Dones amb talent. El programa de Girona FM fet amb el cor per descobrir relats de dones que inspiren. Converses amb ànima per compartir, celebrar i reconèixer lideratge en femení. Un espai per donar veu a dones gironines des d'una mirada amable i plena de tendresa. Amb Neus Vila i Figuereda.
Cadascuna de les nostres accions pot fer el món una mica millor. Aquesta és una frase que va dir Jane Goodall, una primatòoga i antropoga anglesa que fa pocs mesos ens va deixar experta en ximpancers i una dona que deia que
No pot haver-hi apatia a la vida, perquè quan hi ha apatia les coses no surten i després tot el que és la salut hormonal es descontrola. Amb aquesta frase vull donar la benvinguda a una dona molt especial, Mariona Falcó i Olió. Com estem? Molt bé, Neus. Moltes gràcies per convidar-me.
Gràcies a tu per acceptar ser una de les dones que entrevistem. I podria començar dient moltes coses a tu, perquè em consta que ets una persona que has dedicat pràcticament tota la teva vida al servei de les persones, al món del turisme, al món dels esdeveniments, al món de l'organització de temes vinculats també a la cuina, i ara al món del coaching i la salut. Però si tu t'has de definir en una o dues frases, què diries a tu mateixa?
Jo si m'hagués de definir només en una frase o en dues frases, jo crec que em definiria com una persona apassionada amb el que fa i una persona que vol que les altres dones es cuidin primer i després cuidin els altres. M'encanta, m'encanta perquè ja només a començar parlem de passió i parlem que el lideratge comença per una mateixa. Per tant, com podem cuidar les altres persones si no ens cuidem nosaltres? Sí.
Si et sembla, anem desgranant una mica aquesta evolució. Comencem pels estudis que vas fer a universitat, turisme, i per tant, turisme i hospitalitat han estat dos conceptes que han format part del teu bagatge professional, però encara avui en dia, que ja estàs en un altre sector, perquè has estat com una papallona bonica que s'ha transformat, et serveixen encara aquestes paraules i els coneixements que vas aprendre en aquest sector dels serveis?
Jo crec que està totalment lligat, perquè al final amb turisme què aprenem? A crear experiències per a persones perquè al final es sentin millor. Al final creem una experiència que envolta unes sensacions, unes emocions i et genera una qualitat de vida al voltant d'aquell viatge o aquell lloc que estàs visitant.
I ara ho transformem en un altre sector, que és la nutrició, la salut, i al final també creo experiències perquè creo cursos de cuina, encara continuo fent cursos de cuina, que és el que feia abans del coaching.
I, a més a més, em cuido de les persones que tinguin bones experiències i que tinguin una experiència de vida, al final, molt millor. Una qualitat de vida molt millor. Que s'apropi aquest benestar, aquest concepte holístic, al final totes les dones busquem. Has fet ja el salt, el que volia preguntar-te, que és la cuina. Ets una dona apassionada per la cuina, però això ja et ve de tota la vida? Ja cuinaves quan eres una nena, jo, ajudant a casa...
o t'ha vingut de més gran aquesta passió per l'art de cuina? Jo he cuinat sempre, que jo recordi, amb la meva àvia, amb la meva mare, amb les tietes. El que passa, que amb el temps, jo crec que arrel de treballar amb turisme, cada vegada em va apassionar més. I quan ja jo em vaig trobar amb problemes digestius, amb problemes hormonals i tot això,
al veure que la nutrició, l'alimentació, estava totalment lligada a la salut hormonal i la qualitat de vida de la dona, hi ha qui em va enganxar totalment. I aquí és quan hi ha aquest, podríem dir, punt d'infecció que fa que facis un tomb, un canvi, un giro a la teva vida, malgrat hi hagi aquests vegors que sempre t'acompanyen, no? Sí.
Quins són els teus serveis que ofereixes? Perquè ja hem parlat, no? Salut hormonal, coach, nutrició... Com podríem explicar a les persones que ens estan escoltant quins són els serveis que ofereixes per aquesta qualitat de vida per a les dones?
