Comença el Jardí de l'ànima, un espai on floreixen les preguntes i reneixen les respostes.
Benvingudes i benvinguts un dia més al Jardí de l'Ànima. Aquí no venim a donar lliçons ni a posar-nos com a mestres de res. El que fem aquí és compartir des de qui som els aprenentatges que hem anat fent al camí. I ho fem amb la humilitat i la curiositat de qui encara busca, de qui es deixa sorprendre. Un cop més, obrim aquesta porta simbòlica que ens convida a passejar junts per un espai de calma i connexió.
Fins demà! Fins demà!
Parlarem del ioga i la respiració, aquest fil invisible que ens sosté i que sovint oblidem. La Sandra González és professora de Kundalini Yoga i de Breadwork in Bread, tècnica de respiració que ens pot ajudar a viure més presents i més connectats amb nosaltres mateixos.
Benvinguda, Sandra. Hola.
Quina il·lusió tenir la Sandra avui aquí. Molta. Sí, perquè a més jo vaig conèixer un moment tan important, que és l'embaràs del meu primer fill, i allà del segon i després el ioga, que és una persona que acompanya a molta gent que avui estava escoltant aquest programa. I segueix acompanyant. Moltes gràcies, sí. Donem pas, doncs, a l'Espai Nècter i comencem a entrevistar la Sandra. Música
Ens endinsem a l'Espai Nèctar, on cada conversa és una llavor de creixement.
Doncs entrem a l'Espai Nècter avui, ho fem de la mà de la Sandra, que la Sandra, molts ja la coneixereu, perquè acosta el ioga a les persones del carrer. Aquelles persones que moltes vegades hem sentit parlar, alguns l'han practicat, altres no, i venen, i entren a les teves classes. Explica'ns una miqueta com entra la persona, com la veus evolucionant, com és aquest primer contacte, perquè és la primera persona que posa en contacte el ioga moltes vegades.
Bueno, vaig intentar explicar-ho. Bueno, primer de tot, agraïosa moltíssim aquesta entrevista. És una novetat per mi i estic una mica nervioseta, o sigui, ho deixo així. Ara ja l'has dit jo, ara ja t'ha passat. Bueno, no sé si és nerviosa la paraula, però emocionada o il·lusionada, no ho sé, però tot una mica conjunt, no? Així que vaig intentar...
Com arriba la persona? M'encanta el meu treball perquè és com quan arriba la persona a un centre cívic per exemple arriba com una curiositat a vegades no saben ni el que venen a fer i això per mi és una oportunitat d'or perquè moltes vegades venen amb una idea o venen amb un desconeixement i poder apropar al final el que apropes a la persona és a ella mateixa
no fem gaire res més no és que l'apropis a la tècnica en si és a través de la tècnica que l'apropa a ella mateixa i això és el que m'encanta plantar la llavor de primeres és el que m'encanta i després d'allà l'important és que es planti alguna cosa després com se desenvolupa
Potser es va vivint en els anys, potser a vegades dintre de la pràctica o potser en altres espais o en altres persones. Però el que m'agrada més de la feina que he fet és plantejar aquesta llavor. L'altre no sé què m'has preguntat més. No, era un mica això. Seguim preguntant, les meves compis meravelloses. Sandra, vas començar la teva trajectòria professional com a dissenyadora i ara estàs acompanyant persones a través del ioga. Ajà.
Per què aquest canvi? Com ha estat aquest canvi? Què ha provocat aquest canvi? I com l'has viscut? Ben bé dissenyadora no, però sí en l'àmbit del disseny, la rotulació gràfica, i al final feien feines de dissenyadora també, no? Però...
Vaig començar perquè des de molt jove, molt petita, diguéssim, de molt nena, sempre la gent va veure mi que era molt creativa, especialment creativa. Llavors jo era molt artista, dibuixar, pintar i aquestes cosetes.
I vaig voler fer més jazzarts però les coses es van torcer i no vaig poder fer-ho, no? Llavors me vaig interessar molt pel món informàtic, pel món dels programes informàtics de disseny, sí? I vaig començar a professionalitzar-me. I se me va obrir un món perquè era hipercreatiu. M'agradava moltíssim la feina perquè era com inventar, crear...
Entra en color, entra en coses, per exemple, jo he resolt el disseny d'un autobús, que era quasi impossible de fer-ho, i venien i diuen, és això, ho podem fer-ho? I deien, no, no, no, i jo, bueno, anem a provar, i el fèiem, no? Era com molt creatiu i preciós.
Però sí que és veritat que hi va haver un punt en què, bueno, arribes a un tope. Veus que allò no és el que t'ha... Com si ja estés fet, no? Sí, sí. Llavors jo vaig tenir inquietud a través de sa mare també, de buscar altres cosetes que poguessin complementar-se. Va arribar el ioga a la meva vida, no me diguis per què.
Va ser com el que ens ho pega amb una cosa a terra, una roca, i vaig dir, ostres, què és això? I em vaig interessar però com a procés personal. A mi se va despertar alguna cosa molt increíble i vaig dir, què és això? Vull saber més. I llavors vaig entrar...
I vaig dir, bueno, seria molt xulo complementar-ho, no?, fins que va arribar el moment que vaig dir, és impossible. Ja ens pot complementar més. És l'antítesis, no?, perquè el món creatiu de la rotulació és molt guai, però és molt estressant, tot és per abans d'ahir, de la setmana passada, llavors és com un estrès, un estrès, un estrès, i jo estava entrant en un període de calma, en un període de lentitud, una mirada cap a dintre, l'altre era fora, fora, fora, fora,
i de fet m'arriba un moment en què estava tant en el món i havia de dir que no a coses de la ioga per poder dir que sí i vaig fer el canvi i m'haig d'anar a compte que la ioga és super creatiu no em va costar gens fer el canvi perquè tornava a estar en una eina que és infinita
No te l'acabes. I això em flipa. Sí, la creativitat està en moltes feines, en molts llocs diferents, que no són els més evidents, moltes vegades. Per mi, cada vegada que vas a fer una classe és nova, cada vegada que fas un espai és nova, cada persona és nova, els diferents estats de les persones canvien, tot és novetat. I tu ha de ser creativa, o sigui... Sí, és el que més m'apassiona, aquesta...
novetat i obertura a tot el que vingui perquè la creativitat és totalment, és obrir-te a el que s'està expressant en aquell moment que sempre és nou i sentir, sí, percebre mira, jo et volia preguntar el Kundalini Yoga és conegut com el Yoga de la consciència està molt relacionat amb el que estaves explicant però com el definiries en paraules senzilles per algú que mai n'has sentit a parlar?
Sí, el Kundalini Yoga tal com potser el coneixem abans o com jo el coneix al principi tenia una forma ara d'anar canviant amb el temps i l'important de qualsevol mirada de ioga és que ho puguis adaptar a la persona que està davant llavors no és tant la tècnica en si o el model de ioga sinó que tu puguis connectar amb la persona i que li arribi i li aporti alguna cosa
De la consciència, per què se li diu? Perquè en realitat la seva funció principal és obrir la consciència com qualsevol altra típica de ioga. Però aquí ho fem energèticament. Què vol dir això? Que entrem a llocs que d'altres maneres no es poden entrar al tema energètic. I això és difícil d'explicar, però jo ho explico a classe, a veure si així s'entén. Jo xerro molt, eh? Si veieu que xerro molt. No, no, ens encanta. Si veieu que em passa, veieu. Però una cosa que li dic a les persones...
per quan entren a aprendre ioga al Kundalini els dic que és com aprendre a conduir si en saben conduir o si no saben conduir fer una bicicleta qualsevol cosa així quan tu aprens a conduir entres a la cotxe la primera vegada i tens que tenir en compte el volant, els pedals les marxes, els miralls, la carretera el codi de circulació, el que tens al davant moltes vegades la música hi ha un piló d'aspectes que has de tenir en compte i que les has de fer anar a l'hora
i clar, primera vegada em passo allà això què és però una vegada aprens a poder utilitzar totes aquestes eines alhora ho fas ja i pots conduir molt bé doncs és una mica això la part energètica són aquest volant aquesta brague o aquest pedal que anem aprenent amb tot el conjunt de cosetes per poder després trobar una unitat
en el sentit de la persona que es desperten diversos aspectes d'energètic, l'espiritual, el físic, el mental, l'emocional, sí? I no sé si així s'entén. És un viatge, no? De fet, quan comences el curs de ió, que jo recordo començar d'una manera, i cada vegada vas canviant, vas profunditzant, i cada curs és diferent, no? Sí.
I tens un club de fans meravellós que quan venies a les teves classes i vien-les l'any passat, senyores que porten molts anys, que això és molt bonic també, no? Perquè fas aquesta obertura tan bonica de cor que la gent que ho rep, no? O potser ara no vingui a ioga, però potser l'any que ve torno. Vull dir que la santa és com una constant, no? Que això és molt bonic del que ofereixes, perquè és des d'aquest amor, des d'aquest cor. Totalment. Home, estic superagraïda a les persones que són fidelitzades i n'hi ha un munt. I això és un cotxe i també és un...
un retorn molt preciós i molt agraïda sí Parlem una mica també del breadwork perquè és aquesta tècnic que has anat aprenent i que realment jo fet sessions i la recupero plenament perquè a través de la respiració com pots fer un viatge tan profund internament explica'ns una mica en què consisteix
Sí, mira, jo la respiració, va venir la curiositat en ella, perquè és veritat que el ioga, que passa pel físic, que passa pel cos, i passa en un moviment determinat, em trobava que hi havia gent que està limitada, ja sigui perquè tenia una lesió, o ja sigui per una edat, o sigui per mil coses, o per un estat emocional, perquè estàs atrevessant una història de la teva vida que et fa estar no tan disponible.
Llavors jo trobava molta limitació en el ioga perquè hi havia gent que tenia ganes de venir però el fet de no poder fer la postura o el fet de no poder seguir la classe es frustraven, no tenien ganes de seguir perquè veien que els altres hi podien, ells no. Jo deia he de trobar alguna manera on puguem arribar aquí sense tenir que...
que moure el cos i de fet he treballat per exemple amb persones d'ictus que evidentment no podien entrar en ioga o he treballat amb persones grans de 90 anys llavors clar a vegades entrar a través del moviment específic no es pot llavors va entrar la respiració va arribar a mi també igual que el ioga les coses arriben no les vas a buscar el més important a la teva vida arriba
I llavors, doncs, la tècnica de Bredwood la vaig trobar espectacular. La primera vegada que vaig rebre una sessió de Bredwood, jo pensava que anàvem allà amb una respiració conscient, un preneiama de joa, que és un patró de respiració que molta gent ja avui en dia el coneix. Jo pensava, bueno, si entraré allà, m'ensenyarà quatre tècniques, i no, no, estirades...
I una respiració lenta i he deixat de portar. I vaig flipar. És un viatge. Va ser un viatge. Però fliparé. Esto, què és? Sí? Llavors, però vaig, la profunditat era brutal. La profunditat és brutal, però estirada de terra, quasi, quasi que dormint, quasi, quasi que descansant. No perquè respires, però...
I llavors vaig dir, Eureka, això tothom, absolutament tothom, ho pot fer. I és una eina molt potent, molt transformadora, molt fàcil, que no requereix fer gaire sessions, amb una te pot fer.
canviar tot i consisteix en això que he explicat tu te deixes portar, t'estires convidem el cos a que entri en relaxació i com dic jo la feina de facilitador és fer que tu te mantinguis concentrada i deixar el personatge de la persona a part i llavors tu ens estàs parlant d'una transformació quin tipus de transformació física o emocional pot viure la persona perquè
jo crec que de breadwork jo et pot parlar de la meva transformació jo he vist moltes transformacions si jo vinc què puc esperar? quin tipus de transformació emocional o física puc esperar? mira, t'he vist un cas per exemple una persona que va venir i va dir que tenia pànica a les agulles per un trauma que va tenir petita llavors treure-li sang o qualsevol cosa així per ella era
No, impossible. O si ho havia de fer era repetir, passar pel trauma, plorar com una nena, posar-se tensa, morar, un drama. Va venir a una sessió grupal i va acabar sense el trauma. I ara es pot punxar tranquil·lament.
estic dient aquest nivell el que passa que no sempre passa alguna cosa així tu pots venir i també hi ha persones que han fet una sessió i han dit ostres, a mi em sembla que no ha passat res i potser una relaxació també està bé i també està bé perquè moltes vegades és una cosa que un identifica molt ràpidament i dius ostres, m'ha ajudat en això però a vegades simplement treballa molt inconscientment que tu no saps què t'està passant o no tinc ni idea què t'ha passat o te sembla que no ha passat res
però si passa, i això es veu amb el temps i molta gent em diu al temps, ostres allà durant aquest període jo em pensava que tal, però ostres després de pa pa pa pa pa pa pa és que jo també treballant amb energètica i espiritualitat i la consciència com treballo, dic ostres tot acaba sent el mateix, és a dir, depèn del moment on t'estigui la persona de què se li obri, de quan està preparada per obrir-se a alguna cosa o no
però realment aquestes pràctiques tan profundes i que t'ensenyen això que deies el mando a conduir saps? de cop s'obre un món increïble de tot el perceptiu que arribem a ser totalment jo voldria dir una cosa amb això que dius perquè crec que és important per mi al temps ja que estic de pràctica i de rodatge sempre dic el mateix però tot és el meu perro con diferente collas sí?
Sí, total, és que jo tinc la mateixa, dic, és que és així, és així, no? I també, clar, i com a persones anem anant amb l'energia de la Sandra, amb l'energia de l'Imma, amb l'energia meva, o sigui, anem anant com a diferents persones que ens ajudin en certes coses, que també la nostra energia mana, la nostra persona, la manera de fer, la manera de veure'ns, de mirar, de tractar,
d'acompanyar, és diferent la liberació de cada persona i la tècnica molt bé, Sandra és que tu portes molts anys i tens molta experiència bueno, anya, és que tens més experiència porto uns anys Déu-n'hi-do, sí i també
A veure, jo estava pensant, clar, tu amb el breadwork fas una pràctica, diguéssim, cada setmana, fas com un curs que la gent pot anar fent, és de tant en tant, saps què et vull dir? Sí. No, actualment tinc un curs de respiració que dura un any, aquest està en el centre cívic, i després el breadwork ho faig, o a nivell individual, de manera terapèutica,
Jo ho he fet individual i és molt recomanable. Vaig fer 4-5 sessions que vaig a casa la Sandra, o sigui, vi al teu lloc o busqueu un espai. Però realment va ser un treball molt profund en un moment molt... que si la feina... bueno, en un conflicte i em va ajudar molt. Vull dir que us recomano altament. Jo vull venir.
Ja t'ho farem cita. Jo també, em sembla que ens apuntem totes. Llavors tindrem una sorpresa pels oients també, perquè llavors el direm. Una sorpresa meravellosa que la Sandra ha fet un regalito, però després l'expliquem. Gràcies. I a part d'això, també faig sessions grupals. Llavors, un cop al mes, obro una sessió grupal i allà es treballa en grup.
Això ho fem. Llavors és molt interessant. I us pugui fer Girona amb un centre cívic, Sandra, olé tu, eh? Sí. No? Perquè oferir això a la població de Girona, que està al carrer, que tingui un espai de connexió profunda, olé. Sí, molt bonic, sí, gràcies. Clar, però m'interessa, és que en grup veiem moltes coses, no? És interessant com és que dius que és interessant, no? Suposo perquè vas veient...
perquè jo treballo molt bé i per mi és molt beneficiós i per la meva configuració treballar en grup és el millor perquè ens ajudem uns als altres sense haver d'entrar en el demà ni en el rotllo personal sinó que amb l'energia de tots tots ens sumem i on tu no arribes arriba l'altre i on no arriba l'altre arribo jo
I això ajuda moltíssim a l'hora de sanar així en grup. Quan a vegades sorgeixen, no?, perquè també ens ho plantejàvem quan preparàvem les preguntes, a vegades a estar amb el grup sorgeixen emocions més desagradables. Com acompanyes a sostenir aquestes emocions que emergeixen? Se tracta realment d'acompanyar la persona a que ella ho pugui sostenir, no sostenir-ho tu. Tu acompanyes que aquesta persona...
No rebutgi el que està passant, coaculli, però coaculli amb cura, no?, amb cura mateixa. És el que tractem d'ajudar. O sigui, que sigui autogestionar. I, evidentment, on no arriba, doncs ja t'ocupes, no? Però la idea és que tu aprenguis a fer-te autònoma i autogestionada tu mateixa, amb tu, amb carinyo, amb amor, acceptant-te. Llavors, normalment són moments difícils. No. No?
o inesperats no, pot haver-hi uns segons que tens com un malestar profund no, perquè hi vagis vol dir que la persona està passant en algun moment difícil o alguna situació i pots anar-hi encara que tu et sentis superbé i llavors encara serà millor o tindràs un altre tipus d'experiència aquesta pregunta és super bona perquè moltes vegades pensem que ens hem de treballar sempre alguna cosa que està complicada o densa no cal no cal
potser un té un bé sí, sí, exacte també es pot anar a disfrutar d'aquest procés no cal fer res hauríem d'anar a disfrutar igual que vas al metge et cuides o igual que et faig un xaquet de tal també et fas un xaquet de respiració i mental i tots els sentits de fet, puc dir que en les grupals hi ha les incondicionals que venen a gozar-la
Clar, és que m'imagino que ha de ser un context xulo, no? O sigui, pots estar-hi molt a gust. I està bé que ens cuidem també del dia a dia, no? Que vull dir, amb el ioga, per exemple, es veu més bé. Tu pensa en curs de ioga i tens uns dies que estàs bien i altres regulint-hi. Clar.
Però els dies que vens bé, t'ho passes superbé i allò t'omple. I et serveix per quan no estàs tan bé. Llavors, per prop moments difícils, o sigui, posem que algú realment està passant una transició... Quines eines recomanaries més? Breadwork, ioga... Depèn de la persona. Depèn de la persona, apès del procés que està passant. Això sí que és... No hi ha un estàndard, sinó que és molt clar. Que parlin amb la Sandra. Exacte.
deixarem el contacte i vulgui una sessió meravellosa, que aprofiti i de vegades no passa per mi a vegades pots dir-li, mira, ves amb aquesta persona que t'anirà molt bé perquè no tinc dues solucions per tot i a vegades és com de dir bueno, mira, jo crec que el meu no tal, però potser el de la línia o l'altra persona potser serà millor per tu no hi ha la forma màgica, no hi és no, això ja ho hem après
Exacte. A veure, si haguessis de regalar, mira, per tancar, una imatge, una metàfora de què és per tu la respiració, quina seria? Sí, aquesta metàfora... És difícil posar metàfores o fins i tot paraules...
aspectes així però si ho porto cap a mi que és com jo he viscut la sensació és com si pogués tornar al ventre matern m'emocionaré
I poder donar-me a mi mateixa el que no ha pogut arribar. No sé si s'entén. Sí, tant que s'entén. Mira, avui els he dit abans de venir aquí al podcast, dic que a vegades m'enteneu en aquests moments difícils on te dius...
La vida realment em sosté, costa, confiar a vegades en més d'un moment. A vegades dius, en sèrio? I jo penso, l'aire mateix, només l'aire que arriba, ja m'està sostinguent. Cada dia, cada moment.
Si estàs viva, perquè respires. Aguanta 10 minuts, a veure què passa. Vull dir que, en sèrio... Si no estàs entrenada. Sembla una cosa que dius, ostres, però quan hi connecto profundament, m'ajuda a connectar amb aquesta pau i amb aquesta emoció de dir, sí, haig d'estar aquí, visc, tinc el necessari per moure'm, per estar, per...
sí, m'enteneu, no? tal qual, sí i que bé, no? que a vegades sorgeixen aquestes converses abans i llavors són sincròniques i perfectes en el programa això és el que em flipa també, no? d'aquests moments és que l'aire és la base o sigui, qualsevol altra cosa potser no pots fer-la, però respira sempre és que has dit allò del ventre i té molt a veure, no? el ventre, aquesta cosa de dir ostres, la vida com a sentir-me sostinguda sí
És que hi té molt a veure. Sí. Llavors, bueno, cap aquí. Avui la Sandra té un regal que l'Afra ens explicarà. Ah, sí? Sí, amb el regal el diem ara, no? Val, val, val. Us voleu anunciar aquesta sorpresa, que ja no és tan sorpresa, però la Sandra regala entre totes les persones que ens pugueu deixar un... de totes les persones que ens escolteu, que ens pugueu deixar un comentari al nostre Instagram...
I a través dels comentaris sortejarem una classe gratuïta de ioga, dimecres a dos quarts del matí o un dia gratuït a la proposta de respiració semanal del Centre Cívic del Barri Vell de Girona. Moltes gràcies. Encara participarem vosaltres. Jo participaré.
Puc escriure a l'Instagram. Recordeu que el nostre Instagram és el Jardí de l'Ànima FM, perquè hi ha un altre Jardí de l'Ànima, que és un espai molt bonic, que hi ha Rupià, que és un espai, però és més d'educació. Però el nostre és un podcast, llavors, perquè no es confonguin, és el Jardí de l'Ànima FM. FM clàssic. Exacte. Gràcies.
I després d'aquesta estona compartida a l'Espai Nècter, amb un pas hem fet un pas més, i ara anem a un altre racó del nostre jardí. És l'hora de seure tranquil·les al bar i parlar amb l'Afra i la seva mirada fresca i la saviesa que sempre ens porta entre rialles i reflexions.
La saviesa del bar, un got de realitat i dues gotes d'ironia.
Molt bé, doncs entrem a parlar de respirar, continuarem parlant de respirar, i clar, hem acabat dient que respirar és un bàsic, sense respirar no hi ha vida, no? I llavors, per l'altre dia pensava en el tema respirem, no? M'ho mirava com d'una manera més oberta, i van començar a vindre al cap metàfores populars, no? Del tipus...
Agafar aire, no tenir ni alè, deixar sense alè, sospirar per algú, fer un sospir d'alloujament, respirar tranquil, ofegar-se en un got d'aigua, o sigui, n'hi ha en un munt. Tenir l'alè al clatell, o sigui, totes volen dir alguna cosa diferent, realment molt diferent, i totes parlen com d'algú...
molt quotidià i de les emocions, i són antigues, o sigui, és realment una cosa que nosaltres estem aquí com parlant com si fos algo nou, i realment és algo que ens ve donat, i ho sabien molt bé les persones que estaven dient aquestes frases en el seu moment, que suposo que algú va ser la primera persona que ho va dir, i es va començar a ser popular, i són, bueno, partint d'aquí,
i de la quotidianitat del respirar, que és una cosa que fem tots cada dia, us vull fer unes preguntes. A veure què penseu. I ara les preguntes us les faig un. Són molt senzilletes. Depenen de vosaltres la resposta. Si alguna no me la voleu respondre, la passem. Si no passa res.
Si val, no? Però parlarem això d'emocions, parlem del nostre dia a dia i de les persones, no? I de nosaltres com ho veieu, a veure com ho veieu vosaltres. Llavors, tu quan veus una persona, què et diu més del seu estat d'ànim? La seva mirada o la manera com respira?
Ostres. Home, la mirada, evidentment, pots veure si hi ha més tristesa, una mica l'espejo de l'alma, però un respirar de... Aquesta persona està un poc estressada, no? O un respirar fluid. El respirar. Ja, jo a vegades, o sigui, és a dir, amb la percepció a vegades es capten moltes coses i no saps exactament què, eh? Vull dir, és un conjunt, saps què vull dir? La mirada és veritat que és molt directa.
La mirada és molt directa. Però tot i així, sí, però jo no ho sé. Mira, ho puc no saber, no? No ho sé. Perquè a la que percebo alguna persona, a vegades dic, ostres, vale, la mirada, però per allà, sota, saps, pel plec, hi ha alguna cosa, està no sé com, percebo que... Si és que la nostra intuïció ens diu moltes coses, si la sabem escoltar, vull dir que al final... Llavors, a vosaltres què us deixa literalment sense l'è?
Com un susto, seria? No ho sé. O sigui, una cosa que et talla la respiració pot ser una cosa molt positiva, pot ser una cosa que t'espanta, pot ser... Què us deixa sense l'air, vosaltres? Hi ha alguna cosa que us deixi sense l'air? I una vegada que el meu fill va desaparèixer i estava en el parquing jugant a amagar i jo no sabia què jugava a amagar, vaig perdre l'air. I vaig quedar...
Emma, jo també estava pensant el mateix. Clar, no em ve, no em venia res positiu. Sí, a mi m'ha passat també això. Alguns moments d'aquests dels infants, que els tallen. Aquesta frase, deixar-se sense ler realment, quan passa alguna cosa dura. Sí, alguna cosa difícil. No m'ha vingut res positiu ara mateix.
Generalment quan ens quedem sense res és quan entrem en un xoc, no? Sí. És tallant. És una mica el susto. Llavors, en quin moment del dia noteu que la respiració se us fa més curta o accelerada?
I què feu per calmar-la en cas que us passi, si ho detecteu? Jo no crec que estigui en relació un moment del dia, crec que està en relació amb les meves sensacions, les meves emocions, amb com estic.
és a dir, que d'un moment a l'altre a mi se'm pot accelerar però tu ets conscient tota l'estona com estàs respirant? no, jo no però sí soc bastant conscient de com està la zona més emocional sí, això és el pit el pit, el plexa aquí la panxa també però a vegades he tingut la sensació per les coses que em van dient has de respirar així, has de respirar tal has de...
Com si hagués de ser sempre superconscient de com estic respirant. Ja. I és que no ho sóc gens. Ja, no. De veritat que no, eh? Jo que és veritat que quan he fet exercici que em quedo... Sense respirar a vegades. Respira, és veritat. Jo quan el cap amb molt de pressa sí que noto que estic respirant molt poc profund. I llavors és com... M'atabalo i... I després dic un moment. I quan faig...
una profunda, dic, ara, cony, ara soc conscient, ara baixo-te'n cos. Jo crec que me va dir per això, i la vaig servir per autocentrar-me, perquè si no m'he vol por la laureles. Sí, exacte. També és com un avís.
de cop el cos, o sigui la respiració està més accelerada però és que el cos també és tensa no? o es tanca i és com un vale, no? si vas aprenent vas amb la Sandra, fas yoga fas respiració, vas aprenent a posar, saps? el cospecito al seu lloc diguéssim, a nivell energètic també que va superlligat doncs comences a entendre i poses la ment també, no? llavors la ment ajuda primer el cos, llavors la ment, no? sí
Jo la pregunta, l'interessant és no si estàs observant que està bé i ho hem de fer, però és un entrenament. Sí, clar. L'interessant és tenir l'eina per quan tu t'adones que no ho estàs fent o que te quedes en xoc, anar conscientment a respirar-ho. Ara la pregunta. Quan et diuen respira profundament, quin és el primer record o situació que et ve al cap? Respira profundament? A mi una classe de ioga. Directament. A mi me ve Pau.
respira profundament automàticament d'entra un pau a mi a mi m'ha ve espai intern espai com obrir quan algú et diu respira profundament sí, connexió interna d'aquesta copa que tenim estic aquí, presència un moment, que no t'ho diguin quan estàs enfadada exacte exacte no, vale que llavors acceleres eh
si hi ha algun lloc feina, casa, naturi o si hi ha algun lloc per vosaltres on noteu que respireu millor la natura és un gran mestre és que us l'evita
Jo a la natura i a casa, a casa bàsicament és que me'l sento o faig com per sentir-me el niu, com per sentir que realment allà puc treure el que hagi de treure, puc contactar amb el que hagi de contactar, m'enteneu? Vull dir, i si no respiro bé, doncs vinc a tancar els ulls i a començar a cuidar-me, a fer-me espai.
I per últim us vull preguntar un altre tipus de respiració, també un altre model de respiració, que és el sospir. Per a vosaltres què és? Una descàrrega d'estrès o una confessió així silenciosa d'alguna cosa en algun moment? Estrès. O una mena de llenguatge ocult. Jo és via bufo, quan bufo malament. Quan a casa em veu... Bufo. Però el sospir a vegades no és bufar. No. No, ja, és veritat. És més així, saps? Ah.
Bé, perquè m'ho follo i m'ho sospiro, o sigui, a vegades va lligat, quan hi ha una mica de stress. Jo ho associo a com aterrissar, a dir, a veure, un moment, saps? És com si em digués un moment, però clar, amb el cos...
Ara diré una cosa que sembla com una estandarització, però us prometo que no ho és, perquè m'ha passat amb bastantes amigues i també estan allà, com de viatge, de visita, tal, nòrdiques. Moltes dones, mentre parles amb elles, fan això. En sèrio? Sí, sí, sí, de totes les edats, eh?
M'ha passat, no sé per què, com un... Deu ser part del... Com una col·legi del llenguatge, saps? Una allargada, però és un... Que sempre he pensat, ostres, és que és... Quan jo ho he fet, llavors he notat com una lleugeresa, saps, al fer-ho? I dic, potser hi ha alguna cosa que no estic entenent, però... I molt sovint, eh? Molt sovint, molt sovint. Interessant per investigar, eh? Segur que nosaltres fem alguna cosa, també, que no sabem. No, no som potser. Sí, a nivell col·lectiu. Sí, sí, sí.
I jo us deixo aquí avui, per ara, però us deixem portar per la veu de la Lavínia, que ens convidarà a fer una pausa, a respirar i a endinsar-nos a l'Espai Sàlvia.
Espai Sàlvia, un espai de reconeixement, contacte i unitat amb la consciència que som.
Doncs jo avui volia parlar d'una cosa que em sembla bastant interessant, d'acord? A vegades diem, ai, vull entendre aquestes senyals per saber alguna cosa més de mi, pel meu inconscient, per notar quin missatge em pot servir ara mateix, no?
Jo crec que hi ha una cosa que ens passa a molta gent, que és la música, les cançons. Amb les cançons l'inconsciència en va directe, bum! O sigui, no és un llenguatge mental, és un llenguatge sensitiu, emocional, perceptiu, buah!
I de tant en tant, segur que us ha passat, us agrada, us enganxeu o repetiu aquella cançó anant i tornant. Llavors, si teniu alguna cançó especial que us agrada molt últimament, jo recomano, sobretot, primer, llegir la lletra, a veure quin missatge porta, perquè allà hi poden haver coses.
I després tancar els ulls i fer-te un espai d'aquests de consciència, d'aterrissatge, de respiració amb tu mateixa, amb tu mateix...
Veure, veure aquest missatge, si és que t'ha arribat alguna cosa, i com t'arriba, no? Deixar-t'ho sentir, no ficar-te'n al cap, sinó dir, eh, a veure com m'arriba, què és el que em connecta? Ostres, potser sí que em sento una mica així, o està parlant d'això i ho relaciono amb alguna cosa, saps?
però deixeu-vos-ho sentir, deixeu-vos que us arribi, una mica ficar-vos, també us podeu ficar la cançó directament, que aquesta és l'altra que us volia dir, us estireu el terra, o on vulgueu, però com una sensació de dir, vale, em deixo anar i noto, noto què sento al cos, quines imatges em venen, què és el que em provoca aquesta música, aquesta cançó, aquest missatge.
I a partir d'aquí també podeu començar a entendre, perquè molts dels missatges ens arriben a través de la sensació del cos. Per tant, començar a sentir la música ajuda moltíssim. Ens arriba més...
és més augmentat l'estat, llavors us podeu estirar i això. I també a vegades és no tant la lletra, si és que no us quadra, sinó la melodia, que és el que estic explicant, estirades, estirats. Igual hi ha alguna cosa amb aquella cançó que us aporta. Deixeu-vos endur, igual us venen imatges que dius com és que m'ha vingut aquesta imatge?
Però bé, amb el temps, amb l'anar contactant, pot ser que arribeu en algun lloc o pot ser que immediatament us baixi alguna cosa. Ja està. M'encanta la Vinia. Jo la Vinia t'he de dir que puc escoltar la mateixa cançó durant hores i durant una setmana sencera. O sigui, és un mantres, em creo mantres, que són cançons. Sí, sí. És molt fort. Sí, sí.
Bé, jo crec que jo, tothom, no? El que tens d'aquella és aquella, és aquella, no? Fins que jo crec que l'assimiles i llavors ara ja puc passar una altra. O a vegades vas amb lletres, inclús en anglès, que tampoc no entens gaire la lletra, però llavors quan ho mires dius, cony, ai, perdó, si em va el pego, saps? O sigui, és tot el que està dient, que a vegades, si és en altres idiomes, potser la saps i no t'hereges, però...
Sí, sí, et pot connectar directe amb alguna cosa de dir uau, o sigui, sí, en sèrio, sí, sí, ho pot fer perquè realment ens entra. El llenguatge de l'inconscient és que, o sigui, el nostre vehicle, diguéssim, em sembla que és un 5-7% de conscient i un 90 i pico d'inconscient, és a dir, benvinguts, no? Sí, sí.
vull dir, hola i llavors, clar, per anar-lo llegint és important, no? el llibre de l'inconscient, a veure com es fa això lliçó 1, llegir la cançó a veure què m'està explicant, no? perquè és a partir d'això, d'aquestes sensacions de dir com és que s'enganxa aquí o s'enganxa allà i si busca d'un mateix, no? anes tirant-te els fils interns de dir, ara aquesta cançó o ara això, o a vegades aquella samarata que porta aquell pel carrer que dona un missatge, no? està obert a totes aquestes coses, aquella matrícula aquells números
Sí, això ja, i tant Aquí tenim un altre meló que ja ho veiem un altre dia
Que bé, doncs moltes gràcies. Avui la Sandra ens ha acompanyat. Hem descobert com el ioga i la respiració poden ser portes senzilles per cuidar-nos i per estar més presents. Com diem sempre, no tenim respostes màgiques, només som buscadores, com tu, en aquest procés intern d'observació i autocura. El que volem és acompanyar-te amb tècniques i pràctiques que et puguin ser útils en el teu dia a dia. Gràcies per ser aquí i deixar-nos entrar un dia més al jardí de l'ànima.
Alors, alors j'en respire, même si la tête ne peut plus y croire. Alors, alors j'en respire.
I per últim tenim la secció de la dedicatòria. I tenim la gran sort que una de les floristes més boniques de Girona, Les Flors de l'Alba, que està al carrer Santa Clara número 4, ens patrocina aquesta secció regalant a la persona que ens faci la dedicatòria un val de 5 euros per gastar a la botiga amb alguna planta o remet, el que més us agravi.
i si voleu dedicar una cançó podeu fer a través del correu electrònic el jardí de l'ànima fm arroba gmail.com o a través d'un missatge al nostre instagram també per la dedicatòria i també pel regal de la Sandra exacte
El jardí de l'ànima FM. Exacte, sí. Puntualitzem. Que llavors diuen, un altre sigui dos, dic no, és diferent. És una cosa un podcast, l'altra cosa una altra cosa. I avui la dedicatòria la farà una persona molt especial per nosaltres, la Marta Jaume Clavell, que és psicòloga, que té un centre preciós que es diu G.A., que també val la pena com a recurs per si en algun moment necessites un acompanyament psicològic.
i ens ha fet una victòria preciosa que ara escoltarem i una cançó magnífica. Moltíssimes gràcies a tothom per haver participat i a la Sandra per haver vingut i ens veiem un altre dia al geni de l'ànima. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bon dia. Dedico aquesta cançó a totes les persones que s'atreveixen a ser elles mateixes i que prenen el risc per poder fer els projectes que els il·lusionen i que els emplenen. Moltes felicitats pel programa. Un petó.
Bona nit.
No te preocupes si no te aprueban cuando te critiquen. Tú solo di. Soy
Y tú ni me conoces a mí. Bien relajada. Soy así, soy así, soy así. Relajada. Y tú ni me conoces a mí. You know what I mean, you know what I mean. Relajada. Bien relajada. Relajada. Sí, papá. Bien relajada. Que no te preocupes si no te pregunto. Cuando te critiquen tú solo di.
El Gironès Gaudí de la Natura té premi. Participa en el repte dels cims del Gironès. Sant Grau, Sant Miquel, Els Àngels, Sant Roc, Rocacorba i així fins a 10 rutes a la teva disposició. Si en completes un mínim de 5 cims i penges la foto a Instagram, t'emportaràs un petit obsequi. Consulta les condicions a turismegironès.cat. Desafia't i conquereix la comarca. Una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès.
Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
La Ràdio de Girona.
qui no té por a la vida, qui no té por a l'amor. Són els efectes del nostre dia de persones amb ollant dolor. No sé què volen de mi, sols fan què dir i què dir. Tu tanquem per es patir, ara tu sols fer-te un mèdic.
T'espenda, t'agafa l'esquena, el riu i no veu el problema, s'exeixa la bossa per veure què tinc, estem a l'escola, són llibres prim, l'odi i s'enfreda, volen exagerar, qui t'espera, fora les dues s'acaba el problema, que merda de person t'espera, t'abuela. Tu volies el perdó però no, n'aixes sols, es pot una vera.
Són els efectes del nostre dia, de persones amor i amb dolor. No sé què volen de mi, sols fan que dir i que dir, tu tan que em fer es patir, ara tu sols saber el teu melic.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Quina capa i vaga el dolor, treu espines clavades al cor. Encantaríem s'estals, cicatris, soferides i mals, moció màgica. Ets la reina divina dels remeis, la que camina junts a mi des de fa molt de temps. La que fa d'un dia gris sombrides que volen els seus sers.
que som amants cada nit, els que fan d'un fullar cap versos que ballen en sentit, que fem l'amor i l'estim, cada nota que vol a l'escola al nostre llit. I tu fas que pari boig, quan em sento a prop vull estar amb tu encara que s'acabi al món. I tu fas que pari boig, quan em sento a prop vull cantar sempre amb tu l'última cançó.
com una enredadora i penetres i toques el meu cor. Tu que fas de cada pas, el que et moguin braços i camins, tens que abraçar i expulsar totes les pors. Ets desig, de mil paraules, un grapat de frases que m'empaiten, que m'acompanyen i et fa perdre per un bosc, on s'amaga la imaginació, que me'n penses a saber cap a on. Quina serà la direcció? Que me'n penses a saber cap a on. Quina serà la direcció? I tu...
fa escapar i vols quan em sento a prop vull estar amb tu encara que s'acabi el món i tu fa escapar i vols quan em sento a prop vull cantar sempre amb tu l'última cançó
Seguirem escoltant com ressonen les veus, trencarem el balceu, les olors i les notes que han escrit amb nosaltres al caminar. Somiem com marxen lluny les pors, sapsen els cors, puig seguir el teu corrent.
Fas que pari boig, quan em sento a prop vull estar amb tu encara que s'acabi al món i tu. Fas que pari boig, quan em sento a prop vull cantar sempre amb tu l'última cançó.
Tots els camins estan tancats i la nit reneix i no acaba mai. Hi ha tanta gent que està esperant i la pluja cau sobre els seus caps.
Sota un cel que no té final Van preguntant Qui té la clau Queda't amb mi No marxis mai Diuen que rius
Tots els cors d'avui s'han desbordat Diuen que haurem de travessar Però els baixells també s'han aturat Sota un cel cada cop més gran