Comença el Jardí de l'ànima, un espai on floreixen les preguntes i reneixen les respostes.
Benvingudes i benvinguts al Jardí de l'Ànima. Avui ens acompanya una persona que no ha viscut una sola vida, sinó almenys tres. Una primera vida entre fogons, on el foc transformava els aliments i el temps ensenyava paciència. Una segona vida lligada a la terra i als boscos, observant els ritmes de la natura, els cicles que no es poden forçar i el respecte pel que creix lentament.
I una tercera vida que no anula les anteriors, sinó que les integra, la del cos, la respiració i la consciència a través de l'ioga. Avui ens acompanya Xavier Ponsola, professor de ioga, que ens recorda que el camí no sempre és recte, però sí coherent quan l'escoltem des de dins. Amb ell parlarem de cos, de presència, de silencis i de com a vegades la vida ens va portant exactament on havíem d'arribar.
Benvingut, Xavier Ponsola, al res de l'ànima. Hola, molt bones. Un plaer.
Hola, l'Àfra no hi és, l'excusem, hi ha la Lavínia. Hola, la Lavínia. Hola, hola. Ens fa molta il·lusió que hi hagi en Xavier, perquè jo l'he conegut a través d'unes classes de ioga, en un gimnàs de Girona, i com dirà la meva amiga Maite, que és menorquina, són mel, les seves classes. O sigui, vaig al·lucinar que en un gimnàs es fessin unes classes amb tanta qualitat. I vaig començar a preguntar, i un dia allà a la plaça, la Lavínia em va dir, a la seva parella, en Quima em va dir, ostres, però si el meu profe de ioga és una passada, l'heu d'entrevistar. I aquí el tenim avui present.
O sigui que quin regal tenir-te aquí per poder-nos compartir la teva sabiesa i el teu viatge, que Déu-n'hi-do les vides que has viscut. Però comencem al principi. Quan mires enrere, com recordes aquell any que vas ser?
Espera un moment, això que m'has dit és molt bonic. Ai, gràcies. Així que necessito parar un instant i que em diguin que les classes són mel. Perquè a mi quan em van agafar en un gimnàs, jo al principi vaig pensar... Podem dir el nom, eh? El punt groc de Girona, el coneix tothom. Vaig pensar que poder no era el meu lloc. O sigui, jo mateix vaig fer judici, no? Llavors després vaig pensar, bueno, però tu si vols mostrar el teu ioga has de ser capaç d'anar on sigui, no?
i que tu em diguis això que vens al gimnàs és com una cosa que he aconseguit és a dir, no canviar res ser la meva essència, anar allà i fer una classe de ioga que no és de gimnàs i això m'encanta perdona, eh? no, no, no, podem accedir aquest fil també perquè realment a mi em va sorprendre gratament perquè no m'ho esperava
M'esperava una classe de ioga amb un professor bé, correcte, senzill, però quan vaig entrar allà i la capacitat que tenies, que això em va flipar, de com portaves tot el grup, l'energia, perquè hi ha molta gent en aquella sala, i com et fixes en les postures de cadascú, o si estàs per a tothom, obres, tanques el cercle, vaig pensar, uau!
Per això va ser com... Entrevistem-lo. Així també tenim l'excusa per conèixer-te més i perquè realment, després de haver parlat d'aquell cafè i d'ara compartir la teva vida, crec que és molt interessant arribar a ser profet de ioga després de tot el que has viscut. Al final t'ha enriquit. A mi em va sorprendre el currículum quan el vaig llegir de l'Imma, del guió, dic, ostres, sí que has fet coses. Jo crec que això ho fa el fet d'escoltar-se, perquè la vida ja et marca un ritme,
però molts cops la vida t'està parlant i t'està cridant coses que no vols atendre. Però si tu estàs atent i les atents, potser deixes estar una carrera, deixes estar una feina i t'embraques cap a una cosa que en principi és menys segura, però que després t'aportarà molta i molta felicitat.
I és la por a vegades que ens bloqueja i ens fa estar, tants i tants d'anys, tancats en un lloc que em sembla que és segur i no ho és. Bé, ja hi entrarem més tard, però els canvis a mi hi ha gent que m'ha ajudat molt a adonar-me'n que hi ha alguna cosa que penses que és segur no ho és. I només que algú t'ho digui, estàs segur que això és segur?
I tu mires i dius, és veritat, això tampoc és segur, no? Doncs va, llença't pel que vols, no? Deixa't... Segueix el fil. Seguim el fil, però per començar, el fil d'aquest nen que eres, que la pregunté el missat a l'aire i la gent molt tal la respondent. Com recordes el nen que vas ser? Bé, jo soc el sisè de set germans, o sigui, una família nombrosa, i soc originari de Barcelona, del barri de Gràcia, i jo recordo molt a vostè.
perquè érem una família normal, però clar, hi havia moltes boques que alimentar, hi havia feina per fer, participar a la casa, ajudar amb tot el que fos i, per exemple, rebre unes bambes foradades del teu germà gran era un regal per tu. Per tu eren noves, saps? Vull dir que ho veiem ara des dels ulls d'ara i sembla com impossible, no? Perquè avui els nens ho tenen tot i ara comprem això nou i això nou, no?
i jo recordo molt a vostè. I bueno, tinc aquest record, per tant, ara que soc adult, quan algú em fa il·lusió, vaig a per ell. En lloc de, saps, des d'aquesta austeritat, quan algú veig que em fa vibrar, a l'hora de comprar, per exemple, vull comprar alguna cosa nou, doncs no m'ho penso gaire, i si el cor em diu que sí, tiro endavant, com per celebrar i recordar que aquell nen
per res, gairebé no tenia res del que demanava. I divertit, també ho recordo. Amb tants de nens, no devia ser una festa. Tenies molts germans grans, molt bona relació amb ells, i cada un t'ho portava. Hi havia l'artista, hi havia el músic, hi havia els somiatruites...
Hi ha les dues germanes que eren les dues germanes grans, que també quan la mare treballava feien de mares elles, no? Vull dir que, sí, molt bé. I més a Barcelona, una ciutat també gran, no? Que també ha de ser un altre entorn diferent que criar-se en un poble petit. Però Gràcia és molt poble. Ja és molt poble, de fet, és veritat. Vull dir que nosaltres anàvem a peu. Jo recordo que anava de Gràcia al Guinardó caminant a l'escola,
potser tenia 9 anys i estàvem 3 quarts d'hora. Llavors anaves recollint els companys de la classe i ja sabies els pisos, els llocs i baixaven i el grup es anava fent gran i arribàvem a l'escola que érem 7 o 8. Sí, molt divertit. I més algun dels germans, també. Seguim amb aquesta infantesa. Hi havia alguna cosa a la teva infantesa que t'acostés el cos ja, a la natura, en el silenci?
El cos, la natura i el silenci. Jo recordo el cos, que a mi m'agrada molt jugar a futbol i jugaves tan bé, però tenia un company de classe quan feia IGB, quan hi havia IGB, que a l'hora del pati a vegades ens reuníem allà en un passadís i fèiem estiraments. A ell li agradava, ell feia dansa i això, i em deia, va, vine que farem estiraments, no?
Jo algun cop he viatjat endarrer i dic, hosti, això ja ho feia quan anava a l'escola sense... Un dia jugaves a futbol i un dia et quedaves fent estiraments amb aquell noi que li agradaven molt. I suposo que el mirar el cos, la consciència en el cos, va néixer per allà. Després, el silenci. Jo ho...
pensant en el silenci, els moments de silenci de quan ets petit, perquè a vegades són pocs, no?, quan estàs amb tu mateix. I, bueno, ma mare era molt de missa, i el diumenge anàvem a missa, jo feia catequessis i tot, ara estic molt lluny de tot això, o ho he vist des d'un altre lloc, no?,
però me'n recordo el silenci d'aquell moment de pregària quan anaves a missa, que et quedaves sol, i que eres un nen, i me'n recordo que d'unes converses amb Déu. Jo me'n recordo, soc conscient de les converses que jo tenia, i per mi era un moment especial, i poder era el moment que més m'agradava de tota la parafernàlia de la missa. Era un moment molt pur, perquè al final aquesta puresa de parlar tu mateix segur que era molt més propera, que no et cal un intermediari a vegades, tu directament podies connectar-t'hi.
I que és curiós, com un nen, si tu li poses l'espai, allà es crea alguna cosa per si sol, no? Vull dir que sí, sí, sí. I després la natura... Jo vaig aprendre a caminar a la Molina, perquè vivíem a Barcelona però cada estiu pujàvem a la Molina a l'estiu, que ens hi passàvem un mes. I jo vaig aprendre a caminar allà i per mi allò era, bueno, el paraís.
I més venint de Barcelona, que cada cop que tornaves a Barcelona és com un bajón. Quan començaven les vacances, anaves allà, caminaves per allà a buscar bolets, amb la meva mare, que li agradava molt anar a buscar bolets, les olors, recordo molt les olors d'humit, de la pluja, les pluges aquelles d'agost, de la tarda, i jo crec que tot el tema del bosc,
També tens la professió, que és curiós, no? Tenim els estiraments, tenim ja el bosc. I la cuina, que no l'hem introduït, però que també em ve de petit, perquè la meva mare es va posar a treballar quan jo tenia 8 anys,
I ella deixava el menjar mig fet. I jo era el cuiner de casa, és a dir, jo tornava de l'escola corrent, la meva mare ho havia deixat mig preparat, llavors jo preparava el dinar pels meus germans i pel meu pare que venien. Llavors jo crec que va ser allà quan em va començar a agradar la cuina.
perquè cuinava sovint. També recordo que m'agradava molt llevar-me d'hora al matí i anar a buscar el pa. Era molt especial perquè et lleves a les sis, sis i mitja, a Barcelona està tot buit, no hi ha ningú. Aquell passeig també anar a buscar la fleca el pa, així també ho recordo molt. Com assistir...
amb la mare amb el que podia i la forma d'ajudar-la era a través de l'alimentació i del cuinar. Quin regalàs, ja que són mares, no? Tenir l'inamia japúnica, un infant que li agrada, que hi posi il·lusió i amor, que segur que ha de quedar boníssim t'ho faci, és meravellós, ha de ser un regalàs. I com és que llavors decideixes la primera feina que et dediques és la cuina? O sigui, els primers estudis que ve a través d'això o hi ha algun moment que acabes el bup al cou o com va?
No, jo feia bub i no volia fer cou i no tenia cap interès en anar a la universitat. Així que, bueno, volia buscar alguna cosa que m'agradés i la cuina va ser, bueno, és com, ah, un dia se'm va passar pel cap, la cuina, doncs la cuina és com un lloc on agafar-te, no? I com que ja hi tenia relació, m'era còmode,
doncs vaig pensar que seria el millor. Llavors, vaig venir cap a Girona. Jo era un noi de Barcelona que estudiava a Girona hostaleria, quan l'escola d'hostaleria estava a Sant Narcís, que era... I se va ser molt germà en Roca, vull dir que ja estaven allà de professors. Sí, sí. Vull dir que ja vas conèixer-los quan encara havien de fer el boom mundial, no? Sí, sí, sí, quan eren joves. Sí, sí.
que eren molt diferents. Però sí, sí, sí. Llavors, feia il·lusió venir a Girona, era tot un viatge, jo tenia 17 anys, em sembla, i venir aquí, passar la setmana aquí, llogar un pis per primer cop, aprendre cuina. Jo feia administració hotelera, però a mi el que m'interessava era la cuina. L'únic que si venies de BUP,
entraves directament a quart, diguéssim, hi havia quart i cinquè, com a mòdul superior, i feies aquells dos i ja tenies el títol de cuina, diguéssim. I després la cuina s'aprèn cuinant, o sigui que no... I vas dedicar-ti uns anys, no? Vas estar uns anys treballant de cuiner primer. I on són i què passa allà? De seguida m'enveïn a la muntanya, o sigui, relacionat amb el que parlàvem,
A l'escola d'hostaleria l'estiu et buscaven restaurants i tots volien anar a la platja. Jo els vaig dir que no, que jo volia anar a la muntanya. Així que em van enviar a un restaurant d'una estrella Michelin, a Arties, que... Casa Irene es diu, es deia, en sala que encara funciona. I me'n vaig anar allà a passar l'estiu. Llavors vaig passar tot l'estiu allà treballant amb ells
i després a l'hivern recordo que hi vaig anar potser no us en recordareu però va haver-hi un any que el rei d'Espanya es va trencar la cama esquiant sí que me'n recordo us en recordeu? el vas veure o què? no perquè al restaurant on treballava jo a l'hivern
Sempre teníem una taula reservada per si venia el rei. Com un reservat, un racó. Sempre estava allà perquè el rei podia dir vinga a sopar aquesta nit i com que el restaurant era bo i estava ocupat normalment, doncs havia de tenir la taula reservada per si se li podia venir.
