Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
I avui és dijous 11 de desembre de 2025. Primer dia de mascareta obligatòria a causa de la grip amb la pressió assistencial als centres de salut. Tot això, i ahir ho dèiem, en plena vaga de metges i metgesses. I és que sembla que fos ahir quan vam patir tot el que ens va tocar viure, però la història és cíclica. Salvant les distàncies, evidentment, caldria saber en quin punt estem, sobretot d'on venim i cap a on anem.
Una cosa que sembla clara és que vam aprendre alguna cosa, però potser no prou. Perquè els aplaudiments als balcons van servir un temps, però de l'aire no es viu i caldria cuidar també una mica més a la gent que ens cuida. I parlo del personal sanitari que sempre s'acaba convertint en l'asa dels cops.
si hem d'aplaudir a la gent que ens cuida no només del personal salutari sinó també en aquest cas del personal radiofònic només faltaria una abraçada sempre saludava en la seva jurisdicció Arnau Vila, bon dia i bona hora Bon dia a totes i tots, tot i això sí que la màgia de la ràdio es fa entre tots, això també cal dir-ho perquè si no... Però hi ha gent indispensable i gent no indispensable I tu ets indispensable? No, ningú és indispensable en aquesta vida Podem ser col·laboradors necessaris
M'encanten aquests subsarpuggis que a vegades agafes i dius, mira, anem per aquí, anem cap allà. És que estàs a l'alçada d'un dels meus nous herois.
Hòstia. T'estàs acostant, no arribes encara perquè jo crec que té, és a dir, ha estat un descobriment avui. No, tampoc. És el president de les confreries de pescadors. Certament, certament. Aquest home s'ha convertit en el meu anoi. Sí, però hem d'anar així, eh? És a dir, són així, perquè si no, clar... Ves a pescar, salta a la mar i vine a buscar, si vols. Exacte.
és que m'ha semblat meravellós com ha agafat Úrsula von der Leyen, qui és aquesta? M'és igual a mi qui és aquesta. I salta i diu, no, escolta, diu, ei, ja sortirem a pescar i ja ens vindran a dir alguna cosa. Sí, sí, sí. O sigui, m'ha semblat meravellós. Això m'ha recordat aquella legendària anècdota que alguna vegada t'he explicat mai dintre de micros dels caçadors de Siurana. Que els caçadors de Siurana el dia del primer d'octubre van agafar i van dir, escolta, diu, si s'ha de fer la independència, doncs, escolta, es fa...
Es fa i prou. Vull dir, això, els caçadors, abans de sortir caçera, amb les escopetes... Fa respecte, això. Això va ser... També sensacional. Deixem-ho així. Deixem-ho així, si et sembla. Doncs mira, parlant precisament d'això, parlarem de qui salva una vida.
no amb signe d'interrogació, sinó com a afirmació, un missatge d'humanitat en forma de novel·la Premi Pro a Núria Cadenes, que d'aquí uns instants ens comenta precisament la seva novel·la. Tot això, seguirem endavant amb el Joan Jubosc, que en aquest cas el polifacètic artista no només presenta discos aquí a Girona FM, sinó també exposicions.
En parlarem amb ells d'aquí una estona. I també, escolta, s'acosta a Nadal, no? S'acosta a Nadal, que el tenim gairebé aquí. Clar, t'anava a dir. És que encara no hem fet cap Nadala. Ja l'hi posarem. Doncs l'hi posarem avui. Perquè l'ajuditja aquest n'ha tret una. Ah, molt bé. I sí, mira, crec que passarà per aquí d'aquí un rato. Com que passava per aquí, doncs ja que hi som, que vingui cap aquí i que ens ho expliqui.
En qualsevol cas, senyor Vila, passen 10 minuts del punt de les 11 del matí, si et sembla. Doncs hi posem. Bé, doncs avui als Quatre Rius parlem d'una novel·la molt colpidora, també esperada, i és que qui salva una vida de Núria Cadenes guanya el Premi.
prova de novel·la 2025 i havia de passar per aquí, per Girona FM, com no podia ser d'altra manera. L'obra ens transporta als anys més foscos de la Segona Guerra Mundial, quan un grup de persones corrents, parlem de pagesos, capellans, comunistes, també joves, avis, van teixir a la Cerdanya una xarxa d'evasió per salvar fugitius del feixisme. Per poder comentar precisament la jugada, Núria Cadenes, bon dia i bona hora.
Hola, molt bon dia, moltes gràcies per convidar-me. I benvinguda a casa teva, si és que hi ha casa d'algú, que diria en Cisa. Escolta'm una cosa, t'he de dir que la temàtica m'encanta, perquè no sé si és una llista de Shriddle, però portada una miqueta més al nostre context. D'on va sorgir la idea? Era una història que coneixíem a casa, una de les persones que formava part d'aquesta xarxa era mossèn Joan Domènech, que va ser rector de Puigcerdà,
i després de Juncosa de les Garrigues i d'Organyà també, però vaja, en aquesta època de Puigcerdà, i que resulta que era el meu enclavi. I aleshores la coneixia, i a casa la coneixíem, i evidentment la història, i sempre la tenia aquí al voltant, rondant-me, dic, algun dia n'he de fer una novel·la.
Al final sempre ressonava, no? Sempre, sempre. I ara em sento una mica desemparada, justament perquè ja l'he feta, i aquesta mena de vertigen de dir, i ara què? Però sí, jo crec que d'alguna manera li ho devia, però al mateix temps, quan ja m'hi vaig anar posant, perquè clar, és una història que...
que tenia la carpeta oberta d'aquesta novel·la de feia prou de temps i anar recopilant-ne informació també, més enllà del que ens sabíem a casa, després hi ha la feina d'historiadors i historiadores i la gent d'arxiu i la gent que organitza els fets perquè els puguem comprendre amb el pas del temps. Llavors jo anava també recopilant informació i començant a...
fer algun capítol, anar fent coses i en aquest procés em vaig adonar que no era la història d'una persona sinó de moltes i de moltes i de gent molt diversa i segur que aquí més a més no hi seran totes i em sap greu però vaja espero que
que s'hi sentin representades les persones que no són a la novel·la però que també van formar part d'aquesta xarxa, perquè justament era una xarxa, és a dir, no és una història que expliqui els fets d'un heroi,
i jo penso que tampoc de molts herois sinó de persones corrents amb les seves contradiccions i les seves esperances i els seus somnis i els seus temors i les seves coses com som tots nosaltres
que en els temps més terribles que ens puguem imaginar, quan aquesta foscúria assassina ho arrossega tot i sembla que hagi de dominar el món, doncs senzillament, i dic senzillament, quan en realitat és una decisió o és una actitud que de senzilla no ho és, és a dir, fan coses molt difícils de fer, però sí que ho fan amb aquesta naturalitat, doncs senzillament ajuden
altres persones que estan en perill de poder-se salvar i per tant són gent que fa el correcte el correcte sense mirar si aquesta persona que hi ajudo és de la meva religió o d'una altra religió pensa com jo, pensa diferent d'on ve, d'on va quin és el seu origen ni res, simplement tornem-hi a
ajuden a passar la frontera i, per tant, a salvar-se. És que a vegades el més complicat a la vida és fer les coses fàcils. Exacte. I també penso que justament en aquests temps que vivim ara, perquè clar, estem parlant dels anys 40 del segle XX, concretament a la Cerdanya, que és on va succeir tot això.
que a les xarxes d'evasió n'hi havia a tot el Pirineu, i vull dir, no és una excepció, en absolut. Però vull dir que, vista aquesta història des del nostre començament de segle XXI, jo crec que també ens va bé. A mi m'ha anat bé conèixer-la, aquesta història, m'ha anat bé també escriure-la, i penso que pot anar bé qui se la llegeixi de constatar...
en aquest cas en forma de novel·la, però constatar que no és necessari agenollar-se davant de l'horror o davant d'aquest autoritarisme que sembla que ens cau al cim i que ens acaba arrossegant, doncs no és...
No és obligatori. I hi ha altres maneres de viure, de viure també amb dignitat i de fer el correcte fins i tot quan sembla impossible. I aquestes persones ho van fer. I sí, es van jugar a la vida. I algunes d'aquestes persones la van perdre la vida allà.
Jo veig un paral·lelisme molt clar amb els temps que corren ara, des del punt de vista de convertir en excepció quelcom que vol dir humanitat. Exacte, és això. I constatar també, jo crec que això fins i tot dona cert confort, no sé si moral, diguem-ne, no sé com dir-ho, no vull ser una pomposa, però sí, cert confort moral...
Saber i entendre que en els moments greus, a les hores clau, en els moments difícils, la gent ens ajudem, la gent s'ajuda. I això ha passat i passa i mentre siguem humans jo espero que continuï passant. I això ens salva en realitat perquè...
Davant justament d'aquesta onada autoritària que ens cau al cim ara mateix, si tu te la mires des de la teva individualitat, és impossible poder-hi fer res, o et sembla impossible.
Però, en canvi, si dones la mà a una altra persona i aquesta persona dona la mà a una altra persona i aquesta persona... Tenim una força que és una força transformadora. I així ha avançat el món, no? En grans coses i en petites que us semblen, que us sonen aparença, però que en realitat són transformadores. I són exemples que no hauríem de perdre de vista, clar.
Núria, parlant precisament sobre la novel·la, entenc que, vaja, vull dir, després de tot aquest moment d'absorció, primer que ressonava tot plegat, però després feina ingent, segur, perquè a més, quan un autor o autora impregna tant alguna cosa tan seva en una novel·la, l'última cosa que vol fer és escapdimar temps a l'hora de documentar. Entenc que has fet servir la ficció per arribar on la realitat no arribava.
Sí, és la força que té la literatura i també l'espai que ens dona per transmetre alguna cosa, per transmetre sensacions, per transmetre sentiments, per fer sentir qui ho llegeixi un dels...
Una de les aspiracions és aquesta, que justament que qui llegeixi la novel·la senti coses, senti coses, o que es conmogui. Quan hi ha gent que ja sa la llegida i que em diu que em sap greu dir-ho ara així, però que ha patit o que ha plorat, per exemple, a mi em sap greu...
per aquell moment, per aquella persona concreta, però al mateix temps me n'alegro perquè aquesta era la intenció. Doncs sí, jo he plorat molt escrivint-la, per exemple. Hi ha algunes escenes que ja em costen fins i tot de recordar i que intentaré no llegir-les mai en públic perquè...
Perquè faria allà un espectacle i no voldria que això passés, no? Però, diguem-ne, és una feina l'escriptura literària, justament, que exigeix això, exigeix que sentis, o sigui que sentis...
exigeix transmetre aquests sentiments. Que dins de la novel·la, dins del objecte llibre de paper, hi bateguin les persones que hi viuen, per dir-ho d'alguna manera. I que, per tant, qui ho llegeixi camini amb elles, pateixi amb elles, s'alegri amb elles, perquè també una mica d'alegria i una mica de...
d'amor i de coses boniques també hi són, com sempre en la vida. Però sí que és cert que la literatura ens permet això i ens permet com a mínim intentar que aquestes persones o aquests personatges i les seves situacions deixin petjada en les persones que ho llegeixin. Diuen que som el que mengem, i és cert, però també som el que llegim. I...
I no és que una novel·la canviï la història, però sí que hi ha novel·les que a mi m'han canviat. No sé si han canviat la història, però jo sé que no sóc la mateixa persona després d'haver llegit Vida i Destí, per exemple. Una de les aspiracions de la literatura també és aquesta,
que els personatges i que la novel·la mateixa deixi una mica de petjada o deixi un rastre en qui la llegeixi. No sé si és la novel·la on a més t'hi has impregnat tu com a autora, en certa manera. No t'ho assegura, potser sí, potser sí.
Però al mateix temps, és que al mateix temps, clar, a l'hora d'escriure jo no vull ser jo. Vull dir, jo en sóc l'autora i ja està, però... Que Déu-n'hi-do. Bueno, és la feina que faig, cadascú fa la seva feina. Amb això a tota la roda del món.
Aquí si no hi hagués un tècnic que arregla el so, tu jo avui s'hi parlaríem però no ens ho sentiria ningú. Tota la raó del món, només faltaria. Però el que vull dir és que jo he intentat, sempre intento apartar-me'n al màxim, és a dir, clar, jo m'estimava i m'estimo molt el meu on clavi, el mossèn Joan,
Però no volia que això fos una geografia, no? I que la meva estima, doncs, pesés en una novel·la que dius, bé, doncs per això, doncs, no sé, li faig un diari, no sé, no? Faig coses per mi, no? I llavors justament he intentat que la meva veu...
No hi sigui gaire present. O que els meus sentiments, diguem-ne, evidentment sempre altres púes, però intento allunyar-me'n sempre que escric, perquè cada novel·la necessita una veu, necessita una música, necessita una forma que responguin per ella i que s'adacuin a ella. No és el mateix escriure sobre...
una novel·la sobre romans, com aquestes frases llargues i aquesta evocació de la grandesa clàssica, que escriure una novel·la sobre la guerra i la postguerra i explicant...
explicant el més cruament possible però al mateix temps intentant que aquesta cruesa no transmeti fredor uns fets que en realitat són alguns dels que s'expliquen aquí, són terribles. I al mateix temps explicar que davant d'aquests fets terribles
hi ha gent que es dona la mà per salvar-ne d'altres, que és una... conforme anava coneguent algunes de les històries que explico a la novel·la, realment més m'admiraven aquestes persones.
És que el que estàs explicant ara no és senzill tampoc de fer, no sé si ha estat el més complicat. Molt difícil, moltíssim. Vull dir, el sortir d'escena en aquest sentit per poder fer aquest llibre. Moltíssim. A mi també és cert que jo escric molt a poc a poc i em costa molt i pateixo molt escrivint i de vegades ja no sé quantes vegades he llançat el barret al foc i he dit no la puc fer, no? Però bé, per sort l'endemà surt el sol. Sí, bueno, clar.
i aleshores l'he represa perquè justament intentar que la mateixa novel·la tingués aquesta forma de xarxa és a dir que sí que hi ha un fil que anua o que cus algunes de les històries que s'hi compten però que no fos el fil principal sí que ho és una mica principal però que no fos central, que no ens centréssim només en una persona
si no entendre també la forma mateixa de la novel·la, que hi passaven moltes coses, que hi ha altres fils que expliquen la mateixa història, encara que sigui un fil per donar ambient o per mostrar què passava mentre aquesta gent es jugava a la vida per ajudar a passar aviadors aliats o jueus o fugitius.
de tota mena del nazisme que passava al voltant, la destrucció de la Segona Guerra Mundial, les conseqüències de la Guerra del 36, la por, l'exili, la presó, l'assassinat, tot aquell context...
Això són de vegades fils més prims que també formen part de la novel·la, formen part d'aquest taler, d'aquesta... Ai, ara no em surt la paraula, he dormit poc avui d'aquest tapís. D'aquest tapís són fils que potser només surten una vegada. Però van teixint. Exacte.
I aquesta és una mica l'hora de donar forma a la novel·la, he intentat justament això, que hi hagués fils que les segueixen totes, però fils que són de, mireu què passava a Vallmanya, o mireu què passava aquí, mireu què passava allà en el mateix context.
quan s'ajunten fils que potser d'entrada poden semblar inconexos però quan s'ajunten i el lector o la lectora pren perspectiva i els mira en conjunt aleshores és quan veu el... És molt llenguatge cinematogràfic fins i tot aquest...
Una mica, potser. Sí, clar, perquè ens influeix també. Som una generació, bueno, tu no ets més jove, però tu encara més, que hem viscut ja també amb aquest llenguatge, i és lògic que impregni la literatura. Igual com determinades coses de la literatura també han impregnat el llenguatge audiovisual o cinematogràfic, sí. Però sí que hi ha alguns capítols o algunes escenes, perquè hi ha capítols que són escenes, però hi ha capítols...
que encadenen unes quantes escenes sí que les he vistes gairebé com si algú mirés amb una càmera hi ha moments que hi ha moments molt forts i també he de dir una cosa els moments més forts d'aquesta novel·la no me'ls he inventat jo, m'he inventat coses és literatura, però els moments més forts d'aquesta novel·la que dius això és molt bèstia són feix regals
jo crec que tots i m'hi jugaria m'hi jugaria la barretina i aquesta escena real i aquesta que sembla més més normaleta doncs aquesta és la que m'he inventat jo però les que són moments realment de vegades fins a tot esfreïdors o amb molta amb molt de poder alguns
molt poderosos, són fets reals, protagonitzats per aquestes persones que en aparència, aquesta també és una cosa que m'agrada molt, és a dir, crec que hi ha un personatge que ho diu, de vegades qui no t'ho esperes fa coses que no te les esperes. Correcte. És aquesta. De fet, és el millor de la vida. Exacte.
el millor que pots fer a la vida és passar desapercebut i sorprendre perquè com vagis molt inflat vull dir en aquest cas a mi m'agradava mostrar coses que han passat de persones que si tu les veus un primer cop d'ull els prejudicis que tots sense voler
Tenim de vegades, no?, perquè a vegades te'ls has de controlar quan els detectes els prejudicis, però hi ha vegades que no els detectes i van sols, no? Doncs, persones de les quals no n'esperaries res o no esperaries que actuessin com van actuar, pam, són les que ho fan, no? Doncs una dona molt guapa que es vesteix de colors, que canta, que diries, mira, no?, quina frivolitat de vida, doncs, pam,
ahir la tens amagant aviadors o un capellà de sotana que dius ja m'explicaràs doncs pam, aquí el tens vull dir, són gent realment que treuen el coratge de dins i que trenquen esquemes i va bé que ens trenquin els esquemes de vegades perquè si no el món seria molt avorrit si fos com ens l'imaginem com se l'imagina els nostres apriorismes Núria, què és el que més t'ha sorprès del teu llibre?
Un a priori que no tinguessis i que ara sí que tens A l'hora de fer-lo? Llissons que te'n puguis haver portat també
Sí, precisament jo crec que aquesta, trobar, això que comentava ara, trobar personatges que són persones, clar, i els converteixen en personatges de novel·la, però són persones i que tenen aquesta diversitat de matisos. Les persones són més interessants del que de vegades ens pensem, no?
I hi ha una història molt bonica, perquè, clar, ara m'estan arribant històries de personatges que surten al llibre, que són persones, però n'hi ha una que és prèvia a la publicació del llibre, que és aquest personatge que et deia aquesta dona, la Rosita, que jo com a personatge n'estic enamorada, i...
que estava veu d'un personatge real de Puigcerdà la Rosita Lucas i aleshores vaig demanar a una amiga i ella ho va demanar també a una altra amiga d'allà de G de la Cerdanya que ja té família Puigcerdà que em preguntessin quin record n'hi ha o quin rastre en queda o què en sabeu de la Rosita Lucas perquè jo n'havia trobat algunes coses però molt poquetes
que ja m'anava bé també, perquè faig literatura, vull dir, no faig una biografia, no faig un... Clar, si fos investigadora d'arxiu o d'història, doncs sí que necessitaria... Però jo necessito, de vegades, això, imatges o incitacions per poder anar a fer literatura. I me'n van arribar dues, absolutament meravelloses, que ho intento explicar perquè després no us penseu que m'ho he inventat jo, no? Jo m'invento...
Jo invento coses i hi ha imatges literàries que dius de vegades, ja tens el dia fet, quan has escrit una frase o has posat una metàfora, ja està, avui ja tinc tota la feina feta. Hi ha vegades que passa això i és una alegria. Però en aquest cas aquestes dues imatges no són meves, jo les he vampiritzades.
I aleshores vaig preguntar sobre la Rosita Lucas i va respondre això, aquesta noia, que li n'havien dit dues coses. Una era que hi havia gent que li deia Betty Boop,
I te'n fas la imatge, perquè jo en tinc un record, jo la vaig veure de petita, i en tinc un record així molt esborradís, però quan me van dir, exacte, anava pintada, sempre molt guapa, molt coqueta, somreia, així rodoneta, baixeta, era molt de colors, anava amb la...
I això, coses que ens recorden a la Cerdanya, eh? Ara, i la segona, que feia olor de bombons. Que feia olor de bombons. I ho vaig trobar tan preciós que el record que de tu queda en una comarca és que feies olor de bombons. Que és meravellós. Eh que sí, eh que sí. Eh que sembla que m'ho hagi inventat jo, sembla literatura.
És literatura perquè ho he posat dins la novel·la, però en realitat és veritat i és preciós. Quan et diuen una cosa així, jo necessito escriure-la ràpidament i que en quedi constància i que perduri una mica més la Rosita i la gent que és com la Rosita.
I mira que acabarem pel que hauria d'haver estat al principi, és que el títol, per exemple, m'encanta que no hagis posat el signe d'interrogació, perquè el signe d'interrogació hauria deixat tot completament obert i és preguntar-nos quin és, però tu estàs donant realment una resposta, que és qui salva una vida, és a dir, de forma descriptiva.
Qui salva una vida salva el món sencer i això passa concretament perquè en aquell moment salves el món d'aquella persona però també per l'exemple que es dona i per la transformació que això significa. Gràcies. Núria Cadenes, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i això és casa teva. Gràcies, tornaré, ara trigaré perquè una novel·la costa de confegir però... Ja ho trobarem. Ara t'escolto. Moltes gràcies.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Aquest Nadal viuràs el teu millor regal. El millor regal pot ser la màgia d'un somriure, un passeig entre llums de colors, una tradició en família, la il·lusió d'un infant o la sorpresa de l'inesperat. Aquest Nadal, el millor regal, és Castell d'Aro, Platja d'Aro i Sagaró.
Aquest Nadal viu la màgia del gran espectacle Peter Pan sobre gel a Girona. 30 patinadors i acròbates sobre gel amb orquestra en viu. Només 12 representacions entre el 26 de desembre i el 4 de gener. Sota la gran carpa de la Copa del Parc de la Devesa. Entrada ja a la venda a peterpansobregel.com
Aquest Nadal torna al Mar dels Nens, al Parc Infantil de Nadal de Platja d'Aro. Cada tarda del 27 al 30 de desembre i del 2 al 4 de gener al Palau d'Esports. Gaudiu d'espectacles, activitats i moltes sorpreses. Aquest Nadal el millor regal és Castellaro, Platja d'Aro i Segaró. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
I passen 5 minuts del punt de dos quarts de 12 del matí. Seguim els Quatre Rius de Girona FM en directe, perquè hem dit l'hora, per tant, d'aquesta manera s'entén, no, Arnau Vila, que estem a aquesta hora?
Home, de vegades gravem un programa i també diem l'hora, eh? Ah, sí? Algun cop sí. Ostres, jo no me'n recordo. Després la fem quadrabre, eh? Jo no me'n recordo de Rauxa Semblant. Rauxa Semblant. Sí, ja ho trobarem, això. En qualsevol cas, nosaltres obrim el nostre particular format Agenda. Volíem veure què teníem aquests dies per aquí, per la ciutat de Girona. I és que el coneixerem perquè va venir a presentar disc aquí, el cantautor figuerenc Joan Jubosc. En aquest cas, avui ens presenta la seva faceta com a artista, amb la seva exposició...
La targia o la targia? Això, si de cas, que m'ho digui ell. Abans de res, Joan Jovós, bon dia i bona hora.
Bon dia, és l'etargia. L'etargia, oi? Vull dir, ja deia jo. És que, en fi, en definitiu. És el primer que té dubtes al respecte, però és l'etargia, sí, sí. Però això està bé, perquè això vol dir que la gent s'ho llegeix i que després diuen, ostres, deu ser això o això altre. Vol dir que la gent s'atura. Sí, sí, no, no, i tant. És d'agrair. Escolta, doncs, això a la sala d'art de la fonda del Foment, de fet, ja vam tenir la inauguració, si no m'equivoco, encara ho tenim en marxa. Ara sí, Joan Jovoz, bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal? Escolta'm una cosa, estàs a top, eh? Vull dir, vas venir fa dos dies com aquell qui diu per presentar-nos disc i ara estem en aquesta faceta més d'artista plàstic.
Sí, és cert que estic bastant productiu bastant actiu, vaja i sí, ja fa temps que la vocació ve de fa molts anys però no fa ni dos anys que m'hi he posat en sèrie he començat a fer obres i a compartir-les i han anat passant coses possibilitats per exposar i ve fins a dia d'avui L'altergia, de què tracta exactament?
L'etargia representa una mica tota la travessa aquesta del desert, de silenci, de no creació plàstica, en aquest sentit. Com t'he comentat al principi, és una vocació que ve de fa molt de temps però que no havia pogut
desenvolupar mai per diferents raons i bé, durant tots aquests anys s'han anat gestant aquesta primera obra i bé, també
Per això la fa especial, almenys per mi a nivell personal, perquè és una vocació que ha estat allà com adormida, amb aquestes constants vitals en total repòs, i ha sortit ara. En aquest sentit, una miqueta el fil narratiu, no sé si ens el pots explicar també.
El fil narratiu és que, a veure, precisament el que m'agrada de l'art plàstic és que, a diferència de la música i d'escriure cançons, és que em puc expressar sense paraules. Llavors, pel que... Mira, precisament el dia 2 de desembre es va fer la presentació a la fonda de l'exposició i va...
Va venir en Luis Izquierdo, que és filòsof i també és artista, i ell parlava de certa expressió humanista. És una pintura figurativa, però que té un to d'abstracció,
I bé, no sé, és buscar... d'alguna manera és buscar expressar-me i aportar alguna cosa al meu entorn a través de l'art, que és com un llenguatge més simbòlic. Se'm fa difícil realment, potser també perquè soc nou, relativament nou amb això de l'art plàstic, i se'm fa molt difícil posar-li...
Masses paraules. Joan, jo sempre he pensat que els artistes sou els primers aprenents de la vida que hi ha. Llavors, la pregunta és que fins i tot amb la vostra obra acabeu aprenent alguna cosa. Què has après, tu, en aquesta? Bueno, un aprena a parar...
i observar-se-ho mateix amb certa distància. També m'ha passat amb algunes cançons, amb algunes lletres que reescoltades i rellegides anys després comprens per l'etapa aquella on estaves passant el que senties, és com una mica com un laberint aquest emocional que estem tots ficats et dona pistes i
per entendre's. I amb l'art plàstic potser també. És més difícil, costa comprendre a vegades, no? Quan veus una obra, moltes vegades t'agrada o no t'agrada, et fa sentir certes coses, però la comprensió és complicat. Però bé, jo estic aprenent coses de mi a través de la pintura i sobretot a través de la mirada dels altres. Quan els altres observen
una pintura, una creació i et donen la seva opinió, d'alguna manera també t'obren els ulls, perquè jo a vegades sóc una mica tontet, a vegades, perquè no, em quedo una mica en blanc molt sovint davant del que jo mateix faig.
i els altres t'ajuden. Això, a la sala d'art de la fonda del Foment, ja ho has dit, tret de sortir del dia 2 de desembre, fins quan ho podrem anar a visitar.
Mira, aquesta exposició és anual perquè al moment crec que vam començar a fer exposicions d'aquest tipus fa 3 o 4 anys i la proposta era que fos una exposició anual evidentment al llarg de l'any com també té una vessant comercial evidentment l'exposició, vull dir que es poden comprar les obres espero que alguna obra
marxi i sigui substituïda per alguna altra, però el gruix de l'exposició la majoria d'obres, que de fet són 13 obres, estaran durant tot l'any, fins al desembre del 2026.
Està principalment pensada per als comensals de la fonda però si tu passes i vols visitar-la dintre l'horari qualsevol dels oients que ens estiguin escoltant doncs poden fer-ho també
Escolta'm, doncs, em sembla sensacional, t'ho dic perquè Girona sempre destaca per anar a última hora, entre això i els despistats, doncs, escolta, teniu tot un any per passar per la fonda, només faltaria, ja ho tenen. I a marge, sí, sí, i m'agrada per això, perquè és, d'alguna manera, bueno, ells tenen una exposició fixa assegurada allà i jo tinc un espai expositiu durant molt de temps.
Doncs seguirem batallant. Joan Jogos, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, escolta, i que vagi molt i molt bé tot aquest any d'exposició. Moltíssimes gràcies a vosaltres per convidar-me, gràcies.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Aquest Nadal viuràs el teu millor regal. El millor regal pot ser la màgia d'un somriure, un passeig entre llums de colors, una tradició en família, la il·lusió d'un infant o la sorpresa de l'inesperat. Aquest Nadal, el millor regal, és Castell d'Aro, Platja d'Aro i Segaró.
Aquest Nadal viu la màgia del gran espectacle Peter Pan sobre gel a Girona. 30 patinadors i acròbates sobre gel amb orquestra en viu. Només 12 representacions entre el 26 de desembre i el 4 de gener. Sota la gran carpa de la Copa del Parc de la Devesa. Entrada ja a la venda a peterpansobregel.com
Aquest Nadal torna al Mar dels Nens, al Parc Infantil de Nadal de Platja d'Aro. Cada tarda del 27 al 30 de desembre i del 2 al 4 de gener al Palau d'Esports. Gaudiu d'espectacles, activitats i moltes sorpreses. Aquest Nadal el millor regal és Castell Llaro, Platja d'Aro i Segaró. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego Cocodril.
no pasaste de caimán, hasta luego cocodrilo.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí.
És un dia a dia.
i ja ho hem dit abans de començar que de Nadal es n'havien sonat molt poques no sé si la de la Maria Carey compta per tant aquesta no la comptarem nosaltres ens n'anem cap a les nostres en català especialment i és que ja estem escoltant de fons en vora del foc de Judit Jaquet en aquest cas amb la inestimable ajuda d'Oriol Tonieti que avui ens presenten aquí als Quatre Rius precisament aquesta Nadala de la mà de la cantautora Banyolina i també aviam com s'ha gestat tot això i com és que s'han pujat aquest carro Judit Jaquet, bon dia i bona hora
Bon dia. Oriol Tonieti, bon dia i bona hora. Bon dia, com esteu? Anem a fer la claramenta perquè si no, Tonieti, del Tonieti, del Tonieti. Sí, sí, de tota la vida. De l'estirpe Tonieti, del llinatge Tonieti, no? Només n'hi ha un per aquí, o sigui que no hi ha marge d'error. Escolta'm una cosa, vora del foc, aviam, expliqueu-me això d'on va sortir. És a dir, a qui se li va acudir, si estàveu en un bar, què va passar?
Sí, aquesta cançó la vaig fer fa dos anys i era un Nadal una mica diferent i me'n recordo que jo estava treballant molt i tal i entremig tenia una o dues horetes per anar a casa, descansar una mica i tornar a la feina.
Llavors, doncs res, mira, vaig arribar a casa, em vaig ficar allà al piano i aquesta estona de descansar doncs la vaig dedicar a fer aquesta cançó. I aquesta cançó em va sortir molt així com... Estava jo una mica trista, no? A més crec que era el dia de Nadal i jo això treballava, no? També aquell dia i era com... Jolín, quin Nadal, no? I mira... No, ja ho pots dir, quina merda de Nadal. Sí, no? En pla...
Per què així, no? I, bueno, va sortir la cançó i allà es va quedar, no? I, bueno, l'any passat vaig treure l'EP, el Deixa'm ser jo, que jo saps que avui fa un any, o sigui, ahir feia un any que... Que vas treure? No, que vaig venir aquí. Ah, que vas venir aquí? Ah, sí. Avui ho he mirat. Sí, sí.
Tu, la vida, ens està dient... No, no. La vida està cridant. Estan passant coses molt estranyes. La vida està cridant. M'ha fet molta gràcia. Em sembla sensacional. Mira que ha estat una cosa d'urgència, eh? Vull dir, tampoc... Ja, ja. Bueno, no ens ensenyarem les vergonyes ara a aquestes hores del migdia. Bé, i això, no? I llavors, bueno, doncs es va quedar allà i, bueno, va sortir a l'EP, tal, i va començar... Bueno, de fet la vam començar a gravar.
L'any passat, no? Jo crec que ara justament també deu fer un any que més o menys... Tinc un Nadal allà al calaix i tal... I vam dir, ostres, ara poder ja és un pèl massa precipitat, no? Com per treure l'any passat, diguéssim. I allà devíem fer com la primera estructura, idea d'acords... Sí, com la Cords, una veu com així... Com més o menys, fer-la com la base i vam dir, bueno...
