Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai.
Dilluns, 1 de desembre de 2025. I ja hi seríem, donem el tret de sortida a la prèvia de Nadal i la Maria Carell que s'ha donat d'alta als autònoms avui mateix. I parlant d'autònoms, desenes de manifestacions a les principals capitals de província de tot el país per intentar ser escoltats. Milers de treballadors, per compte propi, surten als carrers per reclamar només que no se'ls ofegui.
Que tinguin condicions dignes, que paguin pel que guanyen i no pel que malquen unes taules que no en tenen ni tan sols els mateixos inspectors d'Hisenda. Perquè en el millor dels casos, només per començar a treballar de forma legal són uns 300 euros de quota, 100 de gestoria i una allau de factures que fan que al final de mes comenci el dia 5. Però encara estem a dia 1 i ja és Nadal.
Fins demà!
I no tinc ni idea de quantes vegades se l'ha hagut de descarregar aquesta cançó, però el que era evident és que si avui és dia 1 de desembre, tocava posar-la, sempre saludava Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia a tots i a tots, com esteu? Ja és la segona, tercera, quarta, setmana... No, no, domany ja és la segona, però aquest mes l'escoltarem força i el mes de gener potser encara que haurà alguna vegada més, fins després de rei, almenys. Sí, no? Sí. Ja ho trobarem en qualsevol cas. Tu què tal, Arnau Vila, el cap de setmana? Bé, bé, bé, precisament... Cansat? No, normal, normal.
Perquè la Consència l'hem fet abans, els mesos anteriors. Això de Campdebano, qui t'ho va dir? Això de Campdebano ja ho sabíem. Ja ho sabies tu? Sí, ja ho sabíem, això. De fet, vam fer una notícia. Ah, sí, no me'n recordo. Sí, sí, sí. El primer cafè també. Bueno, jo no hi era. Bueno, sí, sí que hi era. No, però ja saps qui em va enviar un whatsapp al diumenge? La Montserrat, jo m'entén. Diumenge a les 7 i escaig del matí. Me'l va passar i jo li vaig passar la foto en directe del mateix pessebre.
Ah, o sigui, em va rebotar la teva foto per dir-me, escolta, els podries trucar, no, aquests de Camp de Bànol? Molt possiblement. És ben bé. Bueno, en fi, ja hi aneu? No, no, una mica més amunt sí, però no. A Taga, per exemple, o per allà o Gassa, sí. Però molt reenferinat, eh? Molt poc, però baix a Ripoll i a Camp de Bànol, no. L'estany de Banyoles ja està glaçat?
No, encara no, però diuen que farà una mica de fred i a veure l'estany el que mostrarà, però l'estany encara no. Bueno, ja ho trobarem en qualsevol cas. Si et sembla, Arnau Vila, ara parlarem de comerç local, parlem de prop i de debò, que és un projecte que han impulsat unes estudiants de la Universitat de Girona. Tot això també seguirem parlant amb el bo del Lluís Costa, perquè a la Casa de Cultura tenim diferents espais de comunicació, en aquest cas un cicle de xerrades, hi passaran en Quim Nadal, hi passaran Gerard Quintana, també hi passarà, si no m'equivoco, l'abisbe d'aquí de Girona. També parlarem amb
Amb l'Anna Rosa Sisquella, ella és una de les persones que més mana de Dagoll de Gom. Carai. També per parlar de Maricel, de l'arribada del musical, per entendre'ns, o de l'obra de teatre d'Àngel Guimarà als cinemes. També intentarem convèncer-la perquè vingui abans que acabi el mes. Segur que li fa molta gràcia que un tio es diu Saït. I el Pirata Saït no vindrà? No, aquest no. Seria brutal una conversa de Pirata Saït. No cal que vingui perquè sempre hi ha estat.
i acabarem parlant amb l'Emma Sayer, també, del cicle M'agrada, que de fet tindrem al llarg d'aquest cap de setmana, segona cita, si no m'equivoco, del calendari. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, nosaltres... Ens hi posem.
I ens visiten quatre estudiants de publicitat i relacions públiques a la Universitat de Girona, dues que parlaran, dues que miren, en aquest cas han creat De Prop i De De Bo, un projecte de campanya social que vol donar visibilitat precisament al petit comerç de Girona. Aviam què ens expliquen i com ho han articulat. Primer de tot, Ariadna Ferrando, bon dia i bona hora. Bon dia. Júlia Godou, bon dia i bona hora. Bon dia. Aviam, primer de tot, expliqueu-me bé, això del De Prop i De De Bo, de què tracta exactament?
De propi, de debò, de moment és un compte d'Instagram on intentem donar visibilitat als comerços locals de Girona, ja que creiem que Girona és una ciutat que ofereix moltíssims comerços diferents, molt especials, amb molta personalitat i és principalment un projecte de l'assignatura d'ètica on hem de portar a la realitat una campanya de màrqueting social.
O sigui que vosaltres des de la universitat us plantegen que heu de fer un projecte i vosaltres agafeu i dieu, ok, ens anem una miqueta més enllà del tema acadèmic i fem alguna cosa realment pragmàtica per entendre'ns. Sí, exacte. Sí que és veritat que al principi no sabíem bé com enfocar-ho i en una conversació en un bar va sortir el tema. Com totes les millors idees d'aquesta vida, són el bar en una conversa. I doncs cadascuna va posar una mica el seu granet de sorra i d'aquí va sortir el projecte.
Clar, això sí que és veritat que surt des d'aquesta assignatura d'ètica, però tot això, primer de tot, primer pas, un Instagram que entenc que vaja, ara mateix és el llenguatge que toca, segurament. Sí, és la manera més fàcil potser de poder arribar a tothom o d'arribar a públics que no coneixen o que necessitem que arribi més sobretot al públic jove, que és potser els que menys conscienciats estan sobre comprar en el comerç local i comprar de proximitat.
I volíem intentar això, de conscienciar-los sobre el comerç local. I això et diré una cosa, o sigui, veniu aquí un dia que, si no m'equivoco, és el CiberMonday aquest que diuen, venim del Black Friday i tota la pesca, o sigui, jo entenc que de moment ja heu parlat amb comerciants d'aquí Girona una miqueta com ho han rebut tot això.
Sí, jo amb la meva companya ens encarreguem sobretot d'entrevistar la gent dels comerços i no hem parlat gaire del Black Friday perquè sí que és veritat que ho vam fer unes setmanes abans les entrevistes però tots coincideixen en que la gent en comptes de comprar més per internet que sobretot amb el Black Friday es fa que vagin als locals perquè el tracte és més humà i molt més diferent.
Tot això tirarà cap a una associació, si no m'equivoco, o ja ha tirat cap a una associació? Aviam, fem el matís. De moment és aquest compte d'Instagram on estem intentant recaptar tot de comerços que s'hi vulguin unir en aquest projecte.
Ens agradaria que anés més enllà, però també un dels reptes que hem tingut és que tenim molt poc temps per fer, és un treball que ha durat un mes, de fet d'aquí una setmana l'hem d'entregar. Com a temps que em deu el tindreu, no? Espera, tant de bo. Quan passeu les fotos que heu vingut aquí, això ajudarà, suposo.
Llavors teníem molt poc temps per intentar plasmar tot el que volíem plasmar i tant de bo pugui arribar més, tant de bo es pugui arribar a ser una associació on diversos comerços locals puguin estar-hi dintre, però no sabem exactament encara cap on anirà.
Bé, ja ho trobarem, no?, en qualsevol cas. Llavors, clar, jo, per exemple, abans heu donat un kit que probablement és el que sempre diuen els comerciants, que és com el kit diferencial, no?, que és aquest tracte més humà, és a dir, aquest assessorament, aquest tracte personal, que és al final el, podríem dir, l'avantatge que té respecte al comerç digital. No sé si vosaltres també ho hem enfocat precisament en això, en posar cara als comerços.
Sí, o sigui, hem intentat explicar la història de cada comerç a cada post on presentem un comerç diferent hem intentat presentar l'origen què en pensen els comerciants sobre també el comerç local quin públic tenen per poder presentar una mica aquesta història aquesta part real dels comerços locals les seves històries i també sobretot en el comerç local pots trobar coses diferents originals que potser no altres botigues o grans franquícies no trobes ja que tot és igual o tot és molt semblant Per què el comerç de Girona?
Bé, al final, a les quatre estudiem aquí, és la nostra ciutat, potser no hi vivim o no hem nascut aquí, però al final és el que ens envolta, no? I, no sé, considerem les quatre que Girona és una ciutat esplèndida i volem a tothom, doncs, animar-la a venir aquí. I la millor manera de fer-ho és presentar els locals que hi ha aquí i veure que realment són molt macos, la gent d'aquí és superagradable i, doncs, això, donar-los una mica més de veu i de visibilitat.
No sé si vosaltres us hi trobeu, vull dir, al final veig que el que esteu fent és reformular més, sobretot, el canal de difusió d'aquests comerços que no pas tant redescobrir que tenim un invento, vull dir, un comerç aquí al carrer Jaume I, per exemple. Llavors, no creieu potser que al final el vostre projecte no deixa de ser com un exemple també que hi ha moltes coses que sí que s'estan fent bé però que potser per la gent jove s'haurien d'explicar d'una manera una mica diferent?
Totalment. És a dir, també ens estem adonant que nosaltres intentem etiquetar aquests comerços a les xarxes i no en tenen, o no les tenen gens cuidades, o que no fan un post des del 2021. Llavors, potser si els comerços també estiguessin una mica més actualitzats o expliquessin també el que fan a les xarxes socials, potser sí que arribaria més el jovent, que és la part que falta per acabar d'arribar.
