Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM, a les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dilluns 7 d'octubre de 2024. I avui obrim amb els castells. Els castellers de Vilafranca, millor dit, van revalidar el títol i es van imposar en el concurs de castells de Tarragona. Un cap de setmana de catalanitat traduïda en un dels símbols més internacionals que tenim.
Els marrecs de sal, per la seva banda, dotzents, on el resultat no va ser tan important com la festa del folclore i tradició que van poder gaudir tots, en directe o a distància, d'una de les joies del nostre país. Ja queda un dia menys per tornar-ne a gaudir. Potser, en aquest cas, parlava de sardanes, però ja ho deia el bo d'en López al Plaig Bruts. Agafeu-vos de la mà i deixeu que el cor us guiï.
I l'únic català que ha aconseguit fer un 9 de 9 amb folre i manilles ell sol, una persona capaç de redefinir el concepte de bona persona fins a tocar el cel amb les mans, com els castellers, l'enxaneta d'aquesta ràdio. Arnau Vila, bon dia i bona hora. I a més a més amb agulla, eh?
És que hi ha una cosa i és, a partir d'ara aquestes... És que aquestes presentacions que et faig, que me les curro moltíssim, ja no les tornaré a deixar apuntades al guió, perquè clar, tu te les llegeixes, això ja no s'hi val, llavors ens estalviem, clar, perdem aquest somriure pel camí, saps? I es nota molt quan les estàs escoltant per primera vegada perquè em mira...
em mires amb uns ullets que dic, ostres, a veure què dirà. Això també és veritat, per tant, això... Això a partir d'ara anirà el guió personal. Aquí t'has donat la raó. Ah, exacte. Arnau Vila, bon dia, bona hora, com estàs? Molt bon dia de dilluns. De dilluns. I dilluns intens, eh? Escolta'm una cosa, hem estat...
tot s'ha de dir, tots pendents de Tarragona al llarg del cap de setmana, però sí que és veritat que tu has estat a fires, jo també he anat a fires, sí, però no hem anat pas al tren de la Bruixa precisament, tu què? Mira, vam estar el dissabte a la tarda, ho he escamorat una mica cap a casa, a la Fira de l'All de Cornellà del Terri. Ah, per això quan he entrat em feia mal al cap. Sí, no? I clar, els vampirs amb l'All no fem gaire...
i després ahir mateix vàrem estar a Caldes de Malavella amb la Fira de l'Aigua, que també, doncs, Déu-n'hi-do l'ambient que hi havia a la selva, la comarca de la selva, però vàrem seguir també una orella, el Girona i l'altra orella també la teníem amb els castells de Tarragona, amb la gent de Tarragona, amb els castells. La gent de Tarragona, correcte, també teníem els marrecs de sal, només faltaria. Saps que jo també vaig anar a una fira aquest cap de setmana, a una que no hi has anat mai? A quina has anat? A una de moderns.
De moderns. Vaig anar a la Fira Modernista de Canet de Mar. Ah, doncs mira, i què ve. Ah, preciós, el Domène aquí Montaner, una de les figures més grans del que ha donat l'arquitectura modernista d'aquí del nostre país, que té la casa allà ben muntada i tot plegat. Vull dir una cosa, jo te la recomano molt, Ernou Vila, aquesta...
ara que parlàvem de castells jo conec força els esperejats de l'estany que són de vellós no sé si van anar això no ho sé ara ho sabrem però vaja que també ho fa molt bé i vaja que el món casteller té força i bona vida i això ens agrada bueno per això et dic catalanitat el seu més pur denominador
I, de fet, parlant de catalanitat, parlant, com dèiem abans, amb els marrecs de sal, ja donem pas a Pau Carabaca, cap de colla dels marrecs de sal, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bon dia. Hola, bon dia. Cap de setmana, primer de tot, ressaca, em sembla, que de moltíssimes coses, sobretot d'emocions, eh?
Sí, sí, el cansament avui dilluns es nota, sobretot a les cames i al cap emocionalment també molt, però molt contents. Jo tremolava, eh? Aviam si m'agafaves el telèfon o no. Entenc que el cap de setmana avui ha estat bastant intens ja des del seu començament. Sí, sí, el cap de setmana i els dies previs a concurs són dies de no parar, de moltes gestions, de molts nervis, però també de moltes ganes. En aquest sentit, com recordes la primera jornada? Va, anem per parts.
La primera jornada et refereixes a la dissabte, eh? Correcte. La de dissabte no hi vam participar, perquè estàs classificats a diumenge, però sí que vam anar a ajudar a altres colles. Marrecs ens vam repartir per anar a fer pinya i ajudar una mica a altres colles, que sembla que sempre va bé. La de dissabte va estar marcada, doncs, sobretot per la victòria de Castellers de Lleida,
que després van carregar una torre de buida en folre, i Sant Pere i Sant Pau, que són una de les colles de Tarragona que van portar per primera vegada el 5 de 8 a la seva història allà a la Tarracorena plaça i va ser molt emocionant. Va ser una diada prou dinàmica, va durar 3 horetes.
I molt bon ambient a l'etap, molt bons castells, el nivell casteller de les colles que estaven dissabte molt elevat, i al final això, fent-nos pinya entre tots, que és el que ens agradava. És el que t'anava a dir, que per això et preguntava per la primera jornada, la que vau ajudar al final l'ambient casteller, no? És una miqueta també això, és aquest sentiment de fraternitat fins i tot entre colles que pràcticament potser no us coneixeu, tot i que sempre hi ha alguna cara coneguda.
