Title:

Novel·la històrica, art i Nadal a Girona

## Context i obertura del programa El programa **Els 4 Rius** a *Girona FM* arrenca situant el dia: **11 de desembre de 2025**, primer dia de **mascareta obligatòria per la grip**, en plena **vaga de metges i metgesses**. El conductor reflexiona sobre com la història és cíclica i sobre la necessitat de **cuidar millor el personal sanitari**, més enllà dels aplaudiments simbòlics. > "Caldria cuidar també una mica més a la gent que ens cuida" Aquest marc serveix per introduir un fil comú de l’episodi: **humanitat, cures i responsabilitat col·lectiva**. --- ## Entrevista a Núria Cadenes: “Qui salva una vida” ### Origen de la novel·la i base històrica Núria Cadenes presenta la seva novel·la **“Qui salva una vida”**, **Premi Proa de novel·la 2025**, ambientada a la **Cerdanya dels anys 40**, en plena **Segona Guerra Mundial**. • La novel·la parteix d’una història **familiar i real**: la figura de *mossèn Joan Domènech*, rector de **Puigcerdà** i altre municipis, l’“onclavi” de l’autora. • Cadenes explica que durant anys ha tingut **“la carpeta oberta”** d’aquest projecte, recopilant **informació històrica i d’arxiu** més enllà de la memòria familiar. > "Em vaig adonar que no era la història d'una persona sinó de moltes" La novel·la se centra en una **xarxa d’evasió** formada per **pagesos, capellans, comunistes, joves, avis…** que ajudaven **fugitius del feixisme, jueus, aviadors aliats i altres perseguitats** a creuar la frontera pels **Pirineus**. ### Persones corrents, no herois Cadenes subratlla que el llibre **no és la història d’un heroi**, sinó de **persones corrents**: • Gent amb **contradiccions, pors, somnis i esperances**, com qualsevol de nosaltres. • En els **temps més terribles**, decideixen **“fer el correcte”**: ajudar qui està en perill, **sense preguntar per religió, ideologia o origen**. • L’autora defensa que aquests actes, aparentment senzills, són en realitat **decisions molt difícils i arriscades**, i alguns hi van perdre la vida. > "No és necessari agenollar-se davant de l'horror" ### Paralllelismes amb el present Des del present del **segle XXI**, Cadenes veu la història com un **mirall moral**: • Davant l’actual **“onada autoritària”**, llegir aquests fets recorda que **no és obligatori resignar-se**. • Subratlla la **força transformadora de la comunitat**: quan una persona dona la mà a una altra i així successivament, es genera **una xarxa capaç de resistir i transformar**. • Aquesta constatació dona **“confort moral”**: en moments greus, **la gent s’ajuda**, i això “ens salva” com a societat. ### Escriptura, ficció i xarxa de personatges L’autora explica el **procés d’escriptura**, molt lent i exigent emocionalment: • Ha fet servir la **ficció** per arribar on la documentació no arribava, però molts dels **moments més durs i poderosos** del llibre són **fets reals**, no inventats. • Confessa que ha **plorat escrivint** algunes escenes i que li costaria llegir-les en públic. • Volia que **dins del llibre hi “bateguessin” persones de veritat**, i que el lector **camini, pateixi i s’alegri amb elles**. > "Diuen que som el que mengem, però també som el que llegim" Formalment, la novel·la està construïda com una **xarxa o tapís**: • Hi ha un **fil conductor** que cus algunes històries, però **no és l’únic ni el central**. • Altres **fils més prims** mostren el context: **Segona Guerra Mundial, conseqüències de la Guerra del 36, exili, presó, assassinat, destrucció, por…** • Alguns capítols funcionen com **escenes cinematogràfiques**, amb una mirada gairebé de càmera. ### Allunyar-se de l’autora i evitar l’hagiografia Cadenes insisteix que ha intentat **no convertir el llibre en una hagiografia** del seu “onclavi” mossèn Joan Domènech: • Volia **apartar al màxim la seva veu i els seus sentiments** directes, malgrat l’estima personal. • Defensa que cada novel·la necessita **una veu, una música i una forma pròpia**, diferent segons el tema (no és el mateix escriure sobre romans que sobre guerra i postguerra). • El repte ha estat mostrar la **cruesa dels fets sense fredor**, combinant dolor amb **amor i petites alegries**. ### Personatges que trenquen esquemes Un dels aprenentatges principals és descobrir **personatges que desafien