I avui és dijous 25 de setembre del 2025, portem explicant-ho tot el matí,
nosaltres estem al Centre Cultural de la Mercè,
perquè estem avui a la quarta edició de La Solidària, en aquest cas organitzada per la coordinadora d'ONGS aquí a Girona,
aquest punt de trobada entre futurs professionals i també entitats,
per tal de poder posar una miqueta més l'accent en el treball social, també en el treball de cures,
que puguem tenir ara mateix en la nostra realitat.
Per poder comentar la jugada, perquè ja ha passat moltíssima gent per aquí,
com sempre, com un pinzell, com un clau, tenim el bo de l'Arnau Vila,
que no s'ha mogut encara de la cadira, ni per anar a buscar el cafè, ni pel lavabo.
Bon dia i bona hora.
El lavabo, oi, dic que sí, eh?
Ah, sí? Jo no t'he vist pas, que hi noves.
Escolta, tenim aquí al costat, és fantàstic aquest equipament, ho tenim tot aquí mateix.
Tot aquí mateix, no?
I això està més que bé.
Tu, Déu-n'hi-do, hi ha genteta, eh?
Sí, sí, s'anima allà, perquè hem vingut abans a muntar l'estudi a les 8 i no hi havia allò, ni un ànima,
i ara sí que s'agraeix que hi hagi allò, aquest ambient tan fantàstic que tenim aquí a la Mercè.
També et direm, tant de pirata que ha passat per la ràdio, tu sí que tens muntada una bona ONG en allà, eh?
Pirates bons, però, eh?
Bueno, depèn, no sé si hi ha pirates bons o pirates dolents.
Solen ser bons.
Qualsevol cas, Arnòbil, et queixaràs, eh? Que et traiem de passeig cada dia.
Home, cada dia no, cada dia no, gairebé cada dia, eh?
Gairebé cada dia, eh?
Però quan sortim, és veritat que ens agrada mostrar la ràdio pels nostres carrers a la nostra ciutat.
Home, i tant. Per això estem, i també hi som, vull dir, com hem comentat abans,
per donar alta veu precisament a tota la feina que fan des de la Solidària,
van començar, de fet, fa 4 anys, que ens ho ha explicat abans la Isabel Hidalgo, tècnica d'aquí,
que van començar fa 4 anys a salt, se'ls hi va quedar petit, han vingut cap a Girona,
han ampliat molta més demanda, especialment des de la pandèmia,
aquest catalitzador una miqueta per visibilitzar moltíssimes realitats
i també en tot aquest treball en xarxa.
Ara sí, per poder comentar bé la jugada,
ens acompanya Ami Savali, regidora d'Igualtat i Justícia Social d'aquí, de l'Ajuntament de Girona.
Bon dia i bona hora a mi.
Molt bon dia, Saí.
Vaja, primer de tot, la Solidària, quarta edició, ja, entenc que per la ciutat de Girona,
vull dir, importantíssim també aquest treball en xarxa.
Totalment, totalment, el treball en xarxa del treball comunitari
és totalment necessari per tal de fer aquesta gota malalla, si es pot dir així,
per motivar, per fomentar el treball cap al bé comú en general.
I és molt important una fira com la Solidària,
és que, bueno, que promou, fomenta, no?,
l'intercanvi, diguéssim, de coneixement
i també motivar els futurs professionals, diguéssim, no?,
en aquests àmbits, diguéssim.
A més, és una fira que, bueno, una mostra, una fira, com ni em vulguis dir,
vull dir, que em sembla que heu treballat com diferents regidories, eh, en paral·lel,
perquè em sembla que, a més de la teva, també la d'educació, vull dir,
que és allò també de, no només treball en xarxa a la base,
sinó també des de la política.
Bueno, és totalment necessari, és a dir,
és cert que aquí estem tan implicades, la regidoria d'educació,
en tant que, el que deia una mica, és molt important
incidir en l'àmbit educatiu, que és la base, diguéssim, no?,
dels futurs professionals
i que vagin pujant amb aquesta consciència
i amb aquesta sensibilització, no?,
una manera d'estirar-los i motivar-los
perquè de cares al futur també vegin i sàpiguen
que és una oportunitat més laboral
en el que s'hi poden dedicar.
A més, jo crec que és normal, no?,
que s'hagués quedat petita a Salt
i que hagués de venir cap a Girona.
T'ho dic a nivell de volum de gent,
vull dir que a G,
vénen alumnes de pràcticament totes les comarques gironines.
Aquesta és la finalitat, aquest és l'objectiu.
Aquí, afortunadament, també hem de destacar
el paper fonamental de la mateixa coordinadora,
la coordinadora solidària,
que fa una tasca imprescindible, espectacular,
en tant que fer aquesta xarxa a nivell de la demarcació
i que per això també la tenim com a entitat referencial, no?,
amb tots aquests moviments.
Per tant, està molt bé aquesta tasca que fan de la coordinadora,
en tant el que diem, eh?,
que a nivell de tota la demarcació, no?,
tenen aquesta capacitat de convocatòria
i de fer participar la gent
i amb l'Ajuntament ja saben que per descomptat sempre hi som.
A més, i suposo que des de la teva regidoria
ho has pogut veure més,
al final la realitat social canvia,
no para de canviar
i, malauradament, sembla que hi ha mala maró en general
en molts temes.
Per tant, potser avui és també un dia molt important
per reivindicar tota la tasca que feu.
Jo, sí, mala maró diria que sí,
però també el que diria més que mala maró
és aquesta, que potser és molt políticament utilitzat correcta,
aquesta afirmació que l'auge de l'extrema dreta
cada vegada dificulta més, no?,
el tema dels drets,
els drets de les persones i els drets humans.
Tots aquells col·lectius que sempre han tingut dificultats
en insertar-se o en reinsertar-se, diguéssim, a la societat,
o sigui, ara, d'alguna manera,
encara se'ns complica una miqueta més.
