Benvingudes i benvinguts al Jardí de l'Ànima. Avui, el camí retorna al Jardí del primer dia, aquell espai on tot va començar. Volem tornar a l'essència, on ens compartim sense màscares, amb la mirada neta i l'ànima oberta. La intenció d'aquest programa no és donar lliçons a ningú, sinó compartir i teixir un fil invisible amb tu, que ara mateix ens escoltes, per recordar-te que no estàs sol, que no estàs sola.
Perquè, quan compartim el que portem a dins, sovint s'alleugirà la càrrega que sostenim. Gràcies per ser-hi, per escoltar-nos i per formar part d'aquest jardí on les ànimes es retroben.
Fins demà!
Benvingudes noies, com esteu? Hola, doncs amb moltes ganes i també el gràcies per ser-hi, doncs jo volia dir si és veritat, gràcies perquè els oients hi són, no? Si no, no podríem estar fent això, gràcies a Girona FM, gràcies a nosaltres mateixos...
gràcies a les personetes que ens escolten. Sí, que de vegades som més, eh? És molt bonic quan et van dient coses que han sentit o que els han agradat o històries que estan sorgint que algun dia us explicarem. O que no els han agradat. O que no els han agradat, també, perquè, a veure, bé, per tothom no ho faràs mai. Ja de tot, ja de tot. Però aquí no s'arrisca o no pisca. Exacte. A veure, comencem amb unes preguntes, noies? Sí. Vinga, va. Vinga. Aviam. Aquí entrem directe avui, eh? Entrem directe avui, eh? Som les tres aquí, a la Pelao, i comencem. Va, si haguéssiu de definir-vos amb un element...
de foc, aire, terra o aigua, quins seríeu? I per què? Vinga, tu, Afra. Jo? A veure, a mi és que tothom, totes les persones, sempre em diuen que soc terra. I és com, és evident, tu ets terra.
i jo no ho tinc tan clar, jo em sento més aigua és curiós, hi ha vegades foc jo crec que és una combinació de totes n'hi ha vegades que pesa més una vegada una altra, però és una combinació no em veig en una sola així com segons el que entenc que és cada una perquè també la meva interpretació pot no ho sé exacte, jo crec que la interpretació també que faig jo com que no hi entenc d'astrologia sóc una gran oient d'astrologia no?
perquè té molt a veure també amb l'autoconeixement i tal, i m'encanta aquest llenguatge simbòlic per conèixer-nos, però no hi entenc. Llavors és com, jo diria que, i me'n recordo una carta astral que em van fer, i em van preguntar això, eh?
abans de dir-me la resposta i vaig dir foc i resulta que de foc era potser el que menys tenia en tinc una mica de cada però foc no en tinc molt saps? i terra em pensava que no i sí que en tinc
Que a vegades està espectada d'una manera, diguéssim, que no... que costa més contactar-hi, no? Que te l'has d'anar treballant per arribar-hi. Suposo que també el veure-te tu mateix a vegades costa veure les coses que tu tens, no? I tu? Jo. Jo també el mateix que vosaltres. Jo em pensava que era molt foc o molt terra i em deien, no, si ets molt aire. I dic, aire? Ah, sí? Ah, sí?
Però tot m'assembla bé, jo crec que tots som de tot, i en aquests moments de la vida a vegades sorgeix una cosa que l'altra, i a vegades el que no tenim és el que hem de treballar, perquè a vegades va bé donar-hi un cop de punys sobre la taula, o a vegades fer un pas enrere, i no... Sí, a mi em va agradar, jo no dic què tenia més, però sí, tinc aire a tope també, i aigua. Sí.
Aquesta és la càmera que m'està girant. És que hi ha una càmera. Enxufen la càmera. I ara no estava parlant i l'Arnau m'ha enxufat. I de cop dic, ui, m'estan gravant. Allà ho veureu. Allà ho veureu. Següent pregunta. Quin paper té l'humor i la tendresa en el teu camí interior? Mmm...
Jo, mira, jo crec que a mi l'humor el que em fa és treure ferro, és que això és així, no? Vull dir, treu ferro. I la tendresa estova. Estova. Jo crec que són a parts iguals per mi, no? Una mica. O sigui, quan un... O sigui, el que dius tu, que l'humor...
