Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius.
Dijous 24 d'octubre de 2024. Demà comença tot el tinglado i mentre venia cap aquí anava pensant com d'important i com ens han insistit sobre la prevenció. Fa una estona han passat per aquí els Mossos d'Esquadra per dir-nos que posem seny. Vam venir fa uns dies també per avisar-nos que no cal passar-se amb res per passar-ho bé del tot.
També ens han explicat que encara que hi hagi alguns enarguments que van emprenyar el punt Lila, o que també hi hagi gent que li és igual com acabar la nit, a punt de començar a fires, posem-hi seny, que hem vingut a riure i a passar-ho bé. I si fa una estona parlàvem amb un caporal i un sergent, ell...
General de l'exèrcit de somiadors del Pla de l'Estanya. No, Vila, bon dia i bona hora. M'estimo més que no ho escriguis, potser això, perquè així serà més... Més natural el riure, no? No, home, no. Sempre també ho acabo veient i dic, mare de Déu. Què passa, Vila? Molt bé, bon dijous. Has vist... T'he passat el missatge que em van enviar ahir dient-me com començaven les fires sense dir-me que començaven les fires, no? Certament. Amb una foto del Paponazzo.
Sí, sí, sí. Tot i que hi ha més coses que el Paponazo, però sí que és veritat que ja teníem les filles aquí i ganes també d'aquest cap de setmana. Saps que potser el passaran per aquí? El Paponazo? Potser sí. Ah, sí, eh? Home, jo vull Paponazo. Això tu, segur. Bueno, faltarà que ens en portin. Potser passa també... Bueno, és igual, ja no ho avançarem gaire, t'ho dic perquè demà també tenim el programa especial per una de fires, el farem des de l'Ajuntament, que ja sé que en tens moltíssimes ganes, Arnau Vila, que a tu t'encanta sortir als balcons i que et vegi la gent i aquestes
No, que en vegi, no, més que res per poder veure l'acció que hi haurà a baix al carrer, a la plaça d'Obi, que ja ho anirem explicant tot això. Sí, en tot cas, serà, oi, és qüestió d'altres coses. Avui parlarem de cinema, parlarem de molt de cinema amb Isaac i la Cuesta. També parlarem amb Isabel Oliva, la poeta, que avui, de fet, parla de les fires en primera persona, una glosa que podrà presentar avui a les 6 de la tarda, i acabarem també amb Ana Julià i Pep Marí parlant d'educació. Però, si et sembla, Arnau Vila, ens hi posem per feina.
Potser hauríem de començar aquesta entrevista presentant trajectòria, premis o treballs, però em sembla que a Girona el coneixen una mica més, o el coneixem una miqueta de més, com per tirar de formalismes avui. Isaac Ila Cuesta, bon dia i bona hora. Molt bon dia, com esteu? No havies estat mai, no, aquí, em sembla, a Girona FM? A Girona sí, a FM no. A FM no.
És que et feia ballar l'olit jo ara aquests dies. Sí, no, no, no, vinc de Granada, de fet. De fet, i a més a més, t'anava a dir, em sembla que ets probablement de les persones que està més contenta que hi hagi AVE a Girona. Sí que va bé, sí. Bueno, sí que anava bé. Ara arriba tard cada dos per tres. No sé què els està passant, si són les obres o els que no es coordinen amb les altres empreses, però... T'anava a dir, com és el teu dia a dia, ara mateix?
Doncs ara mateix vaig rebotant de treball en treball com una mena de pilota de pinball d'aquests jocs i cada dia és diferent De fet em sembla que ara demà ja te'n tornes a anar de viatge Sí, aquesta nit fem una actuació aquí a Girona a l'Auditori amb Cou, que és una banda ja psicodèlica molt potent i jo projectaré imatges amb Albert Coma i demà marxem cap a Los Ángeles a promocionar Segundo Premio Segundo Premio, cap allà entenc que a Bajaudís s'ha obert tota una porta
Sí, ara descobrirem de què va la cosa, clar, és la primera vegada que em passa, i sí que el diumenge fem una projecció a Los Ángeles, a l'Egipcian Theater, que és un teatre que és mític, que jo coneixia de petit, i té aquestes coses, aquesta mena de fantasies infantils, els Oscars i de Hollywood i tot això, quan deixes de tenir-les, és quan es comencen a complir, ja és completament igual. T'esperaves aquesta decisió de representar Espanya als Oscars? No, no, en absolut.
em semblava que Marco podia ser una pel·lícula més clàssica que pogués tenir més aquesta mena de recolzament però me n'alegro molt que hagin triat Segundo Premio 3 dies abans parlant amb productors i distribuïdors em deien que sí que tenia moltes possibilitats i que podia sortir i per això no em va agafar tant de sorpresa però sí, és inesperat i bonic
On et va enganxar la decisió? Em va enganxar a Santander, en un festival de cinema que hi ha allà. Trucada, WhatsApp... De fet, em va enganxar a una reunió de feina. Estava fent un zoom de feina i la vam haver d'interrompre. I ja va començar a rodar, premsa, entrevistes i tota la pesca. Per entendre'm una miqueta a tots, què representa això per algú del gremi?
Bàsicament, és important entendre que els premis són una cosa que es van inventar per promocionar les pel·lícules i que la gent sàpiga que existeixen. De tant en tant de premis que els dona un jurat concret, que són persones i que tu saps qui són, i pots trobar un jurat que et mires i que de cop i volta, no ho sé, que la Francis McDormand o la Sander Payne o gent així ens hagin donat premis, doncs dius, ah, mira, que bé, algú que admiro ens dona un recursament concret. Aquí és una democràcia de membres de l'acadèmia
i ho visco una mica així també com una mostra de carinyo dels companys de feina és que en aquest sentit t'ho dic perquè potser el que representa també és com un canvi de dimensió total a la teva feina per la pel·lícula
Sí, l'ajuda a fer un salt i que arribi a un públic que no seria el seu públic natural, tant a l'Estat com a fora. O sigui, sí que permet que pugui tenir, per exemple, ara hem trobat distribució als Estats Units, que és una cosa que no hauria passat sense haver entrat en aquesta etapa dels Oscars.
És curiós perquè no sé on he llegit que tu et fixaves més potser en el que li faltava a la pel·lícula que no pas tant en el seu èxit. És que és aquesta mena de pregunta, va ser la primera pregunta que em van fer a la roda de premsa, que em deien quins mèrits creus que té la pel·lícula, quines creus que són les seves virtuts per guanyar l'Òscar? Jo no en tinc ni idea d'en mèrits i virtuts, jo què sé. O sigui, si no sé què voten els veïns de l'escala, que puc imaginar el que voten els membres de l'Acadèmia de Hollywood. Sempre que he votat, els que he votat han perdut.
I tu que parlaves d'aquestes deficiències, quines creus que té a nivell personal? Bueno, tant que pensi que tingui deficiències, perquè valoro molt la feina que ha fet tot l'equip, com que em semblava una qüestió molt impúdica que estigui jo qui hagi de parlar de les qualitats de la pel·lícula. Clar, al final és allò que diuen, no? Vull dir que si algú t'ha de donar mèrit o t'ha de dir alguna cosa, que sigui l'altra gent i no pas tant tu, no? Sí, sí, vaig intentar fugir d'aquella situació com vaig poder.
Això en el món del cinema no és gaire recorrent, també et diré. Doncs no ho sé, en general tota la gent que em trobo són gent molt generosa i no sé, en qui penses. Més que en el qui, en tendència general, potser és més allò de tirar la pilota fora però perquè me la tornin, és a dir, també va amb la intencionalitat a l'hora de fer això.
Ja, no ho sé. Potser té agració també amb el món actual amb el que vivim, que tot són xarxes i tothom ha de promocionar molt la seva feina, no? Al final, també, jo crec que això en el món del cinema afecta, no? Tot el context global que estem tenint ara mateix i aquesta globalització.
Jo pel costat de xarxes no m'he trobat, i pel costat de globalització m'ho he trobat a pel costat positiu. És a dir, que crec que està claríssim que ja no hi ha diferència entre coses locals i coses globals. A mi sempre m'agrada molt treballar amb equips molt barrejats, de gent d'aquí, d'allà, i això és el que em sembla més interessant i potent. Un dels punts més forts que té Isèquil Agüest és el seu equip.
Sí, és curiós, perquè aquesta pel·lícula és la primera, o sigui, pel primer cop no he treballat amb ningú que hagués treballat tota la vida. O sigui, ja no queda ningú amb qui hagi treballat sempre. Fins ara havíem tingut com una família i aquesta pel·lícula, per diferents circumstàncies, ha estat un canvi de família.
i ha estat complicat. D'alguna forma em sentia identificat amb el protagonista, amb el cantant de los planetes de la pel·lícula, que es troba que la seva banda s'ha disgregat i ha de muntar una banda nova. Doncs em passava una mica el mateix. A més, és que abans ho comentàvem... Sí, i aquesta banda nova són una part importantíssima, clar. Són claus. El cinema és una feina en equip i quan expliquem la història dels planetes estem explicant això, que quan treballes amb altra gent arribes a llocs on no hauries arribat i pot ser millor.
A més a més, a Segundo Premium hi ha aquesta tensió que ho comentàvem abans entre la història local que després es pot extrapolar al global al final expliques una història que podria haver passat perfectament a Los Angeles, California als anys 80 Sí, sí, o a Babaco o a Pyongyang històries de gent que vol fer música junts i que després no s'entenen i després sí, que s'estimen i que se detesten això passa tota l'estona la qüestió era com ho aconseguir explicar
una història de sempre i que tingués un regust diferent i nou. Com vas plantejar-ho per fer-ho?
Doncs pensava molt en les pel·lícules dels anys 90, que crec que era un moment en què sí que hi havia una certa demanda per part dels espectadors de novetats. I aquesta energia és la que buscàvem que tingués la pel·lícula, que fos una pel·lícula sorprenent, que tingués un punt de matriosca i que cada... les matriosques cada nina que obres és igual que l'anterior però més petita. Aquí la idea és que cada nina que obrís fos diferent. Cal una pel·li per capes, per entendre'ns, potser. Totalment, ben explicat, sí.
A més a més, t'anava a dir, vull dir, és que això de què parlem, no?, de la tensió entre el local i allò que és global, al final no deixa de ser probablement un dels recursos periodístics més fets servir, no sé si també tires una miqueta de bagatge en aquest sentit, o també en el cinema, vull dir, és habitual. Sí, en aquest cas, per exemple, la pel·lícula, des del principi, vaig veure que no podia ser periodística, en el sentit que no podíem trobar una resposta com era la vida dels planetes.
intentar fer una versió documentada i que es convertís en l'estàtua mausoleu de dos planetes que és una mica la tendència de la majoria de biopics actuals em semblava que no tenia cap mena de sentit per començar perquè són un grup superantioficialista
I segon, perquè ningú estava d'acord amb el que va passar, ni ells mateixos. Em semblava molt més estimulant el que t'explica el taxista, el que t'explica la portera del local de música, la venedora de discos, el que un dia se'ls va conèixer en un bar i t'explica... O ells mateixos que es contradiuen tota l'estona. Em semblava molt més potent que intentar fer una versió periodística oficial. Quin és el gran repte també d'explicar aquest tipus d'històries humanes?
El gran repte sempre és intentar que sigui plen per tu mentre ho fas i pensar que això pot contagiar-se a l'espectador. Contagiar emocions, entenem. Sí, emocions, pensaments, excitacions, a vegades no arriba a ser ni tan clarament emocional, però quan notes que hi ha alguna mena d'escàrrega elèctrica al cervell, que de cop i volta hi ha sinapsis que fan...
