Això és el Sexy, un podcast on parlem de sexualitat i ho fem sense tabús, amb criteri i també amb professionals i sense judicis. Jo sóc la Maria Lara i això és el Sexy i enguany estrenem temporada i estrenem format amb videopodcast gràcies al Centre Jove de Salut Sexual i gràcies també a la factoria del podcast. Sexy, digue si a gaudir de la sexualitat lliurement.
El podcast guanyador dels Premis Era 2024 de Periodisme i Comunicació.
I avui obrim el debat, aquest primer debat de temporada, ho fem amb les nostres convidades, amb l'Aranja Hidalgo, que ella és psicòloga, sexòloga i també terapeuta de parelles, i també amb la Maria Margalejo, que ella és professora i també sexòloga del Nèmesis Sexologia. Avui comencem parlant del cos, del plaer i de les emocions, que al final està tot connectat.
Noies, benvingudes. Hola, Maria. Arrenquem temporada amb aquest tema tan interessant. Vull que parlem perquè sí que és un tema, no? Normalment, quan habitualment parlem de sexualitat, desvinculem directament el que és el cos, la ment d'aquesta pràctica o d'aquest concepte, però el cert és que està molt relacionat, està interconectat.
La primera pregunta que us vull llançar és per què ens costa tant conèixer el nostre cos i quina és la barrera que ens trobem sobretot quan som joves i a mesura que anem creixent? Saps què? Penso que realment com a l'etapa de l'adolescència més o menys és com que estem construint el nostre proper autoimatge.
Llavors penso que hi ha a nivell social, així com generalitzat, però que és una problemàtica molt recurrent el fet de només connectar amb el nostre propi cos en el sentit de la imatge que jo dono, la imatge que vull donar, com les persones em perceben a mi, com quin és el meu aspecte físic, aquí entrem a parlar d'inseguretat, complexes, autoestima baixa probablement,
però per contra no connectem amb el nostre propi cos en el sentit d'escoltar els seus ritmes, com estic, què és el que sento, com em veig... Al final el nostre cos la majoria de vegades ens parla i a vegades quan ens escoltem, finalment acaba cridant de dir, estic aquí i això no està ient bé, però estem com superdesconectats i desconectades en aquest sentit. No sé si coincidiràs.
Un exemple que ara se'm venia al cap, no?, quan estem a l'aula amb les nenes, que parlem de menstruació, entrem a pubertat, i passa una cosa curiós és quan parles de productes menstruals, els preguntes, no?, vinga, noies, nois, quins productes coneixeu? El primer que surt normalment és el Tampax, o sigui, ja no n'hi tampor, o sigui, tenim com es feia la marca, no?, Tampax.
I després quan tu els expliques que abans de posar-te un tampó, potser has d'autoexplorar-te, perquè clar, has de saber en quin punt tu notaràs el tampó o no, o si te l'estàs col·locant bé, o per contra, malament, no? I quan els dius com funciona, és com que et posen una cara de fàstic de... Eh? O sigui, he d'introduir alguna cosa dins del meu cost per veure... Sí, però per contra ho fan, no?
El problema és que no ho fan. O sigui, ens posem el tampó però sense abans haver-nos autoexplorat. I aquí ve el problema a vegades que no ens ho col·loquem bé, que després la vagina podem patir algun tipus de dispareunia, que pot derivar en un vaginisme, que no fa falta que sigui a través de la penetració dins de les relacions, que pot ser amb un simple tampó. Llavors és important el fet de donar informació i que puguem afegir el que connectem amb el nostre cos, que al final ens crida. O sigui, si ens parla i no escoltem,
I al final, deixa'm afegir en això, Maria, que moltes vegades ens hem trobat potser en el nostre entorn o potser hem sentit nosaltres que tenim aquest vincle amb les noies i que al final parlar de menstruació és una cosa normalitzada. Precisament hi ha dones, hi ha noies que han tingut aquest problema, que potser no han tingut aquest primer vincle, aquest primer contacte conscient amb què és un tampó i com es fica,
I al final és el que diu, acabes desenvolupant potser una por a la penetració o potser la introducció tan simple d'empacs. De fet, la copa o el tampó, quan estem a edats entre els 12, 13, 14,
no els recomanem. O sigui, pel simple fet que no coneixes el teu cos, igual que quan tens potser 15, 16, que ja trenques una mica més els tabús, també perquè comencen les primeres relacions sexuals, ja comences a veure'l, a veure tot d'una altra manera, que no hauria de ser d'aquesta manera, que primer has de ser tu, coneixert-te tu, i després ja les relacions. Però sí que és cert que per com ho tenim naturalitzat i normalitzat, sembla que quan arribem a les relacions, després ja sí que coneixem més el nostre cos.
El punt també és aquest, al final, en lloc, connectant amb el que deies tu abans, és el sentit que generem molta repulsió, però al mateix temps penso, si ara, i així hi havia un estudi que de fet ho demostrava, que si ara jo agafo el meu ui i faig una foto i els col·loco amb 100 nubils diferents, és igual, el meu ui i el teu Maria o el teu,
i sabré reconeixer quin és el meu vull. En canvi, si ja no et dic 100 o és diferent, et dic 10 vulves diferents o 10 penis diferents, la gent no sap reconèixer. De fet, és més comú, normalment, amb el tema de la vulva que no amb el penis. El penis és diferent. Però, per norma general, és com que la gent no sap reconèixer. Jo, si em féssim una foto a la mà, jo sabria dir que tinc una pica aquí, no? I si la tingués a la vulva, igual em costaria... Si això és el que em trobo justament a la consulta, no? Que hi ha molta gent que és com... Vale, agafo un mirall
I mira't, i per què m'he de mirar? I per què no t'has de mirar? No et mires al mirall? Cada matí quan ens aixequem, anem a rentar-nos la cara i ens mirem al mirall. I no et mires al mirall a altres parts del teu cos? Això és el que més també importa. Precisament, us anava a preguntar ara, no?, quina és la forma de revertir aquesta situació, no? Tu parles que als joves els dius simplement que es mirin, que fan un mirall que es mirin. Quines són les pràctiques o quines són els exercicis que vosaltres feu amb els joves per tal de treballar això?
Jo no ho treballo tan específic perquè al final d'entrar a les aules tens moltes realitats diferents. Sí que has de trencar molt un tabú, de vegades sempre dic el mateix, no construïm sexualitats positives sinó que moltes vegades per desgràcia estem com desmuntant mites i tabús. Però sí que jo penso que el fet de tenir d'aliats, penso, a les ereccions i el semen a la pobertat i a la menstruació de les nenes també a la pobertat. Llavors, a partir d'allà sí que és un bon moment per...
poder començar a parlar d'això, de mirar-nos, d'explorar-nos, i també perquè coincideix amb el despertar sexual, i és molt més fàcil. Però sí que és cert que, per exemple, a les famílies, a casa, llibres. El fet de tenir llibres per casa, tot i que no...
Llibres d'educació sexual, eh? Sí, llibres d'educació sexual, de començar a posar nom a les parts del cos, que sí que és cert que el que parlàvem de per què no connectem el cos amb les emocions, perquè moltes vegades jo penso que només posem noms i límits, però no anem com més enllà a viure...
o a parlar des de l'experiència, perquè també ens costa molt. Venim de generacions que ha hagut una manca molt forta d'educació sexual i ara estem demanant a les famílies que ho facin com si fos una cosa supernatural. I clar, que costa. Llavors demanar a una generació que no s'ha permet tampoc viure la seva sexualitat que ajudi els que venen ara a que la puguin viure d'una manera sana i plena, és molt difícil.