És que necessitem l'humor, a veure, sense l'humor malament, no? Anem arreglades, o sigui, fatal, sense l'humor. És supernecessari, però la tendresa també, i llavors és un equilibri entre un i l'altre, potser. No? Sí. Per mi no funcionaria una cosa sense l'altre, tampoc. Bé, i em falten més, eh? Sí, bé, era com una manera, no?, de... Bé, a vegades era de sobreviure, també, no, a mi, l'humor. Mhm.
jo crec que sí amb tu és molt clar ara explicaré una anècdota de quan érem, havíem de tenir 16 anys havíem de comprar uns llibres per anar al Vives i estàvem a la terra fent el cafè i ens vam anar a fer un vol per la muralla i ens van atracar
però es van atracar un noi amb el dit així o sigui, en plan o sigui, la cosa més absurda amb el seu dit de sota de la samarata com si portés un ganivet i era el seu dit, que evidentment, si no ensenyes un ganivet si el tens total, que tots van quedar cagadets i vaig sortir corrents vaig arribar a la terra que hi havia l'altra gent i vaig dir, ens estan atracant i vaig començar a pixar de riure i em van dir, com que ens estan atracant
no m'ho crec, que sí, ha, ha, ha. Em va sortir el riure nerviós i vaig dir, us dono 10 euros, que sigui veritat, acompanyeu-me a ajudar-los. I al final vaig dir, si era mentida, us dono 10 euros. I em van dir, vale, per 10 euros, vamos. I van venir i quan van pujar, elles ja baixaven, però al final els van agafar quatre tonteries. Però que em va sortir el riure en un moment així. Però això és una situació amb molt d'estrès i a vegades...
ens desidentifiquem precisament per poder sobreviure però sí que és veritat que en tu l'humor és a dir, aquí els oients segur que també ho hauran vist en algun moment el tens present en el dia a dia, en les coses petites sí, sort de l'humor
Vinga, la última meva. Quan no saps per on tirar, t'obres a rebre pistes o senyals que la vida t'envia? Jo totalment. O sigui, de fet, és el que faig, sí, sí, i m'encanta. Com arriben aquestes pistes? Mireu, el cap de setmana passat, no, el podcast passat...
Jo vaig parlar al final d'una dinàmica, no? I vaig dir-vos, perquè ho hagi escoltat, ho tireu al foc i després esteu connectats amb la vida. I precisament volia dir això. Connectats amb la vida vull dir què m'aporta d'allò que he tirat jo i que vull més claredat i que vull anar com transmutant, com canviant aquest sentiment...
Què em diu la vida? Quines senyals? Saps? Llavors, és estar obert a la vida i estar obert a mi mateixa perquè allò realment vagi treballant i la consciència em vagi dient és cap aquí, és cap allà, et passa això, et passa allò. Llavors, bueno, depèn de la cosa que vulgui fer. Hi ha vegades que demano senyals superconcretes, no? Si és un sí, mostreu-me un hipopòtem blau.
I això a mi m'ha dit més una vegada, fes això, demana, no sé... I després de poc funciona, a mi no m'ha funcionat. És a dir, que jo no sé si me les invento, si les creu, o si... Però és que, no sé, jo rebre senyals, a vegades sí que és com, mira, sembla que això és un senyal d'algú, però no sé si l'estic interpretant jo, realment és un senyal, saps? Bueno, és una bona... O sigui, això necessita un treball. Es necessita saber com fer-ho. Sí, però...
Jo crec que m'han explicat moltes vegades com fer-ho, eh? Igualment continuo pensant que em puc crear jo la meva pròpia narrativa, si m'interessa, eh? Sí. Saps què vull dir? Quan estàs prenyada vas més prenyada, quan compro un cotxe ves aquelles marques. Però a vegades veus aquell pel carrer que té una samarreta amb una frase i dius, mira, em ve superbé, saps? O aquell cotxe que passa amb aquell anunci i dius, ostres, sembla que sigui fet, no? Que és com una... Però...