Aquesta mena de coses que passen quan una cosa et desconcerta i no saps si t'agrada o no, potser necessàriament, però notes que et passen coses, no? Això és el que intentem. Parlant de local, tu vius a Girona encara? Sí. Ara no sé si tot aquest tema amb aquesta onada, això canviarà alguna cosa en aquest sentit o encara tens Girona com a base d'operacions? Sí.
Sí, sí, sí, crec que també això que dius del local i global també fa molt de temps que a qualsevol lloc és al centre potser a Madrid no ho saben encara i potser fan aquests articles que diuen la millor paella d'Espanya està en Madrid els millors suixos de Girona estan en Madrid
Però fora d'això tothom vivim normal, no? I tot arreu potser al centre. Mira, els RCR, els arquitectes d'Olot segueixen a Olot i des d'allà treballen per tot el món, han guanyat el Premi Nobel d'Arquitectura que és el Pritzker, o en Ballona, en Ballona segueix vivint a Barcelona, que hi ha gent que es pensa que viu a Los Ángeles o a Nova York. No, però pots fer tot des de qualsevol lloc. A més, pensant en tot això, vull dir, una Girona que està canviant que tu també...
ets en aquest sentit doncs ets una persona que ho veu a més a més com la ciutat de Girona està canviant sí, hi ha més ciclistes ara no? això diuen, vull dir no sé si te n'has trobat gaires sí, sí, n'he vist
T'ho dic perquè, per exemple, seguint la línia amb tot això, fins i tot amb Segundo Premio, perquè no, em ve al cap les dades de la frontera com a història per explicar amb aquesta tensió. No sé si tu també en aquest sentit veus unes quantes històries per explicar a Girona.
Sí, i a Salt, no? Em sembla que sí, sí, sí, és un espai molt potent, sí. Però ara que estic preparant-se una pel·lícula per fer Banyoles. Sí? Sí, vaig amb retard, perquè jo vaig créixer a Banyoles i per primer cop fos una pel·lícula més autobiogràfica i passa al Banyoles dels anys 80. Banyoles dels 80, com eren aquells Banyoles dels anys 80?
Doncs imagina't, jo era un nen, aleshores per un nen Banyoles és un lloc increïble, en què pots créixer salvatjat, segurament sense moltes de les pors que hi ha ara, i no perquè no hi hagués motius, o no perquè hi hagués més motius que ara, però sí que podíem córrer lliures per l'Estany i pel poble i anar voltant, era molt màgic. Jo crec que no és casualitat que a Banyoles hi hagi tant de...
Tant de director de cinema, gent de teatre, gent de música... Hi ha una farmacència molt especial que crec que ve donada de la màgia que té el poble. És a dir, al final el seu entorn és el que contribueix també a tot aquest caldo de cultiu, digue'n com vulguis, en la creativitat...
Sí, és un espai ple de llegendes, no? I també passa molt als llocs petits que estan connectats amb l'exterior, a més a més, no? Que per un costat hi ha una barreja d'endogàmia que fa que necessitis inventar-te coses sense parar, com passa als pobles petits, però que a vegada hi ha molta gent de fora que hi va passant i que porta energies noves, que venen, marxen... Quan parles d'autobiogràfic, vol dir que serà com a escenari de fons o en aquest sentit també parlaràs de tu?
Sí, parla molt de mi, sí, i parla molt del pas de l'infància, l'adolescència, és la història de dos amics, i comença amb un punt molt realista i es va tornant més fantàstica. En aquest sentit, com va ser aquest pas de la infància a l'adolescència d'Isaac i la Cuesta? Doncs em va enganxar de ple al moment que vinc a viure a Girona. Aleshores va ser, hòstia, per un costat tenia la sensació d'entrada, la sensació de pèrdua.
Quan tens 12 anys o 13, marxar del teu lloc... Encara que quan parlo amb col·legues que han viscut a 50 països, el més semblant que m'ha passat és anar de Banyoles a Girona. És extremadament ridícul com a canvi. Però a aquella edat, 20 quilòmetres per tu, és com si te'n portessin a...
jo què sé, a Noruega i notava, hòstia, la gent de Girona parlava molt diferent que la gent de Banyoles tenien un accent molt estrany i feien servir girs lingüístics estranyíssims Suposo que et vas trobar també una ciutat completament diferent a l'entorn on t'havies criat com en què dius
Sí, completament, sí. I va ser molt xocant que de cop i volta anava a un col·legi sense nenes, durant un any. Això va ser molt estrany. Claudi, això com el primer dia que arribes allà i no n'hi ha cap? Sí, dius, hòstia, què passa aquí, no? I notes que els companys van cremadíssims. Hi ha algun record de joventut que tinguis pels carrers de Girona?
De joventut, pots dir, ja, de l'AC... Uf, és que són massa records. Ara costaria molt triar-ne un. Bueno, mira, ara m'ha vingut al cap un dia que no vam anar al col·legi per anar a la manifestació contra la guerra d'Iraq i quan estàvem per aquí al costat de Miligraït, potser per això m'han recordat, perquè estem aquí al costat, ens vam adonar que... Bueno, no trobàvem els manifestants fins que ens vam adonar que ens havíem confós de dia i que no...
que no era aquell dia de la manifestació i que érem els únics que estàvem allà donant voltes i aleshores com que no sabíem què fer vam entrar en una hamburguesària el nostre acte antiimperialista va ser anar a menjar hamburgueses al Quim en aquest sentit t'anava a dir pensant una miqueta més
Clar, és que aquests dies, o més ben dit, tornant al present, aquests dies m'han parlat de tu un parell de vegades, primer per les mosques, t'has emportat la mosca grossa, felicitats. És el primer cop a la vida que em feliciten per rebre una mosca. Per rebre una mosca. El primer cop que em donen una mosca i que algú em felicita. Home, jo ho he de dir, jo he sigut pesat, eh, perquè vinguessis aquí, t'he d'agrair i vull dir que, ostres, sempre m'has acabat contestant i mira, aquí estem avui. I m'agrada, és una mosca exequa.
