Som Terra a la teva ràdio de proximitat i a la xarxa Més. Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també es sembra. Bon dia, oients de Som Terra. Avui us volem parlar de la col·lecció de varietats de puma, de pera i prèssec que tenim a l'escola.
En primer lloc, heu de saber que les varietats tradicionals, en aquest cas de fruita dolça, són el resultat del procés de selecció del pagès, que durant anys ha triat les varietats més adaptades a les característiques del territori. Aquestes varietats tradicionals són més rústiques i normalment més resistents als agents patògens externs i són ideals per al cultiu en producció agrària ecològica.
La selecció antigament va permetre que, quan encara no hi havia mitjans de transport ni els sistemes de conservació actuals, els pagesos poguessin subministrar fruita als mercats locals i conservar també aquests productes fent confitures i altres elaboracions com ratafies o com sidra. A l'Escola Agrària del Farràs
en un lloc recollit i escollit de la finca de l'escola, hem destinat una parcel·la d'una extensió d'una hectàrea aproximadament a la nostra col·lecció de varietats tradicionals i autòctones que hem anat recollint al llarg de vuit anys. Les varietats de poma són unes 40, unes 50 varietats de pera i unes poquetes de prèssic. Algunes us sonaran.
De poma, per exemple, tenim morruda, bellesa de Roma, morro de llebre o gaia. De pera, potser us sonarà la campaneta, la sarmenya o la rolleta. I de prèxic, per exemple, roig del rito, de la boga o el mateix pollero.
Aquesta col·lecció ha estat possible gràcies a la col·laboració i a l'interès d'entitats, d'associacions com cultures trobades, de centres de recerca com l'IRTA, que han caracteritzat i difosa aquests cultius, i a particulars dedicats a la conservació de la diversitat.
Però la feina més important és la dels pagesos que han mantingut i cultivat aquestes varietats al llarg dels anys, contribuint a la supervivència i al manteniment del nostre patrimoni agrícola. Fins a la pròxima!
Doncs parlem amb la Federació Vícola Catalana pel confinament d'ous, pel risc d'influència aviària i també per la pujada del preu dels ous. En tant que directora de la FAC, què ens pots explicar? En quina situació us trobeu ara mateix? Bé, s'ha establert que el risc d'entrada d'influència aviària aquí a Espanya és un risc molt elevat, això ho estableix el Ministeri.
en base a una sèrie de criteris objectius. Mira els casos que hi ha a tot Europa, mira també qui són els moviments de les aus migratòries, mira també les temperatures, i els científics fan les seves avaluacions. I aquest risc està pujant d'una forma molt elevada. Aleshores, davant d'això, a part de demanar a tota
a tota l'havicultura espanyola que estrem les precaucions, bioseguretat al màxim, doncs el que també s'ha volgut fer és dir, com una mesura més de prevenció, anem a confinar totes les aus que normalment es crien a l'aire lliure a dintre perquè així reduïm també el risc d'exposició a les aus silvestres.
I això com afecta a les granges? Ho tindran fàcil, complicat? Això afecta només a les granges que tenen els seus animals a l'aire lliure. Això vol dir les ecològiques o les gallines d'aire lliure, que igualment tenen unes naus. Està clar que aquests animals no...
estan habituats a sortir l'aire lliure, per tant, no és una cosa ni desitjable ni bona. Però tinguem en compte això, que afecta un número reduït d'animals. I poden posar alguna solució? Poden posar algun tipus de reixes perquè no hi ha tacte amb altres aus? Això seria possible o no? Més que reixes, o sigui, sí que ja l'administració ho té perfectament establert,
Més que reixes és posar xarxes que impedeixin no només les aus sinó també les seves secrecions. O sigui que quan fan caca les aus no caiguin al pati. Perquè aleshores això és una font de contagi. Aleshores són xarxes realment d'un forat petit i s'ha de cobrir una part molt important. Llavors diem que és una instal·lació complexa i cara.
Aleshores, realment hi ha molt poques grances que això s'ho puguin permetre. Una de les coses que reivindiqueu des de la FAC és que vosaltres sempre ja treballeu amb estrictes protocols de bioseguretat. Sí, i ara que hi ha aquesta situació, encara molt més. Però encara treballant en tots aquests protocols de bioseguretat,
no es pot mai dir que el risc sigui zero, ni molt menys, i més en aquesta situació tan difícil que estem, d'aquest risc tan elevat. Per tant, encara que no ens agradi, o sigui, nosaltres som perfectament conscients que la mesura del confinament és una mesura que va en contra d'aquestes aus que normalment estan a l'aire lliure, és un mal necessari per aquesta situació i que esperem que passi aviat aquest risc tan elevat i aquests animals puguin tornar a sortir fora.
Això ha fet pujar el preu dels ous. El que sí que sabem és que la cistella, el preu dels ous, ha pujat considerablement en les últimes setmanes. No té res a veure amb el confinament. El número de gallines que estan a l'aire lliure no arriba ni al 10%.
No, no, i a més, si us en recordeu, ja aquesta primavera, o ja no me'n recordo si va ser a l'hivern, que va haver també una pujada important dels preus, perquè als Estats Units i a Europa hi havia també molta crisi amb la influència, hi havia molt poca oferta i un consum elevat, i això s'ha tornat a donar. Ara a Europa en té molta influència viària, però molta.
I això fa que realment l'oferta d'ous hagi baixat. Però a nivell europeu, no a nivell de Catalunya, és això, Anna? Sí, però és que estem en un mercat global. Sí, sí, global totalment. Absolutament. I hi ha un altre element, ara jo crec que no és el principal, però també cal tenir-ho en compte, que és que les granges a poc a poc estan fent una transició cap a sistemes que no són de gàbia. Amb aquesta transició...
Primer, hi ha un temps que les granges estan buides perquè estan canviant. I després es poden entrar menys animals, hi ha menys producció. Llavors això, amb la influència i a més a més amb un consum que tira a l'alça, tot això fa que hi hagi un desequilibri que està provocant aquest increment de preus. És cert també que cada vegada consumim més ous i això també afecta, hi ha més demanda. Sí, sí, sí.
L'ou s'està reivindicant com el que és, un aliment de molt d'alta qualitat, un aliment molt proteic i la gent ho està reconeixent i la demanda està pujant a nivell mundial també.
I Anna Toda, no fa massa dies, celebrant el Dia Mundial de l'ou, no?, parlàvem de com llegir les etiquetes dels ous, que tots, cada un dels ous, tenen aquesta traçabilitat i podem saber si són ous ecològics, amb el 0, amb l'1, amb el 2, amb el número que ens indica, doncs, això, fins a quin punt, no?,
són d'ecològics, aquests ous, aquesta influència viària pot afectar, com molt bé deies ara, que alguns productors facin un pas enrere en fer ous més ecològics, amb gallines que estiguin a l'aire lliure, etcètera? No sé com. Jo crec que no. Jo crec que anem a veure l'havicultura i també dintre d'aquesta la d'ous,
és una cosa molt professional. Llavors, jo crec que els avicultors ecològics, que no és fàcil fer ous ecològics, o sigui, realment tota la producció ecològica és complicada, és cara, volen reivindicar també de dir, escolta, som avicultors ecològics i seguirem fent aquests ous ecològics. Que això anirà passant? Bé, doncs, escolta, sembla que sí.
Ja fa aquí a Catalunya un temps que no en tenim, de casos d'influència viària, però en qualsevol moment el podem tenir. Llavors, també hem de ser conscients que això passa i que les instal·lacions han d'estar preparades per tenir durant uns mesos aquestes gallines que haurien d'estar fora, tenir-les dintre.
Però no crec que això passi a canviar-ho, eh? La tendència. No vull fer-ho, sí, jo crec que no. Anna Toda, com dèiem, directora de la FAC de la Federació Bícola Catalana, gràcies per avui ser-hi amb nosaltres i explicar-nos aquesta lletra menuda. Que vagi molt bé. Moltes gràcies a vosaltres.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del còmbig a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus. Nou episodi del residu al recurs amb el nostre ambientòleg expert en gestió de residus, el Joan Ibars. Benvingut de nou. Com estàs?
Molt bé, bon dia. Molt bon dia. Continuem parlant de les facció... fraccions, no les faccions, de les fraccions, i avui posem la mirada amb la resta. Sí, hem anat parlant de totes i ara ens toca la lletja, per dir-ho d'una forma, que és la fracció-resta, que és, en principi, hi hauria d'anar amb ben poques coses, que és tot el que no té una...
no té un reciclatge clar i és aquesta fracció. O sigui, què hi va en aquesta fracció? Doncs, en principi, pocs residus, però aquests són tèxtils sanitaris, com per exemple bolquers, compreses, la pols, les borilles...
plàstics que no són envàs, com per exemple bolis, joguets, coses així. També s'ha de fer una mica de reflexió perquè dius són pocs però potser no són tan pocs perquè moltes vegades hi ha plàstics que els tirem als envasos i no ho hauríem de tirar.
o no, hi ha residus que realment, o sigui, en van més potser del que ens sembla a vegades, perquè no tots els residus tenen una solució fàcil o una solució de reciclatge. On els hem de depositar? També molt fàcil, el contenedor gris o el porta a porta, doncs cada 15 dies es recull o setmanalment, depèn del tipus de porta a porta.
On van aquests residus? Doncs la majoria van a plantes de selecció de resta. Hi ha una llei europea que ens marca que cap residu pot anar a un abocador directament i per tant, prèviament, han de passar per plantes de selecció de resta. Després, aquí es fa un triatge
I entre un 20 i un 30% del que hi arriba es valoritza com un material, matèries primeres de baixa qualitat, tenen molt poca sortida al mercat, o també un compost de baixa qualitat, perquè és un compost barrejat amb molts microplàstics, molts petits elements, molt difícil de separar.
i el rebuig d'aquesta planta acaba venant a l'abocador, a un dipòsit controlat de residus.
Quins avantatges tenim de fer bé la fracció resta? Doncs de no contaminar altres fraccions. Per això ho diria que més residus del que ens sembla hi van i és important de vegades també tirar-los a la fracció resta perquè no ens contaminin altres fraccions que ben classificades tenen molt valor. Aleshores, quins productes no obtenim? No obtenim molt poques... Bé, el que hem dit abans, matèries primeres de baixa qualitat, que...
ens acaben comprant alguns recicladors, però que ens compren quasi com per fer-te un favor, perquè tenen molt poca qualitat, normalment s'han d'acabar de separar millor, o sigui, les plantes de tractament o triatge de la resta tampoc acaben de funcionar molt bé, perquè són molt difícils, perquè la resta en si, quan arriba tot tan barrejat, hi ha molt material allà, molt material molt diferent, i per tant, costa molt que sortim bons productes.
Com podem evitar la generació de resta? Primer que tot, classificant els residus, tirant-ho tot a les fraccions que toqui i després buscar alternatives reutilitzables. Per exemple, bolquers reutilitzables o el tema de la menstruació, les copes menstruals. I després, sobretot, evitar, fer prevenció. Crec que és la millor forma d'evitar la generació de la resta.
Et volia preguntar una cosa. Per què la pols va a la resta? La pols o, jo què sé, la sorreta a l'hora d'escombrar? Clar, perquè és inorgànic, no? I al final és una cosa que acabes tirant la resta. Moltes vegades la pols... Però és inorgànic si normalment la pols és la pell. Pels. Pels, no? Sí. Sí.
que fas una boceta miserable, no? Sí, sí. Això podria tirar l'orgànic. Sí, hi ha gent que ho tira l'orgànic, a vegades ens ho diuen, però jo crec que és, o sigui, com que acabes a emburrir sol, por, vull dir, pels, doncs jo acabo de... crec que és resta, al final, no és algo que sigui compostable, vale? I per tant, doncs va, va la resta.
I també una altra pregunta, que sovint això ens passa quan fem trobades, sopars, dinars amb amics, amb aquests plats i gots que són de cartró però que són d'un sol ús. Això també va anar resta al final, o no? Ho hem de mirar bé. Hi ha cartrons d'aquests que són compostables, per tant, si té el segell de compostabilitat ho podem tirar amb la fracció orgànica.
Si són un cartró que no té cap plàstic entre mig, podria anar fins i tot a la fracció cartró, si està bastant net, si no té molta resta orgànica, i si no, sí, si no hauríem de tirar la resta. Si és un cartró d'aquests que té plàstic entre mig, que després no es podrà reciclar, és millor tirar-ho a la resta que no que ens dificulti el procés de reciclatge posterior.
Amb què més podríem tindre dubtes? Què és el que et pregunta la gent?
doncs, bé, molts plàstics, no?, tipus d'uns encenedors, bolis, juguets petits, coses d'aquestes que et van sortint per casa, no?, i que al final no saps què fent i realment et fa mal, però van a la resta. Et fan a la resta. I escolta, perquè l'altre dia vaig fer un taller, no?, l'altre dia fem molts detallers de lectura en veu alta a les escoles i portem d'aquests papers, ai, perdó, d'aquests palets de fusta. Mhm.
I vam tindre un momentet de mirar, no?, a senyor Google per saber exactament si era un orgànic. Orgànic, sí, sí. Orgànica. Sí, sí, és com una... Bueno, si no és una fusta... No, perquè va a la boca, o sigui, és una fusta de gelat. Pot tirar, pot anar a l'orgànic i es compostaria. No resta. No, no.
Què més? Mira, per acabar, et volia explicar una iniciativa d'uns municipis italians que van fer o van crear... O sigui, són municipis que es van caracteritzar per fer una política de residu zero. I una d'aquestes polítiques va ser fer el centre de recerca Refute Zero, que és... El poble on va començar tot és Capanori,
potser es diu Capanori, no ho sé, com sé la pronunciació, però bé, era arrel que allí volien fer una planta incineradora, doncs la ciutadania es va mobilitzar per aconseguir l'invers, aconseguir que no anessin residus a la fracció en resta i per tant que no calgués fer una incineradora.
I aleshores van començar a recollir porta a porta, compostatge, fomentar la reutilització, la reducció d'envasos... I una d'aquestes coses era el centre aquest de recerca, que el que feien era, un cop classificat tot,
què és el que els queda ja a la resta i a partir d'aquí el que fan és posar-se en contacte amb les empreses que generen aquell producte, han creat un laboratori de materials per, per exemple, treure plàstics que no són compostables i posar plàstics compostables o coses que no són reutilitzables, poder-les fer reutilitzables. I bé, crec que és un gran exemple a seguir, aquest, no?, d'analitzar què tenim a la resta
i quines alternatives tenim perquè no hi vagi. I això crec que ho pot fer tothom a casa seva, també. Doncs ens quedem amb aquesta bona pràctica que podem copiar totes i tots a casa, que aquesta seria la finalitat. Això, sí, sí. Joan Ibar, gràcies. T'esperem la setmana vinent. Moltes gràcies a vosaltres. Adeu.
Som Terra. Expliquem del sector primari sense estereotips.