Jo el que ofereixo, el que m'agrada compartir amb aquestes dones que em venen a buscar, és que els ensenyo una manera de viure diferent, que els millori la seva qualitat de vida, que els millori la concentració, que els millori l'energia, que totes estem cansades,
que els millori la salut hormonal, perquè al final tenim canvis d'humor, moltes vegades venen per aquests desequilibris que ens produeixen l'estil de vida d'avui en dia i l'alimentació que rebem avui en dia. Llavors, al final, tot el que ofereixo són creació de receptes, cursos de cuina, assessorament individual, tot això condueix a un canvi d'hàbits i a un canvi d'estil de vida que els portarà, el que dic jo, una excel·lència a nivell de qualitat de vida.
Una excel·lència que és important perquè parlaves fa un momentet de les emocions i tot acaba, si no, somatitzant en el cos. Parlaves que cuinaves ja amb l'àvia. Creus que l'àvia, les àvies en general, no tenien aquest estrès que tenim avui en dia perquè l'alimentació era diferent?
Pot ser, pot ser, no m'ho havia plantejat, això. Pot ser, al final elles cuinaven amb paciència, amb temps, amb amor, i no dic que ara cuinem amb amor, però potser no tenim temps de dedicar-hi aquest amor. Potser aquesta és la paraula, el temps, que estem més pensant en el demà...
Perdona, Neus, ara que he sigut mare, m'he adonat que haig de simplificar la cuina a vegades i el ser mare m'ha apropat a una cuina un pèl més senzilla,
no ràpida, però sí més funcional. I això és el que estic intentant transmetre a les dones que em venen a buscar. No vol dir que no tinguis temps, no vol dir que no puguis cuinar. Exacte. És com aquell que dius que no tinc temps a dinar, no l'has de tenir. Pots dinar potser amb 15 minuts, que potser no és el més recomanable, però que aquells 15 minuts hi hagi aquella nutrició conscient, hi hagi aquell moment... I alimentació real. Exacte.
Una paraula que m'agrada perquè, repassant quan investigava una mica amb la teva web, ens dius que ets una apassionada de la cuina, amant dels aliments naturals i creadora de receptes amb ingredients reals.
Això què vol dir, Mariona? Que hem de tenir un hort a casa? Que hem d'aprendre a comprar? Que hem de saber com combinar els aliments? Quins són els consells que ens pots donar? Al final, aliments reals serien tots aquells aliments que no porten etiqueta. Que tu pots comprar i la teva àvia sap què és.
Perquè molts aliments, si els ensenyes avui en dia del supermercat a l'àvia, no saben què és. Llavors, què vol dir alimentació real? És saber anar a comprar i saber cuinar allò que has comprat. Pot ser molt bàsic, pot ser planxa, pot ser vapor, pot ser... O crear unes receptes que t'aportin aquests aliments que no porten etiqueta, ben combinats.
Les etiquetes sempre diuen que han fet mal, fins i tot amb els aliments reals. Per tant, hem de saber també quins són aquells aliments que tinguis, l'edat que tinguis, o potser quan passem dels 50, que potser la salut hormonal dels 40.
Jo et diria que a partir dels 35 hem de començar a canviar l'alimentació. Ah, està molt bé. A partir dels 35. Prenc bona nota. I quins són aquests aliments que ens ajudaran millor en aquesta salut hormonal? Perquè, esclar, sempre ho hem de relacionar amb regla, amb futura menopàusia i amb altres símptomes, no?
Seran aliments que portin rics en fibra, verdures crucíferes són molt importants, la proteïna, que ara se'n parla avui en dia moltíssim, per la dona és molt important perquè ens ajudarà a construir múscul i el múscul és el que ens sostindrà quan siguem més grans i ens farà fortes a nivell físic i mental també.
Altres aliments poden ser llavors, greixos saludables, ômega 3, hi ha un llarg etcètera, però bàsicament al final, perquè les dones no es trobin que és una altra obligació, un altre punt a la llista que complir, jo començaria amb aliments reals.