és una cosa molt estranya poca gent té una mosca excequa però la tens i encara no l'he recollit però sí, sí, la tindré llavors, clar, tenir la mosca m'obliga a respondre encara que sigui un retard ja és una obligació moral, no? és que pesa, està feita de pedra sí, clar, no l'he vist ja l'obràs pedra de Girona
Sí, té la seva interhistòria, ja veuràs. Això ara en grau que ha sortit per aquí fa una estona t'ho sabrà explicar molt millor que jo, que jo en sé de tot i de poqueta cosa també. A més avui, per exemple, el cou, que comentàvem al principi amb el bòlit. Sí, aquesta nit fem una actuació a l'auditori amb cou, que és un grup de músics que fan jazz psicodèlics, són uns virtuosos, es diu Centre d'Observació de l'Univers. Em penso que és un títol força irònic, i fan un jazz...
molt excitant i amb l'Albert Coma farem projeccions. És un projecte sobre improvisació.
És que al final la improvisació i la fusió no deixen de ser també potser una miqueta el que tenim ara d'aquí aquests pròxims anys. Parlo de la cultura en general. És molt xulo perquè el pensament que per definició és invisible i l'emoció que per definició és molt invisible, quan improvises amb una cosa així l'estàs exposant. La gent pot seguir el fil del teu pensament perquè l'estàs expressant a mesura que succeeix.
I en aquest cas serà una improvisació dialogada. O sigui, igual que els músics es miren i van tocant en funció del que fa l'altre, nosaltres també fem el mateix amb les imatges. A més, t'anava a dir, hi ha molta gent de Girona que quan arriben fires, barraques, temps de flors, el que sigui, diuen que fugen de Girona, em sembla que tu és més per obligació que no pas tant per gust, no? Sí, hòstia, jo he gaudit moltíssim de les fires. Però aquest any fugirem, sí. No fugirem, haurem de marxar per feina. Quines són les últimes fires que vas passar per aquí?
Fa dos anys. Fa un parell d'anys? Sí. I aviam amb una mica de sort si l'any que ve podràs ser-hi, també? Doncs ja ho veurem, sí. Si no, ja et dic, demà no m'ho fem a un FaceTime i jo et poso la càmera just allà davant. Isaac Ila Cuesta, moltíssimes gràcies per aquesta estona. Gràcies a vosaltres.
Som la teva veu. Som la gironina.
Segueix en directe a l'inici de les Fires de Sant Narcís a Girona FM. El divendres 25 d'octubre, a partir de dos quarts de set de la tarda, programació especial des de la plaça del Vi per anar escalfant els ànims amb entrevistes, connexions al carrer i molt més. I a partir de les vuit, escolta el pregó a càrrec d'Àngel Davant i Jordi Tonieti.
No et perdis el tret de sortida de les feres. El 92.7 de Girona FM i en streaming a gironafm.cat Som la teva veu. Som la gironina. Escacs en joc. El programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda.
Som la teva veu. Som la Gironina. Girona Entrevestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els quatre rius.
El magasin matinal opera la ciutat.
Bé, doncs avui dijous, de fet, demà tenim el pregó de fires, però abans tenim les fires en primera persona. Aquest any la primera persona serà Isabel Oliva, que ens parlarà també sobre els seus records i la seva experiència personal durant aquestes festes a Girona. Per això mateix, avui m'acompanya Isabel Oliva, un plaer. Bon dia i bona hora. Primer de tot, recordes quan et van dir que faries aquestes fires en primera persona?
més. Em vaig quedar molt sorpresa, perquè no m'esperava. Jo estava amb el senyor Alcalde, no hi tinc cap amistat, però ens vam conèixer puntualment un dia que ell me va demanar a la plaça del Marqués de Camps, aquí a Girona, em van posar una placa en records de les víctimes de la guerra del 36. I em van dir, tens records d'aquell? Quan va haver-hi la guerra,
Jo tenia 10 anys, 11. No ho tinc molt clar perquè llavors tampoc no enteníem què passava. No ho enteníem. Qui són els dolents? Qui són els rotllos? Qui són els blancs?
Però jo vaig anar a dir, a la plaça Marquès de Camps, a dir els records que jo tenia d'aquella època, dels bombarguers, de la fam, de les misèries que passàvem, de les restriccions de llum, de gas, d'aigua...
i llibres, inclús jo estava estudiant prima de batxillerat quan va estallar la guerra quan va esclatar el 36 era vacances perquè és juliol el 18 jo me'n recordo molt de les dates era el 18 de juliol del 36 estava de vacances jo havia fet primer curs a l'institut a l'institut que ara ja no és institut ara és museu d'història i llavors clar, vam dir a l'octubre què passarà
I sí, sí, va haver classe, però ens van fer professors diferents. Van venir amb professors que havien estat depurats, allò que deien depurat, perquè era d'un partit o de l'altre. I vaig fer segon, tercer i quart en guerra. Bé, llavors...
aquest dia que volia fer aquesta commemoració va dir si tens record dels 3 anys de guerra i de la postguerra també i allà el vaig conèixer però bé, vaig conèixer uns moments
I l'última vegada que va ser, ara fa potser un mes, o potser tres setmanes, no, ja potser fa un mes, em truca la Sílvia Planes, del Museu d'Història, i em va dir, Isabel, te poso en contacte amb el Lluc Soler, i és que et m'ho heu parlat. O sigui, jo heu parlat amb el Lluc a través de la Sílvia Planes. I em va dir, Isabel,
ja amb molta confiança, com si ens coneixíssim de tota la vida. Bueno, jo a la família Salelles ja sé que és de Girona, jo sé que us hi ha referències. I diu, volem fer que es faci el... Ai, no, el pregó, la glossa de les filles. Jo vaig dir, vols dir? Jo no sé pas si parlar gaire, eh?
Sí, sí, sí, que tu tindràs la teva manera de dir-ho, la teva manera de recordar-ho. I aquell dia jo tenia bon dia. I vaig dir que sí. I després vaig pensar, ai, potser no ho faré bé. I em va dir, és escrit, eh? Ho has d'escriure. Llavors això ja em va animar més. Perquè a mi el que no m'agrada és...
T'anava a dir, quin és el primer record de Fires que recordes?
Jo vaig dir, en la grosa ja ho dic, des que jo tenia 4 anys o 5, no ho recordo. Llavors se va morir el meu pare. Llavors la meva mare ja no era pas per anar molt a les fires, eh?
Jo vaig començar a recordar-ho que tenia 7 anys o 8, que ja començava a anar amb unes amigues i unes mares d'amigues, perquè la meva mare vida no tenia un mort d'anar a la fira. I jo recordo les primeres vegades que vaig pujar als cavallitos, això sí, una impressió.
a la Nòria, no, a la Nòria no tant, a les muntanyes russes i a les barques. Perquè abans no hi havia gaires coses, eh? Ara sí que n'hi ha. I llavors ja a partir de 7, 8 anys sí que tinc records. I a 10, i a 11, i a 11 sí que també. I veus un canvi des de les fires que vas viure de petita a les d'adolescent, a les de jove...
Sí, sí, sí, molt, molt canvi. Però canvi en qualitat i en quantitat, també. Perquè abans hi havia tres o quatre parades de joguines. Joguines, pilotes, res. Després van començar a fer-ho més llarg.
d'atraccions, n'hi havia, jo t'ho dic, els cabellets, n'havíem els cabellets, de Pujo Aixa, per ser en la glosa ja em parlo, i tinc un poema i tot, els cabellets, i després les...
parades de tir, una xorreria, una... No gaire res més. Saps un tres correus? Sí. Aquell passeig que ara hi ha, que se'n deia Passeig Ramon Folt, que ha vingut allà, i prou. I a la plaça de Sant Agustí, allà on ara hi ha tants de bars, hi havia les parades de...
joguines i a la Roma en foc hi havia les atraccions per la Meïnà i llavors van començar al cap d'un any o dos llavors va venir el temps de guerra no hi va haver fila però després de la guerra ja va començar a haver-hi una fila que deien fila de mostres que les ensenyaven per exemple coses de fusteria o de batalla o vin
El Palau de Fires. En aquest sentit, recordes l'última vegada que vas anar a Fires?
L'última vegada que vaig anar a Fires, jo fa 3 anys o 6, vaig anar amb uns nets, i un besnets, que tinc besnets, eh?, a portar-los, a fer-los pujar, que ells pujessin. I jo vaig veure com anaven amb... L'última vegada, fa uns 3 anys. Però hi ha uns 3 anys que ja no vaig. Si et van sorprendre gaire, aquestes fires. Les últimes que vas anar. Les últimes...
No, perquè aquesta evolució ja l'havia anat, ja la vivia, ja la vivia. Així no hi anava jo, hi anaven els meus fills i els meus nets. Però l'última vegada que hi vaig anar va ser només a veure com pujava la meva besneta, que ara té 4 anys, i llavors tenia un, com pujava els que ho hi ets. Fé la foto.
T'agrada dir, em sembla, 99 anys tens ara mateix. 99, sí. Després d'aquesta glosa, no sé si aquest any potser toca trobar la manera que puguis passar per fires. Per les fires? Aquest any.
No, perquè ara a les fires jo hauria d'anar-hi una hora que no hi ha gent. Perquè si vas en una hora que hi ha molta gent, escolta, és que no pots dir caminar, que vols anar a una pena, no, no.
Ja fa 3 anys que no he recordat-se. I passem el cotxe. Quan venim de fer un vol amb el meu fill, a vegades anem a dir a fora. Doncs em portem el cotxe i quan tornem passem tota la carretera de la Dresa i veiem, i sentim-ho. Però jo vaig allà, no. No demanis més del que faig, eh?
I et portaran en cotxe al Saló de Plans per poder fer aquesta...
Perquè jo pensava agafar un taxi. I a mi no em costa, són vuit euros o no. Agafar un taxi i em deixa allà mateix. I se'm va. Perquè si veus un fill meu i em deixa allà, me descarrega allà, llavors ell ha d'anar percà allà darrere el pallol. I llavors m'ha de tornar a no. Fos-hi res. Anem amb taxi i s'ha acabat. Però la Sírvia ahir em va trucar i em va dir que em portarà amb cotxe des de casa. Ai, que bé. O tornada ja ho veurem.
Clar que hi haurà un... Això segur. Isabel Oliva, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i amb ganes ja d'escoltar-te, d'escoltar la teva glosa aquesta tarda. Rosó, rosó, no t'espacis, no hi ha il·lusió.
Els Quatre Rius. El magazín matinal opera la ciutat. Ciutadans i ciutadanes, vivim un moment històric pel centre comercial Gran Junquera. Creixem amb més botigues i més espais. Creixem tant que ara podem dir que som un país. El país del xòping. Amb marques com Tara, Adidas, Persques, Tradivarius, Mango, Lettis i moltes més. Vine al nou Gran Junquera, del país del xòping.
Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org
Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família.
Segueix en directe a l'inici de les fires de Sant Narcís a Girona FM. El divendres 25 d'octubre, a partir de dos quarts de set de la tarda, programació especial des de la plaça del vi per anar escalfant els ànims amb entrevistes, connexions al carrer i molt més. I a partir de les vuit, escolta el pregó a càrrec d'Àngel Davant i Jordi Tonietti.
No et perdis el tret de sortida de les feres. El 92.7 de Girona FM i en streaming a gironafm.cat Som la teva veu. Som la gironina. Els Quatre Rius El magasin matinal obert a la ciutat
I obrim una nova finestra d'educació. Avui, eduquem-nos. En aquest cas, parlarem d'activitats extraescolars. També en relació una mica amb la primera finestra, però això millor que ens ho expliqui l'Anna Julià. Ella és llicenciada en Filosofia i Lletres, també en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, responsable de Formació i Innovació a l'Escola Montessori Palau. Moltíssimes coses. Bon dia, bona hora. Hola, bon dia a tothom. T'anava a dir millor persona, també.
Es fa el que es pot. També ens acompanya avui, Pep Marí, màster en psicologia de l'esport per la Universitat Autònoma de Barcelona. 28 anys, em sembla, treballant al Car de Sant Cugat. Bon dia i bona hora. Molt bon dia i molt bona hora. 28, exacte. 28. I benvinguts, t'he de dir una cosa, em sembla que faia molt de temps que no tornàvem a tenir gent que ja havia passat per aquí. Doncs mira, tant l'Anna com tu, tu potser no físicament, és la primera vegada que venies aquí. Correcte, físicament sí. Doncs mira, benvingut a casa teva, si és que hi ha casa d'algú. I, Anna...
Parlem d'extrascolars. Exacte. I jo, com que soc del ram de l'educació, soc professora i mestre, doncs faig una mica de repàs de la lliçó. El mes passat parlàvem de la necessitat de donar temps als infants i de confiar en que els infants tenen el seu cervell preparat per adaptar-se i els seus recursos i que és necessari que passin aquest procés. Ara ja han passat més de sis setmanes, probablement els infants estan ja...
força adaptats a l'escola amb els seus altibaixos i tot igual important Pep, això de l'adaptació a l'escola també ha de transferir cap a les extraescolars entenc jo, no? Ha de ser igual, exacte, tot el que sigui educació tot el que sigui educació
Hem de canviar el microones pel forn. Foc lent, foc lent. Per aprendre hàbits, per aprendre valors, per aprendre recursos, cal anar a pam a pam, cal seguir les fases del procés d'aprenentatge i, insisteixo, això una vegada més requereix temps. Tot el que sigui fixar-nos en resultats a curt termini...
serà contrari al que direm aquest matiqui. Temps, per sobre de tot. I us he de preguntar, és a dir, són necessàries les extraescolars? Són de necessitat imperiosa, per entendre'ns? Endavant. Què en penses, Anna? Cuéntame.
Les extraescolars, sí, jo penso que són necessàries i cal tenir clar que les primeres extraescolars es fan a casa amb el pare o amb la mare o amb tots dos o amb un tiet o amb un avi i que es fan a casa recollint, preparant-se pel dia següent, posant la motxilla, potser havent fet una mica de joc lliure en algun espai o a dins de casa, si no hi ha un espai exterior o no hi ha una plaça...
I es fan els caps de setmana, anant d'excursió amb bicicleta, amb les rodetes, traient les rodetes, i tot això és la base del que seran després les extraescolars. Per tant, compartides amb família. Després més endavant ja parlarem d'altres coses, no? Pep, com ho veus tu? Vull sobrellar això. Compartides amb família. Una idea que m'agradaria que quedés ben clara aquest matí és que
Si volem que l'activitat extraescolar triomfi, triomfi vull dir, vull dir, n'aprenguin i durin, i en traiem coses positives d'allà, què podem fer des del punt de vista dels adults? Implicar-nos tota la família, compartir-ho amb la família. Com més s'implica tota la família en l'activitat extraescolar, més possibilitats tenim que aquesta activitat duri i duri amb satisfacció. No només duri, sinó que duri i s'aprofiti.
Per tant, dius, són necessàries? Rotundament sí, i més encara per amb dues parts. Per part de les famílies, ja no només pel fet aquest de salvar uns problemes logístics que d'altra manera donades als recursos de la majoria de les famílies no podríem resoldre. Ja no només per això, que també, sinó per poder educar. I per l'altra part, per part dels nanos, són necessàries? I tant que són necessàries.
Però ja no només pel fet aquest d'aprendre valors, hàbits i recursos que ho són, sinó, ei, tu, per desconnectar, per tenir un espai de llibertat, per distreure's, per riure's, per fer el burro, per conèixer gent, per relacionar-se, clar que sí que són necessàries, per amb dues parts. Si les dues parts no hi surten guanyant, potser seria un primer ítem allò per dir, vols dir que anem bé? Ja...
Què vols dir quan dius que si les dues parts no hi surten guanyant? És a dir, aquí estàs apuntant al tema del rol dels pares, perquè per una banda podem parlar, i estem d'acord, que tota la família s'ha de sentir motivada. Jo parlava que abans d'enrolar-te en una activitat extraescolar, diguem-ne, externa, s'ha de treballar l'activitat extraescolar interna, és a dir,
Anar d'an, bicicleta, etcètera, a córrer, a caminar. Però tu ara has dit implicar tota la família. Fins a quin punt? Amb quin rol els pares? Perquè si han de sortir guanyant totes les parts, això s'hauria de matisar. Exacte. Aquí aprofito possiblement un dels títols que més...
em fa servir per divulgar el títol d'una xerrada que és per les famílies dels nenos que fan esport i aquest tipus d'activitats que titulo ser només pares i mares en relació a l'esport. Quin rol? Doncs aquest, el de pares. En el moment que els pares volen fer un altre rol
amb la millor de les intencions del món, això mai ho posarem en dubte. Toma, mi faltaria. I comencen a fer d'entrenadors, de psicòlegs, de representants, d'amics, de... no sé, dieu-me altres rols. De cadis. Sí, sí, ei. Bé.
A partir del moment en què volen fer altres coses, això deixa de ser tan educatiu com pot ser. Només de pares i de mares, sisplau, per favor. Una altra idea de transmetre avui. És que hi ha una cosa també, no? Vull dir, és que a vegades el fet de sobrecarregar les agendes dels nens o les nenes també deixa com aquella sensació de dir, ostres, tampoc... O sigui, sembla que li estiguis donant autonomia
l'infant però l'hi estàs traient completament perquè per exemple si el tens apuntat a futbol i després a música si ets tu el que li fa la bossa del futbol però també li prepares no sé què de la música i el portes tot el dia amb cotxe amunt i avall això em sembla que només ho té la Pantoja ara mateix el que guanyes en una fira ho perds en un mercat és a dir, amb la millor de les intencions estàs fent una agenda d'un alt executiu i que no té temps ni tan sols de fer-se la bossa per tant
ha d'anar tot supeditat a que l'infant pugui fer pas a pas, anar digerint les coses i recordar molt bé que el que estàs promovent és que ell s'aficioni a aquella activitat, a aquell esport, que potser per l'edat no ho ha decidit realment 100%, perquè potser no estava en condicions encara, més endavant és molt important decidir-ho, òbviament,
Però tu has de fer un acompanyament, sobretot, d'observant-se, d'animar des de casa com ha anat, etcètera, però no fer de sombra, de cadi i de portar tot això. Perquè si el nen necessita tot això, és que potser ens hem avançat a l'hora d'apuntar-lo a una activitat externa i encara havíem d'estar fent activitats a casa.
S'ha d'aprofitar que aquest nen estarà... Si s'ha treballat a casa les escoles bé, després quan el nen s'enrola, s'apunta o com a pares se'ls apunta a una activitat, has de fer un pas enrere i has de confiar que allà tindrà un espai de semillibertat acompanyat d'uns adults, d'uns monitors, etc. preparats, però per donar-li canxa i els pares no estan allà mirant.
En relació amb tot això, si voleu, a caire d'anècdota em serveix també per veure una mica com podem fer aquesta tria. Jo me'n recordo, t'ho dic per experiència pròpia, com a entrenador de futbol de nens petits, jo t'ho dic, 10 anys d'experiència, que Ernest UE fa bé, o sigui, ja et dic, i una miqueta de vista també. Jo conec pares que han apuntat el seu fill o la seva filla a jugar a futbol i a casa no tenen cap pilota. Malament rai.
És a dir, l'estàs apuntant per una inèrcia teva. En tot cas, escolta, compra-li una pilota, aneu al parc, i si en una setmana et diu 10 vegades anem al parc, dius, vale, doncs l'apunto a futbol. Per exemple, Pep, com ho veus? Fonamental. M'agradaria aquí exposar una regla del joc de la psicologia.
No una opinió d'en Pep Maria, una llei de conducta humana. Només ens comprometem amb allò que triem. Si no el tries tu, no t'hi comprometràs. Per tant, és molt important, seria una de les coses que haurien de tenir aquestes activitats esportives, que el nano digui la seva.
que pugui triar, que estigui en disposició de prendre alguna decisió, perquè si no, no ho defensarà, no se comprometrà i no continuarà quan les coses es torceixin una mica perquè això passarà tard o d'hora. Vèiem al principi, aquestes activitats poden servir per educar, amb valors, per exemple. Un valor molt important és, per exemple, la responsabilitat, que vol dir prendre una decisió i assumir les conseqüències d'aquesta decisió.
m'apunto a bàsquet i per què bàsquet? perquè aquest any m'agradarà molt però si l'any passat ho vas provar i no et va agradar però aquest any hi ha un amiguet que vol seguir però no t'ho diu tornem a provar però tornem a provar amb una condició si no t'agrada com a mínim ho lluitem fins a Nadal això perquè qui no apringa no aprèn
I si a la primera setmana, quan no s'ha passat bé l'entrenament, el primer entrenament ja el canviem, no ha pringat, no ha après. És més, la lliçó que ha après és que aquí els capricis valen. Jo puc dir la setmana que ve m'apunto una altra cosa, si no m'agrada el primer entrenament ho apunto una altra cosa, els pares en canviaran. No estem transmetent el valor de la responsabilitat. I importantíssim...
que decideixin ells en la mesura de les seves possibilitats i que assumeixin les conseqüències de les seves decisions per no sobreprotegir, justament, no? Això ha faltat aquests últims anys, eh? T'ho dic perquè n'han arribat uns quants, amb 30 anys, vull dir que això d'assumir les conseqüències i les responsabilitats malament raia. I això ve d'allà. Ara.
pot venir també d'aquí, sí, sí, sí, vull dir... Fins Nadal o fins a final de temporada, perquè els equips tenen uns compromisos, els equips s'apunten o no s'apunten, hi ha unes despeses, per tant, si veus que això no està a punt, doncs espera't, fes més activitat extraescolar en família, perquè clar, moltes vegades ens accelerarem molt el procés d'apuntar als nens a competicions, etcètera, i allò implica tots els caps de setmana...
una seriositat i després, esclar, ens reca, ai, és que ara tindríem aquesta sortida, oh, és que ara tindríem... No, doncs, gaudeixo molt, perquè quan arribi, la gràcia, un dels valors que t'aportarà això, és que llavors no pots fallar. Llavors, espera-te un any més, dos anys més, i gaudeix més d'aquestes coses i aprofita, per tant, el compromís és important.
I a més, us volia preguntar ara, perquè no només parlarem de nens ara, sinó també de pares, com pot un pare detectar que el que està fent és posar-li a l'agenda del nen l'efecte mirall que hagués volgut ell. Això ho hem parlat moltes vegades. Potser una persona que de petita no va poder tocar el piano, pel motiu que sigui, apunta sí o sí al seu fill o filla a tocar el piano. És a dir, un pare com pot detectar també això que és una inèrcia pròpia i no tant del nen?
Confondre les seves necessitats. Jo crec que una de les errades més grans que pot fer una persona que pretengui formar amb una altra, sigui des de la posició de pare o de mestre, el que sigui, entrenador, és confondre les necessitats. Les teves, com a dur, amb les de criatura.
