FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM i a gironafm.cat Som la teva veu, som la gironina. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Hola, hola, benvinguts a un podcast que el que pretén és posar una mica d'ordre allò que es cou durant les estones d'hapàtida secundària. I si una cosa s'hi cou són hormones que alteren, testosterona que ens posa bastant a to, i canvis físics que no sempre són com ens agradarien. Ai, l'adolescència, aquella etapa que ho capgira tot i que potser ens fa ser una mica Dorian Gray, ja m'enteneu, aspirar a ser sempre una altra versió de nosaltres mateixos.
Allò que no tenim, més alts, més forts, més prims, més rossos...
El so d'aquest timbre indica que comença l'hora del patir, el moment que tots estàvem esperant, així que tothom fora de classe, que avui toca reflexionar sobre la pressió estètica. Hi ha matins que dic posar el vestit més bonic i és que no m'agrado. A primària eraig feliç, no t'importava res i només volia jugar i passar-ho bé. Jo sóc partidari que no hi ha un cos ideal. Sou gordòfos. Com canviar tant la moda és com que a vegades no trobo el meu lloc. No hi ha que jutjar-se ni jutjar.
Què tal? Soc el Christian Oliver, soc professor de secundària i si hi ha una cosa que tinc clara és que entendre els adolescents és més complicat que trobar-li sentit al Sony Angels. Que sí, no sé què en penseu. Bé, en fi, ja veig que teniu aquí ganes de parlar, us veig amb ganes, aquelles cares, i no m'estranya amb el tema que tractarem avui a l'hora del pati, la maleïda, ferotja i esgotadora pressió estètica.
I és que aquesta mala amiga, que és capaç d'envair-ho tot a través de les xarxes socials, del cinema, dels llibres, afecta cada cop més a edats joves, no? I quines en són les seves conseqüències? Doncs ja ho sabeu, dietes, trastorns alimentaris, complexos...
necessitat d'utilitzar milers de filtres allà quan pengem una fotografia, gordofòbia i una infinitat de maldecaps que només ens aporten malestars i preocupacions innecessàries. Per parlar-ne, al pati d'avui hem convidat quatre estudiants de secundària, que sou els millors, la veritat, ja us ho dic ara. Com esteu?
Molt bé, molt bé. Va, vaig a presentar-vos per un cantó, tenint la Noelia, de 14 anys. Hola, Noelia, com estàs? Bé, molt bé. Cursa tercer beso i troba guapíssim el Martín Urrutia i la Kiara Oliver. No saps estufandot, eh? No...
Va seguir l'última edició, entenc, no? Sí. Estàs esperant ja que se n'estreni una nova o...? Crec que no va ser igual. Has seguit les seves carreres després o...? Sí. Sí? Tens allà el Martin i la Kiara controladíssims, oi? Sí. Al seu costat, aquí al meu davant tenim la Júlia, que també té 14 anys, cursa tercer d'ESO, i està conversada que la persona més guapa del món és el Michael B. Jordan. Qui és? És un actor que és molt guapo,
I, a més, quan fa pel·lícules ho fa molt bé i deixa marcat. El buscaré, eh? I de tercer d'ESO també és la Bianca. Hola, Bianca, com estàs? Hola, molt bé. Ella en té 15 i troba una absoluta bellesa, atenció, eh? El Noah Sentineu, no sé si ho he pronunciat bé, i la Bella Hadid, que són actors i una model, no? Un actor i una model. A quines pel·lícules has vist el Noah?
Doncs mira, el Noah és de tots els nois que em vaig enamorar, hasta el Netflix. Vale, ja sé, ja sé. De l'època de la pandèmia, diguem-ne. I després la Bella Hadid és una model que, bueno, la seva germana és encara més coneguda, que és la Bella. Ah, sí. I ella és la Gigi. Molt bé. I per últimament el Jordi. Hola Jordi, com estàs? Molt bé. El Jordi té 14 anys, va a segon d'ESO, i la persona que troba més guapa és l'actor Jan Buchaderas. I qui no? Sí.
El segueixes? El tens allà a controlar? El tinc controlat. L'únic que ara no sé què està fent perquè ha deixat el musical que està fent i a veure si es ve cap a Barcelona. Molt bé. Fetes les presentacions, us diré una cosa així d'entrada i és que m'encanteu, m'encanta que estigueu aquí. Tinc moltes ganes d'escoltar-vos i més amb aquestes mirades de seductors i de seductores que feu. Jo no sé si podré estar concentrat. Dit això...
Ara us demano, ara baixo una miqueta les revolucions, i us demano que feu un exercici mental. Vull que tanqueu els ulls i que us imagineu que de sobte sou això que molta gent ara mateix està escoltant, una veu, només una veu, i que us oblideu dels braços, dels cabells, de les cames, dels pits, de la panxa, tot fora, eh?
Creieu que seríeu una mica més feliços i us sentiríeu més alliberats perquè hi hauria menys complicacions? Ara ja podeu obrir els ulls. Què me'n dieu? Seríeu una mica més feliços? Estaríeu més tranquils? Sí. Com ens enreden a vegades amb els cossos i amb els malestars? I ara una altra pregunta, d'aquelles que són una mica difícils de respondre i jo m'incloc, i és a vosaltres us agrada el vostre cos? Qui vol començar?
A veure, Júlia. Va, començo jo. Jo penso que pot ser que sí, pot ser que no. Perquè de vegades em prego un vestit, un pantaló i penso, bueno, m'agrada, però d'altres, és que depèn. Si acabo de menjar, doncs no. Perquè em veig més inflada. Si tu notes un canvi automàtic des del moment que acabes de menjar, ostres. Prefereixo no vestir-me, no provar-me res.
Guau. Tu, Bianca, m'agrades? Jo depèn del dia.
Per exemple, si vaig de compres i això, ja em poso en el mood, no? I llavors ja em veig guapa i tal. Però si hi ha matins que dic, és que em puc, jo què sé, posar el vestit més bonic i és que no m'agrado, saps? Anar provant-te mil coses i no hi ha res. Sí, sí, ja em desespero a vegades. I anar de compres també pot ser molt positiu i molt negatiu, perquè aquell dia típic, no?, que et proves la roba i no et va res bé, i entres en bucle, no? I tu, Jordi, què? Tu t'agrades, t'agrada el teu cos.
Coinceixa amb ella, que sí, dia sí, dia no, et poso això sí, em poso això no, depèn. És curiós, perquè no acabem de trobar una resposta claríssima, és un dubte, un dia sí, un dia no, Noelia, tu què?
També depèn del dia i també de l'època de l'any. Perquè, per exemple, en estiu sí que si has de posar-te un banyador o tal... Jo, per exemple, jo soc que em poso pantalons a l'hora de banyar-me perquè no m'agrada com em queda en viking i perquè tampoc s'encomoda. Llavors, també depèn molt de l'època de l'any.
I aquestes preocupacions que m'esteu ara barbaritzant, les teniu quan éreu més petits? És a dir, quan tens 10 anys, 8 anys, 5 anys, Bianca, tu dius que no.
O sigui, jo ho penso, em miro en fotos i dic, és que jo si estigués així no m'agradaria, però és que en aquell moment em donava igual. I per què creus que ara sí que li donem tant de valor? És perquè estem en aquest període que el cos canvia i que a vegades no canvia com volem? O que estem més pendents del que diran? No sé, Júlia, tu què vols?
Jo penso que sí, que també a l'institut veus molts tipus de coses, molt diferents, i que també això és com una pressió que et compares al col·le, a primària. Era com que eres feliç, no t'importava res i només volies jugar i passar-ho bé. Ja ho dic, tu també penses igual, no? No, jo és que sempre he sigut molt presumit. Llavors, sempre... Quanta estona t'estàs tu per pentinar-te? A veure, jo vull saber-ho, eh?
Jo l'admiro, aquests pentinats, jo no sé com els feu, aquestes coses. Ha costat trobar el pentinat, que més m'agrada, i més amb el meu cabell complicat, però m'aixeco al matí i el primer que faig és vestir-me i després dutxar-me, i llavors em mullo el cabell, em poso la cera, després la laca, me'l deixo secador, i estem, però es tarda.
Per desgràcia, del que estàveu comentant ara, que a mesura que ens estem fent més grans ens costa acceptar-nos, és una cosa que pensa la majoria de la societat. No acabem d'estar mai satisfets, sempre ens falta o ens sobre alguna cosa. Vaja, que al final mai no acabem d'estar feliços. Si us sembla, el que podem fer ara és anar a tafanejar patis de veritat a veure què n'opinen sobre això.
No soc feliç o del tot feliç amb el meu cos. Per comentaris que escolto o referents que segueixo, sento que no entro en el canal de bellesa. Sí, jo la veritat és que soc molt feliç amb el meu cos. Estic molt bé amb el meu cos, tinc una molt bona relació amb ell i no el canviaria per res.
Estic content perquè al final és el meu cos i sí que va canviant, però és el cos que m'ha tocat tenir. Des que em vaig tallar el cabell i tal, sí que he rebut més comentaris, m'han afectat bastant. Li dono tanta importància a cada mínim comentari que em diuen que això acaba amb mi. Jo estic prim.
Llavors no es poden ficar en un cos primer, és difícil que es fiquen. Sí que s'han posat en el cos, penso que molts alumnes per estar una miqueta passadet, perquè no estava gros de no ser saludable, sinó que estava una miqueta passadet.
Va haver-hi una temporada de la meva vida en què em vaig restringir bastant menjar. Durant els dies podia arribar a passar-me un dia sense menjar. Però una dieta estricta amb les calories que puc menjar o no, això mai ho he fet. Jo no li trobo cap sentit, a no ser que sigui necessari, en fer dieta. Per què treure't els bollicaos del berenar, no?
Sé que ha fet dieta per estètica, de fet una dieta bastant estricta. No, mai he fet dieta per estètica, tot i que sé que hi ha actualment molta gent que ho fa. És impossible que tots siguem iguals, cada cos és bonic a la seva manera. No hauria d'existir un cos ideal. Tots som perfectes i tot és subjectiu, així que potser a mi un cos sembla preciós i a una altra persona li sembla horrible. Sí.
Sí que hi ha un cos ideal. Per exemple, per l'home, és un cos alt, és un cos fort, prim... Això és el que penso jo. Però és molt raro, perquè jo estic en compte del que penso jo. Jo no trobo que hauria d'haver un cos ideal. Com a les nostres ments que aquest cos és l'ideal, doncs clar, al final se't queda. No crec que existeixi un cos ideal. A cada persona li agrada un cos. No hauríem de ser objecte de burla, per tant, el cos ideal és...
el que cadascú consideri ideal. Déu-n'hi-do, no? Què en penseu del que heu sentit? Hi ha algun dels comentaris que us ha impactat més, Jordi? Un on han dit que sí que hi havia un cos ideal, m'ha semblat, no sé, jo soc partidari que no hi ha un cos ideal, primer de tot. Perquè tu has entès que estaven dient que sí que hi ha un cos ideal i a més a més que té una forma concreta que seria? Alt, fort...
El típic cos que veiem potser... Els anuncis de Colònia. Clar, i s'ha parlat en aquestes veus que sentíem de patis, s'ha parlat també de menjar i de no menjar, no? També. No sé, parlàvem de l'ideal. On trobem aquests ideals? Quin és el veritable ideal de bellesa? Què penseu? Perquè sé que hi ha un que ens imposen, però quin és el veritable ideal?
Per mi el veritable ideal és el que tu t'agradi per tu mateix, el que tu creguis que és més còmode per tu i amb el que tu siguis feliç. Coincideixo. No, Elia, tu vols afegir alguna cosa sobre això? Que hi ha hagut, crec que era una veu d'una noia o no sé, però que deia que durant una època va estar dies sense menjar i és una cosa que...
Jo ho he vist en gent i durant una petita època jo també ho vaig fer i és que la ment et pot passar a una molt mala jugada en aquest sentit dels estereotips i tot el relacionat amb el teu cos o el teu cos.
I com vas trobar solució a aquest problema? Perquè ara ho comentes com ho vaig detectar i ho vaig identificar. Tampoc va ser molt temps, perquè crec que va ser un mes, però també amb la companyia de la gent i distreu-te amb altres coses. Us ressona la resta dels que esteu aquí? Bianca, Júlia... Bianca, digues.
Bé, a veure, o sigui, jo era també molt partidària de pensar que no hi havia un cos ideal, i jo de petita deia, ui, és que la gent que, per exemple, pateix anorèxia, és que jo no podria, perquè a mi m'encanta menjar. Llavors vaig arribar a la secundària, i és que em vaig, no sé, vaig veure que tothom estava superpreocupat, i doncs com aquests pensaments negatius, a mi també em van començar, o sigui, resuna pel cap. Com que també de primària i secundària, no?, en aquest sentit. Sí.
I bueno, sí que hi havia vegades que, per exemple, no menjava o algun dia no menjava i clar, jo crec que el més difícil d'això és demanar ajuda perquè és una cosa que no és tan normalitzada cada cop més, però no sé, penso que molta gent pensa que t'hauries d'avergonyar.
Sí, sí, jo moltes vegades, com que la persona que ho pateix li fa vergonya o té por del que diran, al final també hem de posar el pes també sobre l'entorn, no? Heu vist alguna vegada algun company que llenci el menjar a la paperera a l'hora del pati, que no mengi l'entrapa sencer, que... Júlia, tu sí. Sí, a veure, jo també he sigut aquest company. Ah, tu has sigut aquest company. És com que penso...
Millor no menjo i així m'avorro després de fer esport i baixar aquestes calories. I és com que és un pensament constant que al final costa molt de controlar. I...
Has de saber controlar-ho o demanes ajuda, que també és molt difícil, i has de trobar la teva manera de solucionar-ho i pensar molt. Us dono una dada. Entre un 11 i un 27% dels adolescents estan en risc de desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària. I ara us vull fer una pregunta i vull que siguiu molt sincers. Sou gordofos?
no Jordi hi ha una resposta contundent aquí unànima Bianca quan jo vaig passar aquest període de primer d'ESO amb aquests pensaments negatius va haver-hi una època que jo per exemple veia una noia amb pantalons curts i si tenia les cames més gruixudes deia i era un segon i jo pensava a veure Bianca el que has pensat perquè tu estaves en contra de tots aquests comentaris i totes aquestes coses
I vas caure també tu, no?, una mica. Sí, però jo no ho deia, o sigui, eren pensaments i... Clar, el fet de pensar-ho ja és... I com et vas sentir tu mateixa? Oh, fatal. És que deia, Bianca, o sigui, tu eres d'aquestes persones que deies que això estava fatal. I creieu que, per exemple, aquests comentaris negatius que podem fer, perquè això era un pensament, però moltes vegades es fan aquests comentaris, acaben afectant l'autoestima de la persona o creieu que la gent té força i diu, va, no, és igual...
No, o sigui, no hi ha força, en plan, afecten. Per un cas personal, jo me'n recordo que abans portava el cabell moicano, i... Bueno, doncs jo estava superfeliç, tal qual, arriba, ho vaig fer l'estiu, i arribem al col·le, i clar, tot el món, ui, ui, ui... I me'n recordo que m'ho veien comentaris negatius, de, ui, no et queda fatal, és molt llet, no sé què... I em van començar a dir els xulos de la classe... I ara, en canvi, és el pentinat de moda que el veus a tot arreu, eh? Sí, actualment sí, clar, ens estem ficant que anava 5 a la primària...
Com canvien les modes i com això també ens fa veure una cosa més atractiva que una altra en un moment concret. Sí, sí. I això ja em deien Pelo Cavallo, Pelo Velociraptor, i era com... I com ho vivies tu, això? T'afectava o era una mica igual? Home, a mi m'afectava. Em mirava en mirada i a vegades deia, per què? Per què? Però a vegades intentava com seguir amb mi, dir, vale, fes-ho, fes-ho, fins que hi ha un moment on també jo mateix em vaig cansar, però també els comentaris van fer molt. I la gent que feia aquests comentaris, amb quina intenció creus que els feia?
No ho sé, perquè ho vaig arribar a parlar amb ells i em deien, no, és que és broma, és que jo te'l li dic no sé què, és que jo te'l li dic no sé quantos, però... Sí, podria ser que comencés com una broma i al final aquella broma acabés sent una cosa recurrent i que t'acabés afectant, no? Sí, i també crec que s'ha de veure amb qui tens una confiança per fer aquesta broma i amb qui no.
I a les xarxes socials, el model de cossos que veiem, Noelia, és el que veiem en el nostre dia a dia? És a dir, quan sortim al carrer, els cossos que veiem són els que trobem a les xarxes socials, a Instagram Creieu que el fet de mostrar-nos uns cossos tan perfectes, tan ideals, fins i tot unes vides, però centrant-nos en els cossos, això ens afecta com una mica la nostra autoestima o no?
Cada cop sí que es veuen més diferents cossos a les xarxes socials, però per exemple fa dos anys sí que hi havia uns cossos ideals. I ara no els veus?
Hi ha, però no tants com abans. I ara sí que hi ha més creadors de contingut que... Sí, hi ha una mica més diversitat. Això esteu d'acord, que hi ha una certa diversitat ara? Sí. Crec que cada cop és més potent el missatge body positive, que és com aquest pensament, i cada cop més gent l'està donant a veure. I crec que és important, també.
Jo ho veig una mica perillós a vegades a les xarxes socials quan surten vídeos de gent molt esportista que et recomana fer una rutina i dius si vols aconseguir això has de fer aquests exercicis. Tu després a casa te poses a fer-ho i no tens aquell cos. Al final s'està donant una imatge una miqueta falsa, no? Sí. I jo crec que el problema és que la gent no sap diferenciar quin és el contingut real i quin no ho és, saps? Exacte, això és... Que importa 20 capes de filtre i quina és la persona que no, que s'ha fet un selfie i mira, l'ha pujat i ja està.
Doncs just això ho parlem en Patis de Veritat, el sentim i a veure què n'opinen.
Penso que les xarxes socials te'n poden ajudar a estimar o a odiar els nostres cos. Més aviat, a odiar. No tot el que veiem en les xarxes socials és veritat. Hi ha molta gent que fa servir filtres per sentir-se més bé i no tenen tanta inseguretat. Si els que triomfan tenen un cos que s'assembla molt poc al meu, com m'han d'ajudar a que m'arolli si no hi ha ningú o no s'hagués sol cap referent que sigui com jo? Allò te va influenciant, inconscientment, allò entre el teu cervell i tu et sents malament amb el teu cos.
Tu potser estàs bé amb les teves cames, veus una influencer que les té perfectíssimes, perquè se les ha operat, i llavors dius, valla merda de cames. Filtres que em facin estar més prima o no, això no ho he utilitzat mai, perquè al final la gent que ho veu és la gent que em coneix i no trobo la necessitat de mentir. Si tinc aquest cos, el tinc i punt. Avui en dia hi ha molta més diversitat, i no només en les pel·lícules i sèries, sinó també en, per exemple...
Passarel·les de models. És que des de petites ens han inculcat que la princesa és una noia prima. En canvi, la dolenta és una noia més grasa, lletja. També surt així.
com un més gordito, més baixet, però després et poses a veure i sempre el pringat, el que tot li va malament. Un 3% de personatges de les pel·lis eren grassos i racialitzats també molt poc percentatge. Jo penso que hi ha molt poca diversitat realment. També és veritat que crec que ara ja actualment s'està començant a canviar i s'està començant a representar amb més diversitat corporal. Jo crec que és el millor que es pot fer.
Bé, ja veieu com està el pati, així que tornem al nostre pati, que estem aquí més tranquils. Vosaltres creieu que sou víctimes de referents que hem vist a sèries, a pel·lis, en relació al seu cos, o no? A vosaltres no us afecta? Jo sí. O sigui, jo era molt de princeses Disney, com ha dit la nena aquesta. Ostres, clar. I aquí hi ha moltes coses que ens poden afectar no només del cos, no? Exacte, exacte. Però és que jo em fixava en tot, o sigui, a mi m'agrada molt la moda i jo em fixava en les models, en les influencers i encara. Llavors, bé.
I quines coses, per exemple, veies en aquestes princeses Disney que després tu volies replicar i no podies? Home, els vestits aquests, així que queden amb la cintureta. La cintureta així de petita, no? Exacte. I jo deia, bueno, sí que fins que no vaig créixer, no em vaig adonar, o sigui, vaig veure una influencer que ho comentava, que era aquesta influència de la indústria de Disney, i que era molt perillosa.
Abans he de reconèixer que heu dit que hi havia més diversitat a les xarxes socials, però si vosaltres entréssiu al vostre telèfon i miréssiu la lupa, quins cossos trobaríeu? Serien cossos perfectes, els que us sortirien com a recomanacions? Serien cossos habituals? Sí, crec que sigui... A la vostra lupa, eh? És a dir, al vostre algoritme...
Crec que es parla més, però és veritat que si jo l'entrés a la meva lupa, veuria coses molt ideals, i és el que ha dit un noi que superen i tal, que parlen de que cadascú ha d'estar supercontent amb el seu cos i tal, i porten 20 quilos de plàstic, 20 hores de gimnàs...
Aquí jo vull fer una pregunta també que val la pena que, tu evidentment Jordi també, però aquí les noies que reivindiquin la seva opinió. Creieu que les noies teniu més pressió estètica que els nois? I aquí val tota l'opinió, eh?
A veure, depèn molt, perquè els nois també tenen una pressió de que has de ser fort, no pots prouar, no res d'això. Que també tenen una pressió afegida. És molt interessant això. Jo tinc un amic que és una mica més femení de l'habitual i no li insulten perquè no... I tu, Júlia, observes que hi ha una pressió més forta cap a vosaltres?
O no? Al físic, eh? Jo penso que en tant al físic una mica potser sí. Perquè als nois sí que és veritat que és això el que ha dit, que és a l'hora que no poden plorar, han de ser forts, que no... És com que es veu malament si ploren. Però sí que és veritat que a les noies és com que la pressió de si soc així potser li ha agradat al noi, si em fico això a les persones... És com que trobo que potser hi ha més pressió en tant al físic.
Clar, vosaltres sou esportistes? Practiqueu esport? Us agrada? Ja us pregunto, practiqueu esport per salut o per estètica? Les dues. Per ningú no. Les dues. Per cap, eh? Sí. Perquè m'agrada. Perquè t'agrada. Ostres, aquesta és la gran resposta, eh? Tu, Jordi, no estàs dient res. Les dues, les dues. Vaig passar una època on vaig fer més esport pel tema físic fins que poc a poc... O sigui, vas arribar a obsessionar, tu creus? Sí, vas arribar a obsessionar. I què t'afectava, eh?