I t'anava a dir, us heu deixat TikTok pel camí, eh? Jo encara no l'entenc, eh? Jo encara no sé com va això. Bueno, de moment hem començat amb Instagram, sí que la idea de TikTok està una mica a l'aire, però principalment, com ha dit la Júlia, tenim poc temps i ens volíem enfocar i fer-ho bé des d'una plataforma digital i sí que és veritat que després amb el pas del temps, si veiem que funciona...
i que donem veu a aquests comerços, doncs una possibilitat és fer TikTok, perquè al final també surten moltíssima més gent, i ja no només gent de Girona, ens pot conèixer gent de Barcelona, de Lleida i d'altres llocs. Clar, és que jo ara hi pensava i dic, això per exemple, ara imaginem que acaba el semestre o acaba el curs. Vull dir, vosaltres per part vostra podeu donar-li una oportunitat d'agafar i de dir, ei, vinga va, per què no?
Totalment, o sigui, nosaltres li hem agafat molt de carinyo a aquest projecte ja estem posant tot el temps que tenim per poder-ho tirar endavant i poder fer doncs posts originals que cridin l'atenció, que ens diferenciïn d'altres contes d'Instagram que la gent ens segueixi a nosaltres i sí que ens agradaria, tot i que acabi el projecte i l'havíem d'entregar d'aquí una setmana seguir donant visibilitat a aquests comerços i seguir amb aquest projecte Què és tot el que he après fent això? Doncs moltíssimes coses
Bé, també hi ha una part del projecte que és entrevistar, doncs, gent del carrer i preguntar-los una mica, doncs, quins són els seus hàbits de compra, on solen comprar i a quins comerços, i amb això hem après que, sobretot la gent jove, és que ja no compra els comerços de baix a casa seva, ja és només un clic a internet i ja ho tens a baix. Llavors, això sí que és veritat que li volem donar com una mica d'èmfasi, no?,
i conscienciar també, i és una part que hem après bastant, i també que potser a la gent gran els fa com una mica de cosa sortir a les xarxes i també animar-la una mica a participar també en el nostre projecte.
Sí, a part de trobar-vos amb comptes d'Instagram que no actualitzaven des del 2021, amb més hàndicaps que us heu trobat? Sí, vam fer un vídeo entrevistant la gent sobre els seus hàbits de compra, com ha dit la meva companya, i si t'hi fixes en el vídeo només hem pogut entrevistar estudiants de la universitat o com a molt...
adults però joves, saps? Més o menys volíem entrevistar persones grans a veure si compraven o què opinaven del comerç local i ens ha costat molt ens deien, sí, val, quatre preguntes ràpides però quan els dèiem si els podíem gravar que era per la xarxa ens rebutxaven completament o de cop i volta tenien pressa o havien d'anar no sé on i sí que amb aquesta part una mica incòmode ens ha sigut una mica complicat poder arribar a aquesta gent més gran
Més enllà d'això, vull dir, més problemes, jo què sé, vull dir, ara a l'hora de contactar amb algun comerç, per exemple, gent que no hi cregués, no, al contrari. Al contrari, tots els botiguers, molt simpàtics, i que tots ens han dit que estem fent una feina molt important i molt contents que puguin formar part d'aquest projecte. No sé si vosaltres us voleu dedicar precisament a això, vull dir, al món de la publicitat en aquest sentit, o veient també una miqueta l'efecte que poden tenir, i t'ho dic perquè a vegades...
En temes de publicitat i tal, tothom vol treballar per grans marques, grans firmes, però potser realment, vull dir, també on hi ha moltíssima feina per fer, és des de baix, no? No sé si us trobeu en aquesta situació també o en aquest plantejament.
Bueno, vols començar tu, tu mateixa. No, tu mateixa, ja t'ho han passat, ja... A veure, jo sí que és veritat que a mi m'interessa més el món de la comunicació, però amb aquest treball ens ha obert moltes portes, no?, a descobrir el que ens agrada i el que no, i sí que és veritat que en entrevistar la gent i tal, a mi, doncs, m'ha obert una mica més la visió aquesta que jo tenia del món de la comunicació, i potser sí que m'agradaria enfocar-ho més a la publicitat. Júlia...
Sí, potser sí que és més important fer la feina des de baix que pas anar a grans empreses i jo crec que a part d'un aprenentatge acadèmic també ha sigut un aprenentatge personal molt gran i que també ens ha conscienciat a nosaltres mateixes sobre el comerç local. Us ha passat en altres assignatures això o també tot és, sempre ens queixem que és molt teòric i tot plegat?
Al contrari, jo crec que estem totes molt contentes en que des de la universitat estem a primer de carrera i ja ens estan fent projectes que els hem de portar a la realitat i jo crec que fem molta part pràctica. Pensar que éreu de quart o de tercer. No, no, no, estem a primer. Això és a primer encara, tot just. Sí. Flipa. Doncs en qualsevol cas, de prop i de debous, poden seguir a Instagram, eh? Exacte. Que és...
De prop i de debò. A l'usuari. Tot seguit. Facebook no teniu, eh? Això no... Massa antiquat. Ariadna, Júlia, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Com us dieu? Gemma. Gemma i Laura. I moltíssimes gràcies també a vosaltres per acompanyar les vostres companyes. Escolta, que vagi molt i molt bé.
Des d'aquí, com es diu el professor? Bé, no ho direm, però escolta, des d'aquí jo crec que un 10 o un 9 i mig, almenys. Mira, que han vingut a la ràdio, tu, municipal d'aquí de Girona, només faltaria. Júlia Ariadna, moltíssimes gràcies per aquesta estona. A vosaltres. A vosaltres.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.cat. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, al 92.7 de la FM. I en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Cocodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60 70, 80
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
No pasaste de caimán, hasta bebo cocodrilo.
Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai. Tu estaves assentat esperant-me, vestit molt elegant, repentint a tan gomina. Crec que vaig flipar deixant anar les aparències, sense por em vaig apropar. Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai.
Tu parlaves de la bellesa i a mi això m'és igual. La nit en què et vaig conèixer em vas encantar però semblaves una altra persona quan et vas posar a parlar. Portes un munyo molt maco, el samarreta et senta bé, aquesta llum accentua el teu somriure. Estàs molt guapa, tu he dit o què? Prefereixo.
Canya, perdona'm si em rico, és que em fas molta gràcia, i ara no és lo teu, em sap molt de greu. Prefereixo que em passis la birra, que em tiris la canya, no diguis bonica, que t'encores amb cançó.
Després de mitja hora escoltant-te, m'estava cansant, vaig dir. Portant-me a la plaça de sempre que duc la guitarra i vull desconnectar. Ai, maca, quina bona idea. Ets tan llesta, tan interessant. Sisplau, marxeu, canviï el tema. O seré jo que acabi marxant. Prefereixo que passis la birra que em té.
que tants cops em cansa prepareixo que em facis la birra i que em tinguis la canya perdona'm si enric tu és que em fas molta gràcia amiga no és lo teu no sap molt de greu prepareixo que em facis la birra i que em tinguis la canya que em diguis bonica que tants cops em cansa pensa que a mi m'agraden les coses senzilles
I la sinceritat que si em vols dir bonica. Que sigui de veritat.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
I obrim la nostra particular agenda, especialment ho fem en aquest cas amb un cicle impulsat per la càtedra Hipòlit, Nadal i Mallol de Periodisme i Revistes en Català i és que del 4 al 18 de desembre a la Casa de Cultura de Girona tindrem el cicle Espais de Comunicació, Religió, Poder i Cultura Popular. Per poder comentar la jugada, em sembla que ningú en sabrà més que el Lluís Costa. Bon dia i bona hora.
Bon dia, Saïd. Lluís, primer de tot, anem desgranant o fem primer un context general? D'aquest tracta exactament l'espai de comunicació? Bé, això d'espai de comunicació és una proposta que hem fet des de la Universitat de Girona, des de la càtedra en concret, i tinguem un, diria, un destinatari principal, però no únic ni exclusiu, que són estudiants del Grau de Comunicació Cultural de la Universitat de Girona.
La nostra intenció quan vam plantejar aquest projecte dels espais de comunicació era realitzar una mirada al voltant de tres temàtiques que ens van semblar importants, interessants de reflexionar-hi, però fent-ho des del punt de vista de l'evolució de les últimes dècades i portant o tinguent com a fil conductor el tema de la comunicació. Veure com han evolucionat aquestes tres temàtiques, la religió, la política o el poder,
i la cultura popular o la música, concentrarem en això, i veure com han evolucionat, com ha canviat, perquè tots sabem que els canvis derivats de la tecnologia han sigut molt disruptius, doncs a veure si podem esclarir una mica com ha funcionat en aquests àmbits. Si anem desgranant, ara sí, part per part, per exemple, començarem amb la primera temàtica, amb religió, aquest pròxim 4 de desembre, 3 quarts de 12 del matí, en frau Octavi Vilà.
L'enhorabona, t'ho dic perquè a vegades moure l'estament eclesiàstic costa. Bé, sí, estem molt contents que el fra Octavi ens ho hagi acceptat. D'entrada, diguem que les tres sessions que farem, els dies aquests, 4, 11 i 18 de desembre, sempre iniciarem a 3 quarts de 12 i ho farem a la Casa Cultura, a l'Aula Magna, d'aquí Girona.
Aquest primer àmbit, el de la religió i comunicació, ens semblava especialment interessant perquè a vegades la mirada o la visió que tenim de l'estament atlasiàstic, en aquest cas parlem de religió essencialment a religió catòlica, i sempre tenim aquesta mirada que ens pensem que des d'un punt de vista comunicatiu
l'Església catòlica ha sigut un estament que ha avançat molt a poc a poc i res més lluny de la realitat ens sorprendrem, vull esperar de comprovar de quina manera s'han adaptat o s'està adaptant l'Església per transmetre el seu missatge, el seu discurs entre els seus fidels i els no tan fidels
i com ha utilitzat, no només ara amb les tecnologies, no? Si ingressim i tirem la vista molt més enrere veurem que a nivell de premsa l'Església Catòlica ha sigut un ens, diguéssim, de gran producció periodística o monogràfica.
Això aquest dia 4 de desembre, però és que si saltem fins al dia 11, a la mateixa hora, també a l'aula magna de la Casa de Cultura de Girona, també trobarem la conversa entre Montserrat Tura, exconsellera de la Generalitat, juntament amb Quim Nadal.
Aquí he de fer una rectificació perquè hi ha hagut un petit canvi de programa. Ja us ho explico ara mateix i és molt oportó. Ho informarem quan ens acostem en aquesta data.
més, però nosaltres hi posem sobretot l'accent. Nosaltres això potser no ho he explicat prou bé quan he parlat de la religió. El plantejament que fem, aquesta mirada, aquesta reflexió sobre aquests àmbits, hem volgut agafar dues figures. Una que l'hem novenat l'expert, que fins i tot ve uns dies abans a l'aula acabar de...
acabar o explicar una mica el context als alumnes, aquest seria el nostre expert, que en el cas de la religió és en Joan Ferrer, un doctor en filosofia semítica i president de l'Associació Bíblica de Catalunya, i després el personatge que era fra Octavi Vialà, el bisbe de Girona. En el cas aquest,
el dia que vindrà a classe i saber en Quim Nadal sí, però el dia de la Casa Cultura en Quim Nadal té un compromís inaudible a Barcelona i l'hem substituït pel president de la demarcació de Joan al Col·legi de Periodistes, en Jordi Grau. Hem agafat la Montserrat Tura, que a mi em fa molta il·lusió, perquè també volem fer aquesta mirada
ara en l'àmbit del poder o de la política. I Montserrat Tura, com has dit tu mateix, Seït, ha ocupat els llocs de màxima responsabilitat a la Generalitat de Catalunya. Va estar consellera d'Interior l'any 2003 fins al 2006 amb Pasqual Maragall i després de Justícia del 2006 al 2010 amb José Montilla. Però és que, a més a més, la Montserrat Tura ja venia amb un bagatge d'experiència de gestió política
I tancarem amb Gerard Quintana.
Sí, nosaltres hem, a veure, el títol genèric dels espais de comunicació hem parlat de cultura popular, cultura popular és un concepte molt extens, ho hem centrat bàsicament en l'àmbit de la música i hem volgut buscar un expert que ens introdueixi en el tema i que introdueixi en els alumnes, que és l'en Xavier Castellón, periodista cultural del Punt Avui, però el personatge seria en Gerard Quintana. A veure, en Gerard Quintana també és una persona molt acreditada
per la seva experiència, sobretot. No ens serviria, en cap dels tres casos, una persona, deixa'm-ho dir amb tots els respectes, nouvinguda, molt jove, que estàs en l'àmbit, en aquest cas, de la música, per què no tindria aquesta mirada, diguéssim, tan personal, a partir de la seva pròpia experiència, de poder-nos explicar com ha evolucionat, en el cas aquest de la música, el món de la indústria musical. Gerard Quintana...
Sopa de Cabra, com que tots ara estan celebrant aquests grups els seus aniversaris, ara ja no me'n recordo Sopa de Cabra. 40 anys, a partir de l'any que ve. Fixa't, Gerard Quintana, que a més a més...
fa poc càrrecs de responsabilitat en el món de la música, en l'analització de música, de tal. Per tant, és una persona més a més, això que diguem, com ha canviat la música i l'indústria musical en aquests últims 40 anys. Doncs volem això, que en Jard Quintana ens ho expliqui. Doncs escolta'm una cosa, Lluís, ja ens ho trobarem, t'ho dic perquè com que tenim coses, el dia 4 de desembre, l'11 i el 18...
Qui pugui, entenc que està obert al públic, eh? El públic, a més a més, no només està obert al públic, sinó que, evidentment, els estudiants hi seran, i a mi m'agrada molt que el públic jove sempre s'involucri en aquests esdeveniments, en aquests projectes, però obrirem o donarem paraula al públic en general. Vull dir que si algú vol preguntar al volbisbe de Girona a la botxa de lectura o a en Gerard Pintana, és el seu moment.
Doncs mira, sobretot recordem aquesta, la d'aquest 4 de desembre, 3 quarts de 12, a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. Lluís Costa, moltíssimes gràcies i escolta, ens veiem més aviat que tard. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagin bé.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí.
I ja tenia ganes de parlar-ne, i és que, com no podia ser d'altra manera, volia parlar de Maricel, aquesta vegada la pel·lícula. Ja ho hem comentat des de divendres, però arriba també als cinemes, doncs, l'adaptació cinematogràfica, en aquest cas, de la producció de Dagoll de Gom, juntament amb 3CAT. En aquest cas, més de 1,6 milions d'espectadors des del 1988 que han podut gaudir de la història del Saïd i la Blanca.
I per poder comentar la jugada, Anna Rosa Sisquella, bon dia i bona hora. Hola, bon dia, què tal? Primer de tot, jo t'he de preguntar, de moment, primer cap de setmana, ja has pogut anar o encara no?
El cinema, jo vaig anar el dia de l'estrena a Laribau, que va ser meravellós perquè Laribau és el cine més gran de Barcelona, amb mil persones, i va ser impactant, van venir molts fans, i la gent aplaudia exactament igual que el teatre, era curiós, que no hi ha parlons ni aplaudiments, però la gent aplaudia, i després aquest cap de setmana vaig anar a Tàrrega,
que també vaig presentar la pel·lícula en un cine, perquè sóc d'aquella zona, i em feia il·lusió, i, bueno, doncs molt bé, la gent li va agradar molt, vull dir, ara veurem com funciona, això del cine per mi és molt nou, saps? No és un mitjà que conegui molt com funciona. En quin moment, escolta, des de de Colllegó em va sortir la idea, la proposta, el projecte de poder portar això a les pantalles?
Bé, això ve bàsicament... Nosaltres havíem ja pactat amb TV3 que gravaríem l'espectacle com l'havíem gravat altres vegades. El que passa que, en aquest cas, el realitzador, que és el Pauli Sobirà, és un enamorat del Maricel i va invertir aquí moltíssims esforços i va aconseguir que TV3 contractés unes càmeres brutals de cine...
I llavors vam rodar d'una altra manera amb... És que m'està destre... Digue-li que els fills pot cercar allà, però bueno, eh? No, la màgia de la ràdio, escolta, vull dir... No, no, no, perdona, és que està fent un xoroll aquí al costat que... Re, unes càmeres sensacionals per poder gravar.
Sí, bueno, unes càmeres, un equip de sort brutal, i llavors, doncs, bueno, ell ens va portar cap aquí. I, finalment, el que també va ser molt fort és que, realment, el gran canvi d'aquesta producció és que la banda sonora és de la... ho hem fet amb l'Orquestra Sinfònica del Vallès, que són cinquanta i pico de músics, a més que el piano està tocat pel propi Albert Ginovar, que és el compositor, amb el qual agafa una espectacularitat total. Jo crec que és la pel·lícula aquesta,
Bàsicament, la gent que ha vist l'espectacle veurà una altra cosa. Perquè, clar, la proximitat dels primers planos, de les reaccions dels actors, jo mateixa que l'he dirigit ara, hi ha coses que no els havia vist. O sigui que ara veus una altra dimensió dels personatges. De fet, van posar dues càmeres disfressats de pirates a dintre del barco per poder rodar. Sí, sí, sí.
Clar, perquè per agafar planos des de dintre, és que l'he dit, doncs va agafar dues càmeres, ens va disfressar de pirates i realment aconsegueixen una visió i uns planos de les emocions, de les reaccions dels personatges impressionants. Nosaltres estem molt contents, la veritat, de la pel·lícula.
Jo t'he de dir que, per mi, jo encara no hi he anat, però hi he d'anar, evidentment, igual que vaig venir a veure-us al Teatre Victoria. Jo he de dir que, al final, anar a veure Maricel al teatre era, jo diria que absorbent, fins i tot. És a dir, t'absorbia completament el que passava a l'escenari. Però clar, és que ara, jo no hi entenc gaire de cinema, però amb tot això del 4K HDR, Dolby Atoms, que és tot això del so i tot plegat...
És que al final encara pot aconseguir més, que t'atrapi encara més en aquest sentit? Evidentment el teatre és el teatre, però parlo de... Jo crec que és diferent, però també. O sigui, és diferent, evidentment, el cos espectacular del directe i dels actors en directe i tot això, evidentment, no té...
No té qüestió que és el més impressionant. Però, sobretot, si no l'has vist, jo crec que entens molt bé la història. Per exemple, quan comença la pel·lícula que explica l'expulsió dels moriscos d'Espanya, els 300.000 moriscos, molta gent m'ha dit, ostres, és veritat que van expulsar 300.000 moriscos d'Espanya? I, bueno, se n'ha enterat de coses que no se n'havia enterat en el directe. A vegades,
el directe t'absorbeix molt segons quin tipus de visió que tens i en canvi aquí amb detall entres a la història totes les reaccions a la blanca i el saït evidentment l'enamorament dels dos tot això queda molt més potent cinematogràficament parlant jo crec que la gent que l'ha vist en teatre jo crec que disfrutarà molt veient la pel·lícula
perquè a més i després et dic el so de l'Orquestra Sinfònica del Vallès és brutal és brutal, són cinquanta i pico músics és un maricel com sempre però com mai exacte tu ho he dit fem una cosa jo no puc marxar sense demanar-te que passis per aquí algun dia d'aquests
Ja, ja, ja, ja. Tu què et dius Seït? Ja ho sap la gent que et dius Seït. Home, i tant, clar. Sí, de fet, escolta'm una cosa, a mi m'ha ajudat molt Maricel, t'ho dic perquè, clar, jo vaig anar enginyer i em vaig passar periodista i, clar, et passes el dia al telèfon i llavors quan deia el meu nom em deien com i dic com el de Maricel, l'Àngel Guimarà.
Llavors, em passo el dia fent promo. No ho sé, vull dir, alguna cosa... Bueno, ja et dic, aviam si ja ho trobem, no, Anna Rosa? Ens podríem veure, no, un dia d'aquests abans que acabi l'any? Ja ho trobarem, no? Que la gent vagi al cine. Ah, una cosa que he de dir important. El que hem fet és que els cinemes... Nosaltres vam fer moltes escoles. Teníem moltíssimes escoles a Barcelona. I moltes es van quedar fora.
Llavors, amb els exhibidors hem pactat que poden fer matinals. Nosaltres hem passat a les escoles els contactes de les persones de cada cine que, d'alguna manera, poden contactar per fer sessions especials. Ho dic perquè és important pels trofes saber que si truquen els obriran el cinema amb sessions especials. Hi ha un quadern didàctic que també vam fer
que el vam fer expressament per l'obra, però que serveix per treballar a Guimarà, per treballar a Maricel. Vull dir que crec que és important que sàpiguen que això serà una bona oportunitat perquè molts nanos que no van veure l'espectacle el puguin veure. Doncs sensacional. Vull dir, cap allà que anirem. Home, i tant, m'escoltaria. Ana Rosa, sis que ella, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i ens veiem més aviat que tard. Vale. Fins demà.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.cat. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, al 92.7 de la FM. I en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Cocodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80...
Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego cocodril.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
I avui als Quatre Rius volíem parlar de música, volíem parlar de música d'aquí, volíem parlar del cicle M'agrada molt la música, amb moltes emes, que si no el Josep després em fotrà bronca.
Aquest dissabte, 6 de desembre, a dos quarts de set de la tarda, al Centre Cívic Ter, és el torn de l'Emma Sayer, un artista que reparteix, en aquest cas, la seva trajectòria entre Girona i Londres, això m'ho explicarà ara, i que també podrem escoltar, doncs, com deia, aquest cap de setmana. Emma, bon dia i bona hora. Bon dia. Aviam, expliquem això de Girona i Londres.
Mira, bueno, jo sóc, de fet, sóc mig anglesa i mig catalana, o sigui, de part de part el meu pare és anglès i la meva mare és catalana. Ah, vale, llavors no era Sayer, era Sayer. Sayer, sí, bueno, no passa res, no t'ho volia tallar, però sí, sí, em va Sayer. Tu talla. Doncs sí, jo és això, bueno, visc aquí, però sí que és veritat que com tinc família allà, doncs hi vaig bastant sovint i sí que he fet micros oberts allà a Londres, alguna vegada, al barri de Camden,
I la veritat és que també m'agradaria anar-hi amb algun futur perquè és una ciutat que, sobretot Londres i tota aquella zona m'encanta, hi ha molta cultura, molta música i doncs penso que és com un bon lloc per anar-hi. A més, jo que faig música en anglès, doncs també és un bon lloc per anar. I suposo que és radicalment diferent, o sigui, allà et deus trobar un microcosmos musical...
Molt allunyat del que hi ha aquí. Sí, sí, sí, jo vull dir és això. Vaig entrar en un grup de Facebook, que a Facebook no utilitzo quasi, però vaig entrar en un grup de Facebook que era de micros oberts a Londres i cada nit n'hi ha com no sé quants bars, però això és això, cada nit. Aquí el que trobes és que n'hi ha a Barcelona potser, però no són cada nit. Potser en trobes el divendres o el dissabte i no n'hi ha com 20 cada nit. O sigui que està superbé, tens com molta oportunitat per tocar allà en directe.
doncs sí que et vas trobar el microverbe si el m'agrada, si no m'equivoco fa un temps sí, sí, sí, de fet sí, bueno vaig fer com un concert allà en el cicle de M'agrada però ja fa, deu fer 3 anys ja, sí, o sigui també he evolucionat una mica amb la meva música i amb tot perquè allà en aquell moment, o sigui, tenia cançons pròpies però vaig fer molt de covers i versions d'altres artistes i llavors això, ara aquesta vegada doncs sí que faré més repertori que hi ha més consolidat, més cançons pròpies i així, però sí, sí
Vas llançar Devotion, si no m'equivoco, el 2022. Sí, exacte, l'any que vaig fer el concert. L'any que vaig fer el concert. Sí, sí, el vaig llançar i ara fa 3 anys, i l'ha traient més música, però sí, el de Devotion sempre el tinc com el meu primer, i sempre el toco els meus concerts i tot, i aquest dissabte tocaré unes cançons també, m'he avançat una mica, no sé si ho podia fer. Sí, tant, tu tira.