els prejudicis**: • Una **dona molt guapa, coqueta, plena de colors, que canta**, que podria ser vista com frívola, acaba **amagant aviadors**. • Un **capellà amb sotana**, que a priori podria generar recels, també forma part activa de la xarxa. • L’autora reivindica que **les persones són més interessants del que ens pensem** i que els **apriorismes ens enganyen**. Un exemple emocionant és el personatge de la **Rosita Lucas**, de Puigcerdà: • En preguntar pels records que en quedaven, li arriben dues imatges orals: • Que alguns li deien **“Betty Boop”**. • Que **“feia olor de bombons”**. • Cadenes troba aquestes imatges tan belles que les incorpora a la novel·la, com a manera de **fer perviure la memòria d’aquesta dona i de gent com ella**. ### El títol i el seu sentit El títol **“Qui salva una vida”** és deliberadament **afirmatiu, sense signe d’interrogació**: • El presentador subratlla que així es converteix en **resposta i no pregunta**, evocant la dita **“Qui salva una vida salva el món sencer”**. • Cadenes assenteix: salvar una vida vol dir salvar **el món d’aquella persona** i també proporcionar **un exemple transformador** per als altres. L’entrevista tanca amb la idea que la novel·la **ens interpel·la com a lectors i com a ciutadans**, i que Cadenes necessita ara un temps abans de tornar amb una nova obra, per la intensitat del procés. --- ## Agenda cultural: exposició “L’etargia” de Joan Jubosc ### De la música a l’art plàstic El programa continua amb l’espai **Agenda**, on recuperen el músic figuerenc **Joan Jubosc**, que havia vingut a *Girona FM* a presentar disc i ara hi torna com a **artista plàstic**. • Presenta l’exposició **“L’etargia”** a la **sala d’art de la fonda del Foment**. • El títol fa referència a un **estat de letargia o “travessa del desert” creativa**, una vocació plàstica adormida que finalment es desperta. ### Contingut i lectura de l’obra • L’etargia recull la seva **primera etapa d’obra pictòrica**, gestada durant anys en silenci fins que ha pogut desenvolupar-la. • El filòsof i artista **Luis Izquierdo** va presentar l’exposició i en va destacar una **expressió humanista**. • La pintura és **figurativa amb un cert to d’abstracció**, un llenguatge **simbòlic** que Jubosc prefereix no tancar amb masses paraules. L’artista explica que l’atractiu de la pintura, a diferència de les cançons, és poder **expressar-se sense paraules** i deixar espai a la **interpretació dels altres**. ### Aprendre de la pròpia obra i de la mirada externa Jubosc insisteix que l’art el fa **aprendre sobre ell mateix**: • Igual que quan rellegeix lletres antigues i entén millor l’etapa vital en què eren escrites, la pintura li dona **pistes emocionals** sobre el seu recorregut. • Admet que sovint es queda **“en blanc” davant del que ell mateix fa** i que necessita la **mirada dels altres** per veure-hi més clar. • Les interpretacions del públic li **“obren els ulls”** i li fan emergir significats que no havia racionalitzat. ### Format, durada i accés a l’exposició • L’exposició consta de **13 obres** i té una **vocació anual**: romandrà a la fonda **fins al desembre de 2026**. • Té una **vessant comercial**: les peces es poden **comprar**; si alguna obra marxa, se’n pot incorporar una altra, però el **gruix s’hi estarà tot l’any**. • Està pensada sobretot per als **comensals de la fonda**, però és **visitables per a tothom** dins l’horari del local. Tant el programa com Jubosc valoren positivament aquest format: • La fonda té una **exposició estable**; • L’artista disposa d’un **espai expositiu de llarga durada**, accessible al públic de Girona. --- ## Música i Nadal: “Vora del foc” de Judit Jaquet La darrera part del programa se centra en el **Nadal i la música en català**, amb la presentació de la **Nadala “Vora del foc”** de la cantautora banyolina **Judit Jaquet**, amb la producció i col·laboració d’**Oriol Tonieti**. ### Com neix “Vora del foc” • La cançó neix **fa dos anys**, en un **dia de Nadal trist**, en què Jaquet havia de **treballar molt** i només tenia una o dues hores per anar a casa i descansar. • En lloc de descansar, es posa al **piano** i en surt **la cançó d’una tirada**, fruit d’un **estat d’ànim melangiós**. • Aquell Nadal era per a ella **“una mica de merda”**, però