Sí, m'ha afectat, perquè veia molts companys, clar, estem en una època de canvis, i jo he tingut sempre un retras del creixement, per això sempre he sigut més baixet i tal. Clar, veia que la majoria dels meus companys començaven a desenvolupar-se, a estar més forts, tenir més múscul, i clar, a mi no passava, perquè anava més retrasat del creixement. I això em va afectar molt, i em vaig obsessionar molt amb el bàsquet i tal, que feia en aquell moment. Ara entenc que estàs en un altre punt, no? Estic en un altre punt, home. Gaudeixes de l'esport, ara?
No, perquè no m'agrada. Però practiques, m'has dit, eh? Practico per salut. Faig trail i a casa també vaig fent coses. Això està perfecte. I, clar, per no llogar-nos del tema aquest dels cossos, al final, abans ho dèiem, que anàvem a comprar i ens costa trobar roba de la nostra talla o que ens encaixi les modes, que ara, per exemple, que es porta tota la roba ample...
Jo he hagut de fer un esforç d'acceptar com em queda una roba ampla quan jo em veig més ampla, amb més volum, no? Vosaltres heu viscut això, que les modes a vegades, en comptes d'ajudar-vos a sentir-vos més còmodes i més guapos, us sentiu pitjor, us ha passat? Sí, sí, Júlia? A veure, jo trobo que com canviar tant la moda és que a vegades no trobo el meu lloc, el meu tipus de roba, de pantaló, de samarreta. I les talles són realistes o no?
Això és el que m'agòbia a mi, que si me'n vaig a comprar i em prego, per exemple, la talla M, a vegades és més gran o més petita, i si em prego la talla S és més petita i és com que ja començo a pensar molt i com a maltractar-me mentalment.
Clar, o sigui, allò que s'ha de convertir en gaudir i anar a comprar s'ha de convertir en una tortura. A nosaltres també us passa una cosa així, no? Abans ho comentàveu. Deixem un moment aquí el debat perquè ara és l'hora de l'entrepà, que com sempre diem aquí és la cosa sagrada de l'hora del pati. N'hi ha tants com cossos de nois i de noies a l'escola i el que tenim aquí no és comestible, almenys us recomano que no us el mengeu, però ens farà donar-li voltes al cap.
A veure, Júlia, et tribo a tu com a voluntària per fer els honors, obre l'entrepà, a veure què trobem a l'interior.
A veure què hi ha aquí, en aquest entrepà, tan ben embolicat. Un pa. Hi ha un pa, a veure, però volem saber de què és aquest entrepà, perquè potser pot ser de fuet, potser de formatge... Ostres. Ostres, opa, no és d'embotit, eh? Ho llegeixeu? Sí, hi ha un missatge que has de llegir, a veure què diu. Descobriu que la vostra companya, Xènia, vomita el que menja per esmorzar i s'està deprimant molt. Què feu?
Descubiu que la vostra companya Xènia vomita el que menja per esmorzar i s'està primant molt. Què faríeu? Ja veieu que aquest entrepà ens planteja una situació en conflicte i hem de trobar una possible solució. Qui vol començar? Noelia. Jo el que faria seria primer preguntar-li si ho està fent i si... Bé, primer preguntar-li si està bé.
Ja de primeres. T'aproparies, per tant. I de normal, si està fent això, jo tenia una companya que es va posar a plorar i ho vaig preguntar, llavors el que necessiten és una abraçada. Molt bé, ostres. O sigui, no dir-li, no facis això, sinó una abraçada. Clar, no fer-la sentir malament, no fer-la sentir culpable, però no cosa que potser segurament ella sap que no està bé, sinó donar-li el suport. Una abraçada ja.
I la resta què faríeu? Perquè aquí hem de trobar una solució entre tots. A veure... Jo coincideixo amb la Noelia que una abraçada està amb ell o ella, la Noelia en aquest cas, però també crec que per una part crec que s'ha d'estar també una mica present en el punt de dir-li has de menjar. Per tant, tu et plantaries com a amic i diries sé que estàs fent això i t'ajudo. I t'ajudo, exacte. I si no...
Aquí hi ha... Perquè tu no volies fer una abraçada com ahir la Noelia, però després potser de l'abraçada ella et diu, és que no vull. És que Jordi, no vull menjar. És que després de menjar em veig gorda, com deies abans. Què faries?
Clar, aquí no sé què faria. Crec que estaria una mica més constant amb ella, parlant, ajudant, fent-li, per exemple, a l'hora de l'entrepà, perquè a molta gent així que li passa, que té aquests problemes com l'anorexia i tal, que els costa menjar, fer-li aquest moment de l'entrepà, que per ella és difícil, ajudar-la, fer-li que sigui més amè, que sigui més un moment que no sigui tan dur. Que no sigui com una cosa negativa, no?, al moment de menjar. Exacte. Bianca, tu què faries?
Jo primer li preguntaria, i després, depenent de si vol la meva ajuda o no, si la vol, doncs em quedaria present a l'hora del pati. Amb la Xenia, en aquest cas. Acompanyant-la mentre menja el seu entrepà. Exacte, però no parlar... Que no el llenja la paperera. Exacte, no parlar de menjars ni del seu problema, sinó de la vida. I si no la vol, doncs jo crec que avisaria, o sigui, a la meva tutora, o a la seva. Jo ho estava pensant, no?, que potser una de les coses que es pot fer és demanar ajuda a un adult, no? Evidentment, donar-li el suport...
però jo crec que a vegades els adults ens poden ajudar en molts sentits digues Júlia jo si la veig que està vomitant o plorant en aquella situació no li trauria el tema no li diria per què ho fas o intentaria parlar amb ella perquè no ho faci sinó que em sentaria al seu costat i evidentment intentaria evitar d'alguna forma
el fet que estigui vomitant o que en aquell moment estigui passant una mala estona, que ho passarà igual, però que sigui més a més, com ha dit abans, i que entengui d'una certa forma, no recordant-li el seu problema, sinó parlar d'altres coses que sé que li agraden. Com el que comentava la Bianca, que aquella estona sigui...
Bueno, estic aquí amb tu i no estem parlant del problema, no? Però jo trobo que val la pena destacar que sí que cal demanar ajuda a vegades, no? I demanar ajuda a un adult no és una derrota. A vegades ens donarà respostes que potser nosaltres no sabem trobar. I ara us dic que ara estem encarant la recta final d'aquest episodi d'avui de l'Hora del Pati i sabeu com? Sabeu com encarem aquesta recta final? Convertim-vos en caps d'estudis.
Ara tindreu el poder suprem perquè jo us diré tres frases que s'han escoltat en un pati de veritat i haureu de deixar una d'aquestes tres persones, que han dit una d'aquestes borrades, sense pati. Per tant, tindreu aquesta oportunitat de castigar algú. El percentatge de reflacs és altíssim. Tindreu una estoneta per posar-vos d'acord perquè només una d'aquestes tres persones, encara que segurament es mereixerien els tres quedar-se sense pati,
Només un podrà no anar a l'estoneta de descans I ho haurem de decidir entre tots, us sembla bé? La primera és la Daniela que ha dit La gorda de classe m'ha mirat malament Ha dit això Veig aquí cares, veig reaccions El Roger, la seva frase estrella és És normal que els guapos de l'institut trobin parella abans que la resta
i el Biel diu faré cada dia 30 flexions i així agradaré més a la Carla. Ja veieu que totes aquestes tres frases giren al voltant del cos, de la bellesa, del físic. A veure, la Daniela, la gorda de la classe m'ha mirat malament. El Roger, és normal que els guapos de l'institut trobin parella abans que la resta. El Biel, faré cada dia 30 flexions i així agradaré més a la Carla.
S'obren les apostes. Qui mereix quedar-se sense pati? Jo crec que l'últim, com és ella? L'últim és el biel, el que diu de les flexions. El biel jo crec que ha caigut en una... En una trampa. Sí, ha caigut en una trampa que vol agradar-li a una persona i està amb el seu cos incòmode. Llavors, aquesta persona no hi hauria que castigar-la si no...
per la meva. Ai, ostres, que bonic això, molt bé, molt bé, o sigui, que més que recomanar-lo sense pati, el recomanaries una estoneta, potser, llegint alguna cosa, o algun assessor, no? I ja, sense pati, un de dos. Molt bé, però tu la abraçaries, no, també, el Biel, segurament. Jordi, tu què? En qui deixes sense pati? La Daniela, el Roger o el Biel? Ho tinc molt clar, la Daniela. La Daniela, eh? La Daniela, que ha dit allò de la gorda de classe, m'ha mirat malament. Perquè els ha... És veritat, és que és la que més ha sobrepassat el límit.
S'ha passat, s'ha passat. I què li diries a la Daniela? Si fossis la cap d'estudis, o el cap d'estudis, què li diries? No sé què li diria, però... Perquè evidentment es queda sense patir, això ja està clar, això ja està decidit, no? És que no sé què li diria, li diria que està malament, que freixi paraules... No sé, no sé què li diria, ho hauria de pensar. Va, ja amb aquest tic-tac, eh? Vull dir, hem d'anar ràpid, ràpid, perquè el temps passa, dient que...
Jo deixaria fora la Daniela. I li diria que, primer de tot, que en un futur ella pot ser aquesta persona perquè no sap si la... Perquè el món gira, no deixa de girar i mai no sabem com serem en el futur. Exacte, si la gorda de classe entre cometes està passant per alguna malaltia o alguna cosa.
I a més a més que veure la gorda com una cosa negativa és... És més coses que gorda. Molt bé. Júlia, arribem al final del tic-tac, eh? A veure. Jo li diria que pensi abans de parlar i que pensi, en plan, que es fiqui en la situació de l'altra persona. Perquè a vegades una sola paraula pot fer tant de mal...
Per tant, jo crec que escoltant-vos hi ha una unanimitat, direm el nom de la persona, la Daniela, el Roger o el Biel, perquè jo crec que hi ha una unanimitat de qui es queda sense patir, i és la Daniela. Molt bé, jo crec que estava clar, estava molt clar, i a veure, jo crec que val la pena reflexionar sobre...
Com cal respectar els companys i tot això. No sé si voleu afegir alguna cosa de tot el que s'ha comentat, perquè a mi, escoltant-vos, aviam que amb això que has dit, no? De, ostres, com canvia el món, com... No sé, m'ha semblat molt interessant. Hi ha alguna cosa que li diríem al Roger, per exemple, això que els guapos de l'institut troben parella abans? No sé, diríem alguna cosa, perquè al Biel ja li hem dit clarament que ha de veure alguna cosa, però al Roger...
Doncs li diria el mateix que li diria la Bianca a la Daniela, que ara es va posar en aquest, però qualsevol dia és el que tu trobes lleig. Que el món gira. Clar, jo vull fer-vos una pregunta perquè ja estem a punt d'arribar al final. Teniu en el vostre entorn algú que hagi patit un trastorn i que per tant li hagi afectat? Com ho heu afrontat això, vosaltres com a amics? Com ho heu fet?
Jo no ho he patit de prop, sé de gent que ha estat al meu cost, que ara està present però en aquell moment no ha estat present. No sé què li diria, estaria amb ell, és sobretot, crec que el que necessita la gent que té algun trastorn és companyerisme i que l'entenguin sobretot, que l'entenguin i que li facin passar un bon rato, una bona estona.
I com podem fer per desintoxicar-nos d'aquestes males influències que veiem a les xarxes, aquesta cosa que ens atrapa? Què podem fer, Bianca, Júlia? Jo ho veig pràcticament impossible. Sí, hem d'acceptar-ho ja. No cal acceptar-ho, però crec que cal donar una educació. I o sigui, per exemple, a mi a primer dia em van fer xerrades de trastorns i era bueno... I et serveixen aquestes xerrades?
En aquell punt ja no, perquè ja estàvem totes les nenes i amb coses ficades al cap, llavors hauria de ser en un cinquè de primària, per exemple. I com haurien de ser aquestes xerrades perquè realment us facin un impacte en la vostra manera d'actuar? Júlia, Noelia, voleu dir alguna cosa? Jo crec que quan fan les xerrades normalment...
Parlen com que només parlen en general, no parlen un tema específic. Jo penso que haurien de pensar més una mica en nosaltres. Ho fan, però em refereixo a l'hora que nosaltres ho patim. Vull dir que a vegades parlen molt del per què. Jo crec que haurien de parlar de com passar-ho, com viure-ho. Com acompanyar també. Exacte.
Més des de la part pràctica, no pas des de la part teòrica. El risc, sabem què hi és. I, clar, les xarxes socials, què podem fer? Com podem evitar tots els problemes que hi ha allà? Noelia? És que el poder evitar no es pot evitar perquè hi ha gent que encara que s'ho diguis, ho seguirà fent. Llavors, el...
Com que això de que facin xarlas de com passar-ho o com ajudar, no què és. Perquè jo crec que és més fàcil saber-ho que com passar-ho o com demanar ajuda.
Clar, jo abans quan us deia que si entreu a la vostra lupa, segurament el vostre algoritme us farà una bona traïció, i és que potser hauríem de deixar de seguir determinats perfils, determinats, determinats comptes que donen una imatge massa hibírica del cos, massa irrealista, no sé què en penseu d'això, caldria fer també un punt d'autocrítica o no? Sí, sí.
jo ho vaig deixar de fer va haver-hi un moment que vaig dir, mira i vaig tancar l'Instagram i vaig començar a seguir gent que doncs oferia una visió realista del seu cos i... que bo això, no? jo també va ser un punt, va ser una decisió teva a partir d'aquest moment vull que el meu algoritme sigui en positiu exacte, perquè és que
Tu anaves passant i és que era tot, per exemple, et sortia una dona que acabava de tenir un fill i és que es mostrava com abans, i és a dir, a veure, s'ha de mostrar també la cara negativa de les coses. I tant. I no sé. Que no és la dura realitat, sinó la realitat a seques, no? Exacte. Al final ens falta moltes vegades aquesta part del que trobem al carrer i a casa els pares, les famílies, què poden fer per ajudar-vos? Perquè hem parlat de classe, hem parlat també de l'amic, però les famílies...
Jordi, com poden donar suport a una persona que està en aquesta situació? Les famílies apoyant-te, entenent-te i estan atent una mica al teu dia a dia, estan atent, què consumeixes. Crec que sobretot la família és qui més ha d'estar i qui més sobretot. Perquè una mica ha d'estar, si és amic de veritat. Però la família ha d'estar atent i fer-te veure...
la realitat, fer-te a veure quina és la realitat i fer-te les coses, en plan, òbviament, estar amb tu i que no t'ho facin passar malament, però sigui un moment on ho has de passar malament perquè toca menjar i has de menjar perquè has de menjar crec que han de ser ells que han de insistir en això. I potser haurien d'evitar, també val la pena que fem una mica de crítica, no? Haurien d'evitar alguns comentaris que poden fer del vostre físic, de no sé què, no? Potser
No dic que ho faci malament, pobres, segur que ho intenten fer de la millor manera, però quan trobes la brometa o la típica trobada familiar, ai, que has crescut molt, t'has posat molt alta, no sé què, i potser tu no acabes de sentir-te tot a gust amb el teu cos. Què penseu d'això? Us heu trobat en casos així? Sí, penso que cal també educar els pares, perquè a veure, per exemple... Cal un podcast per les famílies, eh?
ells per exemple quan eren adolescents la majoria no tenien xarxes socials llavors no és que això ara sigui a la meva època m'havies de menjar i ja està bueno és que a la teva època no hi havia aquesta pressió potser potser la resta que em penseu d'això jo penso que sí que a vegades com he dit abans has de pensar però ja és com que no estan tant a l'actualitat potser ja pensen que el que va passar a l'època segueix passant és com que no som conscients del que poden dir
jo escoltant-vos la veritat és que em quedo tranquil sempre ho dic aquí al podcast perquè realment veig que enteneu aquest tema veieu la re del problema i voleu trobar-li solució a mi m'agradaria abans d'acabar l'episodi d'avui que cadascú de vosaltres es quedés amb una idea amb un titular de tot allò que s'hagi comentat i que us en porteu a casa
I segurament ens farà pensar a tots, no?, en aquest últim resumet del capítol. Noelia, amb què et quedes, tot el que hem comentat? Jo crec que en aquesta taula, com que tots tenim una idea molt clara, que no hi ha que jutjar-se ni jutjar.
que hi ha que no passar de tot però sí que centres en un mateix i en les teves amistats o el teu entorn per saber si, o sigui, saber no per adonar-te si alguna cosa està passant realment malament fixar-te Jordi
Jo crec que amb el que em quedo és que tu no pots controlar el que els altres fan, per molt que et molesti, per molt que et molesti, però pots controlar el que tu penses, el que tu fas i el que dius. Bianca, tu amb què et quedes? Jo, primer de tot, que si t'estàs veient en un moment...
Du, doncs que no dubtis en demanar ajuda i que no tinguis vergonya ni por i que si, per exemple, tu no pots comptar amb l'ajuda dels teus pares, doncs parla amb la teva tutora, amb l'amic de... o sigui, amb el pare del teu amic, el que sigui, però busca ajuda. No t'ho quedis per tu, no? Exacte, perquè és que després això surt. I si no surt ara, sortirà en 3 anys i serà pitjor.
Que bé que diguis això, Júlia. Jo em quedo amb el recolzament de les amistats i de les famílies, perquè sí que és veritat que, com has dit tu abans, és molt important el recolzament d'una família, però jo penso que, quan ho he passat, he necessitat més una amistat, perquè sí que és veritat que potser em veuen al col·le, quan quedem, i és com que ho veuen des d'un altre punt de vista.
I ara sí que la mala notícia d'avui és que hem acabat ja l'episodi, hem arribat al final de l'Hora del Pati amb aquests quatre tertulians de luxe que heu estat sincers, autèntics i realment molt inspiradors. Moltes gràcies, Noelia, Jordi, Bianca, Júlia, pel vostre entusiasme i per haver-nos fet sentir part de la vostra estroneta de patir. I els que ens esteu escoltant, gràcies també per ser-hi un cop més. L'Hora del Pati s'acaba, tothom a classe i fins al proper episodi.
T'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa més.
Aquest Nadal viu la màgia del gran espectacle Peter Pan sobre gel a Girona. 30 patinadors i acròbates sobre gel amb orquestra en viu. Només 12 representacions entre el 26 de desembre i el 4 de gener. Sota la gran carpa de la Copa del Parc de la Devesa. Entrada ja a la venda a peterpansobregel.com
Aquest Nadal torna al Mar dels Nens, al Parc Infantil de Nadal de Platja d'Aro. Cada tarda, del 27 al 30 de desembre, i del 2 al 4 de gener al Palau d'Esports, gaudiu d'espectacles, activitats i moltes sorpreses. Aquest Nadal, el millor regal és Castell Llaro, Platja d'Aro i Segaró.
Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12, però de la nit. És el temps del Cucodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hola!
Hasta luego cocodrilo No pasaste de callar Hasta luego cocodrilo
Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
La Ràdio de Girona.
Ens queda en el caos, la inèrcia, la calma, la nit i el seu joc, la por i els seus dracs, les moltes factures, les poques carícies i el vei mascaró de prou acorcat.
Clau improbable que t'obre i no t'obre, la màgia en decliu, la flama n'hi van, les moltes preguntes, les poques respostes, tots els angles morts.
que amaga el demà i el sol divent d'aquells dies feliços com una flor esfullada a l'atzar és tot el que ens queda és tot el que ens queda abans de marxar
la mar fecundada, les llàgrimes orfes, els cops de costum, els crits de ritual, les moltes voreres, les poques petjades, els rígids contorns dels fràgils mirais i el sol
És tot el que ens queda, és tot el que ens queda abans.
Els ulls insurgents d'un ombre discreta, els dits rosegats pel fred de Nadal, les moltes notícies, les poques trobades, el pes de fingir, el preu d'oblidar.
El sol d'hivern d'aquells dies feliços, com una flor esfullada a l'atzar, és tot el que ens queda, és tot el que ens queda abans de marxar.
Girona, FMA.
No sé si us ha passat alguna vegada, però m'han veït un estrany sentiment, que tants cops és real com és miratge, tants cops funciona com surt malament, però ho noto l'ambient, us ho veig a la cara, ho puc endivinar en els ulls de la gent, que es pregunten què fa, cap on va, què li passa, com és que avui se'l nota tan diferent, tinc el pressentiment que
Se n'han anat de vacances i jo me'n vaig a buscar-ne.
gran discurs a l'estació de França, ni colons blancs ni mocadors al vent. Ai, amor meu, estimar-se és una farsa, jo perdré el cap si tu no perds el tren. I aquells que em busqueu ja sabeu on trobar-me, sóc allò en sempre, només cal que passeu. He vist el venir el meu cartell a l'entrada, la llei em busca, ara el meu cap té un preu. Passeu amb la
He anat de vacances i jo me'n vaig a buscar-ne un donat.
Feu el favor de treure'm ja la guitarra, que ens alem totes les actuacions. Tanqueu les sales, els cafès i els teatres, que clarament no estic en condicions. Demà al matí em disculparé si fa falta. Truqueu al noi que ens porta al manejament, però aquesta nit no estaré per vosaltres. No estic gens sobri, ni és que em sobri el talent de xarxa.
Fins demà!
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. La ràdio de Girona. Més lluny de les muntanyes jo vull trobar un record per viure sense pressa i ser l'ombra del teu cos si et quedes...
i ets amb mi. No et puc donar riquesa, no puc donar-t'ho tot, puc ser el teu llarg viatge, puc ser la llum del sol si et quedes amb mi.
jo et donaré repòs. Quan res no vulguis veure, t'ompliré els ulls de flors. De dia quan despertis, vull estar al teu cantó.
Quan se't tanquin les portes, jo t'obriré el balcó. Quan creguis que estàs sola, podràs cridar el meu nom si et quedes. Si et quedes amb mi.
No guanya cap guerra, no vull ser el teu heroi. No vull fer cap promesa, no vull entendre el món. No sé lluny de les banderes, fes-ne un gran i el sol. Per sobre les fronteres, podràs sentir-me a prop. No sé lluny de les muntanyes, hi haurà d'haver algun lloc.
per viure sense pressa i ser l'ombra del teu cos. Si et quedes tard, si et quedes tard. Si et quedes amb mi. Si et quedes amb mi. Si et quedes amb mi. Si et quedes amb mi.
Girona FM L'espai comunicatiu de la ciutat Gironès 92.7 FM
La terra con un mal cristal
Fins l'arbust, número 1. Vull ser estrella de la nit, sí. Tens fulles com l'arbust, número 1.
Li vaig demanar 10 minuts més al despertador i vaig somiar que em banyava a l'hivern a la platja i amb les presses d'arriba tard vaig creuar... Notícies en xarxa Bona tarda, són les 4, us parla Mercè Rouen.