D'aquí el Nadal que ve tenim un any, no? Sí. Tenim molt de temps per fer-la. Bueno, doncs aquest temps. I ja ho trobarem, no? I mira, i hi ha l'últim moment, com sempre, al final. T'anava a dir, un moment, és que m'he quedat loquíssim. Arnau, pots consultar l'Horòscop a veure què ens diu avui? T'ho dic perquè et trobo una cosa i l'altra, a veure què trobem. Això en paral·lel. No, però t'anava a dir, o sigui, jo també entenc una cosa i és, i em sembla que està molt ben trobada, i és que al final no ens enganyem.
una Nadala, intentar endollar-la en un EP és complicat, des del punt de vista de narrativa, de temàtica, vull dir, és una cosa molt atomitzada en aquest sentit. Suposo que també, al final, més que buscar les 10.000 milions de reproduccions a la Spotify que tant de bo, entenc que al final, sobretot, és un divertimento de dir, escolta, anem a celebrar el Nadal, aquest moment de reunions amb la gent i de recordar.
Totalment, sí, sí, jo en cap moment busco això jo simplement trec música perquè em fa feliç poder mostrar el que ha sortit de mi i també penso que aquesta Nadal és un xic diferent no parla de tot el bonic que és al final jo penso que també parla una mica que hi ha moltes famílies hi ha moltes persones que passen un Nadal sol i soles i ostres, jo tinc la sort que no va ser així vaig estar envoltada de la meva família i així
Però tot i així, en aquesta cançó crec que dona com molt a entendre això, com donar també aquest caliu familiar, les tornades, de cantar tots junts i que al final la música fa que el Nadal sigui una mica més màgic. Llavors no crec que sigui tampoc una Nadala com molt...
Molt feliç, sí que té aquest punt d'esperança, però també parla del que no se parla tant, que és de la gent que el passa sol, sola i, bueno, no sé, volia donar una mica d'èmfasi amb això també. Això a nivell de sonoritat, per exemple, vull dir a nivell de capes, entenc que és allò de dir menys és més, no?
Sí, i també és veritat que com que també ha anat com així tot sobre la marxa i vam anar fent com a mesura del que ens ha anat sortint sense tenir cap mena d'idea com preconcebuda, no? Cap objectiu de dir, va, anem a buscar un hit o una nadala que tal. No, l'objectiu ha sigut tot molt natural i ha anat tot sobre la marxa. I sí que és veritat que al principi ho volíem fer com molt senzillet, no? Algú molt acústic, pocs instruments i tal.
Però el típic que t'hi poses i et vas animant i mira, vam anar gravant bateries, cors, al final hi ha un cor també espectacular, un saxo, vull dir que també ens hem anat deixant guiar molt per l'instint i el que ens demanava el cos.
També, reforçant molt bé aquesta idea de la idea inicial del parlar d'aquest Nadal no tan típic de les Nadales, que tot és super idíl·lic, bonic i meravellós, que també, sinó també que no tots els Nadals de vegades tenen que ser super de pel·lícula, com ens venen de vegades, i com aterrar una mica el Nadal a la vida quotidiana de la gent
que al final és el que tots vivim el dia d'ahir jo me'n vaig de viatge m'estalvio el que passa que clar, no sé si vosaltres sou conscients que heu desencadenat un efecte dominó perquè clar, vull dir això el dia de Nadal per Sant Esteve i tot us demanaran que la toqueu i la canteu al dinar familiar sí, totalment també com que està gravada és el punt aquest de... sí, escoltem-la, no?
No, no, és broma, és broma. No, no, no. Caurà segur, però bé, el bo és que ara, com que ja l'hem fet, ja ens la sabem. Vull dir que serà molt fàcil. El públic més exigent segurament que us trobareu mai, eh? Sí, pot ser. Segurament, sí. Però bé, ja ens posen a prova sovint, eh? Sí? Sí, sí, sí. És veritat que són el més exigent i llavors està bé també tenir aquest feedback seu perquè llavors puges a un escenari i tot es fa molt més fàcil.
Ah, vist així? No, i tant. Escolta'm una cosa, què us sembla si fem? T'ho dic perquè ja hem comentat prou la jugada i ara m'encantaria poder escoltar la cançó de pe a pa i d'aquesta manera marxem escoltant-vos però aquesta vegada, en aquest cas, cantant i tocant. Judit, Mr. Tonetti, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Gràcies a tu, a vosaltres. Bon Nadal i bones festes! Igualment, bon Nadal!
És un dia diferent, estem aquí a casa, però tu ja no hi és. Avui és Nadal, però no hi ha regals. Ha estat un any complicat, el seu vent millora.
per sentir-nos més afeguts. Ballarem cançons d'amor sense donar explicacions.
No hem de tenir cap por. Sabem que aquest any s'acaba però comença un de nou. Cantarem tots junts fora del cor per sentir-nos més prou. Ballarem cançons d'amor
Cantarem tots junts fora del foc per sentir-nos més a prop. Ballarem cançons d'amor sense donar explicacions.
I ballarem cançons d'amor sense adonar.
Cantarem tots junts volar al foc per sentir-nos més a prop. Bària bé cançons d'amor sense alguna explicació.