Aliments reals. Que sàpiga, com deies molt bé, només veure'l saps què és. No has de començar a llegir etiquetes, simbologies, números i lletres que dius què és el que estic posant a dins. Si en un iogurt hi ha més de dos ingredients,
Ja no és natural. Ja no és el real. Clar, perquè no podem pas tots tenir l'oro i la granja, però sí que podem anar a buscar. Avui en dia també es fomenta molt aquest comerç de proximitat que tenim i hem d'ajudar, evidentment, també sempre a la pagesia. Abans hem parlat de cuina, però voldria tornar-hi una mica, perquè...
no només t'agrada cuinar sinó que crees receptes i a més a més estàs activa a les xarxes perquè regales receptes i també hi ha altres dones i suposo que també homes que cuinen que no seran els teus pacients de la consulta però sí...
que es posen a seguir cuinant o demanant consells? A veure, jo tinc majoritàriament dones que em segueixen a l'Instagram o xarxes o el que sigui, perquè també diré la veritat, a mi m'agrada més treballar per dones, perquè com que jo m'he trobat molt malament i he estat cansada, he estat amb desajustos hormonals, he tingut canvis d'humor,
Realment, a mi a qui m'agrada ajudar és a les dones, perquè se'ns ha deixat com a l'últim mono durant molt de temps. Llavors, jo tinc moltes ganes d'ajudar les dones. Per això les receptes van molt encarades al benestar hormonal de la dona.
És curiós, eh? No sabies la frase que et regalaria i has parlat, no? Has dit, és que fins a un... Ens han deixat com si fóssim l'últim món, en el sentit que ens tenien abandonades, no? I precisament el que hem de fer és cuidar-nos, com deies molt bé, quan t'has presentat. Qui millor que nosaltres mateixes?
Creus que, una pregunta una mica profunda, si no t'haguessis trobat amb aquests desajustaments físics i, per tant, també psíquics, perquè al final t'afecta amb la concentració, amb l'energia que ens comentaves, no hauries fet aquest canvi?
De sector? Segurament hagués canviat de sector, però segurament no m'hagués dedicat a cuidar potser les dones, però hagués cuidat una altra cosa. De fet, penso que és genial, no? I penso que estem escoltant que la Mariona ens explica molt bé que...
que està fent allò que en diem el propòsit de vida. Al final el propòsit és aquella suma d'aquells quatre elements, allò que se'm dóna bé, que a més a més m'apassiona fer, que puc guanyar-me la vida, perquè al final necessitem també, i que estem aportant millores al món, no? I ho estàs fent. Estàs feliç del moment professional que estàs vivint ara? Moltíssim, moltíssim. Realment és el que jo sempre havia volgut.
Abans que jo tenia una aula de cuina, com molt bé saps, m'agradava molt però em desgastava moltíssim i ara he trobat una mica d'equilibri entre poder oferir un servei des de casa, que és el que ofereixo mensualment amb receptes i menús a domicili amb la newsletter i la subscripció, i d'altra banda amb les sessions i els cursos de cuina que faig.
setmana rere setmana i els cursos un cop al mes tot això combinat amb aquestes visites que fas a dones a la teva consulta com a coach especialitzada en tota aquesta salut hormonal però aquest esperit d'emprenedoria perquè ja fa molts anys que en un negoci o en un altre ha sortit la major emprenedora pot ser que sigui una mica d'ena del pare i la mare que els dos han estat emprenedors?
És una pregunta, Neus, que mai me l'havia fet. Doncs mira, te la faig jo avui. No ho sé, però és possible, perquè a casa sempre s'ha viscut negocis, el meu pare a l'arquitectura era totalment vocacional, ens impregnàvem d'arquitectura en cada excursió o viatge que fèiem, llavors pot ser, però saps que no m'ho havia plantejat mai. Però tu havies plantejat, perquè és que quan ets petita i...
T'expliquen totes les coses fantàstiques que té l'emprenedoria, però també t'arriben aquelles coses que dius... Però és que a mi no m'arribaven. De coses negatives, no. Tot era positiu. Per tant, endavant les atxes i aquí t'hi vas posar. Segurament n'hi havia, eh? Però a mi mai m'han arribat. No te van arribar. Bé, quan una cosa no t'afecta, amb el temps també potser la oblidem, no?
I malgrat que hi ha molta activitat professional i te sents feliç fent el que fas, fa una estona també ens ho deies, fa poc que ets mare. Això és un canvi, és un canvi a 360 graus. Com portes el tema d'aquesta famosa paraula que és la conciliació familiar? Perquè ets professional, però també ets mare. I evidentment t'ho has dit abans, ens hem de cuidar per poder cuidar els altres.
La veritat és que estic fent malabars. Malabars, això ja em sona a mi, eh? Més familiar. Estic fent malabars i crec que m'ha fet fer un treball personal molt important. He après a fer menys.
A no tenir sempre l'excel·lència com a punt de mira. I agafar-me les coses més tranquil·lament. A frenar. És important, eh? Frenar, posar aquest fre, perquè si no, si sempre anem amb aquest famós pigot automàtic, i no sempre fer més, suma. A vegades ens resta, no? Sobretot amb energia, però bé feliç, no? Molt feliç. És el més dur, però el més maco que he fet a la meva vida.
Estic d'acord. Però les dones, siguem mares o no mares, siguem esposes o tinguem parella o no i siguem d'una professió o d'una altra, som dones. I hem de tenir moments personals. Quan no fas sessions de coaching, quan no tassa de consulta,
Quan no estàs inventant o intentant arrodonir i abraçar aquells aliments bonics per fer una bona recepta nutritiva, quan no estàs gaudint del teu nen, en Manel, què fas per regalar-te aquests moments de benestar?
me'n vaig a passejar amb els gossos. Passejar amb els gossos. I a l'hort. I a l'hort. A l'hort a mi genera aquesta sensació de pau, aquest cuidar la terra. Jo crec que és el meu mindfulness, que es diu. A mi em connecta amb la terra, amb mi, no em fa pensar problemes. Al final cadascú et troba el seu raconet i per mi és estar en contacte amb la natura.
Això és important, perquè tots hem de tenir tots aquests moments que hauria de ser una estona diària, no setmanal. I quan llegeixes nous articles sobre neurociència o sobre com hem de viure per poder longevitar, no ha de ser només més anys, sinó ha de ser qualitat de vida, com abans tu ens comentaves molt bé. Per tant, tenir aquests moments personals
ajuden després a dir, vinga, va, ens hi posem que ja sabem que hi ha... No, quan ets mare no hi ha només una jornada, n'hi ha dues o tres, no? Sí, sí, és molt intens. I la veritat és que a mi, com que hi haig d'anar cada dia a l'hort i a les gallines i a passejar els gossos, és el meu moment de cada dia que em cuido i comencem el dia amb energia.
amb energia. Per tant, hort i també animals, com dius, gallines, per tant, aliments reals a casa tira moltíssims. Totalment. Això és fantàstic. Haurem de mirar, fer una petita anàlisi o prendre consciència, no?, de quins són aquests aliments que tenim a les nostres hàbits i quins podríem canviar perquè realment es nota, eh?, quan, uau, jo que dius, és que no puc més, estic cansada, hauríem de mirar l'alimentació, no?,
He empregat de molts temes, però m'agradaria també comentar... Hi ha una paraula que jo crec que segueix molt el teu perfil, el teu bagatge professional...
que és aquesta hospitalitat, aquest dedicar-te a aquella persona que tens davant investigant sobre una mica tot el que has fet quan estaves de recepcionista en un hotel
o quan estaves gestionant aquelles experiències a turistes que venien a la ciutat. Ara, quan tens aquelles sessions personalitzades amb les dones que els hi fas. És a dir, estàs d'acord que l'hospitalitat és una paraula que forma part del teu ADN?
Totalment, de fet moltes d'elles que venen a buscar-me em diuen que el que han trobat al final és empatia, hospitalitat, connexió i al final les dones necessitem altres dones que ens escoltin i que ens ajudin perquè juntes són més fortes.
Juntes som més fortes. Completament d'acord. I la connexió d'una dona amb una altra dona té una màgia especial. I si s'ha connectat, ha de passar alguna cosa molt gran perquè es desconnecti. Podem estar molts anys que no ens veiem, però si hi ha hagut connexió entre dones... És més forta que mai. És més forta. Estem d'acord.
Doncs, ja veuen, hem sentit moltíssimes coses sobre la Mariona. Quan decideixes afegir més formació en els teus estudis, perquè ets una persona que em consta que estàs en formació permanent. Hi ha una paraula que s'ha posat també molt de moda aquests últims anys, que és l'aprendibilitat, que vol dir aprendre, aprendre...
I seguir aprenent. I la neurociència ens diu que fins als 95 anys, si tenim salut, podem aprendre. Tu te veus continuant, aprenent... Sí, la veritat és que sí. Al final, si ets apassionat, vols estar sempre actualitzat i vols anar sabent les últimes tendències de tot plegat.
i no et queda més que estudiar, llegir... I potser és un dels meus altres cuidados, que m'has preguntat, en els meus moments de lleure. Aquests moments també de benestar que nodreixen, no? Exacte. Perquè nodreix l'alimentació, nodreix, evidentment, el descansar...
Jo recordo que en una conversa que havíem tingut fa temps, crec que deies que no podem controlar la salut hormonal, no, no podem controlar, crec que deies, les hormones, però sí que podem facilitar el seu desenvolupament en funció del que mengem, de si descansem, de si fem aquells 10 minuts, em penso que deies, de sol, no? És a dir, que podem influir.
Totalment, però precisament perquè amb els hàbits d'avui en dia ens hem desconnectat de tot això. Per què? Perquè treballem davant d'una pantalla, el sol no hi és, treballem assentats en una cadira, ja no anem a recollir fruita i verdura en el camp, per tant tenim un sedentarisme que hem de solventar amb una mica d'esport o de caminar.
Tenim uns aliments que no porten els mateixos nutrients que portaven abans. Llavors hem de ser conscients que com més processat mengem, com menys exposició al sol, com menys moviment tinguem, la nostra salut hormonal es veu repercutida d'alguna manera.
i ballar perquè diuen que és mousa hem de ballar cada dia quan ens aixequem jo intento fer-ho cada dia però tu soga no perquè ningú et digui ballar perquè és moviment i això diuen que també va bé jo crec que sí, al final qualsevol moviment jo crec que com a dona no has d'agafar el moviment que m'ha dit la meva amiga la meva coach
has de triar tu el moviment que vols. El meu serà passejar els gossos, el teu serà el ball i el de la Fulanita serà... Escriure, llegir, jugar pàdel... Al final que hi hagi aquella activitat que et connecti amb tu, perquè quan connectem amb nosaltres, però és molt important, també tot aquest treball que tu has fet i ens ho explicaves fa un moment d'introspecció, d'autoconeixement, per dir què és el que a mi em fa feliç fer, perquè...
Vivim cada dia, no, Mariona? Morim una vegada, per tant, hem de fer realment allò que ens fa feliços.
Per això jo crec que cada dia hem de menjar allò que ens fa feliços i hem de cuinar perquè cada àpat sigui un regal, també. A part d'aquests moments que ens hem de regalar cada dia, encara que siguin petitets, 10 minuts al matí de ballar, 10 minuts de l'hort, 10 minuts... I a més a més, cada àpat no ha de ser un càstig. Hem d'aprendre a tornar a cuinar per poder-nos regalar també aquests àpats que ens aporten, al final, alegria. Exacte. I salut. Exacte.
i parlant que dius de regalar perquè ens donen alegria, hauríem de potenciar molt el verb mereixer. Ens mereixem aquests moments i com més ens en donem a nosaltres, més fàcil és després poder compartir-ho amb les altres persones. Exacte. Fantàstic, doncs ja ho veuen. La salut és important, comença per aquest autoconeixement,
L'alimentació és important i el moviment, sigui a l'or, sigui ballant o sigui anant passejant els gossos. Mariona, et sembla que passem a unes preguntes més curtes, més íntimes i reveladores? Fantàstic. Doncs vinga.