en lloc de quedar-s’hi, canalitza el sentiment en forma de música. La peça queda al calaix fins que, un any més tard, Jaquet publica l’EP **“Deixa'm ser jo”** (que va venir a presentar al programa exactament un any abans del dia de l’entrevista). • Amb Tonieti decideixen començar a **gravar “Vora del foc”** l’hivern anterior: maqueta d’acords i veu, una base senzilla. • Conclouen que és **massa just** per treure-la aquell Nadal i decideixen guardar-la per l’any següent, tenint **un any sencer per treballar-la**. ### Concepció, sonoritat i procés creatiu Inicialment volien fer-ne una **versió molt acústica**: • Pocs instruments, molta intimitat, "menys és més". • Però el procés d’estudi els va anar **engrescant**: • hi han afegit **bateria, cors, saxo**, i diferents capes que han anat sorgint **de forma instintiva**. • No hi havia un objectiu de **“hit nadalenc”**, sinó la voluntat de **seguir el que la cançó demanava**. Tonieti explica que tot s’ha fet **sobre la marxa**, sense estratègia de mercat, reforçant la **naturalitat i sinceritat** del resultat. ### Una Nadala diferent: soledat i caliu Judit Jaquet remarca que **“Vora del foc”** s’allunya de la imatge **idíl·lica i perfecta del Nadal**: • La cançó parla de la **soledat de molta gent per Nadal**, famílies i persones que no viuen unes festes de pel·lícula. • Alhora, reivindica el **caliu familiar** i la força de **cantar tots junts**, reforçant l’idea que **la música fa el Nadal una mica més màgic** encara que el context sigui difícil. • És una Nadala amb **tristesa i esperança alhora**, que busca **fer companyia** a qui no viu un Nadal feliç. > La música s’hi presenta com a espai compartit “vora del foc” per **sentir-nos més a prop**. ### Família, públic i recepció El presentador els adverteix, mig en broma mig seriosament, que ara **la família els demanarà la cançó a tots els àpats de Nadal**: • Tant Jaquet com Tonieti ho assumeixen amb humor: la família és sovint **el públic més exigent**, però també el que **millor feedback** dona. • Recorden que, estant ja gravada i assajada, serà fàcil cantar-la en l’àmbit familiar. L’entrevista clou amb un **desig de Bon Nadal** i amb l’emissió completa de **“Vora del foc”**, que tanca el programa amb una atmosfera emotiva i càlida, coherent amb tot el fil de l’episodi: **solidaritat, memòria, art i comunitat**. --- ## Eixos temàtics de l’episodi ### 1. Memòria històrica i resistència • Xarxes d’evasió a la Cerdanya durant la Segona Guerra Mundial. • Persones corrents que salven vides sota règims feixistes. • Enllaç entre aquell passat i les **derives autoritàries actuals**. ### 2. Humanitat quotidiana i ètica • La importància de **“fer el correcte”** sense distingir per origen o ideologia. • La idea que **una vida salvada equival a salvar un món sencer**. • El valor de **no normalitzar l’horror** ni la deshumanització. ### 3. Creació artística com a mirada i autoconeixement • Literatura que transforma tant a qui l’escriu com a qui la llegeix. • Art plàstic com a **llenguatge simbòlic** més enllà de les paraules. • Música com a espai per **processar emocions complexes**. ### 4. Nadal, soledat i comunitat • El contrast entre el **Nadal comercial idealitzat** i la realitat de moltes persones que el viuen en **soledat o precarietat emocional**. • La música com a eina per **fer comunitat** i crear **caliu** més enllà de la família nuclear. • La idea de posar **veu i cançó** també al Nadal dels qui no surten als anuncis. En conjunt, l’episodi d’**Els 4 Rius** combina **literatura, arts visuals i música** per parlar, en el fons, del mateix: **com la cultura ens ajuda a entendre el passat, resistir el present i trobar-nos els uns als altres**.

['Els 4 Rius', 'Girona FM', 'Núria Cadenes', 'Qui salva una vida', 'Premi Proa de novel·la 2025', 'Segona Guerra Mundial', 'Cerdanya', 'xarxes d’evasió', 'feixisme', 'memòria històrica', 'mossèn Joan Domènech', 'literatura catalana', 'novel·la històrica', 'solidaritat', 'autoritarisme', 'resistència', 'Joan Jubosc', 'L’etargia', 'fonda del Foment', 'art plàstic', 'pintura figurativa', 'expressió artística', 'Judit Jaquet', 'Oriol Tonieti', 'Vora del foc', 'Nadala', 'música en català', 'soledat', 'caliu familiar', 'Nadal', 'creació artística', 'cultura a Girona']