L'alimentació no és només una qüestió de pes. Menja't la vida amb my nutritionist, Naila Martínez.
Naila Martínez, My Nutricionist. Benvinguda a Menjat la vida. Què tal? Bé. Com estàs? Com va la vida? Com va tot plegat? Doncs bé, amb projectes, bé, com sempre, fent mil coses. Tot i que he de dir, i així també ho llanço per reflexió, que estic començant com a triar, no? O sigui, fas mil coses, però això al final també passa factura, no? Llavors és com, bé, anem a reordenar una mica tot això que estem fent.
Sacsetge, eh? Sacsetge. Escolta, d'una de les coses que sí que t'hem de felicitar i que a més a més hem anat seguint és que finalment ha acabat la prebenda del llibre, que es va aconseguir més que aconseguir l'objectiu i ara ja estarà, suposo que si no aviat, estarà ja per imprimir el teu llibre. Sí, ara mateix, bueno, gràcies...
Gràcies a totes les persones que l'hau comprat, que a més a més m'han enviat un llistat d'on s'enviarà, no? I he al·lucinat, perquè, clar, no només és que aquí a les Terres de Lleida, sinó que se'n va cap a Barcelona, Terrassa, Sabadell, Tarragona, Madrid, Alicant, Cantàbria, Galícia i fins i tot a Austràlia. O sigui que estic al·lucinant. Què dius? Ai, que m'esborrono. O sigui, estic molt contenta.
Llavors vam arribar a l'objectiu abans que s'acabés aquesta campanya de preventa. El dia 30 de genès va acabar la preventa i per tant ara ja estem en l'edició. L'edició acaba de maquetar tot el que faltava del llibre per ja fer la seva impressió i tenir-lo disponible cap a finals de març, principis d'abril.
Ja quedem menjades a la Mesa sin pressions de Naila Martínez. Per tant, ara ja no podem fer compra de pre-venda? Sí, es pot continuar a comprar i un cop es faci la impressió, d'entrada ja l'editorial ens ha dit que es podrà comprar a través d'Amazon, de Fnac i de la seva pròpia pàgina web.
I ara estem, jo mateixa estic contactant amb, que està molt bé comprar online, però a mi m'agrada la proximitat i per tant estem contactant amb llibreries que vulguin tenir algun exemplar també per vendre que sigui de proximitat. Has pensat si faràs la presentació a algun lloc concret?
No l'he pensat encara. Però ho faràs. M'han arribat ofertes per fer presentació i sí, faré presentació segur. He de dir que tot això em va una mica gran, Pili. Jo he fet xerrades, però al final és un llibre. Parle d'alimentació, parle d'emocions, parle de nutrició, però fer una presentació d'això, d'un llibre, em queda com una mica lluny. Però vaja, m'hi llançaré, clar que sí.
Ai, que guai. Per Sant Jordi també estaràs, suposo, firmant llibres? Ho has pensat? Doncs m'ha arribat també la idea, però ja et dic que estic una mica... Estic molt verda amb això dels llibres. Serà el primer any de la verdó, no preocupis que ja madurarà.
perquè segur que tindrà molt recorregut aquest i els futurs. Estic contenta perquè el fet que sorti l'exemplar físic a principis d'abril fa que a l'abril tenim Sant Jordi. Jo he estat molts anys, recordo per qui no ho sàpiga, jo vaig estar treballant a la biblioteca d'Almenar del meu poble durant uns anys
Per tant, he estat envoltada de llibres, he estat organitzant Sant Jordi's i presentacions de llibre, no?, i ara està a l'altra banda, doncs em fa especial il·lusió, i per tant, doncs a mi m'encantaria fer una presentació i signar els llibres per Sant Jordi, sí. I després fer roda, no?, clar. Sí, m'encantaria. Ai, que xulo, molt bé. És veritat, és que, a veure, Laila, tens un recorregut brutal. Ets com una reina mides, no?, que tot allò que toques ho fas...
Daurà. És daurat, al final. Ara ho fas créixer. Bé, hi poso il·lusió, no? I les coses que em motiven, la veritat és que ell deixo la pell, que dic.
Parla'ns una mica d'A la Mesa sin pressiones, què hi trobarem i què et va motivar a escriure'l? A la Mesa sin pressiones hi trobarem una guia, no és un llibre de començar-lo avui i acabar-lo la setmana que ve, és una guia que ens ha d'acompanyar en el creixement dels nostres fills i filles. És una guia que parla de com ens relacionem amb l'alimentació, més enllà dels aliments,
I després cada capítol va repassant com es relaciona amb l'alimentació depenent de l'edat i depenent del desenvolupament, ja no nutricional, sinó del propi desenvolupament del cervell i de com es relaciona el nen o la nana amb l'entorn, amb l'alimentació, amb ell mateix.
com va desenvolupant l'autonomia, i això es va reflectir també a l'alimentació i a les taules. Per tant, el llibre comença parlant de l'inici de l'alimentació complementària, als sis mesos, i aquí sí que pel meu compromís també amb les famílies que inicien l'alimentació complementària, a part de parlar de com es relacionen, també dono pinzellades de què oferir i què no oferir d'aliments, perquè...
En un inici pensàvem de no parlar d'aliments, perquè ja tenim moltes guies i molta informació, però una petita guia crec que havia de ser. Després ja passem de l'any als tres anys, on aquí parlo bastant d'aquesta autonomia que comença a adquirir el nen o la nena, la neofòbia alimentària i com treballar-ho, que és normal que no quan acudia al servei de pediatria, o sigui, fer aquest acompanyament. Després passem dels...
dels 3 anys als 6 anys, que és una etapa bastant també de crisi i que si fem un bon acompanyament al final les engenes tindran una bona relació amb l'alimentació i després ja passem a l'etapa dels 6 als 12 anys
on dono aquest acompanyament quan les bases i els hàbits ja s'estableixen i també tots aquells missatges que comencen a arribar als nens i les nenes cap als 9, 10, 11 anys i que tenen més relació ja no tant amb el que mengen sinó també amb el seu propi cos i una mica com fer aquest acompanyament.
I per acabar, amb un altre capítol de revisió de les nostres pròpies motxilles. És a dir, fer tot aquest acompanyament és molt dur, perquè hem de trencar amb motxilles que nosaltres portem, missatges que portem arraigats, i que moltes vegades ho volem fer diferent, però no podem perquè ens arriben aquells missatges intrusius. És que inclús a mi, jo sempre explico una anècdota, Pili, que és... Jo recordo, clar, vull dir...
He estudiat nutrició i és que ja no només és que ho vulgueu fer diferent, no? És que sé que hi ha una base científica i una evidència. Jo recordo la primera nit que el meu fill gran, en un any i mig, no va voler sopar, no? I jo la meva part racional, la teoria era, doncs si no vols sopar és que no té ganes, se'm va dormir i ja està.
però de sobte acudíem i com se n'ha d'anar a dormir sense sopar, almenys un got de llet, no? I eren missatges intrusius que els havia d'estar pagant contínuament, no? Perquè són missatges que hem anat rebent al llarg de la nostra vida, o bé perquè ens els han dit a nosaltres, bueno, això en parlem un altre dia, no? D'acord. Però que és important també, creia que era important aquest capítol per fer una revisió nostra.
I després tenim un apartat d'eines i recursos, jocs que podem fer per a que els nens i nenes mengin o tastin aliments, jocs que podem fer també nosaltres per revisar-nos si tenim angoixes entorn a l'alimentació.
Hi ha un apartat que hi ha menús, però que són menús que no és per seguir-los al peu de la lletra, no són menús màgics, sinó recursos que ens poden servir de guia. I després, per acabar, hi ha algunes receptes. No totes les que m'haurien agradat, però hi ha un límit de pàgines i em van dir, Naila, t'has passat amb el manuscrit.
I no podem posar tantes receptes. Bé, al final el que vull és transmetre el manuscrit. Em preguntaves, no? Per què? Quina és la raó d'escriure aquest llibre? Doncs perquè, com et deia ara, tenim molta informació, moltes guies del que hem de menjar, del que no hem de menjar...
Jo crec que ho tenim com molt clar, no? Què hem de donar i què no hem de donar, o què hem d'oferir i què no hem d'oferir als nens i nenes, però després, davant, tenim un nen o una nena amb un cervell que pensa d'una forma, que actua d'una forma i que moltes vegades no és tan fàcil, no? No, sí, ja sé que li he de donar verdures i que no li hauria d'oferir galetes. Ja, però això, en la vida real...
com ho gestionem, no?, amb els aniversaris, els padrins, padrines, tiets, amics, el parc, no?, o sigui, com ho gestionem, això? I per tant, vaig dir, ja era la línia amb la que a través de les meves xarxes estava començant a divulgar, en aquesta flexibilitat, en aquest treball més emocional, també, no?, de l'alimentació, i vaig dir, doncs, per què no plasmar-ho en un llibre i poder-ho, doncs, poder donar aquesta guia a les famílies.
Doncs a la Messes Impressiones, que encara el podem aconseguir, ara ja sabrem segur 100% que el tindrem en físic. A myguionetbaixnutricionist trobareu l'enllaç, encara el tens allà, encara el tens al teu Instagram. Naila, gràcies per ser-hi fins la setmana vinent. Adeu-siau, gràcies a vosaltres. Continguts en xarxa
Fins demà!