Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també és sembra. Bon dia, oients de Som Terra.
Avui continuem amb noves i bones pràctiques referents a la finca de l'escola i és que la nostra intenció és oferir a l'alumnat una varietat de cultius que s'acosti als seus interessos i al que després veuran a casa seva o en altres empreses.
A l'escola tenim un alumnat de procedència agrària en un 90% aproximadament, un tant percent molt elevat comparat amb altres centres. Tradicionalment aquest alumnat procedia de famílies amb explotacions familiars de fruita dolça, però els últims anys el sector ha evolucionat i avui en dia les explotacions han canviat i han diversificat els cultius.
Per atendre aquests canvis, l'escola s'ha d'anar adaptant i buscant nous cultius. Enguany tenim un nou projecte entre mans, la plantació de Pi Pinyer. Ens ho explica la Joana Martí, la cap de finca de l'Escola Agrària del Farràs. La realitat és que buscàvem un producte que fos diferent, de cara a també adaptar-ho al tipus d'alumnat que va entrant a l'escola. I buscàvem un producte que fos atractiu i fos rendible.
Ens vam decantar pel Pipilloner perquè s'adapta bé a les condicions climàtiques i a les condicions de sol que tenim a la zona. Tenim aigua per cobrir les seves necessitats sense problema i una cosa important és que ens permet mecanitzar la recollida i això ho fa més interessant perquè no dependrem tant de la mà d'obra externa a l'explotació.
Una cosa important a tenir en compte és el disseny de la plantació. És un arbre que, com sabeu, té les capsades molt amples i hem de fer marcs que permetin el bon desenvolupament de la capsada i també que ens permeti entrar a la maquinària de recolecció sense problemes.
En el nostre cas ens hem decantat per un marc de plantació de 6x6, ja que ens permetrà tenir aquestes condicions. Una cosa interessant respecte al pi és que per avançar l'entrada en producció s'utilitzen plançons de pi pinyer empeltats de pi pinyer que ja és productiu i això ens permetrà tenir pinyes en 3-4 anys. Espero que ho hagueu trobat interessant. Fins a la pròxima!
Som Terra, la ràdio Kilòmetre Zero, a la xarxa de comunicació local. Doncs avui al Som Terra, com no podia ser d'una altra manera, deixo-me que saludi el Jaume Bernis, ell és el responsable del PORSI, membre de l'executiva de JARC-COAC, i a més a més, conseller del Comitè Econòmic i Social Europeu, en representació a COAC i JARC, del PORSI, i Jaume Bernis, havíem de tenir una conversa avui amb tu. Com estàs? Estàs ara mateix a Brussel·les, oi? Sí, em trobo aquí a Brussel·les,
a punt d'entrar a la reunió que tenim del Consell Social Europeu. Hi ha preocupació, m'imagino. Estic preocupat, com no pot ser d'altra manera. Jo crec que tots els ramaders i ramaderers del sector porfí, el 28 de novembre, el recordarem per molts anys.
Posem una mica en antecedents, no? S'han trobat porcs senglars, de moment i fins ara nou, a Collxerola, amb la PPA. Es va establir un perímetre, es va tancar el perímetre, també les granges, i això també ha tingut repercussions en el mercat. Mercolleida va tancar amb pèrdues, amb el preu del porc força més baix que en els darrers anys.
