Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tern. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius.
M'agradaria veure't a casa.
Dimarts 19 de novembre de 2024. Aquests dies va tornar a sortir el mateix tema, hi ha mala maror. Sempre ho comento en general, és aquella sensació que no tot va bé, que tampoc pinta bé i en resum temps complicats fins i tot pels optimistes. Avui volia obrir amb la mala maror d'aquell botó d'estop que a vegades se'ns apareix a la vida. Parlo de la salut i és que no és agradable passejar per hospitals. No sé si és cosa meva però hi ha molta mala maror.
Potser ens deixem de banda, potser la vida és així i prou, potser tot arriba de cop o potser hauríem de mirar-nos i escoltar-nos una mica més. A vegades no n'hi ha prou amb surfejar les onades. Tirant de tòpics, més val prevenir que curar.
I com sempre, gladiador de la ràdio gironina, emparador benèvol de la veu i també del pla de l'estany, sempre aprenent de la vida. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. No me l'esperava, aquesta, no?
És una gran pel·lícula, eh? Sí, et va agradar Gladiator 2, que la vas anar a veure, em sembla. Sí, ahir vam poder tenir l'oportunitat de poder veure aquesta segona pel·lícula. Una pel·lícula que ja us he dit abans del matí, que no aneu amb el xip de la primera, perquè està bé per passar l'estona, però si aneu amb el xip de la primera, possiblement no la veureu tan i tan bona.
És que en aquesta vida s'ha d'anar amb zero pretensió. És com et va millor, anant així i de cares. Què és com toca? En fi, la tens pendent d'euro o no? Jo sí, jo encara hi he d'anar... A veure, està bé, passa bé, són dues hores llargues i està bé, passa bé, passa bé. Bueno, escolta, que el cinema també és entreteniment. Sí, sí, sí. No cal allò, saps, vull dir, grans missatges ni tampoc grans històries. I tant, i tant.
Hem desconectat el cap una estoneta, ja en tenim prou. I mira, precisament, doncs avui parlarem de música, avui presentarem un disc, Artés, en aquest cas del grup Ull. També, a més a més, parlarem amb l'Enrique Gut, que presenta la Casa de Cultura avui al Meteoròleg de TV3, presenta una conferència bastant interessant sobre fotografia del paisatge, i acabarem amb el Bo del Fel Faixedas, que passarà per aquí també per parlar del seu llibre. Ens hi posem? Vinga, va.
Una cançó per escoltar
I estem escoltant, Art és el primer tema del disc homònim d'Ull, el presentem avui aquí als Quatre Rius per obrir el dimarts a veure si ens aixequen una mica els ànims. Avui ens acompanya Jordi Llurba, aquí ja aprofito per donar-la. Benvinguda, bon dia i bona hora. Hola, bon dia i bona hora. Primer de tot, benvingut a casa teva, si és que hi ha casa d'algú, perquè això vol dir que has vingut la primera vegada, però que no serà l'última. Espero que no.
Escolta'm una cosa Jordi, la música sol explicar històries i em sembla que aquesta comença en un ateneu. Sí, l'ateneu popular, la fals, d'arters.
I parla també de la meva filla, de 7 anys. És un cant a la llibertat, que sigui lliure, que ningú l'amani, que no hagi de covallir i que pugui tenir una vida plena. I a la gent de l'Atenció d'Artes, també. Quan sembla que tot està fotut, et fots una espasa de fusta i una collassa de gel i tires cap endavant. T'anava a dir, Artés, què significa per tu?
Artés, sobretot la Teneu, que és el que coneixem més, però és l'espai físic. És un espai màgic per a nosaltres, és un espai petit, amb gent que ho fan tot per la cara, que és col·laboratiu, és d'esquerres, i hi ha un esperit molt xulo. Durant els últims vint anys hem anat vuit o nou vegades a tocar, i sempre ha sigut molt, cada vegada diferent, en diferents grups, diferents projectes, és com un referent.
És que mai he escoltat cap música dedicada o pensant també en la figura dels Ateneus i pel que representa pel nostre país, vaja. Clar, n'hi ha. Amb molts pobles de Catalunya n'hi ha. I vertebren el poble, verteben el jovent també. Per exemple, ara des de l'Ateneu d'Artes estan fent rifes i donatius per la Dana. Articulen i donen també la gent jove perquè es pugui expressar, gent diferent. És el que dius tu. Està poc tocat i s'hauria de parlar més dels Ateneus.
En aquest sentit, qui sou ull? Ull en aquest cas, d'entrada vam ser el Bataria i jo, el Dud i jo, que vam començar el projecte sols i ens vam anar afegint gent i ha acabat sent un disc col·lectiu. Vam començar la base de bateries, que és el Bataria i soc la guitarra i veu, vam gravar les bases i a partir d'aquí vam passar el material a tota una sèrie de gent, col·legues sobretot,
i gent que estimem ens ha anat tornant amor, amor en forma de música i que estan dintre del disc. I el que ens ha enviat la gent és el que realment ha sortit del disc. He tocat molt poca cosa. Aquesta manera de treballar és una cosa arrel de tot el que vam viure a la pandèmia i aquesta democratització de la distància o és una cosa que ja feies abans?
No, no, no, perquè vam gravar finals del 2012. Vam començar a gravar i la Gina ens va començar a enviar els col·legues material a partir del 23. Per tant, va ser necessitat, perquè és que estàvem dues persones soles. Com vam començar, va ser com un crit d'ajuda, ajudeu-nos, tio. Perquè et volem fer un disc i estem al dudillo sols. I la resposta va ser sensacional. Ha sigut un projecte de darrere, realment molt bonic, molt xulo.
És que al final també potser la màgia d'aquest projecte és que n'heu fet de la necessitat virtut. Exacte. T'ho dic perquè sempre m'ho diuen aquí, eh? Vull dir que em faig de la necessitat i em faig virtut. Sí, sí, sí. Potser us ha passat el mateix. No, no, exactament, igual. Perquè ja et dic, estàvem els dos sols i ho haguéssim pogut fer, eh? Jo hagués pogut fer les guitarres, els pontejos, els taclats, però hauria sigut petit, no? I ara és molt més gran.
Això m'encanta perquè li dona un caràcter com molt bucòlic per definició, és a dir, està gravat a Barcelona, Tarragona, Màlaga, Aivisa, Arters, evidentment com no podia ser d'altra manera, i en diferents espais. Sí, sí, diferents qualitats de gravació també, que tot això s'ha hagut d'encaixar perquè no està gravat a un estudi que té un som més homogènic.
Però té una textura molt viva també, no hi ha com a la vida, no hi ha coses que estan millor, coses que estan pitjor, coses que estan més ben gravades, d'altres no tant, però al final si les intentes, les tractes amb carinyo, totes poden arribar a un punt en comú molt xulo, no? I aquesta és la idea. Al final, no deixa de ser una aventura radicalment diferent el que havies viscut fins ara com a artista? Totalment. Totalment, bé, clar, jo sempre que havia gravat o el 95% dels grups graven en banda.
formes un grup, assages i vas a l'estudi de gravació, t'ajudes gent, col·labora, però en aquest aspecte va ser tot el contrari. I hem començat la casa pel sostre. Ha sigut molt divertit, ha sigut molt xulo. I sobretot això de tenir la gent que... amics que són molt importants i amigues de la teva vida que no ens tens a prop, i del que no hi són també, estan a dintre del disc. I per mi això és... potser és molt romàntic, però jo encaro la vida així una mica amb romanticisme, a veure si no t'enfonsa.
Ja t'ho he dit. I mira que són temps complicats pels optimistes i pels romàntics. Sí, s'ha de posar molt de voluntat. Ara mateix ho comentaves, també era, potser aquesta manera d'afrontar el procés creatiu, i especialment en la música, també era una necessitat com a artista?
No, total. Si el disc ha sortit per necessitat pura, perquè ningú n'esperava, érem dues persones. Vam gravar un quartet a un centre psic molt petit, les bateries, i a partir d'aquí, des d'un lloc molt petit, com si fos un panellet, ha anat creixent el pastís fins a fer-se gran. No gran amb nombres, sinó amb qualitat humana, al meu entendre. Després el disc agradarà més o agradarà menys, però està fet artesanalment i amb molt amor.
T'he de dir que normalment les millors històries solen sortir d'una taula d'un bar amb un parell de canyes. No sé si també va ser una miqueta el cas o era peu dret. Total, jo me'l dubto i amb els baterians coneixem des de fa 25 anys que juguem junts. I després de deixar el grup ens veiem i tal, però no teníem contacte tan directe. Estàvem presents i ens veiem i tal, però no. Deixes el grup i deixes també una mica de veure't tant, perquè és com una segona família, o una primera a vegades.
I ens vam trobar al carrer, me'n vaig anar a comprar uns pantalons. Me'n vaig trobar pel carrer i vaig dir, tío, necessito fer un disc. I el Ludiu, com que és col·lega, doncs fem-lo. I vam començar a assajar els dos, a calar de perro, i vam gravar els dos. I a partir d'aquí, és el que et deia, no?, s'ha anat fent gran. Però és una necessitat molt bàsica de fer música i de comunicar, no?, i d'estar a prop de la gent que estimem, que al final fem les cançons per la gent que estimem, no?
També t'he de dir, eh. És un hippie, tio, però... No, no, què va, què va. Ho dic benvingut, xiquis, només faltaria. T'anava a dir, normalment en un disc sempre intento buscar com el film narratiu que m'expliqui alguna cosa, però clar, és que jo també m'he quedat com a contrapèu, t'ho dic perquè amb el crossover aquest que comencem amb Artés, després passem amb l'homenatge a Scroto, no he pogut trobar-li el film, no sé si m'ho pots explicar tu. Sí, el film són els personatges, perquè és un disc molt de persones i personatges, no? Artés i espais.
hi ha una cançó dedicada a Scrotto, hi ha una altra dedicada a Sílvia Cristel i a Artés, parlo de la meva filla. A Barcelona es parla d'una amiga meva, és una història real d'amor, molt prohibida però molt xula. El fil serien les persones i com les veig i com les capto, com m'han arribat i com em vull comunicar amb elles. Tu supersticiós no ets gaire, no? No. T'ho dic perquè teniu 13 temes al disc.
Sí, no em toco, quan em passa alguna cosa em toco costat, això sí que m'ho faig. Però no m'ho l'agraden tretze, i tretze han quedat. A part és mola perquè són cançons que a vegades són molt curtes, hi ha tres o quatre cançons que duren un minut, un minut i mig. La més llarga fa tres minuts deu. O sigui, són petites pinzellades, el disc en total és un disc com si fos de punk del setanta, dura trenta o dos minuts, tretze cançons.
Sí, al final lliberes completament el tema de tempos i marcatges. Total. Intentem que no siguin gaire llargues. M'agraden les cançons ràpides i vinc del punt i m'agraden cançons directes i sense gaires floritures. En el respecte de llargar, perquè si no la cançó té un temps i si és un minut és un minut. T'anava a dir, entre tanta llum, alguna ombra devia haver-hi. No sé com ha estat aquest sal a la piscina també que t'has marcat, de veure quins han estat els moments allò que dius complicats, d'inflexió, com vegis.
Potser gent que m'hagués agradat que hagués participat i em va dir que no. Però vaig xocar-me amb el Quico, que era el baixista de nit, que m'hagués agradat que hagués participat però em va dir que no em ve de gust directament. És molt complicada, no és el moment i tal, perquè hi viu una masia al mig del camp i a tu què fem i tal, i em va dir que no. I em va saber que greu, però clar, penso, hòstia, he d'intentar ser positiu i pensar en tota la gent que m'ha dit que sí que és la majoria. Però m'hauria molat per carinyo, tampoc per res, sinó perquè hi fos.
Bé, per fer-lo partit. Per que estigués dintre. És una persona important a la meva vida i m'hauria mullat que hagués sigut... Però bé, em quedo amb tota la gent que ens ha dit que hagués sigut el 90%. És que al final podries resumir el teu disc com... És aquell sopar que intentes organitzar amb tots els col·legues, no? Que dius, vinga va, tu vina, vina, tu també... És una miqueta això. Sí, total. Seria com una festa aniversària, o sigui, un 40 anys, sí, podria ser això, sí.
En aquest sentit, més enllà de tot això, el gran repte que t'hagis pogut trobar a l'hora de teixir aquest disc.
El gran repte, ostres, intentar que la gent et pugui escoltar, és el més difícil. Quan comences de nou, i és un projecte que la gent no coneix, ni coneix el nom, ni coneix la història, començar de zero, i tampoc hem fet molts concerts per donar suport, per qüestions diverses, perquè al principi érem dos, també, i és complicat. És que la gent et pugui escoltar, no? Per això agraïm molt, i agraïm al Joan, que ens hagi ajudat, de poder obrir una finestra i que la gent escolti els temes, no? I puguin saber que al final és el que volem, no?
Creus que ara el panorama va estar més sobresaturat que en altres èpoques? És tot molt més ràpid, tio. Les coses es cremen molt més ràpid, passa tot massa volant, no? I amb el disc una de les estratègies que estem fent és de publicar un... hem fet un vídeo per cada cançó. Hem fet videoclips i hem fet videoarts, no?
i presentar cada setmana, per almenos, les xarxes, tenir... Doncs mira, cada setmana tindràs una cançó d'ull durant 12 setmanes o 13, no? I podràs tenir, almenos, que ens vegi igual el nombre de gent, no? Però podràs tenir un espai on puguis escoltar-nos i veure el que hem proposat, no? Perquè si no és que se'n va volant, tio, és tot molt... Piu! Això ja ho era fa 10 anys, nosaltres ja la nit ja fèiem cançons d'aquest tipus, no? Que tot va molt ràpid. Doncs clar, corregit i augmentat, no? En els principis de YouTube, en els principis de les xarxes... I clar, tot això es va fins que un dia petarà, suposo. Espero i desitjo.
És que et passa igual que a nosaltres. Vull dir, és que nosaltres som jugadors analògics en un món digital. I no sé si també tens aquesta sensació. Sí, sí, sí, no, totalment. Totalment estem una mica fora, no fora de lloc, però és que no som nosaltres, és el sistema el que proposa tot això. Nosaltres ens ho hem de menjar. L'única manera que hem de protestar és intentar aturar. Aturar la màquina, no? De totes les maneres que siguin, des dels carrers, des de la lluita social, perquè si no segueixen guanyant.
I al final aquest és el contrapès que marques i al final la industria ja sabem perfectament que ho enfoca cap a un costat o cap a un altre. Clar, quan van deixar el vinil, van deixar els CDs i tal, van dir, hòstia, ara tenim el streaming, doncs ara tirem pel streaming a tope. Ens encarreguem de la promoció, ens encarreguem del marketing, de fer els concerts.
i que tot vagi ràpid i cremant i cremant. No sé quantes cançons es publicen cada dia a Spotify i a Apple, però són milers, milions. Cada dia, cada minut, ara s'estan publicant 200 cançons. I a més el plantejament que tu fas, vull dir que és en un sentit, des de la indústria fan cançons més curtes perquè sigui un fast-food de la música i es puguin escoltar més reproduccions. No, nosaltres fem cançons curtes perquè ens surti així, però... Exacte, és diferent. Amb això hem coincidit, almenys.
Com algo hem pogut quadrar amb el sistema, no? Doncs mira, totes les fem perquè ja les fem abans. A vegades ens posem al mateix lloc. Heu pogut fer directes ja o...? Ara fem una ronda d'acústics per presentar el disc. Estem el 7 de desembre al centre social ocupat al Gato Muerta Hospitalet i el 28 estem a la Fira Vila Vinil de Vilafranca, tots concerts alternatius.
i a partir de finals de febrer, comencem ja a fer concerts ja en banda. Estem muntant banda per poder ensenyar els temes, passa que serà molt difícil perquè hi ha cinc guitarres diferents. Clar, és que com que te n'anava a dir, quants sou? De moment som quatre. Quatre? Sí. I jo toco la guitarra, estem buscant guitarra també, perquè jo toco la guitarra clàssica però la toco com si fos elèctrica, la toco amb distorsió o amb ampli.
i estem muntant banda, però clar, serà difícil reproduir-ho, serà una altra cosa. M'agrada molt diferenciar el que és el disc, del que és el directe, no? I si hi ha coses que no estan al disc i no estan al directe, doncs no passa res. És el que t'anava a dir, com faràs aquesta transició? Impossible. Hauríem de fer la reunió, dius tu. Hauríem de fer una reunió cada molt que féssim i juntar, jo què sé, 10 o 12 persones per poder fer cada cançó amb els artistes que han participat a cada cançó. Si és impossible. Pot haver col·laboracions puntuals, però clar, són gent que viu a fora la majoria.
Suposo que al final v'intentaràs fer una cosa al màxim de fidel respecte al missatge que no pas tant des de la sonoritat, no? Exacte, exacte. Serà la veu, serà la textura, serà la bateria, farem el que podrem. I amb molta actitud intentant que s'apropi al màxim, però és impossible. Anoubile, m'he d'acostumar a no donar la resposta mentre estic fent la pregunta. Això és de primer de periodisme, tio. Vull dir, m'acabo de fer ara... Un spoiler que no s'ha notat, eh? No, s'ha notat, ha quedat bé.
Entenc que il·lusionadíssim d'aquest fill musical que t'acaba de sortir. La cosa és, entenem que ja entrarem en roda perquè a partir del 2025 puguin haver-hi directes, com dius en banda. Sí, la idea és treure, bueno, la idea ho estem treballant, treure'n vinil a finals de febrer i començar ja a girar, a fer concerts. També li aprofito a totes les ràdios i mitjans que vaig fer aprofito que estem fent muntant la gira Ull, que és la mancomunitat de Plaules Ull i de Kona, Ullà, Ull Estret.
El Tafulla, tots els noms que tenen ull al seu nom. Ah, no sabia que existeix això. Sí, sí, bueno, ho he fet i existeix ja.
Fem una mal comunitat de com... saps que eres la germana amb paules de França, amb paules de Catalunya, quan la germana a voltant d'ull, doncs diferents paules. A Girona és on en tenim més, tenim Ullà, Ull Estret... Sí que en tenim uns quants. Sí. Hòstia, Palafrugell? No. Però bueno, tenim Alta Fuia, tenim Ull de Cona, Ull de Molins... Hi ha uns quants, hi ha entre 9 i 10. I estem intentant moure per poder fer tots els concerts que tenen Ull al seu nom, no? Seria una germana òtxula.
Jo t'ho dic perquè ja per últim entenc que si fem la ruta Girona i ens anem cap al Bages i ens anem a Arters, més o menys ens quadra el disc amb el trajecte, el podem escoltar una vegada o dues. Ens recomanes anar a Arters?
Us arreglo molt, sobretot si al poble també la zona és bonica i la teneu, us rebran de l'hòstia. Són superbona gent, preus populars i una lluita. Si animem la teva carta de presentació, no sé si ens anirà millor això. Bueno, prova-ho. Jo crec que sí. Tenim molt bo. I hem d'anar presentant el disc, evidentment. Sí, el presentareu allà, no? Sí, és el poble que ens fa més il·lusió. Que bé.
Doncs escolta'm una cosa, Jordi, moltíssimes gràcies per haver-nos presentat aquest projecte avui, aquest disc artés, i re, l'únic que em queda és convidar-te una altra vegada aquí, és benvingut a casa teva, si és que hi ha casa d'algú. Moltíssimes gràcies. I m'agraïs vos molt, confia en la banda i aposta per nosaltres.
Santa Eulàlia es vol drogar i les grives obren pas. L'agost un vell amant que molts anys veurem brillar. L'agost un vell amant que molts anys veurem despertar.
Comença a anar tardor, hi haurà feina, hi haurà amor. Veig bulles als carrers i ganyotes, al cel, al cel, al cel obert. Oirem l'oblis, o veuràs de més. Sant Aulà li arriba la gent
perquè està tard o aparem en gris, que de sobte apareix un petit estiu. Comença la tardor i ahora feina i ahora amor.
Vull follars als carrers i ganyetes al cel, al cel, al cel uve.
Serem tossuts i encendrem cinc espelmes del vent. Si s'apaguen, la tirem. Si segueixen cremant, creixerem. Ja veurem. Serem vells divertits de cadents, parlarem dels bons temps. Clavarem punxats als certs, allà on visquin els banquers.
Ens estimarem com un gos estima un jaspí ple de tosses i pis, sabria viure sense ell. Robarem els valents unes corna de l'ell si dubtem el moment de salçar la paret. Tu cauràs, jo cauré.
Trobem-nos en aquell tros darrere de saber-nos present, futur i no res. A veure si ens deixen ser, a veure si podem ser. Com ens estimarem, com un gos estima un jaspell ple de pusses i pells, sabria viure sent ell. Robarem els valents una esporna de l'er, si dubtem el moment de saltar la paret. Tots altres i jo
Si jo cauré, tens de pulses i pins, saltarem la paret, saltarem la paret que no es deixa saltar.
Saltarem la paret que no es deixa saltar. Saltarem la paret que no es deixa saltar. Saltarem la paret que no es deixa. I t'estimaré com un gos estima on ja és vell ple de posses i pells. Sabria viure sense ell. No cauràs i jo cauré plens de posses i pells.
saltarem la paret que no es deixa saltar Maria, Mercè, Mercè
Primer Cafè Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi!
Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repasse a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Som gent de Girona. Som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa, afronta-ho. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repasse a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Fútbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La gironina.
Girona a Fons, el programa on cada setmana analitzem en profunditat els temes d'actualitat de Girona. Amb anàlisi, entrevistes, debat i la veu dels experts. Cada divendres de 10 a 11, Girona a Fons, amb Oriol Mas. A Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Som la teva veu. Som la Gironina. Els Quatre Rius.
El Magazine Matinal opera la ciutat.
I fem un cop d'ull a l'agenda quan ja passem de pocs minuts al punt de dos quarts de dotze del matí. Avui ens n'anem fins a la casa de cultura i és que dos quarts de vuit del vespre el meteoròleg de TV3, Enric Agut, ens parlarà sobre la fotografia del paisatge. Per això mateix hem volgut parlar amb ell. Aviam si ens agafava el telèfon i em sembla que sí. Enric, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Amb ganes ja de venir cap a Girona. Em sembla que Girona sempre és una ciutat que convida i bastant agradable per passar-hi una estona.
Sí, sí, sempre hi vaig. Ja anava de jovenet. Jo soc de l'àrea de Barcelona, però quan estudiava física sempre que hi havia les festes dels anarcis, allà hi era.
Sí, sí, sí, no em perdia ni una. I feia més fred, aleshores, perquè havia d'esperar el tren i feia un fred que palava. Em sembla que no hauràs d'esperar el tren avui, perquè és un horari bastant digne. I és que a dos de vuit, en clau d'aquesta exposició que marca Lluís Roura, 80 anys de memòries, tenim aquesta conferència per part teva parlant de fotografia del paisatge.
Sí, paisatge i també temes metropològics. Avui posem en valor el vessant de fotògraf de Lluís Roura a través d'una selecció de fotos, de temàtica, com tu comentaves, de paisatge i també del temps. Hem escollit
Són bastantes fotos, una xixantena de 200 que tenia i les hem reduït a 60 i farem un repàs a temes pròpies aquí de la comarca, a la tramuntana, després també les onades, tempestes, llampagades, passen també fotografies de paisatge, algunes històriques com incendis que han hagut aquí a la comarca,
avivats pel vent, o també imatges de flamencs, d'estornells, que ara és l'època dels estornells, dels estols estornells. I farem un repàs d'aquest vessant d'en Lluís. Ell sent devoció per la pintura, però també sent devoció per l'artografia. I es nota que, tot i que ell diu que no té tècnica fotogràfica, si no controla el tema de la velocitat, diafragma és el que diu ell, igualment es nota que domina molt l'espai, la composició, és una artista o porta la sang,
i no només amb la pintura, sinó també amb les fotografies es nota. Quan envia unes imatges a TV3, doncs abans obrir la fotografia seva ja sé que estarà bé. És a dir que farem un repàs d'aquesta obra seva en clau de fotografia.
T'anava a dir, en cas que la gent no pogués anar a la casa de cultura aquesta tarda, t'ho dic perquè mai se sap, aviam si tindrem el play tot plegat, parles que també comentareu una miqueta les variables climatològiques que cal tenir en compte per a una bona fotografia. Així, a caire de resum, quines recomanacions donaries i més a nosaltres que ens agrada ara fer tanta fotografia amb el telèfon mòbil? Doncs és molt important un domini de l'espai.
Col·locar bé els elements, jugar amb la llum. Aviam, jo sobretot en el dia d'avui el que parlaré és de les fotografies del Lluís i aniré més enllà a nivell meteorològic. O sigui, jo expert en fotografia no soc. Jo parlaré amb la visió d'un meteoròleg, les fotografies que ell ha anat fent durant
els últims 20 anys. Més que tractar els colors, faré una fusió de la fotografia i de l'element meteorològic. Destaco algunes perquè té un interès meteorològic, però algunes tenen un interès també paisajístic, de fauna, de les comarques de Girona. Jo, sobretot, ho encamino cap a aquesta banda. Llavors, per exemple, hi ha una fotografia que és molt bonica, en la qual es veu un sol més aviat amarronat, potent però amarronat,
Jo aniré més enllà i explicaré per què es veia el sol d'aquesta manera amb aquesta tonalitat. I llavors ensenyaré una fotografia de satèl·lit en què es veu tot un pulsim del Sahara que provocava que la foto d'en Lluís tingués aquesta tonalitat.
Fem-ho diferent, Enric. Com que em sembla que més val una imatge que mil paraules, jo ja tenc les mil paraules i si voleu veure imatges i si voleu que us les expliquin, avui Enric Agut a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona a partir de dos quarts de vuit del vespre. Enric, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona. Vagis on vagis.
El Primer Cafè Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafany, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat.
I quan ja encarem la recta final del programa d'avui, els 4 rius, Girona FM...
Arnau Vila, m'hauria agradat conèixer-t'hi. Sí? Sí. Doncs aquí em tens. És una frase molt bonica, eh? La veritat és que sí. Doncs és una frase molt bonica, però que a més a més també ens serveix per a la proposta literària d'avui, i és que és el títol del llibre de Fel Peixedes. Aquí em sembla que li sobren bastant les presentacions, especialment al nostre país, però per si de cas Fel Peixedes. Bon dia, Igonor. Bon dia. Què tal? Benvingut a casa teva, eh? Bé. És que hi ha casa d'algú. Molt bé. Sí, sí, encantat de ser aquí una vegada més. T'he de dir, a mi el títol m'ha fascinat bastant.
Em sembla que és aquells títols que conviden directament a agafar-lo. És que com un títol molt real. M'hauria agradat conèixer-te. Quan estava escrivint, em vaig adonar que quan acabava ja la història, vaig pensar...
M'hauria agradat conèixer el meu avi, saps? I, per tant, quan ho vaig escriure a l'editorial em van dir... perquè el primer títol de treball, quan vaig començar a escriure, era el Soxofonista a la vall, no? Arbústices a la vall, el Soxofonista a la vall... i quan... em van dir, vols dir? No ho veiem clar, que hosti, no ho sé... i un dia xerrant... m'han dit... i m'hauria agradat conèixer, hosti, m'agradava molt.
i en principi era m'hauria agradat conèixer avi i al final va quedar m'hauria agradat conèixer perquè així és més obert al final cadascú pot dir a qui li hauria agradat conèixer i per tant res, contents del títol i contents del llibre per presentar el llibre expliques una anècdota amb la teva àvia i és que et diu avui on vas a treballar
Sí, sí, clar, jo vaig ser peixeter durant deu anys i de cop i volta em començo a adonar que no em... bueno, des del primer dia em vaig adonar que no m'interessava gaire la peixeteria, però no vaig voler estudiar i per tant la meva mare em va fer anar a treballar al negoci de casa i hi ha un moment que em revelo i me n'adono que jo el que vull és ser actor.
això suposa moltes tensions a casa i hi ha un moment que plego, que ens venem la peixeteria i per tant jo començo a fer teatre, però fer teatre volia dir tres funcions l'any perquè si no ens coneixíem ni Déu, no teníem feina. Estajava, m'escrivia, em trucava a molts ajuntaments però el meu entorn, la família i els amics va ser un moment d'aquest tio està loco, aquest tio què fa ara? I el primer cop que algú, va ser la meva àvia marxant a un bolo bilubi
Em va dir on vas a treballar i jo li vaig dir que ja no tinc la peixateria. La gent et ve a veure actuar però tu has de ser conscient que vas a treballar, això és la teva feina.
I allò em va fer obrir els ulls, em va fer obrir els ulls de dir, sí, doncs és veritat, em va encoratjar, era la primera persona que confiava en mi, que allò seria la meva feina, i per altre costat em posava la pressió de dir, però hi, hi, ha, ha, i posem-s'hi en sèrio aquí. I això m'ho va dir ella perquè va conviure durant molts i molts anys, als anys cinquanta, amb un músic professional, i per tant sabia el que s'oposava, pujar a un escenari.
És que estàs explicant la narrativa d'una altra època on tot el que tingués a veure amb l'art, amb en aquest cas, vull dir, amb ser artista, volia dir una faràndula que era com molt mal vista i molt perillosa. Sí, sí, sí. A més, a aquella època, imagina't, jo explico l'anècdota de que jo vaig a fer un volo a Lleida i tinc el volo a les 9 i puc marxar a Darbussis a les 5, perquè sé que a les 7 soc al teatre.
i tinc una horeta i mitja per estar allà, parlar amb els tècnics, provar els micros, preparar-nos i actuem a les 9, acabem a quants d'11, a quants d'1 sóc a casa. El meu avi anava a actuar allà i devia dir a les 6 de matí marxar a peu fins a Ustalric a buscar el tren, el tren quan passava a cap de no sé quan arribaven a l'estació de caldes de Malavella, allà anaven a peu fins al local de saig de l'orquestra, arribava el bus i aquell bus per arribar allà i de podria estar a 6 hores.
acabaven la funció i es quedaven a dormir a casa de gent del poble que els convidaven a dormir perquè tornar era impossible a aquelles hores de nit. Per tant, fer un bolo volia dir moltes i moltes hores en unes condicions molt precàries, amb una alimentació a ratos molt justa, volia dir que t'havia d'agradar molt l'ofici per dedicar-te a ser músic.
I era un sacrifici molt gran pel músic i per a la família. I al final et veus reflexat en aquest paral·lelisme amb el teu avi? Sí, clar jo, amb 27 anys, quan decideixo que soc actor i que deixo la peixeteria, moltes nits, quan no teníem feina, em posava allà pensant, i ara a mi què m'ha agafat? I per què això? I guanyava molt bé la vida, tenia un pap, tenia una peixeteria...
i de cop i volta el meu cervell em comença a dir que no soc feliç i que havia de fer una altra cosa i vaig estar molts anys que no entenia el perquè i ara, havent buscat la història del meu avi bueno, hi ha aquest punt genètic, aquesta cosa de rebel·lió que al final el meu pare i el meu tio, que també van ser músics però que no van exercir perquè no es van rebel·lar passa una altra generació, arribo jo jo no soc músic perquè no tinc el do, jo volia ser músic i vaig a l'escola de jazz de Girona però
El quart dia me n'adono que no me'n surto i en canvi vaig a l'escola de teatre i allà sortir i dir jo la soc en Fede, la gent reia, veig que és molt més fàcil ser actor que ser músic. I una vegada més doncs un faixet es revela contra la família, contra el guió de vida que t'he escrit i diu no, no, jo això no ho vull, jo me la vull provada de fer el que em ve de gust i el que m'agrada. I això suposo que és molt addictiu, t'ho dic perquè un cop saltes la primera vegada a la piscina i veus que hi ha una mica d'aigua.
