Title:

Espiritualitat quotidiana, emocions i llibertat

## Visió general del programa **El Jardí de l’Ànima** dedica aquest episodi a tornar a l’**essència del programa**: un espai íntim de conversa entre tres dones on es parla d’**espiritualitat quotidiana**, **autoconeixement**, **emocions**, **sentit comú** i **amor i llibertat**. No es presenten com a mestres, sinó com a companyes de camí, que comparteixen vivències, dubtes i descobriments. > "La intenció d'aquest programa no és donar lliçons, sinó compartir i teixir un fil invisible amb tu... per recordar-te que no estàs sol, que no estàs sola." L’episodi combina: • Preguntes íntimes entre elles tres • Reflexions sobre creences, espiritualitat i sentit comú • Una proposta pràctica d’*empoderament emocional* • Una secció de **dedicatòries musicals** vinculada al creixement personal --- ## 1. Presentació i gratitud compartida ### 1.1. Retorn a l’essència del programa (0–45) • Es presenta **El Jardí de l’Ànima** com un espai per **compartir sense màscares**, amb l’ànima oberta. • S’emfatitza la idea de **companyia emocional**: recordar als oients que no estan sols en el seu procés intern. ### 1.2. Agraïment a l’audiència i a Girona FM (63–111) • Les presentadores expressen **gratitud profunda**: - Als oients que escolten i comenten els programes. - A **Girona FM** per donar-los l’espai. - A elles mateixes pel camí compartit. • Reconeixen que les crítiques també formen part del procés: no tot agradarà a tothom, i això també és acceptat amb humor. --- ## 2. Elements (foc, aire, terra, aigua) i identitat ### 2.1. Com ens definiríem en elements? (111–187) La primera gran pregunta del programa: > *Si haguéssiu de definir-vos amb un element —foc, aire, terra o aigua—, quin seríeu i per què?* • Una d’elles explica que tothom la veu com a **terra**, però ella es percep més **aigua**, amb moments de **foc**. • Conclusió compartida: **no som un sol element**, sinó una *combinació canviant* segons el moment vital. ### 2.2. Astrologia, simbologia i autoconeixement (129–187) • Es parla de l’*astrologia* com un **llenguatge simbòlic** útil per a l’autoconeixement, tot i que no s’hi consideren expertes. • Una d’elles recorda una *carta astral* on va descobrir que tenia menys foc del que pensava i més terra de la que percebia. **Idees clau:** • El que els altres veuen de nosaltres no sempre coincideix amb el que *sentim* que som. • Les eines simbòliques (elements, astrologia) poden ajudar a **prendre consciència** d’aspectes propis que costen de veure. --- ## 3. Humor, tendresa i camí interior ### 3.1. El paper de l’humor i la tendresa (235–293) Es planteja la pregunta: > *Quin paper té l’humor i la tendresa en el teu camí interior?* Respostes compartides: • **L’humor**: - *“Treu ferro”* a situacions difícils. - Ajuda a **sobreviure** en moments d’estrès. • **La tendresa**: - *“Estova”* i permet **obrir el cor**. • Diuen que, per elles, són **indissociables**: humor i tendresa creen un **equilibri necessari**. ### 3.2. Una anècdota d’estrès i riure nerviós (293–356) • Expliquen una anècdota adolescent: un **atracament absurd** amb un noi que feia veure que tenia un ganivet amb el dit amagat sota la samarreta. • Una d’elles, en plena situació d’estrès, esclata a riure, surt corrent i explica entre riures que les estan atracant. • Aquesta escena il·lustra el **riure nerviós** com a mecanisme de defensa i desidentificació en situacions límit. **Missatge de fons:** l’humor pot ser una **eina espontània de regulació emocional**, tot i que aparegui en moments aparentment inadequats. --- ## 4. Senyals de la vida i intuïció ### 4.1. Obrir-se a les pistes que dona la vida (373–443) Nova pregunta: > *Quan no saps per on tirar, t’obres a rebre pistes o senyals que la vida t’envia?