Per tant, aquí cal pedagogia,
més pedagogia, acompanyament,
i ser i estar amb totes aquelles entitats
o tots aquells projectes que treballin
per tal de millorar la vida,
la qualitat de vida de les persones,
crec que és totalment necessari.
Ara, abans de començar,
t'he vist donant un vol per aquí
i saludant-ne diverses entitats.
No sé si n'hi ha alguna que coneguis especialment.
Ens coneixem tots aquí, no?
Això, ja ho has dit tu mateix.
Jo crec que una i l'altra,
o sigui, entre totes,
la majoria de les que hi són aquí
són part de la coordinadora,
però també hi ha altres entitats
que no formen part de la coordinadora,
però sí que estan dins d'aquesta xarxa.
Per tant, aquí les entitats, entre totes,
a nivell polític, però també a nivell de xarxes d'entitats,
ens coneixem i sempre mirem de buscar
i trobar aquestes sinèrgies
atenent a la necessitat específica
o a l'àmbit específic que cada entitat treballa,
en aquest cas.
Per tant, sí, i al final l'important aquí
o l'interessant és això,
que les entitats,
amb els seus àmbits diversos,
trobar aquests punts de connexió,
perquè al final són lluites col·lectives
que contra més ens aglutinem,
doncs més força tenim.
I a més, parlant de cooperació,
per exemple,
una abraçada del David Minobles des d'aquí,
clar, jo ara pensava i dic
no només és l'àmbit gironí,
sinó que també tenim entitats
que treballen fora,
que al final és també precisament això,
d'intentar,
més enllà de buscar una Girona millor,
al final és buscar un món millor.
Bé, la cooperació és,
o sigui, tot comença en el món local al final,
és a dir, les entitats d'aquí,
el que dèiem, la majoria són de l'àmbit de cooperació,
però no necessàriament totes,
perquè al final avui en dia
el que passa en el sud global
d'alguna manera repercuteix.
Afecte papallona, eh?
Vull dir, el que passa a l'altre punta damunt
després arriba aquí.
Exacte, i llavors per això,
el que et deia una mica abans,
aquestes sinèrgies entre les entitats
en els seus diferents àmbits,
en els seus diferents perspectives,
visions i camps de treball,
és totalment necessari
que generin aquestes sinèrgies
perquè fem aquest efecte papallona
que m'ha agradat molt,
que has dit ara mateix, no?
De que passa allà quan un pur passa alguna cosa
i després ens arriben aquí.
Exacte, exacte, exacte, per tant sí.
Ara, jo volia saber més que res,
perquè em sembla que tens moltíssima feina avui,
em sembla que sí, no?
Sempre anem fent,
anem fent tots plegats, eh?
Vull dir que la feina la tinc molt jo,
però crec que qualsevol de nosaltres, no?
Tots tenim molta feina, però anem fent.
No sé si ara acabaràs de donar un vol per aquí,
vull dir...
I tant, no, i tant.
No només acabaré de donar un vol,
sinó que, bueno,
les diferents entitats,
doncs el que et deia, no?
Cada entitat...
Cadascú és el seu pare i la seva mare
i s'ha de parlar un ratet amb cadascú, no?
Bueno, no només això,
sinó que, bueno,
tenen també les seves necessitats específiques,
vull dir,
la que es dedica únicament a cooperació internacional,
per entendre'ns,
potser té unes necessitats que no tenen, no?
Alguna entitat que es dediqui més en cooperació,
però des d'una mirada de sensibilització
aquí en el món local.
Per tant,
és molt important que no només a nivell polític,
sinó aquest constant diàleg-debat, no?
D'anar-nos escoltant mútuament,
vull dir que les entitats
puguin expressar les seves necessitats,
però que també a nivell polític
podem buscar o donar solució
o resoldre allò que necessiten.
Un quart de dotze.
A mi se val i moltíssimes gràcies per aquesta estoneta
i et deixem perquè ja et dic,
com que hi ha tantes parades,
em sembla que necessites una estoneta amb cadascuna.
Un plaer, com sempre.
A mi se val i moltíssimes gràcies per aquesta estoneta.
A mi se val i moltíssimes gràcies per aquesta estoneta.
és el Centre Cultural de la Mercè.
Ja ho hem dit,
que a mi ja passem un quart de dotze del matí,
camí de dos quarts,
i ho fem descobrint diferents entitats
que avui estan aquí presents
en aquesta quarta edició de La Solidària.
Per poder comentar la jugada
i saber què és l'èxit
i qui els hi ha robat el nom,
parlem amb Yacer Sadouné,
aquí ja aprofito per donar la benvinguda.
Bon dia i bona hora.
Bon dia.
Primer de tot,
l'èxit.
Entitat coneix i comparteix.
Entitat coneix i comparteix.
La cooperació,
l'acollida
i l'interculturalitat
a comarques jeronies
i a resta de Catalunya.
No sou l'escola aquesta de televisió,
us han robat el nom.
No,
tenim el nom igual,
però ningú el no ho tinc.
Escolta,
en quin àmbit treballeu exactament vosaltres?
Nosaltres treballem
amb l'integració
de les persones emigrades
aquí a Girona,
especialment el tema d'acollida,
gestionem l'acollida
de les persones,
que l'arribada
de les persones
sigui més humana
i en un procés
de regularització,
de capacitació,
d'apodrament.
L'altre és
buscar espais
entre culturals
que se mesclin les persones,
que es barregin,
que es coneixin
i que fem activitats dinàmiques
per buscar aquests espais
i per fer una aproximació
entre ambas.
El tercer eix
que fem
és la cooperació internacional
des d'un vessant
de l'educació,
des del vessant
de l'intercanvi educatius.
Al nord
no anem a ensenyar al sud,
al sud i al nord
intercambi experiències educatives
per millorar
l'educació
d'ambucs dues ciutats.
Girona,
Chau,
en Tituen,
que fem 15 anys
d'intercanvi
de formació,
de professors,
educadors,
docents,
integradors socials,
educadors.
En aquest sentit,
abans ho comentàvem,
de fet,
amb la Isabel,
per exemple,
no crec,
si no és que hi hagi hagut
un augment,
jo crec que s'ha visibilitzat
més les realitats,
en aquest sentit
també la integració,
no sé si des de la pandèmia
cap aquí
heu notat
un augment
en la vostra tasca diària
i en el dia a dia.
Sí,
estem molt content,
sí,
estem molt content
perquè hi ha resultat,
malgrat els mitjans
de comunicació
no visualitzin
la part positiva,
hi ha uns forts
en majúscules
de persones
a aprendre català,
la llei d'acollida
ens demana
aquests cursos
de formació,
quan la persona
a terra,
comarques,
jornines,
ha de fer un curs
de 95 hores de català,
15 hores d'estit
de cultura catalana,
societat,
administració,
gestions administratives
i 15 hores
de bé laboral,
que és un curs
de drets,
deures,
obligacions,
lluita contra
precaïdat laboral
i altres cursos
de tic
i altres
del tema de gènere,
per tant,
en 145 hores
de formació
d'acollida,
les persones
ja,
és l'entrada
de l'autopista,
és aquest camí petit,
a poc a poc,
i ja està ubicat,
ja pot saludar en català,
ja pot parlar
amb el seu vi,
anar a escola,
a la reunió
de l'AFA,
ja entenc
que el català
és una causa
aquí,
per tant,
amb la llei d'acollida
hem fet un pas
del tema de català,
l'acollida
i és res a proc.
Al final,
vosaltres,
ja és cert,
jo crec que
esteu ocupant
un espai
on l'administració
no arriba.
Sí,
l'administració
no arriba,
els cursos de català
no arriben a tothom,
els horaris
de la normació
lingüística,
que per cert
fan una molt bona feina,
però no deixen
de ser uns horaris
que no són
per tothom,
tenim una nova
clientela,
que és alumnes
persones
emigrades
de l'Action Amèrica,
África Sub-Sahariana,
treballadores de la IAR,
a l'estat de la Tardana
sortiran a fer el curs
de març i dijous,
el de següent dissabte,
el de sabte
el centre de normació
lingüística
ha estat tancat,
la gent d'Arbúcies,
la gent de Sant Hilari,
la gent de Quart,
la gent
no vindran a Girona
amb autobús,
la gent
se s'ha perds
tenen por
de la policia,
del control policial
que fan els Mossos
i la policia nacional
que sempre l'hem denunciat
nosaltres,
per tant,
aquesta gent
no podran legalitzar-se
i aquí
on entra èxit,
èxit,
fem un curs adaptat
a aquest perfil
de persones,
el dissabte
escollint matí
o vespre
o nit
a fer la formació
per Zoom,
per Zoom,
com prèvia formació
sobre el Zoom
i després
per WhatsApp
i per altra aplicació
els arriben cursos gravats,
han de fer pràctica
i fem trobades
amb ells,
sortides,
cuina,
festa de comentària
o manitzem l'acollida.
Per tant,
tenim llista d'espera
per fer els cursos,
èxit l'an passat
van formar
176 persones
90 hores de català
i altres coses
i són aquest perfil
que estarà
en la llista d'espera
al centre de normació
lingüística
que no hi ha cursos
ni per als autòctons
per fer el seu
i la llista d'espera
i en dos dies
de manera telemàtica
es tanca les inscripcions
i això
aquest persones
no arriba
al català.
Com d'important és per vosaltres
per exemple
estar avui aquí
en aquesta fira
o en aquesta mostra
d'entitats
a la solidària
jo entenc que al final
aquesta demanda creixent
vull dir que és una realitat
al final això també es tradueix
en que falten professionals
i ostres
vull dir
tenir aquest espai comú
potser ajuda precisament
a després agilitzar
no?
per cobrir necessitats
és el millor
que hem fet
com
ara parlo
com a coordenadora
de ONG
és aglutinar
i enxarxar
les entitats
és
la coordenadora
té un potencial
de les entitats
i aquest potencial
ho compartim
i creixerà
gràcies a vosaltres
també per la difusió
per estar amb nosaltres
també en valorem
que esteu aquí
donant veu
a entitats
que no tenim veu
que no sempre
surten per mitjà
en la comunicació
que no sempre
a la televisió
estem nosaltres
o als ràdios
si ja ho heu vist
estem molt content
que esteu
visualitzant experiències
i
neutrinos
dels joves
del mundí
de l'integra social
educació social
que demà
se projectaran
i tenim espai
de fer pràctiques
tanto dual
com FTC
a vegades
busquem
projectar
de 4 mesos
busquem
una persona capacitada
i aquest espai
l'han passat
hem tingut
dues persones
d'integradors
socials
fent pràctiques
amb nosaltres
que acaben
amb contracte
tot el que som petits
també hem donat feina
a dues persones
joves
ara estan a gran
d'estudiar
una altra carrera
bueno
està guai
que
connectem amb els joves
per donar
continuïtat
a aquest món social
que és necessari
què teniu
muntat avui
aquí
no sé si feu
algun taller
si bàsicament
agafeu
i feu el contacte
amb les persones
de forma directa
què teniu
a l'estant
avui
ara tenim
tríptic
informació
i tots
els postres
que fem
estem treballant
entre canvis
de professors
i volem
encréixer
la nostra
necessitat
amb gent jove
escolta Iacer
deixem tranquil
perquè ara
ha sortit tothom
de les aules
i em sembla
que ara
se us gira
una miqueta més
de feina
merci per ensenyar-nos
el que és l'èxit
i que tingueu
molt molt d'èxit
merci a vosaltres
gràcies
Gràcies
i camí ja del punt
de dos quarts
de dotze del matí
nosaltres seguim
en directe avui
des del centre cultural
de la Mercè
en aquesta quarta edició
de la Solidària
seguim fent el repàs
amb diferents entitats
que tenim avui presents
aquí amb nosaltres
i és el moment
de parlar
amb el projecte
Nahuals
de la Fundació Utopia
de la veu
de la Margarita López
aquí ja aprofito
per donar la benvinguda
bienvenida Margarita
buenos días
hola que tal
mucho gusto
primero de todo
estamos intentando
como descubrir un poco
que tenemos
hoy aquí en la Solidària
entonces
por eso
quería preguntarte
primero de todo
de qué se trata
el proyecto Nahuals
claro que sí
primero que nada
un saludo
desde Guatemala
que somos tres representantes
que venimos acá
a pasar tres meses
en donde participaremos
con el proyecto Nahual
solo una cosa
¿sí?
ahora nos escucharéis
desde Guatemala
supongo
de vez en cuando
claro
por supuesto
hay conexiones en línea
ahora no hay excusas
para no seguirles
ni escuchar la radio
para vosotros
en Guatemala
escúchame
la mañana nuestra
es vuestra tarde
por supuesto
así es
perfecto
hay la siesta
me parece que no
o sea que ya tiramos
para adelante
por supuesto
venga va
Proyecto Nahuals
Proyecto Nahuals
nosotros pertenecemos
a Fundación Utopía
de Plataforma Educativa
acá en Girona
en donde
venimos como intercambio
a poder facilitar
todos esos temas
a tener talleres
de sensibilización
a poder compartir
con ustedes
todo lo que se ha logrado
a través de esa ayuda mutua
que nosotros hemos tenido
con ustedes
con Tarragona
y con muchas otras
instituciones
o distancias
de acá
de Europa
en donde
pues
trabajamos
principalmente
para y por
el desarrollo
comunitario
local
partiendo
principalmente
desde las necesidades
de las mujeres
por ejemplo
es decir
podemos hablar
de ejes de trabajo
claro que sí
por supuesto
es conocido
que en la población
guatemalteca
pues se sufre
de mucha violencia
discriminación
racismo
etcétera
sin embargo
como proyecto
Nahual
trabajamos
en un proceso
de formación
de formadores
a través de la escuela
de facilitadoras
de la creatividad
y la innovación
¿qué hacemos
en ese proceso?
acogemos
a mujeres
que tienen
circunstancias
de pobreza
de desnutrición
etcétera
en donde nosotros
les aportamos
conocimientos
previos
básicos
con el tema
de autoestima
derechos
liderazgo
apuntamos
a todo ello
para poder tener
un proceso
de sensibilización
luego de eso
pues ellas
ya trabajan
en la incidencia
social comunitaria
a través
de una activación
económica
y como lo hacemos
pues promoviendo
en ellas
alguna capacitación
técnica
como cuidadoras
niñeras
y por supuesto
el tema
de emprendimiento
que se pueda generar
desde el contexto
local
el turismo
ecológico
trabajar
desde la gastronomía
local
o las habilidades
que ellas puedan
o pudiesen tener
pues facilita
todo este proceso
es decir
es el planteamiento
de no le vamos
a dar un pescado
sino que vamos
a enseñar a pescar
enseñar a pescar
por supuesto
y enseñarle
a una mujer
representa
educar
a una familia
completa
ahora si hablamos
de la reducción
de la pobreza
de la discriminación
etcétera
cualquiera de una
de esas problemáticas
sociales
la reducimos
¿por qué?
porque es la mujer
quien tiene
una incidencia directa
en la educación familiar
rompiendo estereotipos
rompiendo esquemas
rompiendo todos
esos detalles
que tenemos que iniciar
ya por supuesto
para romper
esas generaciones
que vienen
con ese aprendizaje
y hacer un futuro
diferente
de todo esto
al final todo pasa
por la educación
que tenemos
especialmente en casa
por supuesto
claro que sí
la educación en valores
que es lo que se está
perdiendo hoy por hoy
le apostamos a ello
como facilitadoras
y facilitadores
de la creatividad
y la innovación
lo promovemos
y dices que en el
proyecto Nahuals
tenéis
o sea
estáis segregados
¿en qué lugares?
porque hoy estás
aquí en Girona
pero me has dicho
Tarragona
Barcelona
exacto
sí
trabajamos
estamos
acá
durante este
periodo
de tres meses
para poder
hacer ese
intercambio
de conocimiento
ese intercambio
de experiencia
y de cultura
con ustedes
dentro de este
territorio
que sí
efectivamente
Girona
Tarragona
Barcelona
en donde
diferentes instituciones
se acercan
a nosotras
o nosotros
buscamos
también espacios
para poder
dar a conocer
lo que se está
haciendo
ahora
tenemos incidencia
con CRAES
con
organización
de mujeres
con centros
cívicos
etcétera
entonces
vamos
compartiendo
todas esas
experiencias
y pues
también
como
hermanarnos
fomentar
esa
amistad
que se puede
generar
para posteriormente
trabajos
conjuntos
que podamos
realizar
hablando de
trabajos
conjuntos
lo digo
porque hoy
me parece
que es como
una muestra
bastante
representativa
de lo que
quiere decir
también
el trabajo
en red
no solo
de un
proyecto
o de una
fundación
sino en general
con todo el mundo
que trabaja
en el tercer
sector
o en
solidaridad
a alguien
por supuesto
el hacer el recorrido
y ver que
no solo
hay una
organización
como Fundación
Utopía
Fundación
Resilis
trabajando
sino que
hay varias
instituciones
esa unión
de esfuerzos
que se puede
lograr
hace grandes
cambios
para el desarrollo
no solo
local
comunitario
sino que
a nivel
mundial
a nivel
nacional
se pueden
hacer
esos
cambios
¿Ya conocías
la solidaria
ya habías
venido
anteriormente
o es la
primera vez?
No, es la
primera vez
que participo
y experimento
este
proceso
¿Qué es lo que
más te ha sorprendido
de momento
del ratillo
que llevamos aquí?
Claro que sí
que hay
centros
de acogidas
que hay
otras culturas
hay proyección
social
hay
todo un
eje
completo
que
vale la pena
enseñar
que se está
haciendo
que
vale la pena
que todo
mundo
se entere
que hay
personas
interesadas
en hacer
un cambio
o una
incidencia
social
además
supongo
que hay
una
ventaja
por encima
de todo
esto
y es que
no es que
sea una
muestra
o una
feria
encarada
al público
general
sino que
va encarada
a profesionales
o futuros
profesionales
del sector
que entiendo
que esto
para vosotros
también es
interesante
porque
estáis dando
la información
de quién
sois
os estáis
dando
a conocer
a la gente
que mañana
trabajará
en las
trincheras
claro
por supuesto
dentro del
proceso
también
contamos
con ese
punto
de voluntariado
dentro de
fundación utopía
existe el
voluntariado
de hecho
cada año
recibimos
a un
grupo
de
personas
que van
de acá
hacia allá
a conocer
los proyectos
y por supuesto
a pasar
el tema
de educación
social
trabajo
social
o
cualquier
profesión
puede
venir a
nosotros
y puede
hacer
el
voluntariado
que es
una
experiencia
también
el
vivir
en carne
propia
esas
anécdotas
esa
vida
que se puede
dar
en Guatemala
también
se puede
generar
y con
mucho gusto
se pueden
acercar
a nosotras
para darles
mayor
información
por supuesto
yo te digo
a ver si lo sabes
esto
porque aquí
en Girona
yo creo que
ha crecido
bastante
la demanda
de estudios
en el trabajo
social
sobre integración
sobre curas
etcétera
yo no sé
si vosotras
también lo habéis notado
desde allí
que hay como más interés
de la gente de aquí
también para colaborar
y trabajar a distancia
claro que sí
son realidades
aunque son
continentes distintos
la problemática
puede ser semejante
cada uno
dentro de su
perspectiva
o contexto
sin embargo
pues
es interesante
como es que
se ha aumentado
o ha incrementado
el nivel
de profesión
entonces
bienvenidos todos
es un trabajo
que satisface
es un trabajo
que se logra
que logra
hacer crecer
a un ser humano
y eso es lo importante
de este
de este proceso
y ojalá
más personas
se sumen
a todo este proceso
escúchame una cosa
es decir
claro
vale que son tres meses
pero entiendo
que no serán tres meses
trabajando todo el día
que también tendrás tiempo
para hacer un poco de turismo
claro
por supuesto
sí
desde la gastronomía
el centro histórico
conocer a muchas personas
que nos han recibido
con los brazos abiertos
con mucho cariño
eso ha sido
bastante interesante
que te ha gustado más
de Girona
de Girona
de momento
no digas las escaleras
del juego de tronos
no no no
eso lo dice todo el mundo
claro que no
pues ha sido la rambla
ha sido el conocer
cómo se mueve
la economía
dentro de ese lugar
verdad
y no quito
el primer lugar
que ha sido
los seres humanos
que se han acercado
que nos esperen
también año con año
y que nos reciban
con los brazos abiertos
eso pues
satisface un montón
Margarita López
de Proyecta Nowals
de la Fundación Utopía
muchísimas gracias
muchas gracias
por estar con nosotros
hoy
y te dejamos tranquila
porque me parece que
de curro se gira un rato
claro que sí
y por favor
pasen al stand
quienes están por acá cerca
y están escuchando
o puedan venir
pues invitados
para el otro año
a que participen
gracias por todo Margarita
gracias
un fuerte abrazo
Másly
Másly
te mats
Másly
Másly
Másly
Másly
Másly
Másly
Másly
Másly
Másly
Másly
Másly
Fins demà!
Fins demà!
No, no, i a més a més atiré...
Bé, és un clàssic dir la catedral, però és que hi ha molts barris de Girona, per exemple, la plaça de Sant Narcís, el barri de Sant Narcís.
Sí, home, i tant.
Són llocs fantàstics.
La plaça de l'Assumpció.
La plaça de l'Assumpció, certament.
Diria, sí.
Sí, sí, sí.
Però...
És que són de Figueres i de la Banyola, o sigui que no hi...
Sí, no, per això, per això et dic.
Això va com va.
Però sí que és veritat que Sant Daniel, per exemple, m'agrada molt.
Ah, molt bé.
És el barri de la mare, però tiré barris com Talaia...
Ah, és d'allà de Sant Daniel.
La mare és estoncial, sí.
Ah, no ho sabia?
Sí, sí, és de Sant Daniel de tota la vida.
Ah, sí?
Sí, sí.
És que ets una caixa de sorpreses, torna a obrir la vida, jo no sé com t'ho fas.
Sí, mira.
Però cada dia trobes una manera diferent i més creativa de deixar-me amb la boca ben oberta.
I bocabedat, deixes.
No, però hi ha moltes zones boniques de Girona.
Jo, mentre no diguis el de les escales del Cap de Tronja, jo en dic prou.
No, no, no, qualsevol pont passejar, però qualsevol pont de la ciutat és fantàstic, també.
Les peixeteries velles.
Vinga, va, escolta, després de deixar-te respirar una miqueta, Arnau Vila, que ja tocava també,
avui continuem nosaltres, com deia La Solidària, en aquesta quarta edició,
aquí des de la Mercè,
i és moment de parlar amb el casal dels infants, Girona Sal,
de la veu de la Mònica Givanell.
Bon dia, bona hora. Ho he dit bé?
Bon dia, bona hora, ho has dit bé, ho has dit.
Perdona, eh?
No passa res.
Jo sóc així.
Cap problema, no sóc un nom fàcil.
No me faltaria.
Casal dels infants, Girona i Sal, per qui no us conegui,
que jo ara, per exemple, et dic, jo sóc de Figueres, aquest de Banyoles i aquest de l'Hospitalet.
Jo sóc de Camós.
Doncs mira, de Camós.
Aquest també ha llepat, eh?
Has vist?
Però els que no som gironins, gironins allò amb els vuit cognoms,
qui sou del casal d'infants de Girona i Sal?
Mira, el casal dels infants és una entitat, d'acord?
De tercer sector, que el que fa és acompanyar persones que es troben en una situació de vulnerabilitat social,
intentant que puguin millorar les seves oportunitats i, per tant, poder sortir d'aquesta situació de precarització.
I, per tant, què fem, no?, per poder concretar aquesta paraula, aquesta frase tan grossa, no?
Doncs fem, tenim diferents projectes que acompanyen a infants i famílies en la millora de la continuïtat formativa,
s'ho porta a l'estudi, fem programes de benestar emocional i personal per poder treballar també tota la part de gestió, no?,
de les emocions i l'expressió, però també de les creences i tot allò que ens limita o no i ens possibilita com a persones, d'acord?
Treballem i acompanyem a marades que tenen infants de 0 a 3 anys, fomentem l'enxarxament entre famílies com una manera de sortir de l'aïllament, d'acord?
I de la solitud.
Acompanyem persones que volen millorar la seva culpabilitat i poden trobar un itinerari professional i formatiu molt més ampli del que en aquests moments tenen.
Treballem i acompanyem també a joves, perquè nosaltres tenim una connexió molt forta amb Marroc,
que tenim, la nostra entitat treballa a Marroc des de fa molts anys,
i nosaltres des de Girona fem una connexió molt forta amb Marroc perquè acompanyem a joves allà que viuen situacions de violència,
sobretot dones, d'acord?
Llavors també aquest procés migratori que moltes d'aquestes joves fan i que entremig es troben moltes violències,
moltes associades a gènere també, nosaltres quan arriben aquí fem tot un acompanyament.
Jo el que veig, Mònica, escoltant-te a tu, però també a la resta d'entitats, o sigui, va tot molt focalitzat al final a donar eines,
a donar eines a la gent com perquè puguin sortir-se'n?
Bé, jo no sé si seria donar eines, saps?
Jo crec que el que fem és acompanyar que les persones puguin reconèixer les seves potencialitats,
perquè ja les tenen, que les puguem acompanyar en moments vitals que són molt complicades per a elles,
i que a partir d'aquí puguem intentar, potser sí, millorar certs aspectes de la seva vida que els donin més oportunitats.
Però crec que nosaltres no donem eines, o almenys nosaltres com a entitat no creiem que aportem coses que les persones no tenen,
sinó creiem que les persones tenen potencialitats que han de poder redescobrir.
Entenem eines també com les potencialitats de la gent, eh?
Exacte, llavors aquí estem totalment d'acord.
En aquí sí, eh?
En aquí totalment d'acord.
Sí, al final, en aquesta fira el més fàcil és trobar els espais comuns, jo crec.
Sí, exacte.
Jo t'ho deia, precisament aquí a la solidària, és que al final també estic veient una cosa,
i és que entre tots esteu allò d'en peus en un altre estant, comentant la jugada,
entenc que al final el treball en xarxa entre entitats també és fonamental per a vosaltres.
És molt important. Jo crec que la col·laboració entre entitats i la possibilitat de poder també enxerxar-nos
incrementa l'impacte. Crec que en moltes de les entitats que estem aquí tenim una missió també,
que és la defensa de drets, no? La responsabilitat que les persones estiguin en una situació de vulnerabilitat
no només és de les persones, moltes vegades la societat té factors que són estructurals,
que determinen les possibilitats de moltes persones, i crec que moltes de les persones que estem aquí treballant
defensem que la societat t'hi garanteixi uns drets que actualment potser no estan sent, no?
I per això treballem en xarxa.
I a més de treballar en xarxa, t'ho dic perquè, vaja, no és que sigui una mostra especialment oberta al públic,
sinó que especialment va enfocada als futurs professionals del sector, del treball social, de les cures...
Llavors, jo entenc també que, no sé si ho heu notat vosaltres, però un increment,
primer de tot, per part de l'alumnat en la demanda d'aquests estudis,
i també d'un increment en la demanda de llocs de treball.
Bé, jo crec que és... Mira, a mi me n'alegra, eh, escoltar que hi ha una demanda alta per part de l'alumnat.
Crec que el nostre sector no havia estat un sector molt visualitzat, d'acord?
Precisament perquè nosaltres acompanyem a persones de la societat que la societat a vegades refutja, no?
I per tant se'ls havíem visibilitzat molt, per tant jo estic molt contenta que hi hagi gent molt joves, no?
que tinguin ganes, no?, de fer aquests processos i acompanyar, no?, a persones.
Avui s'ha vist, no?, han vingut molts joves que han vingut, i també, òbviament, molts joves que demanen feina, no?,
en aquest sector i en aquest procés d'acompanyament a altres persones.
Jo crec que també és important que hi hagi una part d'activisme social, no?,
que a part de treballar, no?, el que et mou, no?, són les ganes de transformar, no?, les coses i de canviar-les, no?
Llavors crec que també és un senyal que hi hagi moltes joves que es vulguin dedicar a això per poder fer canvis.
Heu notat, vosaltres, que va més?
Joves amb ganes, amb activisme social?
Crec que sí, crec que hi ha joves que cada cop es plantegen i replantegen que hi ha condicions socials
que no estan equitatives per tothom i que s'han de fer canvis, d'acord?
I nosaltres promocionem l'activisme social, creiem que és molt important que els joves i la societat
comencen a ser més activistes a nivell social, perquè la transformació no vindrà només d'una part de la societat,
sinó de tots, i totes.
Vosaltres, quant de temps fa que veniu a la solidària? Des del principi?
Doncs des del principi.
Des del principi. Com heu vist? Com ha evolucionat també? Més entitats?
Doncs nosaltres ens hem encantat amb la coordinadora i amb la solidària també.
Crec que s'ha fet, no?, tota una evolució molt xula.
La part de tallers, no?, crec que s'ha anat millorant cada any més.
Jo crec que garanteix aquesta part també, no?, d'escoltar la veu, però també de sensibilitzar,
de promoure el per què fem les coses, no?, crec que més enllà de les parades, no?,
que està molt bé, arriba també aquest missatge si pots garantir uns espais de diàleg i de debat.
Crec que els tallers ho han permès, jo en facilitat.
És que la Isabel m'ho ha comentat abans que ja no s'entendria una quarta edició sense una cinquena,
i així successivament, eh?, vull dir.
Jo crec que també, sí, sí, contents d'estar aquí, de participar.
En aquest sentit, si m'haguessis de dir una perspectiva de futur vostra des del Casal dels Infants,
o esteu massa centrats en el dia a dia també, que al final és la realitat,
i aneu calibrant amb la realitat?
No sé si a llarg termini també hi ha objectius clars...
Mira, el nostre dia a dia és important, tal com tu dius, és cert, no?,
hem de sostenir tot el que portem i duem a terme, no?, i això és difícil, no?,
llavors ens porta moltes hores, però també és veritat que tenim moltes ganes de projectar,
de projectar nous projectes, d'establir aliances,
creiem molt en les aliances entre entitats, d'acord?,
i també en altres agents del territori, i tenim moltes ganes de col·laborar i fer coses compartides,
no només nosaltres fer un projecte, sinó poder fer projectes amb cogovernança,
que millori l'impacte, no?, tenim moltes ganes també de fer això.
Doncs et deixem tranquil·la, Mònica, t'ho dic, perquè em sembla que teniu ja gent,
per aquí preparada, mirant, revisant, tocant,
i clar, no et puc tenir aquí tot el matí.
No, no, no, i tampoc, jo crec que hem d'anar cedint espai a altres persones
que també vinguin i expliquin.
No, si ho deia, no, nosaltres encantats que et quedessis,
el que passa és això que et dic, que s'està fent cua allà a l'estat,
i més val que hi vagis, Mònica, del Casal dels Infants de Girona i Salt,
moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies.
T'ho vaixi molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I encarem ja a recte final
d'aquests quatre rius
avui des del Centre Cultural
de la Mercè, en aquesta quarta edició
de La Solidària
passen dos minuts
de tres quarts
Arnau Vila
a punt
per marxar
encara tenim una estona
per això t'arrava a dir que calma't una miqueta
avui després es venen els Terribas
avui hi ha el GTA
Guillem Terribas i Pere García
només faltaria llegendes vives
de la ràdio gironina
patrimoni immaterial
de la humanitat, de l'UNESCO
per seguir fent la pilota
desitgem, anem a parlar amb més entitats
d'aquí de La Solidària
parlem de
La Nave Va
aviam què ens explica
l'Elisa Balardín
bon dia i bona hora
bon dia, què tal?
nosaltres genial
espero que tu també
has arribat ja a La Solidària
quarta edició
no sé si ja havies vingut anteriorment
sí, jo crec que hem estat a totes les
les 4
sí, perquè fa uns 10 o 11 anys
que estem a la coordinadora d'ONEGES
per tant
per tant sí, sí
expliquem una miqueta
La Nave Va
qui sou i què feu?
qui som?
som un equip de persones
que venen del món
de les artes escèniques
i de l'educació social
diguéssim
i el que fem és
teatre social
o teatre transformació
teatre com a eina
això al llarg dels anys
va canviant el nom
però més o menys
jo crec que es fa el mateix
teatre comunitari
li van canviant el nom
però és tot això
què pot aportar el teatre
més enllà de fer obres
o formar actors i actrius
i digues
vull dir, reivindiqueu
o més que reivindicar
vull dir, poseu un altre
punt sobre la taula
per tornar a dir
que la cultura
també és motor de canvi
sí
clar, amb la cultura
i amb el teatre
podem parlar de moltes coses
però nosaltres
més que parlar
el que ens agrada
és que les persones
ho puguin vivenciar
i llavors un dels projectes
que ens vincula
la coordinadora
és el projecte
de Viu la solidaritat
que aquest any
farà 10 anys
i què fem
doncs ja vindreu
ja vindrem
a la ràdio explicar-m'ho
clar
tant de bo
què fem a les escoles
i sobretot a instituts
de Girona
on nosaltres plantegem
un taller de teatre
que dura una hora i mitja
dues
on portem
una obra però interactiva
per això es diu
Viu la solidaritat
si parlem d'una temàtica
que té a veure
amb justícia global
amb desigualtat
amb cultura de la pau
mira no posem ni un pau
en point
ni venim a fer una xerrada
sinó
on portem
una obra però interactiva
per això es diu
Viu la solidaritat
si parlem d'una temàtica
que té a veure
amb justícia global
amb desigualtat
amb cultura de la pau
mira no posem ni un pau
en point
ni venim a fer una xerrada
sinó aquest taller
que es diu atrapades
entre dues realitats
que parla de processos migratoris
sobretot de la migració forçada
llavors clar
comencem
cada personatge té un objecte
llavors expliquem
la història d'aquest personatge
i després
fem unes petites dinàmiques
amb els urs tancats
perquè es puguin imaginar
què significa
aquesta incertesa
que suposa
deixar casa teva
deixar un lloc segur
i buscar
perquè casa teva
ha deixat de ser un lloc segur
i buscar un lloc on viure
i és un exercici
molt simple
però que
que li fa com
tenir aquesta petita empatia
que li fa com
tenir aquesta petita empatia
a la pell
revelador
revelador per entendre'ns
per alguns
és molt revelador
perquè diu
ostres
ho fem fins i tot
amb cicles d'integració social
on són persones
que ja
tenen aquesta mentalitat
ja estan una mica enfocades
en això
però diuen
clar
ho he pogut llegir
als llibres
però no ho havia vivenciat
d'aquesta manera
i amb persones de tot tipus
amb alumnat molt diferent
però
aprofitant la benentesa
avui estem aquí
ho he comentat abans
al final és una mostra
que més que oberta
al públic general
està especialment enfocada
als futurs professionals
del sector
no sé si vosaltres també
tot i que vosaltres
potser sou més
interdisciplinars
no sé si seria la paraula
no sé si heu notat també
com un increment
de l'interès
de la gent jove
en l'àmbit
del treball social
de les cures
de la solidaritat
no t'ho sé respondre
no ho sé
crec que
es divideix
crec que la població
es divideix bastant
en població molt sensibilitzada
Barça i Madrid
no per entendre
sí
però ara no sabia
qui és que
no em facis dir això
i per l'altra banda
com
com persones
que
que van fent
amb la seva vida
i no
no coneixen
o fins i tot
es polaritzen
en discursos d'odi
no
hi ha com aquestes
com aquests
dos polos
i una
i una massa
al mig
que ni una cosa
ni l'altra
i va fent
amb la seva vida
i
jo t'he de dir
amb els instituts
la solidaritat
no està tan de moda
o sigui
jo te proposo
un taller
de violència de gènere
el voldran tots
un taller
d'ús de les pantalles
ho voldran tots
un taller que té a veure
per exemple
amb el bullying
que també és cultura de la pau
d'alguna manera
t'ho voldran tots
i hi ha com aquesta cosa
de parlem de mi
parlem de mi
de parlem del que em passa a mi
i crec que és un reflex
de la societat
una mica individualista
en la que vivim
en canvi
aquest discurso
que som més
socials
col·lectius
no
de som
som humans
no
som
el que passa aquí
té un impacte
en el que passa allà
tot això
costa més
costa més
que els instituts
apostin
per aquestes propostes
i nosaltres
hi seguim
i
pensa que fem
uns 30 tallers l'any
sobre aquestes temàtiques
a la ciutat de Girona
només
per tant
és un bon impacte
però hi ha com una
durant aquests 10 anys
del projecte
hem anat fent
tota aquesta
feina
de crear confiança
amb els centres educatius
de veure que
aquestes temàtiques
són necessàries
hi ha tota una feina
darrere
i després hi ha centres educatius
que ho volen
perquè li encanta
i aposten per això
no vull dir que
sigui tot igual
però com a tendència general
no et diria que la solidaritat
està de moda
i entre entitats
no sé si vosaltres
en el vostre cas
teniu gaire de feina
o de treball en xarxa
amb altres entitats
sí
o sigui
gràcies a la coordinadora
és un dels punts
que ens ajuda
a enxerxar-nos
no
i per exemple
aquest taller
que t'he parlat
sobre
migracions
ho vam fer
amb Girona Cull
per exemple
en col·laboració
i sempre intentem
a la que podem
doncs
teixir
no
aquestes
aquestes trobades
vosaltres
en el vostre cas
vull dir
ara mateix
més enllà de la salut actual
que ja l'hem comentat
una miqueta
la vostra
cares a un futur
previsions
objectius
coses que us agradarien
si poguessin fer una carta
al Reis
ara mateix
per a
per a
l'anar a bevà
quin seria?
quin seria?
doncs
està
bueno
el projecte ara
està bastant estable
perquè el volum de tallers
que tenim
durant l'any
ens permet
viure
que és un gran que això
és un gran que
sí
i això
té a veure també
que les institucions
han començat a apostar
per les eines artístiques
per fer sensibilització
o per apropar-se
a les persones joves
llavors
és com
que s'han adonat
per tant
jo crec que m'encantaria
seguir per aquí
i
poder fer més tallers
també
del tema
solidaritat
aquest any
per exemple
hem estrenat
un
bueno
estrenarem
encara no hem estrenat
un taller nou
que té a veure
parla de la situació
palestina-esraïna
que es dirà
el dret a tornar
basat en la novel·la
de
el retorn a Haifa
i
i tenim moltes ganes
de que
que pugui tenir
més recorregut
i això
evidentment
nosaltres ja
com estem bastant
atrevessades
amb aquesta temàtica
hem decidit
potser fer
algun de forma voluntària
i d'altra banda
també és la nostra feina
per tant
ens agradaria
tenir suport
no
també m'has dit
que
celebreu
el desè aniversari
ben aviat
el desè aniversari
del projecte
viu la solidaritat
que és aquest
que fem
a l'Ajuntament
de Girona
amb la
diguéssim
subvenció
i el suport
de l'àrea
de cooperació
de l'Ajuntament
i són aquests
aproximadament
uns 30 tallers
l'any
que fem
als instituts
de Girona
ja passareu
per la ràdio
a explicar-nos-ho
jo
si vols
i tant
encantades
i tant
Elisa
moltíssimes gràcies
per tancar amb nosaltres
la nostra participació
que això encara
continua
una estoneta
que no reclama
merci per tot
Elisa
a vosaltres
a vosaltres
Ara ja sí
que ja toca marxar
eh Arnau Vila
ja ho haurem de començar
sí perquè sembla
que la pluja
vol fer acte de presència
pluja no sé
però que ara
em sembla
que surten
tots aquests
que hi ha a les aules
i tot això
i que volen sortir ja
i aquí hi haurà
un merder de cal Déu
ja farem espai
ja ho hem fet bé
nosaltres
perquè m'han dit
que on hi ha més gent
és a les 12
ah mira que bé
per tant nosaltres
anem recollint
trastos i tot plegat
que la ràdio
ha de seguir sonant
no?
trencar la paradeta
Arnau Vila
avui és dijous no?
avui és dijous
tot el dia
tot el dia
esperava que diguessis això
perquè d'aquesta manera
et dic
si de cas
ens emplacem tu i jo
demà
una altra vegada
a Girona FM
però ja des de l'estudi
una altra vegada
per fi
eh
i seguirem
fent de notaris
de la veritat
quin remei
Arnau Vila
serà a les 9
fins demà
després
Anneu Vila
Fins demà!
Fins demà!