Tu, t'apuntarem a futbol, que a veure si d'aquesta manera se't dona bé i fem calés i deixem de treballar. Home, no, tu, si necessites calés, treballa. Home, clar. No, tu, t'apuntarem a futbol i a veure si guanyes la lliga i farem unes samarretes que posarà que el meu fill és campió de lliga. Home, no, si necessites autoestima, vés al psicòleg, per exemple. Per exemple, no. No facis servir el teu nano.
I això que deies, jo he volgut ser futbolista tota la vida i, ostres, ara ho serà el meu fill per mi. No ho he aconseguit i ara ho serà el meu fill per mi. Home, no, és la teva vida, el teu projecte vital. No li posis aquest mort amb ell a sobre. És a dir, la millor manera de no confondre aquestes necessitats amb la criatura és que tu has de tenir ben clares les teves. Què necessites tu?
També pot ser honest amb la criatura i dir, mira, jo no vaig poder fer ballet de petit o de petita, però penso que és molt bonic perquè no ho proves i aleshores provo durant un any i després ja diràs, perquè els nens l'honestadat la reben molt bé. Això està bé.
I és just. Una manera de provar també què tal estàs tu, per què l'estàs convidant a fer-ho, és dir, doncs mira, aquest dissabte jugues a bàsquet i hi ha una jornada a la Bisbal, jo m'emportaré a la bici i mentre tu jugues a bàsquet jo faré una volta en bici i després ens expliquem com ha anat. És a dir, si necessitem estallar constantment a la banda de sombra, que després no ens pot explicar res perquè ho ha vist tot...
ha estat allà en primer minut i ens en podem alliberar una mica i veure que ell faci segurament que vol dir que encara que a nosaltres ens encanti que faci allò ho sabem dissimular prou bé per donar-li el marge que ell pugui gaudir amb allò que està fent i se'l faci seu el que és important és que no estiguin fent esport pel pare i la mare i això al nen li ha de quedar molt clar si no li fas missatges inequívocs que tu el que vols és que s'hi enganxi ell i que no ho està fent per tu doncs és com la resta de coses a la vida, no? ni...
ni volem que llegeixin per nosaltres, ni volem que treguin uns determinats resultats acadèmics per nosaltres, ni que facin bàsquet, ni res. Aleshores, és per ells. Per tant, tu has de proposar amb intenció. Amb intenció, penso jo. Mira, podem parlar d'una cosa que m'ha fet una centrada, una passada, ara he de rematar, l'Anna, perquè el tema aquest d'animar, des de la banda, és que va tan bé parlar d'això, perquè és un exemple molt concret de...
de tot el que estem dient. La majoria de pares i de mares no saben animar des de la banda. Una cosa tan senzilla com això, en canvi el germà petit sí, el germà petit no en té ni idea d'aquell esport i cada vegada que passa el germà gran per allà li diu bravo tete, bravo tete i s'ha acabat. És el president de fans del germà.
però els pares, tres coses ho fan malament perquè no tenen present això primera cosa, animar no s'ha de confondre amb donar instruccions tècniques o tàctiques si el dic, no, no, tu, tu, tu això no és animar, animar és psicologia animar té a veure amb el proper entrenar, torno a provar, això sí
No confondre l'ànim amb les instruccions tècniques, una, dues. La gent anima quan tot va bé. No cal, quan tot va bé. Encara que tu no li diguis... Al contrari. Exacte, has d'animar quan tot va malament. Quan ha tornat a provar-ho i ha fallat, anima'l perquè potser si l'animes no sé si entrarà aquella pilota, però com a mínim li estàs ajudant a tenir un valor que es diu persistència i que li pot salvar la vida. I per acabar...
Deures pels pares i mares que ens estan escoltant. Pregunteu als vostres fills si no ho heu fet mai. T'ajuda tal com t'animem? No tant per fer-los cas amb tot el que et diran, sinó per tenir-lo present. Perquè potser diu, sí, papa, sí, m'ajuda molt, però hòstia, això que dieu pitxurri, hòstia, això pitxurri a casa està bé, el menjador de casa que em diu pitxurri està bé, però davant dels companys, després els companys se'm foten de mi. Hòstia, doncs potser a vegades diuen coses que dius, hòstia, doncs potser té raó. Millor en públic li diem Pere, no pas pitxurri.
Res de pitjurris, pregunteu com els agrada, res d'animar quan tot va bé, quan tot va malament, i res de confondre-ho amb tècnica i amb tàctica.
Última ronda, que ja hauríem d'anar tancant i mira que ens hi quedaríem aquí tot el dia, em sembla. Anna, última ronda, extraescolars, adaptació... Sí, última ronda. Última ronda, pares, acompanyar des de l'ombra, pas enrere i aprofitar aquesta oportunitat que els hi dona aquest entorn, jo n'hi dic així com de semilibertat, de semidistanciament de la família, perquè quan es retrobin hi hagi coses per explicar. Pep, última ronda...
No sé per on començar, perquè hem dit tantes... Estem acabant, eh? Estem acabant, no? Ei, doncs tu, va, que decideixi ell què vol fer i que no caiem a l'error d'agafar coses que se li donen bé.
sinó coses per les que té talent, sinó coses per les que està apassionat, que li agraden. Fer-ho bé estirant de talent ja mola, ja, però fer-ho bé estirant d'esforç, això et puja a l'autoestima una barbaritat. Per tant, que decideixi ell i que decideixi en base el que li agrada.
Si voleu, us en dic jo la meva, també. Molt fàcil. Joc d'equilibris i quina sort que no em dedico com vosaltres a l'educació i a la pedagogia, perquè, mare meva, quin tros de repte que teniu per davant. És molt maco. Anna Pep, moltíssimes gràcies, un dia més. Gràcies a vosaltres i fins la propera. Gràcies.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.