* • Una d’elles respon que **totalment**, que és precisament el que fa. • Enllaça amb una **dinàmica del podcast anterior** on proposava: - *“Tirar al foc”* allò que es vol transmutar. - Romandre **connectada a la vida** per veure què li torna com a resposta. • Explica que a vegades demana **senyals molt concretes** (com un “hipopòtam blau”) per obtenir un “sí” o un “no”. ### 4.2. Dubtes, sincronicitats i narrativa personal (443–493) • Una altra veu és més escèptica: - Dubta si les *senyals* són reals o construccions pròpies. - Parla de la tendència a crear-se una **narrativa pròpia** que li vagi bé. • Exemples de *sincronicitats* quotidianes: - Veure una frase en una samarreta que encaixa amb un pensament intern. - Un anunci o un cartell que sembla “fet a mida” del que estàs vivint. **Punt central:** Les senyals poden existir o podem crear-ne el sentit, però en tot cas **ens ajuden a llegir la nostra pròpia experiència**. ### 4.3. Com demanar i rebre senyals (518–587) • Es parla del **procés intern** quan demanes una senyal: - Al principi, el cervell està *obsessionat* i ho veu tot com a possible senyal. - El valor arriba quan **te n’oblides** i la vida et sorprèn. • S’emfatitza el **treball de confiança**: - Distingir quan una senyal realment *ressona* com una veritat interna. - Acceptar que la **decisió final** sempre és pròpia: les senyals no decideixen per tu. • També es diu que, de vegades, la claredat arriba **sense buscar senyals**, simplement quan els “ingredients” interns es combinen i de sobte “veus clar” què has de fer. > *“Tens els ingredients del plat i ja tinc la recepta.”* --- ## 5. Paraules que defineixen el moment vital ### 5.1. Una paraula per al moment present (587–641) Preguntes ràpides: > *Una paraula per definir el moment actual de la teva vida?* Respostes: • **Canvi** • **Goig / alegria** per estar fent el programa i altres projectes estimats. • **Obertura**, amb tot el que comporta: autenticitat, vulnerabilitat i també certa por. Es reconeix que hi ha hagut **molts canvis previs**, però el to és d’**agraïment** pel camí que s’està obrint amb el programa i la comunitat que s’hi va sumant. ### 5.2. Valors afegits personals (667–686) Nova pregunta: > *Un valor afegit per vosaltres?* Respostes: • **Bondat** • **Alegria** • **Sinceritat** Les tres acaben comprant i compartint aquests tres valors com a trets que volen potenciar. --- ## 6. Què és l’espiritualitat per a cadascuna? ### 6.1. Espiritualitat com a connexió quotidiana (709–750) La pregunta clau: > *Què és l’espiritualitat per vosaltres?* Una d’elles respon: • L’espiritualitat és **connexió interna** amb el que viu i amb les persones que l’envolten. • Parla d’una **“creu” de connexió**: - Amb la *Terra* (el que la sosté). - Amb el “de dalt” (dimensió més elevada o transcendent). - Amb els altres (com interactua amb el món). • Defensar una **espiritualitat quotidiana**: - Ser amable encara que tinguis un dia difícil. - Respectar la persona que et serveix el pa. - Ajudar algú que ho necessita al carrer. > *“Més que tancar-me en un temple, és sortir al carrer i ser amable.”