Això ja ho fas tota la vida, eh? Sí, sí, sí. Tot i que el primer cop no sé ni si viu ni una mica d'aigua. Jo diria que el primer cop ens han llançat en una piscina. Jo recordo els primers dies, jo tinc un pis de solter, que és on instal·lem l'oficina primera de Teatre Garrilla.
i un dia encara no ens dèiem ni Tere Garrilla, estàvem allà i vam dir, bueno, què fem, doncs som actors professionals, vale, vale, som actors professionals i comencem a fer trucades als ajuntaments i jo parlava, per exemple, amb aquells de casa meu, i què, com aneu? Bé, bé, però hi ha feina o no? Bueno, no, però bueno, els actors professionals ja ho teníem això, que hi ha moments que no hi ha feina, em van dir, però quin actor professional? Dropo! Saps? Vull dir que va ser moments molt...
molt durs, però bueno, també hi ha aquell cop de sort d'aparèixer en un moment que... jo sempre dic que hi ha gent molt més potent que nosaltres, hi ha gent molt bona, però a vegades la sort també ajuda, apareix en aquell moment que no sé per què era com...
Vam aparèixer en un moment que la gent ho va comprar decidint la proposta i això ens va ajudar a portar 27 anys ja al de l'escenari guanyant-nos la vida, no? Bueno, i també al final ramar contra corrent, volia dir que si ho fas només un dia no serveix per res, si ho fas un any és diferent, no? Sí, sí, quan ara la vida va molt bé però vam passar uns anys que...
Clar, que no guanyàvem ni cinc, és que no fèiem bolos, i si fèiem bolos, els diners que guanyàvem els fèiem servir per comprar una furgoneta, per pagar el lloguer d'una oficina, per pagar material de focus, per tenir el nostre equipament, i llavors cobrava'm el just,
Però ho feies amb tanta il·lusió i amb tanta energia que en aquell moment no ens va importar, al contrari. És la sensació que estàvem fent una cosa molt grossa. I això va ser molt potent. Va arribar abans aquest toc de sort que no passa al mal d'esquena, per entendre'ns.
Sí, anava bastant lligat, eh, perquè jo quan era baixetem als d'Esquena ja en tenia bastant. Vull dir que aquell moment era més físic, quan vaig començar amb teatre amb el patiment, que els dolors de neguit van sempre als lumbars, doncs també, però vaja, es portava molt bé sabent que veies que allò anava creixent i anava per bon camí. Què ens expliques al llibre?
El llibre explico la descoberta que faig de la vida del meu avi. Jo havia sentit explicar a la meva àvia que l'avi havia renunciat a ser pagès, era l'hereu d'una masia d'arbúcies, amb les seves terres, amb els seus camps de bestiar, i ell amb 15 anys els diu a casa seu que ell vol ser músic.
I, per tant, jo sabia això, però no sabia res més. I això ho explico un dia a RAC1, al programa Islàndia, que col·laborava amb l'Obert Om, i dic, però és que no sé res més del meu avi. I aquell mateix dia, la màgia de la ràdio que us haig d'explicar, va trucar un uient, Josep Loredo, de Santa Coloma a Farnès, un músic jubilat, nascut a Mer, que em truca a producció i parla amb l'Eve, li dic infaixades que si vols saber més coses del seu avi, jo en sé moltes, de coses del seu avi. Hòstia, clar, quan va acabar el programa vaig anar a decidir de trucar-lo.
i m'explica que té un bloc, una pàgina web que es diu Orquestres de Catalunya on hi ha centenars de fotos de tots els orquestres de cent anys enrere a la història dels orquestres d'aquest país i clar, m'enganxo en aquell bloc, descobreixo fotos del meu avi amb orquestres que no sabia ni que havia tocat
i a partir d'aquí comencen els exercicis d'arbúcies, la mili, la guerra... Parlo amb el meu pare, que tenim una típica conversa pare i fill dels anys 70, i aquí s'acaba tot. Per tant, començo a parlar amb el meu tio, que donen el procés. El meu germà, el meu pare, ha mort, però també tinc unes converses molt xules, i per tant, descobreixo tota una vida de la família Feixedes que desconeixia totalment,
i conec el meu avi, però conec el meu pare, i em conec a mi, i entenc moltes coses. I jo, quan escric tot això, amb cap intenció de fer el llibre, jo ho escric, per necessitat d'escriure-ho, i va un moment que vaig pensar, mira, tot això que escric, els meus fills, quan siguin grans, no hauran de fer això que faig jo, sabran la part de feixades d'on venim, després la part forç de la seva mare s'espavilaran ja, però jo faig aquesta feina, i llavors resulta que això va anar creixent fins a publicar-se el llibre. En aquest sentit, vull dir,
A casa no se'n parlava, de l'avi? No. No, perquè quan la iaia explicava històries de l'avi músic jo era adolescent, 18 anys, 20 anys, i feia rotllo. Si t'entrava per una orella, te'n sortia per una altra. I llavors és quan me n'he rependit tants cops de dir tant de bo i hagués escoltat més l'àvia, però els meus fills tenen el llibre i jo el tenia allà, que no els interessa per re.
I faig la conya de dir que quan siguem grans ja el llegireu i diré, hòstia, ara el pare ja no hi has de preguntar per què escriu això, no? I ja és llei de vida quan som joves. Hi ha un moment que no ens interessa gaire la vida dels nostres avantpassats. I per tant, jo segurament alguna cosa més m'havia explicat l'àvia però el meu cervell no ho havia retingut. Per tant, tot el que descobreixo ara,
Jo em pensava que érem dos germans, el meu avi, érem sis. Jo no vaig saber que el meu pare sabia que el meu pare havia anat a provar pel Barça. No vaig saber que havia entrenat a dins el bastidor amb en Charlie Reixac, que va estar a punt de fitxar pel Barça. No vaig saber que el meu avi torna de Suïs aquí abans de morir amb tren i el sol. Tota una sèrie de històries que m'han ajudat a entendre d'on vinc i qui soc. És el que t'anava a dir. És un canvi de percepció que el notes en el teu dia a dia.
No, no tant, però sí que van ser uns mesos... Acabo el llibre també dient... Em va saber greu acabar d'explicar la història de l'avi perquè van ser uns mesos que vaig estar immers en aquesta història. Van ser uns mesos que acabava de sopar i...
Nosaltres a casa acabàvem a sopar i posàvem una sèrie, i teníem dos o tres sèries a la vegada, i van estar quatre o cinc mesos, que la meva dona va dir que no escrivia ben sopat mai, anava a escriure fins a les quatre del matí, i jo buscava informació, i les converses que havia gravat, doncs d'escriure-les...
i van ser uns mesos que em va canviar la vida aquest llibre. Per sort, quan vaig haver acabat vaig tornar a les meves rutines i vaig disfrutar-ho molt, però també vaig patir-ho perquè hi havia moments dolorosos, parlar de la mort de la meva mare, parlar de la mort del meu avi...
Va ser un viatge d'emocions molt bèsties i que ho vaig disfrutar molt i molt. Perquè no ets el primer que fa aquesta mirada retrospectiva una miqueta, no només a la persona, sinó també als seus orígens, i tothom ho resumeix com una catarsi pura lluna.
Suposo que a l'edat hi ha un punt professionalment... tinc la feina estable, tinc molta feina, estic molt content, no em preocupa gaire laboralment. A nivell familiar els meus fills ja són adolescents, per tant, la meva fa la seva.
I dius, i ara què faig? Tot va bé, tot organitzat, tot... I com que soc jo aquí, d'on vinc? I cap on vaig, suposo. I aquí és on, a partir d'aquesta petita espurna que em diguin que tinc fotos i que tinc alguna cosa de ser el teu avi, comencen a estirar el fil.
I és addictiu, això sí que és addictiu, perquè t'interesses de coses que a vegades són petits detalls, petites tonteries, que fan molta gràcia i que escriure-les i tenir-les allà, jo crec que ho recomana a tothom que ho faci. No cal publicar el llibre, si convé, però escriure i saber d'on venim i qui som i què vam fer els nostres avantpassats, jo ho recomano perquè és un viatge emocional molt xulo. T'ha fet feliç sentir-te identificat amb el teu avi?
M'ha agradat molt, m'ha agradat molt tenir com la percepció que molta gent que ha llegit el llibre m'envia emails o m'envia missatges per xarxes i em diu, el teu avi allà on sigui ja està molt orgullós i a mi això em fa molt content.
No sóc creient, però al final també creus o vols creure que alguna cosa hi ha, perquè si no tot és molt trist, no? Si doncs marxem d'aquí ja no hi ha res més. Llavors vaig pensar si l'avi estaria content si llegís el llibre, no? I també penso si si hi hagués l'avi estic convençut que m'hagués ajudat a tirar endavant una mica la carrera de músic, no? M'hauria agradat conèixer l'avi, m'hauria agradat m'imaginar moltes vegades, jo vaig estudiar guitarra, el meu pare toca el saxo també, el piano,
i a vegades tocava amb una mica, i ara t'agrada pensar que si sigués avui l'avi m'imaginava les 3 feixades en un espai de saig, tocant algun tema tots 3 junts, i per tant això, que al final quan acabes d'explicar la història dius, hòstia que guai, i que guai, i m'hauria agradat coneixe't.
De fet diuen que fer-se gran també és conèixer-les una miqueta a si mateix. Sí, fer-se gran, l'únic de bo que tens això. Fer-se gran és una merda. Per què? Jo avui m'he aixegat, em fotia mal el genoll, l'estómac no saps per què, un dia t'aixeques i no està fent mal el sopar, un altre dia l'esquena no sé quan, és un desastre.
No puc anar a córrer perquè tinc una bursitis al genoll, etcètera, etcètera. Ara baixava, m'ha trucat un col·lega meu dient, hòstia, avui no he dormit, no sé què em passa, he d'anar al metge, però què té, no ho sé. Però, en canvi, al teu cervell hi ha una frase mítica, és un tòpic que és amb la teva edat i la meva experiència, que llavors ho entens.
25 anys, si tinguéssim el servei que tenim ara amb 50 quadres, seríem els putos amos. Perquè sí que ens fem grans i almenys tinc la sensació que ens fem més avis, però el cos no acompanya tant. M'hauria agradat conèixer, és una cosa que ja no podré dir, Fel, perquè ja t'he conegut afortunadament, i vaja, ja et dic, el títol convenç gairebé tant com la història que ens expliques.
Feu baixeres, moltíssimes gràcies. Un plaer disposar. Gràcies.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat. La ràdio de Girona, vagis on vagis.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
A Girona FM. La gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla.
Hasta luego, cocodrilo. No pas hasta de caïna. Hasta luego, cocodrilo. Vivint a través de presents que es tallen i s'apul·licen tots sis d'ells.
Tinc una màquina de temps al ventre que em digereix els sentiments i em recarga les poders. Rallots de viules i retardat lluny del cercle, mitja espiritualitat, volen partícules de realitat. Jo les miro,
Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.
És demà 19 de novembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya.