11 i 5, benvinguts als 4 rius.
Fins demà!
Dilluns 11 de novembre de 2024. En resum, 11 de l'11. Podeu demanar un desig al llarg de tot el dia d'avui. Per exemple, que puguem frenar una mica del frenètic dia a dia que tenim. Per exemple, gaudir de la família i els amics. Per exemple, que les pluges que venen aquesta setmana siguin misericordes. Plourà sobremullat el llevant quan encara continuen les tasques de neteja. Neteja la que també s'hauria de fer a les institucions. No és opinió meva, això ho ha dit el poble.
130.000 persones manifestades demanant la dimissió d'Amazon i companyia. Tenint en compte que el poble encara estava netejant casa seva i molts i moltes no van poder assistir el primer cop de puny sobre la taula de la gent per demanar precisament aquestes explicacions i responsabilitats. El poble ha parlat. Tots pendents de la pluja i que aquesta serveixi per netejar i no per inundar la moral de la gent.
I avui, 11 de novembre, m'acompanya el Golden Boy particular que tenim a Girona, Chico de Oro. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Què tal, meu? Bon dia. Jo t'haig de dir que estic esperant les xocolatines que em sortia el Willy Wonka, eh? La targeta d'or. El Willy Wonka, per què? Què vols anar a fer, tu, ara? El d'això... Era 11 de l'11? Sí, ens sembla que sí. Ah, sí? Sí. Ah, no ho sabia? Sí, em recordo que sí. Ja ho dic molt de cap, eh? Ho dic molt així sense qui jo, això. Però jo diria que sí. Mira que és de les poques pel·lis del Tim Burton que no m'agraden, eh? Doncs mira, a mi no em va desagradar. Ja fa temps que la Ballora... Jo no l'he arribat a
Xocolata serà per animar una mica la gent que estigui una mica trista, o la gent que, vaja, no acabi de sortir-li bé el tema amorós. Però avui és el dia dels soters. Jo sempre ho dic, però aquesta l'apúntala, perquè t'ho diu el doctor Vila. Aviam. Hem d'estar soters, no sols.
Ara, ara, ara, hòstia vila, que bona és aquesta. Ho has vist o no? No, no, és que ho has dit abans, eh? Mira que no estava aquí jo, que havíem de parlar de l'11 de l'11, Dia Mundial del Solter. Jo em pensava que era el mític Sant Solterín. Molta gent s'ho pensava. Que coincidia amb el Dia Mundial de la Ràdio. És veritat. El 13 de febrer. 13 de febrer. Que sempre deien és Sant Solterín i el dia següent és Sant Valentín. El dia 13 és el de la ràdio i s'ha acabat.
Els camins del senyor Arnau Viva són inescrutables, què vols fer-hi, què vols dir-hi. I en aquest sentit, sí, sí. Més que solter és el que et dic, Golden Boy.
Sí, home, tu has de fer el que t'agradi i està bé, ja està. No necessito ningú per ser feliç, eh? Tens tota la raó del món. Algú el que pot fer és acompanyar-te en aquest camí tan místic. Sí, ha de ser complementari. I si nosaltres a través de la ràdio podem fer una mica més feliços i acompanyar la gent, doncs millor que millor. I em ve al cap Andrés Montes, que estava solter, em sembla.
que ens va deixar fa uns quants anys. Aquí estic l'inviat per tot, eh, jo? Doncs mira, ell predicava amb dues coses. Perquè la vida pot ser meravellosa i perquè sempre, sempre, sempre, sempre, sempre hem de seguir buscant la felicitat. Mira. Encara que sigui la foscor. Ara. Que no és cap drama, eh? No, home, no, no. Foteu-hi una mica de sol, tu. Escolta'm, avui aprofita amb aquest sol, eh? Perquè, escolta'm, demà i dimícrat se'm acabi de pluja. Sí, em ve una de bona, eh? No està pendent, eh? Em ve una de bona. També em ve una de bona per al programa d'avui. Per exemple, parlem amb el Ricard Planes. Ja sé que
Ara l'he enganxat una estoneta, ara que ens ha deixat a la tertúlia, precisament perquè és el director de la revista Bon Art, que es va emportar un guardó a la nit de les revistes de la PEC, presidida per Germà Capdevila, la setmana passada, amb motiu dels 25 anys. I és que van néixer l'any 1999, aquesta proposta d'art de cap a peus.
També parlarem amb Xevi Salvatella, promotor del concert de Som València que tindrem aquí a la Mirona demà dimarts. Per tant, amb un cartell d'aquells que fa gots. Correcte, Arnau Vilatulló. De fet, ja estem organitzant cotxes per anar-hi. Busos, busos. Minibusos. Minibusos. L'Intergalàctic? Sí, també hi serà. Doncs mira, també hi serà.