* ### 6.2. Espiritualitat com a relat i eina de comprensió (769–812) Una altra veu aporta una mirada més conceptual: • L’espiritualitat és un **relat**, una *narrativa* més, que ens permet: - Explicar-nos a nosaltres mateixes. - Explicar el context i el que vivim. • És un conjunt d’**eines i coneixements** que es combinen amb altres àmbits (no només els etiquetats com a espirituals) per donar sentit a l’experiència. • Cada persona viu l’espiritualitat **segons el moment vital i la seva manera de ser**. ### 6.3. Espiritualitat com a retorn a l’essència i dimensió profunda (812–875) La tercera perspectiva la descriu com: • Un **tornar a mi** profund: - Qui sóc realment? - Quina és la meva *essència*? • Un **treball de consciència** que: - Travessa espai i temps (*“és una altra dimensió”*). - Però que alhora **inclou plenament aquesta realitat** i hi treballa a fons. **Síntesi de la secció:** • Espiritualitat = **connexió, relat i retorn a l’essència**. • Sempre vinculada a la **pràctica quotidiana** i a com ens relacionem amb nosaltres i amb el món. --- ## 7. Ronda de preguntes: sentit comú, creences i sentit de les coses ### 7.1. S’ha perdut el sentit comú? (904–1047) Es planteja: > *Creieu que s’ha perdut el sentit comú?* Punts destacats: • Algunes reconeixen que **elles mateixes el perden a vegades**, sobretot quan es compliquen massa la vida. • Es compara amb el **“seny”** en català, sovint associat a la saviesa d’una àvia que et diria “posa-hi senzillesa”. • Una veu qüestiona el concepte: - El *sentit comú* és una **creença comunitària**. - Depèn de **valors, context i ideologia**. - Es pot discutir i fins i tot **reconstruir**. **Conclusió:** allò que anomenem “sentit comú” barreja: • Creences compartides socialment. • Valors profunds individuals. • Necessitat de **tornar a la simplicitat** quan ens emboliquem massa mentalment. ### 7.2. Creences que han deixat anar (1076–1210) Nova pregunta: > *Hi ha alguna creença personal que heu deixat anar i us ha fet sentir millor?* Respostes: • **L’esveramenta constant**: - Una d’elles deixa anar la idea de “jo sóc així i punt”. - Aprèn a **aturar-se, llegir a poc a poc, mostrar subtilesa**. • **L’exigència de tenir-ho tot preparat**: - Una altra abandona la creença “si no ho preparo al mil·límetre, no sortirà bé”. - Descobreix el valor de **l’escolta del grup**, la presència i la improvisació guiada per l’experiència interna. • **El “se suposa que hauries de…”**: - Una tercera parla de trencar amb **constructes socials rígids** sobre com ha de ser la vida, les reaccions, la biografia vital. - Alliberar-se d’aquest “hauria de” li porta una gran **sensació de llibertat interna**. > *“Quan he pogut tallar amb això de què se suposa que… és quan m’he sentit molt millor.”* ### 7.3. “Tot passa per alguna raó”: destí o sentit que hi donem? (1231–1329) Pregunta incòmoda però recurrent: > *És veritat que tot passa per alguna raó, o som nosaltres que li donem sentit?* • Una d’elles reconeix que en el moment del dolor no veu cap raó, només **ràbia i resistència**. • Amb el temps, però, identifica aquells fets com a **puntals necessaris** per ser qui és ara. • Parlen de **resignificar** el que ha passat: - Donar-li un nou sentit amb la perspectiva del temps. - Aprendre “de tot i de tothom” si estàs en disposició de fer-ho. **Idees clau:** • Potser no hi ha una “raó” predeterminada, però **som nosaltres qui podem convertir l’experiència en aprenentatge**. • Els esdeveniments difícils poden actuar com a **mestres** al llarg del camí. ### 7.4. L’amor i la llibertat (1356–1422) Pregunta final de la ronda: > *Què us ha ensenyat l’amor sobre la llibertat?* Respostes: • Es cita **Jorge Drexler**: > *“Uno solo conserva lo que no amarra.”* • Idees compartides: - **No hi ha amor sense llibertat.