Dones amb talent. El programa de Girona FM fet amb el cor per descobrir relats de dones que inspiren. Converses amb ànima per compartir, celebrar i reconèixer lideratge en femení. Un espai per donar veu a dones gironines des d'una mirada amable i plena de tendresa. Amb Neus Vila i Figuereda.
El lideratge no va de tenir poder, va de cuidar dels que confien en tu. Sherry Sandberg, una directiva americana economista molt influent, ha deixat aquesta frase i és la que jo li vull regalar a la nostra convidada d'avui, Marta Ferrés Icoi. Com estem? Bé, Neus, molt bé.
Doncs què millor que començar l'entrevista parlant de tu. Tota una vida dedicada al turisme, dedicada a Gustavaria, professionalment parlant, però com et presentes, Marta? Com et sents més còmode? Com t'agrada presentar-te tu mateixa?
Home, jo sempre he comentat que jo formo part d'un equip, d'un equip de persones que treballem en el turisme i que ens agrada fer la feina que fem. I que per això la fem, perquè ens agrada fer-la. Però sí que formem, o sigui, som un equip de persones, que treballem amb persones. Per tant, la paraula equip juga un paper important a la teva vida social.
Sí, equip, treball amb equip, comunicació, trobar tot aquest engranatge és molt important. I precisament equip, lideratge i aquest engranatge que també ens expliques són paraules importantíssimes en el sector del turisme. Però què passa en la teva vida? Hi ha algun punt d'inflexió o algú que t'inspiri per dir...
Me'n vaig a Girona a estudiar a Universitat Turisme. No, va ser el destí de molts joves com jo, que al fer la selectivitat posen diverses opcions. La meva primera no era Turisme, era la meva tercera. I vaig entrar a Turisme a Girona, que llavors era la Universitat Pública de Catalunya,
I em va agradar, i aquí vaig seguir i aquí estic encara. Però sí que va ser una mica, no sé si el destí, però era degut al que ara també ens passa a molts joves, la nota de tall de la selectivitat que t'aporta cap a un camí o cap a un altre.
I que a vegades no és just, perquè no t'ha detall, ja te pot trencar el teu destí. Però en el teu cas, podem dir que has fet afortunada, perquè portes pràcticament 30 anys treballant en el sector, no? Sí, sí. Em va agradar molt des que vaig entrar, me vaig endinsar i vaig tenir molt clar què és el que m'agradava. I si encara hi soc, exacte, és perquè m'agrada i perquè ho he viscut sempre i m'hi he sentit molt bé.
De fet, quan una persona fa allò que estima i per tant està en el sector professional que se sent útil però que també li dona aquesta felicitat és genial.
I en el teu entorn, per al que comentes, reserves, hospitalitat, turisme urbà perquè estàs treballant a la ciutat, felicitacions a clients, però suposo que també alguna queixa, però en definitiva aquest talent teu que és l'art de l'hospitalitat. Com definiries tu aquesta paraula tan important en el sector del turisme? Jo més que hospitalitat, jo em diria fer la feina que t'agrada,
amb empatia i intentant facilitar les coses a l'altra persona, o sigui, veure el que vol, el que necessita, i tenir aquesta empatia i fer-ho fàcil, no? Però sí que l'hospitalitat és una cosa que fas a gust, i que fas a gust és veure ben bé les necessitats de cada persona en cada moment. Clar, això és fantàstic, perquè si detectem les necessitats, aquesta empatia pràcticament ja la tenim encarrilada, no?
L'empatia és molt important, amb la feina, amb la teva dia a dia. Jo sóc una defensora total de l'empatia, has de poder conèixer el que vol, posar-te la pell de l'altra persona, cada client és diferent, cada moment és diferent, i trobo que és important també entendre el moment i la situació de cada persona. Per tant, professional del turisme i una mica psicòleg, no?
Bé, sí, els anys també et porten a això, et porten a voler conèixer, saber conèixer una mica les inquietuds de cadascú, però també en la vida, en la vida del dia a dia, amb els fills, amb les coses que fas, sí, sí.
De fet, l'empatia hauria de ser quasi que signatura obligatòria per viure en un món més humà i cada vegada sembla que ens estem desempatitzant uns als altres, però està bé que encara hi hagi dones com tu defensores i practicants d'aquesta hospitalitat barra empatia per poder conèixer i transmetre les necessitats dels altres. Sí, és molt important. En tot el que fem,
crec que ens hem d'humanitzar, no?, de veure aquesta part humana del que fem, del que ens agrada, del que volem fer, i no fer-ho tan fred a vegades com pot semblar, no?, en alguns moments. Exacte. Mira, m'agrada molt que hagis utilitzat el verb humanitzar, perquè jo soc defensora que encara hi ha...
un món amb masses patrons masculins. I penso-te en el sector del turisme i de l'hostaleria, i penso que sí, que hi ha moltes dones que estan treballant, però encara no hi ha prou càrrecs directius de dones. Potser intermitjos. Creus que el lideratge femení encara té molta feina a fer en el sector del turisme i l'hostaleria?
Té feina a fer, té feina a fer, però ja n'hem fet força, eh? N'estem fent, n'estem fent. Costa, però ja el món va canviant, el jovent va canviant, la societat va canviant, i crec que ens falta molt per fer, però soc optimista, soc optimista que les coses van canviant, i sí, sí, jo veig que amb uns anys en sa ja hi ha hagut aquest canvi.
De totes maneres, el canvi encara és petit. Les últimes dades ens parlaven que només un 2% de dones estan en Consells d'Administració d'Empreses i en el sector del turisme no arribàvem ni al 30% de directives. Però bé, anem creixent, no?
Sí, el sector del turisme també és un sector amb molta dona, amb molta dona. Ja des de la universitat és un món que amb molta dona ja ens hem sempre trobat amb universitats, amb formacions, i és un món de dona, però jo crec que la societat sí que està canviant.
I hem de ser, hem d'estar-hi, hem d'estar-hi, perquè sí que és veritat que inclús l'altre dia el meu fill em deia, és que us ho heu de creure, us ho heu de creure. Està molt bé. I dic, és veritat, és veritat, ens ho hem de creure, hem de lluitar una mica, no? I treure'ns també alguns estereotips o inclús el tema de la família, dels fills...
Hem de ser valentes. M'agrada saber que el teu fill, per tant una persona jove, parli d'aquest creure. Això em fa pensar que sovint, o en alguna etapa de la nostra vida, la majoria de dones hem tingut el famós síndrome de la impostora, de no pensar que podem fer més o que podem assolir allò que volem perquè tradicionalment ho han fet homes o perquè alguns han dit
No, no cal que tu, no? Llavors aquesta valentia m'agrada que veig que per part del teu fill tens, com ho veus tu aquest síndrome de la impostora que es diu que la majoria de les dones en algun moment de la nostra vida l'hem tingut? Sí, el tema de l'autoestima també de la dona sí que ens ha costat, ens està costant, ens està costant.
Però per això dic jo que passets, no?, o de allò una mica treure pit, no?, treure pit i dir, sí, sí que som capaces, som capaces, som molt vàlides, som capaces... I aquest jovent jo crec que ja entra amb una altra força, eh? Amb una dinàmica diferent, no?, potser amb aquests temes. Tot i que a vegades fa...
Fa desequilibrar una mica, perquè hi ha una part de joves que veus que creuen en aquesta equitat, més que igualtat, és aquesta equitat, i per altra banda hi ha totes aquestes estadístiques que surten que les dones no creuen en el feminisme o que no creuen tant en que la societat patriarcal ha fet mal, llavors aquestes coses a vegades fan una mica de por, no?
Sí, a més a més, el tema de la conciliació familiar costa. Gran parauga, no? Costa, sí. I més en el meu món del turisme, a veure, és una feina que a mi m'agrada reivindicar-la. O sigui, reivindicar-la pel que és. És una feina que implica treballar en horaris festius, en horaris rotatius, i trobo que està poc valorada.
I el tema de la família, jugar aquí amb tema de conciliació familiar, quan treballem per Nadal, per cap d'any, per els estius, amb fills, doncs costa, costa realment. Però és això el que dèiem, no? Si t'agrada, si t'organitzes, trobes la manera, trobes la manera. Que al final, si es treballa en aquest sector anomenat la indústria de la felicitat, és qüestió d'organitzar-se,
perquè la conciliació sumi i no per resti, perquè si no és millor canviar de sector, canviar de feina, no? Correcte, correcte. També ens hem vist companys que han canviat de sector, sí, sí, que han canviat de sector per un horari més fix, però sí que els que encara hi som i ens agrada, empenyem per seguir, per seguir. I ja es troba la manera, ja es troba la manera.
Per tant, aquest empenya a seguir i, per tant, ser felices encara que algun any hagin de treballar per Nadal o per Cap d'Any o per qualsevol festa que hi ha al llarg de l'any. Fidelitzar el talent d'un equip. Portes un equip de persones, de fa molts anys. Com t'ho fas per poder fidelitzar el talent, que és avui en dia la gran paraula, no?,
aconseguir quan les persones les tens ja formades, ensenyades i ja han detectat aquelles necessitats que deies abans i ara ha empatitzat amb la clientela, que es quedin. S'ha de cuidar, s'ha de motivar la gent. Motivar la gent fent-la partícip també d'aquest equip de persones, d'aquesta feina, de lluitar per alguna cosa, o sigui, per aconseguir un servei,
I s'ha de també humanitzar, cedir quan es requereix alguna cosa i treballar amb equip i motivar.
Tornem una mica a enllaçar la paraula de l'inici que ens deies quan et presentaves i és que la paraula equip té força quan totes les persones entenen que és un destí, un rumb, un itinerari i per tant aquí la feina de les empreses d'explicar bé el vostre propòsit perquè les persones que busquin feina en el sector de l'hostaleria del turisme entenguin que és un sector econòmic important
I malgrat que hi ha tot això, es treballa quan tothom fa vacances, que hi ha moltes coses a favor. Exacte. Per això és important que la gent estigui contenta, que la gent vingui a gust a treballar. És un treball continu, de comunicació, d'organització interna.
I s'ha d'estar motivat per, com amb totes les feines, d'anar content a treballar, d'estar content amb els teus companys i de fer dia a dia bé, d'estar bé i content. És la clau. Treballar a gust, jo sempre sóc de les que he pensat que treballar a gust per mi és més important que guanyar una mica més de diners, no?
Bé, hi estic d'acord, perquè avui en dia el salari és important, tots sabem, hem de pagar factures a final de mes, però aquest concepte de salari emocional, suposo que volies anar una mica cap aquí, de dir aquell cop a l'esquena aquella paraula de felicitació, aquell recolzament que ho hem aconseguit entre tots, aquesta unitat, aquesta pinya, això sembla que les noves generacions ho estan demanant més enllà d'un sou correcte, no?,
Sí, s'ha de poder parlar de lo bo, de lo dolent. No només és un objectiu, sinó del dia a dia, de poder parlar de les teves coses personals, de poder consultar, tenir algú al costat amb qui poder treballar ajuntament, sentir-te recolzat amb les decisions. S'ha de treballar a gust. S'ha de treballar a gust.
No hi ha cap dubte, Marta, que ets una persona que sap escoltar, que cuida, que es preocupa del seu equip, perquè són quasi 28 anys amb el mateix lloc de treball de responsable. Per tant, ha variat les persones, però quan tu decideixes si és aquesta la persona, què és aquell factor important?
que prioritzes, deixant a banda que tingui una formació, que tingui una experiència. Hi ha algun tema personal que valores per sobre de les altres coses? Home, a mi m'agrada aquesta part també més humana, el sentir que a la persona li agrada el que fa, que té il·lusió, que té ganes, que té empenta.
que li fa il·lusió també una mica entrar i conèixer tot aquest món i formar-se i aprendre. Molt bé, aprendre és important. Aprenentatges, Marta, perquè són molt més que la feina que fem. Quan la Marta no està treballant en el sector del turisme, en el sector de l'hostaleria, quan la Marta no està dedicada a cuidar la seva família, què fa la Marta? Què li agrada a la Marta?
La Marta és molt de feina i família, la veritat. Els meus fills i la meva feina sempre han sigut el que m'han omplert, però sí que ara, a mesura que els fills també van creixent, que és una altra etapa,
també intento esgarrapar, esgarrapar temps per mi, per passejar, per anar al cinema, per estar amb amics i amb amigues, per viatjar. Sí, ara també trobo que hi ha etapes de tot, hi ha etapes que t'has de dedicar més a una cosa o a una altra, però aquesta etapa que els fills es fan grans, sí, ara potser una mica temps per mi també està molt bé.
Més temps per tu. I hi ha alguna activitat que voldries dedicar-hi més a aquest aprenentatge o aquest temps?
Home, el tema de viatjar, música i amics, estaria molt bé. Estaria molt bé seguir cuidant-te'ls perquè és important, sobretot les amistats. Molt bé. Em permets que fem un petit viatge de nostàlgia, Marta? Perquè fa molts i molts anys vas tenir una oportunitat
Personal i professional treballant a Bangkok. Sí. Què recordes d'aquella època? Què ens podries explicar que persones joves que ens estiguin escoltant els recomanaries de sortir d'aquesta zona de confort i fer un viatge per anar a aprendre una cultura, una llengua i també per treballar? Com ho vas viure tot això? Què ens expliques?
Home, això per mi, evidentment, va ser una gran aventura i us recomano, inclús fa poc parlava amb un alumne del grau de turisme i li aconsellava fermament fer un viatge, un aprenentatge en aquestes edats
T'omple molt de cultura, de coneixements, d'experiència. Et dona diverses... És una cultura diferent. I jo sempre els dic als joves, heu de sortir, heu de viatjar, heu de conèixer. És un aprenentatge en molts àmbits. I m'agrada molt aconsellar això als fills, als amics i també als estudiants de turisme, que és...
És un aprenentatge que després porten cap aquí amb una visió diferent i, home, Bangkok va ser una aventura. Una aventura, no? De fet, és creixement personal i professional també, no? Correcte, correcte. Molt diferent, evidentment, i més en els anys en què jo hi vaig anar, molt diferent d'ara, però sí, sí, sí, el fet de viatjar i de viatjar fora i de fer una feina
a la qual et vols dedicar, però des de fora és molt diferent. I després portar-ho cap aquí et dona ales. Alves que sempre ens ajuden per tenir aquesta mirada més oberta. Marta, et sembla que passem ara a unes preguntes curtes, íntimes i revegadores? I tant.
Matí o nit? Matí. Mar o muntanya? Mar. Un color que et defineix? Albert. Quin llibre recomanaries que t'hagi marcat? No sóc gaire lectora, però en diré un, Quan s'esborren les paraules, de Rafael Nadal.
Una olor que t'emociona? La rosa. Una pel·lícula que hagis vist més d'una vegada? Moltes, però de la joventut, Dirty Dancing. Jo també.
Una cançó que sempre que l'escoltes et desperta alguna cosa especial. Moltes, també. Tinc cançons que m'aporten a certs moments de la meva vida, però una a la gent que estimo d'Ocas Graces. Interessant. Un lloc del món que encara no has visitat i tens ganes de descobrir...
Jo t'anava a dir, m'agradaria redescobrir Tailàndia amb una altra visió molts anys després. Estaria bé, no?, perquè han passat bastants anys. Han passat anys, han passat anys. Marta, si tinguessis una vereta màgica i poguessis regalar alguna cosa al món, què regalaries?
A nivell global, la pau, acabar aquestes guerres i més a nivell d'aquí, més a prop nostre, cuidar la salut i la sanitat. Cuidar-nos. Cuidar-nos. Important. Una entrevista en què la paraula cuidar ha sortit moltes vegades perquè precisament un dels grans talents de Marta és aquesta art de l'hospitalitat i de l'empatia. Marta, hi ha alguna pregunta que t'hagués agradat, que t'hagués fet i que no ho he fet?
No, ha anat tot així molt rodat, ha anat tot molt rodat i molt bé, molt bé. Satisfeta? Sí, molt. Fantàstic. Doncs et volem agrair moltíssim, Marta, que hagis volgut estar aquesta tertúlia amb nosaltres.
Reitero-te la meva creença que el poder de la paraula inspira i la màgia de la comunicació transforma. Per això és des d'aquest propòsit que donem veu a dones amb experiències perquè som properes, perquè som humanes i perquè posem passió i ànima en tot allò que fem. I moltíssimes gràcies a tu que ens estàs escoltant. Ens retrobem en el proper programa de Dones amb Talent.