Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fan d'Or de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
Som la teva veu. Som la gironina.
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dimarts 28 de gener de 2025. Avui ens hem despertat amb una notícia molt dolça. Nou pastisseries gironines entre les millors de Catalunya. Concretament, la pastisseria Tornès de Girona s'emporta a la fava d'or per cinquè any consecutiu. Com de boniques són les pastisseries que ens recorden com de dolces poden ser les coses. Que un bon dolç sempre ens anima una mica més entre setmana.
I parlant de dolços, la cosa més dolça que us podeu trobar en aquesta vida, probablement també en una ràdio. Arnau Vila, bon dia, bon dia. Jo crec que em guanyes, eh? Jo? Jo crec que sí. Sí que sóc molt d'ensabonar, jo, però cada vegada menys. Cada vegada menys. Jo em parto sol a l'euro, eh? Sóc més agri. Agri? Home, els agris també, no ho sé, a mi les coses agres també m'agraden. Els pomelos, per exemple, estan bé també.
Bé, sí, depèn. Depèn de... Agredols, agredols. Sí, soc bastant agredols. Bé, això està bé, això està bé. En qualsevol cas, Arnau Vila, com estàs? De dimarts? De dimarts, sí, avançant aquesta setmana, demà ja és dimecres. Sempre hem de mirar endavant, demà ja és dimecres. Us fa un bon dia, per fer un vermut. Sí, sí, avui, la veritat és que, de moment, aprofiteu aquest sol, perquè en Luis Mivans al matí ens ha comentat que sí que és veritat que es pot ennoblar una mica la cosa, però vaja, de moment tenim aquest sol radiant a la nostra.
Sí, sí, d'aquí una estoneta estaré en una terrassa també per... Ah, val, una terrassa, aviam si aprofitant el dia si de cas. Avui qui aprofitarà també molt el dia és la nova associació gironina de cinema independent. Podrem parlar amb ells, també parlarem amb professionals de l'esport i acabarem parlant amb els nostres psicòlegs de capçalera sobre xarxes socials. En qualsevol cas, Arnau Vila... Ens hi posem. Vinga, va.
I ja ho hem dit, avui presentació de l'Associació Gironina de Cinema Independent, amb la presència de Jaume Ripoll, fundador i director de Filmin, que presentarà també el seu llibre Videoclub. En aquest sentit, si havíem de parlar de cinema i de Girona, ah, per cert, avui a les 7 de la tarda al Modern, si havíem de parlar de cinema i de Girona, inevitablement havíem de parlar amb Jep Soler. Bon dia i bona hora.
Què tal, bon dia, com estem? És que jo estava pensant, Geb, i em sembla que ets com... alguna cosa així com el monarca de l'associacionisme de Girona. T'ho dic perquè estàs ficat a tot arreu, tio.
Sí, bé, això en parlarem un altre dia, si vols, eh? No sé si no, monarca o no sé com definir-ho, això. Però bé, home, soc un tio curiós, ja ho saps. La curiositat a vegades fa que, bueno, que vagis tocant bastantes tecles i que et posis a llocs on hi ha bona gent. I en aquesta associació que presentarem aquest vespre hi ha bona gent. Associació Gironina de Cirema Independent, d'on surt la idea?
Mira, la idea bàsicament surt perquè tenim ganes de fer un festival de cinema a Girona i és el que presentem avui. A més a més que posareu cara a la gent que forma part d'aquest, a algunes de les persones que formem part d'aquesta associació, també tenim ganes de presentar una mica el que volem fer en els pròxims anys i en el pròxim temps.
i que duri tant com pugui i que es faci gran. Perquè és un projecte bastant ambiciós que nosaltres li anomenem la setmana. Farem un festival necessitament dependent aquí a la ciutat de Girona, que es dirà la setmana. Per tant, ja podeu veure com més o menys la durada...
del festival que més o menys serà i el que volem fer és un punt de trobada on es puguin reunir durant aquesta setmana distribuïdors, productors, espectadors de cinema exhibidors d'altres cinemes de Catalunya o d'allà on vulguin venir per parlar de cine i per parlar d'aquest cinema independent que està moltes vegades fora dels grans majors o dels cercles
habituals de cinema de multissala, i per tant volem fer una setmana on hi hagi xerrades, on hi hagi films inèdits que hi hagi a concurs, bastantes coses més que irem desvetllant a mesura que vagin a treure les dates. En aquest sentit qui us heu ajuntat, més o menys? Em sembla que també hi ha el Carles Ribas, no? Bueno, els noms no importen gaire, ja ens coneixereu, heu de venir avui a veure'ns, no?
No va de nom, sinó que va de ganes i d'il·lusió de fer coses al voltant del cinema i a Girona.
la nostra ciutat, perquè també és important que aquesta setmana no només es pugui veure cinema, sinó que la gent que vingui coneixi la ciutat, dormi, dini, mengi, gasti diners a Girona, i per tant volem fer això, fer xerrades, fer col·loquis, que durant aquesta setmana es respiri cinema, i si pot ser cinema independent millor que és el que ens agrada a nosaltres, cinema independent,
Ara pensa que es fan tantes pel·lis en el món mundial que la gent amb el mòbil pot fer una pel·li amb una càmera, la gent té tantes idees, tantes ganes d'expressar que a vegades no sap on projectar-ho, això. I el que nosaltres volem fer és això, que la gent que creï cinema tingui l'oportunitat de presentar-se al nostre festival i el premi principal d'aquest festival serà garantir-li una distribució i que es pugui estrenar aquest producte amb cinemes
de tota l'estat espanyol. En aquest sentit, contribuïu una miqueta més en l'ecosistema que ja tenim muntat aquí a Girona, eh? Ho dic, Museu del Cinema, Cinema Trufo... Sí, home, és que és una ciutat que respira cinema ja per si, doncs volem que també... A més a més, també hi ha altres festivals, eh? També hi ha la Cocollona dedicada a cinemes de terror, hi ha el Festival de Cinema de Girona, hi ha moltes...
coses que envolten la ciutat i nosaltres volem concentrar en una setmana tot l'art cinematogràfic que puguem i que la gent ho pugui disfrutar Has explicat molt bé que a les set hi ha la presentació del llibre videoclub amb Jaume Ripoll després a les vuit
Farem això que estic fent una mica ara, presentarem aquesta setmana, coneixereu algunes de les cares visibles de l'associació que hi haurà al darrere de tot això, i després farem una preestrena exclusiva del catàleg que té Filmin. Filmin no només és una plataforma de vídeo sota demanda a la xarxa, sinó que també s'encarreguen de distribuir cinema independent. I per tant, avui podrem veure la pel·lícula Limonov, que s'estrenarà
el 21 de febrer a les xarxes comercials i tindrem en exclusiva aquesta preestrena per a tota la gent que vingui. És activitat gratuïta, per tant, jo crec que t'ho passarem molt bé a partir de les 7 de la tarda. És el que anàvem a dir, és també tota una declaració d'intencions, aquesta primera xerrada, aquesta presentació amb el Jaume Ripoll, que també serveix una miqueta com aquesta primera pedra del camí. Home, per nosaltres és fantàstic el nostre padrí de bateig,
sigui una persona tan influent i tan important com en Jaume Ripoll, que crec que parlant de cinema, de cinema independent, de cinema de tota la vida, és una persona que ens ho farà passar molt bé el dia d'avui. I hem parlat també, i t'anava a dir, la localització, el modern. Bé, la xerrada serà modern, el...
El primer pis, i després la projecció serà en el Trufó, que és l'emblema, jo crec, de Catalunya de cinema independent, ja no només Girona, sinó que crec que és un d'aquests cinemes que, si parlem de cinema independent, segurament antigament hauríem parlat dels Verdi, que encara hi continua, hauríem parlat del Renoir, i ara hem de parlar també del Trufó, que és el gran cinema independent de Catalunya.
de tot Catalunya, diríem, o del món mundial, si vols, com ho fem. De quan estem parlant d'aquesta setmana? Setmana? La setmana, quan la tenim prevista?
El mes de juny. Les dates encara, sí, això serà el mes de juny, ara presentem i després, bueno, dia a dia us irem informant de com la gent va presentar els films, quina selecció farem, qui formarà part del jurat, de totes aquestes coses ja s'aniran desvetllant en les properes setmanes i propers mesos per començar ja a fer difusió. Avui ja és com l'aposta de l'argo.
i després ja veurem com... Ja us direm tot l'altre i ja ho direm dient a poc a poc, si no, no podrem tornar a venir a explicar-ho. Doncs mira, també té raó, Jep Soler, si de cas ho deixem per un altre dia i fem la posada de llarg d'una altra manera. Sí, i us esperem a tots avui, 7 de la tarda, al Modern, i després us quedeu a la projecció a les 8 i ens coneixeu tots plegats.
Com hem dit, presentació de l'Associació Gironina de Cinema Independent. Avui amb Jaume Ripoll, de Filmin, que presentarà el seu llibre Videoclub. Gepi, moltes gràcies per tot. Una abraçada ben fort. Doncs apa, ens veiem aviat. Un abraçada a tots. Adéu.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fan d'Or de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
Som la teva veu. Som la gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat.
Girona FM, la teva ràdio, la gironina. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Som la teva veu. Som la gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
I ara feia dies que no parlàvem amb els professionals de l'activitat física i de l'esport, de la mà de Coplef, que avui ens acompanya, Lalla Planella. Bon dia i bona hora. Bon dia. Tu ets entrenadora i també preparadora física de l'equip de bàsquet en cadira de rodes del bàsquet Girona, si no m'equivoco. Correcte. A més a més, amb experiència també a la selecció espanyola, a la catalana, tota una trajectòria ja.
Porto un temps ja, sí. T'anava a dir, primer de tot, com és la teva experiència personal des del punt de vista d'entrenadora en aquest esport? Com és? És rara perquè realment jo vinc del futbol i la meva entrada al bàsquet va ser directament al bàsquet en cadira de rodes.
Vaig haver d'aprendre de nou a jugar amb les mans i tot el que implica el moure't amb la cadira, més tenir la pilota a les mans, etcètera, etcètera. Després, bueno, va ser complicat al principi sobretot d'haver d'aprendre moltes coses noves i ara cada vegada continuo aprenent, evidentment, sempre amb ganes d'aprendre més, però cada vegada una mica més fàcil i entren una mica més l'esport. Va ser per casualitat?
Va ser perquè... Bueno, una mica, sí. Jo el 2017, que va ser quan vaig acabar la carrera, tenia clar que em volia dedicar a alguna cosa relacionada amb l'entrenament en persones amb discapacitat i vaig fer un màster de neurorehabilitació en Estil Goodman. A l'hora començava a treballar a l'associació MIFES, que obríem un gimnàs especialitzat en entrenament en persones amb discapacitat, discapacitat física parlant de MIFES, i l'equip de bàsquet abans era de MIFES i després vaig entrar a l'equip de bàsquet fent només de preparadora física
i amb el pas del temps va anar agafant rols de segona entrenadora i ara, des de la temporada passada, de primera entrenadora, també. Un món completament diferent del que havies viscut. Completament diferent del que havia viscut, del que havia estudiat, d'absolutament tot. De fet, als jugadors sempre els dic, més a nivell de preparació física, que són com els meus conellets d'Índies, perquè és una mica de prova-error, prova-error,
de veure què notes amb això, veure què notes amb l'altre i una mica les sensacions que puguin tenir per després aprendre més a planificar la resta d'entrenaments i la resta de dies. Com va ser aquest procés des del punt de vista tècnic també?
Bueno, des del punt de vista tècnica és això, vaig començar com a preparació física, anava allà, feia una hora de preparació física i marxava perquè a més a més jo estava jugant, per tant havia de marxar, però no arribava tot. Em va anar agradant, va venir també el Covid que em va permetre que... em va permetre, ens obligava que no es podia jugar, no es podia entrenar, per tant... Aquell parèntesi de vida... Aquell parèntesi raro...
i amb l'equip de bàsquet en cadira, com que era tota la mateixa població, hi podia anar, sense cap problema, perquè jugar jugava a Vic, per tant no hi podia arribar, i va ser com, bueno, si no puc anar a entrenar a Vic, em quedo aquí jona i fall més, fico conus, ajudo l'entrenador, etcètera, etcètera. I l'entrenador ja portava temps que tenia ganes de plegar, de fer un paro amb ell, que portava molt de temps ja també entrenant, i m'anava dient, ostres, prepara-t'ho a l'entrenament d'aquest dia, prepara un exercici per no sé què, i m'anava deixant anar coses,
I, bueno, vaig estar un any i mig, dos anys fent de segona, que cada vegada feia més entrenaments jo, preparar els entrenaments jo, vaig començar portant l'equip en partits de Lliga Catalana, ja que nosaltres juguem Lliga Catalana i Lliga Espanyola, i des de la temporada passada que em va cedir ja el relleu de jo fer de primera i ell de segon. I de moment encara l'aguanto com a segon, que em continua ajudant una mica, però estic ja jo de primera preparant tots els entrenaments i els partits i plantejant-ho ja més tot jo sola.
Home, i a més va ser un repte bonic, però sobretot afervacent, no? Vull dir, tampoc... Sí, sí, realment, clar, al final, 2017, ara són set anys, entre que vaig fer dos, tres, només preparació física, dos de segona i ara aquests dos de primera. Això vol dir també que, vull dir, el bàsquet en cadira de rodes també necessitava una miqueta, no?, de gent que s'hi fixi, de gent que pugui dedicar-s'hi. Exacte, el bàsquet, un dels problemes, com molts esports minoritaris, és que no hi ha molta gent que s'hi vulgui dedicar,
I a nivell espanyol, així en general, també, no hi ha gent que hagi estudiat i que estigui realment ben preparada per plantejar aquests entrenaments. Sí que el que estem notant molt, més que jo, sobretot els jugadors, és el canvi de manera d'entrenar. Jo al final he estudiat, i per tant tinc uns coneixements teòrics de com han de ser teòricament els entrenaments, el plantejament, la planificació, totes aquestes coses, que abans era tota la vida hem fet això, continuem fent això. Correcte.
I ara busquem anar una mica més enllà de, vale, sí, estem fent això, però ho estem fent perquè passarà això, o perquè hem provocat l'altre, o perquè provocarem no sé què, i per tant aquí tenim cinc opcions diferents més, i cada opció ten obre cinc més, i cada opció ten obre cinc més, i els està costant una mica perquè és una mica la novetat, però ho van agafant i realment ja fa un parell, tres d'anys que a nivell de partits es veu aquesta evolució d'entendre el joc, sobretot.
I a més, t'hi trobes que ara mateix els professionals de l'esport cada vegada s'estan interessant més en esports minoritaris? Digue'l-li que el futbol al final s'emporta al 80%. T'ho dic perquè, per exemple, avui també és professora a la Universitat de Vic amb esport adaptat. Correcte. Llavors...
No sé dir-te si és que els professionals de l'esport ens interessen més en esports minoritaris, sinó que gent que fa esports minoritaris o que ha estat tota la vida involucrada en esports minoritaris acaba estudiant el grau i s'hi acaba dedicant al seu esport. Jo crec que és més això que no que...
després de la carrera ens interessem més per esports minoritaris la gran majoria acaba anant més o menys al que ha fet tota la vida i al que coneix de tota la vida sí que hi ha algú que canvia d'esport o que acaba anant a algun esport concret però la gran majoria és més allà el que ha estat fent tota la vida després sí que és això que hi ha molta gent que veu que al final per qualsevol esport es necessiten els professionals i per tant diu ostres m'he dedicat tota la vida a aquest esport estudio i em continuo dedicant a aquest esport des d'un altre vessant no com a esportista sinó com a entrenador
¿Quién és el teu gran repte del dia a dia?
arribar a final del dia segur que fas moltes coses el meu gran repte sobretot és continuar aprenent continuar entenent l'entrenament, l'esport per poder aplicar de la millor manera els meus coneixements als meus esportistes i que no només sigui rendiment que és una mica el que intento, que sí que busquem el rendiment però també que hi hagi una part de salut i estar evolucionant sempre i estar-me preocupant et fa mal aquí, et fa mal allà
com ho podem solucionar, com podem fer els exercicis diferents perquè no et molesti i intentar sempre això continuar aprenent i millorant la vida de les persones una mica també. Clar, perquè entenc que també l'entrenament i més buscant la competitivitat, vull dir, ara parlo de nivell de càrregues, per exemple, ha de ser completament adaptat,
Exacte, completament adaptat i una de les dificultats que té el bàsquet en cadira és que els 5 jugadors que tens en pista poden tenir discapacitats completament diferents, des d'un que només té un termell fixat, que per tant no pot fer el joc de turmell, però ha de jugar amb bàsquet en cadira perquè no pot córrer,
A una persona que té una lesió medular a nivell de dorsal, que per tant no té absolutament res de control de tronc, i un exercici tal qual jo el plantejo, per un suposarà una càrrega, per l'altre no suposarà una altra, i la complicació és de dir com ho faig per igualar les càrregues, o que tots tinguin una mateixa càrrega final, o...
que més o menys tots tinguin el mateix cansament a nivell físic i la mateixa adaptació després. I això no és una feina que estigui fent ara mateix, sinó que és una feina que això ho porto fent des del 2017, ensenyant-los als jugadors què és el cansament, quin cansament senten,
i fent tu ara una mica la inversa de dir jo vull que et cansis tant i que cadascú gestioni la seva intensitat i una mica la velocitat i la manera de fer els exercicis per buscar aquest cansament i per tant aquesta càrrega més o menys controlada igual a tot l'equip perquè si no em podia trobar que el jugador que això és un punt 4 i mig que té una discapacitat molt més lleu
estigués superdescansat i per tant no creés adaptacions i no millorés i en canvi l'altre el que té, seria un punt 1 que seria el que té més discapacitat anés sobrecarregat i no m'arribés bé als partits i li molestessin els espatlles tot el dia i s'estigués cagant amb mi eternament perquè el faig estar malament en el seu dia a dia i per si no en tenies prou també estàs fent un doctorat
Correcte. Va tot relacionat al final. Evidentment, però... Una cosa, el bàsquet m'aporta coses per la universitat, l'universitat m'aporta coses pel doctorat, el doctorat pel bàsquet, i vaig fent una mica la roda, ja que el doctorat la idea és estudiar els factors de risc i la prevalença de molèsties d'espatlla en esportistes en cadira de rodes.
I aprofitant que estem aquí i que Espanya té una de les millors lligues del món de bàsquet en cadira, la idea és fer-ho amb tots els esportistes, amb tots els jugadors i jugadores de bàsquet en cadira de rodes que juguen a nivell espanyol. Doncs Laia, gràcies per haver-nos acompanyat i et vull ajudar amb el repte aquest d'arribar al final del dia. Moltíssimes gràcies. Gràcies.
Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
Doncs tornem a parlar de psicologia, tornem a parlar de salut mental als Quatre Rius. Per fer-ho, com no podia ser d'altra manera, ens acompanyen dues veus conegudes. Ariadna Busquer, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Xavier López, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Escolta, gràcies per venir, que últimament us heu animat i em sembla que això tira, té canya, això, eh?
Sí, ho podem marcar al calendari. Ens ho passem bé. I mira que amb tu, López, sempre és complicat, eh? Quadrar agendes i tal. Ja sé que estàs molt ocupat fora d'aquí. Sobretot en aquella franja després de dinar, eh? Sí, la franja de la migdiada. De la migdiada, bàsicament. És una franja difícil per mi, la veritat.
Escolta'm una cosa, ara que s'acosta aquest moment de fred, tardor també, colors de la tardor, que tu i a mi, Xavi, em sembla que ens encanten, però tot allà per Sant Miquel de la Muga i tot allò, no sé si te'n recordaràs. Sí, prop del pantà de Bodeia hi ha colors a la tardor.
hi ha colors de la tardor per tot arreu no en els llocs que penseu, però hi ha colors de la tardor a llocs peculiars, que apareixen i desapareixen però en aquest sentit parlant de colors de la tardor sempre surten a l'Instagram surten al Twitter, surten al Facebook surten al TikTok, bueno, Facebook cada vegada menys però parlem avui de plataformes parlem de xarxes socials sobre què impliquen què és el que tenim ara mateix i doncs bé, intentar controlar-ho una miqueta que em sembla que en això em guanyeu de pallissa
Bàsicament, comencem amb el tema de xarxes socials, una miqueta...
Xavier López, quina és la teva opinió d'aquestes plataformes? Són unes plataformes que estan fetes per guanyar diners, això ho hem de recordar, abans de dir els seus beneficis i els seus possibles perjudicis, que, bé, fetes amb un bon ús, poden ser molt útils per connectar-nos, per compartir idees, etcètera, etcètera, etcètera. Què passa? Que el 95% de la gent fa un mal ús. Ari, què li has trobat tu amb això?
Jo trobo que la gestió de les xarxes socials és molt complicada, sobretot quan parlem de persones menors, d'adolescents, encara més, i bueno, jo procuro ser una mica crítica, però a la vegada fent autocrítica, jo t'he de dir que és molt difícil sortir de...
de tot això, no? És altament addictiu, sí. Recordeu la primera xarxa social on us vol donar d'alta? Xavi López? Jo vaig esquivar el Metraflow aquí al Fotolog, que hi havia contemporanis, teníem 13, 14, 15 anys, que ja ho tenien, i vaig començar amb Facebook quan tenia 16 per... Sí, jo també. I vull fer...
Vull fer com un homenatge a Facebook, perquè realment era una xarxa social en la que per mi podies expressar idees, podies organitzar esdeveniments, tenies tota una sèrie de funcionalitats que per mi eren molt més sanes i més útils que les actuals. Abans que aparegués això de l'algoritme que diuen, no? Sí, ara en parlarem de l'algoritme. Ara en parlarem de l'algoritme. Quina va ser la teva primera xarxa social, aviam? Jo crec que la meva primera xarxa social, qui em va iniciar les xarxes socials, va ser el meu avi.
Què dius ara? Sí, sí, sí, de veritat. El meu avi era molt bo jugant a escacs, llavors tenia el Yahoo per jugar online, i el que li passava era que era tan bo i tenia tants punts que la gent no volia jugar amb ell. Llavors ell em va crear un correu electrònic de Yahoo i un perfil per jugar als escacs a internet. Però després jo entrava també en aquesta xarxa social per jugar al domino.
i escrivíem que em faltés l'ortografia pel xat i la gent em pillava de seguida que era una rena cuaja i jo crec que d'aquí del Yahoo després vaig saltar el Messenger
Clar, és que es pot entendre com a xarxa social, també, el Messenger. Sí, sí, és xarxa social. Hi ha gent que ho classifica com a xarxa social, el Messenger i el WhatsApp, i gent que ho classifica com a servei de missatgeria. Però, bueno, sí, és que al final... És que jo, és a dir, la meva història és una miqueta més pervertida que la que ha explicat l'Ari. T'ho dic perquè tu jugaves al dominó i als escacs, doncs jo vaig obrir-me a Facebook per jugar al pòquer.
Clar, era molt més allò, saps? El pòquer, evidentment, sense diners, era el fingerpòquer, me'n recordo, que ho fèiem tots i, de fet, ho fèiem a classe. O sigui, jugàvem a classe.
Ah, sí? Amb el mòbil o com ho fèieu? Quin mòbil? No. El mòbil va arribar més tard. Ho fèiem a classe d'informàtica. Arribàvem allà i què passa? Arribàvem amb l'Excel fet de casa i era tot a l'exercici d'aquell mateix dia i llavors ens passàvem al... No sé si hauria explicat això, però bueno, és igual. Bueno, però, hòstia, en veritat, aquesta afició et forçava a fer els deures abans de classe. Sí, sí. Anàvem amb la feina feta.
I a vegades sense fer la feina. Tampoc ens enganyem a les fides a la veritat. Però fixa't que tot això ja no es pot fer. Ara pots mirar-li, els enviar missatges i si et deixen col·locar 15 fotos en un post ja sembla una revolució tecnològica.
I a més, ara parlàvem, jo crec que nosaltres vam viure una part molt dolça de les xarxes socials, és a dir, al seu inici no estaven enfocades completament a generar aquest vici de la gent, sinó que realment buscaven connectar això. Potser en el moment en què hi va començar a haver-hi la publicitat, hi va començar a haver-hi afluència de gent, més comptes, milers de milions de gent que es donava d'alta...
Aquí és on va apareixer, o almenys on la gent del món terrenal vam aprendre, que hi havia una paraula que es deia algoritme. Aviam, Xavi, parla'ns de l'algoritme, perquè em sembla que això ho deus haver buscat 25 vegades a Google. Sí, sí. No, no, no sóc un expert, no sóc un expert. Re, al final jo crec que l'algoritme és com un sistema informàtic que al final recull les teves preferències en funció dels likes que dones, dels temps que mires cada post, per crear contingut que sigui a fi a la teva manera de pensar o a lo que t'agrada...
perquè, òbviament, si et donaran contingut que vols veure, t'estaràs més temps, hi haurà més possibilitats que miris anuncis i faràs un efecte olor de neu, i això t'enganxarà més, perquè, clar, si al final a tu t'agrada, m'ho invento, el metal, i només mirar reels de reggaetoneros, doncs, el dia segon et vols re-instagram. Sortiràs d'allà. Ari, tu vas detectar que estaves sota la influència d'aquest algoritme?
I tant, sí, sí, sí. I més ara que és època de casaments, a l'estiu, clar, comences a mirar que si vestits, que si coses, i després entres a Instagram i tots són anuncis de marques de vestits, que si sabates, bolsos, etcètera, etcètera. O sigui, a la mínima t'enganxen. Carai.
I la cosa és que això després s'ha de controlar. Després parlarem de les parts més nocives de tot això i de com pot generar addicció perquè en genera, però al final jo crec que vosaltres ho esteu controlant. Jo no, eh, jo ho admeto. Jo vaig perdre el control total i em vaig haver d'avorrar l'aplicació, em vaig haver de ficar límits a YouTube i a Google Chrome perquè em vaig tornar boig amb els Reels.
O sigui, els reels estaven tan ben fets i... O sigui, eren reels d'humor tonto, eh? Però, o sigui, casaven tan bé amb el que a mi m'agradava, que no podia parar de mirar. Vaig estar mirant un vídeo fa poc que al final això són sistemes conductistes de... O sigui, que el que volen és que la gent s'agregui dopamina perquè és com una hormona que al final genera recompensa i el que genera conductes addictives. I el que fan...
és que no tots els vídeos són bons no tots els vídeos t'agradaran no tots els vídeos casen amb l'algoritme 100% ells et posen vídeos cutres pel mig perquè genera més addicció, genera més dopamina en el moment que tu no saps si el següent o si és com la incògnita o el misteri de que et vindrà o no un que t'agrada i quan t'arriba, pum
Ja t'hi quedes. Bueno, te sents, hòstia, és com la loteria. Una part de la gràcia de loteria és que no sap si et tocarà. Oh! I aquí és on també ha fet ta bola de neu que agafes i dius, vaig a ensenyar-li aquest riu a en Dani. Sí, quan entrem-ho. A més tens el típic col·lega. Tio, és que realment està molt ben pensat. No, no, que sí. Aquesta gent ha estudiat. Les coses que enganxen és perquè agraden. I està ben fet, està ben pensat, però clar, el problema és quina interacció té amb la teva vida. A veure.
Ara entrarem en aquest tipus d'efectes, però Ari, tu també ho has limitat, eh? Jo m'ho he mirat, sí, perquè jo feia tallers a família sobre l'ús de pantalles amb els nens i tal, llavors una de les dinàmiques era, ok, ara obrirem tots i totes el mòbil i anem a mirar quantes hores hem invertit en cada una de les aplicacions. I jo aquí em vaig adonar que invertia molt temps de la meva vida a Instagram, ja que vaig fer la reflexió de, ostres, realment vull invertir tant de temps del meu dia a dia...
a mirar reels, perquè és que són els reels, en el meu cas són els reels i els insta-historis que em generen com aquesta addicció. Llavors, he posat un límit que és, puc mirar màxim 15 minuts diaris. I et surt de l'aplicació, t'avisa. Sí, un cop han acabat aquests 15 minuts, la pantalla es posa negra i has arribat al teu límit, què vols fer?
acceptes i per tant s'apaga l'aplicació i ja no hi pots tornar a entrar demanes un minut més o 15 minuts més llavors tu aquí també has de tenir la fortalesa de dir he gastat els meus 15 minuts fora si no és molt fàcil o també hi ha l'opció ignorar el límit avui
que llavors ja... Llavors ja no és un límit. Però això et genera... Sí, però... O sigui, sembla que sí. Però després això et genera frustració. Perquè dius, clar, jo m'he posat un límit i estic posant ignorar, per molt que et doni aquesta dopamina, el dia següent o d'aquí una estona diràs...