Sí, sí, exacte. Sempre al món castellà ens coneixem una mica, uns quants. En aquest sentit, vosaltres, Marrecs de Salt, com va anar el vostre periple?
Doncs anar diumenge és un gran què, perquè suposa que estàs entre les 12 millors colles del món casteller. Aleshores és com, ostres, vas a jugar amb els grans allà, eh? Concurs de castells, estàs amb les colles de Valls, estàs amb la Jove de Tarragona, estàs amb Vilafranca i clar, fa respecte, no? Però bé, nosaltres vam poder moure més de 400 persones fins allà a Tarragona.
molt contents d'haver mogut tot aquest volum de gent i la gran gestió que hi ha hagut darrere. I bé, teníem molt clars els objectius, que eren tornar a treure per primer cop aquesta temporada el 5 de 8, la torre de 8 de polra que ja hem descarregat aquest passat estiu, i un 3 de 8, ens plantejàvem la millor actuació d'aquesta temporada.
i ho vam aconseguir. Vam anar molt concentrats, molt clar del que anàvem a fer, havíem assajat perfectament els castells, ho portàvem tot. No ho podíem haver assajat millor i l'actuació va anar d'escàndol. O sigui, per part nostra no ens podria haver anat millor. Tots els castells, l'execució del 5 de 8, l'execució de la Torre de 8 va ser...
i la colla està contentíssima, xalant fort i orgullosa d'haver pogut portar aquest granet de castells d'aquí més al nord, allà a la zona tradicional castellera. T'anava a dir, al final jo crec que una jornada on potser el resultat era de menys, sobretot, i era més assolir objectius, i també tot el que comporta el poder estallar.
Correcte, correcte. Concurs de castells, sí. Va de puntuacions, hi ha una taula de puntuacions, hi ha una classificació, etcètera, etcètera, etcètera. Però al final, com nosaltres, com amb recs de salt, allà en què anem és a donar els nostres màxims i a demostrar que aquí dalt també fem castells i que els fem bé. La pregunta és, algú pot posar en entredit o algú podrà fer-ho als castellers de Vilafranca?
Ah, bé, això, cadascú, amb les colles grans, cadascú té la seva opinió, alguns són més de Vilafranca, alguns són més de Calabella, etcètera, etcètera, etcètera. Sabem que les colles grans van allà a competir, hi ha gent que li agradarà més, hi ha gent que li agradarà menys el tema de castells, competició, etcètera. El que sí que està clar és que els castellassos que veus allà...
i que els veus en primera mà, és un espectacle increïble, brutal, perquè estem parlant de castells de deu, de castells de nou net, que són construccions pràcticament inhumanes. Vau notar, t'ho dic perquè parlant d'això ara mateix, d'aquest caràcter increïble, vau notar més importància en aquesta jornada? Vau notar que potser els mitjans se'n van fer més ressò? Vau notar més mitjans internacionals, que t'asseguro que hi eren,
Sí, sí, sí. El diumenge és el gran dia del concurs de castells. Va començar la setmana passada amb el concurs de Torre d'en Barra, que són colles més, diguéssim, que han quedat més enrere la classificació. Llavors, seguit de dissabte, que són les 18 colles que estan per sota, i llavors el diumenge, evidentment, és on veuràs més grans castells. Aleshores, allà, vull dir...
fer un castell de 8 bàsic, doncs, anava en ronda conjunta. Tots els nostres castells, que són de 8 i mig, 5 de 8 i torre de 8, vam anar en ronda conjunta, no en solitari. Això vol dir que, com a mínim, allà es feien com castells de 9 i per amunt. I aleshores, evidentment, el nivell casteller és més alt el diumenge i, per tant, tots els mitjans se'n van allà, a diumenge. I sí, sí, jo només veia que càmeres, que periodistes, etcètera, etcètera, etcètera.
Un reconeixement que sembla que ja era hora, no?, també que hi arribés. Sí, sí, contents. Al final, el fet casteller, jo crec que, bueno, primer de tot, que és patrimoni material de la humanitat i que se'm faci ressò de la grandesa d'una cosa que tenim aquí a Catalunya, que són els castells, que és, bueno...
No cal que ho digui jo, perquè jo soc casteller, però que és una brutalitat que estiguem fent aquestes coses, aquestes construccions, aquests castells, aquests pilars. Aleshores, està molt bé que se'n faci molt de ressò mediàtic, perquè al final forma part de la nostra cultura i de la nostra tradició. A més a més, jo t'ho he de preguntar, ara estem de ressaca, no sé si et donarà temps també a descansar una mica, em sembla que durant els pròxims dies no estaràs pas gaire per castells, eh?
Bé, demà tenim festa d'assaig. Ah, mira, veus que bé. Sí, sí, fem festa d'assaig, però bé, dimecres ja tornem a arrencar perquè estem fent els assajos del Pilar de la Catedral, perquè d'aquí tres setmanes ja tenim Sant Narcís. Aleshores, no ens queda gaire marge de descans, però sí que són aquestes tres setmanes que queden. Demà sí que festa, però a partir de dimecres...
Els dimarts i divendres, assaig com a cross de sal i fins a Sant Narcís, que ens toca, també tenim altres cartes en joc, nous castells que volem portar i anem a veure. Pau, no sé si s'obre la pregunta, però és que el to de l'entrevista ja ho diu tot. Entenc que molt feliç. Molt feliç, molt content, molt, molt, molt. La veritat és que vam fer el paper que havíem de fer i estem contentíssims. Pau Carabaca, moltíssimes gràcies. Escolta, una abraçada a tu i a tots els marrecs de sal que representes ara mateix.
Gràcies. Merci igualment.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
Som la teva veu. Som la gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
A Girona FM, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
La teva ràdio, la Gironina.