** - Com més estimes algú, **més llibertat li vols donar** perquè sigui tan feliç i obert com pugui. - Sense llibertat, l’amor es converteix en **tòxic** i deixa de ser amor. • Una d’elles s’emociona parlant de: - Donar llibertat a la parella, als fills, a la mare. - El desafiament real que això suposa, perquè és bell però **molt difícil**. --- ## 8. Dinàmica d’empoderament emocional ### 8.1. Introducció a la pràctica (1474–1533) En la secció final, una de les presentadores proposa una **dinàmica pràctica** centrada en l’**empoderament**: • L’objectiu és **contactar amb les emocions que aporten benestar**: - Força - Alegria - Connexió - Expansió - Sensació d’*essència* i autenticitat. Aquesta dinàmica es vincula a l’idea que: • Hi ha coses que **volem deixar enrere**, i d’altres que **volen obrir-se** i que formen part del nostre nucli més autèntic. ### 8.2. Observació conscient de les emocions (1533–1637) Proposta concreta: • Durant **4–5 dies (o una setmana)**: - Mantenir una **consciència oberta** per detectar quines emocions positives apareixen. • Observar-les **a través del cos**: - En quina part del cos es manifesten? - Quin moviment tenen? - Què aporten emocionalment (força, calma, alegria, expansió…)? • Acceptar que pot no ser una sola emoció, sinó un **estat emocional més global**. **Element clau:** donar **temps** a l’experiència (no fer-ho com un “tic-toc” de dos minuts). Es recomanen **5–10 minuts mínim**, respirant, aterrant i entrant progressivament a capes més profundes. ### 8.3. Gestionar la ment i el boicot intern (1659–1784) • S’adverteix que la **ment** pot aparèixer criticant o invalidant el que es percep. • Es proposen estratègies simbòliques: - Posar un **coixí o objecte** que representi la ment i *deixar-la a un costat* durant l’exploració. - Fer un gest d’**“abocar-la a la paperera”** o fins i tot de *llençar-la a terra* com a acte psicomàgic. • La idea no és negar la ment, sinó dir-li: > *“Ara deixa’m explorar i més tard ja analitzarem plegats.”* ### 8.4. Emocions que empoderen… o protegeixen? (1784–1856) • Es convida a estar **oberts a sorpreses**: - Una emoció que percebem com a *empoderament* de vegades pot ser una **defensa** per evitar la vulnerabilitat. - Exemple: sentir-se “forta” pot ser una cuirassa que impedeix entrar en una tristesa profunda o en una por. • Per això és important: - Donar temps perquè la informació vagi **baixant cap a capes més profundes**. - Escoltar també **imatges, records o intuïcions** que apareguin durant la pràctica. ### 8.5. Canalitzar informació i tancar la pràctica (1856–1895) • Es parla de la possibilitat de **canalitzar informació** durant aquests espais d’escolta: - Rebre *“baixades d’informació”* que connecten cos, emoció i consciència. • Condicions perquè funcioni: - Contacte constant amb el cos. - Disposició a **no jutjar** el que apareix. - Acompanyar-se amb tendresa i paciència. Les companyes del programa es comprometen a **fer la pràctica** i a compartir després l’experiència, convidant també els oients a explicar-ho a través de les xarxes. --- ## 9. Secció de dedicatòries i tancament ### 9.1. Secció patrocinada per Les flors de l’Alba (1895–1931) • Presenten la secció de **dedicatòries musicals**, patrocinada per la floristeria *Les flors de l’Alba* (carrer Santa Clara, 4, Girona). • Cada persona que fa una dedicatòria rep un **val de 5 €** per a plantes o rams. • Es poden enviar dedicatòries a través de: - Correu: *eljardidelanimafm@gmail.com* - Instagram: *@eljardidelanimafm* ### 9.2. L’Ester i la dedicatòria a “Perles de Gel” (1996–2042) • La dedicatòria d’avui la fa **l’Ester**, guanyadora d’un concurs d’una professora de ioga anomenada Sandra. • Curiosament, l’Ester i una de les presentadores s’han **fet amigues per notes de veu**, sense conèixer-se encara en persona. • L’Ester dedica la cançó **“Perles de Gel”** del disc *Sagrat Cor* d’**Eduard