Per tant, l'educació sexual, jo penso que és una assignatura pendent, en general, i tot fort. I per això és guai poder fer una mica de xarxa, de dir, no treballa només amb els infants en si o amb els adolescents, sinó que treballa amb la família. Jo crec que penso que és el punt més important. Al final, entenc que tu també a nivell d'escoles i instituts també ho fas,
I a nivell de treballar amb adolescents o de treballar amb infants, jo agafo les famílies. A mi jo sempre us dic el mateix. Jo o deu minuts abans o deu minuts al final us agafaré i parlarem. Per què? Perquè sou una part del context molt important del vostre fill o filla. No podem deixar com desemparat aquesta part perquè és com jo puc donar-li eines a l'infant, a l'adolescent, però si la família no l'acompanya en aquest procés serà molt difícil que pugui treballar absolutament res que ni jo o ella, sinó aquest acompanyament darrere d'un adult o una adulta.
Totalment. Què penseu que això? Segurament hi ha una part molt important que recau sobre els centres educatius, perquè al final, si fem un percentatge, l'educació dels joves està en les escoles o instituts i després està a casa, que és això, aquesta relació que tu tractes directament amb les famílies. Però per part dels centres educatius, quines són les mancances que hi ha actualment? Jo penso que ara...
hem evolucionat i congelo que bastant a nivell de xerrar desinformació, tallers, que se'ls idone molt, el que passa és que és com, a vegades sento que moltes amigues venen com, és que hi ha tanta, o sigui, m'han donat tanta informació que no retinc i ja no sé cap a on anar, ni com actuar, no? Llavors penso que s'ha intentat cobrir moltes vegades amb la desinformació que hi havia, que estic totalment d'acord amb la Maria, que són generacions que no han tingut pegades d'ocasió sexual i ara és com, vinga va, feu-ho, i és com, ja, com, no?
i que està molt bo i que li tenim aquesta informació, però hi ha moltes famílies que és com, vale, ara ve a fer una xerrada a l'escola, ve a la xerrada, però fer una xerrada al centre jove de no sé què. Perquè tu parles d'educació, els pares, directament. Jo parlo de les escoles als alumnes.
Això volia dir, que a nivell d'escola, com tenen molta informació, també els formen en molts sentits, de dir, els formen, vinga, anem a fer una xerrada, i de fet tu ho fas, veritat, que fas una xerrada amb l'equip docent, que està superguai, i el que passa és que és com moltes vegades, gent que tots tenen la informació, no se sent la suficientment preparada per poder fer front, perquè a vegades és com, bueno, m'han venut a fer una xerrada, però igual aquesta xerrada me l'han fet un dia, que m'ha durat una hora, o igual que ho té xerrades d'una hora,
I em sento que no és suficient per poder abordar això a dins de l'aula. I hi ha molta altra gent que es desentén. Passa una cosa, i és que els mestres... Clar, a primària és una edat delicada. Perquè després també els continguts d'educació sexual s'han de fer de manera gradual. Si tu a matemàtiques comencesis fent la multiplicació abans de sumar, segurament els conceptes i els objectius no s'assolirien. Llavors, què passa als centres educatius? Primer hi ha una manca de temps. I hi ha una mancança de recursos, també.
Al final no podem parlar que els mestres facin una educació sexual quan no se'ns ha format des de la universitat per fer una bona educació sexual. Primer perquè no tens les eines, després perquè tampoc és la teva responsabilitat. Si no pots assumir-lo com a professional és molt difícil que puguis fer bé la teva feina. Llavors què passa amb els centres educatius? Que sí que estem professionals externs vinculats, sí que hi ha un programa de la Generalitat de Salut i Escola, un programa que funciona molt bé,
i que pot ser complementari a formacions que fem externes i que funcionen dins dels centres educatius. Però és cert que amb dues o tres hores al curs, un cop un pare em va preguntar «Maria, com podem explicar que cada cop feu més coses i cada cop és com que anem enrere amb l'educació sexual?». Jo li vaig preguntar «Quant temps passa el teu fill?».
Dos hores al dia, més o menys quan arriben a l'adolescència, quantes hores entro jo a l'aula? Dos al curs. Dos hores al curs i ja està. I no parlem de res més a nivell d'educació emocional, d'educació sexual. Llavors, clar, estem construint sexualitats positives, és impossible. Entrem i desmitifiquem, però a partir d'allà heu de construir vosaltres. I si des de casa no es pot o des del centre educatiu falten recursos i temps, és molt difícil que puguem parlar d'una educació sexual plena.
L'apertat és una falta de recursos, no? Que sí, però hi porto des de la infància, en realitat. Vull dir que la primària és una cosa complicada perquè hi ha molta gent que té por de parlar-hi sobre sexualitat perquè sembla que si els hi parles de sexualitat és que tindran relacions sexuals i és com no, en realitat pot ser molta prevenció. I jo ja no et dic primària, jo et dic infància.
Sí, jo de veritat penso que, i ara sé que és com molt idealista igual, però penso que l'educació sexual hauria de ser curricular. O sigui, hauria d'estar dins del currículum per tal que es pugui abordar bé. Perquè al final és una cosa que, o sigui, des de l'etapa de la infància fins a la part de la bellesa,
Totes les persones passen per la sexualitat i s'ha d'abordar. I si s'aborda des de l'escola de forma curricular, és el que diu ella. Passarà de ser dues hores del curs a ser una assignatura que ells i elles tindran al seu abast per poder tenir els coneixements, per poder marcar límits, per poder posar exemples de necessitats. I jo canviaria una barbaritat. El currículum de primària apareix. O sigui, el fet de treballar l'educació sexual als centres educatius. El que passa és que tornem al mateix punt. En parlades concretes, no?
Clar, i després sense formació, els mestres. O sigui, si no es forma els professionals, és impossible que facin una bona educació sexual. Però ni una bona educació sexual ni una bona educació emocional, etc. És a dir, jo penso que al final recursos o professionals com nosaltres, que som externes i que podem entrar en un moment puntual, és una figura molt interessant perquè també t'ajuda a crear espais de debat o espais de confiança que no t'està fent l'educació sexual una figura referent per tu. Perquè clar, el tutor tutora molts cops, s'associa a la família, no?
a una figura de respecte, que està una mica d'autoritat. Sí, d'autoritat, correcte. Que sí que és el que molts mestres em diuen, no, em puc quedar a l'aula perquè tinc molta confiança amb els lleis. Quan són petites i petits, per mi cap problema, però quan arriben a cinques i cent, a vegades no arriben a explicar coses que realment voldríem perquè associïn aquesta figura.
A la família, clar. Però sí que és interessant que puguem entrar professionals externs, però jo penso que ha de ser una assignatura. És que el punt és aquest, 100%. Que s'ha de fer des dels centres educatius. Sí, sí. És com quan parlem de relacions tòxiques a batxillerat, no? Sempre diuen, ai, és que jo he tingut relacions tòxiques tal, dic, clar, és que a veure qui ens ha ensenyat a gestionar emocions.
O sigui, quantes hores acadèmiques dediquem a matemàtiques, a mèdia, a anglès, i quant de preparats o quant de format sortim. No? Llavors, clar, tu si després fas una carrera de matemàtiques, doncs sortiràs superpreparat, però amb anglès igual no ets tan bo. I mira les hores que has dedicat a l'anglès, doncs imagina't a l'educació emocional. Noi, l'abrens que tenen. Si vam arribar a batxillerat i és com, vam estar bé, o sigui. Parem de relacions tòxiques a batxillerat, anem tard.
I uns quins referents tenen? Aquests adolescents quins referents tenen? Les pel·lícules romàntiques que t'ensenyen segons quines coses que... Mejor no ver? O molts d'ells, o sigui, jo el del GTA és una cosa que no puc entendre. És que al final hi ha una botiga, que no és una botiga, en realitat, que hi ha, com una sabateta. És una taconeria, sí. Bé, ens ho diuen, no? La taconeria. Exacte, sí. Hi ha com una sabateta a la porta.
Al final és un prostíbul, que tu entres i és com que tens una carta de diferents serveis i és el més barat i el més car i pots fer el que vulguis amb la noia que representa aquesta prostituta i que tu pagues per fer això i que quan acabi, si tu o acabes agredint amb aquesta noia o l'acabes tal, te tornen els diners i no has de pagar res. O sigui, com bé, encara promou més la violència, més la falta de consentiment i llavors és com, vale,
per separar una mica, a nivell de persones que juguen a videojocs, tenim el GTA, però a nivell d'altres persones que miren pel·lícoles romàntiques, quines referències els estem donant? Clar, passa una cosa, jo penso que parlem molt del porno, per exemple, que és una eina molt potent a nivell d'educació sexual, ens educa sexualment, un desastre, però si només tinguéssim aquest input,
tu dius, bueno, ens podem salvar, perquè només tens un input. Però quan reps l'input del porno, l'input de la indústria musical, què passa amb les cançons del reggaeton, per exemple, no? Que clar, quan tu ets adulta, tu ja diferencies que allò que estàs escoltant és una realitat.
Ells no són conscients. Clar, no són conscients. Què passa amb els vídeos a YouTube que ens surten de noies que poden fer OnlyFans, que normalitzen el fet de, soy mi propia jefa, puedo ganar mucho dinero al mes y empoderate conmigo el día de mañana. Què passa també amb el que deies ara dels videojocs, no? És a dir, quan reps tants inputs, acabes normalitzant un únic model. I si a les escoles no es contrarresta, a casa tampoc, llavors amb quin model ens quedem?
És important, també amb les famílies parlo molt, el fet de no culpabilitzar. És a dir, hem de pensar en els adolescents i en el context que estan vivint actualment. Si nosaltres haguéssim viscut l'adolescència en aquest context, quines decisions hauríem fet?
Clar, no era en el mateix context. Clar, el context, és a dir, ara és més habitual que els pares tinguin aquesta predisposició a reenfocar el que és l'educació sexual dels seus fills, però anteriorment, o sigui, era un tabú absolut.
No? Totalment. Llavors, clar, el concepte canvia radicalment. És a dir, ara estem en aquest context del porno, l'infant, tot el que comentaves Maria, però és que anteriorment era un tabú absolut. Llavors, si ens haguéssim crescut en aquest context en què és un tabú absolut i que a sobre hi hagués tot això, llavors ja... Què hauríem fet?
No, és que jo de fet recordo una persona que m'explicava que com la seva primera experiència amb temes d'educació sexual va ser que tenien un corral a casa i que el seu pare van anar al corral a la menys d'aquella i hi havia unes gallines, van començar les gallines a tenir relacions sexuals i li va dir tal qual, diu, mira, això és el que fem les persones per atrever-hi, ostres, i txim, boom, i s'acabó. Clar, jo, evidentment, és una persona que és gran, però em va quedar com una mica amb xoc, no, ara crec que té 68 anys, però clar, em va quedar xoc de dir, és que clar,
Hem evolucionat, però tampoc sé fins a quin punt hem evolucionat, no vull ni allò, ni tampoc el que estem tenint ara no de dir que requereix una evolució i ho necessitem, però tampoc vull allò, aquesta persona concretament m'està explicant perquè és com l'antitesi en realitat. És complicat trobar un equilibri. Totalment.
Si us semblen, noies, canviem de tema. Jo vull parlar ara de les zones erògenes, perquè això és una cosa que no ha sortit i és una cosa que realment té molt a veure amb identificar i conèixer el nostre cos. Què són les zones erògenes? Quines són? Com les podem treballar? Com les podem localitzar?
Jo crec que aquí tornem a un altre problema que és que les persones tendim a pensar que les dones erògenes és com molt tot genitalitzat, que els genitals són les úniques dones erògenes i just aquí torno a agafar el d'abans del tema de l'autoconeixement que és super important perquè ni tu ni jo ni la Maria ni ningú probablement tinguem les mateixes dones erògenes llavors
potser a nivell d'autoexploració i a més començar agafant un mirall i mirant els teus genitals és una cosa que et pot impactar molt però posant com t'has de començar per aquí anem a recórrer el nostre cos amb les gemes dels nostres dits o inclús amb una ploma i buscar les zones erògenes exacte no és una zona erogena concreta de dir és aquesta, aquesta o aquesta no, no és com que cadascú té unes zones que li generen cert plaer i d'altres persones que dirà a mi això o em genera aversió o no m'agrada o simplement no sento res
Sí que hi ha certes parts del cos on tenim terminacions nervioses, per exemple el clítoris dins del cos de la dona és una de les més potents, però és el que diem. No vol dir que a totes ens agrada la mateixa pràctica o que sigui concretament aquesta part del clítoris. Un tema que surt bastant també a les aules és el tema del punto G.
De fet, Quevedo té una cançó del punto G. I tothom coneix aquesta cançó. Sí, sí, la coneixen per aquest motiu, que és el punto G. Clar, quan parles del punto G, no és un punt validat per l'anatomia humana que està allà i que és un botó que tu toques i pum, i desitja i màgia. És a dir, les zones erògenes al final dependran de la persona,
de qui toca aquesta part del cos, molt important, de la situació que estiguis vivint en aquell moment i de l'emoció que et desperti, no? És a dir, al final les zones erògenes o el desig no és una cosa concret, no és una cosa immòbil, és una cosa que flueix i que has de descobrir quines són les teves, com deia l'aranxa.
Si tens vergonya o estàs incòmode o... És com tu té una mica de dir... És que el context ha d'acompanyar. Perquè si tu vas allà i estàs tens o tensa, com vull, això em fa molta vergonya, no vull... Llavors, evidentment, segurament aquella zona, per molt herògina que sigui, quan tu estiguis a soles, després, quan estes acompanyat o acompanyat, no serà herògina, perquè hi haurà tensió, perquè hi haurà nervis, perquè et farà molta vergonya, perquè... No, llavors no ajudarà que aquella zona que tu coneixes com herògina...
En aquell moment. I que no podem pretendre que les mateixes zones erògenes que nosaltres tenim siguin les mateixes que la nostra parella o que la nostra parella sexual que sigui. Llavors és molt important el concepte de ens hem de descobrir, hem de conèixer el nostre cos, ens hem d'entretenir a voler conèixer-lo. Noies. Perdó, eh? I ens hem de comunicar. I tot el medicat. També. El meu parlament. Amb la parella.
Precisament amb això, de les zones erògenes que fluctuen entre relacions, és molt important la comunicació. Ja veureu que en el sexe la comunicació és un dels punts claus i un dels punts forts, també l'educació sexual, evidentment. Però sí, amb això crec que em sap molt greu perquè ens ha donat molt poc temps.
D'aprofundir en aquest capítol. Sí, hem acabat. I res, només dir-vos que gràcies als dos per participar en aquest capítol, el primer de la temporada, parlant de cos, emocions i tota la relació que hi ha amb el Plae, no?
I res, dir-vos a vosaltres, als nostres oients, que si has estat identificat, si t'has identificat en algun moment d'aquest podcast amb el que estàvem parlant, sapigueu que ens podeu seguir a robasexipodcast a Instagram, també ens podeu seguir a l'Spotify i, evidentment, també podeu seguir els comptes del Centre Jove de Salut Sexual, que allà també pengen alguns tips que us poden interessar. I dit això, doncs ens veiem en el proper capítol. Que vagi molt bé!