Title:

Josep Gispert: una vida a la tenora

## Presentació del programa **Històries per explicar** emès a *Girona FM* amb Montserrat Jovendenc, dedicat a la trajectòria d’un dels grans tenores de cobla: **Josep Gispert**. L’espai combina conversa biogràfica, anècdotes de gira i escolta comentada de sardanes on ell és *tenora solista*. --- ## Orígens i descoberta de la música ### De Púbol a la Modern de la Bisbal • **Infantesa en un entorn rural**: família sense antecedents musicals, en un poble eminentment de pagesia. • Primer contacte amb la música gràcil a **la Pera**, amb un *mestre d’escola mallorquí* la dona del qual ensenyava música. Quan tornen a Mallorca, es queda sense formació. • El punt d’inflexió arriba per Festa Major de **Púbol (Sant Ramon)**: la **Moderna de la Bisbal** va a dinar a casa seva, hi ha **Jaume Ponsatí**, i quan s’assabenten que s’ha quedat sense mestra de música, Ponsatí li diu que, si el porten a la Bisbal, li farà classes. ### Formació musical i tria de la tenora • A l’acadèmia d’en Ponsatí segueix aquest recorregut: - *Solfeig bàsic*. - **Violí** com a instrument clàssic. - **Saxo** com a instrument de ball. - Finalment, un instrument per a cobla: **tria la tenora**. • Explica que va escollir la tenora gairebé per instint: - És «el cantant de la cobla», - el so i el protagonisme en les melodies de sardana el van captivar. • Remarca que **no hi havia tradició musical familiar**, si bé el seu avi estimava molt les sardanes i en coneixia autors i títols. --- ## Primeres cobles i recorregut professional ### Debut i primers anys • Debuta a **la Moderna de la Bisbal** amb 16 anys. Inicialment, Ponsatí ja no hi tocava, però en feia l’*administració, contractació de bolos i direcció interna*. • Repassa els primers passos professionals: - **La Moderna de la Bisbal** (cap a 16–17 anys). - **Principal de Llagostera** (1969–1970): hi coincideix amb músics com **Silvestre Vergés** i **Xico Clà**. - **Principal de Girona** (1971–Carnaval 1975): quatre anys, amb figures com **Miquel Cassú**, que «portava» la cobla i mantenia l’ambient de broma constant. • Destaca que d’aquesta època **gairebé no hi ha enregistraments de qualitat** de la Principal de Girona, només gravacions informals amb sorolls. ### La mili i l’ofici de músic • Durant el servei militar a **Saragossa**, entra a la banda: - Primer amb **saxo**, - després amb **flauta**, aprofitant la jubilació d’un brigada flautista. • Comparteix banda amb altres músics catalans que havien tocat sardanes (com un noi de la Fatarella que havia tocat tible). • Remarca com **l’ofici de músic** es va consolidant: experiències diverses, instruments diferents i ampliació de contactes. --- ## Els anys als Montgrins ### Incorporació i companys notables • Entra als **Montgrins** el 1975 (després del Carnaval), i hi roman fins al 1983. • Explica el relleu de tenores i flabiol: - Substitueix un músic anterior però encara coincideix amb **Montguilot** un temps. - Després comparteix formació amb músics com **Narcís Baulida**, **Josep Ramon Prats**, i diversos flabiolaires (Josep Vilar, Esteve Palet pare, Jaume Tardiu). • Remarca la presència recurrent de **Xico Clà**, amb qui coincideix a diverses cobles. Montserrat aporta anècdotes de les seves bromes constants i de com costa saber quan parla seriosament. ### Enregistraments i relació amb autors • Escolten i comenten **“La vall de Camprodon”** (Ricard Vila de Sau), gravada amb els Montgrins quan ell hi acabava d’entrar. Sardana premi *Dia de la Sardana 1978*. • Parlen de la relació estreta amb **Manel Saderra Puigferrer**: - Puigferrer sovint dirigia sardanes i donava consells als músics. - Gairebé totes les sardanes seves que passava amb cobla generaven aprenentatge i complicitat. • Montserrat recorda una anècdota familiar amb Puigferrer i la tria «ingènua» del seu fill d’una sardana d’un altre autor, que el compositor s’agafa amb molt bon humor. ### El paper de Ricard Viladesau • Durant l’època dels Montgrins, **Ricard Viladesau** és clau: - Ve sovint a «passar sardanes» i dirigir. - Fa moltes *obligades de tenora* (com les relacionades amb el disc del **Carrilet de la llibertat**, *La vall de Camprodon*, etc.). - **Totes les obligades les estrena gairebé sempre Gispert**, fet que li dona projecció i seguretat. • Explica que **Eduard Font**, com a representant dels Montgrins, pressionava perquè a cada aplec hi hagués estrenes d’obligades, cosa que li «feia rebre», però que **el va fer créixer molt com a solista**. • Analitza com afrontar la pressió d’obligar en un aplec: - Reconeix que **mai s’està completament tranquil**. - Cal aprendre a **controlar els nervis i “passar de la gent”**. - Quan el flabiol fa el senyal d’entrada, «ja no hi ha marxa enrere» i el músic ha d’estar serè i concentrat. ### Actuacions internacionals amb els Montgrins • Destaquen actuacions especials: - **Caracas (Veneçuela)**: una de les sortides més rellevants. - **Cap d’Any a Estrasburg**: hi van diversos anys, amb viatge en autocar, experiència que recorda com a molt agradable. • Defineix els Montgrins com **la cobla on pensava que faria “vida i mort”**, perquè s’hi sentia molt bé i li costava imaginar marxar-ne. --- ## El salt a la Principal de la Bisbal ### La decisió de marxar • Confessa que els canvis de cobla sempre li han costat: - Cada salt era **per millorar professionalment**, però vivia una mena de *dol* per deixar els companys. • **Primer contacte amb la Principal de la Bisbal**: - La primera oferta li arriba quan encara porta pocs anys als Montgrins. - **En Conrat Saló** participa en la proposta, però en aquella ocasió Gispert diu que no, perquè està molt bé amb els Montgrins. • Més endavant, «el tren passa per segona vegada» i aleshores sí que accepta: - Diu que **sempre havia considerat la Principal de la Bisbal com la meta final** d’un músic de cobla. - Quan l’oportunitat torna, decideix que ha arribat el moment de fer el pas. ### Època i direccions a la Principal de la Bisbal • Entra a la **Principal de la Bisbal** el 1983 i hi resta fins al **Carnaval del 2011**: **28 anys**. • Direccions que viu: - **Josep Cassú (pare)**: director fins al 1990. Gispert hi coincideix des del 1983 fins a la seva retirada. - **Pere Sorribas (Sorrell)**: uns dos anys de transició. - **Francesc Cassú (fill)**: assumeix la direcció el 1992. • Recorden també la figura d’en **Conrat Saló** (que mor el 1981, abans que ell hi entri) com un director molt seriós treballant però amb gran sentit de l’humor en el tracte personal. ### Sardanes emblemàtiques i dedicacions • Escolten **“Girona, Ciutat Pubilla”** (Manel Saderra Puigferrer), gravada amb els Montgrins i tenor solista Josep Gispert, tot i que la sardana es compon uns anys després que la ciutat fos Pubilla. • **“Llibertat”** (Ricard Viladesau): - Sardana escrita **expressament per a Josep Gispert**. - S’inscriu en el context polític de **final del franquisme i consolidació de les llibertats (cap al 1977)**. - Va ser un **èxit rotund** i peça de referència per a la seva carrera de solista. • **“Perdó”** (Viladesau), en gravació del 2002 amb la Principal de la Bisbal i direcció de **Francesc Cassú**: - Serveix per il·lustrar l’etapa ja madura de Gispert a la cobla. --- ## Gravacions, concerts i viatges amb la Principal de la Bisbal ### Actuacions internacionals i moments destacats • **Cuba (l’Havana)**: participen a la *Setmana Catalana*, mostrant la sardana i la cobla a públic internacional. • **Vaticà, davant Joan Pau II**: - La cobla toca davant el Papa, ja força delicat de salut. - Gispert relata com **el Papa aixeca el cap en sentir el so de la cobla**, anècdota que li queda molt gravada. • **Concert a Santa Maria la Major (Roma)**: - Es queda un dia més a Roma amb **Joan Vidal i Guaiolà**. - A instàncies de **Valentí Miserachs**, ofereix un petit concert de **tenora i orgue**, aprofitant l’obra de Max Abar. - Miserachs, antic organista de Santa Maria la Major, és descrit com **una persona senzillíssima i d’un nivell musical extraordinari**. • **Altres sortides**: - Concert en un **gran avenc a prop de Mende (França)**, on diuen que hi cabria sencera la catedral de Notre Dame. - **Setmana Catalana a Madrid** (amb activitats culturals com concursos de pintura). - **Expo de Sevilla**. - **Jocs Olímpics de Barcelona**. • Destaquen també celebracions internes: - **Centenari de la Principal de la Bisbal (1988)**. - **150 anys de la tenora**, amb el projecte dels *tres tenors* (Gispert, Jaume Vilà i Molina). ### Lligams amb la pròpia experiència • Montserrat comparteix el seu propi record intens d’haver estat a Roma, molt a prop del **Papa Francesc**, establint un paral·lelisme emocional amb l’experiència de Gispert amb Joan Pau II. • Esmenta la seva «assignatura pendent» de visitar la tomba de Francesc (que en realitat és viure l’experiència inversa: Gispert vol visitar la sepultura de Miserachs a Santa Maria la Major). --- ## Celebració dels 75 anys de Josep Gispert ### Sorpresa a l’estudi • El programa esdevé també **homenatge d’aniversari**: - Durant l’entrevista, entren a l’estudi **la Marta i en Saïd** amb un pastís de xocolata. - Les espelmes formen el número **75**, ja que Gispert ha fet anys «ahir». • Montserrat li demana que buf i que faci un desig mentre tot queda enregistrat en directe. • L’equip li desitja **per molts anys** i li recorden que el moment s’està emetent per antena, no és només una escena privada. ### Mirada al futur • Montserrat li proposa **tornar l’any vinent, quan faci 76 anys**, per fer un segon programa: - Per repassar **les seves pròpies sardanes** (com *Maragassa* i *Besalú i la Principal*), - i per parlar **de la vida de jubilat**. • Bromeja dient que li canviaran el 75 per un 76 al pastís i que tots dos han d’«arribar-hi i seguir donant guerra». --- ## Compositor, no només intèrpret ### Les sardanes de Josep Gispert • Cap al tram final, quan el temps s’esgota, apareix un tema nou: **Gispert també és compositor de sardanes**. • Aclareix que en té **tres**: - **“Captivadora”**. - **“Maragassa”**. - **“Besalú i la Principal”**. • El programa només té temps d’escoltar **“Captivadora”**, interpretada per la **Principal de la Bisbal** amb ell com a **tenora solista**. • El tema queda pendent per a futurs programes: aprofundir en la seva faceta de compositor i comentar les altres dues sardanes. --- ## La jubilació i la tenora avui • Gispert explica que, un cop retirat de l’activitat regular, **només treu la tenora cinc cops l’any** per participar en: - La Nit dels Músics de **Caçà**. - La Nit dels Músics de **l’Escala**. - La Nit dels Músics d’**Olot**. - Les **Escaules**. - **Guilana**. • La resta de l’any, **la tenora resta guardada**, però manté la relació emocional amb l’instrument i amb el món de la cobla. --- ## Tancament del programa • El tècnic **Arnau Vila** recorda que el temps s’ha acabat, i han d’anar tallant fins i tot la sardana *Perdó* per manca de minuts. • Montserrat lamenta no poder escoltar totes les peces previstes (com **Maragassa**) i **formalitza la invitació** perquè Gispert torni abans del desembre vinent. • El programa es tanca amb agraïments i la sensació clara que **queda molt material per explicar sobre la trajectòria de Josep Gispert**, especialment la seva vessant de compositor i el relat complet de la seva jubilació musical.

['Girona FM', 'Històries per explicar', 'cobla', 'sardanes', 'tenora', 'Josep Gispert', 'Moderna de la Bisbal', 'Principal de Llagostera', 'Principal de Girona', 'Montgrins', 'Principal de la Bisbal', 'Jaume Ponsatí', 'Manel Saderra Puigferrer', 'Ricard Viladesau', 'Conrat Saló', 'Josep Cassú', 'Francesc Cassú', 'música catalana', 'obligades de tenora', 'La vall de Camprodon', 'Girona, Ciutat Pubilla', 'Llibertat', 'Perdó', 'Captivadora', 'Maragassa', 'Besalú i la Principal', 'Vaticà', 'Joan Pau II', 'Valentí Miserachs', 'Caracas', 'Estrasburg', 'Havana', 'Mende', 'Expo Sevilla', 'Jocs Olímpics Barcelona', 'anècdotes musicals', 'jubilació musical']