Matí o nit? Qui em coneix, matí, evidentment. Mar o muntanya? Muntanya. Hi ha algun color que et defineixi? El verd. Verd de natura? Verd farigola. Verd farigola, també relacionat amb la cuina. Algun llibre que recomanaries perquè realment t'ha marcat?
Jo recomanaria tots els llibres de salut hormonal de la Lili Nichols. Em va marcar un abans i un després a la meva vida.
I són els que potser recomanes també a les teves pacients. Sí, i aplicant tot el que vaig aprendre amb ella i amb la formació que vaig fer als Estats Units, em vaig quedar embarassada després de molts anys d'infertilitat. Llavors m'ha marcat un gran abans i després. I tant, i tant. I tot era un tema de salut i de posar totes les coses al seu lloc, no? Equilibrar. Equilibrar és el verb. Una olor que t'emociona, Mariona.
Mira, la de Farigola. La de Farigola. Hi ha alguna pel·lícula de cinema que has vist més una vegada?
Et diria que ara mateix estem repetint i repetint amb els meus nebots totes les de Disney. Però les edats són petits? Sí, són petits i realment a mi em van marcar la meva infantesa i l'estem tornant a repetir moltíssim. Molt bé, fantàstic. Hi ha alguna cançó que sempre et desperta? Alguna cosa quan la sents? Arrels d'amor.
I algun lloc del món que encara no has visitat i t'agradaria viure tu en primera persona aquestes experiències? T'haig de dir que ara mateix estic en un moment que disfruto molt la meva, gaudeixo molt la meva toscana catalana i no em ve gaire de gust moure'm d'aquí. Llavors, ara mateix no.
hem de precisar que sempre has viscut a Girona ciutat i treballa a Girona ciutat perquè des de fa un temps s'ha traslladat a l'Empordà que és la Toscana catalana si tinguessis una vereta màgica per regalar alguna cosa al món ja n'estàs regalant però una cosa més que fos què regalaries? les ganes de tornar a cuinar les ganes de tornar a cuinar
perquè cada vegada mengem més processats, tenim menys temps de dedicar-nos a cuidar d'aquesta manera la família, i podria demanar moltes coses, però pel que em dedico i pel que veig que les dones estan patint, crec que hem de tornar a fer el que feien les nostres àvies. Era important per haver-segut. Fantàstic. Hem parlat de molts temes, però potser hi ha alguna pregunta que no t'he fet i t'hauria agradat que t'hagués preguntat, Mariona.
Potser, què hauria de començar a fer si em volgués començar a cuidar des de casa avui mateix? Doncs la pots respondre, si vols.
Jo començaria per fer una bona compra en el supermercat o en el mercat, triar bons aliments i a partir d'aquí que flueixi una mica. Doncs ja ho veiem. Una de les primeres coses, una proposta que ens fa amb molt d'amor la Mariona és que posem consciència...
quan anem a fer la compra, sigui a la botiga de proximitat, sigui al mercat o sigui al supermercat. Doncs moltíssimes gràcies, Mariona, per aquesta tertúlia. Jo reitero la meva creença en el poder de la paraula que inspira i en la màgia de la comunicació que ens connecta i ja hem vist.
que amb dones sempre ens connecta. Des d'aquest propòsit estem posant veu a dones amb experiències perquè som properes, som humanes i posem passió i ànima a tot allò que fem. I moltíssimes gràcies també a tu que ens estàs escoltant. Ens retrobem al proper programa de Dones amb Talent.