I jo pensava, bueno, no em feia molta il·lusió, però he pensat, mira, coneixeré el rei d'Espanya, que bé, no? I just, no sé si van venir guàrdia civil a mirar la cuina, perquè venien a controlar el restaurant que estigués tot bé, que no hi hagués res estrany, no?
però aquell dia es va trencar la cama al rei i ja no va llorar però va ser una cosa interessant que em sembla molt bé no haver-lo vist però la història va ser divertida llavors jo sempre intentava tirar cap a la muntanya
Però des d'allà, quan vaig acabar els estudis, un xef d'allà em va enviar cap a un restaurant de Mataró, un hotel. I amb tota la bona fe. Però entrar en un hotel a cuinar canvia molt. Si comences a fer casaments de 200 persones, 200 plats igual, fes amanida, munta, aquells carros amb plats...
que ja canvia tot, la cuina per la gràcia. Espera una mica l'essència, no? Ah, jo que venia d'un restaurant bo, la companyia... De mimar el plat, no? Arribar allà, doncs, bueno, allò em va fer obrir una mica els ulls i dir, bueno, em sembla que l'hostaleria no és ben bé el que jo em pensava, no? O en aquell moment no vaig tenir la consciència suficient per dir, ah, no,
és això el que no t'agrada, però potser pots trobar un restaurant que sí que t'agradi. Com que en aquell temps et deixes portar per la gent que t'assessora, perquè ets jove i no en saps gaire, doncs em vaig deixar portar i cada cop em vaig anar com desencantant una mica més de la cuina, però vaig viure de la cuina...
Molt de temps, encara. Vaig tornar a estudiar i m'enveïn a dos anys... I li hauràs fet enginyeria forestal, no? Sí, això després. Vaig anar un parell d'anys a l'estranger a treballar de cuiner, vaig estar a Londres i un any a Dinburg.
Però allò ja veia que jo volia canviar. I a mi la natura m'agradava molt. Llavors, és d'això que parlàvem, de quan fas els canvis a la vida, quan la vida et diu de fer un canvi, no? Jo me'n recordo que un dels matins que anava cap al restaurant, allà, és que a Dimburg és molt gris.
Va ser un hivern molt dur. A Londres va ser una festa d'any, però l'any següent que vaig anar a Dimburg va ser un hivern molt gris. I anava cap allà a la feina i així. I vaig veure que hi havia un arbre que, no sé, o un cotxe havia xocat o algú li havia donat una part, el que fos, que s'havia trencat. I jo vaig intentar anar allà i posar-lo a lloc, a veure si el podia lligar, posar-lo a lloc i que tornés a agafar. I allà em va veure un home d'allà, em va veure...
I em va venir a agrair-me el gest aquest, no? Jo no pensava que ningú em mirés, no? Ho vaig fer perquè em va sortir, no? I allà em vaig sentir molt bé, no? Com aquell arbre trencat que jo estava intentant reparar, que després, quan vaig tornar, ja hi havia algú que l'havia lligat, no? O sigui, jo no vaig poder-ho fer, però he de vol tornar. Però aquell gest, allò, em va fer despertar alguna cosa, no? Dir, sí, sí, és que la natura et tira a tu, no?
I de seguida em vaig posar en contacte amb ma mare i li vaig dir, jo vull tornar i vull canviar, busca'm què puc estudiar. I tot el tema de forestal, hi havia l'EFP o hi havia la universitat. I vaig tirar cap a la universitat, que era a Lleida. Has fet tota la província ja. Sí, vaig tornar i me'n vaig anar a Lleida a estudiar.
forestals, i allà vaig viure cinc anys, vaig estar-hi cinc anys estudiant, vaig acabar la carrera, però mentre estudiava allà em dedicava a fer de cambrer, o sigui, tot allò de l'hostaleria em va ajudar a que jo em pogués viure allà, perquè jo vaig entrar amb la prova de majors de 26 anys, i clar, era una mica l'adult, amb nens de 18-19 anys que entraven, i els caps de setmana em quedava allà treballant, també va ser una experiència.
Em vas explicar una cosa curiós quan vam fer el cafè que em va fer gràcia que et vas apuntar com a les de lliure a l'acció de la universitat i ja volies fer ioga però vas anar a tai chi i vaig pensar com és la vida però ja et va agradar el tai chi però vas dir no, vull continuar que era com l'arranc de començar a fer ioga i vaig pensar que divertit també a vegades és la vida que ens posa una prova aquí, una prova allà i com és després?
Si et quedes mirant, sempre hi ha senyals de coses i dius, ai, però si això ja m'havia passat, no? I sí, sí, em va passar això, que vaig perdre l'oportunitat de fer ioga allà, però a dins meu hi havia alguna cosa que volia fer ioga que creia que m'aniria bé. I fins que després no vaig acabar la carrera i vaig venir a viure a Girona, al costat de l'Abisbal, doncs no em vaig poder apuntar a ioga, no?
Però va ser curiós perquè... Més tard es va morir el meu pare i el meu pare va... La meva mare un dia em ve amb tot de llibres i hi havia... Sí, mira, he trobat aquests llibres del pare, te'ls pots quedar tu. Hi havia uns que eren de ioga i jo dic, però el meu pare no practicava ioga. I resulta que sí, que el meu pare, perquè tenia un... Tartamodejava una mica. No molt, però una mica.