Escolta, per aquest dissabte precisament, jo el que volia dir-te era també com el cicle m'agrada al final, vas començar amb el micro obert, ara passes a, per entendre'ns, concert de capçalera en aquest sentit, és com el cicle precisament que també volen fer ells, de mica en mica vagis fent cada vegada més.
Exacte, sí, sí, sí. I jo, a més a més, ara no sé si t'ho he explicat en Josep, però estic fent, estic ajudant-lo una mica en part de l'organització, com de trobar artistes per tocar el m'agrada, també estic fent una mica de tècnica de so allà, o sigui que estic una mica ficada en tot, però està guai també, perquè com és tot música, doncs a mi ja m'agrada. Escolta, què és el que pot esperar algú que vingui a escoltar-te aquest dissabte?
Cantaré, a veure, principalment cançons pròpies, algunes que ja estan fora i algunes que encara no he tret, però que m'agradaria treure'n els propers mesos, i també algun cover, bé, algun cover, però pocs, em faré de covers, vull intentar fer més repertori meu propi, i doncs això, cançons inédites que encara no han sortit, o sigui que si les volen escoltar poden venir... Això vol dir que estàs preparant disc o què?
Bé, de fet, sí, disc o EP, perquè jo estic estudiant producció musical aquí a Girona i estic, bé, ara tenim, estic a tercer ja i és l'últim any i tenim el treball final de diploma i jo tinc pensat fer un EP o un àlbum, he de veure una mica amb el temps perquè em dóna, però sí, m'agradaria fer un EP...
de 5 cançons i per això m'agradaria poder... Bé, no sé si tinc totes les que vull fer ja en l'EP, però algunes sí, que ja les tinc més o menys decidides. Però al final jo el que veig és que en un EP tindries tota l'agilitat del món, no? Ho dic perquè al final a vegades, quan vols fer un macro disc i tot plegat, però tu que a més a més estàs aprenent com fer-ho per dir alguna cosa, jo crec que al final el que busques potser és sobretot agilitat per no haver de dependre de factors externs.
exacte, sí, sí, no, i també vull dir jo també si em vull donar com un nom d'artista propi, en plan de composicions pròpies i així, doncs també és veritat que, clar, abans estava molt bé, feia covers però és això, si no la gent et coneix per fer versions, saps? Tipo diuen aquesta artista que fa versions, però jo vull ser com cantautora, bàsicament, però sí, per això que és com que t'obre més portes, potser bueno, és diferent també, jo crec perquè hi ha llocs que busquen més gent que faci versions i llocs que busquen més un artista de cançons pròpies
Bé, és el que et trobes ara mateix, vull dir que al final està separat entre això. Exacte, sí, sí, sí, per això. Emma, ara mateix, no ho sé, vull dir, però tenint en compte també tota la casuística del m'agrada, vull dir concerts inclusius, també, no sé si al final això t'ha condicionat a tu a l'hora de laborar el directe.
vols dir fent el concert del M'agrada correcte, ara per exemple perquè ara és aquest dissabte pensa que al final el M'agrada també té una sèrie de components que s'han de tenir en compte espai inclusiu vull dir, no sé si això a l'hora de tu presentar el directe o també realment això ja casava una miqueta amb el que tenies previst
Bueno, de fet és això, com jo vaig fer el concert, doncs ja m'ho coneixia tot una mica, però està molt bé, vull dir, el cicle aquest està molt bé, perquè és això, posa en valor les artistes al territori, i també és com, bueno, això és inclusiu, i, bueno, sota aquest tema, que sí, sí, està, bueno, és això, jo ja hi havia cantat aquell any, llavors ja ho coneixia, però sí, sí, està molt bé. D'aquí cinc anys on te li agradaria estar a l'Emma Sayer?
Ai, no ho sé, a veure, que m'agradaria... Estàs molt diferent d'on estaré, però sí, a Londres segur... Bé, no sé que faci música en català, perquè també és una altra proposta que potser podria fer. Sí, ho tens en cap, però... Sí, també, a vegades ho he pensat, o sigui, he pensat el tema de fer...
Bueno, si música en català o fer una barreja o fer això com l'EP, doncs posar algunes canals en català, algunes en anglès, així també podria tenir una mica més de varietat, perquè també és veritat que si fes música en català potser també tindria més oportunitats aquí, però sí, si me'n vaig a Anglaterra, doncs això, faria música en anglès, o sigui que m'agradaria, o sigui, un m'agradaria és estar a Londres.
Però com visquent allà i treballant amb alguna discogràfica o gravant música o jo produint per altra gent fins i tot també. O composant també. Abans de tot això però dissabte 6 de desembre dos quarts de 7 de la tarda al centre cívic Ter Emma Sayer
concert del cicle M'agrada, vuitena temporada en aquest cas. Tu, moltíssimes gràcies. Escolta, i cuida't molt aquí. Gràcies. Igualment, merci per l'entrevista.