Canimàs**: - A totes les persones en **procés de canvi o creixement personal**. - Als seus companys de grups de creixement (*Perles, Espurnes, Ales…*), que han estat **llum i companyia** en el seu camí. • Explica que la cançó l’ha ajudat a **veure bellesa en els moments difícils** i ha estat una font d’inspiració durant la transformació. Fragments de la cançó evoquen: • La **terra que germina** i demana silenci i cura. • El **ritme i el so de la terra**, la respiració i l’oració. • La idea que *“l’únic poder sigui el de l’amor”* i que totes les vies portin al cor. ### 9.3. Comiat i mirada al demà (1437–1469 i 2118–2149) El programa tanca amb: • Agraïments mutus entre Afra, Lavinia i Imma. • Reconeixement de la **complicitat** i la **veritat sense filtres** compartida al programa. • Una última benedicció simbòlica: > *“Que l’únic poder sigui el de l’amor, que totes les vies us portin al cor.”* I el missatge recurrent del programa: **“Fins demà!”** --- ## Temes principals tractats ### • Espiritualitat quotidiana • Espiritualitat entesa com a **connexió interna i relacional**, més que com a ritual aïllat. • Importància de la **bondat, el respecte i l’amabilitat** en el dia a dia. ### • Autoconeixement i identitat • Ús de símbols com els **elements (foc, aire, terra, aigua)** i l’astrologia com a eines d’exploració. • Preguntes sobre **qui som realment** i quina és la nostra **essència**. ### • Emocions i empoderament • Dinàmica per **observar emocions positives** des del cos. • Distinció entre emocions que realment empoderen i **defenses emocionals**. • Importància de donar-se **temps i espai intern**. ### • Creences, sentit comú i narrativa vital • Qüestionament del **sentit comú** com a construcció social. • Alliberar-se de creences limitants com el **“se suposa que hauries de…”**. • Debat sobre si **“tot passa per alguna raó”** o si som nosaltres qui dotem de sentit les experiències. ### • Amor i llibertat • Lligam indissoluble entre **amor i llibertat**. • Rebuig de l’amor possessiu i reconeixement de la dificultat d’estimar **sense aferrar**. ### • Comunitat i acompanyament • Valor dels **grups de creixement personal** i de la comunitat d’oients. • Importància de **sentir-se acompanyat** en els processos de canvi. --- ## Tags • Espiritualitat quotidiana • Autoconeixement • Emocions • Empoderament • Creixement personal • Amor i llibertat • Sentit comú • Creences limitants • Vulnerabilitat • Connexió amb el cos • Sincronicitats i senyals • Narrativa vital • Bondat • Alegria • Sinceritat • Girona FM • El Jardí de l’Ànima • Dedicatòries musicals • Eduard Canimàs • Perles de Gel --- ## Seccions de l’episodi 1. **Presentació i context del Jardí de l’Ànima** • *start_second*: 7 • *end_second*: 45 • *section_title*: Presentació i retorn a l’essència del programa • *section_summary*: Introducció breu al sentit del programa: un espai per compartir des de l’autenticitat, teixir vincles invisibles amb els oients i recordar que ningú està sol en el seu camí interior. 2. **Arrencada del programa i agraïments** • *start_second*: 63 • *end_second*: 111 • *section_title*: Gratitud a les oients, a Girona FM i a l’equip • *section_summary*: Conversa distesa on es dona les gràcies als oients, a Girona FM i entre elles mateixes. Es reconeix que tant els comentaris positius com els crítics formen part del creixement del programa. 3. **Qui som en clau d’elements: foc, aire, terra i aigua** • *start_second*: 111 • *end_second*: 187 • *section_title*: Elements i identitat personal • *section_summary*: Es pregunten quin element (foc, aire, terra o aigua) les defineix. Descobreixen que se senten combinació de diversos elements i reflexionen sobre com l’astrologia i el simbolisme poden ajudar a l’autoconeixement. 