A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
Som la teva veu, som la gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tota la realitat esportiva a Girona en joc.
Bau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
Seguim els Quatre Rius. Avui, dilluns, volíem tornar-vos a posar alguna proposta a l'agenda, una proposta que podreu gaudir fins al dia 26 d'octubre, concretament aquí a Girona, a la biblioteca de Carles Rahola, i parlem del Costa Esbravada. Unes fotografies de Miquel Riera, una exposició que, de fet, ja ha voltat força per comarques gironines, però també és notícia el fet que arribin aquí a Girona. Per això mateix ens acompanya de nou Miquel Riera. Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia, moltes gràcies. Gràcies a tu per venir, ja ho saps, això és casa teva, només salteria. Costes Bravada, una mica, posem-nos en antecedents. Sí, Costes Bravada és una exposició que jo treballo els anys 21 i 22, i és un projecte personal meu pel qual tinc el suport de Costes Bravada i de la meva entitat fotogràfica, que és Fototarroella,
i que intenta reflexionar sobre el que jo en dic l'urbanisme desaforat de la Costa Brava. És a dir, jo retrato d'aquella Costa Brava que no ens agrada veure, no? I per això li dic Costa Esbravada. Costa Esbravada en el sentit de... Jo sempre poso l'exemple que nosaltres teníem un xampany, no? De quan en dèiem xampany. És a dir, que era collonut, era una ampolla de xampany que tenia moltes bombolles i que d'aixòs i el vam sacsejar, el vam explotar, per dir-ho d'una manera...
I ara ens ha quedat una costa esbravada. No del tot, perquè afortunadament vam salvar diferents zones, els Agamolls, la platja de Castell, el Cat de Creus, bona part del Montgrí... És a dir, això s'ha salvat i afortunadament serà molt i molt difícil que això es pugui malmetre, però això no vol dir que hi hagi...
zones de la Costa Brava que s'han edificat fins al màxim, com és l'Escala, com és la costa de Calonja, com és bona part de la costa de Tossa, la costa de Lloret... Bé, hi continua a haver-hi molts espais verges, afortunadament, però la tenim molt sobresplotada i jo diria que ara fins i tot sobresaturada. I tot això amb la teva mirada, a través d'una càmera. Sí, jo el que he intentat és...
retratar una mica aquesta cosa que no ens agrada són fotografies, és la meva visió personal i són fotografies d'urbanitzacions de grans edificis de detalls fins i tot perquè quan fas fotografia encara que retratis coses que no tinguin un atractiu per d'una manera intentes que tinguin una certa harmonia i una certa composició i això és el que he intentat fer
I després aquesta mirada, que m'ha dit molta gent, és a dir, ostres, jo no m'havia fitxat mai que anant a la plaia de Canyelles Petites, jo no m'havia mirat mai enrere, és a dir, la gent se posa a la plaia de Canyelles Petites, que és aquesta plaia tan maca, aquí hi ha... Hi ha roses. Hi ha roses. Home, i tant. Però esclar, tu mires...
Tu mires cap al Montgrí, cap a l'abadia, i no mires cap al Puigrom. Tota la raó. Que tens allà, no sé com, t'escases posades allò com si fos un anfiteatre d'urbanització, no? I molta gent m'ha dit, ostres, veus, m'has fet fixar en una cosa que jo no m'hi havia fixat. I la intenció és això, la intenció és que reflexionem, és que pensem, és que, diguem, en tenim prou, cal que continuem construint, no? Ara mateix...
A Begú, a Palafugell, a aquestes zones on hi ha més pressió, perquè hi ha més negoci o perquè hi ha més fons d'inversió, doncs la pressió és molt forta. I a Begú hi ha no sé quantes urbanitzacions a mig fer i gent que continua construint. L'altre dia denunciaven que allà amb una cala petita que hi ha a Sarriera, que es diu Port d'Espí,
ara també hi fan un altre xalet, a Palafurgell hi ha un hotel allà a la zona de Tamariu, vull dir que els projectes hi són, amenaçant, a llançar la plaia de la Farella, hi van tres blocs de pisos de cinc o sis plantes cadascun, que dius, Déu meu!
És a dir, agafem, rehabilitem edificis antics, que en tenim molts, i comencem a fer les coses bé, no? Que tenim problemes de recursos, no tenim prou aigua, tenim les carreteres saturades, tenim les places saturades, intentem...
posar una mica el fre, no?, però no, no, no, continuem, continuem construint, i això que algú pot dir, bueno, és que això es va fer durant el franquisme, i es va fer quan hi havia descontrol, no ben bé, és a dir, la Costa Brava es fa malbé durant el franquisme, durant el boom turisme, perquè el règim diu...
mànig ampla i aquí necessitem divises i que vinguin tots els turistes que calguin però durant la democràcia s'han fet moltes bestieses i s'han fet planejaments per sobre de les necessitats i si posen parlem però vull dir que...
Hi ha molta previsió encara de construcció. Ho feu amb col·laboració, per exemple, de Sos Costa Brava. Una miqueta el feedback. Tu creus que les administracions també són conscients que el territori està trinxat ja fins a un cert límit i que... No ho sé, en Jordi Sergatal, que l'han fet responsable... Això ja ens ho dirà ell, no? Jo l'exposició tinc una frase que ell va escriure l'any 2010
2013, em sembla que és, que diu, quan van fer una revista o un llibre d'homenatge en en Jordi Comas, malauradament assassinat a Plaia d'Aro, un dels pioners del turisme a casa nostra, doncs en Jordi Sargatala en aquell llibre hi va escriure una frase que diu el que estaria bé és que no es construís un pan més de ciment a la Costa Brava, no? Ell es referia a acabar de desenvolupar les zones que ja estan desenvolupades...
de fer un seny i no fer-ne de noves, no? Però, bueno, no sé, m'agradaria preguntar-li això amb en Jordi. Jo, coneixent-lo, espero que compleixi la seva paraula, no? I que, per exemple, posi en marxa una cosa que des de SOS fa molt de temps que s'està reclamant i que jo crec que està prevista la llei i que no s'ha posat en marxa, que és el que se'n diu el Conservatori del Litoral.
Conservatori del Litoral és una cosa que és a imatge del que funciona a França des de fa molt d'anys i que, per cert, va crear un president francès de dretes, com era Valerí Giscas Estén, que és una institució que compra terrenys per salvar-los. Això ho tenen a França des de l'any 70 i alguna cosa.
i ha comprat, no sé si, més del 15% de tot el litoral de Mar i de la costa de França. Per tant, per què no podríem tenir una cosa així? Això està previst a la llei i s'ha de posar en marxa. No s'hi ha posat aquests 3 anys perquè s'ha estat discutint, el projecte de llei està acabat, per tant, posem-ho en marxa. Potser per mi m'interessa.
I, per exemple, bueno, semblaria que la majoria de grups hi estaven d'acord. Esquerres, Junts, el PSC hi estaven d'acord. Vull dir, si ells no el poden tirar endavant, que tenen una àmplia majoria de la cambra, suposo que els comuns també hi estarien d'acord. Simplement s'havia d'acabar de definir com es finançava això, no? Si es finançava amb la taxa turística, si es finançava amb un impost a les segones residències, però és evident que això permetria, per exemple, salvar llocs com...
L'última Pineda de Plaja d'Aro, que està amenaçada per l'ampliació del port esportiu de Plaja d'Aro, permetria, per exemple, regenerar la desembocadura del Fluvià amb aquell port esportiu allà fet des dels anys 70 i que no s'ha fet servir mai i que a més d'això genera polèmica perquè aquell senyor ho té allà tancat i no deixa accedir-hi.
etcètera, això serviria per poder comprar aquest tipus de coses, podríem salvar la plaia de la Farella, de Llançà, on hi ha previst això, podríem salvar segurament alguns sectors de begú, bé, així és com es fan les coses, a Anglaterra hi ha el National Trust, i això en Javier Sergatal ho coneix molt bé, perquè en Javier Sergatal va ser...
L'ànima de la Fundació Territori Paisatge de la Caixa de Catalunya, de la llavors Caixa de Catalunya, que ara s'ha integrat a la Fundació La Pedrera. La Fundació La Pedrera, ex-Fundació Territori Paisatge, té un munt d'actàries que gestiona a nivell de Catalunya que va comprar quan en Jordi Sergatal hi era. I és una cosa que fa el National Trust Anglaterra i el Conservatoire de l'Itorel a França. És a dir, que és un model que ja està...
provat i que funciona molt bé, doncs tirem endavant aquest tipus de coses i a veure si n'en sortim. Jo crec que la Costa Brava necessita això i necessita aquest estiu, ho hem vist, hi ha hagut manifestacions a Canàries, hi ha hagut manifestacions a les Balears, aquí a Girona també comença a haver-hi que el turisme no és...
no és la panacea i ho estem veient amb dades de les zones més empobrides de les comarques gironines són justament Lloret i Roses són els llocs més empobrits on hi ha més precaritat laboral la gent més té problemes d'accés a l'habitatge
Doncs mira tota la càrrega que va implícita en aquest costa esbravada, una posada de llarg que ja vam tenir el primer d'octubre. Tenim l'exposició fins al dia 26 a la biblioteca de Carles Rahola, com deia, però a més a més em sembla que havíem de comentar una activitat a Torruella. Sí, jo ara quan s'acabi aquí això, en Pichip irà a Torruella...
a la capella Sant Antoni a mi m'agrada que sigui una espècie de tancament de l'exposició després que hagi voltat més d'un any i mig i a Targuella i m'agradaria convidar-vos, ja sé que falten molt de dies és el 9 de novembre a les 6 de la tarda al Museu de la Mediterrània i farem una xerrada sobre una de les poques zones que s'han desurbanitzat de la Costa Brava que és la Platera
La zona, l'urbanització de la Platera, que és una urbanització que es havia de fer i que finalment es va poder desurbanitzar i ara són aigamolls, no? I intervenirà en l'alcalde de Terroella, en Jordi Colomí, que havia sigut a la regió d'urbanisme en el moment que això es va desurbanitzar.
en Xavier Orts, que era l'alcalde, l'advocat de l'Ajuntament, que va portar tot el tema legal, i en Xavier Quintana, que era el biòleg que va fer els informes sobre la zona. I ells faran una mica i explicaran com va anar tot aquest procés, com va anar tota aquesta lluita, des d'aspectes legals, jurídics i polítics de la platera, i això irà acompanyat amb l'exposició que estarà a la Capella Sant Antoni,
I el dia 9, al Museu de la Mediterrània, farem aquesta xerrada, que jo crec que pot ser molt i molt interessant. Doncs l'apuntem a l'agenda, t'asseguro que ho recordarem, el 8 i el 9, a Torroella, aquesta última posada de llarg, serà l'última ja? Estem pendents de si anem a Lloret, també. Bé, doncs sabrem si és l'última o no, més o menys, per aquelles dates. Miquel Riera, moltíssimes gràcies a tu i per aquest costa esbravada. Moltes gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Bé, doncs, recuperem veus nostres aquí als Quatre Rius, algunes que ens van acompanyar a la temporada passada. Fem-ho també amb aquesta nova sonoritat. Avui ens acompanya Xavier López. Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Ariadna Busquer, bon dia i bona hora. Hola, què tal? Escolta, com han anat les vacances, que encara tinc dret a preguntar-vos si han estat curtes, llargues...
Bon estar suficients. No, molt bé, molt bé. Un bon viatge i perfecte per desconnectar. Bé, al final també quan estàs a vacances també tens molts estressors, depèn del que facis, però l'experiència era molt bona. A tu això de no fer res no t'estressa pas, no? Sí, m'estressa moltíssim, tio. Ari, tu què? Com van anar les vacances? Jo molt bé, quan vaig tornar a la feina no recordava les contrassenyes a l'ordinador, llavors bona notícia.
Em sembla que això li passaria a molta gent. I parlant de tornades a la feina, tornant també a la rutina, que és el que ens ha passat ara fa unes setmanes, avui podríem parlar, per exemple, del que vol dir i de què ens passa quan anem al psicòleg. Podem parlar d'anar al psicòleg en general. T'ho dic perquè jo crec que els últims anys s'ha democratitzat una miqueta el fet que en un sobretaule es pugui dir perfectament de jo vaig al psicòleg. No sé si esteu d'acord una miqueta amb mi, perquè abans que estudiessin psicologia em sembla que això era una miqueta tabú, eh?
Era molt avui. Jo, de fet, recordo quan vaig dir que volia estudiar psicologia, bueno, quan em vaig adonar que volia estudiar psicologia, que va ser primer d'ESO, justament perquè anava a la psicòloga, i en un context de teràpia vaig dir, ostres, jo em vull dedicar a això, ho vaig mantenir en secret. I mira que a la meva família hi ha gent que es dedica a la salut mental, però no...
Em feia molta vergonya. Jo crec que s'ha trencat una mica aquest tabú, que és veritat, que abans era el loquero, no? Jo crec que a l'inconscient col·lectiu el psicòleg era una persona al que hi anava la gent que tenia problemes molt sabers de salut mental, que abans estaven molt més estigmatitzats que ara.
i que jo crec que a mesura que s'ha anat a parlar de tots els mitjans i que la gent potser té més coneixement, ha canviat aquesta concepció i es veu el psicòleg com una persona que et pot ajudar a fer de mirar o a fer un retorn o a canviar certes coses sense necessitat que això vulguis dir que siguis una persona pitjor, que t'estigui passant alguna cosa greu o que no siguis tan capaç com els altres.
I això suposo que al final el que ajuda també és el fet de poder agafar i de fer el pas endavant quan ho vulguis fer, sense haver d'estar pendent de tabús o estigmes, que encara hi són, jo crec, també. Depèn de la generació, potser, encara.
Sí, jo crec que encara estan presents i siguin sincers també, un cop tu decideixes o et toques fons o pel que sigui dius, vull anar al psicòleg, vull començar aquest procés, no sempre és fàcil, perquè no sempre hi ha els recursos que ens agradaria a nivell públic, a nivell privat també representa un esforç a nivell econòmic, no és fàcil.
Això hi podem entrar després, eh? Vull dir, amb el tema de com d'accessible és també el tema de la salut mental, jo crec que dóna per bastant, eh? Sí, sí, dóna per bastant. I... Home, és que no em vull mullar perquè una mica la meva casa...
et pots mullar fins a certs en qualsevol cas jo us preguntava, per exemple, aneu al psicòleg? jo sí, eh? jo ja des de fa uns quants anys no sé si és una cosa que us faci cosa dir jo començaré a anar avui ah, mira hi vaig anar quan era petit
i començaré a anar avui i després, o sigui, a la meva adulta no hi he anat mai, per dir-ho així. Vaig tenir com algun contacte, potser anava per una mutua, hi eren sessions molt curtes que... És veritat, això és un altre gran tingladu. No es pot dir anar al psicòleg. Llavors avui em vaig a psicoanalitzar. Carai. És una de les corrents de la psicologia, n'hi ha moltes. També en podríem parlar, eh, aquí.
No, t'anava a dir, perquè jo, per exemple, i jo ho dic obertament, jo quan estava a Madrid sí que vaig començar a anar-hi, quan vaig tornar a Girona, he tornat a anar-hi, i jo les meves sessions són molt senzilles, és un face-to-face amb la meva psicòloga, i és, bueno, tu seu aquí, que jo t'explico què m'ha passat aquesta setmana o aquest mes, i a partir d'aquí comentem la jugada. Ja està, eh? I hi ha una cosa que m'agrada molt al psicòleg, suposo que cadascú ha de trobar l'utilitat.
Perquè, i això m'ho he de dir vosaltres, hi ha gent que busca algú que li digui una miqueta les directrius que ha de seguir per estar millor. Jo, per exemple, jo quan hi vaig no busco això. És a dir, a mi em serveix perquè, per mi, ostres, el dia a dia és molt frenètic. I quan tens alguna cosa que et pot frenar, et frustra bastant. Llavors, jo el que faig és, ho guardo en el calaix de sastre,
I dic, mira, això no toca, toca fer-ho quan? Doncs a la sessió de psicologia. I quan arribo allà, és moment de fer l'obertura del calaix i dir, val, què és el que m'ha desviat al llarg d'aquest mes? És això. Doncs mira, pum. I allà és quan ho trec.
A mi, de fet, una vegada em van dir de fer dibuixos i coses aquestes i vaig dir que no. És que no. Bueno, clar, és que al final... Al final, uns psicòlegs, la psicologia... Hi ha com una... Jo crec que hi ha una... Joder, em surt en anglès. Miss Copsension. Hi ha com un...
No s'entén ben bé el que és. Realment la psicologia és l'estudi de la conducta humana i la psicologia, per tant, toca molts temes. Toca des de temes biològics fins a temes socials, fins... No només és la... No només és, diguéssim, la psicologia clínica que és l'ajudar persones que tenen un malestar psicològic, no? Llavors, tu quan vas a un psicòleg, se suposa que vas a una persona...
que entén com funcionen les persones i llavors a partir del que tu li dius et pots fer un retorn amb unes altres paraules que tu les pots integrar
D'una manera o d'una altra. Això és discutible, eh? De veure, potser l'Ari em dirà, no, tio, anar al psicòleg, és una altra cosa. Doncs la veritat és que no tinc massa resposta. Va estar explotant una mica el cap. Bé, se suposa que és una persona que sap escoltar, que sap fer-te, sobretot, un retorn del que tu dius perquè ho vegis durant el...
de manera alternativa, entenent, i també hi ha moltes escoles. I jo volia dir una cosa... Bueno, no sé si sortirà a l'entrevista, però jo m'avanço per si de cas. No és una entrevista, és una conversa amable, Xavi. Això és com si hi posa una... És teràpia. Això és teràpia. Això és teràpia. Estem en teràpia, digues. Vale. És com si anés al psicòleg. Jo crec que hi ha una mala tendència negativa últimament d'haver d'anar al psicòleg sí o sí.
Ja. I solta la bomba, eh? O sigui, això serà molt discutible. Jo crec que un psicòleg sempre et pot ajudar, però sembla que si no vas a un psicòleg no estàs treballant el teu creixement personal. O sigui, ningú és menys...
ningú és menys guai per no anar al psicòleg hem pensat del yin al yang abans estava estigmatitzat i ara sembla que si no vas al psicòleg no t'estàs preocupant per la teva salut mental en certs àmbits hi ha persones que tenen una vida completament adaptada al seu entorn i que potser no necessiten anar al psicòleg i si no ho necessiten no cal que hi vagin i ja està bum, bomba ja no t'ha explotat el cap potser sí, jo crec que ha acabat de fer bum
A veure, és que la veritat és que no tinc una resposta a aquestes qüestions, són coses que a mi també em van rondant pel cap. Sí que és veritat que opino que ara hi ha malestars de la vida diària, que abans se solien gestionar amb les amistats, amb la família, o cadascú feia com el seu procés personal per integrar segons quines coses ens passen a la vida.
I ara hi ha un punt d'urgència, no?, de, ostres, m'ha passat això, doncs vaig a treballar-ho en un format de teràpia. Clar, jo aquí faria com una anàlisi una mica més extens, és què ens està dient això de la societat actual, no?,
Una mica amb el que tu deies, Saïd, potser és que ara volem respostes ja, volem que algú ens confirmi o ens validi les decisions que estem prenent, o volem que algú ens digui què és el que hem de fer. Llavors, crec que això no parla tant a nivell individual, sinó més a nivell de societat cap on estem anant. I aquí s'obre una nova pregunta, i és, ok, doncs, quin ha de ser el rol del professional de la psicologia? O fins on volem que arribi? O com ho plantegem? O, bueno...
És a dir, el problema realment és individual o és de la societat en general? És que també això és interessant, de veure, perquè clar, si tothom està arribant ara mateix, o sigui, ara mateix jo crec que el tema estrella és l'ansietat. Crec, dieu-m'ho vosaltres, eh? Però ara mateix, si algú agafa i va al psicòleg, normalment sol ser per ruptura amorosa o per ansietat.
Llavors, si som per ruptura amorosa o ansietat, això vol dir que la societat, d'una manera o d'una altra, ha evolucionat com perquè les problemàtiques siguin aquestes. Per tant, alguna cosa està fallant, potser a nivell social.
Bueno, en relació amb el que diu l'Ari i el que jo volia dir abans, perquè ara amb les paraules que ha dit ho reformularé d'una manera diferent, és que la vida comporta una part de patiment ineludible, en certa manera. Llavors, sempre que sents patiment has d'anar al psicòleg. Depèn, no? O sigui, hi ha patiments que són normals. Vull dir, quan s'han...
Però jo aquí diferenciaré entre dolor i patiment, que això també és un altre... No, jo el que... A veure, sí, sí, a veure, clar, és que a cada meló és com un link del qual no es pot anar a cinc pàgines diferents i parlar de les subcategories. En pocs minuts parlem de moltes coses. Parlem de moltes coses. No, jo el que volia dir és que hi ha certs dolors de la vida que són normals, no? És a dir, si et deixa la parella, és normal que la primera setmana estiguis malament i si se't mou el gos també...
i si t'estafen per internet també i si et toca la loteria és normal que estiguis content llavors hi ha una part de dolors de la vida quotidiana que són naturals i que potser no cal anar a un psicòleg perquè al final potser estàs vivint un petit dol que de forma adaptativa la teva psique s'anirà refent vull dir que potser tenim menys tolerància
No ho sé, eh? Potser tenim menys tolerància al malestar. A malestars... petits, no? Ja. Home, al final és que no deixa de ser una miqueta la conseqüència del que tothom ha de ser un happy, un happy flower ara mateix. Sí, aquí Mr. Wonderful ha fet bastant de mal. Clar, venim d'això, de les xarxes, del no sé què, que per cert em sembla que vosaltres ja heu sortit d'allà. Jo no, eh? Jo ho admeto i cinc hores al dia hi són, o quatre, però també per feina, eh? No ens enganyem.
Bé, clar, tu a Instagram només veus gent contenta perquè la gent... Bé, també hi ha algú que busca atenció dramatitzant la seva vida, però el 90% de contingut és quan estàs de vacances, quan estàs bé amb la novia aquí fent un cafè, quan estàs amb els teus... O sigui, clar, tu mostres la part positiva.
Si tu no entens que el que estàs veient a Instagram és gent que mostra només la part bona de la seva vida i tu et sents un desgraciat perquè no ets igual que ell, és a dir, no entens que jo és el 10% de la seva vida que exposen i tu et creus que jo és el 100%, et sentiràs molt desgraciat perquè diràs, hòstia, aquestes persones estan de vacances, s'ho passen tot bé, jo estic aquí a casa cagant mirant l'Insta de la gent com s'ho passa bé i jo acabo de treballar 8 hores, no? Llavors sí, és un perill, és un perill.
i moltes d'aquestes coses són a nivell inconscient també que per més que siguis conscient d'això per tant per fer una miqueta la reflexió és a dir fins a quin punt realment hem d'anar al psicòleg i fins a quin punt no com a necessitat o sigui ho estic dient com a necessitat no com a una miqueta guia complement
Jo el que diria és que ha de ser una decisió presa amb consciència i individual, cadascú amb un mateix, no? O sigui, és com, vale, fes una mica de recull, de reflexió, d'introspecció, aviam com estàs, en quin moment vital estàs atrevessant i quines eines o com te n'estàs en sortint per travessar tot, bueno, sí, per en sortir-te, no?, de tot això. Llavors, si valores que et podria anar bé una segona opinió o un espai on...
Poder compartir, o sobretot poder travessar de manera acompanyada, i vols i pots, endavant. És que és tan personal això, Seït, no tinc respostes, avui no tinc respostes. Xavier López? No, opino una mica com l'Ari, opino com l'Ari. També, si tu veus que portes un temps, o la gent t'ho diu, i que portes un temps com amb més ansietat, i...
i trobes que no és una cosa concreta per un estímulant concret i que potser t'està passant alguna cosa potser sí que tenia bé una ajuda però és molt personal i depèn de cada cas jo t'he de dir també una cosa i és que almenys parlo per mi el tema preventiu mai m'ha funcionat sempre ha estat aquell moment de dir tu he de fer alguna cosa, estic cansat jo crec que quan algú agafa i diu estic cansat d'això
aquell és el moment de dir, vale, va, fem alguna cosa. És que el tema preventiu és molt... és com molt difús, eh? Vull dir, trobar aquell moment que dius abans de... saps? De caure a l'abisme, per entendre'ns, no? De trobar aquell moment... És que em sembla que aquí fins i tot us estic posant un escat jo a vosaltres, eh? Sí, perquè la nostra feina va de... va de prevenció, tio. Va de... sí, sí. Clar, és que va precisament per aquí.
En fi, escolta, se'ns ha acabat una miqueta el temps d'avui, que ens ha servit també per situar-nos, que feia dies que no veníeu. Feia molts dies, sí. Home, jo crec que vindreu un altre dia, no? Sí, sí, sí. Sí, Xavi, si coincideixen tots els astres... Si coincideixen els astres, la Renfe funciona, tot va bé, vindrem. Sí, la psicoanàlisi també et surt bé avui, no? Sí, home, sí. Això segur que anirà bé. Va, alguna cosa trobarà, però com tothom.
Ens ho pots explicar el programa, eh? Vinga, va, fet. Ariadna, Xavier, moltíssimes gràcies. Un dia més. Moltes gràcies.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Desvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
El centre comercial Gran Junquera ens fem encara més grans. Arriben marques molt esperades com Zara, Adidas, Stradivarius, JD, Verska, Mango i moltes més. Per fi ho podem dir. Obrim la nova part el 10 d'octubre. Descobreix un nou Gran Junquera. Ara, més gran que mai.
Mai no ho havia sentit abans. I ara de cop se'm cau al món. Sembla meu somni però està passant. I ara...
i ja escoltem de fons per tancar aquest dilluns el Per Sempre aquest senzill de Júlia Ancesa cantant gironina del grup Oxygen que de fet té la seva pròpia intrahistòria per això mateix l'hem volgut convidar amb nosaltres aquí als Quatre Rius i ja aprofito per saludar-la bon dia i bona hora Júlia Molt bon dia Primer de tot, aviam, el Per Sempre abans d'entrar a analitzar-la em sembla que té la seva pròpia intrahistòria i té alguna cosa a veure amb el teu treball de recerca Correcte, va totalment relacionat
De què es tracta exactament? El treball? Sí Bé, el treball és com un estudi de la indústria musical però que bàsicament té una pregunta a respondre que és si com a artista que vol dedicar-se professionalment a la música li beneficia més firmar un contracte discogràfic o bé autogestionar-se tota la carrera I de tot això va sortir-ne una cançó
Dues, de fet. Dues cançons. Sí. Aviam, ara estem escoltant-la per sempre. L'altre quin és? L'altre es diu Ja no tinc por. Ja no tinc por. Llavors, com planteges una miqueta el diàleg entre aquestes dues cançons? Què ens hi expliques?
Aquestes dues cançons són part de la meva part pràctica i la gran diferència d'aquestes dues és que una és amb una discogràfica i l'altra me l'he penjat jo pel meu compte i he fet tots els tràmits. Llavors les històries són bastant diferents, òbviament. Una és una cançó d'amor i l'altra és una cançó més personal que explica com una vivència personal. En aquest sentit, ja ho has dit, és la part pràctica. Em sembla que has fet una amb discogràfica, l'altra l'has fet de forma autònoma. Anem per parts. Amb discogràfica, com ha estat la teva experiència en aquest sentit?
Bé, molt bé, la veritat. Ha sigut un treball... Ha facilitat molt més el procés de publicació. El creatiu he de dir que han sigut exactament idèntics per les dues parts, però a l'hora de publicar-la, de fer la portada, tots aquests tràmits, m'ha suposat més senzill.
Clar, i suposo que la part autònoma podria notar. Exacte. M'he hagut de buscar jo pel meu compte una distribuïdora, entendre com funciona, pagar la quota mensual de la distribuïdora, etcètera. I en aquest sentit entenc que potser la teva experiència ja pròpia amb Oxygen també t'ha servit una mica com a guia. Òbviament, si hagués sigut el meu primer cop fent aquestes coses m'hagués quedat amb un pam de nas. Hauries arribat a l'entrega o no? No ho sé, la veritat. Ho ha facilitat molt més, sí. Mm-hm.
En aquest sentit, vull dir, quines conclusions en trauries, per exemple, de... És que estem fent com si estiguessis ara exposant el TFR, vull dir, quines conclusions en trauries tu de la teva pròpia experiència en aquest sentit? Bé, les conclusions que jo tindré, tenint en compte que en el treball, jo suposo que jo soc un artista que es vol dedicar, és a dir, que seria la meva única feina. La meva conclusió és que...
Com a artista, si t'has de gestionar absolutament tots els aspectes que abarca una carrera artística és pràcticament impossible, perquè si hi ha tantes coses a tenir en compte, és a dir, ara has de composar la cançó, l'has de poder anar gravant en un estudi i trobar algú que te la produeixi, que te la mescli, etcètera.
Has de fer una portada, has de poder-la publicar a totes les plataformes digitals, fer-ne una promoció, si vols fer un videoclip. Després també, potser t'has de buscar concerts, que no són tan fàcils de trobar. Els concerts comporten que facis un rider tècnic, que facis un full de ruta...
etc. Llavors hi ha el tema dels drets d'autor, que si vols registrar la teva cançó, si vols obtenir uns guanys... És a dir, que la feina no s'acaba mai. I a part que són moltes hores, també són molts coneixements de tenir en compte i eines de tenir. Llavors la meva conclusió és que...
Una discogràfica és un equip que realment t'ajudarà a fer tot això i te donarà l'opció de prioritzar a tu com a artista el tema de composició. La part creativa. Exacte, que és el que li toca a l'artista, en teoria. I que al final és el signe diferencial d'aquest artista. Exacte, si un artista no té això i no ho fa bé, molt difícilment realment arribaran a algun lloc.
És que al final potser, no ho sé, des del meu punt de vista toques com dues etapes de l'artista, és a dir, una primera etapa on ha de ser home o dona orquestra, és a dir, que ho ha de fer absolutament tot, i a partir d'aquí és una discogràfica la que recull tot això i diu, no, mira, fem-ho diferent, la part creativa te n'encarregues tu, que nosaltres ens n'encarreguem de tota la resta. Exacte, inevitablement començaràs autogestionant-te, però el pas a professionalitzar-te jo crec que amb la discogràfica és molt més factible.
Entenc que una miqueta potser el teu camí va per aquí, d'intentar aviam si amb el món de la música sona la flauta, mai més en dit. No se sap, és a dir, jo he tret aquestes cançons amb l'excusa del treball...
Potser sortiran més cançons meves, potser seguirem oxigen, potser no, no ho sé. És a dir, però el que jo tinc clar és que vull estar en aquest sector, si no és com a artista, com a persona que treballa, per exemple, en una discogràfica. Que hi ha moltíssima gent, eh? Per cert, sembla que no, però hi ha moltíssima gent que treballa en el mundí. Exacte, això és el que estic descobrint, que realment és que el públic només veu la feina creativa, però és que al darrere hi ha tantes coses a fer i tanta persona que està ajudant i lluitant per un projector...
T'anava a dir, si segueixes amb oxigen que sí, que suposo que sí, vull dir, passareu per quin, un dia d'aquests a presentar-me alguna cosa? Segur que sí. Perfecte. Posaràs això a la memòria del TFG, pregunto. Què us dir? Del TFG, del TFR, aquesta entrevista sortirà a la memòria? I tant, sí, sí, sí. Estic posant totes les promocions que hagin sortit de la discogràfica en el treball, que si no m'arriben a la part escrita, que és dimarts, la posaré a la presentació oral, que queden dues setmanes, vull dir, això s'ha de dir.
Genial, doncs pots posar aquest tall també, si vols, vinga, va, poseu-li un 10, aviam si d'aquesta manera ho tenim, i mentrestant, si no, marxem amb aquest Per sempre, de Júlia Encesa, cantant del grup Oxigen. Moltíssimes gràcies per haver passat per aquí, pels Quatre Rius, Júlia. A vosaltres, per donar-me visibilitat.
però que això duri per sempre i veure fins que surtis davant i que no importi la resta amb tu sento que està davant es marca la diferència al teu costat
Mai no ho havia sentit abans. I ara de cop se'n para el món. Sembla mentida però està passant. Que ara sense tu no m'entra la son. I com vols que jo no et miri? Com vols que me n'oblidi dels teus petons? Eren tan bons. Sobren raons. Per escollir-te tu.
Tot això duri per sempre i veu els vins que sols serà. Fica bé fort i la vista, com tu sents tu que estarà. Es marca la diferència.
Fins demà!
Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop. 92.7 FM Girona FM, la ràdio de Girona. Girona FM