Sense que l'esperis, no que diguis vull una senyal, sinó que la senyal a vegades ve a tu abans que tu la busquis. Però no sé si són aquestes senyals que al final em fan triar o decidir. O sigui, sí que passen coses que et sorprenen i que dius, hòstia, això conec amb allò que estic pensant, o mira quines coincidències, quines casualitats, o he preguntat tal i m'he vist no sé què. Però no sé si al final són aquestes senyals que em fan decidir, no?, en l'últim moment d'algú. Bueno, clar, la decisió la tens tu. Sí, sí.
Clar, ja sé que aquestes senyals no són les que em fan decidir. Exacte, la decisió, després està el creure, tu per això deia jo el treball, el treball de confiança, el treball de saber, exacte, de demanar, per exemple, per mi és molt bo demanar un, sisplau, que no m'ho esperi, i de fet és el millor.
Al principi, quan tu demanes un senyal, el cervell està molt pendent de rebre-la. I llavors, a tot arreu, veuràs no sé què. Saps? És quan ja te n'has oblidat. Quan te relajas, que llavors dius, ostres, l'elefant. L'elefant, en aquest conte que hem anat a la biblioteca amb el meu fill i com m'ha sortit. Saps? O sigui, és com alguna cosa que dius, vale...
aquí m'arriba però és veritat que el treball de confiança de sentir el aquí m'està arribant la veritat és que no sempre és fàcil per això us dic que necessita molta feina i treball intern com qualsevol treball com qualsevol connexió interna es necessita feina però a vegades és inconscient perquè tots ho fem no ha de prendre decisions i llavors arriba un moment que dius ara ho veig clar i ja està i no tens per què haver buscat senyals abans no simplement ara ho veus les coses clares i ja està
Tens els ingredients del plat i ja tinc la recepta. Vinga, la Vínia, pregunta'ns. Jo volia preguntar-vos una paraula per definir el moment actual de la teva vida. Una, eh? Una. Canvi. Jo canvi. Jo estic amb un goig i una alegria de fer això i de fer coses que m'agraden i...
que no pot ser amb el positiu sí, sí, però vull dir que estic com allò en plan ojalà durarà tot el rato, saps, o sigui molt bé, que guany sí, sí, ara mateix, a veure, ja han passat molt coses i segueixen passant coses, però és com sí, no, no, estupendo sí, és com que bé, poder estar aquí fent això que m'agrada que ja ha avançat, nenes, és que clar, vam començar un dia i ara ja portem uns quants programes i en tenim gent, no? que anirà vinguent i és com, uah, tio, això es va obrint un camí bueno, us he de ser sincera que jo crec que la meva vida sempre diria canvi
Es defineix bastant el moviment. No, però el meu també, no ben bé canvi, obertura. O sigui, amb tot el que comporta, amb el Cangeli, però també amb l'autenticitat, no? I amb la vulnerabilitat també, o sigui, tot alhora. Però també amb el goig i l'alegria que dona. Has dit una paraula, Lavinia.
I tu poses més. No puc definir un bonací. Mira, em salto les normes, és així això. A veure, un valor afegit per vosaltres? La bondat. Molt bé. L'alegria.
jo la sinceritat mira, també els compros tres també i l'última que és així més complexa així com aquí no vol la cosa exacte, què és l'espiritualitat per vosaltres? ostres, estem tornant al primer programa estem tornant al primer
Per tu, Imma, què és? Per mi és connexió... Conexió... He estat donant voltes, eh? I ara no em ve gaire res, molt... Que dius, oh, me viene la filosofada. No, és que... No, però és com una connexió interna cap al que estic vivint i com una connexió amb els que m'envolten, no? És com un...
Connexió també amb la Terra, amb el que em sosté i amb el de dalt, no? És com una creu, saps? La creu que uneix les coses i a la vegada també amb els que hi ha a fora, no? Amb com interactuo amb els altres, no? És aquí l'espiritualitat jo crec a vegades, més que anar-te a tancar-me en un temple i estar allà meditant.
és sortir al carrer i ser amable encara que tinguis un dia de merda, o intentar ser respectuós amb la senyora que et serveix el pa, o ser amable, o si vas a algú pel carrer poder-lo ajudar, si necessita alguna cosa, o sigui, és aquesta espiritualitat quotidiana, que crec que és la... Va sortir més profund del que em pensava, mare. Sí, molt bé. Jo què dic després d'això, saps? Hola?
T'ho juro que no estava preparat, eh? A veure, jo què diria? Per mi, a veure, no ho sé. Per mi és com un relat més, una manera més d'explicar-nos les coses per nosaltres mateixos, o sigui, explicar-nos a nosaltres mateixes i explicar el nostre entorn i, evidentment, com actuem, com tu que deies, no?, és actuar al final, com me la poses en pràctica. Però jo crec que són eines o coneixements que vas adquirint
compaginats amb altres que potser no es posarien dins el paquet d'espiritualitat tu et vas construint i això et dona eines per explicar-te a tu mateixa o per explicar als altres o per explicar el teu context o el moment que estiguis o el que sigui és una narrativa, és un relat que n'hi ha de molts tipus i aquest per mi és un...
Interessant, o sigui, cadascú viu d'una manera, depèn de potser del moment, també de com siguis, de com et connecti I tu com és per tu? Per mi és bastant, és a dir, és tornar a mi, però tornar a mi que també té molta connexió amb el món, amb la gent
I el tornar a mi, un tornar a mi profund, un tornar a mi de dir qui sóc jo realment, quina essència tinc. I per tant és un treball de consciència que traspassa, i amb això ja aquí ja us diré el que jo crec i connecto, traspassa espai i temps. O sigui, això és una altra dimensió. Sí.
però també inclou aquesta clar, o sigui no és me'n vaig a una altra no, no, no, inclou aquesta i de fet és amb aquesta amb la que treballo allò a tope com perquè això es pugui anar donant
M'estic explicant. T'estàs explicant molt bé. I tant que sí. Súper. Vinga, Frec, ens portes tu. Jo, a veure, jo també tinc algunes preguntes, però què us semblo si fem una mica de pausa abans? Sisplau. Una miqueta. Serà perquè te amo. És una emoción que crece piano, piano. Fringimi forte. Estami più vicino. Se ci sto bene. Serà perquè te amo. Jo.
Val, doncs, vinga, continuem. Perquè t'hi amo, perquè t'hi amo. Amb aquesta ronda de preguntes, va. Creieu que s'ha perdut el sentit comú? Jo crec que el perdo de tant en tant. És la que el perds.
Sí o no? No us sentiu perdudes a vegades? Bé, és que clar que és... Sí, i que a vegades hem de tornar a tenir el sentit comú, o sigui, aviam, un moment, se'ns em va al cap, amb la criança, amb l'alimentació, amb l'espiritualitat, saps què vull dir? Però per mi la pregunta és què és el sentit comú i segons qui és el sentit comú. Qui ens diu què és el sentit comú? Perquè sociològicament és com aquestes creences compartides i tota creença es pot discutir.
Molt bé, Afra. Aquesta pregunta m'agrada molt i no sé si te la podré respondre. Quan discuteixes aquesta creença, tu pots crear-la de nova. Imagina sociològicament com pot funcionar amb la qual cosa. Són creences comunitàries, per això es diu sentit comú. Però potser nosaltres tenim un sentit comú similar, que no té per què ser igual, però amb una altra persona amb uns valors i amb una ideologia totalment diferent de la meva tindrem un sentit comú totalment diferent. Llavors he fet una pregunta una mica trampa per què deies.
No, no, és que crec que té a veure amb uns valors profuns de tu mateixa. És a dir, al final, el sentit comú per tu té a veure amb actes, amb creences, amb maneres de fer i de pensar que creus que són superimportants i que són bàsiques. Aquí els filòsofs i els sociòlegs ens vindrien i ens explicarien tota la història del sentit comú, perquè és llarga. Té a veure també amb la senzillesa.
Trobes, per tu. Per mi el sentit comú és a vegades quan em complico la vida, és quan l'he cregut jo, com a Imma, que l'he perdut. És el seny, no?, que diem en català. Una mica. Aquest seny, no? Aquest l'àvia que et diria, escolta, maca, va. Prou. Ja, però és que l'àvia té un sentit comú molt diferent al meu. Segurament.
Segurament, amb això estic d'acord. Ja sabia que diria àvia i saltaries, però ho he dit a la locura. No, no, no, no. No, àvia, però pot ser una altra, saps? Ja t'entenc, ja t'entenc. Però, bueno, jo prefereixo que a vegades m'acomplico la vida i quan me la deixo de complicar és quan penso, estic tornant al sentit comú, fiquet-ho fàcil, no? Sí, és... Això cau, vale, sentit comú, cau. Sí, clar, ciència.
Sí, saps? No, però és el que em referia al principi, que ha sigut mig broma, mig en sèrio, però bastant en sèrio, és això, eh? A vegades el perdo. El tangible, no? Clar, però perquè, bueno, m'en vaig amb les meves, amb els meus pensaments, amb els meus mecanismes, saps? Això de ser així, això de ser ja, això de ser què, o tal, o tal, o em preocupo per això o per allò, per ocupar-se, no ocupar-se, o sigui, sí, una mica de senzillesa. Els bàsics. Exacte.
Creences personals. Hi ha alguna que heu deixat anar i us ha fet sentir millor? Ui, sí, bastantes. Una de grossa és l'esveramenta. Encara estic esverada per la vida, però sóc capaç de parar, de llegir a poc a poc, de mostrar aquesta part meva més sutil. Tot, saps? Com que baixo d'una mica. I era una creença que jo tenia que jo sóc així i punto. Doncs no, pot ser d'una altra manera també.
A mi una que em va costar temps però que em va agradar molt i m'agrada molt és, també a vegades em surt l'exigència, però era com, m'ho haig de preparar superbé tot perquè em surti bé.
M'enteneu? O sigui, perquè sigui òptim, ja no superbé, sinó perquè sigui òptim, m'ho haig de preparar tot, no? I jo he fet tallers i faig tallers i, bueno, soc actriu, he sigut actriu, no? Llavors, clar, tallers amb nens, amb adolescents, no? I perquè m'entengueu, era com algú que m'havia de preparar. Sí, esclar. I no és veritat.
O sigui, quan vaig començar-me a obrir a dir no, és més important escoltar també, tenir alguna cosa bàsica, però escoltar el grup. La teva presència, la dels altres, no? Sí. La pausa. Perquè el coneixement ja el tens, no? Exacte. El vas adquirint, però... El vas adquirint, però també hi ha alguna cosa de poder-te alimentar, i això sí que és bàsic, del que et donen i del que et ve en el moment.
Que això jo em costava molt. Era com, no, ho haig de tenir tot preparat, no. El que em vingui també en el moment, dintre de tenir quatre dinàmiques bàsiques i etcètera, allò sol ser bo. Que no tot sigui com preconcebut, no? Exacte. I per tu, Ofra? Val.
Crenxes personals, jo us ho diré més en termes generals, o sigui, una mica deixar anar allò que se suposa que has de fer, o sigui, constructes socials rígids, o inclús reaccions davant d'alguna cosa que et passa, no? No, és que si et fan això, tu, això no... O sigui, com reacciones a situacions quotidianes, o inclús com se suposa que has de construir la teva vida, no?
Doncs aquí, quan jo vaig, he tallat amb això de què se suposa que, o què entendríem que, per segons que... Clar, jo també he crescut amb uns... com m'han educat o com el que sigui. Quan he pogut tallar amb això és quan m'he sentit molt millor. És una alliberació, no? És una alliberació. Sí, sí. Vinga, una altra pregunta.
allò que tot passa per alguna raó no, si s'ha de passar d'això serà per alguna raó que a vegades fot que et diguin això un piló jo no volia que passés això ara he de buscar la raó i la part positiva què en penseu? és així o som nosaltres que li donem sentit? jo crec que la raó quan ha passat no la trobo perquè li feia puta merda perdó per l'expressió també poden ser coses bones però amb el temps m'he donat compte que eren uns ítems a la meva vida que era necessari passar-hi per ser el que sóc ara
Sí, jo penso bastant igual. Sí que és veritat que hi ha un punt on crec. És que el càmera m'enfoca i l'Arnau riu, me la fot a mi quan no parlo i després... Perquè ets guapa i perquè transmets... Perdó. I on és on riqui els teus pixesats? I ho veràs tu. Perdona, la Vinian, disculpa.
Aquí ja comencem amb la sinceritat. A l'Arnau li has de posar el micro. No diu que no allà. Doncs el que us volia dir és que jo crec que nosaltres li donem sentit quan realment hi ha alguna cosa que té sentit per nosaltres intern. I per tant...
És com estar connectades també, quan li donem sentit, per mi és el mateix que tot passa per alguna raó. M'enteneu el que vull dir? Sí. Hi ha algú que dius, això oloro que... Això oloro que... A vegades més aviat, a vegades més tard, eh? Com diu l'Hima, a vegades ho veus anys, perquè hi ha coses que costen i costen i estàs allà, vinga, vinga, vinga, fins que al final dius...
ara ho entenc resignifiques allò una mica de que de tot s'aprèn i de tothom si estàs a veure aprendre de tot, de tothom en el sentit que sigui les coses passen i aprens alguna cosa tot és mestre mestres puc fer una última pregunta una última pregunta que és un regal de pregunta què us ha ensenyat l'amor sobre la llibertat?
Toma ja, eh? Jo em referiré a un cantant-autor que m'encanta, que es diu Jorge Drexler, que té una frase que diu, en una cançó molt llarga, diu «Una solo conserva lo que no amarra, y sin tenerte te tengo a vos y tengo a mi guitarra». I crec que és la resposta.
Uno solo, que no hi ha amor sense llibertat. No hi ha amor sense llibertat, estic totalment d'acord. I com més estimat, ara més llibertat dono, perquè si l'altre no, vols que sigui el més feliç possible, vols que sigui l'obertura més gran del món, si no, no és aquest amor, és un amor tòxic. Trepitja l'amor. A mi em venen ganes de plorar quan dieu això, perquè m'emociono...
Penso que és veritat, penso que és molt difícil. És superdifícil. I que és veritat, i que sí, que jo també estic amb això, amb donar-me llibertat a mi, donar llibertat als altres, donar llibertat a la parella, al meu home, que m'estimo, als meus fills...
a la meva mare és que emociona d'aquesta manera no és fàcil és un amor exagerat que diuen i així entre confidències i rialles
Hem anat caminant plegades per aquest espai compartit, deixant que les paraules neixin des d'allà on som ara. Gràcies per la complicitat, per la veritat sense filtres i per aquest espai on podem ser ni més ni menys que nosaltres mateixes. Gràcies, Afra. Gràcies, Lavinia. Gràcies, Imma. Per seguir cuidant aquest jardí que fem créixer juntes amb un punt de llum que inspira una terra que ens arregla i les paraules que fan de pont entre nosaltres.
Fins demà!
Doncs, amb el power of love, avui us porto una dinàmica encarada a l'empoderament. L'empoderament el podem veure molt gran, però hi ha coses que ens poden ajudar a contactar-hi, com per exemple les emocions que de cop surten i dius, ostres, aquesta...
o la tinc però a vegades l'utilitzo, no, li faig cas, diguéssim, no... Emocions que podem com, bueno, dir que són positives, però són positives perquè ens aporten benestar, perquè ens aporten això, empoderament, ens aporten força, ens aporten alegria, ens aporten connexió, ens aporten, no sé, expansió, sí? Tot això, val? A aquestes em refereixo, d'acord?
Llavors, el que jo proposo és, com que ja en el podcast passat us vaig dir, crec que hi ha coses que volem deixar enrere i hi ha coses que es volen obrir, però que formen part més del que se'n diu essència, el que se'n diu empoderament, el que se'n diu força, el que se'n diu tot això, el que ens fa sentir bé i ens espandeix i a vegades no ens atrevim del tot. I per això pot ser que perquè no ens atrevim del tot...
Aquestes emocions no li donem del tot l'espai perquè puguin, saps, desenvolupar-se, perquè puguem entendre com funcionen, què ens aporten. Per això us proposo observar durant 4 o 5 dies, i si voleu una setmana, les emocions que es fan presents durant aquests dies.
Tenir aquesta consciència oberta de dir quina se'm fa present d'aquestes bones que us dic. Bones entre cometes, totes ens aporten coses, però perquè m'entengueu, perquè són les que es connecten amb aquesta essència. Us proposo observar aquestes emocions i observar-les com? Com sempre us dic, des del cos.
En quina part del cos es mostren, no? En quina part del cos es mostren i també tancant els ulls, donant temps, que això és superimportant, el temps, a relaxar-vos, a aterrissar allà on sigueu, en aquest espai d'observació intern, a aterrissar, a respirar, a acompanyar-vos i a sentir-la. De bones a primeres sentireu unes coses, s'us apareixeran unes coses...
Però a mesura que li doneu temps, us aniran informant de coses molt més profundes. Podeu notar com es mou aquesta emoció, en quina zona. Podeu notar una mica quin moviment té i què m'aporta també emocionalment. Us poden aportar diferents coses, perquè a més a més poden ser no només una emoció, sinó un estat emocional. Per exemple...
no sé, podeu captar, podeu entendre, dir, ah, jo no sé ben bé quines emocions, però hi ha aquest estat que a vegades tinc i que voldria explorar-lo. Doncs vinga, cap aquí. Llavors, ho podeu captar de moltes formes, també us poden aparèixer imatges. És a dir, no descarteu res. La ment aquí us dirà, ui, però això ho vols dir, ui, però, vale, pot ser que us ho digui.
Intenteu parlar amb ella i dir, sisplau, aparta't una mica, ara estigues al cantó, deixa'm. Podeu ficar un coixí, per exemple, o algun objecte que signifiqui la vostra ment. Vas fer-ho físicament. Jo ho vaig continuar fent i feia... Saps com si fes una paperera i ho deixes allà? No fa molt això, és veritat. L'altre dia m'ho vas dir, fes això, pa! O sigui, com l'acte psicomàgic de fer-ho. I ho treus, notes com ho treus per la boca, o bo jo que sigui, i fas...
I fora. Exacte. L'Imma està fent com si... És una bomba a terra, ara. Sí. Sí. Pot ser que vulgueu tirar-la. Per mi no és tant la proposta de tirar, tot i que si us surt com l'Imma, endavant. És a dir, sempre amb la vostra intuïció i connexió per endavant, sí? Si no, la proposta és més... L'element serveix, serveix per analitzar, serveix per dir-nos... Vos dir, vale, doncs mira, ho deixo obert... Una cosa desagradable, que a vegades et puja i dius, ara això ja ho he sostingut un rato. És com que n'he fet presència, que per exemple està al coll, no?
I és com un... I el trec, i llavors potser uns copinyà de terra, i em quedo tan... La ment buicoteja. Sí, la ment buicoteja en el sentit d'explorar, d'acord? D'explorar en aquest sentit que us dic, sí? D'explorar emocionalment, d'explorar corporalment, però això us dic, deixeu-la en un cantó. Però la proposta seria més...
En un cantó estàs aquí i després ja pots analitzar, però no analitzar, intenteu parlar amb ella, no marcar-la, de dir això ho has d'afegir, això, això, no sé què, perquè ella us marcarà encara més, sinó de dir, mira, podràs analitzar tot el que vulguis i, sisplau, deixem-ho obert.
que a tot això que he notat acabar de clarificar d'entendre si això és així o no. Deixem-ho obert, sisplau. Perquè a vegades la mena és això, està molt connectada amb l'ego i per tant sí, boicoteja, pot boicotejar. Llavors us demano això, que tanqueu els ulls, veure si estàs tancada també, perquè a vegades notem una emoció com positiva que ens aporta benestar i us podeu emportar sorpreses. No sempre.
Si li doneu temps, al final, per exemple, una emoció, no, és que a mi això m'empodera, jo quan dic això, saps? I de tancar els ulls i de notar, quan dic això, jo estic empoderada, no? I de com notar que això és una barrera, o una defensa per no entrar, per exemple, en la vulnerabilitat. Això és un clàssic, no? Sí.
Però pot passar, pot passar, d'acord? O sigui, és a dir, estigueu obertes, oberts, sí? La intenció és aquesta, contactar amb les emocions que ens fan sentir bé, que ens empoderen, que ens expandeixen, però bueno, estigueu oberts, perquè la informació anirà vinguent, i sobretot si li doneu el temps necessari, no dos minuts, pim-pam, un tic-toc i ja està. Això no funciona.
li ha de donar temps tampoc dic mitja hora però una estoneta mínim 10 minuts clar, 5 minuts, 10 minuts que notis, cadascú notarà a més es nota com vas baixant revolucions i com comences a entrar en alguna cosa més profund i també obertes, oberts
a imatges que us vinguin, que us poden venir imatges, us poden clarificar coses, podeu fins i tot canalitzar en aquests moments, perquè és això, és baixada d'informació, baixada d'informació, però en contacte amb el cos, sempre en contacte amb el cos, amb com em sento, amb què m'està dient, no?
I ja està. Molt bé, la Vínia. La Vínia, ho farem. Ho farem i ho compartirem. I si els veus ho han fet i ens volen compartir als nostres xarxes, també serà un plaer compartir. Perquè avui la dedicatòria... Ah, sí. La dedicatòria... Explicarem la persona que la farà. Però primer la Vínia explica-nos...
de la secció. Sí, tenim la gran sort que una de les floristes més boniques de Girona, les flors de l'Alba, que està al carrer Santa Clara número 4, ens patrocina aquesta secció regalant a la persona que ens faci la dedicatòria un val de 5 euros per gastar la botiga amb alguna planta o remet.
i si voleu dedicar una cançó podeu fer a través del correu electrònic al jardí de l'ànima fm arroba gmail.com o a través d'un missatge al nostre Instagram al jardí de l'ànima fm i avui la dedicatòria la farà l'Ester que és la noia que va guanyar el concurs que va fer la Sandra la professora de ioga i és molt curiós perquè és una amiga d'una amiga comuna que no ens coneixem de res però amb l'excusa de les notes de veu perquè hem fet la dedicatòria hem estat parlant a part que la cançó és d'en Canimes i m'encanta també en Canimes
He pensat, tio, és que ens hem com fet amigues per àudios. Dic, que meravellós. La saludo des d'aquí i té un projecte molt bonic que està creant i quan el tingui més creat la convidarem que comparteixi. Perfecte. Estupendo. Moltíssimes gràcies per aquest fantàstic programa juntes. M'ha encantat, noies. Està fet molt curt. Molt curt, sí. Ha sigut bastant rapidet, però està bé, no, Arnau? L'Arnau diu que sí. Si l'Arnau ens diu que sí, nosaltres felices. L'Arnau és el Buda. Exacte.
doncs gràcies a tots gràcies a vosaltres guapes i fins la pròxima
Bon dia. La meva dedicatòria és per a totes aquelles persones que estan passant o han passat per un procés de canvi o de creixement personal. Jo també he viscut un d'aquests processos i la cançó Perles de Gel del disc Sagrat Cor d'Eduard Canimàs m'ha acompanyat en aquest procés i ha estat una font d'inspiració per veure bellesa fins i tot en aquells moments més difícils.
També m'agradaria dedicar aquesta cançó als meus companys de viatge, dels grups de creixement personal, Perles, Espurnes, Ales, entre d'altres, que han estat llum i companyia en aquest camí de transformació. Espero que us agradi la cançó.
a terra germinen vés amb compte on trepitges silenci que surten les fulles més tendres
Pots sentir el ritme i el so de la terra. Respira, resa una antiga oració. Respira, canta una nova cançó.
Silenci que s'obre la ment de cristall i es crea una màgia i s'encena un fanal d'una fe, d'una fi, d'un dofí que fa un salt d'una barca més ferma, d'un destí molt més alt. Silenci que parlen els déus
Fins demà! Fins demà!
que l'únic poder sigui el de l'amor que totes les vies us portin el cor que l'únic poder sigui el de l'amor