Title:

Comerç local, cultura i música a Girona

## Visió general de l’episodi En aquest episodi d’**Els 4 Rius** a *Girona FM*, Saïd Svai condueix un programa molt variat, però amb un fil conductor clar: **Girona com a ecosistema viu de comerç local, cultura, educació i música**. L’episodi combina: - Una introducció editorial sobre la **situació dels treballadors autònoms**. - Una entrevista a quatre estudiants de la **UdG** que impulsen una campanya per **visibilitzar el petit comerç de Girona** a Instagram. - Una conversa amb **Lluís Costa** sobre el cicle *Espais de Comunicació* a la Casa de Cultura, que enllaça **religió, poder i cultura popular** amb la comunicació. - Una entrevista amb **Anna Rosa Sisquella** sobre l’arribada als cinemes de *Mar i cel* (Maricel), la mítica producció de **Dagoll Dagom** adaptada al format de pel·lícula-concert. - Una conversa final amb **Emma Sayer**, cantautora gironina-anglèsa, sobre el cicle musical **M’agrada molt la música**, la seva trajectòria i el paper dels espais de música local. Al llarg del programa es reforça una idea clau: **la importància de crear i cuidar espais locals (comerços, cicles culturals, concerts petits) que connectin amb el jovent però també amb el públic general**. --- ## 1. Editorial inicial: autònoms, precarietat i “ja és Nadal” ### Context i to de l’obertura • Saïd obre el programa situant-nos a **l’1 de desembre de 2025** i fent broma amb la “prèvia de Nadal”, incloent-hi la referència inevitable a la cançó de Mariah Carey (“Maria Carell”, en clau humorística). • Aprofitant el to distès, introdueix un tema seriós: **les manifestacions d’autònoms** a tot l’Estat per denunciar la seva situació econòmica. > “Milers de treballadors, per compte propi, surten als carrers per reclamar només que no se’ls ofegui.” ### Crítica al sistema de quotes i despeses Saïd descriu amb ironia però de manera molt directa les **dificultats estructurals** dels autònoms: • **Quotes altes**: al voltant de **300 € de quota** només per començar a treballar legalment. • **Costos fixos addicionals**: uns **100 € de gestoria** més una “allau de factures”. • Sensació que **Hisenda i els mateixos inspectors no tenen clar** com funcionen les taules i trams. • Idea gràfica: “al final de mes comença el dia 5”, és a dir, entre quotes i despeses, el mes pràcticament es “menja” els ingressos. Tot plegat enllaça amb la contradicció entre el **consum intensiu de la campanya de Nadal** (amb Black Friday i CiberMonday) i la **fragilitat de qui sosté part d’aquesta economia**, els autònoms. --- ## 2. Tertúlia distesa: cap de setmana, temps i territori Abans d’entrar en els continguts principals, Saïd conversa amb **Arnau Vila** en un registre molt informal, que ajuda a situar l’oient al territori gironí: • Referències a **Campdevànol, Taga, Gassa, Ripoll, Banyoles** i el fred que arriba. • Broma amb fotos de pessebres i neu que circulen per WhatsApp. Serveix com a **pont natural** cap al primer tema fort: el **comerç local de Girona**. --- ## 3. “De prop i de debò”: Instagram per al comerç local de Girona ### 3.1. El projecte i qui el fa A partir del segon 228, entren a l’estudi **quatre estudiants de Publicitat i Relacions Públiques de la UdG** (parlen sobretot l’**Ariadna Ferrando** i la **Júlia Godó**). Impulsen el projecte **“De prop i de debò”**, definit com: • Un **compte d’Instagram** dedicat a **donar visibilitat al petit comerç de Girona**. • Un exercici real dins l’assignatura d’**Ètica**, plantejat com a **campanya de màrqueting social**. > “Girona és una ciutat que ofereix moltíssims comerços diferents, molt especials, amb molta personalitat.” ### 3.2. Objectius i enfocament **Objectiu central**: • **Conscienciar, sobretot el públic jove**, sobre la importància de **comprar al comerç local i de proximitat**. **Eina principal**: Instagram, perquè: • És el **llenguatge natural del jovent**. • Permet **arribar a gent que no coneix aquests comerços**. El projecte neix, simbòlicament, “en una conversa de bar”, reforçant la idea que les **millors idees sorgeixen en espais informals**. ### 3.3. Contingut: posar cara i història als comerços El valor afegit del projecte no és només “comunicar” botigues, sinó **explicar-ne l’ànima**: • Cada *post* presenta un comerç amb: - **Origen i història** del negoci. - **Visió dels comerciants** sobre el comerç local. - **Tipus de públic** que hi compra. • Volen destacar el **tracte humà i personalitzat** com a diferència clau respecte a vendre per internet o grans franquícies. > “En el comerç local pots trobar coses diferents, originals, que potser en altres botigues o grans franquícies no trobes.” ### 3.4. Girona com a ciutat-escenari Les estudiants trien **Girona** com a focus per diversos motius: • És la **ciutat on estudien i es mouen** encara que no totes hi hagin nascut. • La veuen com una ciutat **“esplèndida”**, amb comerciants molt agradables i comerços “molt macos”. • Volen, explícitament, **animar la gent a venir a Girona** a descobrir aquests locals. ### 3.5. Habilitats apreses i reptes del projecte **Aprenentatges principals**: • Detecció d’un **canvi d’hàbits de compra del jovent**: - “La gent jove ja no compra els comerços de baix de casa seva, és només un clic a internet i ja ho tens a baix”. • Dificultat d’implicar la **gent gran** en continguts per xarxes (por de ser gravats, rebuig a sortir a vídeos). • Descobriment que molts comerços: - **No tenen xarxes** o les tenen **abandonades** (últims posts el 2021). - Perden una oportunitat de connectar amb el públic jove per manca de **presència digital actualitzada**. **Reptes operatius**: • **Temps molt limitat**: el treball dura només un mes; d’aquí una setmana l’han d’entregar. • Voluntat d’anar més enllà de la nota acadèmica i **mantenir el projecte viu** més enllà de l’assignatura. > “Li hem agafat molt de carinyo al projecte… ens agradaria seguir donant visibilitat a aquests comerços.” ### 3.6. Futur: associació, TikTok i trajectòries professionals Les estudiants es plantegen diversos possibles **camins de continuïtat**: • Fer créixer el projecte cap a una **associació de comerços locals** vinculada a “De prop i de debò”. • Obrir **TikTok** en una segona fase per arribar a més públic (no només de Girona, sinó d’arreu de Catalunya). En l’àmbit personal: • El projecte els ha fet replantejar la seva **vocació professional**: - D’un interès general per la comunicació, passen a veure amb bons ulls **la publicitat social i el treball “des de baix”**. • Valoren molt positivament que, tot i estar a **primer de carrera**, la **UdG** els faci fer projectes **pràctics i reals**, i no només teòrics. --- ## 4. “Espais de comunicació”: religió, poder i cultura popular A partir del segon 1295, Saïd conversa amb **Lluís Costa**, de la **Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Periodisme i Revistes en Català** (UdG), sobre el cicle **“Espais de Comunicació: Religió, Poder i Cultura Popular”** a la **Casa de Cultura de Girona**. ### 4.1. Objectiu del cicle El cicle, adreçat sobretot (però no exclusivament) a l’alumnat del **Grau de Comunicació Cultural de la UdG**, vol: • Fer una **mirada històrica i crítica** sobre tres grans àmbits: - **Religió** - **Política / poder** - **Cultura popular (especialment música)** • Veure **com han evolucionat aquestes esferes en les últimes dècades**, amb la **comunicació** com a fil conductor. • Analitzar l’impacte dels **canvis tecnològics** i de les noves formes de difusió del missatge (mitjans, xarxes, etc.). ### 4.2. Format de les sessions Cada sessió (dies 4, 11 i 18 de desembre, a les 11.45 h) té un **disseny comú**: • **Un expert acadèmic** que treballa prèviament el context amb els estudiants. • **Un personatge convidat**, amb trajectòria rellevant en el sector, que aporta **experiència de primera mà** i visió personal. Les sessions es fan a la **Casa de Cultura (Aula Magna)** i són **obertes al públic general**, amb torn obert de preguntes. > “Si algú vol preguntar al bisbe de Girona o a en Gerard Quintana, és el seu moment.” ### 4.3. Religió i comunicació Primera sessió: **Religió i comunicació** (4 de desembre). • **Expert**: *Joan Ferrer*, doctor en filosofia semítica i president de l’Associació Bíblica de Catalunya. • **Convidat**: *fra Octavi Vilà*, **bisbe de Girona**. Idees clau: • Volen trencar el tòpic que l’**Església Catòlica** ha estat sempre lenta i conservadora en comunicació. • Recorden que històricament ha estat un **gran productor de premsa i publicacions**. • Es debatrà **com l’Església s’adapta a les noves tecnologies** per transmetre el seu missatge, tant a fidels com a no fidels. ### 4.4. Política, poder i mitjans Segona sessió: **Poder/política i comunicació** (11 de desembre). • **Convidada**: *Montserrat Tura*, exconsellera d’Interior i de Justícia de la Generalitat. • **Canvi de programa**: s’anuncia que **Quim Nadal** no hi podrà ser el dia de la Casa de Cultura i serà substituït per **Jordi Grau**, president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes. Objectiu: • Analitzar **com ha evolucionat la relació entre política, poder i mitjans**. • Aprofitant la trajectòria de Tura (ajuntament de Mollet, dues conselleries), es vol posar l’accent en la **pràctica del poder** i la seva construcció mediàtica. ### 4.5. Cultura popular i música: Gerard Quintana Tercera sessió: **Cultura popular i música** (18 de desembre). • **Expert**: *Xavier Castillón*, periodista cultural d’El Punt Avui. • **Convidat**: *Gerard Quintana* (Sopa de Cabra). Eixos del debat: • Entendre la **transformació de la indústria musical dels darrers 40 anys**: - Des de l’època clàssica del *rock català* fins a l’era de l’streaming. • Posar en valor la **mirada generacional** d’algú que ha viscut tota aquesta transformació. > “No ens serviria una persona molt jove… Necessitem algú que pugui explicar, a partir de la seva experiència, com ha evolucionat la música i la indústria musical.” --- ## 5. “Maricel” arriba al cinema: Dagoll Dagom a la gran pantalla Cap al segon 1960, el programa gira cap al teatre musical i la memòria col·lectiva catalana amb **Anna Rosa Sisquella**, una de les responsables de **Dagoll Dagom**. ### 5.1. De l’escenari als cinemes Es presenta l’estrena a cinemes de **Mar i cel (Maricel)**, l’adaptació cinematogràfica de la **producció escènica de Dagoll Dagom amb 3CAT**. • La producció teatral acumula **més de 1,6 milions d’espectadors des del 1988**. • La pel·lícula s’estrena al **Cinema Aribau de Barcelona**, ple amb unes **1.000 persones**, amb una recepció emocionada: el públic fins i tot **aplaudeix com si fos teatre**. > “La gent aplaudia exactament igual que al teatre… era curiós.” ### 5.2. L’origen de la pel·lícula Inicialment, l’acord amb **TV3** era **gravar l’espectacle** com s’havia fet altres vegades. Però: • El realitzador **Pauli Subirà**, enamorat de Maricel, aposta per anar més enllà i demana **càmeres de cinema d’alta qualitat**. • Es treballa amb un **equip de rodatge molt potent**, convertint la simple gravació en una **autèntica pel·lícula-concert**. ### 5.3. Banda