Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saït es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius.
Dimecres 26 de febrer de 2025. El dia més fos de la setmana per a molts és el dia abans del tret de sortida d'una de les millors celebracions per a tothom. Tot a punt pel Carnestoltes 2025. Tot a punt per a la festa i la xerinola que comença ben bé demà per a la gent dels pobles anfitrions, divendres per a la resta de terrenals i fa un any per a tots aquells que organitzem alguna cosa.
Aquell parèntesi de vida que ens manté vius, aquells dies on tot s'hi val, on tothom és igual i on xalem amb alegria i amb il·lusió. Que el Nadal ja queda molt enrere, que encara queda un bon tros per a l'estiu i mentrestant sempre ens quedarà el Carnaval.
I això d'enterrar les sardines, pensaven que era per carnes toltes, però l'Arnau Vila ho fa un cop per setmana. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia, sí, sí, sí. Com anem? Bé, home, encara esglaiats de la jornada d'ahir amb el tema del futbol. Ah, sí, el 4-4, no? Sí, sí, deu-n'hi-do, deu-n'hi-do. Jo vaig marxar a 2.000 i vaig dir, mira, 3-4, tu.
i què matí? 4-3. Perdó, 4-3, sí. I l'endemà, avui aquest matí, he vist un 4-4. Jo vaig apagar la televisió al minut 92, em sembla que era, i van marcar el 93, l'Atlètic, però bueno, en fi. Escolta'm una cosa, posem cinquena, t'ho dic perquè avui tenim Economia, tenim Coplev, tenim Amor en Sintonia i també tenim una mica més de música amb Adrià Giri. Ens hi posem? Som-hi.
I si hem de parlar d'economia, que no se n'enteri gent de... Marc, vas menjar i pujol. Bon dia, bon hora. Bon dia, Seït. Com anem? Com anem? Bé o no? Bé, bé, bé. Ara feia dies, eh, que no venies? Sí, sí, home, ara feia dies i això és una tradició. No podem perdre, eh? Però això és perquè tens molta feina. Sí, massa feina, massa ocupat. Però declarada la feina? Tot declarat. En el meu cas, tot declarat sempre. I, bueno, aquest és el que s'ha de fer. I ara us escoltava i he dit, ostres, com podeu anar a dormir abans que acabi el partit?
És que el futbol, jo he perdut la il·lusió pel futbol. Sí, a vegades la perds, però... Jo l'he perdut. O sigui, a mi ja no m'agrada el futbol. Ja sé que tu sí, perquè tu ets soci de tots els clubs... Aguts. I per haver. I pago. La quota, però ara estic amb un tema, deixeu-me dir-vos aquí, el tema de la Girona, que em té preocupadíssim. Què ha passat amb la Girona? Que em porten uns quantes derrotes.
Ara dissabte amb el Celta, a veure què passarà, que ho podeu escoltar a Jornal FM, 3, 4, 2, a veure què passarà. Però portem dels últims 5 partits, 4 perduts. Però això, el que més em preocupa és que em recorda unes èpoques passades fosques, amb un entrenador que es deia UCI, no sé si ho recordeu. Quedaven 10 jornades, portàvem 10 punts d'avantatge, de 10 partits amb en perdre 9.
I des de la directiva, des de la dalt... El van aguantar a Eusebio, és veritat. El van aguantar a tota costa. No es va fer cap... Res, res. O sigui, no es va canviar l'entrenador, no es va fer cap moviment. Però tu et carregaries a Mitchell? En aquests moments, no. És impossible, això? No, no. Jo no estic dient que ens hem de carregar a Mitchell. El que passa és que ens hem de salvar.
Ja dic salvar, ja no dic anar a Europa, però ens hem de salvar. I no sé, què puc passar? Ara tenim dissabte, queden més jornades, evidentment, i ja tenim més temps per recuperar. Però el que no podem fer és encadenar 7, 8, 9, 10 partits seguits i no fer res. Això és segur. Però el que sí que podem fer és parlar de prediccions. Sí, ara que ja hem de parlar de futbol... Sí, l'última vegada que vas venir, me'n recordo que parlaves de no sé què, del bitcoin,
i deies que superaria els 100.000 dòlars, euros, el valor de 100.000 dòlars. 100.000 dòlars. Casualment, o no, poc després va superar aquest llindar de 100.000, recordem que en temps de pandèmia, en temps de pandèmia, vull dir, en el moment del knock-out, del lockdown, perdó, crec que es va arribar a situar en valors de 6.000 euros, o 6.000 dòlars. 4.000 estava, jo recordo que ho controlava a aquella època,
Estava sobre els 4.000 dòlars. I ara ja està als 100.000. Sí, ara no està als 100.000, perquè precisament ahir, abans d'ahir, i avui no ho he mirat, però està baixant. Està baixant sobre els 89, 85. És molt volàtil el bitcoin, eh? Per això és complicat a vegades adoptar-ho com a moneda, no? Perquè un dia val una cosa, l'altre dia val una altra. És molt volàtil. Sí que va baixar, ha baixat, però va arribar als 100.000, bàsicament, o gràcies a la investidora Trump i a Trump, perdó,
i el suport que dona a les criptomonedes. Ara suposo que ha tornat a recol·locar-se allà on toca estar i continuarà la seva pujada d'aquesta manera. Més progressiva. Més progressiva i més a poc a poc. El tema que volia dir és que vaig fer aquesta predicció que era relativament fàcil. Tot i que els economistes no és la feina dels economistes fer prediccions, perquè fer prediccions al final és com jugar a la loteria. Era relativament fàcil dir. Ara també us puc dir una cosa. Jo crec que en el bitcoin, crec que en les criptomonedes...
I considero, i crec fermament, que el bitcoin arribarà al final a un milió de dòlars. Sí, t'ho creus? Jo crec que sí. Ara, quan arribarà? Això és el que nosaltres. Però sí, clar, a veure si ho veurem o no. No, sí que ho veurem. Jo crec que en termini un horitzó temporal 10-15 anys arribarà aquí. Ara, llavors també hem de valorar què val un milió de dòlars en aquell moment, a què qui val, no qui val el mateix que ara. D'acord? Per tant, la inflació...
haurà pujat i a veure què val quan arribi el millor de dòlars. És a dir, al final, el que veiem pels pròxims anys, dècades, és volatilitat en general. Sempre, això sempre, i més amb criptomonedes, sí. Però no, ara ja parlo de tot, és a dir, inflació, criptomonedes... La inflació no sé és que té molta volatilitat, però la inflació va pujant, va pujant.
i cada any és un 2-3%, i any serà 7 o 8, i tornar al 2 o 3, i anirem fent així. Doncs podrem canviar la dita, no?, perquè deien que només hi havia dues coses a la vida que eren segures, que eren la mort i zenda, jo posaria la tercera, que és també... Va, i afegim aquesta, allà ens es compleix. Vinga, doncs sí, sí. Afegim aquesta.
El que no sé si també ho han vist alguns com la mort és el tema del salari mínim interprofessional, la pujada que tenen prevista per aquest 2025, caràcter retroactiu o de gener, una situació que ja vam viure el 2024.
De fet, ho hem viscut des del 2018. Cada any s'ha anat pujant, no amb caràcter retractiu. El 2018, clar, el salari mínim estava a 736 euros, que diem justet per viure, molt justet per viure, i sabem, eh? Ara, 1.184, amb 14 pagues, tampoc és que per tirar campanes.
No, però al final aquí el que hem de valorar és, ens diuen que aquest és el salari mínim que necessitem o que necessita una persona per viure. S'ha augmentat 50 euros respecte a l'any passat. Però si heu sentit de dir, ara això tributarà a Hisenda. Fins ara el salari mínim estava exempt. Ara, aquests 50 euros que passarà al salari mínim mensual, haurem de tributar a Hisenda qui pagui, o qui cobri aquest salari mínim, perdó. Llavors he de dir, ostres, ens diuen que el mínim per viure són 1.184, però d'aquests 50 euros ens en treuen 30.
Així no és ben bé així, no? Llavors, si el mínim és 1184, hauria d'estar tot exemp el 1184. Llavors, és una mica aquesta incongruència que hi ha amb això, no? I que tirarà endavant. No, no, tira endavant, ja ha tirat endavant, i hem quedat el retractiu, i ja està. Llavors, aquí, és bo o no que puja el salari mínim? També és la pregunta que ens hem de fer, no? Evidentment, qui el cobra, evidentment que és bo, no? Per les empreses, és bo.
evidentment, hauran de pagar més seguretat social, més costos per l'empresari. Llavors, això pot ser que repercuteixi en el preu del producte que comprem nosaltres? Sí. Hem d'anar veient com evoluciona i què passa. Però, en principi, pel que el cobra és bo, evidentment,
Per l'empresari no és tan bo i veiem què passa. Hi ha un factor que és el gran tapat, em sembla, d'aquests pròxims anys. T'ho dic perquè l'altre dia ho llegia. Ara és la teva predicció. No, no, més que predicció és lògica pura i més tu que domines el tema. Que és el tema de... Anem al tanto a l'hora de tensionar, que és el que està passant ara, tensionar les butxaques de la gent perquè en el moment en què hi hagi un repunt de l'amorositat
i comencin a caure tot el tema de finançaments de banc, tot el tema de morositat a l'alça, tot el tema de no retorn dels deutes i el tancament de l'aixeta de la liquiditat, anem al tanto perquè en aquell moment tirem cap enrere i això, és a dir, ara mateix la gent pot anar sobrevivint en un moment on les dades macroeconòmiques van cap endavant. Però en el moment en què hi hagi una recessió en aquestes condicions...
Cremaran els carrers, eh? Exacte, alerta. No sé si cremaran els carrers, perquè abans no van cremar, eh? Tampoc. Però la crisi del 2008 va ser molt dura. I el del 13 van ser dura. Sí, i aquesta... Totes les crises són dures, eh? I potser em vindrà una altra, i estic d'acord amb el que dius, eh? Ara no ho veiem, però segurament vindrà una crisi que potser serà no tan dura, però més llarga, no ho sabem, eh? Evidentment. Però...
Però què va salvar, o crec jo, que va salvar que no sortíssim als carrers aquella època? Doncs el treball amb negre. Totalment. Que la gent treballava i cobrava amb negre. Aquesta vegada...
És més difícil, cada vegada hi ha més control, cada vegada és més complicat. Llavors, aquí veurem què passa, però el moment en què la gent no pugui menjar, llavors sí que cremaran els carrers. No sé si arribarem a aquest punt, eh? A menjar no, però pagament, per exemple, lloguers, hipoteques, etcètera, en el moment en què la gent comenci a veure que no li surten els números i que deixen de pagar això...
Veurem això, l'efecte dominó, després que... O sigui, no és una crisi de... O sigui, no és una crisi de deute, com en aquella època, perquè crec que tots hem après una miqueta la lliçó, però... Sí, hem après la lliçó, però, evidentment, sempre tornem a caure allà mateix, eh? Hem après la lliçó fa...
que fa uns 15 anys, 17 anys, podem tornar a caure perfectament. Per què? Perquè molts dels que van aprendre, ara ja no hi són, i ara han vingut noves generacions que potser no estan tan conscienciades com el que va passar. Llavors veurem què passa, no hem de ser catastrofistes, ja hi ha altres economistes que són catastrofistes, nosaltres aquí intentem posar la part bona...
i continuar així. També et diré, en qualsevol cas, Marc Basmitjà i Pujol, gràcies per aquesta estoneta d'economia, de fer-nos veure la butxaca mig plena i no mig buida. Exacte, moltes gràcies, Saïd, i ens veiem aviat.
Esta, no sé quina hora és, però és fosfastona
És fàcil veure que no hi ets ni un paper. Ja poc importa. Poso els peus a terra, vull caminar. Necessito despertar en un dia radiant. Encara em queda temps per descobrir tot allò que m'he amagat.
Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat.
I seguim els quatre rius. Deixem enrere el moment de parlar dels diners, de l'economia, que per això passava Marc Mas Mitjà per aquí. I ara és moment d'obrir la secció de Coplev, que amb els professionals de l'activitat física i de l'esport ens acompanya Araceli González. Ben tornada delegada de Coplev Cagirona. Bon dia i bona hora.
Gràcies per convidar-me. Avui ens posem la samarreta del grup de professionals per a la promoció de la salut, em sembla, perquè teniu moltíssimes línies d'acció per aquest 2025. Sí, és així. Aquest grup està format per nou col·legis professionals relacionats amb la salut.
i cal que, a través d'una ajuda, una subvenció per part de DipSalut, el que proposem és treballar de manera interdisciplinar en accions per a la promoció de la salut. Hi ha quatre grups dintre del col·lectiu, que és el de xarxes, que es dedica a emetre o a difondre
missatges per la promoció de la salut, el grup d'actius que es dedica a formar professionals col·legiats perquè apliquin en la seva pràctica diària accions de promoció de la salut,
El grup de recerca, que el que fa és investigar per què no s'aplica barreres i motivacions per aplicar la promoció de la salut des dels centres d'atenció primària, com poden funcionar de manera interdisciplinar les taules de salut dels diferents ajuntaments, diferents línies de recerca.
I el grup Aliances, que el que pretén és... Ara s'ha dedicat a celebrar, a organitzar un esdeveniment pels 10 anys de constitució del grup i que intenta buscar sinergies amb altres organismes o amb altres entitats per tal de realitzar accions...
Per la promoció de la salut. Aquest any el grup hem decidit provar dues accions. Una, li diem testets i es fa vi mensualment. Sempre entren bé els testets de qualsevol cosa. Sí, de qualsevol cosa. Doncs el que pretenem és que cada col·legi et proposi una activitat que pot ser bona per a la salut i que empoderi la gent per...
ella mateixa actuar en la seva pròpia promoció de la salut i que oferim als col·legiats, tots els col·legis, per tal que vivenciïn una activitat i que així tinguin més eines per proposar-la als seus clients, als seus pacients o el que sigui.
I després un cicle literari que es fa als mesos alterns i que la idea és que cada col·legi també faci una recerca sobre un llibre i el convidi a l'autor i a un expert sobre el tema i debatre, diguem, el que proposa. Des del Col·legi, des del COPLEF, hem proposat la marxa nòrdica,
que la dirigiran tècnics i en col·laboració amb el Consell Esportiu del Gironès, que són els que dinamitzen els parcs de salut i aquest tipus d'activitats a la comarca, i després sobre el llibre d'una metgessa especialista en medicina esportiva, que es diu Montserrat Romaguera, i que es diu Mi médico me manda a paseo.