I s'ho va treballar, que mira que curiós, que algun metge et digui, vés a fer ioga. En plan, relaxa, et respira, i des d'aquí que et puguis relaxar i que puguis solucionar aquest problema. Llavors em va donar els llibres i va ser com la senyal final. O sigui, jo tenia una crida dins del ioga. Vaig començar a fer ioga a Girona, em ve ma mare amb els llibres de mon pare. A més, una es deia ioga integral,
que de l'Antonio Blay, que si no el coneixeu, l'Antonio Blay, bueno, em sembla que va morir el 86 o així, però era un crac d'aquests, era català, que arriba a ser americà i segur que hauria venut llibres i llibres perquè és boníssim l'Antonio Blay. I un dels llibres deia ioga integral. I ioga integral era just la formació que jo estava fent de ioga, que era de ioga integral, en plan, bueno, aquí ja lliga tot, no?
I mentre treballava a Girona, no hem parlat del fil, vaig acabar a Lleida, vaig anar cap a Girona i vaig començar a treballar d'enginyer forestal, aleshores sí. I mentre treballava d'això, doncs vaig començar a fer practicar ioga.
i cada cop m'agradava més el ioga i vaig dir, vull fer una formació, però no la feia per ser professor. La meva idea era aprofundir perquè veia que sí que m'agradava, que gaudia, que m'aportava, que em feia connectar-me, no sé, és saber moltes coses de les que hem parlat de quan era petit, poder. I arran d'això, la meva professora que tenia en aquell moment, a Berges era,
em va dir que tinc un grup a l'Avisbal de l'Ajuntament que jo el deixo i em busca un professor. Jo era el segon any que feia el curs però no volia ser professor. Però en aquell moment vaig dir que la vida et torna a posar en bandeja. Vaig començar i allà va ser quan vaig començar a treballar d'enginyer forestal i per la tarda vaig construir o preparar a casa meva una sala de ioga
i en els del poble, així els feia classes. Així que va ser molt bo, perquè mentre estava estudiant alguna cosa que m'agradava,
podria anar-ho practicant. I la gent venia i pagava i els agradava. A mi també era tot fantàstic, no? Vull dir que... I d'aquí ja va néixer la idea de poder-me dedicar. Però jo me'n recordo molts cops amb el meu 4x4 treballant de forestal pensant no, no, la propera vida ja seràs profe de ioga. En plan, tu ja estàs on has d'estar, no? No cal canviar més, no? Has anat a Lleida, has estudiat, has no sé què i tal.
I cada cop el ioga va tenir més pes, va tenir més pes, fins que al final vaig pensar, bueno, però si a la gent li agrada com ho practico, a mi m'agrada fer-ho i m'aporta molt, doncs ho deixo anar. I va ser aquí que vaig fer el salt. És a dir, que es van anar obrint més grups, entenc? O sigui, vas anar fent més grups i de cop vas dir, uff, això...
A casa tenia grups, feia aquell grup de l'abisbal amb el que havia començat, llavors tenia amics de la formació de ioga que tenien un centre aquí a Girona. Anava de l'abisbal a Girona sense cobrar per fer classes de ioga. Era com el meu hobby. Ah, he d'anar a Girona. Agafava el cotxe després de treballar, anava a Girona, feia una classe i tornava. I així va anar creixent. Vale. Sí.
El teu yoga és el Hatta Vinyasa Yoga. Parles una mica d'aquest yoga i en què consisteix. El yoga que vaig estudiar jo es diu yoga integral, que la idea és integrar el yoga a la teva vida. Però sabem que al final tots són noms, perquè de iogues n'hi ha molts, però el camí és una mica el mateix, que vas recórrer els diferents senders per arribar més o menys allà mateix.
i arran d'un mestre que vaig conèixer a Barcelona, l'Andrei Ram, de l'escola Dharma Mitre. Dharma Mitre és un professor de ioga als Estats Units i té algun deixeble com l'Andrei Ram. Jo baixava a Barcelona a fer cursos amb ell deu dies i em va obrir com aquesta forma de practicar que jo veia que podia arribar millor a la gent. O sigui, que a mi m'arribava millor
i que allò del Hatha Yoga, que és molt estàtic i que jo crec que és per un tipus de persona acostumada també a treballar des d'aquí, hi ha gent que és activa. Llavors, a la gent activa la poses una classe de Hatha Yoga
I acaben els nervis. Sobretot al principi, després a la mida que vas començant, no? Però el que t'interessa és que quan la gent vingui s'enganxi. No perquè s'enganxin a tu el teu ioga o per tenir més gent, no. S'enganxi a una pràctica que el senta bé. I aleshores vaig dir, perfecte, Hatha Vinyasa Yoga. El Vinyasa és un tipus de ioga on tu et mous el ritme de la respiració. Llavors té un punt de molt més dinàmic.
Jo ens vaig dir, Tate, ja ho tinc tot, ja tinc el Vinyasa Yoga, que activa el cos perquè hi ha gent que és més mental, i quan ja els tingui hipnotitzats, eh? Quan ja els tingui així, els hi vaig ficar en el Hatha Yoga, que en el fons és l'objectiu, és com entrar en meditació a través de les postures. Llavors, del moviment, escafes el cos, és perfecte, anem més a terra, més assegudes per fer postures estàtiques, entrem més en meditació,
I al final ja acabes amb una relaxació i, bé, com que ja coneixes una mica com treballo, amb una relaxació i al final o cantem algun mantra o alguna cosa així, no? Però és com... És una porta d'entrada gran perquè pugui entrar més gent...
perquè puguin sentir com el ioga els pot transformar la vida, com me la va transformar a mi. Aquesta és la meva idea, que el ioga arribi a la gent i sigui una eina, que no és l'única, un altre anirà a escalar, un altre anirà a fer bicicleta, tot està perfecte mentre trobis el teu lloc.
Però el ioga té aquest component físic, és psicofísic i té un punt espiritual. Però l'espiritualitat l'agafes amb pinces, cadascú té la seva. Però si tu trobes la teva, llavors t'encanta perquè no has de creure res del que jo et dic, no? És com... És que, bueno...
El ioga és una filosofia, no és un dogma, no és una cosa per creure. Jo hi crec, perquè la gent que creu en el ioga a les formacions acaba rebotit, perquè creu, creu, segueix, segueix, segueix, i fins que veu que el mestre fa alguna cosa que no li quadra amb el que ell pensava que havia de ser. Se li cau al mestre a terra i se li cau al ioga a terra. No, perquè el ioga és una filosofia de vida on tu recórres el teu camí.
et proposa unes eines, tu les segueixes i tu vas conformant el teu camí. Hi ha gent que li servirà molt l'exercici de respiració, d'aprener llama, que en diuen, hi ha gent que li servirà molt classes molt intenses físicament, gent que li servirà molt tot el tema meditatiu per aconseguir parar una mica el mental, però la idea és buscar aquesta profunditat per conèixer-se un mateix, no?
Que interessant escoltar-te. Vas comentar també que t'estàs formant en una cosa que vaig pensar, que bo que li ofereix, que és el nat yoga, que és el yoga del sol i la vibració, que té és que complementava amb tota aquesta filosofia, amb tota aquesta integració. Parla'ns una mica de què és i com ho vas descobrir. Jo m'emociono amb això perquè el meu mestre em deia...
Tu practica i tot es posarà. El meu mestre de Hatha Yoga, de Yoga Integral. Tu practica, no et preocupis, i tot es posarà a lloc. Jo, vale, ok. Però quan ja portava uns anys practicant, jo veia que hi ha tot un tema psicològic, un tema emocional, que a mi no se'm posava a lloc. O sigui, jo podia anar a practicar, em llevava molt d'hora. Entrava a la feina d'enginyer forestal a dos quarts de vuit,
Jo em llevava a les 5 per fer la meva pràctica i després corrient cap a la feina. La meva pràctica era com s'agrada. I practicava i practicava però hi havia tot un tema emocional que jo veia i psicològic. Tot allò que tenim a l'inconscient ha d'anar aflorant. I no sé si és que jo no tenia prou espera o necessitava que això evolucionés una mica més ràpid.
i em va aparèixer a la vida de casualitat el natyoga i a més és ideal perquè jo em dedico al yoga per mi això és feina com qui diu és molt bonic aleshores la meva família la meva parella i la meva filla la meva dona ara i la meva filla anàvem a una coral que era una coral familiar perquè a tots ens agradava la música i jo ens deiem va fem una activitat junts i anem els tres junts
Vam estar-hi dos o tres anys, ens sembla, anàvem equip a dret,
I això va caure, un any, la professora no li va anar bé, el grup es va trencar. Total, que la meva parella s'ha apuntat a una coral que es diu, bueno, ha creat, que es diu Salvadora Catà, és una coral feminista, que canta aquí a Girona i això. Allà al local de l'escola de Catà? Sí. Ah, doncs mira, al costat de l'escola dels nostres fills. Ah, sí? Doncs mira, allà, i ella es va tirar per aquella branca, llavors la meva filla es va apuntar a classes de cant i de piano, no sé què, i jo em vaig quedar penjat.
En plan, jo, i la meva música amb el bé que estava. Em va venir una amiga de la formació de ioga d'aquella que us he parlat, que no he dit que era de Navarra, però el ioga integral el vaig aprendre allà. Em va dir, ai això, potser t'interessa. Vaig entrar en el món del nat ioga amb les ganes de fer alguna cosa de música.
per descobrir que el natyoga va del món emocional. Llavors per mi ja era en plan perfecte, ja tinc el puzzle fet, no? Tot el treball psicofísic del yoga, més tot aquest treball emocional que jo trobava en falta. I el natyoga treballa a través de racks. Els racks són composicions específiques per aconseguir coses concretes. I en el natyoga diuen que...
El mantra és una solució. El mantra no és només per anar allà a cantar i que se't calmi el cor i que estiguis més tranquil·la i tot. No, cada mantra va en una direcció i és una solució a algun problema o a alguna cosa que estiguis visquent. Per posar un exemple, hi ha el rac de la confiança.
Hi ha el rac del coratge, hi ha el rac de l'amor desinteressat, de l'amor profund. Hi ha racs, per exemple, que no me l'he posat, però quan has de venir a un lloc a xerrar, com un rac que et predisposi a enamorar la gent amb allò que expliques. O sigui, són...
Són mantres útils. Que tu pots anar a buscar. Treballant amb la intenció, entenc. Amb la intenció i molt energètic. A través de la vibració. Primer has de veure com estàs. Després has de veure què necessites. I després has de dir, a veure quin rac m'ajuda amb això. Agafes aquell rac...
el vas cantant a casa, te'l poses, o si tens la composició, o el toques, perquè toquem amb uns instruments de la Índia antics, tot això ve de la Índia i ho estem seguint tal com ho van ensenyar els gurus, que és molt interessant això, no s'ha inventat ningú d'aquí, ve d'allà, i els instruments són molt antics i molt bonics, i bueno,
que després ja us parlaré d'una cosa que estem organitzant, i a través del mantra dones direcció en allò que tu vols aconseguir, que jo necessito confiança perquè estic en un moment de la meva vida de trasbals, que m'he de recol·locar i que he de dir va, sigui aquest camí, això que m'agrada, aquesta intuïció que sento,
és verdadera, real. Vaig a seguir-la. Et poses aquest rac i això t'ajuda a entrar en aquest estat de vinga, va. O el rac del coratge és el primer que ens ensenya. Ens diu rac Assa i és el primer quan fas la formació, el coratge de recórrer aquest camí, el coratge de començar el que hagis de començar, de fer-ho amb ganes, de fer-ho amb alegria. El nostre mestre diu, quan et llevis al matí, el primer...
que fas, quan encara n'hi has obert els ulls, canta recassa, el raci del coratge. Perquè així ja et lleves com amb ganes de menjar-te el dia, però des d'una il·lusió, des d'un crear, des d'a veure què puc fer avui, no? Avui és especial.
Que interessant. Tenia moltes més preguntes, però jo crec que ho haurem de deixar fins aquí i deixo passar a la Lavínia, perquè és que no ens donarà temps. I ens agradava molt escoltar-te, però jo te convidaria d'aquí un temps a tornar a venir, perquè és preciós el que expliques i poder seguir en estirar aquests fils és meravellós. Sí, la veritat que també, o sigui, jo penso, bueno, si no redueixo el, saps, una mica, com perquè puguis explicar una mica més, perquè és que em sembla molt interessant.
I encara pensava, pobre Lavinia que no tingui el seu espai Però clar, perquè portem 30 minuts Anem, tirem, tirem O si no, si voleu un dia vinc i parlem de NatYoga només Jo tenia alguna pregunta més del NatYoga Podem aprofundir una mica més? Vinga va
És que és meravellós d'aprendre. Sí, sí. Perquè això que parlàvem de la freqüència quan està en el nostre cos, què hi passa exactament quan sents el rat del coratge? Realment, com que som entre vibració i molècules, vol dir que la nostra configuració es canvia i es recoloca cap a la coratge? O sigui, es parla una mica més d'això. Aquests mestres es van passar a la vida buscant aquests racs, i els racs no els va fer un sol mestre, sinó diferents mestres, no?
I anàvem composant cançons. I ells buscaven quina escala musical podia fer merge. Ai, em surt en anglès, no sé què. Caçar, quallar, sumar. Amb cada emoció, amb cada estat emocional. Llavors van anar composant tots aquests tracks. I és des d'aquí que ho van anar fent, no?
per fer-ho com una eina útil perquè la gent tingués el poder de la seva vida. Si tu controles el teu estat emocional, i més aquí a Occident, jo no sé si ja estan molt acostumats a fer-ho, però aquí és una cosa que...
vas a teràpia, vas no sé què, però quan tu veus que l'emoció la despertes tu, pots encendre tu la metja i dirigir-la cap on tu vols, és com que agafes el poder. En el sentit que la ment, i això es relaciona també amb el Hatha Yoga, el Hatha Yoga el que vol és aturar fluctuacions mentals, anar cap endins, buscar un lloc centrat. I el Nat Yoga és com un yoga pràctic.
Estàs aquí centrat, estàs en el teu globus, però aquest globus et serveix per viure la vida i per relacionar-te, home, fins a cert punt. A vegades acabes una classe i surts que sembles empanat. Llavors necessites com una estona per recol·locar-te. Ara, el nat yoga és superautèntic en aquest sentit, de què necessito avui, com estic jo i cap on vaig.
I aquests mestres han estat molt de temps composant-los, n'hi ha 60 de racs, per 60 estats d'ànim diferents. Si la persona que ens escolta té ganes d'escoltar algun rac a casa seva, tu m'has parlat que a Spotify es poden trobar alguna cosa, diguem algun lloc on ho puguin, per si algun dia es perden al matí, on poden trobar aquests racs, de manera fiable, del teu mestre, que no sigui...
El meu mestre té en sala que són 8 àlbums penjats, 8 àlbums amb tots els racks penjats a Spotify. Com es diu el teu mestre? Es diu Surinder, professor Surinder. O també en diuen Yogi G.
El que passa és que tu pots escoltar-los, però l'interessant és saber què vols escoltar. No ho posa en el rack. Clar, l'interessant és saber això, amb la intenció. El treball energètic també és molt cap allà, cap a la intenció, cap al que vull, com estic, què necessito.
Tu imaginas passar-te deu minuts o un quart d'hora cantant un rac, però no només cantant-lo, sinó connectant amb l'emoció que tu vols despertar. Però no només això, sinó que per despertar una emoció a vegades has d'anar al passat a buscar-la. I dius, ai, en quin moment vaig tenir coratge jo? Buah, aquell cop quan vaig fer allò, buah, quina passada, no sé d'on va sortir, però va sortir una força interna. Llavors, cantes el rac, invoques aquell estat d'ànim,
Vas a buscar el record del passat en què te'n vas sortir i allò és que, bueno, que ningú se't posi davant. És molt d'empoderament. Perquè el tema que ens passa és que a vegades no podem obrir com tot a la nostra essència perquè estem ancorats encara en moments on hem patit situacions o ens hem creut més petites o petits o hem entrat en conflicte amb nosaltres mateixos, etcètera.
Llavors, clar, tots aquests pensaments interfereixen de manera quotidiana, a tothom. Aleshores, si tu te centres en el que vols i els coneixes, aquests pensaments, perquè també vulgar-los tirar fora no funciona gaire, però aquest treball d'intenció i la vibració, que és superpotent, perquè tot és vibració, clar, pots arribar a aconseguir, a més a més, que és molta escolta interna també, per tant, suposo que a nivell corporal també...
Bueno, clar, toquem uns instruments que són molt difícils de tocar. Vull dir que són amarg, que tenen moltes cordes, que... Bueno, jo em toco un que es diu sarangui, que no té trastes, que has d'anar d'oïda... I et toques tres cordes, però són 39 cordes, perquè té les cordes simpàtiques que vibren quan tu toques un re, les que estan afinades en re, per com ampliar el so, no? I jo a vegades li feia en broma a la meva mestra d'aquí,
que es diu Laura, la Guruka Ur, que té una escola que es diu B-Sound i està a Sils, està ella. Jo li feia la conya que jo vinc del món psicofísic total del Hatha Yoga i dic, ja, és que el nat yoga el cos no el toquem, no? I ella s'enfada, diu, com que no toquem el cos, no? Clar. Jo m'he estat tres anys barallant, o quatre, barallant-me amb el meu instrument
perquè sonés bé la corda quan passo l'arc. Només això. I després ja comences amb les notes. Clar, i això ha de tenir a veure també amb l'energia d'aquell rac, es diu. Saps què et vull dir? Sí. La màgia una mica d'aquests instruments és que
No és com un piano que tu toques o do o re, no? Toques una nota o l'altra o l'altra, sinó que aquí vas passant per les notes. O sigui, el camí entre una nota i l'altra, tu el vas acompanyant. I tot aquest anar acompanyant i anar passant crea com una atmosfera d'aquest envàs, d'aquest envàs i et fiques en el teu món interior, no? Acabem, a vegades acabem que ens mirem i diem, bueno,
pleguem ja que ens estem... Anant a la sisena dimensió. Això, això. I entres i realment té un impacte. Però després també, és molt pràctic, tu pots posar-lo al cotxe i anar a la feina i no. O perquè has tingut un conflicte, per exemple, amb un fill, doncs
el rac sugi, el rac de l'amor desinteressat, tornes a connectar amb aquesta vibració de l'amor i et vas traient aquest enfado de dins i, ai, tot no és tan important, no és tan greu, i et vas suavitzant un altre cop i vinga, va, tornem-hi, no? Amb els fills que s'ha de tenir molta paciència i a vegades ens sentim culpables perquè ens treuen del nostre centre, no? I recuperar aquest lloc i connectar, no?
Vull dir que és molt útil en aquest sentit. És útil i haig de dir que en una classe teva d'una hora, una vegada vas portar uns gongs, res, va ser molt senzill. Abans pots portar uns gongs i vas fer com una mica de concert. Doncs, en realitat, el que vas fer i allò, vaig estar tot l'endemà amb un removiment intern i dic, uau, sigui brutal. Que dius, en una classe, encara que donem-nos espai, perquè és una passada el que es pot arribar a remoure i et pot arribar a ajudar.
És que som aigua. Som aigua. Llavors, qualsevol vibració ens afecta. Sí. Ho veiem o no. I si n'ets conscient com tu em vas ser, doncs encara millor. Perquè a vegades no saps com col·locar-ho, no? Però tampoc no ens deixem el temps de... M'aturo un moment? Què em va passar ahir? O sigui, què m'està passant, no? Perquè potser totes les respostes les tenim a dins. Llavors, aturar-te un instant i veure com et sents i...
les respostes estan a dins. Si tu entres en silenci, i des del natyoga també parlem de la conversa entre l'ànima i la ment, sí, que sembla que han d'anar a la grenya, i no, el que s'ha de fer és enamorar-se l'una de l'altra. És com quan tens un fill que t'estallava, mama, mama, i et vas tirant i tal, no? I potser l'únic problema és que no t'has parat a escoltar-lo, a mirar-lo, i li dediques cinc minuts, i aquell nen ja es calma, se sent escoltat, ja se'n va la seva, tu és...
Tu has pogut veure què passava allà, també et sents bé perquè s'ha pogut aportar, no? En canvi, en aquests moments que nyec, nyec, i tu estàs a la teva perquè tens els teus problemes, les teves coses al cap, no? Doncs aquí és el mateix, no? Escoltar la ment com si fos un nen. Què m'està dient la ment?
no deixar-la de banda, no fer-la entrar en silenci i que calli, no, no, com em parlo a mi, què m'estic dient, tot això ens passa al dia a dia. Sí, sí, és el que deia d'aquests moments o d'aquestes veus o d'aquests pensaments, la ment que va funcionant i que a vegades dius, ai, no, no, no et servirà, tornarà a venir. Però si l'escoltes i dius, bueno, què m'està passant? Però és veritat que necessitem temps. Al final... Parar. Parar, sí, parar una mica. Parar.
Però no és tan difícil, eh? Si tu tens clar, si hi ha claredat en el que tu has sentit, doncs és, no ho sé, és que pots anar amb el cotxe silenciosament i, ai, com em sento? Com m'has sentat això que m'han dit?
I en lloc de donar les culpes perquè aquella persona que és tal, i mira què m'ha dit, i no sé què, i t'enfoques endins on està la meva ferida, què m'està passant, uau, això és totalment meu, no? Perquè si no al final rebota i explota, o sigui, el que puguin dir, no? Això ho dèiem de petits, no? Però que és veritat, rebota i explota. Això, vull dir que tot allò que t'afecta és perquè hi ha alguna cosa a mirar per dins. Sí.
i que no és culpa meva ni res de les meves vivències tot allò que està en el subconscient i que vull anar fent aflorar i necessites el teu temps per escoltar per aturar-te i trobar almenys algun fil que estirar perquè sempre hi ha un fil i després en ve un altre però aleshores què passa? que quan et torna a venir aquella sensació d'angoixa perquè la feina no sé què ja la veus venir
i ja dius, ai, mira, el meu nen ja comença a afectar-se, no? Va, tranquil, tranquil, que tirem endavant, això... L'ànima parla molt poc, però parla claríssim. I si tu pares a pensar o li deixes temps, és que l'escoltaràs,
El que passa és que la tapem. Sí, és que has de fer això. Quants anys portem dient-nos que hem de fer no sé què, que hauríem de... I no ho escoltes fins que al final dius, bueno, caus de quatre potes, no? Perquè és com l'evidència. Però si aprenem al revés, tirem endarrere i estem atents a lo que l'ànima ens... i confiem en aquesta intuïció nostra, llavors posem la ment al servei de l'ànima
i que es facin amigues i s'enamorin l'una de l'altra, és un superequipasso, perquè la ment va directa. Ens deies una proposta que ens volies fer cap al final, ens la comentes, que has dit abans, perquè no ens quedan gaires minuts, portem una bona estona. Mira, aquest any farem una sèrie, nosaltres no en diem concerts, en diem kirtans,
i són per practicar cinc racs diferents. Ara, el mes de gener, el dia 21 de gener, deixa'm-ho dir bé, el 21 de febrer, a les 6 de la tarda, a Cils, farem el primer. I treballarem el rac de Nàceri, que és el rac de la confiança. Ja l'estem preparant i això. I farem un conjunt de, des d'ara fins al juny, tres seran a Cils, una a Olot i una a Girona,
que serà el meu centre, aquest el guiaré jo, farem un conjunt de cinc kirtans treballant cinc racks diferents. I és una sessió d'una hora i mitja on no només anem a cantar, sinó que expliquem, que entrem en el mood, o sigui, intentem que tothom vagi entrant en el mood, en l'estat d'ànim que volem treballar i després recitem, cantem nosaltres, que se'n diu un xàbat, en el rack
que toca, que hem decidit i després cantem totes, no? I és com que totes anem creant això. I és com anar oferint aquesta eina perquè la gent la conegui i la pugui anar fent servir. I, bueno, us he portat aquí uns flyers, que us els deixarem, tinc un altre. Perfecte. I si la gent et vol trobar per t'escoltar i dir, jo vull anar a ioga amb en Xavier, on et podem trobar? On és al teu centre?
El centre està a Montilivi 33, es diu 108 Yoga Room. Allà som quatre professors i jo també he deu classes a altres llocs perquè m'agrada com moure'm, no soc molt d'estar en un lloc concret. Però aquí a Girona, a Montilivi 33, 108 Yoga Room ens troben i estarem encantats de rebre'ls, de practicar junts, que descobreixin el que és el ioga a través. I aquests concerts que fareu són gratuïts? Són...
Hi ha una aportació simbòlica per si volen venir i es volen apuntar? No són gratuïts, però no et cedi el preu. Però és un preu a l'equip, a la simbòlica. Sí, 20, 25, una cosa així. Que també s'ha de pagar les coses, perquè al final al final no les valorem, no? Vull dir que també és important. Nosaltres portem... Clar, assajant 4 anys perquè són i l'instrument, això una vegada són 50 i no pas 25. Bé, vull que...
I que hi ha moltes coses... Evidentment, però vull dir que també dir-ho perquè la gent ho sàpiga i pugui sumar-se també... Potser algun dia podrem fer coses... Estaria bé també... Jo m'ho estic plantejant... Ara ja al meu centre, ja ho faig els dimarts, fem meditacions natyoguis, és a dir, fem tots uns exercicis de respiració i després fem un exercici de cant i entrem en silenci. Això ho fem durant una hora.
el dia que em sembla porto l'instrument, igual que a les classes, en el punt groc també he portat el meu instrument, el sarangui, abans de Nadal el vaig portar i vam estar cantant allà mantres, tu potser encara no ens has enganxat cantant mantres. Aquell dia no hi era, és que estan molt plenes les seves classes i quan apunto molts dies, o m'apunto uns dies abans o està plena.
Però bueno, que bé, que bé. Que bé que estigui ple, clar que sí. A mi la veritat és que una de les coses, no sé qui ho deia, però bueno, un d'aquests scrolls o el YouTube, o algun que segueixo, era com, bueno, un dels enàmics principals al matí a vèncer és la mandra, que és el que deies tu, d'una altra manera, no?
I a més, amb aquesta capacitat teva, jo crec, de, per el que has explicat, de uau, de dir, vale, vaig a per allò que vull, m'escolto, tinc disciplina també, perquè aixecar-te cada dia a les 5, si a vegades creiem que la gent, no?, en Xavi, ah, mira, doncs li ve molta gent, no?, perquè és bo, ja, però és que mira tot el que has anat treballant fins arribar fins aquí.
I això em connecta molt. O sigui, gràcies per venir, Xevi, perquè és un regal també escoltar a la gent les experiències, poder entendre una mica quina trajectòria ha viscut, com ho ha viscut. I a mi m'agrada molt perquè m'ha ajudat a entendre'm a mi també, a dir, ostres, és veritat, no?
Jo també he canviat, vaig començar d'educadora, després vaig seguir el meu instint d'actriu, després terapeuta, he fet moltes coses i he anat canviant i una de les dificultats és la disciplina, en aquest sentit de dir vinga...
A vegades m'ha passat el que no em venci, els pensaments més negatius, o la cosa de, uf, vols dir que tal, o vols dir que qual. I la veritat que escoltar-te m'ha ajudat en aquest sentit, saps? De dir, clar, és que, o sigui, es va construint, i si tu vols construeixer, però no construeixes només...
amb el voler, amb el desig sinó amb l'acció real amb la disciplina, amb el dia a dia amb el comprometre't amb el ser responsable i això ho transmets i quan decideixes llevar-te d'hora i això tot comença el dia anterior
M'entens? No és el, ah, és que jo arribo al matí i no, no, no, però és que clar, si has anat a dormir a les dotze, oblida tant, no? O sigui, el fàcil és anar a dormir a les deu, havent sopat molt abans, que puguis dormir i descansar bé, i és que si ho fas així, a les cinc, quarts, sis, ja estàs amb els ulls com taronges, perquè tu ja has de descansar el que he vist a descansar.
però si t'allargues en pantalles, estàs enganxada, el que sigui, te'n vas a adormir tard, i dius, ai, és que no hi ha manera de llevar-me d'hora, ja, però és que comento. Canvia els hàbits. S'ha de fer planificar, s'ha de planificar. Com ho puc aconseguir si és que ho vull aconseguir?
I després t'ha d'apassionar una mica. Ha d'haver-hi una mica de passió i una direcció, un objectiu clar. I tot això són ingredients que fan que et trobis la força de voluntat. Però des de dins d'alguna cosa que t'engresqui, que et faci somriure el nen de dins.
Que bé, moltíssimes gràcies Xavi, ha sigut un gust això tenir-te. Ha passat volant, portem un piló de rato. Molt, no? Quan? Una hora? Bueno, quasi una hora. Farem la dedicatòria, que l'escoltarem, que crec que et farà il·lusió, i tancarem el programa. Moltíssimes gràcies. Súper, ha sigut un plaer estar amb nosaltres. Ai, sí, per nosaltres també espero que tornis aviat.
Molt bé, que vagi un bé. Quan sortia de les classes d'en Xevi, sortia molt relaxat, molt tranquil, amb molta serenor. I aquesta cançó que et vull dedicar a tu, Xevi, em transporta una mica en la mateixa sensació. Miri, gurude, chalumpà.
Sumanna Shradhai Keanabhita hai Tere hi den He jove Vahin tujo ko
Sarma peta he Na priti he Pratiti he Na hi puja ki shakti he Na priti he Pratiti he
Noi puja ki shati Meira yaman Meira yatan Meira kankan Samateta hai
M'ere, Gurudev, Charanumba, Sumanna Shadha, Kearapitahe. M'ahi ho bhaav meh meh, Vicharane,
Pucàro me Tu m'hi ho bàom me M'ere Vichàro me Pucàro me Bana deyant Ab m'u ja ko
M'ere sara bat sammanapit he M'ere gurude charme bat Sumanashadha ke anapit he
. . . .
Mere gurude, chana numpar,
Su manna shanthai khe aaprit he. Tere hidin he jo he. Wahi tujhko sammahbit he.
Mere Gurudev. Caranonpa. Suman Asshadhai. Que ara pieta he?
Fins demà!