A més a més, també parlarem avui en el contrapunt esportiu també del comerç singular amb Jordi Sorós, d'EsportCat, que ens parlarà sobre esport d'elit, també sobre els diferents procediments i recuperacions que poden tenir, i tancarem avui dilluns, com no podia ser d'altra manera, amb el temps de música. Ens hi posem amb tot plegat? Vinga, va!
Avui dilluns obrim la setmana amb un petit homenatge que vam tenir l'altre dia. De fet, el 6 de novembre, la setmana passada, es va celebrar la 24a edició de la nit de les revistes i la premsa en català. Hi va haver temps per un homenatge a la trajectòria de la revista Bonart, 25 anys en la difusió de l'art contemporani. Per parlar-ne, precisament m'acompanya avui, Ricard Planes. Bon dia i bona hora. Bon dia.
Primer de tot, com va anar la nit de les revistes? Sempre has d'agrair aquest acte. Sí, sobretot perquè és una manera de veure'ns, de suspensar la potència que té creativa i cultural el sector editorial en català i les revistes especialitzades més concretament.
I home, arribar als 25 anys no ho fa tothom, estem molt feliços i més en un sector tan especialitzat que és el món de l'art i del patrimoni. Hem fet història, ja fa temps que ho fem a nivell de dades i som la primera revista que...
s'ha dilatat tant en el temps i cada vegada anem agafant més corpus, més sinergies i més capacitat de treball en moltes direccions. T'anava a dir, 25 anys donen per a moltíssimes històries i més relacionades amb el món de l'art.
Sí, sí, quasi en podríem fer una novel·la, un thriller policial, el que passa és que no hi ha morts, hi ha construcció d'una realitat per a un món millor, que això és un objectiu, i ajudar fent-se moltes preguntes, i interrogar-nos sobre el fet de la vida, sobre la bellesa, sobre els desastres, una mica sobre tot, és el que té el món de la cultura i de l'art, interrogar-se sobre les coses de la vida quotidiana i sobre l'existència.
Com és portar la batuta d'una revista sobre art contemporani en aquests temps que corren ara?
Bé, com ha sigut sempre, som equips de treball multidisciplinars, transdisciplinars, la revolució d'allò digital ens ha ajudat a ser molt més àgils, les redaccions cadascú a casa seva, reunions puntuals setmanals, que també va bé el tema de la fisicitat, trobar-se a veure's
Saber aquest contacte físic ajuda també a que surtin altres sinergies, però la veritat és que la revolució tecnològica i digital ens ha ajudat a tenir més capacitat de projectar-nos, no només en paper sinó amb el diari digital i amb tots els temes de la gestió cultural que desenvolupem. És un dia a dia quotidià com qualsevol empresa, en aquest cas empresa cultural,
I bé, és sempre ple d'activitat i no aprem mai. En aquest sentit, vosaltres sou l'operador de moltíssimes propostes que a vegades o molt sovint no tenen espai als mitjans de comunicació. Sí, la veritat és que la premsa generalista pel sector de l'art i la cultura, que representa quasi un 3% del PIB a nivell cultural i...
i té moltes i molta gent que treballa en aquest sector, sí, algunes vegades queda una mica diluït. També és veritat que les noves xarxes socials també possibiliten que cadascú sigui un periodista per ell mateix, després d'això ja també en parlaríem,
però sí que és veritat que costa, malgrat que l'oferta és impressionant. Som un país hiperric i algunes vegades no ens en cansarem de reivindicar aquesta riquesa i aquesta activitat i aquesta energia que hi és per tots els racons de Catalunya. Això respecte a l'art però també respecte al món de les revistes perquè Catalunya es caracteritza principalment per aquesta riquesa que té en publicacions periòdiques.
Sí, i amb associacionisme. Tenim una llarga tradició que això ens ajuda a que molts projectes culturals, socials, es desenvolupin i es desenvolupin bé. Tenim aquesta capacitat, amb quasi 7 milions d'habitants, saber ens organitzar i tenir aquesta capacitat d'organitzar-nos i de possibilitar de fer les coses. Això és molt lluable i es nota amb els Ateneus, amb molts estralls. Amb les revistes en català també hi ha una associació, l'APEC,
que les Ajunta, jo vaig estar a la Junta durant vuit anys i la veritat és que amb molt bon record, encara continuem col·laborant i prova d'això és aquesta trobada que es fa anualment que serveix una mica per visibilitzar aquesta potència que tenim com a país i que no l'hem de perdre, que es connecta amb les noves realitats d'avui en dia i que hem de connectar també amb nous ciutadans que es volen anar a apropar al món de la cultura.
I en aquest sentit parlaves de l'APEC, per exemple, el gran germà Capdevila, president de l'APEC, també feia referència que les revistes no deixeu de ser també el refugi del bon periodisme, aquell periodisme que es fa a poc a poc, a foc lent, i fins i tot una miqueta més narratiu. Entenc que vosaltres també des de bon art és intentar mantenir aquest nivell i aquesta màxima.
Sí, és molt important, sobretot per la immediatesa, ja ho hem vist amb les eleccions americanes, les fake news venen i venen molt, això és un perill per la democràcia, perquè es perd una mica el sentit de la realitat i de la veritat, malgrat que són dos termes bastant subjectius,
el cert és que sí que tenim aquesta capacitat per madurar algunes coses a foc lent, amb més tranquil·litat, i això es posa de manifest també perquè hi ha una lectura més pausada. Malgrat que també tenim l'immediatesa d'un diari digital on intentem que hi hagi uns mínims
de directrius ètiques i estètiques per poder explicar les coses amb una certa neutralitat que és el que hauríem de fer els periodistes, malgrat que algunes vegades cadascú hi vol posar més i darrere dels mitjans sabem que hi ha empreses i lobbies econòmics i aquestes coses pesen. A revistes més petites tenim
algunes vegades aquesta certa independència, també hi ha la dependència econòmica, perquè vivim de la publicitat, dels subscriptors i de les vendes, però no tenim aquesta pressió tan gran dels grans grups corporatius. Tornant a Bonart, parlar d'art significa parlar de tot un mar, tot un oceà de continguts. En quin creus que es focalitzaria més la revista?
Nosaltres ja ens agrada molt dir que som cultura visual, art visual, arts visuals i plàstiques, i també temes de patrimoni, perquè ens agrada molt aquest meridatge entre art contemporani i patrimoni,
l'art contemporani ajuda a generar una nova visió sobre el patrimoni, hi ha moltes relacions durant molt de temps, passa des de la capella de Sant Nicolau fins a Vilabertran, fins a les exposicions que es vertebren a tot el país, hi ha molts museus i centres, i és això, reflectir una mica el pols, també generar una mica de debat, reflexionar sobre què està succeint, això és una mica el nostre leitmotiv. L'art contemporani, com a fet diferencial,
però el patrimoni també com a paraigües impressionant perquè no podem entendre aquest país sense tot el seu potencial patrimonial. T'anava a dir, Girona sembla que és una ciutat, una demarcació que s'està obrint al món, hi ha molts canvis, entenc que aquesta onada artística també està afectant a nivell de ciutat, a nivell de demarcació, hi ha una onada que vol entrar ara mateix a Girona o des de Girona que vol sortir?
Jo diria que Girona ja fa molt de temps que està al món i amb una capacitat molt important. A Girona ciutat ens estem morint de glòria i estem veient com els creadors no poden viure a la ciutat, com molta gent, perquè els preus estan desaforats, no només a Girona sinó arreu del conjunt de Catalunya i d'Espanya.
i estem veient que és una problemàtica també europea, i que el que hem d'intentar és retenir el talent, i el talent es retén en polítiques que puguin vertebrar això. Jo que trobo a faltar una mica més de joc en xarxa, que ja s'està mirant de fer no només Girona, sinó amb Sal, amb Escanó, amb Salrà, amb Banyoles... És tota una gran àrea, amb l'Escala fins i tot, Figueres, Olot... Jo crec que les comarques gironines
han de treballar més en xarxa, ho estan fent bastant amb algunes referències i encara ho poden fer molt més. I jo crec que el deute pendent que té la ciutat de Girona, si ens enclavem només a Ciutat de Girona, és com ho fem per retenir el talent i que no ens marxi. Perquè aquesta és una problemàtica, som uns grans exhibidors, som gran aparadors de festivals, però després els creadors no estan visquent a Girona. Almenys les noves fornades no, però no s'ho poden permetre.
En aquest cas, Ricard, si haguessis de posar un titular a aquests 25 anys de Bonart, quin seria? Entusiasme.
Molt directe, eh? És que és això, viure d'aquest sector i per aquest sector és un gaudi, no és una feina, és una vocació. Som amants del que fem i la veritat és que veure l'energia que hi ha de persones, d'idees i d'accions, fa que cada dia sigui molt positiu. Per tant, quan sento veus sempre catastrofistes, entenc que la seva realitat...
personal, algunes vegades treu la perspectiva del que succeeix. I jo crec que sempre també és una perspectiva vital de veure el got més mig ple que mig buit. Doncs 25 anys a la revista Bon Art i per molts més. Ricard Planes, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Els quatre rius.
El magazín matinal obert a la ciutat.
I avui dilluns amb la veritat, amb l'alegria de gairebé, gairebé, gairebé, un dijous o un divendres. Ho dic perquè demà tenim un concert solidari a Girona, Som València, aquest concert que tindrem a la Mirona, amb ni més ni menys que hi ha Honest, Les Anxubetes, Fetos, Minibus Intergalàctic, Calavento, Mazzoni, Germà Negra, entre d'altres artistes. Precisament per parlar-ne m'acompanya Xevi Salvatell, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora.
Bon dia, bon dia, què tal? T'anava a dir, sembla un dilluns que gairebé és un divendres, eh? Sí, ja no ho sé, està bé que me diguis quin dia estem, perquè estem una mica desbordats i desorientats, però il·lusionats, sobretot. T'anava a dir un concert solidari, Som València, amb un cartell de luxe, també podríem dir fins i tot de quilòmetre zero d'aquí a Girona, un concert que tenim a la Mirona demà, entenc que amb moltíssimes ganes.
Sí, sí, moltíssimes ganes, molts esforços i empujant amb tot perquè sigui un èxit tant de públic com de producció i es va anunciar no fa ni...
Fa una setmana, de fet, estàvem organitzant a nivell nacional tot l'esdeveniment i és una realitat i has de tocar dir que això és una iniciativa impulsada des de Barcelona, que aquí des del Neu no vam dubtar sumar-nos a la ciutat i com tu bé dius és un cartell molt local perquè d'això es tracta que cada ciutat porti el seu granet amb els seus artistes i molt contents de...
la resposta dels artistes de la zona i tants altres que un cop anunciat s'han volgut sumar i per qüestions de
d'espai i de més, tindrem aquests nous grans noms. T'anava a dir una proposta, a part d'Efervescent, a mi m'agrada moltíssim perquè sembla un menú degustació de música. És a dir, estem tots molt acostumats a anar a veure només un grup, estem tots molt acostumats ja als grans festivals on tenim 3-4 escenaris paral·lels, però estem parlant d'actuacions d'uns 25 minuts aproximadament cadascun.
Sí, com a molt. Estarà per allà per poder fer els seus canvis oportuns i tal. I per res ens ho plantegem com un festival ni molt menys. És un acte benèfic i per la causa i per sort són grups que podem veure girar.
i en formats de gran repertori, i la xulada de demà, en tot cas, serà la unió de tots ells, l'oportunitat per un import, que a part és una donació per una gran causa, de poder veure tots aquests artistes en un vespre. Recordem aquests 20 euros d'entrada que van íntegrament a les persones afectades per la dana.
Sí, tot es gestiona des de la Fundació Horta Sud, amb més de 50 anys, fortalitzant el teixit social a València. Obertura de portes a dos de vuit, comencem les actuacions a les vuit i acabarem amb Mazzoni aproximadament a la mitjanit, final del concert. Tu hi seràs, eh, Xavi?
Sí, sí. Evidentment, no? 100%, sí, sí. Doncs ja ens hi trobarem, t'ho dic, perquè em sembla que d'aquí en som uns quants de la ràdio que volem anar-hi. Genial. Ja et dic, aquí cadascú fa el que pot amb el que té i, bueno, ens heu donat una excusa molt i molt bona, perdona, un cop de mà, també et diré. I tant que sí, animar a tothom a venir, tota la informació està al web somvalencia.org, en cas que algú no pugui venir però es vulgui aportar el seu granet de sorra,
una oportunitat de fer el donatiu amb una fila zero i sobretot ens veiem demà, demà a la Mirona. Doncs mira, per si no n'havíeu tingut prou amb les barraques de Girona, demà a la Mirona i més per una molt bona causa, Som València, Concert Solidari, com dic amb un cartell espectacular a la sala de la Mirona a partir de les 8 del vespre. Xevis Albatella, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies, bon dia, bon dia a tothom.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a gironafm.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
El programa Revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
No pasaste de caimà. Hasta luego cocodrilo.
Bé, doncs avui hem volgut sortir de l'estudi una altra vegada, ens hem acostat cap a l'Avinguda Lluís Pericot, perquè de fet volíem posar el contrapunt esportiu al programa i per fer-ho ho hem fet amb una veu que em sembla que la toca bastant més que nosaltres. Avui ens hem acostat fins a Esports Cat, on ens acompanya Jordi Sorós, a qui ja presento i dono la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia, gràcies per estar aquí.
Ja et dic, nosaltres d'esports ara en toquem poquet i especialment també en una època on, confirma-m'ho tu, em sembla que la gent cada vegada més assuma això de fer esport i ja no cal que sigui d'elit. Certament des de fa uns anys cap aquí hi ha hagut una dèria, no sé si la gent ens comencem a veure que ens envellim,
I sí, sí, hi ha una naderia de fer esport i fer salut, perquè normalment no ho posen en el mateix calaix, però no sempre és així, vull dir, s'ha de saber fer esport amb les condicions que te toquen per cada edat i s'ha de fer amb bons criteris. És el que t'anava a dir, no? Vull dir, això ens ha passat, em sembla, que gairebé tots, que ens anem a comprar un rellotge intel·ligent, ens posem a córrer i ja estem fent esport, quan exactament no és així.
No, està clar que hem d'evitar el sedentarisme perquè la vida tendeia a ser bastant sedentària i fer esport és bo, però lògicament si portes molts anys que no fas esport has de començar amb una progressió i saber on estan els teus límits.
Nosaltres creiem que de la mateixa manera que una persona, com dius tu, es compra un superretotge, es compra una superbicicleta i es gasta molts diners, el primer és veure què s'ha de fer i una bona prova d'esforç ens pot orientar a on estan els nostres límits i que no hi hagi riscos. Jo t'ho he de preguntar, la majoria de lesions es donen precisament per una falta de coneixement o de preparació?
La majoria de lesions es donen quan un es marca un objectiu
i vol arribar a aquest objectiu i no té una bona preparació o una bona planificació per arribar-hi. Sobretot parlem, abans parlar d'una marató era com parlar d'un mite, ara sembla que sigui una primera fase per fer l'Ironman. Aquí crec que hi ha d'haver una bona preparació tant a nivell nutricional com a nivell de planificació esportiva perquè realment el teu cos es vagi adaptant.
O sigui, una cosa que hem de tenir present és que el cor és un múscul i aquest múscul no s'ha de muscular. Llavors, si el cor és muscular és que realment estem forçant més aquesta màquina i realment és quan pot haver-hi problemes. Jo t'ho he de dir perquè aquí hi ha esportcat, em sembla que feu també un equilibri molt gros entre la feina que feu potser amb la gent de peu però també enfocada a l'elit.
Bueno, nosaltres estem acreditats com a centre del rendiment esportiu i realment hi ha un target de nivell professional important. Hem passat aquí amb Frodeno, abans d'arribar a la ciutat ens va conèixer i va dir ja ho tinc tot aquí.
Ha passat amb Fabio Quartararo, de MotoGP, han passat molts futbolistes. De fet, jo vinc de l'esport d'elit, jo he estat al Barça, a l'Espanyol, també vaig ser el seu dia metge de Lirona.
i he estat a l'ACB, he estat en els esports de ràli, sobretot a Finlàndia, i la meva intenció quan vaig obrir el centre era una mica arribar amb rehabilitacions o amb tècniques que estan més pensades per l'elit, però per la gent de peu, per tothom. T'anava a dir, quin és el gran repte de tractar amb aquesta classe de, podríem dir, clients, usuaris d'elit? Entenc que ells són molt i molt exigents en aquest sentit.
Ells no, els representants. O sigui, realment, quan tractes amb esportistes d'elit, és feixuc perquè no només estàs parlant amb la persona, sinó que estàs parlant amb tot el seu voltant. O sigui, ja siguin els entrenadors, els representants del jugador...
I hi ha molts interessos creats i això crea molta pressió. Perquè en la medicina esportiva d'elit, si tu dius que el jugador necessita 3 setmanes i en triga 4 ho has fet malament. Si en triga 3 o menys és la feina que havies de fer. Llavors, el que és l'esport d'elit és poc agraït.
I en aquest sentit entenc que també aquest factor d'exigència del que dius, perquè al final l'esport d'elit implica una sèrie d'objectius, determinis, etc. Clar, però és molt i molt complicat això, perquè estem parlant de la salut de gent individual, que cada cas és un món.
Sí, però al final és ciència, sap-se una mica els teixits, els timings que necessiten i a partir dels recursos que tu hi apliques poden ser molt més accelerats. Vull dir, aquí realment, en els recursos que tenim aquí esportcats, sobretot a rehabilitació, no hi ha cap més entre Catalunya que disposi moltes de la maquinària que tenim. I això és el que ens ha fet internacionalment esportistes d'arreu que han vingut expressament a fer rehabilitació.
Per això l'any 2016, crec que va ser, la Generalitat ens va acreditar com a centre de referència d'estil esportiu, que jo al principi li deia, jo crec que això estava destinat més a l'hostaleria i coses d'aquestes, i em va dir no, però clar, és que gràcies a que vosaltres esteu aquí, ve gent a passar unes temporades llargues a la ciutat.
I veure, davant de tota aquesta situació, com ho traduïu després per a la gent que vol aquest plus però que no es dedica a l'alt rendiment? Al final, com tu dius, cada persona és un món i serà tot un trage. La diferència, sobretot quan estem parlant d'esportistes d'elit, és que quan tu tens un esportista d'elit i realment hi ha una intenció a recuperar, és que...
aquell esportista que ens gui tot el dia. En canvi, una persona normal, doncs, vindrà la seva una o dues horetes a fer la rehabilitació i demà ja en parlarem. Llavors, l'exigència que tu li pots posar i la càrrega que li pots posar a treball amb un esportista és el que diferenci. Però al final és adaptar una miqueta els timings, però vull dir, i el que tingui cada persona. Aquí et pot sorprendre trobar-te un esportista d'elit, un nen petit o una iaia de 90 anys.
i lògicament no fas el mateix a cada persona, però al final l'objectiu és que aquella persona estigui en el seu millor estat i amb els menys dubors possibles segons la seva patologia. Parlant d'un tema tan delicat com són les lesions, com són les rehabilitacions, inevitablement la persona que els tracta també empatitza amb la persona? Al final tens males experiències a l'hora de recaigudes de gent que has pogut tractar?
està clar que poden passar. Aquí lògicament quan tu fas un tractament
poden haver-hi situacions que no milloren com t'agradaria o com esperes o sobretot com el pacient espera, perquè a vegades també és això, tu pots tenir una patologia que la pots millorar però amb unes limitacions i a vegades a la gent li costa acceptar aquestes limitacions, perquè abans feia això i ara per què no ho puc fer? Perquè has tingut una fractura o perquè has tingut el que sigui,
i anatòmicament o articularment no ha quedat, com ha soltat l'os, per la ferralla que han hagut de posar els cirurgians a l'operació, no ha quedat com quan era normal. Llavors a vegades és un tema d'acceptació quan hi ha hagut un problema per part del pacient. A més de tot això, inevitablement t'ho he de preguntar, la teva experiència a títol personal en el món de l'elit, com la definiries?
Això és una pregunta complicada, perquè no et donaré una resposta que segurament agradi.
La meva experiència a nivell professional és maca, però no hi tornaria mai més. Perquè, per el que t'he dit, perquè realment treballes amb una pressió que fa que tu no treballes a gust. Llavors ara estic molt més a gust quan venen esportistes a casa meva que pas quan jo estava en un club i al final hi havia una exigència i a més a més no tenia els recursos que tinc ara. Llavors...
és complicat perquè hi ha molts interessos creats. Quan a darrere hi ha tants i tants diners es treballa amb molta pressió.
T'ho dic bàsicament perquè les matriculacions a CAFE, a Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, cada vegada van a més. Jo crec que moltíssima gent quan entra a la carrera ho enfoca molt en arribar al món professional. A tota aquesta gent, quin consell els podries dir, més enllà que no s'hi estiguin tota la vida i que després si de cas es busquin la vida, quin consell els podries donar per arribar a l'esport d'elit?
A veure, el consell que et diria, jo era d'aquests. Primer vaig fer esoteràpia, després vaig fer medicina, l'especialitat de medicina esportiva i trauma. I el meu objectiu era el que vaig aconseguir, o sigui, arribar en aquell moment al club que a mi m'agradava que era el Barça. Però quan tu ho veus des de dintre, veus que no tot és tan maco com t'esperaves des de fora.
I a mi personalment em va enriquir i va ser una experiència molt maga, vaig estar uns anys en aquest món, però jo ara no hi tornaria. Però entenc perfectament, nosaltres tenim alumnes de pràctiques tant de CAFE com de fisioteràpia de diferents universitats de Catalunya,
I clar, la gent quan ve aquí ve amb aquesta intenció de poder arribar a un club, però clar, quan veus quan hi ets, no tot és tan maco. Jordi Surós, ara mateix, quins reptes marca a nivell professional un cop torna de l'esport d'elit? Bé, el repte és el que hem fet, aquí van començar...
l'any 2011 i actualment vaig començar sol, literalment sol, i actualment som un equip de 20 persones en el qual hi ha podòlegs, nutricionistes, físios, cafès, infermeria, psicòlegs,
Llavors som un equip multidisciplinar i al final l'objectiu era aquest, intentar muntar un equip i intentar aportar aquesta experiència que més o menys tots de l'equip hem tingut a nivell professional però a nivell de la realitat de les persones.
I el repte quin és? Doncs el repte és intentar estar allà dalt. Actualment amb aquests 12 anys més o menys que fa que estem aquí a Girona, 13, ja portant quasi 10 mil clients. És un món coixí que la gent ens ha vingut seguint i intentar donar sempre el màxim.
Al final, entenc que esportcat, el que fa és democratitzar processos, és democratitzar una esfera d'elit o professional a la gent de peu, també. Bé, jo és que ho pots veure així, però vull dir, aquí al final...
El nostre target més important, tot i que fem proves d'esforç, fem estudis biomecànics, el nostre target més important és la rehabilitació. Llavors, aquí la rehabilitació, com deia abans, està per a tothom. O sigui, des del net petit que té un problema de creixement, la iaia que no es vol posar una pròtesi si intentem o s'ha ficat una pròtesi o el que sigui,
les opcions són infinites i al final és donar la millor rehabilitació aquí ara mateix sempre hem apostat i apostat sobretot per la tecnologia i aquí estem
amb tecnologia de primer nivell que, com ens deia, a Catalunya no hi ha i a Espanya poquíssims. I aquí tenim màquines que tenen patent de la NASA, altres que tenen l'Agència Aeroespacial Europea, que també són els Units de Catalunya que tenim.
i això donem que ara amb els anys cada vegada estem fent tractaments més a nivell cel·lular o sigui anem a estimular el cartíleg o estimular el teixit i ali del disco per les èrnies i els resultats són molt bons i això ho té tothom no cal que siguis un esportista d'elit però clar en el cas que siguis un esportista d'elit encara fa que aquestes rehabilitacions siguin en menys seqüeles i més ràpides
És que al final la teva feina i la meva són molts semblants en el sentit que et toca aprendre cada dia. Cada dia, cada dia. Cada dia, de fet, veus que cada dia surten coses noves, també fas protocols nous, ara si mires enrere els protocols que fèiem fa... Quan vaig acabar la carrera fa quasi 25 anys, no sé res amb el que fem ara. Llavors, tot va evolucionant i l'objectiu és estar sempre a l'últim.
Doncs precisament per estar sempre a l'última. Jordi, no sé si et puc anar molestant de tant en tant que passis pels Quatre Rius, aviam per fer una miqueta de divulgació també a la gent. El que puguis necessitar intentarem ajudar a tothom. Jordi, moltíssimes gràcies per aquesta estona i t'escoltem ben aviat. Gràcies.
Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa Fet i Pensat en Digital. En exclusiva a GironaFM.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
I obrim el temps de música d'avui amb La Quiero a morir, aquesta nova feina, aquesta col·laboració entre Caler i també Pablo Naikis, a qui ja aprofito per donar la benvinguda i que m'expliquin una miqueta quin és el tinglar.
Caler, bon dia i bona hora. Bon dia. Pablo Naikis, bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia. Primer de tot, la Quiro a morir, d'on neix aquesta idea, aquesta col·laboració?
Doncs aquesta col·laboració ens vam conèixer... Explica-t'ho, Pau. Ens vam conèixer i vam fer un concert. La gent de Teler Morro va organitzar un concert a la Riqui, crec que era. Llavors jo vaig cantar i després, quan vaig acabar, se'm va apropar a en Caler.
i em va dir que m'ha agradat molt i bueno i quedem un dia, vam quedar i va haver-hi Feeling, llavors vam acabar col·laborant i fent una cançó que va ser la de Salir de la misèria i després d'aquesta ja va vindre La Quiera Morir, que és el primer àlbum, el primer single de l'àlbum de l'EP Bar.
L'EP aquest, el bar, el que traurem vosaltres... E-Bar, perdó. Ja m'agradaria que fos un bar. Aquesta col·labo que al final materialitza en un àlbum que el traieu junts. Sí, traiem un àlbum junts. El primer que vam parlar va ser fer un tema. El trauria jo pel meu canal i el segon pel seu. Era un tema de col·laboració cada un.
I al final vam tenir un bon feeling i vam dir, tu, per què no tirem endavant i a part de ser tu i jo sols, incloïm a més gent del panorama de Girona. I realment hem acabat fent això. O sigui, bar és un significat, són cicles. Es titula Entre barres d'amor i ràbia, l'EP. Aquest és el primer single que traurem, però no és pas la primera cançó que vam gravar junts. La que vam gravar junts va ser Salir de la misèria, com ha dit en Pablo.
i llavors aquests dos temes són en solitari i els altres tres temes que hi ha els hem gravat amb altres artistes d'aquí a Girona com Sospicio G, Mister Ubuntu, són gent que estan en el panorama de Girona que encara que no facin molt de soroll estan presents i estan treballant, estem treballant en una associació que es diu Associació Horizon i estem treballant per fer ressorgir una mica el hip hop a Girona
Estem muntant esdeveniments, 3, 4, 5 esdeveniments anuals i estem donant una miqueta de veu a artistes que som d'aquí de Girona i que volem créixer com a artistes. En aquest sentit, centrar-nos en la cançó, què ens hi expliqueu?
Doncs el títol no el teníem pas clar, vam començar a escriure i s'acaba titulant La qui era a morir, i fem un petit gag a Manzanita al final de la cançó, que té el mateix títol que la seva. I es va titular La qui era a morir perquè va resultar que havíem escrit tots dos a la cançó Nena, te qui era a morir, o ja sabes que te qui era a morir. I va ser com una connexió boja,
Exacte, parlant dels amors una mica i del que ens genera, aquesta sensació d'amor, que a vegades és un tira i afluixa una mica, i la cançó parla una mica d'això, de les sensacions.
amb parelles que hem tingut, o amb l'actual, o una mica en aquest estil. Sí que és veritat que normalment tota la música parla d'històries, però sí que és veritat que el rap al final sempre s'ha caracteritzat per parlar d'històries de la vida real.
El dia a dia, el que vius, el que pots... La idea és que tothom pugui escoltar aquest tema i pugui pensar en la seva parella. O pugui pensar en un moment de la seva vida. L'EP en realitat es diu Entre barres d'amor i ràbia. Llavors, tenim algunes cançons de l'EP que són una mica ambientades en un més melancòlic barra romàntic. Hi ha altres que són més agressives barra dures. És com l'amor.
Sí, és com l'amor. L'amor és un tira i aflussa totalment. Exacte. I tothom ha passat o ha deixat de passar un amor i un desamor. O sigui, quan estàs enamorat sembla tot idíl·lic i després aquella mateixa persona que estàs posant a dalt de tot t'ho pot fer passar malament. Realment. I llavors d'aquí ve l'amor i ràbia. O sigui, és...
o puc estar molt enamorat o també puc tenir molta mala llet perquè m'ho estàs fent passar malament. Llavors ens trobem amb un repertori que va per aquí, o sigui, va per moments d'enamorament i inclús en una cançó cantem un amor
que va i viene per dir-ho així va i ve cap aquí o s'està acabant i tot això ens porta a poder reflexionar una mica que és el que ens interessa fer en el món del rap Quanta gent arrossegueu en aquest nou EP que traureu pròximament?
Treballem amb dos productors, Rick Davis i 808 Fesu. Són tots dos. Hem treballat força amb ells. I després arrosseguem tres artistes d'aquí de Girona. Participa l'EP Sospicius G, Mister Ubuntu i Keimi.
Sí, Keimi és una noia que vaig conèixer jo i vaig fer primerament una cançó que es diu Nada Massallà, està a Spotify, i després va començar a treballar amb en Caler i també l'hem volgut introduir en aquest àlbum que ha donat a la cançó, que ja s'escoltarà quan surti,
ha donat un toc molt bonic a l'EP, sí, el tancament. Al final el que veig és que esteu intentant fer ressorgir tota aquella cultura de hip-hop que teníem a Girona, perquè la teníem, que potser després es va diluir amb el pas dels anys i tota la pesca, però suposo que al final queda alguna cosa latent.
queda molt latent a Girona. Tenim gent molt bona en el panorama de Girona, realment. Tenim... Som molt col·legues, en Macro i Supa, que aquests dos nanos han format una associació que, bueno, s'han associat, es diuen Llorando-Lana, i aquests dos nois pujaran molt amunt. Després tenim els nois de 97-11,
aquests nanos, fora d'ES, també, venen apretant molt fort. No et dic Girona, Girona, parlem de zona gironès, perquè realment, o sigui, jo soc gironí, però... El lloguer està molt malament a Girona. El lloguer està molt malament, i tenim aquesta gent que estan fent coses molt grosses, 808C1 està treballant amb molta gent de Girona, que potser tiren més cap al drill, però no deixen de ser vertents del hip-hop, del rap, de la filosofia,
Exacte. Doncs precisament aquest La Quiero a Morir, una miqueta aquest bestió de tot el que vindrà pròximament, de la Mà de Caler, de Pablo Naikis també. Moltíssimes gràcies per haver vingut aquí als Quatre Rius, a passar aquesta estona amb nosaltres. Estem atents a el que em pugueu anar avisant també, de veure com ressorgeix aquest panorama. Venen moltes coses i mirarem de portar-te cap aquí a més gent, perquè pot veure el hip-hop de Girona.
Ja ho sabeu, això és casa vostra, si és que hi ha a casa d'algú. Arnau, em sembla que no hi ha millor manera d'acabar avui dilluns amb un La Quiro a morir, especialment avui, que és el Dia Internacional del Solter. Sí, sí. I ens hi posarem... Sí, sí, sempre va bé. Doncs reivindicar això. Ens hi posem demà a les 9. Doncs fins demà, nosaltres tornem.
Fins demà!
Fins demà!