4. **Astrologia, cartes astrals i autoconeixement simbòlic** • *start_second*: 129 • *end_second*: 187 • *section_title*: Cartes astrals i percepció de nosaltres mateixes • *section_summary*: Una d’elles explica una experiència amb la seva carta astral i com va descobrir que tenia menys foc i més terra del que creia. Es parla de la diferència entre com ens veuen els altres i com ens sentim per dins. 5. **Humor i tendresa en el camí interior** • *start_second*: 235 • *end_second*: 293 • *section_title*: L’humor que treu ferro i la tendresa que estova • *section_summary*: Reflexió sobre com l’humor ajuda a alleugerir situacions difícils i la tendresa suavitza i obre el cor. Conclouen que per a elles humor i tendresa formen un binomi inseparable en el creixement personal. 6. **Estrès, atracament i riure nerviós** • *start_second*: 293 • *end_second*: 356 • *section_title*: Anècdota d’adolescència i mecanismes de defensa • *section_summary*: Expliquen un atracament adolescent absurd i com una d’elles va reaccionar rient nerviosament. Utilitzen l’anècdota per il·lustrar com, en moments de molt estrès, l’humor pot aparèixer com a mecanisme de desidentificació i supervivència. 7. **Obrir-se a senyals i pistes de la vida** • *start_second*: 373 • *end_second*: 443 • *section_title*: Senyals, foc i transmutació del que volem canviar • *section_summary*: Parlen de demanar senyals a la vida quan no saben cap a on tirar. Una d’elles enllaça amb una dinàmica del podcast anterior de “tirar al foc” allò que vol transmutar i després estar atenta al que la vida li retorna. 8. **Sincronicitats, narrativa pròpia i dubtes sobre les senyals** • *start_second*: 443 • *end_second*: 518 • *section_title*: Ens inventem les senyals o realment hi són? • *section_summary*: Es plantegen si les senyals són reals o projeccions pròpies. Parlen de sincronicitats com frases en samarretes o anuncis que semblen fets a mida del que viuen, i del risc de crear-se narratives interessades. 9. **Com demanar senyals i el treball de confiança** • *start_second*: 518 • *end_second*: 587 • *section_title*: Deixar d’obsessionar-se i permetre que la vida respongui • *section_summary*: Expliquen que, en demanar una senyal, el cervell al principi ho veu tot. El valor arriba quan t’oblides de la petició i la senyal t’arriba de forma inesperada. Remarquen que la decisió final sempre és pròpia i que cal un treball de confiança interna. 10. **Una paraula per al moment vital present** • *start_second*: 587 • *end_second*: 641 • *section_title*: Canvi, goig i obertura com a paraules clau • *section_summary*: Cadascuna tria una paraula per descriure el seu moment: canvi, goig, alegria, obertura. Comparteixen la il·lusió pel camí que s’obre amb el programa i la vulnerabilitat i autenticitat que això implica. 11. **Valors que consideren el seu “valor afegit”** • *start_second*: 667 • *end_second*: 686 • *section_title*: Bondat, alegria i sinceritat • *section_summary*: Es pregunten quin és el seu valor afegit i apareixen tres paraules clau: bondat, alegria i sinceritat, que totes acaben fent seves com a valors a cultivar. 12. **Definicions d’espiritualitat: tres mirades** • *start_second*: 709 • *end_second*: 875 • *section_title*: Espiritualitat com a connexió, relat i essència • *section_summary*: Cada una defineix què és per ella l’espiritualitat: connexió vertical i horitzontal amb la terra, el “de dalt” i els altres; relat que ajuda a explicar-nos la vida; i retorn profund a l’essència que travessa espai i temps però s’encarna en el dia a dia. 13. **Pausa musical i to distès a mig programa** • *start_second*: 875 • *end_second*: 904 • *section_title*: Petita pausa amb música i complicitats internes • *section_summary*: Fan una breu pausa musical (“Serà perquè te amo”) i comenten entre rialles amb el tècnic (l’Arnau), reforçant el to proper i espontani del programa. 14. **S’ha perdut el sentit comú?** • *start_second*: 904 • *end_second*: 1010 • *section_title*: Sentit comú, seny i senzillesa • *section_summary*: Es pregunten si s’ha perdut el sentit comú. Parlen de com elles mateixes el perden quan es compliquen massa la vida i associen el sentit comú al “seny” i a la senzillesa, tot i reconèixer que canvia segons la persona i la generació. 15. **El sentit comú com a construcció social** • *start_second*: 956 • *end_second*: 1047 • *section_title*: Creences comunitàries i valors personals • *section_summary*: Es recull la idea que el sentit comú són creences comunitàries que es poden discutir i reconstruir. El que per una àvia és sentit comú pot ser molt diferent del que ho és per a una altra generació, posant el focus en els valors que el sustenten. 16. **Creences personals que han deixat anar** • *start_second*: 1076 • *end_second*: 1210 • *section_title*: Alliberar-se del “jo sóc així” i del “ho he de tenir tot preparat” • *section_summary*: Comparteixen creences que han deixat enrere: la hiperactivitat com a identitat fixa, la necessitat d’una preparació exhaustiva per fer tallers o actuar, i els “se suposa que” socials sobre com viure. L’alliberament arriba en adonar-se que poden ser i actuar d’una altra manera. 17. **“Tot passa per alguna raó”?: sentit i resignificació** • *start_second*: 1231 • *end_second*: 1329 • *section_title*: Raó prèvia o sentit que hi donem després? • *section_summary*: Debaten si tot passa per una raó. Expliquen que en el moment del dolor no veuen cap sentit, però amb el temps poden llegir aquelles experiències com a passos necessaris en el seu camí. Parlen de resignificar i d’aprendre de tot i tothom. 18. **Amor i llibertat: una relació inseparable** • *start_second*: 1356 • *end_second*: 1422 • *section_title*: Estimar sense aferrar: la lliçó més difícil • *section_summary*: A partir d’una cita de Jorge Drexler, reflexionen que no hi ha amor sense llibertat. Com més estimes, més llibertat vols donar a l’altre. Comparteixen l’emoció i la dificultat real de donar llibertat a parella, fills i família sense caure en l’amor possessiu. 19. **Tancament emocional del bloc de confidències** • *start_second*: 1437 • *end_second*: 1469 • *section_title*: Gràcies per la veritat sense filtres • *section_summary*: Tanquen el bloc de preguntes agraint-se mútuament la sinceritat i la complicitat. Reafirmen el Jardí com un espai on poden ser elles mateixes i on la llum, la terra i les paraules són ponts entre totes. 20. **Introducció a la dinàmica d’empoderament emocional** • *start_second*: 1474 • *end_second*: 1533 • *section_title*: Presentació de la pràctica d’observació d’emocions • *section_summary*: Es presenta una dinàmica orientada a l’empoderament a través de l’observació de les emocions que aporten benestar, força i expansió. Es vincula amb el procés de deixar enrere allò que no volem i obrir-nos al que forma part de la nostra essència. 21. **Com observar les emocions al cos i donar-los temps** • *start_second*: 1533 • *end_second*: 1637 • *section_title*: Mirada corporal i estat emocional • *section_summary*: S’explica detalladament com observar les emocions positives: identificar en quina part del cos apareixen, quin moviment tenen, què aporten, i donar-se un temps mínim (5–10 minuts) per entrar cada cop més profundament en l’experiència. 22. **La ment com a boicot i recursos psicomàgics** • *start_second*: 1659 • *end_second*: 1784 • *section_title*: Apartar la ment per poder sentir • *section_summary*: Parlen del boicot de la ment i proposen recursos simbòlics (posar-la en un coixí, llençar-la a una “paperera” imaginària) per deixar espai a l’escolta emocional i corporal. Suggereixen negociar amb la ment: ara sentir, després analitzar. 23. **Quan l’empoderament és defensa i obertura a imatges** • *start_second*: 1784 • *end_second*: 1895 • *section_title*: Defenses disfressades i canalització d’informació • *section_summary*: Alerten que algunes emocions d’empoderament poden ser defenses que amaguen vulnerabilitats. Recomanen estar oberts a imatges, intuïcions i “baixades d’informació” que sorgeixen durant la pràctica, sempre ancorades al cos. 24. **Crida a compartir l’experiència i pas a la dedicatòria** • *start_second*: 1895 • *end_second*: 1911 • *section_title*: Convidar l’audiència a practicar i compartir • *section_summary*: Les presentadores es comprometen a fer la pràctica d’empoderament i conviden els oients a compartir-ne els resultats a les xarxes del programa, abans de passar a la secció de dedicatòries. 25. **Secció patrocinada: Les flors de l’Alba i com participar** • *start_second*: 1911 • *end_second*: 1931 • *section_title*: Dedicatòries, flors i comunitat • *section_summary*: Expliquen que la floristeria Les flors de l’Alba patrocina la secció de dedicatòries amb vals de 5 €. Donen el correu i l’Instagram del programa per enviar dedicatòries i presenten l’Ester, l’oient que farà la dedicatòria d’avui. 26. **Connexions per notes de veu i amistats nascudes del programa** • *start_second*: 1931 • *end_second*: 1990 • *section_title*: Teixir amistats a través dels àudios • *section_summary*: Expliquen que l’Ester és amiga d’una amiga, però que s’han anat coneixent i fent amigues a través de notes de veu arran del programa. Es mostra com el Jardí genera vincles reals entre persones que no es coneixien. 27. **Tancament entre l’equip i pas a la veu de l’Ester** • *start_second*: 1990 • *end_second*: 1996 • *section_title*: Gràcies mútues i validació del tècnic • *section_summary*: Es tanquen el programa entre elles amb agraïments i comentaris distesos (incloent el tècnic Arnau, batejat com “el Buda”). Deixen pas a la dedicatòria enregistrada de l’Ester. 28. **Dedicatòria de l’Ester i cançó “Perles de Gel”** • *start_second*: 1996 • *end_second*: 2118 • *section_title*: Perles de Gel com a banda sonora del canvi • *section_summary*: L’Ester dedica la cançó “Perles de Gel” a totes les persones en processos de canvi i als seus grups de creixement personal. Explica com la cançó l’ha ajudat a trobar bellesa en el dolor. A continuació, sonen fragments de la peça, centrats en la connexió amb la terra i el poder de l’amor. 29. **Comiat final del programa** • *start_second*: 2118 • *end_second*: 2149 • *section_title*: Que l’únic poder sigui el de l’amor • *section_summary*: El programa es tanca amb el desig que l’únic poder sigui el de l’amor i que totes les vies portin al cor, repetint el “Fins demà!” que ja és marca de la casa del Jardí de l’Ànima.

['Espiritualitat quotidiana', 'Autoconeixement', 'Emocions', 'Empoderament', 'Creixement personal', 'Amor', 'Llibertat', 'Sentit comú', 'Creences limitants', 'Vulnerabilitat', 'Connexió amb el cos', 'Senyals', 'Sincronicitats', 'Narrativa vital', 'Bondat', 'Alegria', 'Sinceritat', 'Girona FM', 'El Jardí de l’Ànima', 'Dedicatòries musicals', 'Eduard Canimàs', 'Perles de Gel']