mica en això, perquè al final veiem que el tema influencers o el tema d'aquestes pàgines és una mica com la carrera del futbolista per fer...
per fer el símil, és a dir, sí que té un inici i té un final, no difícilment arribaràs als 80 anys, potser encara publicant coses, qui sap, espero que sí, però jo et dic, això una mica, si teniu una mica el final en ment, o ja no pensant en el final, sinó que teniu a l'horitzó, que teniu en ment. Doncs mira, la veritat és que tenim algun projecte que encara no es pot explicar, però que d'aquí a poc ja se sabrà, perquè això sí que passa bastant, eh, que...
Tu estàs treballant en una cosa i ho saps. Per exemple, això ho sabem des de l'agost. I res, fins que no se sàpiga, no ho podrem dir. Però en quant a futur, nosaltres sempre diem que mentre puguem seguir vivint d'això tranquil·lament, que no ens vagin malament les coses, i la nostra amistat segueixi, nosaltres seguirem. Perquè per nosaltres la nostra amistat és com...
lo prioritari. I de veritat crec que abans és més possible que s'acabi l'Instagram com a xarxa social, que no pas que s'acabi amb putades com a grup d'algú. Perquè jo crec que això sí, amb l'ans i les tres tenim ganes de seguir, evidentment cadascuna fent com més dintre d'això el que li agrada, doncs ens podem anar adaptant com tot el que vingui.
O sigui, sí que és veritat que nosaltres quan érem joves parlàvem molt de... No ens imaginem com tenir una típica feina de dilluns a divendres i després gastar-t'ho tot el cap de setmana, no sé què. Sempre parlàvem molt que no volíem això i al final jo crec que de tant voler-ho i parlar-ho, doncs mira, ens hem construït això. Genial. És com només nostre i...
Tot el temps que pugui durar. I, a més, com vosaltres teniu la mateixa edat i digueu que esteu duint les mateixes etapes en la vida, doncs sempre ara veniu d'uns anys un camputades universitari, ara és un camputades ja més jove, més adult. Qui sap, en un futur sempre podeu fer un camputades mamis i després un...
Un camputades jubilació, vull dir, aquí podeu dedicar tota la vida. En tot cas, Joana, si em deixes fer un break, ara que dius això que el grup d'amigues és el més important, al final, si busqués camputades ja us han fet entrevistes, ja s'ha parlat de vosaltres a molts llocs, i sí que havia vist que va haver-hi una època on les tres de camputades potser no vau ser molt amigues. Aquí tenim una mica de xisme o no?
Sí, sí, sí, és real. O sigui, va haver-hi un moment que és com que teníem molta feina, estàvem escrivint el llibre i en el llibre a sobre estàvem escrivint sobre la nostra amistat. I de cop ens en vam començar a adonar amb les coses que escrivíem del llibre que la nostra amistat no està com gaire bé perquè...
ens havíem com saturat tant les unes a les altres, i vivíem juntes, teníem problemes de convivència, era com que ja no ens suportàvem perquè ens havíem de veure com forçadament cada dia i gravar cada dia, i llavors no va ser fins al moment que ens ho vam dir com a la cara, en plan, guai, no us suporto, i les altres semblen guai, jo tampoc, i vam decidir com donar-nos un estiu bastant separat, i
I a partir d'aquí ja no ens ha tornat a passar més perquè hem après com això, comunicar-nos millor, dir-nos les coses com bé, perquè és una frase que diem molt, que les coses ben dites es poden dir totes. Genial. A tenir com respecte amb les tres amigues o manifestar si el que tu sents és una preferència, una necessitat, a parlar com bé les coses de veritat. I jo crec que ara estem com molt millor en aquest sentit.
També perquè jo ja no visc amb elles des de fa uns mesos. M'he mudat amb el meu nòvio. Llavors ens veiem cada dia, però ja no tenim com el pes de la convivència, que això al final...
Érem diferents i ens enfadàvem molt per coses com la velleta, els plans... Coses que al final no tenen tanta transcendència com poden tenir unes altres, però aquesta i això que ens has deixat és brutal, vull dir, les coses ben dites es poden dir totes, m'ha encantat aquesta frase, Joana,
I la veritat és que al final ho heu solucionat i aquí se segueix pel que m'encanta aquesta reflexió. Però ara, Joana, estem arribant al final d'aquesta entrevista. De fet, el que és l'entrevista, el que és el tema del dia, ja l'hem acabat.
Però aquí, evidentment, hem de parlar de xarxes i no hem parlat de com et dius tu a Instagram. Sí que hem parlat de camputades, però no sabem com et dius tu a Instagram. Sí, jo em dic Joanna Smiley amb dues o's.
I és un nom que em vaig posar quan era superpetita amb l'Anna amb 12 anys que em vaig crear a l'Instagram perquè era molt fan de la Miley. De la Miley Cyrus. De la Miley Cyrus. Correcte. Després amb els anys ja m'he deixat el nom perquè com que és Miley vol dir que somriu i jo considero que sóc una persona que somriu bastant, doncs millor.
Ja he pensat que ja m'encaixava i mai me l'he canviat. Doncs vull explicar-te la notícia, Joana, perquè en aquest espai, inclús en aquesta ràdio AM1, han anat passant diferents convidats. Per exemple, faig un espai de música on descobrim talent musical d'aquí...
d'aquí de Lleida, després, evidentment, tots els temes de geografia i geopolítica recauen en mi, llavors, doncs, hem parlat molt d'Estats Units, d'eleccions, i el que no saps, Joana, és que en aquest espai, aquí, en aquesta ràdio, s'ha cantat molt Miley Cyrus, concretament, una cançó que es diu Parin the USA,
Llavors, Joana Cabratosa-Pons, de Besalula Garrotxa, crec que no pot ser menys avui, que estàs convidada avui, que vens virtualment aquí a les Terres de Lleida, a seguir amb la tradició i a seguir amb aquesta Party in the USA, el qual ja sents. I amb això ja acabarem el tema del dia, com dèiem, amb la Joana Cabratosa, membre de Can Putades, basant-nos en això, en el Dia Mundial de l'Influencer, però evidentment...
Les xarxes es poden aplicar al dia a dia, com ens ha explicat la Joana. Així que, Joana, ha arribat el moment. Jo me baixo una mica el micro, sempre dic. This is all so crazy. Everybody seems so faint. My tummy's turning and I'm feeling calm. Too much machine and nervous.
Ara ve la tornada, això és el que ens ha de... I la cançó de Jay-Z està en marxa, en a Jay-Z's song was on. Vinga!
Joana Cabratosa, moltes gràcies pel teu temps i, evidentment, tots els èxits del món, tant per tu com la pàgina Camputades. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Arnau, que vagi molt bé. Adéu. Adéu.