Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius.
Dijous 12 de setembre de 2024, ressaca de la diada, una diada diferent, especial, deslocalitzada, no sé si amb aquell regust també a gradols que va ser de mínims. La part vora és que només pot anar a més tot plegat. Lluny de la política també va ser un dia per dedicar a la nostra gent i és que en la meva època, que no fa tant, l'escola i el curs començaran l'endemà de la manifestació.
La vida es canvi i seguirem surfejant una vegada més. Avui mirem D'on venim i on som amb Joan Boades, cronista de Girona. Parlem també d'adaptació a l'escola aquests dies amb Ana Julià i la Martina Altadill ens porta de viatge.
I em sembla que Tarradellas es va avançar quan va dir allò de catalans i catalanes, ja sóc aquí. Això ho hauria d'haver dit, si més no, l'Arnau Vila, bon dia i bona hora. Què tal, bon dia a tots i totes, com esteu? Ja ets aquí? Ja sóc aquí. Va, ja fas totes que estic aquí, eh? Home, no, ja ho sé, ja, des de bon matí, eh? Sí, sí. Per aixecar el país i la ràdio. Sí, home, i després d'aquesta fantàstica diada, doncs tornem a fer ràdio. Escolta'm una cosa, quin... Què vas visitar ahir a Barcelona?
Vam anar a visitar la Pedrera i la Casa Balló. Ah, molt bé. Sí, sí. Ah, molt bé. És que hi ha dos llocs de Barcelona que m'encanten. Sí? El Parc Audim va faltar, però... No, jo sempre soc... Jo soc molt d'arc de Triomf. Ah, molt bé. Sí, perquè tinc molts records i jo treballo al costat. Bé, la Sagrada Família passa sempre per davant. Home, i el carrer Bruc.
Ah, sí? Sí, al carrer Bruc hi ha una petita botiga allà, als Secrets de l'Empordà Ah, sí que és veritat, ja m'ho vas comentar aquí Ja te'n vaig parlar de tot plegat Escolta'm una cosa, avui parlarem de viatges, ganes de viatjar o què? Sí, n'hem fet uns quants però vaja, esperem ja si podem fer alguns viatges més de cara a la tardor De cara a la tardor? Ostres, saps que a mi l'altre dia em va picar Vas fer alguna cosa?
No, no he marxat encara de viatge, ahir ho parlàvem, i em sembla que per aquesta tardor en tinc un molt marcat. M'han tornat les ganes de viatjar, vull dir, mira que aquest agost no he marxat pas enlloc, però tinc ganes d'anar a Madeira. A Madeira? A Madeira, a les llibres, a Funchal. Sí, sí, a Portugal, vull dir, crec que abans que acabi l'any, no sé si a l'octubre o novembre, acabaré cap allà. Sí, sí, saps on te queda tu, a Funchal o...
hauria de necessitar el GPS aquí, eh? Perquè hi ha coses que... El país sí que ho de minuto una mica, però vaja, més lluny ja costa més. No ho sé, i si poguessis triar un lloc on anar de viatge?
Un. Em agrada molt Itàlia. Itàlia? Sí. Sí, sí, Gènova, Pisa, Roma mateix. Itàlia sempre és un bon plan, eh? A mi m'agrada molt, sí, Sicília. Sempre és un bon plan. M'agrada molt Itàlia, sí. Mira, després que ens ho expliqui la Martina, si més no, però abans, que sempre ho dic, de fet, en aquest programa, i és que el present no s'entén sense el passat. Que som el resultat de tot allò que hem viscut, em sembla una evidència, que sovint queda també difuminada amb el dia a dia, i per saber si el que dic és cert o filosofia barata,
prefereixo preguntar-ho a algú que la toca força més que jo, almenys en aquest tema. Joan Boades, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Cronista oficial de la ciutat de Girona, si no m'equivoco. Sí, des del mes de maig de l'any passat. Recorda la trucada? Sí, recordo la trucada. Recordo que la ciutat de Girona va tenir un cronista oficial, que era el doctor Mirambell, durant molts i molts anys, ara no puc precisar, però des de l'any.
començaments del 80, fins l'any 2019, potser, o 18. I la ciutat va estar dos o tres anys sense cap persona que ocupés aquesta responsabilitat. Aleshores, en un moment determinat, l'alcaldessa d'aleshores, la senyora Marta Madrenes,
em va demanar, perquè el nostre servei, el servei de gestió documental de les xius i publicacions de l'Ajuntament, depenia d'ella, em va demanar a veure si volia avançar en la redacció d'un decret que articulés quines havien de ser les funcions que podia executar
un cronista oficial en una ciutat com Girona, que això després en parlarem en un moment, perquè una cosa és ser cronista oficial i l'altra cosa és ser cronista oficial en una ciutat com Girona. Aleshores, sense saber que en el futur jo seria la persona que assumiria aquesta responsabilitat, vaig redactar la proposta, la proposta naturalment va ser debatuda pels diferents grups polítics i es va ser aprovada pel ple, per tant hi van haver-hi esmenes sobre la meva proposta, que segurament que la van millorar naturalment,
I no he terminat, l'alcaldessa em va dir, doncs guita, nosaltres havíem pensat que tu podries... Estava en camí de jubilar-me, o sigui, em vaig jubilar el 32 de desembre de l'any 2022, ara fa un any i 7-8 mesos, i em va dir, home, quan tu deixessis de ser arxiver de la ciutat de Girona,
penso que podries assumir aquesta responsabilitat, naturalment em va sorprendre, em va sorprendre perquè d'altres coses jo havia fet el decret, però li vaig dir que seria una cosa que seria un honor i que ho acceptaria, si naturalment el plenari municipal per anonimitat, tal com va ser, ho acceptava i ho proposava. Perquè així això anava d'aquesta manera, és el plenari municipal que ho ha d'aprovar.
I així es va anar, content i honorat de, primer, de substituir una persona que va estar ocupant aquesta responsabilitat durant molts anys, segona, de formar part d'una cadena de cronistes oficials que s'anicia a mitjans del segle XIX i que amb alguna intermitència arriba fins ara, perquè no és una cosa que neixi d'una edat recent, i intentar aportar el que pugui en aquesta tasca de dignificar una mica el que és el passat de la ciutat de Girona.
I abans de fer el balanç, perquè em sembla que el nomenament va ser el setembre de l'any passat, abans de fer aquest balanç, què fa exactament el cronista de la ciutat? Aquesta és una pregunta molt interessant, m'agrada que em faci aquesta pregunta.
Acabo de dir fa un moment que una cosa és ser cronista a Girona i una altra cosa és ser cronista a... Jo què sé... A Kuala Lumpur. Sí. Per cert, que abans parlàveu de viatges, hi he estat i és una ciutat interessant de visitar però que tampoc hi caldria anar-hi a viure, no? Eh...
Girona és una ciutat que té estudis universitaris, que té universitat. Girona és una ciutat que compta amb arxivers i arxiveres de primera magnitud a nivell nacional de Catalunya a nivell estatal i a nivell internacional, que té museòlegs i museòlogues de la mateixa qualitat, que té bibliotecàries i bibliotecàries...
que té periodistes com els que no fa gaire estaven aquí en aquesta ràdio, amb aquesta tertúlia, que fan crònica i fan crònica molt avidiària, com en Jordi Grau. És a dir, hi ha tot un conjunt de professionals que es dediquen a la gestió, difusió i promoció del patrimoni de la ciutat. Aleshores, què hi pinta un coronista aquí al mig, no?,
D'entrada, el que ha de tenir molt clar aquest cronista, i així també ho diu el reglament que li marca quines són les seus funcions, que no ve a competir amb ningú, que en tot cas ve a portar, ve a sumar, ve a intentar que si cal que des d'una figura que té un càrrec totalment honorífic, és a dir, d'entre dues coses, no retribuït econòmicament, i que per tant està una mica més enllà de la batalla del dia a dia,
que tenen aquests professionals en les seves administracions, doncs vas i aportes. Pos un exemple. Imaginem-nos que una persona, una família, vulguin o tinguin un patrimoni documental o patrimoni artístic que tingui un interès per la ciutat.
i que tu, jo en aquest cas, pugui fer d'intermediari, pugui fer d'home bo entre aquesta família que potser valora la meva activitat professional de quan estava en actiu i diu, home, en Joan pot fer d'intermediari entre...
aquest bé cultural que pot ser d'interès per la ciutat i la ciutat. Fer aquest tipus de jocs, intermediacions, que s'assumen naturalment a fer conferències, a presentar llibres, a escriure textos, que això és el que he fet des de l'any passat i continuo fent aquest any, i
Sempre també donar resposta al que l'alcalde, perquè l'alcalde és la figura que ha d'interlocutar amb mi, a les demandes que em faci el senyor alcalde o l'alcaldessa en el moment que sigui una alcaldessa i ajudar en el que sigui necessari.
Portat una mica la praxi, per exemple, ara sí, fem balanç d'aquest primer any com a cronista. Com ha anat? En aquest balanç, jo penso que positiu, des del meu punt de vista, el mes d'abril, el dia de Sant Jordi. Aquest any, el dia d'abril, vaig presentar la memòria, perquè el reglament indica, i em sembla que és una cosa important i diferent en relació amb els reglaments que hi ha de cronistes d'altres ciutats,
indica que en el primer quadrimestre de cada any el cronista llegeix la seva memòria davant del plenari municipal. Això per mi era molt important perquè el que posa en evidència és que tens els càrrecs electes, és a dir, els regidors i les regidores dels diferents grups polítics davant teu i ells t'escolten.
T'escolta en el sentit de, no perquè jo m'hagi de ventar del que he fet, que això té poc interès, però sí que, i és un element nou, sí que he volgut fer una mena de valoració de què és el que han fet els diferents equipaments culturals de la ciutat vinculats al patrimoni, no tots, naturalment, les arts escèniques i aquest tipus de coses no entren en el meu àmbit d'actuació,
però sí un balanç de què havien fet els arxius, què havien fet les biblioteques, perdó, què havien fet els arxius, què havien fet els museus, no les biblioteques, què havien fet els serveis d'arqueologia. Tres elements importants. Aleshores, en l'informe que està penjat a la pàgina web del Coronista de la Ciutat, i per tant jo no el reproduiré ara aquí, es posa de manifest la importància que tots aquests elements patrimonials, culturals, té per la ciutat de Girona. Amb els arxius, els arxius en la...
memòria que jo vaig llegir es va posar de manifest que la ciutat de Girona invertia 1.750.000 euros en els equipaments que es dediquen a la custòdia del patrimoni documental d'acord? Naturalment aquí dins hi ha tot el personal inclòs, però com a mínim més de mig milió d'euros es estiren en actuacions directes per promocionar el patrimoni documental. Això és important, és important de conèixer-ho
Si no hi ha una persona que més o menys tingui una mirada global, que és el que pot tenir un cronista, doncs passa desapercebut. I ens podem preguntar, és molt o poc? Home, si tu parles amb els directors, jo també he estat, director d'equipaments municipals, et diran que és poc. Perquè és que, òbviament, han de dir que és poc, no? Però això el que ens hauria de permetre seria fer estudis comparatius sobre què es destina per ciutadà, per persona, a la ciutat de Girona per la gestió del patrimoni documental en comparació d'altres ciutats. Això queda pendent per fer...
Però jo diria que Girona, en el que és el tractament del seu patrimoni documental, no quedaria malament en aquest rànquing, quedaria de les ciutats punteres. Parlant d'això, ara, per exemple, va sortir fa poc la notícia que l'arxiu municipal farà servir la intel·ligència artificial. Des d'aquí una abraçada també al Lluís Esteve, només faltaria, que també ja passarà per aquí tard o d'hora. Però parlant una miqueta d'això, precisament també això no deixa de ser preservació del patrimoni. Naturalment, preservació, difusió...
i posar a l'abast del conjunt de la ciutadania les coses que tenim. Això ho fan els arxius, ho fan els museus, ho fan els serveis d'arqueologia. Per no anar directament amb el tema dels arxius, l'arqueòloga territorial em deia el problema que tenim nosaltres, i aquí ara vosaltres també això podríeu ajudar a rectificar-ho, és que sempre que sortim als mitjans de comunicació sortim amb una connotació negativa.
S'aturen unes obres per culpa d'un jasiment arqueològic d'època ibèrica. Per culpa no. És a dir, després tothom presumeix que la nostra ciutat té un passat que arrenca molt més enllà de l'època romana i tothom vol presumir d'això, però en canvi la culpa és l'arqueologia. I t'afegeixo una altra cosa, i és que aquestes notícies, normalment les positives, saps quan solen sortir? Al mes d'agost.
És possible, perquè així no fan tant de ressò. A mi, no tant per això, sinó perquè, com que els mitjans de comunicació van curs i la gent estava a vegances, perquè un amic meu, que és arqueòleg, també em va venir i em va dir, sempre sortim al mes d'agost, sempre mínim un parell de cops. Que hi ha menys possibilitat d'audiència, no? És a dir, els mitjans de comunicació també formen part d'aquesta estructura, no? La manera que es ven una cosa, o que es ven, potser no és la paraula, però la manera que es fa arribar
la ciutadania una informació predisposa a acceptar-la d'una manera o de l'altra. Per tant, el cronista què va fer aquí? Va agafar el tema dels museus, els temes dels arqueòlegs i l'arqueologia urbana, que és importantíssima, i vaig remarcar en aquesta memòria de l'any 23 aquests aspectes. I després, en aquesta memòria, també el que vaig fer va ser acabar amb una mena no de reivindicació, però de punts que cal millorar
per assegurar una millor qualitat en la gestió del patrimoni de la ciutat. Per exemple, una cosa que és molt elemental, que l'alcalde actual n'està absolutament al corrent, i que, òbviament, l'únic problema que hi ha és la falta de recursos, que encara és més frustrant, perquè, esclar, si tu no ets conscient d'una cosa, no hi ha problema, però, en aquest cas, a mi em consta que l'Ajuntament són extremadament conscients, no tenim unes bones sales de reserva. Què vol dir això, perquè ho entengui? No tenim uns bons magatzems, no tenim uns bons dipòsits, perquè...
els arxius, les biblioteques, els museus i l'arqueologia necessiten espais on deixar en bones condicions de maquetzamatge, que a vegades poden ser visitables, allò que no és exposable, allò que no s'ensenya. Per tant, sales de reserva vol dir això. A la Ciutat de Girona li cal una sala de reserva com Déu mana, no? És el que falta en aquests moments. I el tema, i enllaço amb el que tu m'acabes de dir, el tema de la preservació digital, és a dir...
Des de fa ja uns quants anys la documentació ha deixat de ser analògica, és a dir, en paper, i ha passat a ser digital. És a dir, estem generant dades. La preservació digital d'aquestes dades ha de ser, hauria de ser una prioritat. Ho és en el cas de l'Ajuntament de Girona, i tant que sí, però ens faltaria un model conjunt perquè d'aquí 25 anys, 50 anys, 100 anys, aquestes dades, aquesta informació, estigui a l'abast de la ciutadania.
Ara que som tan orgullosos de nosaltres mateixos i que ens sembla que som a la millor època de la història, no estem en condicions de garantir que d'aquí mil anys la nostra documentació, aquestes dades, siguin accessibles als que vindran. I en canvi, nosaltres tenim documentació de fa mil anys.
L'Arxiu Municipal de Girona té documents, essencialment, a partir del segle XII, també en té del segle XI, del segle XII, però des de 1345 fins ara té una sèrie documental que són els llibres d'actes. 1345, és a dir, això que fan ara els regidors un dia al mes que fan el ple municipal, això ho tenim des de 1345.
Per tant, aquests 600 anys o 700 anys, o sigui els projectes cap al futur, vol dir que el 2.800, això que s'està debatent ara, o que farà dilluns que ve al plenari municipal, nosaltres ho hem d'estar en garantia de poder aconseguir. Això vol dir que intel·ligència artificial, naturalment el que fa l'Ajuntament de Girona ara amb les intel·ligències artificials és un pas important.
Nosaltres havíem estat punters sempre amb el tractament de la documentació, però ara el que diuen és, i en Lluís Esteve ho explicarà molt millor que jo, amb una empresa que es diu Transcriptorium, que ja feia 4 o 5 anys que hi estàvem intentant treballar, que és de València, vinculat a la Universitat de València, agafarem les actes des de 1850 fins a 1950, per dir-ho així, que són manuscrites, és a dir, escrites a mà,
i entrenant la màquina, després d'anar llegint la màquina moltes vegades la informació que hi ha en aquelles pàgines, les lletres que hi ha en aquelles pàgines, transcriurà automàticament el que diu allà. Això és un salt inqüestionable, és a dir, tindrem, no sé si recordo si vaig ahir que eren 40 o 50 mil pàgines, no me'n recordo, el seu pressupost global que eren 60 mil euros, una altra cosa important,
Per gestionar el patrimoni necessita pressupost. En aquest cas, l'Ajuntament de Girona, a través de l'acció municipal, diu que aquí fem una inversió de 60.000 euros. Algú pensarà quina pèrdua de temps per transcriure documents del segle XIX. Som perquè els altres han estat. És a dir, si no hi hagués hagut la gent del segle XIX, no seríem nosaltres. I allò ens ajudarà a entendre el segle XX i el XXI. Precisament sobre això, la Girona que tenim ara...
s'explica en funció del seu passat. Naturalment, totes les ciutats s'expliquen en funció del seu passat, però no hi ha tantes ciutats a Catalunya, i això vol dir també al món, sobretot al món occidental, que puguin presumir, com el cas de Girona, de tenir 21 segles. Van fer un llibre que es deia Girona, 21 segles. Què vol dir això? Que ara fa, ara fa,
2.100 anys, aquest any, fa 2.100 anys, si no vaig equivocat, que es va fundar la ciutat de Girona. La ciutat de Girona es funda l'any 76 abans de Crist. Mira, potser tal dia com avui. Està datat, 76 abans de Crist. Això ho diuen els historiadors, els arqueòlegs, i la gent que es dedica a la Girona, a l'estudi de la història clàssica, Roma, en aquest cas, la Girona romana. Aquest any fa 2.100 anys que podria... Crec que no s'ha celebrat, em sembla...
d'una manera, almenys que jo me n'hagi assabentat, fa 2.100 anys que es va fundar aquesta ciutat, el 76 abans de Crist. Bé, és important. Per què som d'aquesta manera? Doncs quan tu passeges pel barri vell,
barri vell, estàs passejant per el cardo maximus de l'establiment romà. La força, el carrer de la força era la via Augusta que anava des de Roma fins a Càdiz i la via Augusta passava per allà al mig de Girona. Allò és romà. El triangle romà, allà on hi havia Torre Gironella, allà on hi havia el portal de sobreportes i allà al correu vell on hi havia una altra porta de la ciutat, té l'estructura de fundació romana. En aquesta ciutat nostra
no existiria, no estaria de la mateixa manera, si no hi hagués hagut aquest passat romà. Però és que aquest passat romà no seria igual si allà dalt, a Sant Julià de Ramis, allà on ara el germà Roca tenen aquest restaurant, doncs allà hi havia el poblement ibèric. Els hiberts sempre es posaven en espais elevats per controlar el territori. I aquell espai ibèric era anomenat Querunda.
amb K, Gerunda. I els romans l'unica cosa que fan és que envien l'emplaçament, perquè han passat uns quants segles, perquè es poden fer unes defenses que proteixin la ciutat, i passen a dir-li de Gerunda a Gerunda. I de Gerunda a Girona, no? Es podrien fer qualsevol... El segle XIV, especialment, quan perd el tercer cerimonió, es fa totes les muralles...
del mercadal, el gran creixement defensiu, perquè la ciutat creix, és una ciutat important. A l'època del segle XIV tenim tres ciutats importants a Catalunya, Barcelona, Perpinyà i, em sap greu, tu que ets de Figueres, Figueres no entra, Barcelona, Perpinyà i Girona,
que naturalment fins al segle XVII Perpinyà forma part de Catalunya. Per tant, Girona és una ciutat que té seu episcopal i això ens fa ser diferents. Quan a partir del segle IX es comença a construir la catedral de dins, la catedral de Santa Maria, l'actual catedral de Girona, on es fa? Es fa sobre el temple romà.
Allà hi ha hagut el temple romà, per tant, en aquell espai, en aquella petita muntanyeta, que ara no ens sembla tan muntanya, allà on hi ha aquells capacenes, graons, que arriben a dalt, allà hi ha hagut un espai de culte durant més de 2.000 anys. Això quan no ho penses et posen els pèls de punt, perquè dius, clar, és una ciutat viscuda des de generacions i generacions. Això em sembla que és molt important. Joan, i vostè com veu la Girona present?
Ja sé que fem un salt molt gran de temps, però com veu la Girona actual? No em diguis més de vostè, perquè ara m'has vist que em posava un transcendent i has canviat del tu al vostè. Jo soc una persona optimista per naturalesa. He de pensar, i crec que hem de pensar, i ho hem de pensar tots fermament, que el futur ha de ser millor que el passat. I quan sents aquelles expressions totalment errònies de... En castellà ho diré perquè es diu en castellà. Qualquer tiempo pasado fue mejor es falso.
va ser millor per a alguns, però per a la majoria de gent no va estar bé. Sí que hi ha retrocessos, sí que estem en situacions difícils, convulses a nivell internacional i com que avui dia les influències i les conseqüències d'una cosa que passa en un lloc ràpidament es trasllada en un altre, tens aquesta sensació d'angoixa moltes vegades. La gent està angoixada perquè allò que es trasllada bàsicament a través dels mitjans són les males notícies. Però és clar,
cada dia passen infinitament més bones notícies que males notícies, que si no la gent es moriria, se saltaria pels balcons contínuament, no? És a dir, jo vull ser positiu. Si em dius com veig la ciutat en aquest moment, a nivell cultural, que és el que jo puc més o menys tenir una certa opinió, no?,
Estem en una època en la qual l'any 79, quan hi ha les primeres eleccions democràtiques, estava tot per fer, tot per fer, no? Que això és un avantatge o un inconvenient, però ho van fer, ho van fer, les èpoques de grans alcaldes com...
com en Joaquim Nadal, grans alcaldesses com l'Anna Pagans, que moltes vegades un se n'oblida per la gran pressió que tenia en Quim Nadal, perquè l'Anna va ser una alcaldessa sensacional, i jo he tingut la sort de treballar amb en Carles Puigdemont els anys que va ser alcalde, i depenent d'ell directament, fantàstic, i la Marta Madrenes també, vull dir que hem tingut grans alcaldes, no?,
Però ara en aquests moments crec que falta pressupost. És a dir, l'equip d'en Lluc Salelles i l'equip municipal coneixen perfectament quina és la situació, parlo de l'àmbit cultural que hi ha a la ciutat, la coneixen dins una radiografia molt precisa i saben que haurien de fer coses que suposessin un nou impuls per algun dels equipaments de la ciutat. Parlo del Museu del Cinema, parlo del Museu d'Història, parlo de l'Arxiu...
S'està dient ara que l'arxiu provincial, fa 20 anys que s'està dient que l'arxiu provincial s'ha de desencallar. Naturalment, la creació d'un nou arxiu provincial, que no és el municipal, és el que se'n diu ara Arxiu Històric de Girona, ens dotaria d'un equipament de referència, un equipament nou. Perquè moltes vegades els nostres equipaments, els municipals, perquè es va fer una política de restauració també d'edificis antics en el barri vell, per revitalitzar el barri vell,
Què ens ha provocat? No és que estiguem els equipaments a dins d'edificis antics, sinó que estem a vegades dins edificis antiquats. La gestió del patrimoni és una gestió àgil, moderna, contemporània, que ha d'arribar el ciutadà i no pas el ciutadà haver de pujar fins a dalt al barri vell perquè li costarà molt més. Hem de fer un salt a nivell d'equipaments, costarà perquè és un tema econòmic, no és un tema de no voluntat, sinó que insisteixo, un tema econòmic,
Cal fer equipaments, per exemple, la biblioteca Carles Rola, quan es fa una biblioteca nova com Carles Rola, es converteix en un equipament de referència. I, per tant, es fa un salt qualitatiu en tot el conjunt de les biblioteques de la ciutat perquè hi ha un equipament que és contemporani, que està ben fet, que està pensat per fer biblioteca. No és un convent que l'hem restaurat per posar-hi un arxiu, i aquest seria el cas de l'arxiu municipal, la part històrica, o seria el cas de l'arxiu de Sant Josep,
I tot això, en els propers anys, em sembla que caldrà fer una planificació estratègica de dir, volem crear equipaments per la gestió del patrimoni que siguin contemporanis, que siguin pensats per la seva utilitat. Joan, no vull que marxis sense poder saber si et podré enredar més aviat que tard, a la pròxima. Encantat de la vida, si us ha interessat alguna cosa de les que he dit, estic a la vostra disposició.
Joan Boades, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rius. Gràcies a vosaltres.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Bé, doncs seguim els quatre rius. Recordem, aquesta setmana hem tornat tots a l'escola, tant els petits com nosaltres, els grans, cadascú a la seva manera. Per això mateix, i això Arnau em sembla que t'agradarà moltíssim, volíem parlar d'educació. T'ho dic perquè ho vam intentar una mica la temporada passada i no va haver-hi manera.
I em sembla, ja sé que som molt educats en aquesta taula, però parlem d'educació des del seu terme més ampli, especialment dedicat a les mainades. Com que volíem que algú amb coneixement de causa ens ho pogués explicar, i si més no millor, volíem presentar-vos avui l'Anna Julià. Ella és llicenciada en Filosofia i Lletres, també llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, amb el lema de vida, Ment sana e incorporé sano. Bon dia, bona hora. Bon dia, gràcies. Com ha anat aquesta tornada a l'escola?
Bé, emotiva i emocionant, com sempre, i tractant des de la família de l'educació, la comunitat educativa que rep, tractant d'apaivagar els ànims, posar ordre i donar calma. La teva experiència em sembla que és amplíssima, sobretot i especialment com a mare i com a professora.
Sí, sí, fa més de 30 anys que em dedico a l'educació, des de ben joveneta he estat en el món tan esportiu com acadèmic donant classes i soc mare de tres fills, per tant sí, l'educació és la meva vida, la meva professió. Abans m'ho estaves explicant, em sembla que el primer dia hi ha moltíssimes ganes i moltíssima il·lusió d'anar a l'escola.
Sí, els nens hem de pensar, nens i adolescents i joves, segurament que el primer dia d'escola realment és dels moments que en general, per norma general, venen amb ganes de menjar-se el món, de treballar moltíssim,
d'aprendre moltes coses. Per això és important que el primer dia no se'ls atiborria preguntes al tornar, però sí des de l'escola oferir activitat ja des del primer dia, no fer gaires preambuls. Els nens volen, tenen gana. Perquè al final, i ho comentàvem abans també, tenim aquí una pausa molt i molt llarga, que és l'estiu, són dos mesos i mig allà que...
Sí, massa llarga, especialment pels infants que potser a casa no van començar el primer dia de vacances preparant la tornada a l'escola. Ara ho dic així una mica exagerat, però és cert que si des del primer dia de vacances les famílies hi han treballat alguns aspectes relacionats amb rutines, que poden ser molt més flexibles, relacionats amb determinats...
activitats o enfocaments, aleshores se'ls fa molt feixuc i molt llarga la tornada. Són unes exigències, com diem, d'ordre, d'horaris, etcètera. Per tant, molt llarga i altres països ho fan molt més breu i ho reparteixen més al llarg de l'any. Qualcosa segurament que convindria a reflexionar-la. I una tornada que inevitablement porta a l'adaptació.
Sí, el procés d'adaptació, que en realitat és un procés molt natural pel qual estem perfectament preparats els éssers humans, perquè en definitiva és acomodar-se, avenir-se i adaptar-se quan les condicions de l'ambient varien. I això ens permet subsistir i intervenir positivament. Els nens fan una adaptació positiva, sobretot els més petitons, perquè no tenen...
tot un pregrabat o un prejudici. Ara som els adults, que quasi els experts en diuen adaptació negativa, perquè moltes vegades han d'esborrar coses que tenen per entrar-hi coses noves, però els infants hem de pensar que és una cosa en positiu. I suposo que és un procés que al final com millor l'abarquem com més abans o com millor ho fem, i abans millor, no?
De fet, el procés d'adaptació els acompanyarà tota la vida, perquè ens passem la vida adaptant-nos a canvis. És important que el fem bé, ja que aquests infants, en els primers dies d'escola de tornada, ja siguin infants, i sempre em refereixo també a adolescents, no ho oblidem,
si fan una bona adaptació, tindran uns bons punts de referència, es podran orientar, copsaran que els pares i mares tenen confiança envers l'escola, envers els mestres, envers el projecte pedagògic, i es faran seva aquesta confiança. I compte perquè ara hem de parlar també d'universitat, perquè els universitaris...
que aquesta tendència que hi ha actual de tractar els nens com més petits del que són, els pares estan entrant a la universitat, acompanyant-los als processos de matrícula, etc. Llavors, això és important reflexionar i donar-li una volta que potser la confiança que volem que els infants, adolescents i joves tinguin envers els centres educatius, ja siguin de petits, mitjans o grans,
doncs si els pares la posen en dubte o transmeten un mínim qüestionament, aleshores els nens això ho capten. Per tant, és important donar molta confiança i endavant. És que en relació amb tot això, em sembla que ha calat moltíssim, que cada vegada abans els propòsits d'any nou i tot això venien l'1 de gener. És que em sembla que ara venen amb la tornada a l'escola.
Sí, però està una mica sobredimensionat, no? Home, llargues cues per fer compres de materials aquests que segurament, que si mirem a l'armari en tenim de l'any passat, pensant-nos que potser una motxilla nova ajudarà a l'adaptació, quan òbviament no, perquè l'adaptació és un procés emocional, psíquic, efectiu, que no té res a veure amb portar un estoig nou o una motxilla...
Són petits moments d'estrès, però que convé no sobredimensionar-los i potser els hem sobredimensionat i els hem posat a l'alçada del canvi d'any, de cap d'any. I al final també estem parlant d'un tema de...
Com ho diríem, estem parlant també d'un tema que en el procés d'adaptació, sobretot, crec que ajuda moltíssim a la consistència, intentar trobar l'equilibri, però també, sobretot, la consistència que genera en el dia a dia de l'infant.
Els infants necessiten coherència, necessiten rutina, necessiten continuïtat i necessiten, com dèiem abans, la confiança, per això els dona la seguretat. Saben que estan acompanyats, saben que estan fent allò que toca, i els nens ho entenen perfectament, que saben que estan fent allò que toca.
El que passa és que venen d'un període d'haver estat a casa amb els pares, potser amb uns horaris fins i tot massa flexibles o massa tous, potser sense assumir responsabilitats que haurien d'haver estat assumint a casa per afavorir el procés, i en aquell moment a vegades fan una mica trontrollar els pares, i els pares, en lloc de permetre que l'infant visqui aquell procés, ell, com un petit obstacle, pel qual està perfectament preparat, perquè és un procés...
psicològic, que passarem al llarg de la vida diverses vegades, moltes vegades, cada vegada més, i que el nostre cervell ja té les eines, o sigui, la nostra pròpia naturalesa ja té aquesta flexibilitat cognitiva, emocional, afectiva, i per això els nens en realitat s'adapten tant i tan bé, més bé que els adults, normalment. I més ràpid.
i molt més ràpid. I en el cas de les llengües, copsen molt més bé l'accent de la llengua o l'aprenen directament sense accent, diguem-ne tal com l'han sentit, o s'adapten a les costums, perquè n'estan preparats. Per tant, no hem de tenir por, ja que l'entorn que els rep està perfectament preparat per acollir-los, i ells també. En aquest sentit, ajuda que els models patterns tinguin aquesta seguretat a l'hora d'adaptar les mainades amb la rutina?
Efectivament, però ara no sé si vas cap a... Podem parlar de si ajuda el que els pares confiïn en que allò que van a fer està molt i molt bé i ho transmetin així. Insisteixo, eh? Fugint... Jo crec que hem superat aquell estadi de... Oh, demà aniràs a l'escola, faràs molts amics, aprendràs moltes coses... Jo diria que aquest estadi estava molt bé, no? Si el comparàvem amb l'estadi... Ah, ja t'espavilaran el dilluns a l'escola, ja veuràs, allà ara sí que ja...
Ja veurem com t'espaviles. Això està superat. Però potser també hem de superar aquest estadi de... És que serà... Bueno, serà una cosa espectacular i faràs molts... No, perquè hi haurà petits inconvenients. Potser, mira, m'ha tocat una classe que no era la que em feia més il·lusió. Mira, potser el primer dia jo portava, què sé jo, una pilota, ha plogut i n'hem pogut jugar. Potser... Per tant...
No anem a extrems. Hem de dir d'una manera clara que serà un procés bonic, que prendràs moltes coses, i portar des de casa preparat ja una mica un ritme de responsabilitats, etc. Per tant, insisteixo...
ja gràcies que hem oblidat allò que a l'escola t'espavilaran, i penso que això és una cosa que tota la societat ho ha fet molt bé, això ja està superat, però també hem de superar, com que ara tot és tan magnificat, les xarxes socials, tot han de ser experiències ultra, clar, anar a l'escola no és una experiència ultra, no sé, tirar-se amb tirolina o coses espectaculars que poden fer les famílies o els nens.
M'agrada molt una cosa que acabes de dir, és que al final em sembla que l'educació no deixa de ser un joc d'equilibris, però sembla que a vegades se'ns oblida.
Clar, els nens tindran petits reptes, joc d'equilibris, hi haurà moments més bons, moments no tan bons, però és clar que aquesta és la xispa i la salsa de la història i és això, ens interessa treballar això. I com a pares no els podem substituir. Ells han de viure aquest procés. A vegades semblaria que si jo et pogués estalviar... No, no, no s'ha d'estalviar aquest procés, com altres obstacles que trobarà que, per cert, per norma general, les taules i cadires de les aules estan adaptades a la mida dels nens...
Surtosament. I els obstacles també. És a dir, un petit disgust amb un company, una cosa que no m'ha anat prou bé, un tema que no he après... Està a la mida, està adaptat. Per tant, no hem de patir per això. No els hi hem de treure capítols a la vida. Clar, si els hi treus obstacles, els hi treus capítols i els estàs suplantant en la seva possibilitat de desenvolupar la seva capacitat d'adaptació, d'aprenentatge, etcètera. Estratègies per poder afrontar aquesta situació?
Ara jo et diria que des de casa jo crec que hi ha moltes famílies que ho fan molt i molt bé, però per exemple, quin és el proper període de vacances que tenim? Potser vacances de Nadal. I això també val pels caps de setmana. Doncs els nens ben petits segur que poden treure suc a les coses que es fa. Un viatge, doncs poden, depenent si tenen capacitat d'escriure, doncs escrivint. Si no dibuixant, doncs mira, hem anat a aquesta ciutat, doncs anem a veure, fem un dibuix d'aquesta ciutat.
després, quan poden escriure, anem a fer un diari i anem registrant, a fer un petit dossier. Fins i tot, si són més grans, poden acabar fent una presentació digital pels avis, per la família. És a dir, recordar-se dels contes, de la lectura, dels dibuixos, de l'art, que sempre tenir...
arts plàstiques a l'abast. Tot això, unes responsabilitats, fer-se al llit, participar a la compra, netejar... Totes aquestes coses impliquen responsabilitat que no és altra cosa que el que faran quan comencin l'escola. Per tant, si els nens a casa ja estan assumint responsabilitats, formen part de la família i quan hi ha coses una mica extraordinàries perquè són vacances, mirem de deixar un registre, de fer un àlbum, de fer alguna...
per ajudar la part acadèmica, posem lectura. Tot això, el nen quan arribi a l'escola, simplement hi haurà un canvi d'algunes d'aquestes rutines, però les habilitats, els coneixements que haurà adquirit no quedaran tan adormits i després tornar a recuperar. A vegades els nens fan endarreriments amb la lectura importants de no haver estat llegint, llavors això és molt important.
I es pot fer, es pot perfectament treballar per tal que això no successi. Al contrari, poden venir, havent llegit molt i tenir millor comprensió. És que jo me'n recordo, jo feia molt el drop als estius. Jo no feia gaire res. I és veritat, després arribaves al setembre i, ostres, les diferències eren...
però fixa't, hi ha nens que, per exemple, juguen molt o juguen molt o hi ha jocs de taula interessantíssims que també estaran, potser feies altres activitats que sense tu saber-ho també estaven estimulant, la part cognitiva, la part de memòria. Per tant, tampoc no hem de fer tots el mateix, que cada família troba el seu estil.
Escolta'm una cosa, jo sé que s'ha d'estudiar moltíssim per ser professor, a més s'ha de tenir molta mà esquerra, em sembla, per ser docent. Crec que també estaria bé enviar un missatge als pares que confiessin una miqueta en els mestres que tenen, els seus fills i filles. Els mestres tenen una vocació immensa, això és el primer que s'ha de valorar. És una professió que difícilment la pots exercir sense veritable vocació.
avui per avui, és una professió que cada vegada està més ben valorada socialment. Per tant, els mestres, a més, són molt estimats. És a dir, tenim una valoració social i alhora hi ha molta estima. El que passa és que és cert que
que a vegades els pares, com que mai com fins ara els pares i mares havien estat tan pendents de l'educació o havien tingut tant d'interès per com educar els nens i no hi havia tant accés a tanta... Fins i tot algunes vegades són opinions i aquí s'ha d'anar en compte. Jo diria que segurament el mestre de l'escola sap molt més d'educació que potser una entrada d'un podcast o una lectura o un influencer que ara parla d'educació. Compte.
Jo crec que s'ha de tenir molta confiança en els mestres, s'han format molt els professors i sí, aprofitar les ganes que tenen les famílies de conèixer i de saber, però sempre buscant fons fiables. Per tant, des de l'escola ens toca un altre que també educar i ensenyar als pares i posar en contacte amb fons fiables.
Anna, et sembla, és que si estem parlant d'educació, vull dir, també hem de normalitzar el fet que hi hagi deures, et sembla si hi posem deures? Per exemple, activitats, no ho sé, diferents activitats que es puguin fer abans de la tornada a l'escola?
preparar-se les bosses i les motxilles per qualsevol tipus d'esaveniment a partir de 4-5 anyets ja ho podem fer amb la supervisió dels pares i a partir dels 6-7 sense supervisió això ja ho podem fer cada diumenge quan preparen la motxilla cada dia quan preparen la motxilla
Tenir molt clar un horari que l'horari dels dies de cada dia ha d'estar de 0 a 6 anys, 0 pantalles. Això seria molt important perquè les pantalles a l'escola, que a l'educació infantil se n'havien posat fa uns anys, també s'han tret.
I posar uns horaris, unes responsabilitats als nens i nenes i adolescents, i que aquestes s'han de fer, segur. I fer sobre taules, fer sobre taules i xerrar i parlar, perquè tenen moltes ganes d'aportar, escoltar, que els pares també tinguin els mòbils fora de la taula, i fer converses, i els àpats de seguida que puguin els nens, estan a l'àpat amb l'horari de casa, i amb la mida que es pugui. Hi ha famílies que no poden esmorzar, però potser poden al sopar.
I predicar amb l'exemple. Predicar amb l'exemple, agafar bé els coberts... Clar, perquè si menges, per exemple, amb els dits a casa, i ara me'n vaig amb un exemple que pot semblar molt domèstic, a l'escola no estarà ben vist que mengis amb els dits. I algú li dirà a aquest nen que no pot menjar amb els dits. I aquest nen, si no està una mica enfortit, potser s'ho prendrà malament. Situació de conflicte. Situació de conflicte, però és que el mestre té l'obligació de dir-li que mengem amb coberts i els agafem d'una determinada manera. Per tant, a casa...
Tot això és important. Buscar la coherència, em sembla que ho has dit al principi. Coherència, consistència i equilibris, però que sí que estem adaptant els nens sempre a l'escola i sobretot els estem preparant per les adaptacions que tindrà al llarg de la vida, que seran moltes. Ana, només em queda preguntar-te si et puc enredar pel mes que ve.
Sí, home, sí, home, sí, home. Mira, a mi el mes que ve m'agradaria enredar en el psicòleg Pep Marí. Hombre, i tant. I parlaria de les activitats extrascolars, perquè fixa't, jo crec que porten bastant de corcoll i a vegades, doncs, bueno, hi ha uns drames i ara m'apunto i ara m'esborro. Els nens es van inventar el verb desapuntar-se, que al final no sé si està o no està, però m'apunto, m' desapunto els pares que dubten, els pares que tenen una gran il·lusió. Jo penso que és un tema maco, no? Com ho veus?
I més en Pep, que el vam entrevistar aquí un dia per una presentació, em sembla que era, i tenia el compromís que tard o d'hora havia de passar per aquí pel carrer Valmes. O sigui que... No, no, Anna, fantàstic, magnífic. Anna Julià, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat en aquesta primera vegada als Quatre Rius i que no sigui l'última. Doncs moltíssimes gràcies i fins ben aviat.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
La xarxa Més, la plataforma de proximitat, qualitat i gratuïta, celebra un any. Un amb tu, gaudint dels podcast i continguts de més de 30 televisions locals. Esports, castells, documentals, tradicions, cultura popular, podcast i molt més on vulguis i quan vulguis. Entra a laxarxamés.cat i descarrega l'app. La xarxa Més, un any amb tu.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Cucodril Club. El programa Revival de l'Albert Malla.
Hasta luego cocodrilo No pasaste de caimar Hasta luego cocodrilo On the road again
Viatjar li agrada a tothom, no ens enganyem, però el paradigma també ha canviat de la pandèmia fins avui. Busquem, si més no, més l'experiència, el valor que té, que no tant la postal que qualsevol pot tenir. Perquè segurament una foto a la Fontana d'Itrevi ja no val gairebé res. Per parlar-ne, si més no, que ho faci algú amb coneixement de causa, que ho faci algú que domina, que la toca més que jo, Martín Altadill de Pou Travel. Bon dia i bona hora.
Bon dia, Zahit. Moltes gràcies. Això de l'aparcament a Girona és terrible. És terrible, és impossible. Ara parlava de la Fontana de Trevi, per exemple, que volen limitar-ho, crec que volíem posar una tasa turística i tot plegat. Al final no deixa de ser una mica un exemple de tot aquest turisme de masses que dèiem i que ha canviat també fins ara.
Correcte, sí. Jo crec que és un dels clars exemples de com el turisme de massa està afectant moltíssim durant aquests últims anys. No només a Fontanada i Trevis, sinó que podríem posar moltíssims exemples, com podria ser, per exemple, la comunitat Massa i a Quènia, o les tribus de les Mujeres Jirafa, que tothom les coneix a Tailàndia.
és un dels temes, jo crec, més conflictius i que s'han parlat més, sobretot durant aquests últims cinc anys, que sobretot el turisme de massa ha estat molt criticat perquè en els últims deu anys va guanyar moltíssim pes, però jo crec que ara s'ha transformat i hi ha moltíssima gent que el que busquen realment, com tu deies, és buscar més experiències, buscar més autenticitat i és un dels temes que ens preocupa més, sobretot a totes les persones que treballem en el món del turisme.
Clar, Pou Travel, vosaltres ho heu notat gaire de la pandèmia cap aquí, vull dir, que ja no tot s'hi val a l'hora de sortir de viatge. Moltíssim, moltíssim. O sigui, de fet nosaltres, com bé saps, som una agència que el que estem especialitzats és fer viatges totalment a mida. Llavors, aquest concepte d'agència de viatges, que va començar aproximadament fa uns 15-20 anys,
Nosaltres vam obrir l'agència fa deu anys i en aquells fa deu anys aquest concepte encara no era gaire reconegut, però el que hem notat és que des de la pandèmia tot el que són experiències personalitzades, el viatge més amida, etc., doncs està en auge total i està en un creixement brutal, perquè
La gent és el que s'ha adonat que al final el turisme de massa, un, és una cosa que per la sostenibilitat és fatal en tots els sentits, i després també que van tinguin una experiència de viatge que no és el que s'imaginaven. I quan arriben al destí es troben amb això, massificacions, problemes amb els habitants que no volen que les persones arribin a Roma o Barcelona. Nosaltres mateixos a Barcelona és una de les ciutats més afectades en aquest sentit.
Clar, vosaltres, com veieu, per exemple, tot aquest rebombori que hi ha sempre amb el tema del turisme de masses a Barcelona, t'ho dic perquè em sembla que tu hi ets sovint també. Clar, com ho viviu també tot això? Clar, és horrorós. O sigui, per una part és el que diguem, al final vivim del turisme i moltes d'aquestes ciutats, tant Espanya com Itàlia com moltíssims llocs d'Europa, viuen d'aquest turisme de massa.
Però el que s'ha vist molt en els últims anys és que el que és el turisme a mida i el turisme personalitzat està creixent una barbaritat. I això ho podem veure sobretot amb el sector luxe i amb el sector d'experiències. Totes les cadenes internacionals de turisme de luxe o inclús de lotges personalitzats com Àfrica, etcètera, estan tenint un creixement exponencial molt alt perquè veuen que realment hi ha una demanda molt més forta.
I cada cop més a l'agència ens trobem que hi ha clients que, per exemple, a vegades viatjaven amb agències més de paquets, etc., que busquen justament el contrari. I ens diuen, venim a vosaltres perquè volem una experiència a mida, algú fora de lo turístic, algú que realment nosaltres no puguem trobar per internet, o busquen una mica aquest nivell de personalització, d'assistència, etc. I la gent creiem que estan més disposats a pagar un preu més alt, perquè, òbviament, això també té un preu,
i prefereixen potser viatjar menys amb un nivell també més bo. Això abans només ho feien els honeymooners. Exacte. Em sembla que també s'ha eixamplat una miqueta a la base en aquest sentit. Exacte. Abans hi havia, diguéssim, un sector molt reduït en aquest sentit i ara mateix està creixent molt. I moltes persones i moltes famílies ens trobem que abans feien potser 3 o 4 viatges a l'any, ara en prefereixen fer un de millor fet i tot més ben organitzat.
Parlant de viatges, és que em sembla que ara vas molt liada aquests dies, especialment per una cosa que em sembla que l'estem notant tots, no sé si depèn de l'edat, això també, que ara que arribem als 30 ja ens hi comencem a trobar, i és que la gent comença a fer més viatges quan no toca, entre cometes, és a dir, nosaltres tenim un amic,
que de fet sempre s'agafa les vacances al novembre, si no m'equivoco, s'agafa tres setmanes i se'n va de viatge. Però molta gent ara, per exemple, està marxant el mes de setembre, un cop ha acabat el tornado de la massificació i se'n va... No sé si vosaltres també ho noteu molt més, això. Correcte, ho hem notat molt. Abans jo crec que tot el que eren agències de viatges teníem unes temporades molt marcades, com podien ser els mesos d'estiu, Nadal i Setmana Santa,
I ara la veritat és que és molt difícil de preveure. A vegades ens hem trobat inclús que en el mes d'agost hem tingut un agost baix o fluix i després els mesos de setembre, octubre, novembre o inclús la primavera, que és una època boníssima per viatjar, moltes famílies que poden es plantegen viatjar en aquestes èpoques. Òbviament no tothom pot perquè els nens van al col·le i hi ha les vacances que hi ha,
però els que ja estan potser jubilats i volen fer el gran viatge ho fiquen en altres èpoques. I inclús els honeymooners, que a vegades ja no tots es casen, com tu saps, els mesos d'estius perquè fa molta calor, ho fan fora d'aquestes temporades. I molta gent hi va al setembre, octubre i fins i tot novembre, que també són molt bones èpoques per marxar fora d'Europa. Això també s'ha de tenir en compte. A més, mira, ja...
Ja anem acabant, però jo et volia dir, primer de tot, hi ha manera d'enredar-te perquè vinguis de tant en tant a explicar-me quatre coses de viatges? T'ho dic perquè fa un parell d'anys que viatjava molt, ara m'he estat uns mesos parat i ara tinc ganes de fer un escapadet i coses d'aquestes. Òbviament, ja tocarem temes. I ja per últim, el mite. Em recomanes Nova York per cap d'any o...?
Aviam, Nova York per cap d'any, justament hi vaig estar fa uns anys, és una experiència, és molt xulo, però és com tot, està molt a tope, llavors els preus estan molt alts, no ens enganyarem, si et toca potser inclús el que és una tempesta de neu o el que sigui, doncs no és el més ideal, però és una experiència molt maca de fer i si organitzes amb temps, és xulíssim.
Doncs mira, per si de cas, ja he aconseguit almenys enredar-te, ja tornaràs a passar per aquí i parlarem d'escapades de cap de setmana, parlarem de honeymooners ja en profunditat, que em sembla que dona, perquè m'ho vas dir, que donava per moltíssimes coses. Per moltíssimes, per moltíssimes, sí. I també redefinirem una miqueta el que vol dir també el viatge en pla motxilla, que també es pot fer d'una altra manera. Martina Altadill, Pou Travel, moltíssimes gràcies, bon dia, i et deixo aquest rei en de fons per acomiadar-te. Gràcies a vosaltres per invitar-nos.
Sont des pianos, sur des pianos, sur tout ce que Dieu peut te mettre entre les mains
Montre ton rire ou ton chagrin. Mais que tu n'es rien, que tu sois roi, que tu cherches encore les pouvoirs qui donnent en toi. Tu vois, ça ne s'achète pas.