Amb aquesta doble lectura, no? De dir, vés a passejar o ja no vull que vinguis perquè l'activitat física et pot proporcionar els beneficis que jo... Estem treballant amb el tema de la recepta esportiva, una mica per reduir la medicalització de...
de la ciutadania, a través d'altres... Activitat física, sí, sí, completament. Al final no ens enganyem. Jo crec que tothom que ha estat en algun moment que no ho veia tot físicament, psicològicament, etcètera, en el moment en què l'única manera que tens per actuar ràpid és sortir a córrer, per exemple...
que em sembla que ens ha passat de molta gent és que jo me'n recordo, jo un dia estava molt tenia molta ansietat cap problema, no tinc problema en dir-ho era estiu, a part me'n recordo, estava aquí a Girona i vaig dir, hòstia tu surto a córrer ni que sigui, vaig a un quilòmetre no vaig poder fer més a part com a fumador que soc però el primer dia vaig a un quilòmetre però el segon ja vaig a un quilòmetre i mig i després tres i ara em faig 5, 6, 7, 8 sense cap tipus de problema
No, no, es tracta de poc a poc, no? Ningú diu hem de passar de 0 a 100, no? És... La ciència demostra que només passar a fer una mica d'activitat és molt millor que ser sedentari. Completament. Per tant, anem, no? I el que intentem és, veritablement, que la gent es consciencii que no és tan complicat fer una mica d'exercici, de...
sempre adaptat a l'edat i a la condició física, però anar a caminar, pots anar a córrer, però també pots anar a caminar, caminar no mirant botigues, sinó caminar amb un ritme, que tot això és beneficiós per a la salut. Després ja hi ha altres coses, no? I ni arribar al 100%, que a vegades també és negatiu. Completament. Masses... Al final ocupen, veig, espais molt comuns, eh? Tant el grup de professionals de la promoció de la salut com COPLEFC. Vull dir, ocupeu al final espais molt...
Sí, sí, es tracta d'això, de treballar amb diferents visions. Sí, des d'un punt de vista diferent. Exacte, aquí hi ha metges, farmaceutics, infermers, treballadors ocupacionals, veterinaris, i una mica la idea seria anar incrementant, perquè hi ha altres sectors que també tenen coses a dir amb la promoció de la salut. Parlo de l'arquitectura, urbanistes, que puguin fer la ciutat o adaptar la ciutat perquè hi hagi possibilitat de ser més activa.
Parlen d'odontologia, o sigui, hi ha molts sectors, molts professionals que tenen moltes coses a dir. I a vegades ho fan de manera independent i ens dupliquem o deixem mancances. Per tant, crear un espai de trobada de tots aquests professionals per consensuar em sembla molt interessant.
T'anava a dir, en ordre d'altres coses, és que fa un any, quan vas venir més o menys, tot just acabaves d'entrar a COPLEF, me'n recordo, com ha anat aquest primer any? Bé, molta feina, molta feina, no m'ho pensava pas quan ho vas acceptar, perquè aquest grup de professionals per la promoció de la salut...
són moltes hores, són feines, no?, i a més participo en pràcticament tots els grups, però després han anat sortint altres coses, la UB de Cooperació i Solidaritat, que el que intenta és posar en contacte col·legis o col·legiats amb entitats que fan accions aquí a Catalunya o a l'estranger perquè puguin fer...
accions socials o accions... Bé, coses d'aquestes, més tota la nova llei de professions, que s'està treballant al Congrés dels Diputats, més la recepta esportiva, que estem lluitant perquè veritablement sigui efectiva. És a dir, moltes accions que, bé, si ho barrejo amb la feina professional, hi ha moments que estic una mica saturada.
Però bé, contenta també. La veritat és que estic aprenent molt, que és el que també interessa i per tant amb aquest coneixement poder-lo aplicar també a les meves classes. I al final estar en contacte constant amb els professionals. Exacte. Al final és el que t'ensenya també. Sí, sí.
Doncs Araceli, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres. Sí, només volia dir que recordar que és d'Ipsalut el que financia aquest grup i per tant agrair-los la seva disponibilitat que ja han manifestat que seguiran fent-ho anys vinents i que per tant el que intentem és fer més coses més efectives i amb més impacte en la societat. I jo agrair-te que hagis vingut. Moltes gràcies. Araceli, moltíssimes gràcies.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Els Quatre Rius. El magasin matinal obert a la ciutat.
Trec el cap per la finestra del vagó. Veig algú que espera a l'estació amb un paper que du el meu nom. Pujo a un cotxe que té més anys que jo. A la ràdio sona la cançó, take me home, country road.
tot anirà bé i ara el món em diu que tot anirà bé quan cau el sol farem una pensió els queda lliure una habitació al costat
A mitja nit, de sobte sento un cri. I algú que riu em fa sortir del llit. T'esperen, dius, al segon pis. I el cor em diu que tot anirà bé.
que tot anirà bé.
I ara, 20 anys després, recordo aquell moment i ens veig a tots tan bé. Tornaria a agafar el tren, tornaria a aquell hotel per trobar-te entre la gent. I ara el cor em diu que tot anirà bé.
Que tot anirà bé. I ara el món em diu...
I passem del punt de dos quarts de 12 del matí, quan seguim en directe a Girona FM, als 4 a Rius, i és moment de parlar de parelles, és moment de parlar d'amor, amor en sintonia. Clàudia Ramírez, bon dia i bona hora. Bon dia. Com estàs? Superbé. Radiant. No, no, i és que us porto una sorpresa, o sigui que tothom, si és clau, us quedeu fins al final. Fins al final. Fins al final. Perfecte. Però abans d'arribar al final hem d'anar pel principi, si et sembla. Sí. I parlem avui, em sembla que...
Aviam, ho pronunciaré, eh? Com cercar estímuls per connectar-te de nou amb la parella? Exacte. És que jo aquí ja hi veig un problema, eh? Quin? Connectar-te de nou, vol dir que ho has de tornar a fer? Sí, reconectar, no? Perquè primer és important reconèixer que quan les parelles tenen crisi, generalment és per aquesta desconnexió a nivell emocional i físic,
I és important tenir en compte que la parella necessita trobar altres alternatives i estratègies per poder connectar de nou amb tota aquesta comunicació verbal i no verbal. Ho has dit bé, alternatives i estratègies, no persones.
No. Si l'objectiu és continuar, doncs... El problema és que les parelles volen tornar al principi d'allò que tu feies, em deies, no? La típica frase, no? És que tu abans em deies tal, és que tu abans celebraves, és que tu abans feies no sé què. I això és una errada i, a més, és irreal. Perquè les parelles evolucionen de la mateixa manera que les relacions i tornar al principi no ens ajuda...
gens, vull dir que és il·lògic. La idea és poder, sobretot, i el primer pas que sempre aconsello és l'autoreflexió individual del que és el que t'ha fet desconnectar amb la parella, que òbviament això sigui un acord, no?,
A nivell individual, pensem, abans de dir-nos res, què és el que realment s'ha desconnectat. Després, fer aquesta trobada conjunta, perquè el que passa moltes vegades és que la gent vol ja anar a parlar. Alguna cosa no funciona i tu el que vols és, vinga, hem de parlar.
I no, perquè moltes vegades en aquestes converses tu no estàs ni preparat ni ets conscient realment del que et passa. Llavors primer fes un stop individual i després ja quan tingueu això identificat el que realment és prioritari, el que realment val la pena parlar, si no serà parlar per parlar i entrar en un bucle que continuaràs.
en el mateix, llavors sí, venim a reflexionar què és el que individualment ha desconnectat de la parella i començar a trobar aquestes alternatives. Després, important, ser conscients, és el que deia abans, ser conscients de realment que la connexió no verbal és molt important i no s'està treballant en la parella.
No s'està treballant. Les mirades, no necessito dir-te res perquè tu ja saps el que jo estic pensant. Això és important quan portes una relació estable i sana. Perquè moltes vegades, si no, les persones esperen que tu facis aquest...
Però és que les coses s'han de dir. Sí, ojalà. Jo entenc, a vegades hi ha una complicitat que escapa de moltes coses i que dius, ostres, jo ja veig que estàs bé, que estàs malament, que et passa això, que et passa això o altra, o que t'ha passat no sé què. Però després també hi ha l'altra part de dir que no s'ha de ser tan egoista com per dir, no és que tu hauries de saber què m'està passant, no, perdona.
si ho detecto, perfecte, però si no ho detecto digue-ho, passa res exacte doncs un cop fem això que a més és un moment important per la parella perquè és un moment de qualitat un moment de realment estem presents en el que ens està passant bueno, reflexionar quina alternativa podria ajudar-nos a connectar novament
I aquí és on te faig la pregunta, perquè és l'alternativa que us porto i que va connectada amb la sorpresa que us diré després. Tu saps què és el tantra?
Tantra. És un art que connecta la connexió emocional i sexual, fomenta la empatia, la presència, el contacte conscient. És un art que moltes parelles proven, perquè quan s'ha desconnectat físicament i potser tu no tens el mateix desig a la teva parella, però vols continuar en la relació, doncs és un pre...
abans de tenir l'acta sexual. De fet, no va orientat a la penetració, sinó al tocar-te, al sentir-te, a la connexió, a la mirada, al llenguatge verbal, fins i tot a l'humor. Aquí a Girona tenim un hotel, l'Hotel Museu Legendes de Girona. Ho coneixes? No.
És que jo, a mi aquestes coses que em dius em semblen coses molt modernes. I jo soc d'una altra època, jo soc d'un altre siglo. Però bueno, dale, dale, que sí que sí, l'hotel. Doncs mira, aquest hotel, a més, és un museu orientat en l'art de Dalí, també. De fet, com a curiositat, tenen una part del bigoti de Dalí, que és cedit el museu de Dalí. I...
I totes les habitacions estan orientades en el tantra, d'una forma molt delicada. Fins i tot cada habitació té una guia en com poder connectar i començar en aquest art. I llavors la sorpresa és que estic fent una col·laboració en l'hotel per oferir uns sorteig d'una nit per dues persones...
i que les persones que participin, que aviat sortirà la publicitat, puguin gaudir d'una nit en aquest hotel i, per què no, provar aquesta alternativa. I si en comptes de dues persones hi participo jo sol per mi mateix, això també... També, connectes amb tu mateix. Home, clar, una miqueta més encara. T'anava a dir com d'important és tornar a connectar probablement amb una altra persona.
La connexió emocional és la base de les relacions conscients i sanes, precisament perquè la consciència és la responsabilitat de les nostres accions i sense una connexió emocional una relació no és més que un estar bé en algú i ja està. Però la connexió és el compromís de poder realment estar present en una relació i en la persona. Com va anar a Sant Valentí, ja que hi som?
Jo no celebro Sant Valentí. Tu no celebres gent? No, no, l'any passat ho vaig explicar. Jo no celebro Sant Valentí. Tu ets de Sant Jordi. Tampoc. És que no... No... En casal, Herrero Cuchillo de Palo. No, és mutu. Amb la meva parella no celebrem Sant Valentí. Però vaig parlar d'això, també, per Instagram. És que he parlat moltes vegades tu i jo, eh, Claudi?
Sí, vull dir que celebrar o no, realment, si ho celebres, important, però explicava més que si l'altra persona no ho celebra, que ho parlava per històries en Instagram, no fer pressió a l'altra, de per què no m'hi has donat i tal, simplement, si tu lo celebres, li dones alguna cosa i si no, no fes pressió. Li posem normalitat.
Sí. Per cert, el tema dels sorteig, què m'has dit? Com es feia? És la sorpresa que ens ha dit al principi. Sortirà la publicitat aviat. S'ha de seguir les dues contes, de l'hotel i d'amor en sintonia. Etiquetarà algú i proposarem un dia per fer el sorteig. Per Instagram, d'amor en sintonia.
Com que jo hi participaré, bueno, si algú més que ens estigui escoltant i vol participar val, però me l'estarà traient a mi. El premi, llavors clar. Bueno, però és que la vida és així. Si te toca a tu és per alguna cosa, ja està. Si més no lo intentaràs. Tens tota la raó d'amor amb això. Clàudia Ramírez, Amor en Sintonia, moltíssimes gràcies un dia més per aquesta estoneta. A vosaltres, un abraçat.
Fins demà!
Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs, però amb els besos te n'adones que tornes a començar. Hi ha força de molt de caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis i sóc el que ara tinc, no vull pensar en el cas.
Llença't, que des d'ara és l'únic que el repartirà. Em sento que el cor ja no para de m'atregar. I diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà. Que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perquè els meus pensaments que sempre viuen en present no conjuguen altres temps que ja faré el que no vaig fer. Doncs avui o potser demà seré aquí o seré per allà. Seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps. El que faig a cada instant és la força que em fa gran. No vull pensar en el que arribarà.
que des d'ara és dur i no repetirà. Sento que el tot ja no para de bategar. I diu que em llenci, que no pensi tot pel que vindrà, que un llapis me'n dibuixa sense una mà.
L'estat és l'únic no repetirà, sento que el cor ja no parla de batregar. I diu que em llenzi, que no pensi el poble on què vindrà, que un llapis mai no dibuixi sense una mà.
Com l'ensi, que no pensi un po' o que vindrà.
I ara sí, ja encara en recte final del programa, encara en recte final de la setmana per a molts, probablement per a nosaltres dos, segur, el nostre trobador de la música contemporània, Adrià Giné, bon dia. Bon dia, com esteu? Com estàs, Saïd? Jo bé, amb ganes, i aquesta setmana et veuré més que la meva mare, segurament i tu no. Bueno, això és bo, no? Bueno, no, ja ho veig, no? La teva mare no, però bueno, que em vegis ja està bé, ja... T'ho dic perquè avui estàs aquí, demà...
Ja estem a Roses? Demà anem a Roses, tots, no? Tots a la província sencera. Farem un FaceTime amb l'Arnau Vila, si vol, si ens l'agafa l'Arnau Vila. No ens l'agafaràs. Ens l'agafaràs o no? Jo encara no sé què faré, eh? Potser sóc el típic que em vaig a planxa d'Aro o planes, eh? Això fa mal, eh? Això no li pots dir a un Rocín. Preparo que diguis que te'n vas a esquiar.
en qualsevol cas perquè tenim carnestoltes carnaval dijous divendres tu i dissabte punxes també no? dissabte sí, ja fa uns quants anys que sí que em poso musiqueta per allà rosa sí, fa molts anys és que no me'n recordo pot ser, fa molts anys no, però he de dir que a l'embalat com aquest any el dissabte que és el dissabte a les dues de la nit l'embalat no ho havia fet mai ho havia fet els dijous a l'embalat fa uns quants anys i acostumava els últims anys a punxar més al pavelló
Però aquest any sí, aquest any a l'embalat, que estarà molt bé. Crec que abans toca Orquestra Maribel, que hi haurà Festeta i Cachondeo, que ja és el que volem. I a més que l'embalat ens agrada a nosaltres perquè especialment hi anem la gent de les colles, perquè ens enganxa al costat del port i hem d'anar fins allà a Campista. Correcte, i la gent que sí que és veritat que potser que té una mica més edat, que se'n va més als voltants dels 30 cap amunt, que sol passar que al pavelló hi ha més la gent més joveneta, no? La caralleta.
de 18, 15, 20 anys i allà hi ha la gent una mica més grandeta que nosaltres que hem de tenir 30 ens hi sentim més còmodes Home sí, nosaltres ja jo crec que és un altre és un altre ritme Portem un altre ritme a sobre i parlant de ritmes Parlem de ritmes Parlem de ritmes Som-hi Avui us porto tres bandes
o cantants d'aquests que ens agraden, que són d'aquests de quilòmetre zero, catalans, que estan fent coses molt ben parides creades a casa nostra. Són estils totalment diferents, però que crec que poden ser els que dominaran el panorama musical d'aquest país els propers anys. És a dir, aquests artistes que us porto ara ja estan fent música d'estils totalment diferents, però crec que en un futur poden ser els que dominin el seu estil aquí a Catalunya.
No vull dir que siguin bandes que puguin moure masses, bandes que els veiem a tots els putos mateixos cartells de tota la temporada, que semblen que siguin un Ctrl-C, Ctrl-V tots, però fan estils de música que no són tan mainstreams, però que poden ser molt bones. Així tot, encara que ens pensem que la música d'aquest país està passant un bon moment, jo no ho acabo de veure així.
Cada cop hi ha menys bandes que estiguin fent música en directe. Cada cop tanquen més sales de concerts i crec que cada cop estem arriscant menys. És a dir, penso que ens falten referents a Catalunya. Crec jo. Ens falta gent que risqui i que creï tendències noves i faci coses diferents. Necessitem...
Necessitem més Julietes, en el sentit que s'ha convertit com aquesta diva del pop catalana, i és clar que sí, a Catalunya necessitem tenir divas. Necessitem tenir més balla-balles, necessitem una escena de rap i hip-hop amb actitud i real, no Lil Dummies, tots els respectes, però no...
crec que s'allunya bastant del que és el rap i el hip-hop de veritat, no? Necessitem més cantautors, més Soc un Bohemios o Guillem Gisbert, necessitem bandes de reggae com Adala, que ha sortit ara i que està de nassos, roqueros i guitarras com Calavento o la Ludin Band, necessitem més, perquè al final necessitem tenir referents. Som un país molt petit i té un idolo creatiu i l'escena cultural que tenim, però necessitem més música, no? Necessitem més escoles de música, més músics,
i al final la resta vindrà sola.
A la ràdio posen la cançó que cantaves, jo te busco en el matí. Que ahir vàrem dir-nos el que els dos esperàvem, estic content, crec que és estiu. Que fem bicicletes, anem a la cala, fa bon dia ja estem tots.
Sento els meus dies que s'escapen de les meves mans, que és estic però no del tot és com complicat. Me falten coses que estimava però no oblidem, que és estic però no del tot si no ets al meu costat. Sento els meus dies que s'escapen de les meves mans, que és estic però no del tot és com complicat. Me falten coses que estimava però no oblidem, que és estic però no
Això que sona és el jove Sóc un bohemio, des del 2020, que s'està guanyant seguidors de forma molt destacada. Gràcies a les publicacions de l'EP, les coses que no et diré mai. La setmana passada va omplir l'Apolo i està confirmat a festivals com el Vida.
Per tant, estaríem parlant d'un xaval, perquè és súper jove, 21 o 22 anys i ja fa 4 o 5 anys que està fent música, i és un tio amb una sensibilitat i unes lletres molt especials i amb un futur molt prometedor.
Sento els meus dies que s'escapen des meues mans, que és estiu pront.
Això que escoltem és el primer disc Contes de les quatre estacions on l'Artur, que és el nom del cantant, ens explica una història d'amor a través de les estacions de l'any, el més pur estil Vivaldi. I és que sí, cada cop que entres en una nova estació, la música t'acompanya. La música, la seva veu i les lletres, ja que l'Artur té aquesta facilitat d'explicar-te històries precioses i portar-te dins dels seus mons i espais on no pares fins que no s'acaba la música. Sí.
Somos los socios de Mongat.
Somos los osis, ¿qué esperabas? Ni flor ni violas, això rauxa catalana. Ontanem i això, jarana assegurada. Baxecu d'arre, sácame una paparra a la cama.
Això que sona és balla balla. Ja vaig avisar, quan vaig començar aquí, que aquí faríem sonar de tot, eh? Cap problema. Balla balla, balla balla és la màxima representació del rap callejero, el rap amb actitud, el rap original que comença a Espanya amb CPV, violadores del verso o els catalans 7 notas 7 colores. Doncs ell ho fa, ara ho està fent actualment,
fugint d'aquest rap, trap comercial que sona a totes les ràdios, fugint de Drake's i Bad Bunny's, fidel als seus i en català.
Com heu escoltat a la lletra, un discurs màxim crític amb la política, tant la d'aquí com la d'allà, sense casar-se amb ningú, mesclant els estils més clàssics en base als dures de hip-hop i sempre contra tot i contra tothom. Des de Montgat a tot Catalunya, li hem d'estar agraïts que puguem tornar a escoltar rap de veritat i, a més a més, amb la nostra llengua. Això que sona és la mà a l'espina, es diu, on fa servir aquest sampler de la Santa Espina. Escolteu-ho.
de sobres, que no cairà difícil, però més u de la polla, a la música està ple de vultors, com al carrer, com a tots llocs, l'escoltat d'amagat i dius que no, carallot, l'ego que porta fins al baix d'un clatallot, em truquen per cantar, però no hi ha cobertura al tros, tu que no pengim, no som escorts, estàvem a l'escenari, fèiem d'habit i cultors, sense enduro, però em puc sentir orgullós, passant calor, escoltant
Ara canviarem una mica de registre, ens anem a alguna cosa molt més tranquil, anem a escoltar Rosarona.
La platja deserta a l'estiu, hi ha algun tals d'aquí a mi, que a mi saps que a la nit em fa ressecar i a la matinada em descontrolem qualsevol cançó de les que sonen. I ara em toca a mi conduir i resistir les playlists de Tangana i Dalit que se t'agradaran, però de tant en tant t'estaque una d'avant.
ens enamorem i entre els extraterrestres i vocals obertes ens enamorem
Això que sona ve des de Cardereu és Rosarona i és una aposta forta també, com m'he dit abans, del Festival Vida. Aquesta cançó la fa mal cantar en Viena i sí que és veritat que és la cançó potser més comercialilla que té la Rosarona perquè ara està traient una música molt més intimista, molt més indie, molt més alternativa que mereix que l'escolteu perquè realment hi ha moltíssima qualitat i unes produccions brutals.
És que fa temps, eh? Jo ja li vaig escoltar alguna coseta quan vivia a Madrid. A Rosarbanes, sí? Sí, fa un parell d'anys o així ja va treure alguna coseta. Sí, crec que és de 2001-2003. Potser ara m'estic equivocant, però crec que és molt jove. Crec que és superarà perquè ho vaig estar buscant l'altre dia i és molt guai. Jo he començat a sentir d'ella ara, eh? Jo vaig veure alguna cosa, vaig veure-la fa un parell d'anys
I recordo que també buscava un... Recordo un bateria que un amic meu va aplicar per si volien gravar alguna cosa i tal. I vaig dir, hòstia... Hi ha futur, hi ha molt de futur amb aquesta noia. I m'agrada molt, sobretot del Bohemio i de la Rosarona, la sensibilitat que tenen. És una música molt delicada.
Sí, és una música que t'entra, que la cuiden molt, com deia abans, o molt intimista per posar-te en moments sol o conduint i tal, que entra molt bé, la veritat. Sí, molt intimista és com ens posarem tu i jo demà, demà passat i l'altre. Sí, exacte. Ganes de carnaval, sí. Sí, moltes. Cada any em passa el mateix, em costa bastant, però de cop l'última setmana no sé què passa dintre meu, que es desperta i em surt tot, sí.
Doncs escolta, ja ho explicarem, si és que hi arribem. Sí, hi arribarem. A la pròxima, Adrià Ginet, trobador de la música contemporània, malomen de tot i de tothom. Gràcies. Que vagi molt bé.
La platja deserta a l'estiu i algun tall és d'aquell vi que a mi saps que a la nit em fa ressecar i a la matinada em descontrolem qualsevol cançó de les que sonen. I ara em toca a mi conduir, resistir les playlists de Tangana i Dalit que se t'agradaran però de tant en tant t'estaque una davant.
I entre els extraterrestres i vocals obertes ens enamorem. Entrepassa les frases cantant en veu bassa i ballant, incidint en detalls que fan que t'agafi de la mà.
I di que guapa estàs, que bé te sent el sol d'agost. I mira l'horitzó, que fa temps que ja no. Parlem d'aquelles coses que hem volgut evitar. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 25.