i, a més a més, amb afectacions, per exemple, al mercat exterior, com ara la Xina. Explica'ns-ho una mica millor, tu que ets l'expert, què és la situació a hores d'ara? Mira, la situació, si comencem pel tema de la Covid-19, va hi hauré una baixada el dia 1 de desembre de 9 cèntims. Jo, per dir la veritat, no recordo una baixada d'aquest tipus, però entenc
la baixada d'aquestes deu cèntims, que va degut al paradigma que ens ha canviat. Evidentment, el mercat agafa o marca el que hi ha al darrere de tot el que és a l'hora de posar un preu. Al darrere, en aquest moment, tenim 20 països que ens han d'encar la porta
i que les tonelades de carn que la setmana passada anaven a aquests països ara no hi van, les tenim dins el mercat nacional i el mercat europeu, automàticament augmenta l'oferta de carn i com que augmenta aquesta oferta de carn, baixa el preu que acabarem cobrant els ramaders. En aquest moment aquesta baixada de 10 cèntims ens situa
amb pèrdues molt clares, perquè, diguem-ne, en aquest moment podem estar sobre 1,36 o 1,38, el que ens costa fer un quilo de carn de port, i el preu està uvint. S'estan perdent per quilo de carn 18 cèntims. Bé, tot això és causa-efecte del positiu, dels positius, que han anat sortint, i, evidentment, el sector ramader estem molt preocupats,
perquè nosaltres com a ramaders creguem que hem fet molt bona feina, tot se pot millorar, evidentment, però hem fet molt bona feina amb la bioseguretat de les explotacions ramaders que tenim. Aquesta bona feina, de moment, també es manifesta perquè s'ha de dir molt clar que els brots que tenim són enjabalís i això es fa una salvatge i el paradigma, tot i que és molt greu
que has conaparegut aquests cavalís positius, seria molt diferent que aparegués un porc d'una granja convencional positiva. El paradigma encara seria molt pitjor, però confiem i compartim, la veritat, l'esforç que s'està fent per part de l'administració catalana i central en col·locar en aquesta zona dels 6 quilòmetres, ja en parlen de més de 500 persones,
per poder trobar els cavalís, siguin morts o siguin vius, i mirar que entre tots de quin pugui sortir la malaltia, o en aquest cas el vector de la malaltia, que és el cavalí, i aquí hi hem de ser tots i treballar a una, que és el que s'està fent. Nosaltres el que trobem més greu, i això ja ho hem denunciat des del JARC molts cops, i també des de COAC a nivell estatal,
és com s'ha tractat la fauna salvatge aquests últims anys. I aquí ara parlem dels cavalís, però evidentment parlem del llop, parlem dels conills, parlem de l'os. Clar, volem tindre o continuar tenint fauna salvatge o volem tindre fauna salvatge que ho era fa 5-7 anys i ara ja és fauna urbana. Vull dir,
Estem en aquest punt, perquè els jabalís que en aquest cas veiem a la serra de Collserola, que se tancen amb les papeleres, o tu estàs assentat en un banc allà al parc i se t'a tancen i el jabalí com si fos un gosset ha demanat menjar. Quan veiem aquestes imatges que fan molta gràcia, és on veiem el nivell de feina que s'ha deixat de fer amb el tema de la fauna salvació. I aquí
hem de posar damunt de la taula el paper dels caçadors. Els caçadors, com els pagesos i els ramaders, cada vegada n'hi ha menys. Per què n'hi ha menys? Perquè se'ls ha complicat la vida de poder sortir a caçar. Perquè resulta que per fer una batuda de jamolís hem de fer un llibre o hem d'omplir un llibre de paperassa i burocràcia i resulta que els acaben dient
A veure, l'hau de matar bé en aquest cavalí. Aviam, en quin extrem estem? Ara resulta que aquests cavalís, que han augmentat a nivell espanyol un 500%, la cabanya, a nivell europeu un 750%, ara aquests cavalís són els vectors d'aquesta malaltia. I aquesta malaltia, que la feina que hem fet dels...
perquè els ramaderes i ramaderes de cobrir les escenes amb la bioseguretat i tindre un grau de visibilitat molt elevada, resulta que la fauna salvatge mos pot transmetre la malaltia d'aquí cap allà i pobrets, pobrets. Torno a dir, des del JARC, des de COAG, s'ha denunciat aquest desequilibri entre el que és fauna salvatge i fauna urbana, per dir-ho d'una manera.
I aquest desequilibri s'ha deixat produir, perquè hi ha grups, i deixem-ho dir així de clar, animalistes, que no coneixen el sector ramader ni el sector pagès, que ens han portat a blindar aquests animals, que són fauna salvatge i haurien de continuar sense fauna salvatge, els hem arribat a blindar i resulta que ara...
els conills ens fan el mal que fan tant el cereal com els arbres fruiters, els ossos ens maten bé d'ells, els llops ens maten els corders i ara resulta que el vector principal de transmissor d'aquesta malaltia que és tan i tan important, que és la PPA, tenim el jabalí que la pot portar d'aquí cap allà perquè n'hi tenim un 500% més. Estem aquí, Pili.
És molt greu que la feina en què hem fet els ramaders protegint les nostres explotacions ramaderes i que l'administració en demanda moltes vegades que les pròpies organitzacions agràries JARC i COAG no ens ha escoltat. I arribem al punt que ara ens trobem els cavalís als parcs, ens trobem en accidents, inclús mortals, que han provocat els cavalís.
I no se'n parla. On hem arribat? Aquest dia ho dèiem en un altre mitjà públicament, Pili. L'administració s'ha escoltat molt en aquests grups que defensen els animals i no li ha donat la importància que té tindre una fauna salvatge controlada i ara tenim causa-efecte d'aquest descontrol de la fauna salvatge.
Jaume Bernis, moltes gràcies per ser avui amb nosaltres i fer-nos un petit espai en la teva agenda apretada. Molta sort, que vagi molt bé. Gràcies, Pili. Esperem que es mantingui el brot allun d'estar ara i que no s'ha trasllat. Esperem.
Avui posem la mirada en els premis a la millor poma golden en totes les seves categories i ho fem amb el Sergi Balué, que és el cap sectorial de la fruita dolça de jarg de joves agricultors i ramaders de Catalunya. Sergi Balué, benvingut. Què tal? Com esteu? Doncs bon dia i molt bé. Moltes gràcies. Com va anar aquesta gala i aquesta novena edició, perquè ja en porteu nou, l'any vinent, números rodons i arribareu a la dezena.
Sí, sí, ja és la novena edició, cada vegada aquests premis agafen més ressonància, agafen bastant més zona i més participació. Vull dir, estem molt contents, vull dir, és un premi que ja està reconegut i que ja ha estat premiat en anys anteriors, molts ho han aprofitat i els ha representat un valor afegit a la seva fruita, que és el que estem reclamant nosaltres i el que volem. Rècord de participació, Rècord de participació de fora de Catalunya també guany.
Sí, sí, també han participat altres regions que participaven poc i també hi ha hagut guanyadors d'altres zones que no són de Catalunya. Vull dir que això també amb altres regions també es fan molt bones pomes. I en guany, a més a més, canvi d'escenari perquè s'ha integrat dins de l'agrobiotec, aquesta nova fira de Lleida.
Sí, clar, ara la nova fira de Lleida, la nova fira de Sant Miguel, diguéssim. Agrobiotec han volgut donar també un valor afegit, una ressonància. És un premi agrari i creiem que és el lloc ideal per representar els pagesos, perquè aquesta fira és pels pagesos, pels tècnics, però el món de l'agricultura és un escenari ideal per fer aquests premis. Anem als guanyadors, als guardonats. Qui van ser i en quines categories?
Doncs bueno, aquí tenim les diferents categories, vull dir, si volem parlar, a veure, jo què sé, per exemple, la poma, la més dolça. La més dolça ha sigut per tornafruits. Tornafruits, any darrere any se presenta, normalment, vull dir, ja no és el primer any que guanya aquest premi, vull dir, té, és una cooperativa, és una zona de poma d'excel·lent qualitat i té uns pagesos de 10 i va presentant, enguany ha guanyat la més dolça.
Quin altre?
Llavors, la més cruixent, la més cruixent ha sigut per mirar el Camp Fruits. Que també repeteix, ja havia sigut, havia guanyat altres premis. Sí, sí, també havia guanyat altres anys. I, bueno, en guany torna a repetir. Això què vol dir? Que continuem fent la feina molt ben feta. Tot és un conjunt. Clima, pagesos, comercials, tècnics. Per fer la millor poma golden se necessita tot un conjunt.
La poma més dolça, la més cruixent... Sí, llavors tenim... La de millor aparència, també, no? Qui va ser el guanyador? La de millor aparència va ser Baró i Fill. Vull dir, també, clar, és una nova zona, una zona que vella guarda, que fa molts anys es produïa poma, però es va deixar de produir, vull dir, amb gran escala. Ara es torna...
La família Baró i Fix han fet allà unes finques i ara sorten els resultats. Vull dir, els resultats a millor aparència. I llavors també... Bueno, la millor poma ecològica en guany
ha sigut d'una poma que no és de la zona de Catalunya. Vull dir, ha sigut de Saragossa, de Rueda de Jalón. Vull dir, van estar, van venir també, van estar amb nosaltres, van estar molt agraïts. Són uns agricultors que van fer la reconversió del convencional ja fa uns deu anys a l'ecològic. Estan molt contents i estan, bueno, estan tirant en van i, bueno, molt agraïts per aquest reconeixement que els vam donar.
I cal desvetllar aquí, es va emportar la Supergol, que és la reina de les reines, aquella poma que ho té tot.
Sí, la poma que el conjunt seu és les millors característiques ha sigut per baró i fich. Vull dir, vella guarda, unes plantacions joves, unes plantacions que estan amb una altura adequada i a la marinada, sota malla, vull dir, amb el clima ideal i perfecte. I vull dir, i uns grans productors amb uns grans tècnics darrere d'aquesta empresa i estan fent un producte excepcional.
aquests premis els impulseu JARC, però al darrere també hi ha altres entitats tan importants i solvents com l'IRTA, no? Sí, correcte. Ja fa anys, des de la primera edició, vam crear un panel de cata, que no el teníem, vull dir, no existia, i vull dir, conjuntament amb l'IRTA, JARC i l'IRTA, vam crear aquest panel de cata i vam tindre que ensenyar a...
A gent a catar pomes. Igual que hi ha gent pel vi i per l'oli, ara també hi ha gent especialista a catar les pomes. Això ha costat uns anys i, bueno, any darrere any anem millorant. Que bé. Llavors també el que et volia dir, Pili, és moltes gràcies a tota la gent que ens està donant suport, a tots els col·laboradors, a tots els espònsors que tenim, perquè sense ells això no es podria fer.
I també a tots els pagesos i cooperatives, SACs, a tota la societat, que ens estan donant suport, perquè sense ells no tindria sentit aquest premi. L'any que va arribar a la desena edició, parlant-nos una mica dels inicis, no? Quina va ser la motivació per tirar endavant aquests premis? Penseu que potser valia la pena reforçar la marca de la Golden?
Aquests premis ja fa anys, en aquells moments, el JARC, que el responsable era el David Borda, i parlant amb la sectorial, vam tenir o va tindre la iniciativa de donar una motivació als pagesos, donar un valor refegit a algun producte, a alguna fruita. Aquesta fruita la que vam elegir, la que era més comú,
i la crema més representativa en aquells moments a Lleida era la poma golden. S'han pogut fer la pera blanquilla o la conferents o nectarines, però vam decidir la poma golden perquè és un producte que tothom coneix, se fa en moltes zones,
I gràcies a l'esforç del David, de la sectorial i tots els tècnics de JARC, s'hi va tirant i a partir d'aquí es va començar a treballar i l'any que ve serà la desena edició. Deu anys ja. Deu anys i estem molt contents i esperem seguir amb aquests premis. Tots els col·laboradors IRTA, productors, estan contents amb aquest premi.
Tenen un reconeixement. El que intentem posar és això, en valor, la feina del pagès. La feina que una poma, quan la vas a comprar a la botiga o al supermercat, té molts dies darrere. Té una família, té una gent que ho ha treballat, té 365 dies. I això moltes vegades no hi pensem, no li donem el valor. Quan fas una mossegada amb una poma hi ha moltes coses darrere.
Vull dir, ha passat molts dies, és una cosa a l'aire lliure, no està a sota un teulat que es pot protegir. Vent, aigua, fred, calor, costa molt tira en van. I això jo creiem que el reconeixement als agricultors, ja no qui guanya, sinó a la resta dels agricultors, és un premi que va per a ells.
De fet, abans has dit que ha passat desapercebut i potser és prou important que ha servit per als productors, productores, no?, aquest premi per donar-li més valor a les seves pomes. No sé si heu pensat també fer algun tipus de distintiu que proposa les pomes per saber que quan les comprem són aquelles pomes que han guanyat. Doncs el Premi Golden al més crocant, al més cruixent o a la millor aparència. Això vindrà també a la desena edició potser?
Sí, sí, bueno, hi ha els guanyadors, hi ha algun guanyador que els que embalen o els que manipulen ells la fruita, vull dir, a les seves caixes o als seus llocs de venda, ja hi fiquen un guanyador al premi de la millor poma golden. Vull dir, hi ha Baró i Fich mateix, li està donant una molta revelància i li està donant un valor refegit a la seva poma.
Estan molt contents i el joc, si quan va la gent a comprar aquella puma, quan veu que ha estat guanyadora d'un premi,
un premi que està avalat per l'IRTA, està avalat pels productors, està avalat per gent de l'administració, li dona aquest valor refegit al producte. Vull dir, no és un producte banal, un producte marca blanca, no, no, ja té un nom. I això li està... està arribant, que és el que volem, que arribo al final un valor al pagès.
Doncs suposo que hi ha la mirada pensant en la desena edició, espero tenir com a mínim la quantitat de productors i productores que s'han presentat enguany. Sí, no, esperem tenir els mateixos més, encara falta molt, encara falta molt, però esperem que es presenten altres ones que en aquests moments no es presenten, tindrem més pagesos que s'animen a presentar i, bé, i ni que no guanyen, vull dir, tens un estudi de l'IRTA que et diu la teua poma en quina situació estàs i com la pots millorar. Ah,
Clar, perquè això ho tenen tots els que es presenten. I això és gratuït. Tots els que es presenten, el panel de cata i de tot, t'ho entreguen un informe de les característiques de la teva poma, que això també és molt interessant.
Doncs Sergi Valuer, per molts anys, gràcies per venir a explicar-nos-ho, i ara, doncs això, tastar aquestes pomes i a disfrutar-les, que és el que ens toca a nosaltres, ara ja parlo com a consumidors, productors com a productors, que facin unes bones pomes, llarg que les aralitzi i doni els premis, i nosaltres com a usuaris, com a compradors i compradores, a comprar pomes les premiades. Així ha de ser i a menjar una bona poma golden.
Aikus a la vora del canal, la píndola emocional d'admiració per la natura amb la Rocío López. Rocío López, benvinguda. Hola, moltes gràcies. Avui comencem una nova secció al Som Terra amb una enamorada dels haikus, dels haikus. Sí, sí, bueno, dels haikus en català, però si ho pronunciem en japonès, haikus, també ho podem dir. Què són els haikus, Rocío? Doncs el haiku és un poema breu d'origen japonès inspirat en la natura.
i especialment en el canvi de les estacions. Per això sempre hi ha una paraula, una paraula que se li diu paraula estació, que es diu kigo. Sempre ha de ser present en un haiku, o per almenys en un haiku dels tradicionals, dels de sempre. S'està estructurat en 17 síl·labes distribuïdes en tres versos, 5, 7, 5. També pot ser flexible, a vegades pot tenir una més o una menys, perquè ja sabeu que quan són traduccions,
o depèn de com se llegeix o com se medeixi el vers, si és en català, si és en castellà, sempre hi ha una síl·laba més o menys i tot això és una mica bastant flexible. El que sí que està més ben considerat és que mantinguin aquesta tradició, perquè ara es fan també molts haikus que són d'altres motius que no són relacionats amb la natura,
I els que són una mica més puristes diuen, bueno, això dieu-li una altra cosa, però no li digueu haikus. Els haikus van relacionats amb les estacions, relacionats amb la natura i amb la impressió i amb l'emoció que algun fet natural a nosaltres ens afecti d'aquella manera que ens fa treure aquestes 17 paraules que ens han emocionat. Per això l'hem introduït al Som Terra, perquè al final parli de la natura de la...
Exactament. El son terra, sí, em sembla perfecte, perquè nosaltres també estimem la natura, igual que aquests poetes haijins i haijines japonesos, estimem la natura, la fem nostra perquè és nostra i nosaltres som d'ella. És per això la nostra admiració per aquesta petita píndola literària que parli de la natura amb aquesta sensibilitat i amb aquesta emoció.
I aquesta secció es diu haikus a la vora del canal perquè és que quan vas caminant al cantó del canal, no?, és que et venen totes aquestes imatges. És que quan vaig caminant pel cantó del canal o està la foto aquella precisa perquè, a més, és això un haiku, és quasi una fotografia d'un instant, no?, que t'ha conmogut.
i que t'ha emocionat, i primer són aquestes fotos, que n'hi tinc moltes, que són molt maques també, i després són aquests pensaments, i això que t'aboca allò que estàs veient o que t'ha conmogut o que t'ha emocionat. Per això són haikus a la vora del canal. I cada setmana ens importaràs dos. Un de clàssic, el que podríem dir tradicional, podríem dir-ne tradicional,
Sí, sí, tradicional del tot. Tradicional partint de la base que el haiku ja també deriva d'altres poemes, de poemes japonesos que també ja derivaven de poesies xineses i tal, però clar, sí, sí, tradicional, estem parlant del segle XV, XV, XVI, XVII, XVIII, amb famosos poetes, sí, sí.
Quins anys portes avui? Jo havia pensat per començar a llegir un que és del Matsuo Basso, que està considerat com el gran dels grans perquè va ser el que va introduir o que gràcies a ell va estar considerat el haiku. Ja t'he dic que abans hi havia altres fórmules poètiques que eren les que estaven més ben considerades i el haiku no estava tan ben considerat. Va ser Basso que li va donar aquest prestigi gràcies a la seva categoria i al saber fer.
Us llegirem un del vaso ara mateix. Tardor. La senda ningú no la recorre aquesta tarda. Aquí el teniu. No se tracta d'explicar-ho. Se tracta que vosaltres sentiu el que aquesta persona en aquell moment li va fer fer aquestes 17 síl·labes.
tan profundes i el significat que vosaltres li volgueu donar. I l'actual? Bé, actual, més que actual, he pensat de llegir un d'Octavio Paz, que va ser una de les persones en literatura espanyola que va introduir el haiku.
I és molt significatiu, per això el llegirem. I és, el mundo cabe en 17 sílabes, tu en esa choza. És que diu la grandesa d'un haiku. 17 sílabes i en aquestes 17 sílabes caben totes les emocions que a tu et poden provocar un fet natural, la natura en sí. El trobo meravellós i jo penso que és una bona manera de començar.
per explicar el que són els haikus i disfrutar d'ells. Gràcies, Rocío. Fins la setmana vinent. Moltíssimes gràcies a tu, Pili. Som Terra a la teva ràdio de proximitat i a la xarxa més.