I a mi m'ajuda molt a gestionar què vull mirar a Instagram. Jo tenim el mal costum de sonar al despertador, agafar el telèfon, perquè el despertador sona amb l'alarma del mòbil, estic adormida, per tant em poso a mirar a Instagram per despertar-me.
Llavors, estic perdent minuts del meu dia mirant coses inútils perquè jo penso que això em despertarà. Llavors, si ja em salta el límit a primera hora del matí, jo estaré tot el dia sense mirar Instagram. Això a mi m'ha ajudat a dir, no, no miro el mòbil fins que realment no em vingui de gust. A mi m'està anant bé.
Saps que jo estic a l'etapa inversa? Jo fins fa relativament poc només mirava fotos i el botó de Reels deia, no, perdona, o sigui, és que a mi hi ha coses que em fan molta mandra, molta. Jo, per exemple, sempre ho dic, sèries jo no miro, no miro sèries, em fa molta mandra, hi ha només una sèrie que segueixo des del 2005, o sigui, imagina't.
Per què no ho sap? Rebela-la. One Piece, des que era un napbub, des que tenia 9 anys, saps? Llavors, i en tinc 30, llavors agafes i dius, a mi em feia molta mandra el tema vídeos, el tema... Jo fotos sí, perquè també tenien la seva component artística, fins i tot, o això, o m'enreia del que sortia la foto.
però després vaig descobrir el botó aquest del diable a la dreta, que és el del Reels i un dia vaig entrar-hi, i sí que és veritat que aquest estiu, sobretot quan tenia temps lliure, n'hi vaig passar hores però ara m'ha tornat a fer mandra, o sigui, ara com que torno a tenir feina i coses a fer i tal, ara m'ha fet mandra i ara no miro pas, que després la màxima expressió d'això que estem parlant ara de l'Instagram és el TikTok perquè és una xarxa social enfocada única i exclusivament a aquest tipus de vídeos
Sí, suposo que sí. Jo, per exemple, el que recomanaria, perquè a mi m'ha funcionat, és que si tens una personalitat que ja saps que t'enganxes a certes coses, no te'l baixis. Jo no me l'he baixat perquè sé que m'enganxaria de la mateixa manera que no em vaig baixar el rol perquè vaig veure que la gent s'hi quedava. Hi ha vides troncades, eh, per culpa del rol. Sí, sí, i jo conec...
Un amic de la colla ha deixat de ser de la colla perquè la seva colla es diu Microsoft. Però bueno, independentment d'això...
Les xarxes s'han de transformar i Instagram, com bé has dit, va començar a ser una xarxa social de gent penjant fotos... Menjant tets i paisatges. Sí. Mira això, el resum és aquest. Ara ja no. Ara ja no. I si ara ja no és perquè els Reels donen més diners o més audiència o més publicitat. Clar.
Jo aquí també voldria mencionar altres xarxes socials que saben que són menys nocives, però també d'unidor. LinkedIn... Ui!
Sí, ara ve com el maten Linkedin el problema que té és que com que en principi és la xarxa social destinada a l'àmbit laboral sembla que tu estiguis aprofitant entre cometes el teu temps perquè hi ha persones que pengen estudis, tesis doctorals que si no sé què ara em connecto amb aquest, ara em connecto amb l'altre i ojo perquè també sé de casos de gent que està molt enganxada al Linkedin i a publicar-ho tot i anar seguint a tothom
I a més té una cosa, perdona, eh, Xavi, que m'ho direu vosaltres si és així o no, a més t'autojustifiques, perquè com que dius que és un tema laboral, clar, dius, no, no, perdona, estic fent això perquè vull una feina millor perquè em vegin per fer no sé quantos. Exacte, abans parlaves de TikTok, TikTok en realitat té molts vídeos també en relació al creixement personal, la psicologia, i si tu busques reels o contingut d'aquest tipus...
És el problema, que tu penses que estàs fent alguna cosa de profit amb el teu temps, perquè és una cosa més laboral o més de creixement personal, introspecció, i no t'està fent cap tipus de bé. A part que el format real de 20 segons ha de ser una cosa que t'impacti molt perquè te'n recordis, perquè clar, em veus sent...
Llavors, no pots recordar. I jo he de dir que acabo de flipar amb que hi hagi gent addicta a LinkedIn. Acaba de ser una realitat que... Bueno, si hi ha addictes a la feina, també a la xarxa social de la feina. Té una certa lògica. Jo volia dir també una cosa. Ara que has mencionat l'altre xarxa social, el Twitter, que... Re, fem un petit apunt, no? Que s'ha demostrat que els posts que...
que generen més controvèrsia. És a dir, tu si fas un post neutral, per exemple, estem al 2024,
És un exemple, evidentment. Passa completament desapercebut. Els pors que generen polèmiques són els que parlen de conflictes, no? Blancs o negres. Blancs o negres. En Joan Roig, el president del Mercadona, és el Puto Amo. O és el contrari. Per què? Perquè hi haurà més gent comentant, dient, tio, ets tonto, com pots dir això? I si fos el contrari, si fos el president... En Joan Roig és...
que és el millor, és el pitjor, també hi haurà gent comentant-ho, hi haurà més interaccions, serà més visible, i què passa? Que Twitter és una xarxa plena de polèmica i de gent intentant fer comentaris intel·ligents quan no ho són, potser. Això i anonimat. Ari, no sé si tens alguna cosa a afegir a Twitter abans de marxar.
Jo és que no soc usuària de Twitter, perquè no, ja vaig veure que tot el que es movia allà era com molt relacionat amb la ràbia, l'odi, i no vaig voler entrar en aquest incendi, no. Sí, sí, no, jo Twitter també, Twitter, veus, vull dir, és una cosa que vaig entrar-hi pel tema professional únicament, fa molts anys,
I sí que és veritat que hi va haver una època que hi havia un cert talló de dir, però Twitter tampoc és que estigui gaire... Això és molt hiperventilat o temes més de comunicació directa i brec. Però bé, Déu-n'hi-do, avui hem tocat temes. I bé, que les xarxes socials al final són un escenari, no? També tot i tot... Les hem demonitzat molt, però també tenen una lectura positiva, també... La tenen, però ja l'hem comentat tantes vegades que també hem de parlar de les coses dolentes.
Clar, no romantitzem això. Exacte. Xavier López, Ariadna, busque. Moltíssimes gràcies un dia més per haver vingut aquí. De veritat. Crec que en Xavi s'ha quedat amb ganes de xerrar més, però bueno, ja farem un altre programa. Ja tinc una excusa perquè vingueu. Molt bé, a la pròxima, cap problema. Ara ens fem una foto i ho penjarem a Instagram, vale? Vinga, va. Gràcies per tot. Adéu.
Fins demà!
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la pertobració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Som la teva veu. Som la Gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
geurem fort la nostra cançó, mans i butxaques i caminar de rota en mort. Avui vaig fer això, vaig prendre el pols del teu record, vas atrapar-me, vull ser el teu campió del món. Vull córrer tu com les vegades que m'embriaga el teu malí, la transgressió d'aquests llençols, vull córrer tu.
Vull córrer, tot així m'he passat el dia d'avui. Saltant, parant i respirant. Formes que tinc d'inventar-te. Intentarar colors. Ni que volies podria oblidar-te.
no a una festa qualsevol mirada dolça i un somriure recutó invento històries amb una col·lecció de rols mentre corria tu il·luminaves la foscor vull córrer tu i descobri els camins que amb el millor destí un joc de tola entre tu i jo vull córrer tu vull córrer tu així m'he passat el dia d'avui
Bailant, cantant i il·lucionat. Uau, mi forma sèntingui tan tardant. Uau, tanta de colors. Ni que algú més podria oblidar-te. Uau, uau.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
92.7 FM Girona FM L'eterna mirada de la nit en jutge intueix aquells moviments que trenquen amb la monotonia de la calma
Llum intermitent, no fluixa el vent encara, circula un aire dents, l'activitat s'apaga. Cau la nit, el soroll mor per moments, perquè collons sempre vols el que no tens. Tres treus, un darrere l'altre buig de gent, marxant lentament tothom tancat a casa. L'espera que et farà tornar pacient, trasllaten el temps perquè al final tot te retraça sota zeros.
El temps es congela sota zero. Sota zero. Desperta el deliri sota zero.
Carrers mullets reflexen la ciutat, siluetes fosques darrere un vidre entelat. Només els teus crits trenquen el silenci, esclatar la calma sinònim d'eternitat. El fletge la per fora, pell de gallina, aquí crema tot el que portem a dintre. Sense pensar en res, només per un moment, sols en mig la nit, dos cossos en moviment sota zero.
Sense escogela, sota zero. Sota zero. Desperta el deliri, sota zero. Sota zero.
Solta a zero. Solta a zero. Solta a zero.
per casualitat esperant a que ens faci la ràdio de Girona Girona FM el meu cos per lliure el meu cos i em porta aquí el meu cos et vol, et
El meu cos et vol a tu i em porta aquí. Però que ho intento, però el meu cos et vol a tu. El meu cos et vol a tu. I no te'n riguis, que això no em passa amb ningú. Això no em passa amb ningú.
Jo m'aniré vestint, ja es fa de dia, però no ho facis més. On m'has posat les claus, que no estic pas per jocs, tinc una vida que no ho sap. El meu cos et vol a tu, vol molt per lliure. El meu cos et vol a tu i em vol.
Sé que el paisatge només és un decorat, només és un decorat. Sé que el teu mapa no és de la meva ciutat, no és de la meva ciutat. Som a la cara, bé, sento a la vora.
Fins demà!
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 28 de gener i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades.