Title:

Porcí, poma Golden i haikus de natura

## Introducció a l’episodi L’episodi de *Som Terra amb Pili Garcia* combina **formació agrària**, **crisi sanitària en el sector porcí**, **reconeixement a la poma Golden** i **poesia breu sobre la natura**. Tot el programa manté el fil conductor de la **relació amb el territori, l’agricultura i el paisatge**. --- ## 1. Futur agrari i nou cultiu de pi pinyer ### Adaptació de l’Escola Agrària del Farràs • La directora Rosa Cortés explica que l’Escola Agrària del Farràs vol **adaptar els cultius de la finca als interessos de l’alumnat** i a la realitat de les explotacions familiars. • Aproximadament **el 90% de l’alumnat prové de famílies pageses**, sobretot de fruita dolça, però **el sector s’ha diversificat** i cal introduir **nous cultius**. ### Projecte de plantació de *pi pinyer* Joana Martí, cap de finca, detalla el nou projecte: • Buscaven **un producte diferent, atractiu i rendible** per a l’alumnat i per a la finca. • Trien el *pi pinyer* perquè: - **S’adapta bé al clima i al sòl** de la zona. - Tenen **disponibilitat d’aigua** suficient. - **Permet mecanitzar la collita**, reduint la dependència de mà d’obra externa. ### Disseny de la plantació • El *pi pinyer* té **capsades molt amples**, per això cal **un bon marc de plantació**. • Opten per un **marc 6x6 metres**, que facilita tant el desenvolupament de l’arbre com **l’entrada de la maquinària de recol·lecció**. • S’utilitzen **plançons empeltats de pi pinyer ja productiu**, fet que **avança l’entrada en producció a 3–4 anys**, un element clau per a la rendibilitat del projecte. > “Ens permetrà tenir pinyes en 3-4 anys” – una manera de mostrar a l’alumnat que la innovació en cultius també pot ser ràpida i viable. --- ## 2. Crisi de la PPA i impacte al sector porcí ### Context: PPA i porcs senglars a Collserola Pili Garcia conversa amb **Jaume Bernis** (responsable del porcí, membre de l’executiva de JARC-COAG i conseller al Comitè Econòmic i Social Europeu) des de Brussel·les. • S’han detectat **casos de Pesta Porcina Africana (PPA)** en **porcs senglars a Collserola**. • S’ha establert **un perímetre de seguretat** i **tancament de granges** de la zona. • Això ha provocat **efectes immediats al mercat**: Mercolleida registra **una forta baixada del preu del porc**. ### Impacte econòmic immediat • Es produeix una **baixada de 9–10 cèntims/kg** del preu del porc, una caiguda que Bernis qualifica de **sense precedents recents**. • **Uns 20 països tanquen l’entrada de carn de porc**, incloent-hi mercats tan importants com la Xina. • Les tones que anaven a exportació **queden al mercat estatal i europeu**, augmentant l’oferta i **fent caure el preu**. • El **cost de producció** se situa al voltant d’**1,36–1,38 €/kg**, però el preu percebut és inferior, generant **pèrdues d’uns 0,18 €/kg** per als ramaders. ### Bioseguretat a granges vs. fauna salvatge Bernis subratlla una idea clau: • Les granges han fet **molt bona feina en bioseguretat**: controls d’entrada, mesures sanitàries, protecció de les explotacions. • **Els brots actuals són només en senglars**, no en granges convencionals. Això és **molt greu**, però seria **encara pitjor** si entren a explotacions ramaderes. • L’administració ha mobilitzat **més de 500 persones** en la zona de 6 km per **localitzar senglars infectats (vius o morts)** i intentar **tallar la via de transmissió**. > “El vector de la malaltia és el jabalí, i aquí hi hem de ser tots i treballar a una.” ### Crítica a la gestió de la fauna salvatge Bernis denuncia un **desequilibri greu entre fauna salvatge i activitat agrària/ramadera**: • Augment espectacular de plaga de **porcs senglars**: - **+500% a escala estatal**. - **+750% a escala europea**. • Explica com **els senglars han passat de ser fauna salvatge a fauna gairebé urbana**, acostumats a menjar de papereres i a acostar-se a persones als parcs. • Assenyala també **conills, ossos i llops** com a fonts de danys greus: - Conills: **afectacions al cereal i a arbres fruiters**. - Ossos: **atacs a bestiar boví**. - Llops: **morts de corders**. ### Paper dels caçadors i responsabilitat política • Bernis defensa el **paper dels caçadors com a eina de gestió de fauna**. • Denuncia que **la burocràcia i les restriccions** han dificultat molt l’activitat cinegètica (batudes, tràmits, normes sobre com es pot abatre l’animal). • Considera que **determinats grups animalistes**, desconeixedors del món pagès i ramader, han pressionat per **“blindar” la fauna salvatge**, sense tenir en compte l’equilibri ecològic i econòmic. • Recrimina a l’administració **haver escoltat més aquests grups que no pas les organitzacions agràries (JARC, COAG)**, generant el context que ara permet que **els senglars siguin el vector principal de la PPA**. > “Ara tenim el causa-efecte d’aquest descontrol de la fauna salvatge.” ### Tancament del bloc El segment conclou amb: • **Agraïment a Bernis** i desig que **el brot quedgi limitat** a la zona actual i **no arribi a les granges**. • Reafirmació de la **preocupació profunda del sector porcí** davant d’una crisi que és **sanitària, econòmica i de gestió de fauna**. --- ## 3. Premis a la millor poma Golden ### Creixement i projecció dels premis Pili Garcia entrevista **Sergi Balué**, cap sectorial de fruita dolça de JARC. • Es tracta de la **9a edició** dels premis a la **millor poma Golden**. • Cada any hi ha **més participació i més ressò**, incloent-hi **productors de fora de Catalunya**. • En aquesta edició, els premis s’han lliurat en el marc de **l’Agrobiotec**, la nova fira agrària de Lleida que pren el relleu de la Fira de Sant Miquel. ### Objectiu dels premis • Donar **un valor afegit** a la poma Golden i **reconeixement a la feina del pagès**. • Reforçar la **marca Golden** com a producte de qualitat i de referència. • Mostrar al consumidor que **darrere de cada poma hi ha 365 dies de feina a l’aire lliure**: vent, pluja, fred, calor, riscos i cures constants. > “Quan fas una mossegada amb una poma, hi ha moltes coses darrere.” ### Categories i guanyadors S’expliquen les diverses categories de premi i els guanyadors d’enguany: • **Poma més dolça**: *Tornafruits*. - Cooperativa amb **llarga trajectòria de qualitat**, ja ha guanyat en altres edicions. • **Poma més cruixent**: *Miralcamp Fruits*. - També **reincident en premis**, símbol de **feina ben feta i continuïtat**. • **Millor aparença**: *Baró i Fill*. - Producció en zona de **Vall d’Àneu / Vella Guàrdia (zona tradicional de poma)** que havia perdut superfície i ara **es recupera amb plantacions noves**. • **Millor poma ecològica**: - Productor de **Rueda de Jalón (Saragossa)**. - Fa uns **10 anys van reconvertir de convencional a ecològic**, i el premi reconeix aquesta trajectòria. • **Supergold (premi estrella, la Golden “reina”)**: *Baró i Fill*. - Poma que **reuneix totes les millors característiques en conjunt**. - Condicions ideals: **plantacions joves, alçada adequada, sota malla, exposició a la marinada, clima molt favorable**. - Recolzats per **bons tècnics i pagesos molt implicats**. ### El paper de l’IRTA i el panell de tast • Des de la primera edició, JARC i **IRTA** han creat un **panell de tast especialitzat en pomes**. • Igual que existeixen tastadors per a **vi i oli**, ara hi ha **experts en catar pomes Golden**. • Cada participant rep **un informe tècnic gratuït** amb: - Característiques organolèptiques de les seves pomes. - Indicacions sobre **com poden millorar la qualitat**. Això converteix el premi en: • No només un reconeixement als guanyadors, sinó **una eina de millora per a tots els productors**. ### Origen i futur dels premis • Els premis neixen d’una iniciativa de **David Borda** i de la sectorial de fruita dolça de JARC, amb la voluntat de: - **Motivar els pagesos**. - Donar **prestigi i visibilitat** a un producte emblemàtic: la **poma Golden**. • Es van considerar altres fruites (pera blanquilla, conferència, nectarines), però es va optar per la Golden per la seva **presència extensa i reputació**. • De cara a la **10a edició**: - Es vol **mantenir o augmentar la participació**, incorporant **més zones productores**. - S’estudia reforçar encara més la **distinció comercial** de les pomes premiades, per exemple amb **segells o etiquetes específiques** als punts de venda. > “Quan la gent veu que ha estat guanyadora d’un premi avalat per l’IRTA, l’administració i els productors, això dona valor afegit al producte… i acaba arribant al pagès.” --- ## 4. Haikus a la vora del canal: poesia i natura ### Què és un haiku? S’estrena la secció **“Haikus a la vora del canal”** amb **Rocío López**. • El *haiku* és un **poema breu d’origen japonès**, inspirat **en la natura i en el canvi de les estacions**. • Tradicionalment estructurat en **17 síl·labes** en tres versos: **5–7–5**. • Ha d’incloure la **“paraula estació” (*kigo*)**, que situa el poema en una època de l’any. • Hi ha certa **flexibilitat** en el recompte de síl·labes quan es tradueix a altres llengües, però **la forma clàssica es valora especialment**. • Els haikus **no són qualsevol poema curt**: per als puristes, han d’estar **relacionats amb la natura i les estacions**, no només amb temes abstractes o urbans. > “Els haikus van relacionats amb les estacions, relacionats amb la natura i amb la impressió i amb l’emoció que algun fet natural a nosaltres ens afecti…” ### Haikus, natura i Som Terra • La secció encaixa amb l’esperit de *Som Terra*, perquè: - **Estima la natura** i en **captura instants d’admiració i emoció**. - Connecta **literatura i paisatge agrari**. • El títol **“Haikus a la vora del canal”** neix del fet que la Rocío passeja sovint **al costat del canal**, on: - Fa **fotografies de moments concrets**. - D’aquests instants visuals en sorgeixen **pensaments i haikus**, com petites "fotografies literàries". ### Haiku clàssic: Matsuo Bashō Rocío presenta un haiku de **Matsuo Bashō**, considerat el **gran mestre del haiku clàssic**: > “Tardor. > La senda ningú no la recorre > aquesta tarda.” • Bashō és qui **dona prestigi literari al haiku**, elevant-lo per sobre d’altres formes poètiques de l’època. • La Rocío insisteix que **no cal “explicar” el haiku**, sinó **sentir-lo** i deixar que cadascú li doni el **seu propi significat**. ### Haiku “actual”: Octavio Paz Per tancar, llegeix un haiku d’**Octavio Paz**, figura clau en la introducció del haiku en literatura hispànica: > “El mundo cabe > en 17 sílabes, > tú en esa choza.” • Aquest text resumeix **la grandesa del haiku**: en molt poques síl·labes **pot cabre un món sencer d’emocions i imatges**. • Serveix de **declaració d’intencions** de la secció: entendre el haiku com **condensació extrema de natura, emoció i mirada personal**. La secció conclou amb el propòsit de **continuar cada setmana** amb: • Un **haiku clàssic**. • Un **haiku més contemporani o contextualitzat**, sempre vinculat a la **natura** i al **paisatge que envolta el canal**. --- ## Conclusió general de l’episodi Aquest episodi de *Som Terra amb Pili Garcia* ofereix una mirada àmplia però coherent sobre: • **Innovació agrària**: el projecte de *pi pinyer* a l’Escola Agrària del Farràs com a resposta a la diversificació del sector. • **Crisi sanitària i gestió del territori**: la PPA als senglars de Collserola, el seu impacte brutal en el sector porcí i el debat sobre la **fauna salvatge descontrolada**. • **Excel·lència en fruita dolça**: els Premis a la millor poma Golden, que **dignifiquen la feina pagesa** i impulsen la qualitat. • **Cultura i emoció vinculades a la natura**: la nova secció de *haikus* que uneix **poesia, paisatge i sensibilitat ecològica**. L’episodi reforça la idea que **la terra, la producció agrària i la cultura** formen un **ecosistema viu**, on l’economia, la salut animal, la qualitat alimentària i la creació artística **estan profundament entrellaçades**.

['Som Terra amb Pili Garcia', 'Escola Agrària del Farràs', 'pi pinyer', 'bioseguretat ramadera', 'Pesta Porcina Africana', 'porcs senglars', 'Collserola', 'sector porcí', 'JARC-COAG', 'preu del porc', 'Mercolleida', 'fauna salvatge', 'caçadors', 'poma Golden', 'JARC', 'IRTA', 'fruita dolça', 'Agrobiotec', 'Matsuo Bashō', 'Octavio Paz', 'haikus', 'poesia japonesa', 'natura', 'canvi d’estacions']