Dones amb talent. El programa de Girona FM fet amb el cor per descobrir relats de dones que inspiren. Converses amb ànima per compartir, celebrar i reconèixer lideratge en femení. Un espai per donar veu a dones gironines des d'una mirada amable i plena de tendresa. Amb Neus Vila i Figuereda.
No segueixis el camí fet, ves on no hi ha camí i deixa rastre. Muriel Astrode, una poeta americana de finals del segle XIX, va defensar ja el lideratge femení. I aquesta és la frase per donar-te la benvinguda. Cristina Borràs i Ferrer, com estem? Doncs molt bé i molt agraïda per aquesta frase perquè realment m'hi sento molt identificada. Així que un plaer estar avui aquí amb tots vosaltres i amb tu, Neus.
Doncs fantàstic, i començarem dient que tota una vida, Cristina, envoltada o abraçant l'esport. Però com t'agrada a tu presentar-te? Jo sempre dic que m'agrada presentar-me amb xandall. Recordo que quan a la universitat sempre ens deien els del xandall, perquè nosaltres estàvem envoltats d'advocats, de gent del món, de comptable, gent que estudiava odontologia, i clar, nosaltres anàvem sempre amb el xandall, perquè la nostra carrera és molt pràctica.
llavors bé, me considero una persona que m'agrada el caminar i el fer caminar que recordo quan el meu nebot una vegada a l'escola li van dir a què es dedica la teva tieta? va dir a caminar i em va quedar aquella frase gravada i al final és això és buscar aquesta comoditat amb cadascú amb allò que s'hi sent còmode i jo m'identifico com una dona que el que vol és generar moviment i en aquest cas a través de la marxa nòrdica
Per tant, ja tenim dues paraules importants, el verb caminar i la marxa nòrdica i que vas estudiar les ciències de l'activitat física i l'esport. Hi ha algun motiu, alguna persona, algun punt d'inflexió?
que te motiva a fer aquest camí? Mira, jo tota la vida he estat vinculada a l'esport, com molt bé has dit, en diferents àmbits, però sí que he estat molt vinculada al món del bàsquet, he estat 25 anys jugant a bàsquet i he tingut la gran sort de tenir bons entrenadors amb mi, que ja em van inculcar que l'esport no és només la part de la competició, sinó que també és cuidar-se.
Llavors aquí jo vaig tenir uns bons referents quan era petita, i aquells entrenadors que vaig tenir a l'adolescència que em van dir que és important que fem escalfament, que estirem, que bevem, que poden ser petits detalls, solo que a mi em van fer aquest clic per després dir, ostres, jo em vull dedicar en aquell moment a l'entrenament. Jo per mi veia la carrera d'educació física com una professió per poder-me dedicar a la preparació física. Aquí va ser el meu clic.
Un clic que fins a la data d'avui t'ha portat a que ets feliç caminant, però fas feliç amb molta gent caminant, perquè al final la salut i el caminar van de la mà. Què és exactament nordic walking?
Nordic walking o marxa nordica estem parlant de caminar, però caminar des de la consciència, busquem un bon caminar, aquella postura que hem anat perdent al llarg dels anys, però a partir d'aquest bon caminar afegim uns bastons, però per impulsar-nos.
I a més a més hi ha tota una sèrie de detalls tècnics, per tant podríem dir que la marxa nòrdica és camíno amb consciència, buscant una bona postura i sobretot buscant impuls. D'aquesta forma és quan treballem tot el nostre cos, no només les cames sinó també la part alta, braços, espatlla, tot el que seria la faixa abdominal, és un caminar complet i sobretot saludable.
I com deies abans, és un caminar conscient, no? Perquè a més a més hi posem totes les parts del cos. I aquest impuls ens ajuda també a empoderar-nos, a dir, no? Sí, sí. Jo aquí sempre dic que hem de caminar amb fermesa i amb determinació. I amb la marxa nòrdica activem el 90% dels músculs del nostre cos. Si ho comparem amb un cotxe passem a ser un vehicle de tracció doble roda, a ser un 4x4. Per tant, l'impulsar-te també amb els braços, què fa? Que tot el teu cos es recol·loqui, la vema extern, la postura és molt més bona, és més saludable...
I a la vegada aquests músculs que també activen la nostra cosa ens ajuden a avançar amb més força i amb més fermesa cap endavant. En aquest cas seria per fer un trajecte, però que també hi ha molta simbologia al darrere, perquè al final ets tu com avances per la vida. Llavors, si t'impulses amb els bastons, la vida l'avances d'una altra manera, perquè ets tu qui t'estàs empoderant, com molt bé has dit, amb aquests bastons que t'ajuden a impulsar-te amb més força, amb més fermesa, amb més determinació. Això és molt important.
I per vegades bastons, no pals, perquè a vegades hi ha hagut bastons, és la paraula clau. Jo sempre dic que la marxa nòrdica l'hem de transmetre correctament. El pal és el pal de la llum, el pal de l'escombra, els pals d'Hisenda, com dic jo sovint. I el bastó és l'eina que ens ajuda o ens facilita el caminar, ja sigui un bastó de senderisme, de marxa nòrdica o d'ortopèdia, però són bastons. Bastons, bastons, molt bé. I hi ha alguna condició física especial? És a dir, totes i tots podem començar o hem d'anar fent nivells?
Tothom que sigui capaç de caminar és capaç de fer marxa nòrdica. Pot ser un ratolinet d'oficina, una persona amb limitacions físiques o un gran esportista d'eli, tothom que pugui caminar. Ja puguis fer 100 metres, 50 o 100 quilòmetres. Simplement que necessitem un espai vital, perquè la marxa nòrdica, el fet d'afegir-hi uns bastons, fa que potser amb un senderuret molt estretet no tinguem l'espai suficient. Per tant, més que pensar en la capacitat física de la persona...
Està clar que després la marxa nòrdica l'adaptarem a cada persona, a les seves necessitats, a la seva condició física, però tothom que sigui capaç de caminar pot fer marxa nòrdica i això la fa una activitat inclusiva. Jo sempre dic, jo he jugat a bàsquet 25 anys, però ara ja no em sento.
igual, per anar a jugar a bàsquet. Hi ha esports que amb l'edat ens van limitant. La marxa nòrdica és a l'inversa, és intergeneracional, és transversal i és una activitat que tothom hi té cabuda, no? Això és fantàstic. I és fantàstic. De fet, una activitat que pugui ser inclusiva, però que ja saps que te genera bona salut, on ens hem d'apuntar, no? Seria una mica la pregunta. Exacte.
10, 12 anys des del 2012, si no em falla la memòria. Aviat estem entrant, estem al 14è. El 14è any. Creus que es coneix prou a nivell del que és Comarques Gironines, el concepte de marxa nòrdica? El que és Comarques Gironines hem fet ja molta feina.
El que passa és que queda molt encara per fer. Hem de tenir en compte que la marxa nòrdica arriba a Catalunya i a l'Estat el 2005. Per tant, és una activitat jove. Aquí arriba el 2012, a través de Nordi Walking Girona. Tot i que jo l'està dintre del món de la marxa nòrdica, o tu que també la coneixes, ens fa pensar que és una activitat que ha fet petjada, i és cert, ha fet molta petjada, però encara queda molt per fer.
Sí que és veritat que la part bona és que ara quan anem caminant i ja veiem persones que van pel seu compte amb bastons, ja no se'ns fa estrany. Ja ho hem normalitzat. És a dir, la marxa nòrdica ja està normalitzada dintre de la nostra societat, però sí que encara queda molt. És una activitat que jo penso que encara està en bolquers. Com deies, és encara jove. És molt jove, encara li falta.
Però aquest rastre, aquesta petjada, com dèiem en la frase d'inici, tu l'has fet i jo crec que parlar de marxa nòrdica és igual a parlar de Cristina Borràs. Hi ha molts els alumnes que han passat per les teves sessions, classes... Nosaltres has de tenir en compte que hem iniciat amb més de 5.000 persones a la marxa nòrdica en aquests 14 anys. És un volum gran de gent que anem movent.
I el més bonic és que hi ha hagut gent que s'hi ha iniciat amb nosaltres i que després continua, o gent que venen d'altres províncies, de Barcelona, o d'altres llocs a iniciar-se amb nosaltres per després poder fer la seva marxa nòrdica. Amb això n'estem molt orgullosos de ser aquest referent i d'anar fent aquest atac a d'oli, com ja insinuaves tu al principi, d'anar deixant aquesta petjada que la gent vagi coneixent la marxa nòrdica, la vagi practicant i la vagi interioritzant com un estil de vida saludable, que al final és el que volem,
o el que jo pretenc, que és crear aquest hàbit. Els hàbits són molt importants, i més quan ens ajuden amb tot, perquè aquí també ajuda a treballar una millor respiració, tot el tema del cor, i a més a més la musculatura, perquè no tinguem problemes quan anem en veient. Però també fas formació perquè hi hagi nous monitors, monitores, instructors, instructores, com us dieu?
Sí, és a dir, jo soc instructora de marxa nòrdica, però també soc formadora per diferents escoles. Llavors faig formació i un cop l'any fem formació aquí a Girona per persones que també volen ser instructors de marxa nòrdica. Jo ho faig a través de la Federació Espanyola de Marxa Nòrdica.
i també soc formadora d'una associació internacional, l'Original, que és d'en Marco Cantaneva, aquell que va crear el concepte de la marxa nòrdica. Llavors jo vaig fent formació perquè crec que és molt important que hi hagi més persones que vulguin no només fer, sinó transmetre la marxa nòrdica. Llavors fem aquestes formacions, portem ja forces edicions fetes aquí a casa nostra,
amb la idea aquesta que aquesta família de la marxa nòrdica vagi creixent i per tant cada vegada hi hagi més gent que la promocioni i que la practiqui. I que la practiqui, no? M'agrada perquè has parlat de transmetre, no? És també com una filosofia de vida, no? Es podria entendre també la marxa nòrdica
i parles de família o parles d'intergeneracions, per tant, tota l'audiència que ens escolta hem de pensar que és una activitat que podem fer diferents persones a diferents edats mínimament, que puguem caminar, que no tinguem una lesió, evidentment, i per tant també és un contacte social, de natura i de divertiment. Sí senyora, mai millor dit. Abans has parlat de tots aquests beneficis que ens aportava la marxa nòrdica,
i jo sempre dic que la marxa nòrdica ens aporta aquest benestar, però com diu l'OMS, no només estem parlant d'un benestar físic, sinó mental i emocional. La marxa nòrdica ens permet millorar la nostra condició física, però a la vegada també ens permet esvergir-nos del nostre dia a dia. Per tant, mentre jo estic caminant, i sobretot ho faig a l'exterior, a l'aire lliure, totes aquelles preocupacions o caboris que jo puc tenir del meu dia a dia es paeixen i es digereixen molt millor, i a la vegada em permet fer-ho amb societat o amb comunitat.
Jo sempre he dit que he jugat a bàsquet 25 anys però mentre estava a la pista no podia estar conversant amb les meves companyes. Això ho havia de fer després al vestuari o una vegada acabat al partit. Jo ara mentre faig l'activitat puc conversar o puc caminar en silenci però em sento acompanyada. Llavors a mi em permet la marxa nòrdica crear vincles. Per tant ja un benestar emocional, el fet de sentir-me pertinença d'un grup. Som éssers socials, necessitem la xarxa. Llavors amb la marxa nòrdica em permet no només estar bé físicament sinó formar part d'aquesta comunitat.
i sentir-me part d'un grup. I això també és molt bonic, crear aquest vincle, i més en una societat que cada vegada és més de pantalles i és més freda i és més distant, llavors ens permet aquesta comunitat que jo la considero molt necessària per tenir aquest benestar global o integral que ens regala la marxa mòrdica.
Aquest benestar holístic, que avui es diu molt, perquè realment, com deies molt bé, l'Organització Mundial de la Salut ens diu que no és l'absència de malaltia el benestar, sinó que és que hi hagi una mica tota aquesta condició física, emocional i, evidentment, també social, el sentiment aquest de pertanyència que deies.
Has comentat que hi ha una federació, hi ha una federació catagana, espanyola, europea... És a dir, com funciona? És a dir, la marxa nòrdica era considerada només una activitat física o un exercici físic, però l'any 2000 i la desenvolupaven diferents entitats o associacions...
Però l'any 2017, entre el 16 i el 17, la FEC, la Federació d'Engitats Excursionistes, a nivell de Catalunya i de tota Espanya, van dir «Ostres, això de la marxa nòrdica està molt bé, què s'assembla si la reconeixem a nivell català i a nivell estatal?». Llavors, el que és aquí Catalunya i Espanya, la marxa nòrdica està dintre de la FETME, que és la federació excursionista, de la federació de muntanya.
Però, per exemple, França està dintre de la Federació de l'Atisme, Alemanya està dintre de la Ciutat Social, és a dir, la marxa nòrdica és molt jove i no encara està encaixada de la mateixa manera en diferents països. Perquè no va començar a través d'una federació que la impulsés, sinó que va ser la gent qui la va impulsar. Llavors, clar, a mesura que la gent la impulsa, sí que es van creant organitzacions, es van creant associacions... Exacte.
que la van desenvolupant des de l'àmbit sempre privat. I llavors arriba un punt, això el 2016 l'ha fet Mediway, què us sembla així? Llavors el reconeix, el Consell Superior de Deportes reconeix la marxa nòrdica com un esport i a partir del 2017 la FEC a nivell de Catalunya comença també a promoure. Llavors diguéssim que a nivell d'organismes,
Tenim la Federació de Muntanya com a organisme que promou la marxa nòrdica, a més d'altres associacions o entitats, que poden ser clubs, instructors, associacions, de caire particular. Llavors, a nivell internacional hi ha associacions, però no hi ha un coi, un comitè olímpic internacional... Encara no. Encara no, tot arribarà. Encara no, tot arribarà, però està molt bé perquè...
es va deixant aquesta taca i per tant cada vegada hi ha més persones que el coneixen més persones que la practiquen i per tant més persones que es preocupen de la seva salut hem pregat que és aquesta barreja d'esport, natura, socialització
Però també hem dit que ajuda molt el tema de respirar. Si tu que estàs altament formada i que la teva activitat professional sempre s'ha vingut a l'esport, creus que la majoria de persones, o una mica, podríem parlar del nostre entorn, de Girona a voltants,
Respirem malament? O tenim poca consciència de la importància que és respirar? Si caminem, si respirem bé o no, això no ho sé. Però que tenim poca consciència, t'asseguro que sí, al 100%. Perquè respirem de forma automàtica, de forma inconscient.
Igual que caminem també de forma inconscient, perquè és una cosa que ja no hem nascut fent-ho, però respirar sí. Però no prestem atenció a la nostra respiració i és un element molt clau. Hem de pensar que respirem entre 17 i 29.000 vegades al dia. Perdona, pots repetir-ho? Entre 17 i 29.000 vegades al dia. És a dir, mengem 3, 4, 5 vegades al dia, però respirem, depèn de la capacitat teva pulmonar, entre 17 i 29.000 vegades al dia.
Clar, això en funció de si respires bé o no, el teu metabolismo li canvia moltíssim. Una bona respiració farà que aquest diafragma treballi millor, que a nivell de circulació també, és a dir, els beneficis que t'aporta només pel com tu respires, no només si respires pel nas o per la boca, allò que ja ingereixes pel nas...
o per la boca, ja és més tòxic o menys. Només canviant el punt de respiració nasal o vocal. Jo només deixa'm llançar un consell. Respirem pel nas i mengem per la boca. Que ens quedi aquesta idea al cap. Només que ens quedi aquesta idea, amb això ja canviem alguna cosa. Però no ens han ensenyat a respirar pel nas. Ho aprenem quan som més grans i fem mindfulness o fem meditació o fem ioga. Tot i que bé, comencem. Ja hi ha algunes escoles a Girona que em consta que comencen a treballar aquest tema...
Però és clar, són molts anys fent-ho malament. Si multipliquem per les vegades que respirem al dia, no vull fer números, però... Sí, per això també a la llarga, quan anem perdent aquesta qualitat de la nostra respiració, també entren problemes de pressió arterial, comencem a arroncar-los a les nits... És a dir, hi ha tota una sèrie de desencadenants d'una mala respiració.
Jo puc entendre que una persona tingui un tabic nasal desviat. És a dir, hi ha una sèrie de condicions morfològiques, això està clar. Però a vegades hi ha hàbits que hem anat adquirint o a vegades tenim un refredat i va, ara respiro per la boca i comencem a perdre aquesta essència de la respiració nasal. O la nostra respiració nasal es va fent cada vegada més obstruïda perquè l'hem anat perdent amb el temps. Llavors hem de
potenciar-la, l'hem de treballar. I parteix per la consciència. Si jo soc conscient de com respiro, si soc conscient de com camino, si soc conscient de com menjo, és quan puc millorar tots aquests aspectes. És que al final la consciència és una paraula clau i que l'hauríem d'interioritzar molt perquè és viure el moment present, no?
Ha quedat molt clar això, eh? Respirem pel nas i mengem per la boca. Escolta, Cristina, jo si miro dades teves o neguitos del teu currículum, veig moltes certificacions, molta formació, has fet molta feina, que has treballat i estàs treballant molt.
Però l'èxit, què és per tu? Perquè més enllà dels títols o de les formacions que acumulem i d'allò que la vida ens ha ajudat i hem anat saltant aquests obstacles, com definiries la paraula èxit? Mira, per mi l'èxit és quan veig que he deixat petjada amb allò que estic fent. Quan veig aquelles persones fent marxa nòrdica quan jo no hi soc. Per mi allà està l'èxit.
Molt profund, m'agrada. M'agrada perquè l'èxit es relaciones amb aquest benestar i amb aquesta capacitat emocional de fer, encara que sigui poc, alguna millora en la vida d'una altra persona. I això penso que és digne d'agrair-te i de dir que realment és un mèrit perquè...
No només ho fas per comarques gironines, tinc entès que ja has fet alguna escapada que t'emportes gent d'aquí a descobrir altres països, destinacions, però el fil conductor sempre és aquesta marxa nòrdica, sí? És així, és així, té tota la roda. La marxa nòrdica per mi és l'eina amb què jo treballo i l'excusa per moure'ns i per descobrir i per fer comunitat.
Llavors és cert, a mi m'agrada molt viatjar i llavors em vaig donar d'alta d'agència de viatges el 2016 per poder fer aquests viatges i regalar als nostres usuaris aquell viatge fi de curs que fèiem quan acabàvem l'escola, doncs el mateix.
Durant tot l'any estem treballant, estem fent de forma regular una activitat de marxa nòrdica, doncs per què no, quan arriben vacances, setmana santa o l'estiu, doncs ens anem a fora a disfrutar i a descobrir altres paisatges, altres cultures, altres maneres de fer a través de la marxa nòrdica.
Que bé, que interessant. Moltíssimes empreses que comencen a entendre que el salari emocional és important i que posen dintre les seves activitats a les empreses un moment de ioga, un moment de meditació...
Podríem fer que les empreses dediquessin un dia a la setmana a fer una activitat de marxa en ordre que tol d'equip, perquè fins i tot ajudaria també a cohesionar aquests equips i fins i tot potser a minimitzar aquells punts delicats que a vegades hi ha? Podria ser una activitat interessant per a empreses? T'asseguro que sí, inclús amb algunes empreses que treballen i creuen en aquest benestar de l'equip, ho hem fet,
I realment penso que són grans oportunitats per a les empreses, perquè primer, a la marxa nòrdica no hi ha jerarquia, tothom parteix d'igual, tothom hi és capaç, tant el més competent esportivament com el que menys, tothom hi pot aportar, i és una manera de relacionar-se d'una manera diferent, distesa a l'aire lliure i fora del despatx.
Llavors penso que són bons moments per comunicar-te. Un element clau per mi a tot arreu és la comunicació. Saber-te relacionar, saber demanar, saber oferir, saber comunicar-te, expressar-te. I tant és important amb el teu jefe, amb el teu subordinat com amb el teu col·laborador. Llavors amb la marxa nòrdica ens permet, mentre anem caminant, en un entorn distès, faig salut i a la vegada em relaciono amb els companys. Llavors penso que és molt interessant a nivell d'empreses
Poden establir-ho de forma fixa o crear aquests espais. Inclús hi ha moltes empreses que ja tenen un entorn bonic. Per tant, és com de dir, ei, a vegades... No cal agafar un autobús i marxar allò. No, aquí m'ho has tret de la paraula de la boca.
és, ostres, si ja tens un entorn fantàstic, tens el lloc, doncs, ei, la propera reunió d'equip, és que no cal que em fichis a mi, la propera reunió d'equip, agafa els bastons o surt a fora, fes una passejada per l'entorn, menja un pícnic, que cadascú porti alguna cosa i fes aquesta convivència, aquest caminar, si l'afeixes els bastons, fantàstic, perquè el treball és molt més... I si agafeu la Cristina també bé. Encara millor, eh? Encara millor. Però és veritat, que a vegades és...
amb poca cosa pots seguir molts més objectius distensionar si l'ambient està carregat i també afavorir aquesta cohesió i aquesta comunicació molt més assertiva i molt més propera jo sempre dic
Si comunicar és compartir emocions, la marxa nòrdica ens afavoreix, amb totes aquestes paraules que complen el contingut, un benestar personal i professional alhora. Exacte. O sigui que tot rodó. Cristina, les persones són molt més que la feina que fem.
I quan no camines, quan no ensenyes a fer marxa nòrdica, quan no viatges, perquè ja ens has dit que t'agrada molt viatjar, què t'agrada més fer, què t'omple? A mi m'omple estar amb la meva gent i sobretot a vegades també és necessari el parar. Quan tu tens una feina que estàs molt amb els altres, a vegades el que m'ha de gust és parar i silenci per tornar-me a omplir.
Llavors, per mi el temps de qualitat és molt important i poder tenir aquest temps de qualitat amb la gent que m'estimo, ja siguin familiars, amistats i tal, per mi això és l'altra cosa que més m'omple, poder estar amb aquestes persones i tenir aquell temps de qualitat amb elles, ja sigui fent un cafè o com una tertúlia o com estem fent-ho jo ara aquí, per mi aquest és un element clau.
Després també m'agrada molt fer coses amb les mans. Llavors, a casa, des de muntar un moble, o ara pinto, o ara faig un trencaclosques, o ara faig una manualitat, tot el que sigui... Moltes habilitats manuals, també. Sí, o simplement plantar una planteta al jardí, saps? El contacte amb la terra, de dir, ostres, tu me'n vaig a remenar la terra, de dir, treure l'herba de la terrassa, de la jardinera... Són activitats per tu, amb aquest silenci que deies...
I fer de tieta també, no? Sí, això m'encanta. De veritat, és que sí, gaudir de la família i dels nebots és una joia. És una joia. Doncs com que el silenci t'agrada i jo penso que és important, ens agafem uns moments de silenci i passem a unes altres preguntes més íntimes i més reveladores. Et sembla? Em sembla perfecte.
Matí o nit? Matí. Mar o muntanya? Muntanya. Un color que et defineix? El blau. Avui vas vestida amb aquest to bonic. Gràcies. Quin llibre recomanaries que t'hagi marcat? El de Respira. Un llibre que es diu així, Respira, que el recomano molt, de veritat, perquè et canvia aquest...
aquest concepte d'aquesta cosa que fem inconscientment i de la importància d'un bon respirar. Me'l van regalar fa un parell d'anys i si algú té l'oportunitat de llegir-lo es diu així, respira, no recordo el nom de l'autor, però es diu així, és una etapa groga, James no sé què, el busqueu-lo perquè realment val la pena. Fantàstic.
Un olor que t'emociona? La natura després de la pluja. L'herba mullada, quan ha plogut, les olors s'intensifiquen i és brutal. I més t'entren, no? I sembla que les respires fins i tot amb més intensitat. Sí, l'olor de pluja a mi m'encanta. Molt bé, l'olor de pluja.
I hi ha alguna pel·lícula que hagis vist més d'una vegada? No solo veure més d'una vegada una pel·lícula, però sí que és cert que n'hi ha hagut dues últimament, que les he repetit, que una és El mestre que va prometre el mar, de l'Antoni Benages, que és un mestre que és del meu poble, de Montroig, i després La casa amb flames, que penso que també és una pel·lícula que et fa reflexionar molt.
I amb la societat que vivim avui en dia, l'he vista tres vegades, dos al cinema i una a casa. Penso que és una pel·lícula que es cau molt avui en dia per reflexionar. Per reflexionar. A més a més tenim la sort que està gravada a les nostres comarques. Exacte. També és important. Si tinguessis una vareta màgica per regalar una cosa al món, què regalaries? Les tres H del lideratge, humilitat, humanitat i sentit de l'humor.
M'agraden molt. Gràcies. Cristina, estem arribant quasi al final, però m'agradaria saber si hi ha alguna pregunta que no t'he fet i que t'agradaria que t'hagués fet. Doncs sincerament, no sé què dir-te, Neus, és que m'ha encantat tot el que hem parlat. Per tant, més que preguntes, simplement és de dir a la gent, ei,
Només tenim un cos, cuidem-lo, perquè és amb ell amb qui hem de conviure tota la vida. Per tant, només llançaria aquest missatge d'estimeu-vos i tot aquell temps que sempre ens procurem pels altres, sobretot la dona, els fills, la feina i la família, tinguem en compte que el cuidador també s'ha de cuidar.
I que si jo no estic bé, jo no puc donar ni oferir. I per tant, només llançaria aquest missatge de, sisplau, cuideu-vos, prioritzeu-vos i estimeu-vos com també estimeu la vostra gent que us estima. Jo crec que no podríem acabar de millor manera amb aquestes paraules, amb aquest missatge. T'agraïm moltíssim, Cristina, aquesta tertúlia. Jo reitero la creença del poder de la paraula que inspira i la màgia de la comunicació que ens transforma.
I des d'aquest propòsit que el que volem és això, escoltar veus de dones, dones que inspiren perquè som properes, perquè som humanes i perquè som persones que posem passió i ànima en tot allò que fem. I també moltes gràcies a tu que ens estàs escoltant. Ens retrobem en el proper programa de Dones amb Talent.