sonora espectacular: Orquestra Simfònica del Vallès Un gran salt qualitatiu de la versió cinematogràfica és el **tractament musical**: • Música enregistrada amb la **Orquestra Simfònica del Vallès**, amb **més de 50 músics**. • **Albert Guinovart**, compositor de Maricel, toca ell mateix el **piano**. > “És un Maricel com sempre, però com mai.” Segons Sisquella, l’efecte final és: • **Molt diferent del teatre**, però igualment absorbent. • Les tecnologies actuals (imatge en alta definició, so de cinema) permeten **una immersió emocional molt forta**. ### 5.4. Què canvia quan ho veus en pantalla? Per al públic que ja ha vist l’obra al Teatre Victòria: • La versió en cinema **“és una altra cosa”**: - Primeríssims primers plans. - Detall de **reaccions i gestos** dels actors que des de platea passen desapercebuts. - Visió més profunda de la **relació entre Saïd i Blanca** i del seu enamorament. • S’han situat **càmeres disfressades de pirates dins del vaixell** per captar angles impossibles en teatre. Per als qui no la coneixen: • El film explica amb més claredat elements com l’**expulsió de 300.000 moriscos d’Espanya**, que sovint passaven més per alt al teatre. • Permet **entendre millor el context històric de l’obra d’Àngel Guimerà**. ### 5.5. Dimensió educativa i sessions per escoles Dagoll Dagom posa èmfasi en el **potencial pedagògic** de la pel·lícula: • Durant la temporada teatral, moltes escoles de Barcelona van veure l’espectacle, però **moltes es van quedar fora**. • Ara, amb els **exhibidors de cinema**, han pactat que es puguin fer **sessions matinals especials per escoles**. • Han elaborat un **quadern didàctic** per treballar: - *Àngel Guimerà*. - El text i els temes de *Mar i cel*. > “És una bona oportunitat perquè molts nanos que no van veure l’espectacle el puguin veure.” Saïd tanca la conversa amb el compromís implícit d’anar a veure la pel·lícula i d’intentar convèncer Anna Rosa Sisquella que passi pel programa en persona. --- ## 6. “M’agrada molt la música”: Emma Sayer entre Girona i Londres A partir del segon 2661, el programa es tanca amb música en directe (no a l’estudi, però sí des del relat) gràcies a la cantautora **Emma Sayer**. ### 6.1. Orígens i identitat • Emma és **mig anglesa i mig catalana**: pare anglès, mare catalana. • Viu a **Girona**, però té família a **Londres** i hi viatja sovint. • Allà ha fet **micros oberts** al barri de **Camden**, aprofitant l’enorme oferta de música en directe. > “Cada nit hi ha no sé quants bars amb micros oberts… és una passada comparat amb aquí.” La seva música és majoritàriament en **anglès**, cosa que fa de **Londres** una destinació natural per a ella. ### 6.2. El cicle “M’agrada molt la música” Emma participa en el cicle **M’agrada molt la música**, que posa en valor artistes del territori i aposta per concerts **inclusius** i de proximitat. • Concert: **dissabte 6 de desembre, 18.30 h, al Centre Cívic Ter**. • Ja havia participat al cicle fa **tres anys**, llavors amb un repertori més ple de **versions**. • Ara torna com a **cap de cartell** amb un projecte molt més **madur i propi**. A més: • Actualment **ajuda en l’organització** del cicle: - Cerca d’artistes. - Una mica de **tècnica de so**. • Això la situa alhora **a l’escenari i darrere les bambolines**, en el teixit musical local. ### 6.3. Repertori i projecte artístic En el concert al Centre Cívic Ter, Emma oferirà: • Principalment **cançons pròpies**: - Algunes ja publicades. - D’altres **inèdites**, que encara no han sortit a plataformes. • Alguns **covers**, però pocs: vol que la defineixin com a **cantautora**, no només com a intèrpret de versions. Ha publicat: • El seu primer llançament important, **“Devotion”** (2022), que continua sent una peça central dels seus directes. ### 6.4. Formació en producció i nou EP Emma estudia **Producció Musical** a Girona i està a **tercer (últim any)**. • El seu **treball final de diploma** preveu ser un **EP de 5 cançons** (o possiblement un àlbum, segons el temps disponible). • Vol **produir-se ella mateixa**, la qual cosa li dona: - **Agilitat** per treure música. - **Independència** de factors externs (discogràfiques, pressupostos elevats, etc.). > “Si em vull donar un nom d’artista pròpia, necessito cançons meves; si no, la gent et coneix només per les versions.” ### 6.5. Llengua i futur: anglès, català i Londres Emma es planteja seriosament la **llengua del seu projecte artístic**: • Ara treballa sobretot en **anglès**. • Contempla fer **cançons en català** o un **EP mixt** (anglès + català) per: - Ampliar oportunitats al **mercat català**. - Mantenir la connexió amb l’escena de **Londres**. D’aquí cinc anys, diu que li agradaria: • **Viure a Londres**. • Treballar **amb una discogràfica**, produir la seva música o **compositora/produtora per a altres artistes**. En el present immediat, però, el focus és clar: **consolidar repertori propi, terminar l’EP i aprofitar espais com el cicle “M’agrada molt la música” per créixer sobre l’escenari**. --- ## 7. El paper de Girona FM com a node cultural Entre seccions i entrevistes, l’episodi es veu travessat per **falques de programes de Girona FM** que recorden el rol de l’emissora com a **plataforma cultural de la ciutat**: • Programes sobre **benestar i transformació personal** (*Jardí de l’ànima*). • Espais sobre **cinema, música, teatre i llibres** (*García i Tarribas Associats*). • Programes de **sardanes i cobla** (*La principal de Girona FM*). • Programes musicals especialitzats com **La Càpsula** (música soul) o **Cocodril Club** (revival pop-rock 60–80). Aquestes falques, repartides al llarg del podcast, reforcen un missatge implícit: **Girona FM no és només informació, sinó també un aparador continu del teixit cultural gironí**. --- ## 8. Idees clau transversals de l’episodi • **Comerç local i jovent**: cal actualitzar canals i llenguatges (Instagram, TikTok) perquè el jovent percebi el comerç de proximitat com una opció real, no només Amazon i plataformes. • **Formació universitària pràctica**: tant el projecte “De prop i de debò” com el cicle “Espais de Comunicació” mostren una **UdG molt connectada amb la ciutat i amb projectes reals**. • **Cultura com a eina de memòria**: la pel·lícula de *Maricel* no és només entreteniment; és també una **porta d’entrada pedagògica** al patrimoni literari i històric català. • **Escena musical local**: cicles com **M’agrada molt la música** són **plataformes d’acceleració** per a artistes emergents, combinant directes petits, producció pròpia i acompanyament. • **Girona com a node creatiu**: el programa construeix una imatge de Girona com a **ciutat viva**, amb comerços singulars, universitat implicada, cicles culturals potents i artistes que miren cap al món (com Emma Sayer) sense deslligar-se del territori.

['Girona FM', 'Els 4 Rius', 'comerç local', 'De prop i de debò', 'petit comerç', 'UdG', 'publicitat i relacions públiques', 'jovent i consum', 'Instagram', 'xarxes socials', 'cultura gironina', 'Casa de Cultura de Girona', 'Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol', 'religió i comunicació', 'poder i mitjans', 'cultura popular', 'indústria musical', 'Gerard Quintana', 'Dagoll Dagom', 'Mar i cel', 'Àngel Guimerà', 'cinema musical', 'Orquestra Simfònica del Vallès', 'educació i arts escèniques', 'Emma Sayer', 'M’agrada molt la música', 'música emergent', 'Londres', 'producció musical']